Res hi ha al món més tou i feble que l'aigua. Però dissolent el que és dur i inflexible res pot superar-la. El que és tou guanya al que és dur; el que és suau al que és rígid. Tothom sap que això és veritat, però molt pocs ho integren a la seva existència. (Tao Te Ching, nº 78)
El 71 % de la superfície de la Terra és AIGUA
El 97,5 % de l’aigua és salada El 2,5 % és aigua dolça 69,5 % glaceres
30,1 % aigües subterrànies 0,4 % aigua superficial 67,4 % llacs 12,2 % humitat del sòl i aiguamolls 9,5 % atmosfera 1,6 % rius 0,8 % biota
Quina és la peça clau que sosté el nostre planeta?
….potser podríem respondre, el picoplancton marí, que fa possible la vida en aquest planeta, ja que produeix entre el 70 % de l’oxigen de l’atmosfera Els cianobacteris del gènere Prochlorococcus de 0,6 µm, descobertes en 1986 per S.W. Chisholm et R.J. Olson són els organismes fotosintètics més abundants del planeta
500.000
a 2.000.0000 pous il·legals a Espanya
http://www.rtve.es/alacarta/videos/television
/mitad-las-reservas-subterraneas-agua-quehay-espana-llegaran-ano-2015-sin-cantidadcalidad-suficiente/77277/
CEE DMA
Estatal Llei d’aigües 29/1985 – a partir d’aquesta llei, l’aigua subterrània no és propietat del titular del sòl Llei protecció aigües subterr.1514/2009
Catalunya ACA (tràmits concessions, protecció aqüífers, esgotaments per obres) ARC (aigües subàlvies – capa no saturada)
Barcelona OGMMAU. Ordenances pous i mines d’aigua Pla d’Aprofitament dels recursos hídrics alternatius PLARHAB-2009
PLARHAB
2009 – PLA TÈCNIC PER L’APROFITAMENT DELS RECURSOS HÍDRICS ALTERNATIUS
PROTECCIÓ
DELS AQÜÍFERS
• INVENTARI DE POUS I MINES PRIVADES DE BARCELONA • INFORMES TÈCNICS D’AFECTACIÓ A LES OBRES • PROTOCOL PER A L’ESGOTAMENT DEL FREÀTIC PER
OBRES
L’Ajuntament de Barcelona treballa des de fa uns anys per racionalitzar la utilització del aigua en una decidida aposta per la sostenibilitat. En aquest marc s’ha desenvolupat una amplia xarxa per l’aprofitament de l’aigua del subsòl pels serveis municipals i, en el possible, per controlar el nivell de l’aigua en el subsòl. Un ampli equip municipal del Sector de Medi Ambient, amb la col·laboració dels altres Sectors, els Districtes i els instituts i empreses municipals i amb el suport de CLABSA, és el responsable dels treballs, dels que pretenem ressaltar la seva filosofia el que, sens dubta, ens permetrà reflexionar sobre algunes qüestions mediambientals i sobre l’abastament de l’aigua a Barcelona al llarg de la història i comprovar que aquesta pràctica de racionalitzar l’ús de l’aigua té les seves arrels en la cultura romana.
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
És indubtable que si els ibers i els romans es van assentar a Barcelona, entre d’altres raons, va ser perquè era fàcil disposar d’aigua que, inicialment, procedia de les rieres que creuaven el pla de Barcelona de muntanya a mar i, també del riu Besòs, que derivaven cap a la ciutat, assentada a l’entorn del mont Tàber, a través de, al menys, un aqüeducte el traçat del qual alguns historiadors fan coincidir amb el del rec Comtal.
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA A més de l’aigua d’origen superficial, Barcelona disposa de recursos hídrics al seu subsòl: - El front costaner del pla i el delta del Besòs, constituïts per terrenys sedimentaris del
quaternari recent, molt permeables, són excel·lents per a la captació d’aigua del subsòl a través de pous. - La major part del pla, corresponent al quaternari antic (argiles vermelles, llims
groguencs i crostes calcares amb sorres i graves), és rica en aqüífers. La vessant de Collserola i els turons, constituïts per formacions paleozoiques, roques granítiques, pissarres, esquistos, quarsites i calcàries, molt impermeable i fracturada, filtrant-se l’aigua al subsòl localment a través les diàclasis i falles. En aquest terreny es construïen mines que són veritables drens longitudinals per captar l’aigua. En algun punt de les formacions paleozoiques l’aigua aflora naturalment en deus de reduït cabal. -
Montjuïc, correspon a terrenys miocens (margues, gresos i argiles), més moderns i menys fracturats, pel que és força impermeable, tanmateix existeixen algunes fonts naturals. -
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA. PIEZOMETRIA
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
El rec Comtal, que s’atribueix al compte Mir, des del segle XI (probablement des del X), substituïa als aqüeductes romans en l’abastament pel reg dels conreus de la marge dreta del Besòs i per bellugar molins i altres usos industrials ja a l’interior de la ciutat. En anar-se desenvolupant Barcelona i créixer les demandes d’aigua de qualitat, que ja no es podia satisfer exclusivament amb les aigües superficials i els pous que s’explotaven, es va iniciar la canalització cap a la ciutat de les deus de Montjuïc i Collserola (s’atribueix a Joan Fivaller el descobriment al 1427 de l’aigua a Collserola) i es va intensificar la construcció de pous i mines, alguna d’elles de gran importància per a l’abastament de la ciutat com les de Montcada, excavades a partir de 1.779 al subalvi dels Besòs a la seva confluència amb el Ripoll i que arribaven a la ciutat per un nou aqüeducte.
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
INSTAL·LACIONS DE LES AIGÜES DE MONTCADA
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
Anteriorment, segons el manuscrit de Francesc Socies del 1650, l’aigua de les mines de Collserola arribava a la plaça de sant Jaume i eren moltes les mines que abastaven les masies i els convents que envoltaven la ciutat (can Dragó, can Sitjà, can Verdaguer, can Carreras, can Travi, entre d’altres). També les mines han tingut un paper important als diferents nuclis urbans que envoltaven Barcelona, com les que abastaven les aigües d’Horta, de Sarrià i la de Sants, aquesta última actualment interceptada pel ferrocarril metropolità a la carretera de Sants, i que encara avui porta un important cabal. Una idea de la importància dels treballs realitzats la dona el fet que l’Ajuntament de Barcelona té actualment inventariades 178 mines, la majoria d’elles fora de servei.
Treballs de rehabilitació de l’antiga mina de Montcada . Any 1917
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA Pel que respecta als pous que abastaven a la ciutat algun d’ells ha donat nom als carrers on estava situat (Pou de l’Estanc, de l’Estany, de la Cadena, de la Figuera, de la Figuereta), restant algun d’ells encara actiu. En aquest marc el ric aqüífer existent al llarg del curs baix del Besòs i el seu delta, sens dubte, va facilitar l’explotació agrícola i després el desenvolupament industrial de Barcelona, a partir dels finals del segle XIX. La Barceloneta, el Poble Nou, i Sant Andreu varen acollir moltes indústries que captaven importants cabals a reduïda fondària. D’aquesta època són les torres d’aigües del Besòs (plaça Ramon Calsina) i de l’Eixample (Roger de Llúria – Consell de Cent), el pou del carrer Wellington que abastava el dipòsit situat a la coberta de l’edifici projectat per Fontseré en el marc de la exposició de 1898, des del que es distribuïa l’aigua a tot el parc de la Ciutadella i el pou del Fènix de les aigües potables al passeig de Sant Joan del que penjava una important xarxa de distribució d’aigua en servei fins els anys 80 del segle XX quan el contingut de nitrats de l’aigua la va descartar per seu consum humà.
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
La extracció d’aigua del subsòl fou especialment intensa en la dècada dels 60 i principis dels 70 del segle passat, arribant a uns 60 hm3/any, incloent uns 15-20 hm3/any a l’aqüífer del Besòs per la Societat General d’Aigües de Barcelona. L’Ajuntament tenia censats al 1965, 120 pous de particulars en actiu amb unes extraccions superiors als 20 hm3/any, dels, que tan sols resten actius uns 50 amb unes captacions que no arriben a 0,5 hm3/any. En aquests anys els conreus agrícoles a la ciutat ja es limitaven a una zona a la marge dreta del Besòs abastada fonamentalment pel rec Comtal i petits camps a prop de la desembocadura del canal de la Infanta a l’entorn del passeig de la Zona Franca.
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
La raó de la disminució dràstica de les captacions d’aigua del subsòl va produir-se per: - la modificació de l’ús del sòl i la transformació de les activitats industrials - la reducció del consum industrial d’aigua per la introducció de mesures d’estalvi, sens dubte, impulsades pel preu creixent de l’aigua, a causa de la progressiva integració en el preu dels costos ambientals. - el progressiu empitjorament de la qualitat de l’aigua, per una explotació no sostenible (captacions molt superiors a la recàrrega natural, el que va produir una intrusió marina amb la consegüent salinització de l’aqüífer) i per la progressiva contaminació per nitrats, bàsicament per fuites del clavegueram, el que va fer que s’abandonessin per la Societat General d’Aigües de Barcelona i les altres empreses distribuïdores les seves captacions al subsòl de la ciutat. El darrer pou tancat va ésser el de la Maquinista al 1995. Fites importants en l’abastament a Barcelona han estat la portada d’aigua del Ter, en servei al 1966, i a principis del segle XXI la posada en servei d’un sistema d’osmosi inversa a la planta de Sant Andreu que ha permès recuperar dos pous abandonats per la dolenta qualitat de l’aigua. Més recentment la posada en servei de la planta dessaladora del Prat ha proporcionat una nova font.
1. BREU RESUM DE L’ABASTAMENT D’AIGUA A BARCELONA
D’aquest fet es dedueixen dues conseqüències importants: - la necessitat d’anar a captar els recursos creixents, que la ciutat demana, cada vegada més lluny, el Besòs primer i després el Ripoll, la riera de Dosrius, el Ter i recentment es planteja l’Ebre i la Roïna, el que genera impactes ambientals en diferents ecosistemes naturals. Paral·lelament els continus avanços tecnològics permeten aprofitar els recursos locals i de l’entorn immediat que s’havien descartat per la seva dolenta qualitat arribant amb l’osmosi inversa a poder aprofitar l’aigua marina, això si, amb importants consums energètics. - la disminució de les captacions locals va tenir com a conseqüència la pujada del nivell freàtic cap el seu perfil natural d’equilibri, el que va donar lloc a problemes a les construccions subterrànies realitzades als anys 70 quan el nivell freàtic estava anormalment baix. Entre els problemes cal destacar els ocasionats al ferrocarril metropolità, que precisa un conjunt de 165 bombes instal·lades en 91 pous per esgotar més de 11 hm3/any. A l’estació del metro del Baró de Viver, on el nivell va pujar més d’11 metres als darrers 16 anys, es va arribar a esgotar uns 2 hm3/any. Altres problemes es presenten a aparcaments subterranis (tan a la via pública com en edificis) i en instal·lacions de serveis (fonamentalment estacions de transformació, xarxa de concentradors d’aigües residuals i galeries de serveis).
2. L’APROFITAMENT DE LES AIGÜES DEL SUBSÒL PER L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PELS SERVEIS URBANS A l’objecte de fer un ús més racional dels recursos hídrics totals disponibles introduint criteris de sostenibilitat mediambiental, l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de l’acord del Consell Plenari de 25 d’abril de 1997, es va plantejar l’aprofitament de les aigües del subsòl i, en la mida del possible, el control de l’ascens del nivell freàtic per tal de reduir l’impacte negatiu a les infraestructures subterrànies. Després de realitzar un estudi, en el que es van quantificar els recursos susceptibles de la seva explotació sostenible en 10 hm3/any, va desenvolupar al 1999 un pla per utilitzar aquestes aigües en aquells serveis municipals que no requereixen aigua amb la qualitat d’aigua potable, com és el cas del reg dels parcs i jardins, la neteja viària i del clavegueram i les fonts ornamentals. L’objectiu del Pla era arribar a 1,10 hm3/any (un 11% dels recursos totals susceptibles de la seva utilització) que suposaven un 13 % del consum total d’aigua per l’Ajuntament (que llavors era de 8,14 hm3/any. Al 2008 ja es van superar el 1.000.000 m3, regant-se amb aigua del subsòl els parcs del Palau Reial, el Turó Parc, el Parc Central de Nou Barris, el de Diagonal mar i la major part dels parcs del front costaner, així com una part de Montjuïc i els parterres del TramBaix a la Diagonal.
2. L’APROFITAMENT DE LES AIGÜES DEL SUBSÒL PER L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PELS SERVEIS URBANS Actualment es disposa de 19 sistemes de distribució d’aigua del subsòl, amb un total de: - 19 pous de captació - 3 mines - l’aigua procedent de les filtracions a un tram de la xarxa del metro (Alfons el Magnànim) - l’aigua procedent del subsòl del Liceu. En conjunt la xarxa té més de 67 km i 16 hidrants per a la càrrega de camions cisterna distribuïts per la ciutat, a més d’altres 3 als parcs de Neteja viària i es reguen 58,60 ha de zones verdes. Al desembre de 2009 es va presentar al Consell Plenari de l’Ajuntament un nou pla anomenat “Pla per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius a Barcelona” que contempla abastar 3,73 hm3 / any que és el 90% dels usos municipals susceptibles de ser abastats amb aigua no potable. Un objectiu del Pla es abastar tots els parcs que consumeixen més de 3.000 m3 / any i els parcs de neteja viària.
2. L’APROFITAMENT DE LES AIGÜES DEL SUBSÒL PER L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PELS SERVEIS URBANS - SISTEMES EXISTENTS
2. L’APROFITAMENT DE LES AIGÜES DEL SUBSÒL PER L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PELS SERVEIS URBANS . DESENVOLUPAMENT DEL PLA
3. LA JUSTIFICACIÓ DEL PLANTEJAMENT DE L’APROFITAMENT DELS RECURSOS LOCALS L’esquema de captar l’aigua en ecosistemes llunyans, amb elevat consum de matèries primeres i energia per a transformar-la en un producte apte pel consum humà, i que a l’arribar a la ciutat, s’utilitzi pel reg dels parcs i jardins, la neteja viària i del clavegueram i altres usos per particulars i industries que no necessiten aigua potable, no és sostenible. En base a consideracions de sostenibilitat ambiental cal preguntar-se per què s’ha arribat a aquesta situació. Probablement podríem considerar tres raons: -la persistència de les teories higienistes del segle XIX que varen impulsar el desenvolupament de les xarxes d’abastament i el clavegueram en el marc de la protecció de salut. - la creença de que els usos que no requereixen que l’aigua potable suposen una fracció molt reduïda del consum total d’aigua, pel que no era rellevant fer una doble xarxa. - la no consideració dels costos reals de l’aigua potable que porta a una comparació desfavorable d’altres aprofitaments alternatius. A partir de la consideració de factors ambientals i de racionalitat és lògic deduir que caldria reservar l’aigua potable exclusivament per aquells usos que requereixen que l’aigua tingui aquesta qualitat (consum humà, higiene personal, usos alimentaris, sanitaris, etc) i utilitzar aigua de qualitat inferior, com pot ser l’aigua bruta sense tractar i l’aigua regenerada) pels altres usos.
4. ANTECEDENTS EN LA RACIONALITZACIÓ DE L’ÚS DE L’AIGUA
Aquest plantejament de racionalitzar el consum d’aigua no és tan nou com sembla, ja que està arrelat en els orígens de la nostra cultura hidràulica, com és la cultura romana. A aquest respecte ens podem remetre al que descriu en Julius Frontino (30-103 dC), al seu llibre “Els aqüeductes de Roma” qui a l’assumir el càrrec de “curator aquorum” a l’any 97 en l’època de l’emperador Nerva (César Nerva Trajà August) després d’una impressionant trajectòria política i militar al servei de Roma, va constatar que l’aigua de l’aqüeducte Ànio Vell que era de dolenta qualitat, tèrbola, s’utilitzava per a beure i en canvi, en relació a la de la Màrcia diu “La Màrcia mateixa que per la seva frescor i el seu esclat era agradable, jo l’he trobada consumida en els banys, en els tints i en altres usos que honestament hem de silenciar”. A partir d’aquesta constatació va prendre la decisió d’actuar i diu: “Així es resolgué la separació de tots els aqüeductes i després la reclassificació de cadascun d’ells, de forma que la Màrcia es pogués destinar sols a la beguda i que immediatament cada un dels restants es destinés a usos adequats a la seva característica, i així, per exemple, l’Ànio Vell que, per moltes raons i precisament perquè es captava a un nivell inferior és menys saludable, podia utilitzar-se per a regar els jardins i per serveis menys nobles de la vila.”
4. ANTECEDENTS EN LA RACIONALITZACIÓ DE L’ÚS DE L’AIGUA
Frontino, que a més va escriure altres llibres com “De agrimensura” i “Stratagemas” havia estat pretor urbà, al 70, comandant de la Legió II Adiutrix, cònsol al 73, governador a Bretanya el 74, constructor de la Via Julia, procònsol d’Asia al 83, és a dir es tractava d’un funcionari de gran experiència, però sobretot era un home pragmàtic, com tots els romans. Podem dir que els romans que practiquen una agricultura arrelada a les condicions del terreny (garrofers, oliveres, la vinya, ..) amb reduït consum d’aigua, donen el primer pas en la racionalització de l’ús de l’aigua, per aquesta raó, quan estem dissenyant una xarxa secundària per distribuir aigua d’altra qualitat inferior a l’aigua potable estem tornant als nostres orígens de reservar l’aigua de millor qualitat pels usos que realment el requereix, el que permet reduir l’impacte en ecosistemes naturals i estalviar matèries primeres i energia en un tractament innecessari. Creiem que en aquests moments es just recordar a aquells que fa quasi 2000 anys van introduir en la gestió de l’aigua criteris de racionalitat.
Tràmits necessaris: 1. Autorització de l’ACA 2. Autorització d’abocament d’aigües a la claveguera
per part de l’EMSHTR 3. Informe de propietat aprovat per l’ARC – en cas de
canvis d’usos
CTE • Capítol 7.4. Gestió de l’aigua.
Esgotaments d’aigua a les obres OGMMAU
• Prohibeix abocar aigua neta a la claveguera
Protocol de l’Ajuntament de BCN: -
Estudi hidrogeològic
-
Cabal Nombre i profunditat dels pous Descens produït Radi d’influència descens provocat Temps de l’esgotament
Analítica d’aigua freàtica Piezòmetres de control Comptadors esgotament d’aigua freàtica
María José Chesa Marro (*)
(*) Enginyera agrònoma. Departament d’abastament. mjchesam@bcn.cat Direcció de serveis del cicle de l’aigua. Medi ambient. Ajuntament de Barcelona. C/Tarragona 173. Barcelona 08014