E
ra ja a trenc d’alba quan la Lluna tornava a casa. Havia deixat l’esmorzar amagat fora
de la cova i entrava molt a poc a poc per no despertar els cadells. Com cada nit, havia sortit de caça amb les altres lleones del grup i arribava baldada després d’haver passat hores i hores corrent darrera de zebres, nyus o llebres. En Jake, en veure-la, s’hi va acostar sigil·losament per saludar-la amb una carícia. Però la Lluna no va tenir gaire temps per descansar, ja que els cadells van despertar-se abans que ella pogués adormir-se. –Pare! Mare! –va exclamar en Jowey–. Podem anar al llac a jugar?
3
4 Normalment, en Jake, a qui li agradava pensar que era un lleó molt estricte, no accedia a aquest tipus de demandes amb facilitat, però aquell dia va acceptar de seguida pensant que així la Lluna podria dormir una estona i els petits no la despertarien. Tan bon punt van arribar al llac, tots cinc germans van començar a córrer i a jugar. L’Àlex, l’Alícia i en Jowey es rebolcaven per la sorra i en Lluís i la Noa es van endinsar a l’aigua fins que un cocodril se’ls va acostar amb la intenció de menjarse’ls per esmorzar! Tots dos van sortir cames ajudeu-me mentre els seus germans reien. En Jake jeia i se’ls mirava fins que es va endormiscar.
5 En Jowey va sentir un soroll estrany que no havia sentit mai i que venia del cel. Va aixecar la vista i va veure un ocell enorme que s’acostava cap a ells. Va cridar els seus germans i tots van quedarse bocabadats. –Quin ocell tan gran! –va exclamar l’Alícia–. No havia vist mai unes ales com aquestes.
6 En Jake va obrir un ull i va mirar cap al cel. Aleshores va fer un salt i va cridar els seus fills. –Veniu cap aquí. No ho és pas un ocell, és un helicòpter! Un helicòpter ple d’humans. Va ser llavors que de l’helicòpter van deixar caure deu cordes per on deu caçadors van començar a lliscar per anar a parar a la vora del llac, just on era la família de lleons. –Correu! Correu tan ràpid com pugueu! – va cridar en Jake.
7
8 Tots van córrer fins a arribar a un camp on podien amagar-se perquè l’herba era molt alta. Els caçadors, que portaven armes amb dards tranquil·litzants, no sabien trobar-los i anaven passant de llarg. Però quan ja semblava que el perill havia passat, a en Jowey li va entrar una herba al nas i no va poder evitar esternudar.
9 Els caçadors el van sentir i la persecució va començar de nou i, aquest cop, els caçadors van aconseguir caçar l’Àlex. En Jake va intentar ajudar el seu fill, però al final els caçadors van aconseguir endurse’ls a tots dos!
10 En Jowey, l’Alícia, en Lluís i la Noa no van parar de córrer fins que van arribar a la cova on la Lluna dormia, aliena a tot el que estava passant. Els quatre germans van despertar-la i, encara molt espantats, van explicar a la seva mare el que havia passat. La Lluna no podia creure el que els seus fills li explicaven i va plorar desconsolada una bona estona. Però, quan se li van acabar les llàgrimes, va prendre una decisió: faria el que fos necessari per recuperar la seva família.
11 I així va ser com la Lluna i els seus fills van sortir de la cova i van tornar al llac. Allà, van veure com els caçadors acabaven d’embolcallar en Jake i l’Àlex amb una xarxa mentre l’helicòpter aterrava momentàniament perquè tots, caçadors i caçats, hi pugessin. L’helicòpter va tornar a enlairar-se i va allunyar-se. La Lluna, amb la Noa sobre el seu llom i en Jowey, l’Alícia i en Lluís darrera seu, el van seguir.
12 Van passar dos dies i dues nits corrent sense perdre de vista l’helicòpter, fins que el van veure aterrar dins d’un recinte tancat i protegit per desenes d’homes. La Lluna va reconèixer de seguida aquell lloc. N’hi havien parlat des de molt petita, però sempre havia pensat que no existia, que era una història que els pares explicaven als seus fills perquè no s’allunyessin de casa. Però ara, horroritzada, el tenia davant seu. I era el lloc més aterridor on un animal podia trobar-se: la presó dels animals que els humans consideraven perillosos!
13 –Podríem separar-nos –va proposar en Jowey–. La presó és gran i així els trobaríem abans. –Ni parlar-ne –va dir la Lluna–. Ja he perdut en Jake i l’Àlex, no vull perdre ningú més. És massa perillós.
14 La Lluna i els seus fills van idear un pla i van repassar-lo una i una altra vegada fins que tots el varen tenir ben clar. Aleshores van esperar que la fosca nit arribés i el silenci envaís la presó per dur-lo a terme. Van buscar un arbre prou gran, alt i fort per aguantar-los i s’hi van enfilar. Des d’allà, van saltar a l’altra banda del mur. Ja eren dins de la presó. Van començar a caminar entre gàbies i més gàbies plenes d’animals. Tigres, camaleons, panteres, cocodrils i, fins i tot, una piscina amb un tauró. Tots estaven tancats i els observaven tristos en veure’ls passar.
15
16 Finalment van passar per davant d’una mena de caixa forta plena de petits forats. L’Alícia va mirar i va veure el seu pare i l’Àlex a l’interior. –Mare, mare –va xiuxiuejar. En Jake va reconèixer de seguida aquella veu i es va enfadar molt. –Alícia, què hi feu aquí, heu de fugir! Si us veuen us caçaran a tots!
17
18 Però l’Alícia, en Jowey, la Noa, en Lluís i la Lluna no estaven disposats a anarse’n sense ells. Així que no van parar fins trobar la manera d’obrir aquella caixa. Van veure, no gaire lluny d’on es trobaven, un caçador que dormia assegut en una cadira. De la butxaca li penjaven unes claus que, de ben segur, havien d’obrir la caixa. La Lluna va atansar-s’hi, però el caçador va sentir-la i va despertar-se. Van haver d’esperar unes hores perquè es tornés a adormir. Aleshores la Noa va demanarli a la seva mare que la deixés provarho. Ella era la més petita i segur que no despertaria el caçador. Sigil·losa, va acostar-se a aquell homenot i va robar-li les claus.
19
20 I així va ser com la Lluna i els seus fills van aconseguir alliberar en Jake i l’Àlex del seu captiveri. Però quan ja eren a punt de sortir d’aquella presó, en Jake va adonar-se que no podia deixar enrere la resta d’animals. No, els havien d’alliberar. I, una a una, van obrir totes les gàbies! Fins i tot van aconseguir fer una piscina feta de bosses de plàstic per poder endurse el tauró. Tots els animals van anar fins a la porta i, quan aquesta es va obrir perquè entrés un camió, van sortir corrents. Els caçadors, que no s’ho esperaven, van començar a disparar els seus dards tranquil·litzants. Un dard va tocar en Jake, però la Lluna li va arrencar.
21
22 Dos dies i dues nits més tard, van arribar de nou al llac. Allà van alliberar el tauró que, amb els cocodrils, va endinsar-se a l’aigua. La resta d’animals va tornar amb les seves famílies i en Jake, la Lluna i els seus fills van tornar a la seva vida. Això sí, ara ja podien jugar tranquils a la vora del llac, perquè cap cocodril els va tornar a molestar.
23