Rocabruna dins el cor JULIOL de 2018 REVISTA LOCAL NÚM. 1
Entra amb el cor a descobrir aquest idíl·lic racó del Ripollès de la mà de la seva gent
Una vista al castell amb el vicepresident de la Diputació de Girona, Sr. Albert Piñeira Natura La salamandra
III Trobada Internacional de Micromineralogia amb el Grup Mineralògic Català
El poema Un tros del paradís
Lamanère - Rocabruna
La “pregunta”
Gastronomia i receptes
Rocabruna dins el cor - Juliol 2018 |1
| Editorial |
Q
uina alegria poder tenir un espai per comuniQualsevol experiència o anècdota serà ben rebuda car-nos entre tots aquells que vivim o visiten i serà motiu d’alegria i goig per a tots. aquesta Vall de Rocabruna! És per aquest objectiu Rocabruna continuarà sent un conjunt de persoque hem començat a trobar-nos per comunicar, per nes que cadascú aporta el que sap i el que pot i escrit en aquesta senzilla fulla, tothom serem ben rebuts i acalguns pensaments, sentiments, No cal ser periodista, ni escriptor, ceptats. Són moltes les vivènidees i projectes. El títol que hem ni poeta per a publicar aquelles cies que podem fer arribar als posat en aquesta revista ve de idees, sentiments o fragments de altres veïns i que a través de les que Rocabruna, malgrat els grans paraules escrites en un full adles nostres vivències. Només cal silencis de molta gent, té moltes quireixen més vida i transcenvoluntat i ganes de posar-s’hi. coses a explicar als que hi vivim dència. Animeu-vos a participar. i als que volen conèixer aquest Ara som un grupet els que ens racó tan ple de vida, d’història i de persones interes- hem llençat a participar en aquesta aventura. Tenim sants, que amb la seva tasca silenciosa han convertit molta sort de la gent que han començat a participar aquest veïnat en un lloc que vol sortir del seu silenci i creiem que a poc a poc seran més els que voldran i explicar moltes vivències, anècdotes i fragments de i podran participar. rica i interessant història que encara està per sortir Volem que aquest full sigui una eina de comunidel silenci i de l’oblit. cació entre tots i que serveixi per unir-nos una mica Diem també “Rocabruna dins el cor” perquè tots més. Les festes i les celebracions són molt imporportem ben presents moltes vivències que un dia tants, però la comunicació i la recuperació de la nospoden sortir i ser conegudes pels que vulguin gau- tra història a través de les paraules escrites també dir de la natura i de la història d’aquest antic nucli de són importants per a tenir consciència del que som, veïns que l’estimem des del més profund dels nos- del que tenim i d’on vivim. Llegiu amb alegria aquest tres cors. Tots esteu convidats a participar en aquest full que parla de Rocabruna i que vol entrar a totes full que vol sortir cada dos mesos i que pretén ar- les cases de forma regular i constant. Nosaltres li ribar a totes les cases del veïnat per sentir-nos més donem la benvinguda més alegre i sincera. ticipar! propers i més agermanats. eu-vos a par
Anim
ROCABRUNA DINS EL COR. Núm. 1. Juliol 2018 Butlletí d’informació i divulgació del patrimoni de Rocabruna Coordinació editorial: Fermí Bobi, Gemma Masons. Edita: Veïnat de Rocabruna. Disseny i maquetació: Gemma Masons i Joan Rosell. Imprimeix: Ajuntament de Camprodon. Els textos dels articles de la revista -a excepció de l’editorial-, així com les figures corresponents (fotos, mapes, textos, gràfics, etc.) pertanyen a la persona que els signa o encapçala. Les opinions expressades són responsabilitat exclusiva dels autors i no representen necessàriament l’opinió dels coordinadors editorials.
2| Rocabruna dins el cor - Juliol 2018
| Visita al Castell |
Una visita al Castell de Rocabruna Ens acompanyà el Sr. Albert Piñeira, vicepresident de la Diputació de Girona
E
l dissabte dia 7 del passat mes d’abril, un grupet de veïns vam acompanyar al vicepresident de la Diputació de Girona i alcalde de Puigcerdà, Sr. Albert Piñeira, al Castell de Rocabruna. Les il·lusions i esperances en aquesta visita i en la persona a qui mostraven el castell eren moltes i crec que positives. El Sr. Albert Piñeira es va mostrar molt receptiu i amable, com sempre, però també molt taxatiu en les seves intervencions. Ens va dir que la Diputació de Girona té una altra mentalitat, que les idees que defensaven eren antiquades i que la línia actual va per altres camins. La nostra proposta, que vaig exposar de la manera més simple i directa, era restaurar la zona on es troba l’opus espicatum i convertir-la en una sala gran, segons les mides del recinte, que servís de Museu del Castell, de sala d’exposicions, de sala de conferències, de sala de concerts, de vint mil possibilitats culturals i socials per a ús de tots. Aquesta part del castell, i tot el castell, estaria sempre cuidat per la família que viuria en la casa del Castell, que està situada justament a la vora del camí autèntic de pujar al castell. Lògicament, Can Castell s´hauria de comprar als actuals propietaris, restaurar-la com a vivenda i, en un concurs públic, oferir-la de la manera més justa al millor opositor per viure-hi, cuidar el castell i fer de guia a les visites. Això asseguraria que el castell estaria sempre molt ben cuidat i que es podrien fer actuacions de restauració i conservació amb la seguretat desitjada. Tot això, que en altres llocs no gaire llunyans es fa amb total naturalitat, es veu estrany i poc atractiu per a la Diputació de Girona.
La visita va ser interessant però les paraules contundents del Sr. Vicepresident va deixar una atmosfera trista per alguns dels presents. Malgrat tot, agraeixo la sinceritat d’aquest representant de la Diputació encara que no comparteixo aquest punt de vista tan puntual i que tan repercuteix en les nostres perspectives de potenciar la restauració del Castell, la vida cultural i social de la nostra vall i la recuperació d’una part de la meravellosa història d’aquests castell mil·lenari que un dia exposarem amb molta alegria. Com diria en Pere de Rocabruna, primer senyor del castell, allà pels anys noucents llargs, no defallim i continuarem lluitant per unes condicions de vida més justes i bones per a tots. n Ca la Savina de Rocabruna
Rocabruna dins el cor - Juliol 2018 |3
| Trobada de Minerals |
La III Trobada Internacional de Micromineralogia i Sistemàtica Mineral de Rocabruna i Camprodon La ja tradicional Trobada mineralògica va tenir lloc els passats 26 i 27 de maig
U
n any més hem gaudit de la trobada micromineralògica de Camprodon-Rocabruna, organitzada pel Grup Mineralògic Català (GMC), els veïns de Rocabruna i l’Ajuntament de Camprodon. Aquest any hem tingut alguns expositors nous, d’origen francès. Es va inaugurar la Trobada de la mà de l’alcalde de Camprodon Sr. Xavier Sala, amb en Jean Pierre Barral (AFM), en Martí Rafel (GMC), en Joan Rosell (GMC-Rosell Minerals) i en Pep Ignacio (GMC).
Tot el dissabte al matí i part de la tarda es van dedicar a l’intercanvi d’exemplars entre els mineralogistes assistents, amb la visita de camprodonins que s’interessaren per mirar a través dels microscopis. També va tenir lloc la primera Micro-Travessa-PRO (la quiniela de tota la vida), en la qual els “experts” havien d’identificar 14 exemplars per fer el ple. No ho vam posar fàcil, hi havia alguns d’ells amb certa complicació i altres més “assequibles”. El guanyador va ser el català Pedro Mingueza, amb 11 encerts dels 14. El premi: un microscopi de camp MOTIC ST-34, amb bateria i portàtil.
4| Rocabruna dins el cor - Juliol 2018
D’altra banda, aquestes setmanes passades, a l’escola Dr. Robert de Camprodon, vam deixar una caixa amb 14 minerals per encertar: la Quiniela-Júnior. En aquest cas, els premis van ser dues caixes de minerals pel segon i tercer i un MOTIC ST-34 pel guanyador que n’encertés més. Cal destacar que la guanyadora va arribar als 14 plens! I que segon i tercer premis van caure en mans femenines. Els va entregar la Sra. Anna Colomer, regidora de cultura. Durant la jornada d’intercanvi també es va realitzar l’activitat del “sorral”, amb minerals enterrats que la mainada havien de trobar tamisant la sorra. Després van poder anotar el nom del mineral copiant-lo de les fitxes i emportar-se’ls. I com no podia faltar, el mestratge del company Pep Ignacio va fer despertar la curiositat del món dels minerals entre la mainada que atentament escoltava les seves explicacions... A mitja tarda, qui més qui menys ja havia fet els seus canvis, omplert les seves caixes amb molta varietat d’espècies i compartit experiències amb els col·legues d’afició. Ben entrada la tarda, l’ajuntament de Camprodon ens va obsequiar amb un concert musical. Aquest any, aprofitant que es feia aquest concert, s’ha implantat un festival musical anomenat “Microclima” amb quatre cantants de folk-rock català. El primer concert del cicle va tenir lloc al costat de l’església romànica de Sant Feliu de Rocabruna, de la mà de Juanjo Bosk (Figueres, 1976), un cantautor que en els últims anys s’ha convertit en una de les veus més interessants del panorama musical català.
| Trobada de Minerals |
Després de relaxar-nos amb la música de Juanjo Bosk, vam anar a sopar. Bon menjar, bona beguda, bones tertúlies i excel·lent companyia... L’endemà, el diumenge, com ja és tradicional, vam visitar la mina de les Ferreres. Vam poder recollir exemplars per a la nostra col·lecció i per a intercanvis futurs més enllà de les fronteres del nostre petit país... Un bon exercici pujar i baixar per tantes galeries, esgotador. Un any més però un any diferent ja que, si tot va bé, la propera edició serà el 2020. Hem pres aquesta decisió després comentar-ho amb els assistents. És una manera de que els micro-intercanviadors es planifiquin amb generosa antelació, que els exemplars a canviar siguin més nombrosos i variats, també que no es “cremi” el que ve de lluny... Amb novetats, noves idees, noves mines... Agrair a l’Ajuntament de Camprodon, que conjuntament amb l’escola Dr. Robert, ens brinden tot el suport per portar a bon terme la Trobada. A la directora Sra. Mireia Vilalta i l’equip docent, en especial en Fermí Bobi, incondicional de la Trobada, mestre, veí de Rocabruna i amb el seu poble al cor; a l’Enric de la polícia local que sempre ens acompanya a la mina. Sense oblidar els companys del GMC que aquest any s’han encarregat de l’organització, atenció a l’expositor, fotografia, ressenya i guies a la mina: Pep Ignasi, Valentí estris, Pedro Mingueza, Roser Hospital, Jorgina Jordà i Juan M. Pérez-Samper. I per suposat una salutació d’agraïment als que han vingut a la trobada i als que intenció en tenien però que no s’ha pogut materialitzar per inconvenients varis. Us esperem a la IV Trobada de Camprodon-Rocabruna. Fins l’any 2020!!! n Joan Rosell (Cal Pastera - El Prat de Llobregat)
Rocabruna dins el cor - Juliol 2018 |5
S
| El racó gastronòmic |
empre m’ha agradat la sonoritat d’aquesta paraula: saüc. Breu, contundent i amb un toc d’exotisme. La paraula prové del mot grec sambuke que era un instrument musical fet de fusta de saüquer. De fet, el saüc és una de les poques plantes que coneixem des de l’antiguitat i que encara fem servir. Es tracta d’un arbust molt comú a Europa, sobretot a la zona mediterrània, tot i que també podem trobar-lo a parts de l’Àfrica, al continent asiàtic, a països com l’Iran, Iraq o Turquia, i també a l’Amèrica del Nord. Al llarg de la història, el saüc ha estat considerat un arbre màgic; se li han atribuït propietats guaridores i de protecció, potser per aquest motiu els anglosaxons recollien les seves fulles el darrer dia d’abril i les penjaven a sobre de les portes per evitar que entressin les bruixes. Bruixes a banda, el que és cert és que aquest arbust, que pot arribar a fer 5 metres d’alçària i que trobem a les fondalades humides, a les vores dels camins o prop dels corrents d’aigua, té múltiples utilitats, moltes d’elles medicinals.
A la Garrotxa baixa podem veure’l florit a partir de mitjans de maig per anar escampant la seva aroma fresca cap a terres més altes a mida que van passant els dies. Les flors són blanquinoses, delicades, aromàtiques i es reuneixen en una inflorescència que és el que cal tallar si les volem collir. El fruit és una baia que es torna negre a mida que va madurant, es pot collir quan comença la tardor però cal anar amb compte i assegurar-nos que el fruit és madur perquè sinó podria ser tòxic. A casa, a Can Po, fa trenta anys que vàrem començar a collir la flor de saüc per arrebossar-la i servir-la com a aperitiu. Tot i els anys que fa que la servim és una menja que no deixa de sorprendre, tant per la seva bellesa com pel seu gust. La flor es fa servir pels problemes respiratoris, pel refredat, té propietats astringents i antiinflamatòries. n Ramon de Can Po
La recepta: Tempura de flor de saüc 150 g. de farina de blat Aigua freda segons textura Sal 1 ou Oli (que sigui suau) 1/2 Cullereta de llevat “Royal” Dels fruits en podeu fer melmelades, salses, sopa o gelatina. Igual que les flors, el fruit té nombroses propietats i ajuda a combatre el mal de cap, l’insomni i s’utilitza també com a tint natural (compte amb la toxicitat). Bona collita i bon profit!
L
a flor del saüc és sudorífica i ens fa suar a tots. És bona per les enginyes i constipats. De la flor seca se’n fan perfums agafant brases o caliu i es posa a sobre d’un plat de metall. Es posa les flors al cim, s’afegeix una mica d’oli pel cim de les flors i... ja està. Poses el dit, peu o mà ferida i el mal queda calmat.
6| Rocabruna dins el cor - Juliol 2018
La melmelada o xarop de saüc es fa quan les boletes són ben negres. S’agafen, es bullen i es cola amb un drap. El que queda es fa bullir amb sucre i es pot menjar com melmelada quan estàs constipat. Va molt bé també pels pulmons. L’essència de la flor del saüc s’aconsegueix d’aquesta manera: al cim de l’olla es posa un drap amb la flor del saüc verd i al cim es posa el plat amb calius. Aquella escalfor del plat fa baixar l’essència del saüc. Es poca quantitat, però és molt bona per a la panxa, per a les diarrees, per les gener de vomitar... El saüc és un arbre que floreix al mes de maig i juny (a la muntanya). És un arbre molt curiós i molt bonic. Diuen els alemanys que davant un saüc es treuen el barret perquè és molt medicinal. Es poden trobar saücs a tot arreu, especialment a les vores de rius, de les cases, a la muntanya i en llocs humits. Els ocells s’estimen molt les boles i no deixen cap perquè els altres arbres no tenen encara el fruit apreciat. n Paquita Costa de la Vila
La Salamandra
La salamandra no és un amfibi qualsevol. La salamandra comuna (Salamandra salamandra) es un urodel, dels pocs que tenen cua, i pertany a la familia Salamandridae. Són molt escorredisses a causa de la seva pell llisa, recoberta amb una espècie de capa mucosa. S’adapten tant a les zones aquàtiques, com a les terrestres. Sempre busquen però ecosistemes humits i estan més actives quan les temperatures no són ni molt altes ni molt baixes, templades. Quan el clima no els és propici es refugien sota pedres, troncs caiguts... En ser capturades o manipulades, segreguen un líquid blanc i espès que en contacte amb els ulls, boca o nas produeix irritació. Existeixen desenes de classes diferents de salamandres, que habiten diferents parts de l’hemisferi nord, des de llocs tropicals fins a casa nostra, als Pirineus. Les salamandres en llibertat poden viure uns 20 anys, si bé en captivitat poden arribar fins els 50 anys. S’alimenten de petits crustacis, aranyes, insectes o cucs. Es reprodueixen bàsicament a la tardor. Després de la fecundació, les femelles són capaces de dipositar a l’aigua entre 85 i 100 cries en la seva forma larvària. Les cries disposen de brànquies que desapareixen en fer-se adultes i són de color gris. Els colors llampants els apareixeran quant tinguin entre 3 i 5 mesos. Que hi hagi salamandres a Rocabruna és un fet que denota que gaudim d’aigües netes o poc contaminades.
n Anna i Albert d’Etxalde
E
l títol sembla estrany a primera vista, però no ho és si pensem en els molts anys de convivència, relació i intercanvis que aquests dos noms han gaudit al llarg de molts anys. Són moltes les semblances entre aquestes dos petits llocs i també hi ha i hi ha hagut algunes diferències, però sempre han pesat més els punts d’unió i germanor que aquelles petites diferències. Lamanère sempre ha estat un poble amb ajuntament propi mentre Rocabruna sempre ha estat un veïnat depenent de Beget i a par-
tir de l’any 1969, de Camprodon. Però tots dos són fronterers, tots dos han tingut unes mines que han estat focs de treball i vida, tots dos han tingut escola, tots dos tenen una esglesiola plena de vida, tots dos tenen uns serveis que ajuden a sobreviure, tots dos tenen unes masies on les vides son molt semblants, tots dos conservem el català com a llengua de vida i comunicació, tots dos... És a dir, que des de fa molts anys les històries i les relacions s’han barrejat i tots dos conserven els records que mai ningú podrà esborrar. Des de fa quasi un any, els dos nuclis mantenim relació, converses, diàlegs, il·lusions i projectes que volen ajudar a recuperar la història comuna. Volem tornar a viure moments de germanor a través de les festes, de les activitats que junts podem organitzar i dels projectes comuns que encara revitalitzaran les nostres comunicacions.
Ja en les festes de l’any passat una representació de l’Ajuntament de Lamanère van assistir a algunes activitats de la nostra festa i després, una delegació nostra va assistir i vam se molt bé acollits pels veïns i les autoritats del poble veí. Volem seguir en aquesta línia i creiem que les possibilitats de relació mútua són i seran cada dia més grans. Ja tenim projectes que explicarem en una propera comunicació i que seran motiu d’una més gran i bona relació i coneixement mutu. Entre tots aconseguirem l’ambient i desitjat de germanor i comunicació. Tots són i serem responsables. Comptem amb tots. n Ca la Savina de Rocabruna
Rocabruna dins el cor - Juliol 2018 |7
runa de Rocab ll s e ïn e v ra va Veïns i e la nost d s t n a it i vis
En cada número que surti d’aquesta publicació hi haurà, al final, una pregunta que tindrà relació, d’alguna manera, amb la nostra història i el nostre veïnat. Les preguntes seran sempre per conèixer una mica més la nostra història i pretenem que tothom s’animi a participar-hi amb llibertat i alegria. El que l’encerti tres cops tindrà una petita recompensa: serà convidat a dinar o sopar en un dels dos restaurants que tenim al poble. Així que llencem la primera pregunta. Animeu-vos i participeu. Les respostes es poden enviar a l’adreça electrònica: fbobig@gmail.com
?
| La pregunta | Pregunta 1: Olotí, va escriure molt sobre Rocabruna i altres llocs de Girona. El seu cognom és molt altisonant i fa referència a la natura. Qui era?
UN TROS DEL PARADÍS Rocabruna, escolta la veu Dels que vivim contents amb tu, Dels que sentim la teva veu La força i el goig de l’amor.
Valls regades pels rierols I camps de lliure pastura Cases de treball molt constant, Dos restaurants acollidors.
Estàs en els cors dels que som Sempre amb tu i dels que ja foren Els teus fills ben estimats en Els temps de lluites i de pau.
Pastors de vaques i ovelles Passegen amb gran paciència Per camps i boscos naturals Contemplant la pau de la Vall.
Estàs molt dins dels cors dels que En gran silenci treballen, Dels que visiten els racons I caminen amunt i avall.
Escola, avui de cultura, De vida i convivència veïns i veïnes tots junts Diàleg i celebracions.
Estàs en tots els cors dels que Cuiden l’harmonia de la Vall, Dels que contemplen de matí La natura i de nit el cel.
No pas gaire lluny trobes La rectoria plena d’amor, Xiprer alt i prop cementiri L’òliba a tots saluda.
Lloc de treball, lloc de passeig, Un castell domina la Vall Una esglesiola ben humil Un lloc d’acollida i amor.
Rocabruna lloc de gran pau Acull sempre als visitants I cuida amb amor als seus fills Com sempre has fet, braços oberts.
Unes mines parlen d’esforç Uns camins plens de grans records Uns molins de convivència Unes tutes d’observació.
Rocabruna, t’estimem molt il·lusions i grans projectes I volem que sempre siguis Un tros del nostre paradís.
8| Rocabruna dins el cor - Juliol 2018
n Ca la Savina