Rocabruna dins el cor Primavera de 2019 Revista local Núm. 4
u u u u
El Castell de Rocabruna Les costellades, moments de germanor Notícies de la Vall L’Associació Veïnal de Rocabruna
Natura u u u
La guineu Escoltant els ratpenats a la mina La papallona del boix
Herbes i remeis u
La dent de lleó
Cuina u u
Ànec amb peres Bacallà amb panses i pinyons
Poemes u u
Les autopistes de Rocabruna Rocabruna
Busca en la llum dels llunyans estels, el que tens ben endins del cor. Rocabruna dins el cor - Primavera 2019 |1
| Editorial |
A
rriba la primavera i ja teniu a les mans aquestes fulles que parlen del nostre veïnat i que configuren el número 4 corresponent a la primavera del 2019. El temps passa molt ràpid per a tots i des de fa molts dies hi ha gent que ens demana aquest nou exemplar de la revista “Rocabruna dins el cor”amb il·lusió i ganes de llegir els que els veïns expressem de manera lliure i espontània. Quina sort tenim de voler ser llegits per molta gent que viuen a Rocabruna i fora, és a dir, a la Vila de Camprodon i altres pobles de la Vall i que tenen una gran estima pel què els veïns escrivim. En aquesta ocasió fins hi tot hem tingut la col·laboració d’un veí de Camprodon, que té molts anys i que ha tingut molta vivència i relació a Rocabruna, que ha escrit un poema on es dirigeix a Rocabruna com si fos una dona guapa, atractiva, inspiradora de passions i plena de vida i recursos. Val la pena llegir i agrair aquesta inesperada aportació tan curiosa i simpàtica. Gràcies, Sr. Miró. També volem agraïr de tot cor tots els escrits dels que viuen en la nostra Vall i han aportat els seus escrits plens de sentiments i coneixements tant interessants i instructius. Sense aquestes col·laboracions tan boniques i desinteressades, què seria la nostra revista? Des del silenci de la Vall, però amb el cor amatent de tot el que és aquesta Vall plena d’història, de vivències, de records i sobretot de persones que han deixat també el seu segell i el seu testimoni, surten aquestes aportacions en forma de poesia, de descripcions d’éssers vius del nostre paisatge, com la guineu, el pixallits, o receptes de plats propis de la nostra zona, coneguts des de fa molt de temps, o escrits d’història de monuments carregats de vida, com és el nostre castell. En aquesta edició parlarem de la segona part del nostre castell ja que en el número anterior vam arribar fins al segle XV. Ara no tenim aquells dibuix de l’Albert d’Etxalde tan extraordinari, però hem aconseguit unes fotos d’una part del castell,
que creiem podem ser complementàries del text. Les fotos són obra, d’art també, d’en Raül Carmona, fotògraf de Camprodon. Gràcies Raül per aquestes dues imatges tant úniques i boniques que has aportat a la nostra revista. Sí, i és entre tots que fem poble, que fem veïnat, que donem alegries als que venen a visitar-nos i sobretot als que vivim aquí i als que volen llegir aquestes planes fetes amb tant d’amor i il·lusió. Cal recordar també als que no escriuen però que en silenci i en la soledat de l’anonimat i amb molta entrega i dedicació treballen per a que la revista quedi bonica, encisadora i atractiva i estimuli la lectura i les posteriors reflexions. És entre tots que fem possible la revista i és gràcies a tots que la podem portar a terme ja que som nosaltres mateixos, gent de Beget, Font Rubí i Rocabruna els que la financem per a que sigui possible la seva publicació. Moltes gràcies a tots els que d’alguna forma feu possible aquesta “Rocabruna dins el cor” i de tot cor us desitgem a tots, lectors inclusiu, una primavera bonica i plena de projectes i de vivències agradables. Que tots gaudim del que la natura ens ofereix amb molta salut i felicitat!
Aquest número de Rocabruna dins el Cor ha estat possible en part per la contribució dels col·laboradors.
Ajuntament de Camprodon, impremta Cevagraf, RosellMinerals. Cases de Turisme Rural: Casa Etxalde, Can Cibat, Can Planes-Les Gasoveres, Can Janot, Can Soler-Roure Vell. Restaurants: Can Po, Can Plujà (Rocabruna), Restaurant-Hotel El Forn i Can Jeroni (Beget). ROCABRUNA DINS EL COR. Núm. 4. Primavera 2019 Butlletí d’informació i divulgació del patrimoni de Rocabruna
Edita: Associació de veïns de Rocabruna. Coordinació editorial: Fermí Bobi, Gemma Masons. Disseny i maquetació: Gemma Masons i Joan Rosell. Imprimeix: Cevagraf Coop. Dibuix portada: Castell de Rocabruna. Autor: Raül Carmona.PhotoTrekking.cat
Els textos dels articles de la revista -a excepció de l’editorial-, així com les figures corresponents (fotos, mapes, textos, gràfics, etc.) pertanyen a la persona que els signa o encapçala. Les opinions expressades són responsabilitat exclusiva dels autors i no representen necessàriament l’opinió dels coordinadors editorials.
2| Rocabruna dins el cor - Primavera 2019
S
empre m’han meravellat alguns dels propietaris del Castell per la seva actitud cap el poble i més concretament cap els pagesos de l’època. Els Senyors de Rocabruna, que aquest era el títol que tenien els que eren els responsables de la fortalesa, s’han caracteritzat per tenir, en general una actitud molt humana i comprensiva de la situació dels homes i dones que vivien sota les seves proteccions. Recordem que Rocabruna tenia unes mines, treballades des de l’època romana, en la que treballaven la majoria dels homes del Veïnat. En Pere Desbach, recordeu, era el Senyor del Castell en els anys 1457 i va demanar al bisbe de Girona la possibilitat de canviar l’advocació de l’esglesiola del Castell, en aquella època, dedicada a Sant Julià, per la de Santa Bàrbara, patrona dels miners. Això demostra ja una certa sensibilitat. Aquest mateix Senyor va demanar permís al mateix bisbe per engrandir l’església de Rocabruna, dedicada a Sant Llorenç, i canviar l’advocació a favor d’un altra sant, l’actual patró de Rocabruna, Sant Feliu. Tot això passava l’any 1472. I no és menys cert que aquest Senyor es va posar de part dels remences quan aquests es van aixecar contra els abusos de molts alts càrrecs polítics de l’època. No va dubtar a defensar als més pobres i als més necessitats. Tot això ho expliquen alguns historiadors que han recollit informació a través de vells documents on es recullen aquests fets històrics. En el Castell de Rocabruna , aquest castell situat, com tots sabeu, al cim de Coll Sa Mola, en la part més abrupta i que tenia una entrada força secreta ja que investigadors i curiosos del Castell han estat investigant on era la porta d’entrada i finalment han acordat situar-la a la cara meridional entre les tres columnes de la Forca i la muralla que defensava la part on vivien el Senyor i la seva família. Doncs aquest Castell ha tingut molta història al llarg dels anys i dels segles que ha estat habitat. És veritat que hi han moltes llegendes i anècdotes que s’han escrit sobre aquestes pedres plenes de vida i història i que encara s’estan investigant i que poden enriquir el nostre patrimoni i el de la Vall. És veritat que encara hi ha molt per treballar i estudiar, i més quan s’estan descobrint moltes restes i troballes interessants que ens parlen de com vivien en el Castell i quins eren els mitjans que utilitzaven en aquelles èpoques passades. La Diputació de Girona ha invertit hores i diners en la recuperació de l’estructura original del Castell i per això sota les ruïnes s’han trobat veritables tresors, i encara es poden trobar molt més, el llegendari “bou d’or” encara no ha aparegut, i ha fet exposicions a Girona i Camprodon i un dia podrien tornar a Rocabruna i ser exposats en un futur Museu obert a tots els ciutadans de la Vall i als nombrosos visitants que mostren tan interès. Aquest Castell és ric en historia, en vida i en records que encara poden ajudar a fer més atractiva la nostra Rocabruna. No vull acabar aquestes paraules sense recordar la figura d’un altre Senyor del Castell que va fer molt per Ro-
| El Castell de Rocabruna |
Raül Carmona. www.PhotoTrekking.cat
cabruna i en especial pels més necessitats. Em refereixo a Lluís Descatllar, que un 4 de marc de 1640 va convocar als pagesos de la Vall i a l’església de Sant Feliu va fer donació de les terres que pertanyien al Castell i que es van convertir en el Comunals de Rocabruna, terres on tots els que vivien a la Vall podrien treballar i cuidar. Aquest és un tema que es podria comentar en una altra ocasió. Vull acabar aquest escrit remarcant la importància que aquest Castell ha tingut al llarg dels segles i el que ha suposat per a tots els veïns de Rocabruna. I acabo dient que les ruïnes actuals són de la Diputació de Girona, traspassades pel govern Central en 1975 a condició de que siguin cuidades. El govern de Madrid es va apoderar del Castell, aleshores sencer, en 1714 i mai ha invertit res en el seu manteniment. Serem nosaltres qui el cuidarem, amb la Diputació de Girona, i li donarem el respecte i veneració que es mereix per tot el que ha aportat a Rocabruna i la Vall. Gràcies Castell per tot el que ens has transmès, que és molt, molt bonic i interessant.
n Ca la Savina de Rocabruna
Rocabruna dins el cor - Primavera 2019 |3
| Sentiment i record |
Les costellades. Moments de germanor
A
ra fa 46 anys, vaig conèixer en Francisco de Ca l’Arneta. Jo no sabia que existia Rocabruna. El primer dia que m’hi va portar, ho vaig trobar bonic, amb una casa aquí, una casa allà... m’ho havia imaginat d’una altra manera. Vaig anar coneixent a la gent del poble, una mica tancada, però molt bones persones. Els meus sogres, en Peret i la Roseta de Ca l’Arneta, eren gent humil però bona així com el seu fill petit, en Joan, molt treballador i sempre amb un comentari agradable i divertit. També hi venia molt sovint, el germà de la Roseta, en Joan del Molí o “el Moliner”. En Joan era un home molt particular, poc parlador però molt traçut: sabia fer coves, cistells, esclops, cadires de balca, arreglava paraigües... Tot sovint fèiem costellades i ens reuníem amb els de Can Simonet i els de la Vila. LLavors, a Can Simonet hi vivien en Sisquet, la Carmeta, l’avi Miquel i el seu nét que també es diu Miquel. Era un nen molt eixerit i trempat. Era una família de gent molt treballadora, generosa i bones persones. En Sisquet era conegut a tota la contrada perquè repartia el correu i tothom el coneixia com a “el Correu”.
4| Rocabruna dins el cor - Primavera 2019
A la casa de la Vila hi vivien en Pep i la Sisca i els seus fills Joan i Pilar, i no ens podem oblidar de la Pepa, que era la vaquera de la Vila. En aquestes costellades tots ens ho passàvem molt bé. Sempre les fèiem a l’aire lliure i anàvem variant el lloc segons el temps i les ganes. Per exemple a vegades la fèiem al serrat de Ca l’Arneta, a Coll Sa Mola, a les roques de Can Tadeu, als prats de la Vila... El mobiliari que fèiem servir no era massa sofisticat, sèiem a terra o sobre una pedra. Menjàvem molt, bebíem i fèiem jocs. El més destacat era “la bota”, el joc preferit de la Pepa. Consistia en rodolar pendent avall de dos en dos. En aquells moments no hi havia televisió ni mòbils i la gent no tenia pressa. S’explicaven moltes històries i rondalles. En Peret de Ca l’Arneta en sabia un munt i les explicava amb molta gràcia. Una d’elles és que al castell hi ha enterrat el cap d’un bou d’or, i que quan plovia molt o queia una paret del castell la gent pujava a veure si el trobaven. Ens ensenyava cançons, com ara: les noies de Rocabruna totes van... Tot això ho recordo enyorança, són moments que no tornaran, molts dels protagonistes ja no hi són i els que hi som ja no ho sabríem fer igual. n La Ventureta de l’Arneta
| Notícies |
Notícies de la Vall Trobada de Germanor al Coll de Malrem
H
i ha gent que pensa que en els veïnats no hi ha vida com en els pobles grans i no és veritat. En els veïnats hi ha molta vida i cada dia és una recopilació d’anècdotes i de vivències boniques que mai s’haurien d’oblidar. Falta un periodista que vagi per les cases recollint les vivències interessants que arriben en qualsevol moment del dia. No cal esperar esdeveniments importants i sonors per a publicar en un diari o revista. Moltes vegades una trobada de veïns , una conversa, un record un pensament... són motius suficients per valorar i publicar. Quantes vegades ens anem a dormir i pensem en com ha sigut el dia i ens sentim contents i feliços d’aquella conversa que ha sorgit quan ens hem trobat, després de molts dies de no veuren´s, en una botigai hem parlat de coses que ens ha deixat un gran sabor de boca. La vida també és això. Però avui volem comentar la bonica i afectiva trobada que vam tenir, a iniciativa de l’Agnès, l’alcaldessa de Lamanère, en el Coll de Malrem el dia 29 de setembre. Veïns d’un costat i l’altre ens vam trobar allà, en aquell lloc tan ple de vida , de records i d’història i vam passar unes hores que mai oblidarem. Volíem ballar i cantar però no va poder ser perquè el músic no estava en bones condicions i no va poder pujar-hi, però vam parlar, vam comentar moltes coses i vam esmorzar el que els veïns de Rocabruna havíem pujar amb molt d’afecte. Un ramat de vaques amb el seu pastor, de Ceret, es va afegir al grup i la germanor va ser total.
Festa del Roser
U
na altra festa que hem celebrat aquest any, a iniciativa i proposta del jovent de Rocabruna, ha estat la de la festa petita o festa del Roser, que vam fer el passat 7 d’octubre a Rocabruna. El jovent convidava a un dinar que es pagava amb els diners fets en la festa del Rocafest. Però abans del dinar es va celebrar una missa a la nostra església de Sant Feliu i el nostre rector, Mossèn Josep Sala va celebrar una missa meravellosa per als pocs veïns assistents. Va se una missa entranyable que mai oblidarem per l’actitud i les paraules del celebrant i per l’actitud de germanor que hi havia entre els assistents. Quines paraules tan boniques i senzille! Ens va explicar l’origen de la festa del Roser, que ara no explicarem, que és molt interessant i que va fer que l’atenció fos molt gran. A l’hora de la pau totes les mans es buscaven per transmetre aquella pau que tots volem i necessitem. Desprès de la missa vam anar a l’Estudi i allí vam menjar el que Bastiments Aventura havia preparat per a l’ocasió. Com el temps era fresquet el dinar es va fer dins de l’Estudi. L’ambient va ser també encantador. I de postres vam tornar a l’església per sentir el concert que la “Criatura Verda” va interpretar per a tots. L’ésglésia té una bona sonoritat i vam creure més oportú fer el concert dins que no fora. Tot va ser molt relaxant i entranyable, i creiem que cal donar les gràcies al jovent de Rocabruna per les bones
Coll de Malrem mirant al Nord des del costat Sud. Foto Jordiipa
Hi havia gent que van connectar ràpidament i la conversar es va allargar durant tot el trajecte que condueix a l’Estudi de Rocabruna, on vam dinar tots plegats tot allò que Bastiments Aventura havia preparat i que estava molt bo. Va aparèixer l’alcalde de Camprodon, en Xavier Sala i va dinar amb nosaltres. El músic va fer presència i al final de l’àpat vam ballar, tots junts, la dansa que ens va agermanar més. Ha estat la primera trobada entre veïns de Lamanère i Rocabruna, Beget, Font Rubí, després de molts anys. Ai, si els senders parlessin! Quantes coses ens explicarien! Gràcies Agnès per la iniciativa i creiem que cal continuarla. Ens trobarem per organitzar una el proper any. Ha estat molt bonica i plena de sensibilitat. Gràcies. idees que tenen i per tornar a recuperar aquesta festa tan nostra i que antigament era la festa preferida en el veïnat de Rocabruna, ja que era la festa en que tots i totes, incloent els pagesos i ramaders podien assistir sense problemes. Esperem que aquesta festa continuï i s’enriqueixi amb noves propostes, del jovent i de tothom. n Ca la Savina de Rocabruna
Rocabruna dins el cor - Primavera 2019 |5
| Notícies de l’Associació |
Associació Veïnal de Rocabruna Com deiem en el número anterior, la vida a Rocabruna és bonica i intensa i fa goig veure com la gent que vivim en aquest veïnat intentem connectar-nos a través de trobades i d’escrits. Fa uns dies, membres de la nova Associació Veïnal de Rocabruna es va trobar, de manera oficial per parlar de temes que a tots i totes ens interessen: Organitzar alguns dels actes de les festes de Sant Feliu. De la gran trobada del Rocafest, que serà la quarta que es celebrarà al peu del nostre Castell. De temes relacionats amb les necessitats reals d’aquest veïnat on vivim i dels veïnats amb els quals estem coordinats per tenir més força davant les institucions municipals ja que els problemes són els mateixos i les necessitats també són comunes. Es va parlar també de la bona i nova possibilitat de tenir un agent municipal que controli i ajudi a solucionar els possibles conflictes i situacions d’emergència en els veïnats que estem una mica separats del nucli de Camprodon, que som tots. Com veieu, l’Associació Veïnal té vida i energia i ja ha començat a plantejar propostes i possibles solucions a les mancances que tenim, que són forces i importants, com és la manca d’una fossa asèptica que reculli les aigües residuals
6| Rocabruna dins el cor - Primavera 2019
de les cases on vivim, la manca d’una zona de pàrquing per deixar la carretera lliure tots els dies de la setmana i de l’any, com és l’actuació en alguns camins importants que tenim a la Vall (el mateix passa en els altres veïnats)... No ens desanimem i continuarem demanant solucions al nou ajuntament que en el mes de maig sortirà. Per altra banda volem continuar mantenint relació amb el poble veí de La Manera, amb qui vam iniciar, l’any passat, uns contactes molt interessants i engrescadors. Hem recuperat una relació que des de fa moltíssims anys hi havia entre les dues parts de la carena divisòria a nivell oficial però no a nivell humà i natural i ara cal mantenir-la i enriquir-la. Per això, ben aviat ens trobarem , aquesta vegada a La Manera, per parlar de com organitzem i quan la trobada d’aquest any. Quan tinguem la festa-trobada organitzada, la farem pública per a que tothom pugui organitzar la seva participació. Quanta més gent hi participi millor per a tots. Animeu-vos a participar en les reunions de l’Associació Veïnal de Rocabruna, en les festes: la Gran i la Petita, la del Roser, i en la trobada de germanor. Recordeu que els nostres avantpassats de Rocabruna participaven amb molta il·lusió en totes les activitats socials del Veïnat. n El secretari de l’Associació
| El Racó de la Cuina |
Bacallà amb panses i pinyons
Menjar de l’Hostal “El Forn” (Beget) Enfarineu el bacallà i fregiu-lo. Reserveu l’oli a la mateixa paella. Piqueu la ceba i els grans d’all i sofregiu-los fins que estiguin ben rossos. Afegiu una mica de julivert trinxat i reserveu-ho. En una cassoleta poseu les panses amb aigua fins a cobrir-les. Poseu el bacallà en el sofregit i l’aigua de les panses. Afegiu les panses i pinyons a la paella on s’ha fregit el bacallà fins que s’inflin les panses i aboqueu-ho tot a la paella on hi ha el bacallà i cinc minuts i quan faci “xup–xup”... Vagi de gust!
Ingredients per a 4 persones: 4 Lloms de bacallà 20 panses Un grapat de pinyons Farina Una ceba Un gra d’all Una mica de julivert
n Laia de “El Forn” de Beget
Ànec amb peres
Restaurant Can Plujà (Rocabruna) Agafem l’ànec sencer i el netegem bé de restes de plomes i canons; després hi posem sal i pebre per fora i per dins. Tot seguit, posem les cebes i els tomàquets tallats en quatre trossos a dins de l’ànec, com un farcit. Ho lliguem perquè no surti. Agafem una cassola i posem un bon raig d’oli d’oliva i una mica de llard. Seguidament, posem l’ànec a dins i el fem enrossir per tots els costats anant-lo girant a amb el foc una mica alt. Quan està ben ros, afegim la copa de conyac i una mica d’aigua, el tapem i el deixem coure a foc lent una hora més o menys. Entremig de la cocció, posem les herbes aromàtiques. Quan l’ànec està cuit el traiem de la cassola, el deixem refredar i el tallem a trossos. Guardem el farcit i el suc de la cocció. Per altre banda fen coure les peres amb una olla,
cobertes d’aigua amb el vi dolç i el sucre. Finalment, tornem a posar l’ànec a la cassola juntament amb el suc de cocció i el farciment, l’hi fem fer una estona més el xup-xup i ja es pot servir acompanyat de les peres. Les peres es poden posar també, a fer la xup-xup juntament amb l’ànec. Aquesta és una recepta creada per la iaia Isabel que l’havia fet des de ben petita quan ella criava els ànecs. n Marta i Martí de Can Plujà
Ingredients: 1 Ànec sencer 2 Cebes 2 Tomàquets 1 manat d’herbes aromàtiques llorer, farigola, romaní 1 Copa de conyac
1 copa de vi dolç Oli d’oliva Llard de porc Sal Pebre Aigua 4 Peres 100 g de sucre
Rocabruna dins el cor - Primavera 2019 |7
| Natura |
La Papallona del Boix
Actuacions forestals pel seu control L’eruga de la papallona del boix fa 3 generacions l’any molt marcades en el temps, tot i que en entorns molt càlids, que no és el nostre cas, poden fer-ne 4 generacions. La primera a l’Abril-Maig, la segona al Juliol i la tercera i última al Setembre. Passat Setembre ja no hi ha més afectació, l’insecte entra en parada i s’amaga fins al següent any quan comença una nova generació a la primavera, a produir els primers danys. No hi ha constància que existeixin depredadors naturals autòctons, si bé que no demostrat científicament, s’ha observat que la vespa asiàtica depreda l’eruga i d’altres estadis de l’insecte (larves, pupes). Però no és una solució viable, ja que aporta molt d’altres problemes en ser tambè un plaga contra les nostres abelles mel·líferes del nostre país. La papallona del boix (Cydalima perspectalis) ja ha arribat al Ripollès. La Garrotxa i l’est d’Osona està en fase plaga total. Combatre-la és molt difícil. Per ara, al Parc Comarcal de les Guilleries-Savassona ho han provat amb el bacteri Bacillus thuringensis, que és un “insecticida” que a part de la papallona del boix, ataca altres espècies. Un tractament així només és recomanable si és de manera molt localitzada, sobretot quan afecta jardins, fonts o llocs molt visitats. Per aplicar un insecticida així cal tenir permisos. Jo sóc del tot reticent a aquests tractaments ja que no solen acabar amb la plaga i alhora afecta a tota la comunitat d’insectes de la zona. També cal tenir present que si s’aplica Bacillus, ho ha de fer un expert i s’ha de fer en uns períodes concrets del cicle biològic de l’espècie. Si no, no té cap efectivitat. Un tractament a mitja i gran escala no es coneix. Tots estem esperant a veure si l’Administració i els especialistes troben alguna solució factible a la plaga. I si no, doncs com en tantes altres plagues, que no és altra cosa que aguantar i esperar que per si sola remeti, mal ens pesi. Papallones de l’eruga del boix.
Hi ha doncs tres productes comercials: Bacillus Thuringensis (ja s’ha aplicat a Camprodon). És un bacteri que entra a dins l’organisme de l’eruga, quan aquesta menja la fulla del boix, i fa que l’animal deixi de menjar i en 3-4 dies mor. El producte s’aplica en polvorització a les fulles del boix. La periodicitat en què s’ha d’aplicar és al voltant de 10-15 dies entre aplicacions. Donat el cas que hi haguessin pluges constants s’haurà de repetir l’actuació. En aquest cas, és quan es fan aplicacions menys espaiades al voltant d’uns 4 dies. Insecticida permès en Parcs i Jardins. Ens han recomanat mesclar el bacillus amb un insecticida que està permès en parcs i jardins públics, si bé a l’inici de l’atac es pot fer servi solament aquest insecticida en la primera actuació i les posteriors barrejat en menor quantitat amb el bacillus, per donar-li un grau més d’actuació i ampliar l’espectre d’actuació. Insecticida NO permès en Parcs i Jardins. Hi ha un segon insecticida, més potent que l’anterior, però no és permès fer-lo servir en zones públiques. Ja que entre altres motius, és tòxic per l’eruga com per la resta d’insectes autòctons que hi hagi en l’entorn d’aplicació.
Dit això, veient que el grau d’afectació no és important a Camprodon, però preveïent que pròximament vindrà la darrera generació al Setembre planifiquem fer: - Una actuació setmanal a partir de la setmana que ve i durant el Setembre, utilitzant el “bacillus+insecticida”. Donat el cas que hi hagués molta pluja s’hauria de repetir el tractament, per tant alguna setmana potser s’haurien de fer 2 actuacions setmanals. - Depenent de com evolucionés i valorant la presència d’erugues i del cicle en què es troben, a l’Octubre hauríem de veure si continuar amb el tractament en cas que segueixi la presència d’erugues o bé donar-la per acabada fins la propera primavera. Val a dir i cal entendre que al tractar-se d’una plaga forestal, no serà possible eradicar aquesta plaga dels nostres jardins amb les solucions que hi ha actualment, les actuacions seran per mantenir la plaga en aquests llocs concrets amb un llindar de presència tolerable, i que si produeix danys aquests siguin, malgrat tot, tolerables. Podrem tractar els jardins però no podrem tractar els boscos, que són i seran un focus constant d’aparició de noves erugues any rere any.
n Isidoro de Can Torrent Vell La eruga dels boixos o Cydalima perspectalis. Font: Senplag.cat
8| Rocabruna dins el cor - Primavera 2019
| Les Mines |
Escoltant els ratpenats
El Museu de Granollers a la mina
L
a mina de les Ferreres és un indret d’interès geològic de primera magnitud, tant pels mineralogistes com pels estudiosos de la geologia del Pirineu. Però també és l’hàbitat de moltes espècies animals, com els ratpenats. La major part de les espècies de ratpenats presents a Europa es refugien en coves per hivernar, criar o descansar durant les migracions. Aquest gener ha començat el seguiment anual de la població de ratpenats de Catalunya. Els treballs, que es duen a terme coincidint amb la temporada d’hibernació d’aquests mamífers voladors, consisteixen enguany a inspeccionar 15 cavitats, entre les 51 més grans de Catalunya, distribuïdes per diversos espais naturals com el Massís del Montsec, les Guilleries, Collsacabra, l’Alta Garrotxa, i els parcs naturals dels Ports, Cap de Creus, Cadí-Moixeró i capçaleres del Ter i del Freser. Des de l’àrea de recerca en quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers ens informen que estan portant a terme l’estudi dels ratpenats que “habiten” dins de les galeries de la mina de les Ferreres. Com ho fan? A més de la visita a la mina, on poden observar alguns d’aquests mamífers voladors i clasificar-los, n’hi ha d’altres que resten amagats en esquerdes i zones inaccessibles. Per a detectar-los s’han instal·lat a la mina diversos detectors d’ultrasons que durant tot l’any enregistraran la sortida dels ratpenats, i d’aquesta manera es podrà conèixer com varia l’ús de la cavitat al llarg de l’any. També la temperatura de la cavitat s’enregistra. El mostreig implica inspeccionar durant l’hivern tot el recorregut practicable, per determinar la presència de poblacions hivernants, així com evidències de cria o d’ús durant els períodes d’activitat. El seguiment pretén aprofundir en el coneixement d’aquestes espècies protegides, que són clau dins dels ecosistemes, ja que són bones indicadores dels canvis que es produeixen en els hàbitats i entorns que ocupen. Entrada “romana” amb el reixat horitzontal. Foto: Joan Rosell.
Des de finals dels anys 90 del segle XX, l’estudi dels ratpenats ha estat liderat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers amb el suport de diferents parcs naturals, permetent crear una xarxa de seguiment en l’àmbit professional i de voluntariat. Ben aviat, al web del Museu (www.museugranollersciencies.org) podreu consultar els resultats i, a més, si coneixeu colònies de quiròpters en altres cavitats informar-ho als investigadors. En aquest web també podreu trobar alguns consells del que cal fer i del que no s’ha de fer si us trobeu amb ratpenats en les cavitats. Ja en vistes de respectar el trànsit dels ratpenats a les sortides de la mina, les portes de les dues boques de la mina (la “romana” i la “del faig”) instal·lades per l’Ajuntament, a consell dels membres del grup de treball de Rocabruna, presenten barrots horitzontals que faciliten el pas dels quiròpters. La nostra mina segueix ben viva i per això cal que l’estudiem, cuidem i preservem. n Redacció - JR
Un centpeus (ordre dels litobiomorfs) dins la mina. Foto: Joan Rosell.
Rocabruna dins el cor - Primavera 2019 |9
| El racó de l’herbolària |
La dent de lleó o pixallits
L
a Dent de Lleó (Taraxacum officinale), també anomenada xicoia, camaroja, lletsó d’ase, llumenetes, pixallits, queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó i xicoira de burro, és una planta de la família de les asteràcies. Aquesta flor groguenca que poc a poc ja comença a treure el cap als nostres camps, és una de les més creatives a l´hora de esbandir les seves llavors al vent per tal de reproduir-se, i la seva transformació es vital per aquesta finalitat! Un cop madures ja han canviat els seus capítols florals, per un “pompó” ple de llavors, i no deixa indiferent a ningú, omple d’ il·lusions als més petits que la fan bufar a l’aire demanant els seus desitjos. Per això també l’anomenem “angelet”, i estic segura que tothom l’ha fet bufar alguna vegada... El seu nom en llatí es taraxacum officinale weber, i conté vitamines A,B,C, àcid fòlic i minerals com: el silici, el calci, el magnesi, el potassi, el ferri i tanins. També es anomenada popularment “pixallits”, ja que una de les seves propietats sense cap dubte és la d’estimular els ronyons i la diüresis per contenir potassi; el seu nom ja explica molt bé aquestes propietats... És una planta molt depurativa, ja no tan sols per estimular l’orina, sinó també per netejar la sang de toxines. És ideal per fer-la durant la primavera i, a més, és molt indicada per aportar ferro i àcid fòlic a la sang, alleujant les anèmies i l’astènia primaveral. Le seves propietats amargants són molt beneficioses pel fetge, i estaria indicada en cas de cirrosis, o qualsevol problema hepàtic. És veritat que aquest sabor no és el més agradable... però “el dent de lleó encara que la boca amargui, el fetge fa que sani”. Per aprofitar les seves propietats es poden consumir les fulles quan son més joves a la primavera en amanides, i si es vol alleugerar la seva amargor, es poden barrejar amb api, enciam i un rajolí de suc de llimona. Les seves flors es poden fer servir per decorar plats i
10| Rocabruna dins el cor - Primavera 2019
amanides l’estil més primaveral, i es pot barrejar amb flor de calèndula. O quan son tancades, es poden preparar com tàperes i guardar en pots de vidre amb salmorra, conservant-les durant tot l’any. També es poden cuinar com espinacs o verdures de fulla verda, però es podrien perdre algunes propietats Un altre forma seria fer una tintura, o fent infusió: una cullerada de planta seca per got d’aigua. Per ús extern es pot aplicar en cataplasmes per ci-
catritzar ferides, alleujar blaus, varius i problemes de circulació. També es pot fer un oli macerat a sol i a serena 40 dies, i aplicar-lo al cutis durant 10 minuts per els problemes d‘acne, suavitzar la pell i nodrir-la. I en massatge afavoreix la relaxació muscular. Així que la propera vegada que en vegis un “angelet” bufa’l sabent que la seva medicina creixerà per tota Rocabruna! n Selva de Can Pauet
Super-regne: Eukaryota Regne: Plantae Ordre: Asterales Família: Asteraceae Tribu: Cichorieae Génere: Taraxacum Génere: Taraxacum officinale (Friedrich Heinrich Wiggers, 1780)
La Guineu
Les guineus són mamífers de la família del cànids. Les seves dimensions són de uns 80 cm. de llargada i una cua de uns 40 cm. Té el pèl de color marró rogenc, amb la panxa i la punta de la cua de color blanc. Cada any canvia el pelatge. Le potes del davant tenen 5 dits i les dels darrera només en tenen 4. Els dits tenen fortes ungles amb les que excavar a terra. Els seus trets típics inclouen un fi musell i una espessa cua. A diferència de molts cànids, les guineus no són animals de ramat. Són solitaris caçant la seva presa (especialment rosegadors). Emprant una tècnica de salt practicada des d’una edat molt primerenca, són capaces de matar la seva presa ràpidament. Tenen però una especial predilecció per alimentar-se de gallines i conills de les masies. S’alimenten també de fruita i baies, ocells, peixos i insectes. Després d’aparellar-se, el mascle i la femella busquen un cau abandonat o l’excaven. La gestació dura 50 dies i neixen entre 2 i 8 cries que s’alimenten de llet materna durant unes 8-9 setmanes. Després les petites guineus comencen a menjar els aliments que els porten els pares. Són animals bàsicament nocturns i de dia queden amagades entre els arbustos o els caus. La guineu té un olfacte excel·lent, una bona oïda i una vista bastant bona. Acostuma a moure’s sempre per la mateixa zona del territori, que marca amb la seva orina. Viu uns 7-8 anys, tot i que en zones protegides pot viure uns 12 anys. n Anna i Albert de Casa Etxalde
Super-regne: Eukaryota Regne: Animalia Filum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Carnivora Família: Canidae Tribu: Vulpini Génere: Vulpes Espècie: Vulpes vulpes (Linnaeus, 1758)
Rocabruna dins el cor - Primavera 2019 |11
na Rocabru e d s e ïn e Veïns i v de la nostra vall s n i visita t Com en la revista anterior, llencem ara la següent pregunta per a que la respongueu amb alegria i amb ganes de guanyar... El que l’encerti tres cops tindrà una petita recompensa: serà convidat a dinar o sopar en un dels dos restaurants que tenim al poble. Animeu-vos i participeu. Les respostes es poden enviar a l’adreça electrònica: fbobig@gmail.com
Les autopistes de Rocabruna
?
| La pregunta | Pregunta 4: En la d’edat del Bronze i del Ferro, els bascos ja van descobrir un poblat ibèric o celta a Rocabruna, en un lloc molt singular i característic. Aquests bascos ho descobrien tot ja que portaven els seus ramats de vaques, cavalls i ovelles d’una banda del Pirineu a l’altra, és a dir, d’Ondarribia al Cap de Creus i viceversa. Sabeu dir en quin lloc de Rocabruna estava aquest poblat?
Rocabruna
Les autopistes de Rocabruna, són màgics i estrets camins. Els semàfors vermellosos, són arbres ben fornits.
Bella i virginal flor de la Garrotxa, fa segles violada pels romans embarassada et feren la cesària no esperaren a parir normal.
El soroll de les sirenes, són ocells que canten pel matí. L’estrès que aquí es respira, és per veure el sol sortir.
De tes entranyes varen treure or i plata i molts altres minerals. Per fi lliure i riallera els proxenetes van marxar, la ferida ja no fa pas mal.
La brossa que hi ha per terra, són fulles seques que a la nit em fan de llit, mentre observo les estrelles, les que hi ha fora i les que portem per dins. La vida sense naturalesa, per mi no té sentit. Obres la porta i veus bellesa, un riu que passa pel molí. Poder beure aigua fresca, al castell un arc de Sant Martí. Arriba la primavera, i ja torna a estar tot ben florit. La pluja vesteix de verd, tot el que l’hivern sembla pansit. Les flors i les fulles brillen, inundant els boscos d’esperit. Les papallones volen, els ocells fan el seu niu. Tots gaudim de l’espectacle, de poder sentir-nos lliures i vius. La terra es el meu refugi, el silenci es el meu jardí. La pau és el santuari, on vull escriure el meu destí. n Arnau de Can Pauet
12| Rocabruna dins el cor - Primavera 2019
Durant segles t’has conservat formosa admiració dels propis i els estranys. Et vesteixes de vert luxuriós en primavera i a la tardor el vestit és tot daurat. Visiteu aquest poble de la Garrotxa segur quedareu enamorats. Del vell castell veureu les restes. De l’esglesiola mireu tots els detalls. I si la gana apresta trobareu un bon menjar aquell menjar que cuinaven les àvies amb els tres peus vora la llar fet amb amor i sense presses. Per això teniu qualitat i si voleu la cuina refinada sols la caldrà demanar. És una visió de Rocabruna i val la pena visitar. n Josep Miró Ballabriga