Rocabruna dins el cor Tardor de 2018 Revista local Núm. 2
Endinsa’t en aquestes pàgines amarades d’ànima i del sentiment de la seva gent
u u u u
L’església romànica de Rocabruna Visitant la mina de les Ferreres Revetlla de Sant Joan III RocaFest: Música al Castell
Natura: El Roquerol u
Els poemes Vers d’enyor per Rocabruna Rocabruna u u
Gent de la Vall: Joan Torrent, el Moliner La “Pedra Mil·lenària” i l’homenatge als miners Beget vist per la Laia El veïnat de Rocabruna opina u
u
u u
Gastronomia: Conill amb vaquetes L’herba de Sant Joan u
u
Lamanère - Rocabruna Rocabruna dins el cor -
Octubre 2018 |1
| Editorial |
E
ls dies van passant i, amb ells, les setmanes i els poder satisfer unes participacions noves que ens mesos. Ara ja fa dos mesos que vàrem ser capa- han alegrat molt i que creiem que us agradaran ços, amb l’ajuda de la gent, de treure a la llum el molt quan les llegiu. primer número de la revista “Rocabruna dins el cor”. Han sortit poetes nous que ens han regalat unes Estem contents, ja que ara teparaules precioses per llegir i niu a les vostres mans el segon A poc a poc la revista va obrint els meditar. Hi ha noves aportacinúmero de la revista. I per què? nostres cors i ens anirem coneixem ons que ens faran reflexionar i Doncs perquè si cada un de noaprofundir en la nostra condiuna mica més. La veritat és que saltres obrim els cors podem estem molt contents i us animem a ció de rocabrunencs. Una “jovetrobar molts sentiments, moltes neta” de Beget ens ha delectat participar-hi. vivències, molts records i molts amb les seves reflexions; Valoramissatges que podem comunicar cions de moments entranyables i compartir amb als altres. Es tracta d’obrir cadascú que últimament hem viscut a Rocabruna. L’alcaldesel seu cor i pensar en tot el que veiem i notem dins sa de Lamanère ens fa una proposta encisadora per nostre. trobar-nos en el Coll de Malrem i conviure durant La veritat és que són moltes les idees, els mo- unes hores que quedaran sempre dins dels nostres ments, els records o les vivències que ens acompa- cors. Veureu que per la Vall s’anuncia aquesta tronyen sempre allà on anem, que apareixen a la nos- bada on esteu tots i totes invitades a participar. La tra vista i al nostre cap i aleshores, hem de fer una revista parla d’herbes, de plats i d’un ocellet molt selecció. I què bé! És el que hem fet. curiós. Hem seleccionat algunes vivències i són les que A poc a poc la revista va obrint els nostres cors podreu llegir, comentar i pensar. Ha costat fer i ens anirem coneixem una mica més. La veritat és aquesta elecció perquè són moltes les aportacions que estem molt contents i us animem a participar-hi que han quedat per un altre número que possible- amb les vostres idees i propostes. Les pàgines son ment sortirà en el proper mes de desembre. Tot no vostres i les idees són per a tots. Us esperem en la hi cabia i ha calgut fer un exercici de reducció per propera edició.
Aquest número de Rocabruna dins el Cor ha estat possible en part per la contribució dels col·laboradors.
Ajuntament de Camprodon, impremta Cevagraf, RosellMinerals. Cases de Turisme Rural: Casa Etxalde, Can Cibat, Can Planes-Les Gasoveres, Can Janot, Can Soler-Roure Vell. Restaurants: Can Po i Can Plujà. ROCABRUNA DINS EL COR. Núm. 2. Tardor 2018 Butlletí d’informació i divulgació del patrimoni de Rocabruna Coordinació editorial: Fermí Bobi, Gemma Masons. Edita: Veïnat de Rocabruna. Disseny i maquetació: Gemma Masons i Joan Rosell. Imprimeix: Cevagraf Coop. Foto portada: Església de Rocabruna. Foto: Gemma Masons.
Els textos dels articles de la revista -a excepció de l’editorial-, així com les figures corresponents (fotos, mapes, textos, gràfics, etc.) pertanyen a la persona que els signa o encapçala. Les opinions expressades són responsabilitat exclusiva dels autors i no representen necessàriament l’opinió dels coordinadors editorials.
2| Rocabruna dins el cor - Octubre 2018
| Romànic |
L’església romànica de Sant Feliu de Rocabruna Quan un visitant arriba a Rocabruna, un dels cartells que es troba al costat de la carretera ens diu: “Església segle xii”, tant si anem en sentit a Beget com si anem cap a Camprodon. Jo sempre m’he preguntat el perquè d’aquests cartells anunciadors, d’una informació que no correspon a la realitat històrica. Personalment em remeto molt sovint a Francesc Montsalvatge, escriptor i historiador olotí que va investigar molt sobre Rocabruna i tots els comtats de Girona. Rocabruna, en el segle x, ja tenia un castell, una església, unes cases habitades i molts prats i terres on els pagesos de l’època treballaven. L’església era més petita que l’actual i estava dedicada a Sant Julià, un diaca que va morir màrtir en el segle iv per ser coherent i conseqüent amb les seves idees. Així doncs, la primera església de Rocabruna ja existia al s. x, i era més petita que l’actual. Les cases de Rocabruna van anar augmentant i el castell continuava exercint les seves funcions de vigilància, protecció al seu senyor de Besalú i d’ajudar als seus súbdits en cas de necessitat. Va ser Pere Desbac qui va demanar l’any 1470 al bisbe de Girona de poder ampliar la petita església, fer-la més gran i canviar l’advocació. I així va ser com l’any 1472 l’església va passar a estar dedicada a Sant Feliu, altre diaca que va morir màrtir per ser obedient a les seves idees i al superior que l’enviava a convertir pagans al cristianisme per les terres gironines. També va morir al segle iv, però el seu exemple perdura. El senyor de Rocabruna va ser qui va fer tots aquests canvis d’acord amb l’autoritat eclesiàstica. L´ església de Sant Feliu és ara quasi igual que la del segle xv, però no totalment, ja que l’any 1929 va sofrir altres canvis que la van deixar tal i com la tenim ara.
La seva senzillesa i bellesa la fan destacar de lluny, però també de prop. El seu absis és una meravella que fa goig contemplar, especialment si t’agrada observar els petits detalls. Els canvis que ha sofert l’església es poden comprovar en la col·locació de la pedra, tant a l’interior com especialment per fora. La pedra que forma l’escala de pujada al campanar és més vermella o bruna que l’altra. Per desgràcia l’any 1929 es van iniciar unes reformes que van modificar l’estructura de l’església interiorment i exterior; les obres mai van ser acabades. Avui dia, la nostra església no està completa perquè li manca el “cor”, on tants rocabrunencs havien cantat i gaudit en les moltes litúrgies que es feien. Hauríem de fer algunes gestions i aconseguir una foto de com era el “cor” i recuperar-lo entre tots. Que siguis una església senzilla i humil i que alguns equivoquin les teves dates de vida no són obstacles per a que puguis lluir tal com et mereixes. Ets la nostra església i t’estimem malgrat els canvis que has patit. Tot i que el temps avanci continues sent molt i molt bella. n Ca la Savina de Rocabruna
Diferents tipologies de pedra emprades en el campanar de l’església. Foto: Gemma Masons.
L’àbsis de l’església de Sant Feliu de Rocabruna, auster i elegant. Foto: Gemma Masons.
Rocabruna dins el cor - Octubre 2018 |3
| De Mines |
Passejada i visita a la mina de les Ferreres, Rocabruna
D
ins de la programació de la Festa Major de Rocabruna, el passat dia 28 de juliol vàrem fer una caminada per visitar la mina de Les Ferreres. Ens vam trobar sobre les 9 del matí al camí de les mines, a Rocabruna. Érem un grup d’unes 20 persones, la majoria veïns de la zona. Durant la pujada vam gaudir del meravellós paisatge que ens envoltava, a més, tot xerrant cordialment el camí se’ns va fer més curt. Després de poc més d’una hora vam arribar a les mines i vam prendre un petit refrigeri per recuperar forces. Tot seguit, en Fermí va fer una explicació molt interessant sobre la història de les mines i del passat de Rocabruna, temes que coneix molt bé. La visita a les mines va començar aquesta vegada entrant per la nomenada boca Romana, la 5a. planta, que és la més antiga de la mina, amb galeries estretes i retorçades excavades a la dura roca, plenes de petits cristalls de colors, blaus d’atzurita, verds de malaquita, entre d’altres. Vam pujar a la planta 4a., amb galeries mes àmplies i més modernes. Aquí es troben minerals com la claraïta i la theisita, de molt bona qualitat a nivell mundial i que caracteritzen aquesta mina entre els col·leccionistes i estudiosos dels minerals. La sortida es va fer per la boca del Faig i en arribar a la pista vam visitar les restes del habitatges del miners i la fàbrica, on separaven el coure que extreien de la mina i feien lingots. Tot seguit vam tornar al poble on ens esperava un esplèndid dinar. Voldria agrair la col·laboració de tots i totes que van fer que la visita fos molt agradable. n Valentín Bártulos (Badia del Vallès)
El minaires moderns ben habillats amb el casc per entrar a la mina de les Ferreres.
En Valentín ens va mostrar les galeries i els seus minerals més interessants. Foto: Gemma Masons.
T
ot cercant per internet documents i paperassa amb origen miner a Catalunya i, més concretament de mines catalanes, vaig poder trobar aquest títol provisional d’accions mineres de les mines de Rocabruna. En un principi vaig pensar que eren d’una altra mina del mateix nom (en tenim unes quantes a Catalunya), però en aprofundir les cerques vaig poder confirmar que es tractava de la nostra mina. En el Mapa Metalogenético de España de 1972 es cita un informe d’una empresa “Minas de Rocabruna” datat el 1943, parlant d’una mina de coure a “Baguet” (sic). Aquests títols provisionals habilitaven els miners i accionistes a poder ratificar en un plaç de temps determinat la propietat de la mina si els resultats de les investigacions resultaven profitosos econòmicament. Pel que va confirmar el venedor, aquests títols van aparèixer a França, teòricament a una fira de paper a Perpinyà, però això ja no es pot assegurar, ja que sovint amaguen la font... Seguirem investigant. n Joan Rosell (El Prat de Llobregat)
4| Rocabruna dins el cor - Octubre 2018
| Festes i revetlles |
Revetlla de Sant Joan a Rocabruna
J
a fa molts anys que celebrem la revetlla de Sant Joan a Rocabruna. Aquest no podia ser diferent i amb molta alegria ens hem retrobat al vespre del dia 23 en la placeta de l’Estudi. Cadascú té la seva especialitat i entre tots l’organització es fa en un tris- tras. En aquesta revetlla tothom pot assistir-hi i gaudir de la germanor tan bonica que es produeix quan comencem els preparatius per fer un sopar romàntic i bonic sota les estrelles. La làmpada que guarda la flama del Canigó està present en tot moment en aquest dia a l’Estudi, dins i fora. Com cada any, a Coll d’Ares encenem la metxa de la làmpada amb el foc que han baixat del Canigó i que posteriorment és repartit en els diferents pobles. Rebre aquest foc és realment molt emotiu i som molts els que fem cua per encendre i captar aquesta flama misteriosa i viva que uneix a tanta gent diferent. La làmpada manté encesa la flama i només esperem que arribi el moment per encendre la foguera simpàtica i feta amb gran atenció per part d’en Toni de l’Estudi. Però no cal córrer. Primer cal parar la taula i seure’ns per sopar tots junts. Tenim uns cuiners, veritables artistes que amb gran interès van fent la carn , la canLa flama del Canigó. Foto: G. Masons. salada i les botifarres en el foc que han encès i que cuiden de manera especial. La majoria som a la taula i començarem per l’amanida de sempre que la Paquita de la Vila prepara amb amor i professionalitat. El vi, l’aigua, la Fanta i el cava destaquen en les taules que acullen als veïns de la Vall que avui han acudit. Cal tenir present que alguns veïns de la Vall no poden venir perquè tenen molta feina en els restaurants o en les cases que fan turisme rural. No estan físicament però sí en els caps i cors dels presents. A la taula no falta de res i tot és molt bo. Es nota que està fet amb amor i que ben aviat encendrem la magnífica foguera amb la flama del Canigó. Hem sopat tots i ja són quasi les 12 de la nit. No cal córrer . La Paquita de la Vila ja te en els seus braços les herbes que ha agafat avui a Rocabruna. Són les herbes dels bons desitjos, les herbes que cadascú necessita per millorar alguna debilitat física o espiritual. Tots agafem l’herba que la Paquita ens dóna i que cadascú demana. Jo n’agafo més pels que no hi són però voldrien ser-hi i que per raons diverses no han pogut assistir. Ja som al voltant del foc encès amb la flama del Canigó que conté la làmpada de Rocabruna. Un minut de silenci amb els ulls tancats per pensar en alguna cosa que volem millorar. Aquest minut en silenci és únic. Escoltem el foc i fins hi tot les estrelles. Obrim els ulls i llencem les herbes al foc per purificar els nostres esperits. De nou alegria, bullici, comentaris, rialles, salutacions i... germanor!
tothom comenta coses amb els que té més a prop. La foguera crema molt bé i ens fa molta companyia. Ja ha baixat l’alçada i ara hi han alguns voluntaris per a saltar sobre el foc purificador. Van apareixent gent nova i desconeguda. Arriba en Món amb el seu acordió i es converteix en l’animador de la revetlla. Músiques molt agradables de diferents països alegren la revetlla i cada vegada som més els que ballen seguint el ritme i melodia que ens marca l’acordionista. Els minuts i les hores passen ràpides i l’ambient és molt agradable, però tot té el seu fi i cal començar a recollir . Entre tots, com al principi, es fa tot bé i ràpid. Quina nit tan misteriosa i encisadora. Una revetlla més en les nostres vides. Gràcies a tots. La flama del Canigó, tancada en la làmpada de Rocabruna continua enviant llum, il·lusions i bons desitjos a totes les cases de la Vall des del balcó de Ca la Savina.
n Ca la Savina de Rocabruna
Foto: Fermí Bobi
Rocabruna dins el cor - Octubre 2018 |5
| Visca la Festa Major |
El III ROCAFEST
Q
uin Rocafest tan bonic! És el tercer concert que hem fet a Rocabruna i sempre en el context de la Festa Major de Rocabruna. El d’aquest estiu, celebrat la nit del 28 al 29 de juliol, ha sigut tant meravellós com els dos anteriors, però en aquest encara ens hem superat una mica més. Tot ha sortit rodó. L’ambient allà dalt, al peu del Castell, ha estat de germanor en tot moment entre els nombrosos assistents al concert. La temperatura era ideal. La pluja dels dies anteriors ha fet una parada per escoltar a la Bel Luengo cantant amb aquella harmonia que arribava al fons dels cors; els núvols feien companyia als assistents, de totes les edats, escoltaven atentament al grup Antídot que ha impressionat per les melodies rítmiques tan naturals i boniques. El grup Brams ha impressionat a tothom, fins i tot les estrelles que han sortit a veure el ritme constant i escoltar les melodies carregades de missatges de lluita, de projectes i amor. I com es movia el solista! La tribut FM no s’ha quedat enrere i fins hi tot la lluna plena somreia d’una manera especial sentint aquelles melodies de sempre; El Dr. Rap ha fet riure i participar a tots, joves i grandets, amb les seves improvisacions. La nit ha estat tranquil·la i encisadora. Molts no havien assistit a un concert en un lloc com aquest, una plana al peu del Castell i enmig d’una Vall acollidora i tranquil·la. En aquest tercer Rocafest no ha faltat res i tothom ha pogut beure i menjar al seu gust. Foto: Josep Maria Buxasas Orra
6| Rocabruna dins el cor - Octubre 2018
En aquesta edició l’aparcament ha estat molt ven organitzat i tothom s’ha vist satisfet. Donem les gràcies a tots aquells que han dedicat moltes estones personals en l’organització d’aquest concert i a tots aquells que han col·laborat d’alguna manera per a que tot sortís bé. Gràcies als molts assistents que han fet possible l’èxit d’aquesta tercera edició del Rocafest . Continuarem lluitant per la seva continuïtat, i per a que la nostra Festa Major sigui més participativa i rica en vivències per a tots i en coneixement més profund de la Vall. Visca el tercer Rocafest! Continuarem en aquesta línia i fins l’any que ve. Us hi esperem. n Joan Bobi Gibert
| Sentiment i record |
“El Moliner”, un veí entranyable de Rocabruna
E
n Joan Torrent Coma, “El Moliner”, o en Joan del molí va néixer a la Solana de Rocabruna fa molt anys. Sempre havia viscut a Rocabruna excepte els últims mesos de la seva vida. Molts dels que van tenir la sort de conviure amb ell, segurament recordaran que era un home d’ulls marrons i cabell blanc. Des de lluny era reconegut pel seu caminar, per la seva manera d’observar la natura i especialment pel seu somriure. En Joan era amic de tothom i sempre es mostrava molt afable i comunicador, fins i tot amb aquells que van arribar a Rocabruna a la segona meitat dels anys vuitanta del segle anterior. “El Moliner” era una home que servia per fer de tot. Era realment un artista, un artesà, un manetes. A més de moldre la farina de les cases de Rocabruna i algunes de Molló, com Can Roca o Can Marsal, sabia fer de tot. Tenia unes mans especials per a fer ponts sobre els rierols de la nostra Vall, per a fer passarel·les, portes, tanques que es podien veure en qualsevol casa de Rocabruna. A més era un artista treballant la pedra. És a dir, era un home que servia per a tot. Ah! I sempre alegre, amb el somriure
a flor de llavis i la mirada serena i comprensiva, plena de coneixements que mai volia demostrar. Alguns l’hem conegut sempre alegre i disposat a ajudar a tothom. Li consultaves qualsevol tema i sempre tenia recursos per a tot. S’entregava en cos i ànima a totes les activitats i sabia treure´ls el màxim de suc. Alguns han explicat que en Joan, de jove, anava sempre amb una burra a tot arreu. Aquesta era la seva fidel companya que l’ajudava a transportar els sacs de blat, farina i els estris a les cases per on passava. Ell vivia al Molí Soroya, d’aquí el sobrenom de “El Moliner” que tothom utilitzava per anomenar-lo. A casa seva cuidava de tot i sempre ho tenia tot net i endreçat. Quan van posar el telèfon a Rocabruna i Beget (1990) un dels treballadors de la telefònica es va quedar bocabadat de la netedat i l’ordre que regnava a dins i fora casa seva. Cuidava el seu hort amb gran interès i era un plaer passar per la passarel·la que creuava la riera per recollir les patates, els tomàquets i demés productes que tenia en el seu hort o cuidat jardí. En Joan era un home alegre, simpàtic, molt sociable, amic de tothom i molt treballador. Tenia una relació especial i curiosa amb el cel. No portava mai rellotge, ni el necessitava, ja que amb una mirada al cel sabia dir l’hora i, sobretot, quant faltava per sopar. Mirava el cel amb el mateix interès que observava els arbres. Sabia molt d’arbres i era com una enciclopèdia ambulant. Les hores al seu costat passaven ràpides i sempre desitjaves trobar un motiu o una ocasió per estar al seu costat, escoltar les moltes històries de Rocabruna o veure actuar aquelles mans que parlaven soles. Gràcies, Joan, per tot el que vas fer per la teva Vall. Et tenim dins del nostre cor i sempre estaràs en la nostra Vall.
Joan Rosell
Rocabruna dins el cor - Octubre 2018 |7
| Inauguració |
La “Pedra Mil·lenària” i l’homenatge als miners
E
l passat dia 1 d’agost, dia de Sant Feliu, patró de Rocabruna, van tenir lloc dues inauguracions molt simpàtiques a Rocabruna. Un cop acabada la missa de Festa Major, que per cert no la va concelebrar el nostre bisbe, en Francesc Pardo, sinó el nostre mossèn Josep Sala i el senyor Jordà, un Carmelita Calçat que viu a Olot, descendent de la Capallera de Rocabruna, vam anar tots a la carretera. Allà, al costat de la Barraqueta que hi ha molt a prop de Can Torrent o Ca la Pastora, es va procedir a la benedicció per part de Mossèn Josep de la “Pedra Mil·lenària”. Desprès, l’Alejandro va prendre la paraula per explicar la diversitat de material utilitzats. A continuació, l’alcalde Xavier Sala, fa l’acte d’inauguració de l’escultura feta amb molt d’amor per persones dels diferents pobles de la Vall. En Pere de Llanars va fer l’aportació de la pedra, enorme i molt pesada, que va aconseguir del Catllar (entre Vilallonga i Setcases). En Jordi de Sant Pau de Segúries va tallar i gravar les paraules i números que més tard va pintar la Mireia de Molló.
Tota l’escultura va ser treballada i ideada per l’Alejandro de Camprodon que aprofitant materials molt antics va decorar i sostenir la pedra de la millor manera. La idea havia sortit de Rocabruna, i es va poder instal· lar en aquest petit racó situat al cor del poble i decorat amb senzillesa i molta cura gràcies al Ramon i la Núria de la Masó Tota la Vall ha participat directament. Uns treballadors de l’empresa Freixenet van ser els encarregats de fixar-la perquè tots la puguem contemplar i admirar sense dificultats. Aquesta escultura parla de l’antiguitat de Rocabruna i de la seva participació en la reconquesta de Barcelona, en el 986, després de caure en mans dels sarraïns, comandats pel Cabdill Almansor. Hi havia molta emoció per part dels assistents en aquesta benedicció i inauguració. Vam fer unes fotos i vam continuar caminant fins al trencall de les Mines on una vagoneta antiga de les Mines de Rocabruna i la silueta d’un miner en posició de treball reflectien el petit l’homenatge que volíem fer a tots els treballadors de les Mines. La silueta ha estat retallada per en Xavier Moret, ferrer de Camprodon, que amb gran dedicació i voluntat ha reflectit el que tots preteníem.
De nou ha estat Mossèn Josep qui ha fet la benedicció i abans que parlés l’alcalde ha pres la paraula en Cisco Correus, que havia treballat a l’interior de les Mines en la seva època de joventut. Ha parlat també en Miró que ha recordat l’origen d’un mot d’un familiar. Qui no ha pogut parlar ha sigut en Miquel de Can Plujà, que també havia treballat a l’interior de les Mines. En Cisco de la Guardiola havia treballat fent el transport de material de les Mines, però no havia treballat en el seu interior. Tothom escoltava amb molta atenció i respecte. Es tractava d’un senzill homenatge i record a tots aquells que havien treballat a les Mines. Hem acabat aquestes dues inauguracions, la de la “Pedra Mil·lenària” i la de “L’homenatge als miners” amb la sensació dels deures complerts i hem anat a l’Estudi a fer un aperitiu que els veïns oferíem a tots els assistents. Moltes gràcies per la vostra assistència i gràcies a tots els que heu fet possible aquestes dues inauguracions. n Ca la Savina de Rocabruna
Fotos de na Ventureta i en Cisco de Ca l’Arneta
8| Rocabruna dins el cor - Octubre 2018
| Opinió |
Beget, vist per la més jove
B
eget és un antic petit poble que ara pertany a Camprodon i que encara conserva molta història i molta vida. A Beget hi han dos restaurants on es menja molt bé i un hostal per a descansar de les caminades i les llargues converses. Abans hi havia una escola encantadora, al costat d’una font. Ara queda la Font i l’Escola s’ha convertit en vivendes. També hi havia un presó en la zona sud del poble, voltejada de cases quedava força dissimulada. Aquests dos edificis encara es poden veure tot i que cap fa la funció original. Han passat els anys i ara en el segle XXI els nois i noies de Beget, Rocabruna, Bolós, Salarça i Font Rubí anem a l’escola de Camprodon i en poc més de mitja horeta ja som allà. A l’escola ens trobem amb els nois i noies de La Colònia Estebanell, de Freixenet, de Molló, de Setcases i alguns de Llanars i Vilallonga. Els que fan secundària encara matinen més que els de primària per fer el mateix recorregut. És clar, ells comencen una hora abans que nosaltres, els de primària. Ara a Beget som 16 veïns durant la setmana i molts més els caps de setmana. A Beget no tenim botigues i hem d’anar a Camprodon o a Olot per a fer la compra. Sempre depèn del què volem comprar. Olot és més gran i té més coses. A Beget som pocs i encara no sé qui és el més vell del poble, perquè a l’estiu hi ha molta gent i em costa arribar a una conclusió. El que sí que se és que l’hivern és llarg i... n Laia, la més jove de Beget
OPINIÓ
Benvolguts veïns i veïnes: Sóc en Toni de Can Planas, alguns ja hem coneixeu, d’altres encara potser no. Voldria començar dient que hem sento molt afortunat de ser d’unes contrades tan meravelloses com aquestes, cada dia n’aprenc més racons i secrets. Rocabruna és un espai privilegiat per viure i perquè no, envellir-hi! En els últims dies, a més a més, les nostres comunicacions, un dels problemes més prioritaris i que fa més temps que arrosseguem ha fet un canvi espectacular. Ja tenim la famosa torre! Esperem que es vagin fent les altes d’internet a les diferents llars en aquests mesos vinents. Ens ho mereixem! D’ençà que rondo per aquí he anat a vàries reunions, algunes amb un bon èxit de gent i d’altres diríem que justetes tirant avall. I em demanava temps endarrere: perquè? Potser serà que hi ha tants malentesos entre uns i altres que no podem trobar espais comuns? De ben segur que si! I no pretenc pas arreglar, ni
comentar problemes que no siguin dels meus, i que de ben segur desconec amb profunditat. Jo ja tinc prou feina amb els que toca a casa! Sí que m’agradaria fer una petita reflexió que em balla pel cap i em molesta: La torre, un element de bé comú, va saber fer-nos posar d’acord per anar tots i totes cap al consistori. No ens interessa res més? Ja no dic si festes majors, que és important parlar-ne, però temes com la carretera, les pistes, la depuradora, els aparcaments, els comuns i d’altres temes que segur que ara per ara desconec. Bé, simplement crec que seria un bon moment per fer una comissió de veïns, per tenir força i identitat en temes comuns que cal dur davant l’Ajuntament, i com no debatre els pros i els contres de tot el que passa. Com ser que molta gent no pot venir, sempre proposo que les votacions siguin per internet, així garantim que tothom diu la seva. Almenys 5 o 6 persones han de fer junta. Jo m’hi poso? I tu? Ens donem una bona oportunitat amb cares noves? Provem-ho? Això de fer comissió no m’ho trec de la
màniga. Per alguna raó, a tots els pobles o veïnats, n’han acabat fent una. Perquè s’hi guanya! Deixo el meu correu per qualsevol consulta. Aprofito per comentar que el propvinent 7 d’Octubre a les 13,30 h es farà una arrossada o fideuada PAGADA i concert de la criatura verda a les escoles. Per què? Doncs, és la festa petita d’aquí! Animeu-vos a venir, deixem els conflictes enrere, que la taula és gran i hi cabem tots, encara que sigui a punta i punta. Cal avisar per saber quants serem a través del correu electrònic o enviant un missatge de WhatsApp. Qui no vulgui venir, votar o formar part de la comissió, però desitgi estar assabentat de totes les comunicacions per correu electrònic, perfecte. Com un em va dir un dia: que cadascú escombri la seva parcel·la que ja hi té prou feina, però recordeu que el camí ens porta a moltes parcel·les de tots. Salut i muntanya!
info@gasoveres.com - Tel.: 628433996 617021614 - 618241127 Toni de Can Planas També: fbobig@gmail.com
Rocabruna dins el cor - Octubre 2018 |9 Rocabruna dins el cor - Octubre 2018 |9
| El racó gastronòmic |
A
questa és una recepta que la meva besàvia feia. Abans, ella es criava els conills i també anava a buscar els bolets. Per començar, cal tallar el conill amb trossets petits. Seguidament posarem una cassola al foc amb l’oli i posarem el conill fins que es quedi ros. Llavors es talla la ceba amb trossets petits i es posa amb el conill fins que la ceba quedi una mica feta. És opcional posar-hi el pebrot. Més tard cal posar-hi el tomàquet rallat, una mica de sal, un polsim de pebre i l’orenga. Es deixa coure una estona i si pot anar afegint aigua perquè no es cremi i faci més suc. Quan el conill està cuit si posen les vaquetes. Es deixa coure 10 minuts més i es prova si està bé de sal i ja està llest per menjar.
La recepta: Conill amb vaquetes 1 conill 2 cullerades d’oli d’oliva Sal i pebre 250 g de vaquetes (rossinyols) Mig pebrot Oli (que sigui suau) 2 fulles d’orenga
n Martí i Marta de Can Plujà
Font: Wikipèdia.
L’Herba de Sant Joan
L
’Herba de Sant Joan comença a florir per Sant Joan, però a Rocabruna i a llocs amb un clima semblants no està florida encara i cal anar fora de la Vall per recollir-la. És en latituds més baixes on floreix quan li toca i es pot recollir quan correspon, és a dir, per la festa de Sant Joan. Comença a brotar a la primavera, com totes les plantes, i a florir per la festa de Sant Joan, però no a tot arreu i com he dit abans, a ritmes diferents segons les zones. La flor és groga i les fulles són petitones i fan una mica d’olor molt agradable, però difícil de definir. A la Vall abunda especialment en la zona del Castell i a la zona de les Fontanelles, Can Peric, Les Ferreres, les mines..., però no sempre és així. Aquest any, per exemple, ha arribat més tard i amb poca quantitat. El temps continua dominant la natura. Quan és abundant i generosa a la natura, és fàcil identificar-la pel seu color groc, els seus cinc pètals i el verd intens de les seves petites fulles tan elegants i decoratives. Utilitats: Fonamentalment és antidepressiva, però cal abstenir-se d’ella quan s’està prenent algun medicament convencional. Es pot posar en oli a sol i serena durant uns quinze dies i aleshores es pot aplicar en les ferides (recordeu que l’àrnica no es pot posar sobre les ferides perquè porta estricnina) i en els cops durant un poc temps. L’oli de l’Herba de Sant Joan és molt utilitzat en la nostra Vall des de fa molt temps.
10| Rocabruna dins el cor - Octubre 2018
El pericó o herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) és una planta herbàcia de la família de les clusiàcies, abans anomenada Hipericàcies. Foto: fir0002 | flagstaffotos.com.au.
L’Herba de Sant Joan es pot prendre també en infusió però vigilant sempre que no es barregi amb altres medicaments antidepressius. És utilitzada fonamentalment per fer ratafia i, en ocasions molt concretes, per fer olis antidepressius i d’ús personal. Com totes les herbes, m’agrada recollir-les i utilitzar-les a casa amb molta cura i atenció. La natura ens ofereix molts remeis que cada vegada ignorem més. L’Herba de Sant Joan ens veu passar i s’ofereix per ajudar-nos. Gràcies estimada Herba de Sant Joan! n Paquita de la Vila
El Roquerol
El Roquerol és un dels 4 tipus d’oreneta que existeix. Les parts inferiors del seu plomatge són de color bru grisenc, les inferiors més clares i te una franja de taques blanquinoses a la cua. Habita a les nostres contrades des de Març fins Octubre aproximadament, és migratori i passa els hiverns en algun indret més càlid. Quan és a casa nostra, construeix el niu adherit en qualsevol pedrera, cinglera petita o gran, roquissar o fins i tot alguna masia. Fabrica un niu de fang en forma de mitja tassa i l’interior el recobreix de plomes. La femella és la que posa entre 2 i 5 ous , però un cop neixen, tant el mascle com la femella s’ocupen d’alimentar els pollets. El Roquerol té un vol extraordinàriament ràpid i una gran agilitat a l’hora de fer girs. Per això és molt difícil poder-lo fotografiar o observar-lo amb els prismàtics. És molt curiós observar el comportament dels roquerols prop de casa nostra. Quant tenen pollets al niu, “ataquen” els gats de casa, que passegen tranquil·lament per el jardí. Se’ls llencen a tota velocitat i els passen molt a prop per defensar el seu territori tot corrent el risc de que de tant en tant el gat se n’acabi cruspint algun. n Anna i Albert de Casa Etxalde
P
er donar o fer resposta a Ca la Savina de Rocabruna, aquest cop és La Menera la que fa un petit article per la revista, tan ben feta i tan interessant que han iniciat. La Menera és un poble petit, el més al sud de la Catalunya Nord! Som veïns des de sempre i estem just a l’altra banda de la muntanya, a l’altre costat del Coll de Malrem. Aquest Coll és un punt històric molt important de la nostra Catalunya. Aquest Coll és el punt d’unió entre el Sud i el Nord del nostre País Català.
L’any passat vam anar a la Festa Major de Rocabruna i vam trobar gent, quina gent, veritables germans, alegres i festius, que ens van acollir amb molta amabilitat. Com hem parlat, podríem fer alguna activitat tots junts, els d´un costat i l’altre. La idea seria fer una trobada en el Coll de Malrem: uns pujarien des de Rocabruna i nosaltres des de La Menera. Arribaríem al matí a dalt amb les senyeres i cantaríem, ballaríem sardanes i esmorzaríem junts. Després podríem baixar en bona germanor, un any a Rocabruna on dinaríem i l’altra a La Menera on faríem una petita festa. Aquesta trobada es podria fer cap a finals de setembre i con-
vertir-la en tradició per als dos pobles germans! Per aquest any, potser que sigui una mica justet, però si esteu d’acord, ens podríem trobar el dissabte 29 de setembre i començar les trobades de germanor. Com ho veieu? Què en penseu? Doncs, tots cap el 29 de setembre per fer la 1ª TROBADA EN EL COLL DE MALREM. n Agnès, maire de Lamanère Foto: Fermí Bobi
Rocabruna dins el cor - Octubre 2018 |11
runa de Rocab ll s e ïn e v ra va Veïns i e la nost d s t n a it i vis Com en la revista anterior, llencem ara la següent pregunta per a que la respongueu amb alegria i amb ganes de guanyar... El que l’encerti tres cops tindrà una petita recompensa: serà convidat a dinar o sopar en un dels dos restaurants que tenim al poble. Animeu-vos i participeu. Les respostes es poden enviar a l’adreça electrònica: fbobig@gmail.com
?
Foto: Gemma Masons
| La pregunta | Pregunta 2: Era un home molt caminador i
que es fixava molt allà per on passava. Un dia va descobrir Rocabruna i va decidir quedarse a viure durant un any llarg de la seva vida per conèixer en profunditat aquest veïnat que tant li va agradar. Ho va recórrer tot i es va endinssar en tutes de tots les mides. El seu nom es celebrava el primer de gener i els cognoms són simpàtics. El primer cognom fa referència a un lloc que hi ha al peu del Comanegra. El segon cognom comença per A i acaba en L. De qui parlem?
Foto: Arnau del Molí
Vers d’enyor per Rocabruna
Rocabruna
Com t’enyoro Rocabruna, ara que no ets a prop meu i als meus pensaments sempre porto la pau i els bells paisatges teus.
El silenci d’aquests boscos no és per tothom, quelcom especial aquí es respira, Rocabruna és el seu nom.
Sovint vinc a retrobar-te i recordar bons moments i al cim de la muntanya m’abraces Perque en silenci t’expliqui els meus secrets. És baixar el coll de la Boixeda i ja l’aire és diferent i els meus ulls ansiosos busquen la teva vall i el teu castell. I quan tanco els ulls em venen mil olors molt diferents herba verda en primavera i a l’hivern , d’humitat dels boscos vells. Jo no era filla teva però em vas acollir en un bressol m’has ensenyat a viure el pitjor i el millor d’aquest món. Boscos amb ànima, pedres amb força amagada història rius purs i cristal·lins. I és en aquest petit lloc idíl·lic, on pots trobar tots els colors del món, que desitjo tornar algun dia i descansar en un racó.
n Gemma La Masó
12| Rocabruna dins el cor - Octubre 2018 Foto: Arnau del Molí
Plantes medicinals que curen, bolets per tot aquell que vol, fer un passeig per les fagedes, o olorar el perfum de tantes flors. Fonts, coves i cabirols, gnoms, molsa i rierols, quan la tempesta aquí arriba, ballen les fades amb els trons. El cant dels ocells inspira, les vistes del castell omplen el cor, les seves parets murmuren mil llegendes i records. Les postes de sol somriuen, els hi agrada aquest petit racó. Les estrelles brillen i il·luminen, allunyant de nós tota foscor. La natura és casa nostra, àligues que volen per l’horitzó, protegint aquestes muntanyes, com una mare protegeix el seu nadó. Som pocs i solitaris, i d’aquí ningú ens mou. Arrelats a aquestes terres, com els roures ferms i forts. Rocabruna mil·lenària, històries a la vora del foc. Si algun dia vens a visitar-la, recorda que la màgia aquí no dorm.
n Arnau del molí