Vicent Estellés
David Avia Rosaleñ Paloma Boix Gutiérrez 4t ESO A
Informació sobre Vicent Estellés Vicent Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, i va morir a València el 27 de març de 1993. Era un periodista, escriptor i, un dels més importants poetes del segle XX. Les obres més representatives del gran poeta Estellés, fou La clau que obri tots els panys, Horacianes, Hotel París i Llibre de meravelles, aquesta última potser la seua obra més coneguda. Els versos d’Estellés són apassionats i rotunds, i incorporen la llengua utilitzada per la gent del carrer i formes poc habituals en la poesia de tradició culta. La poesia de postguerra fou el primer gènere a recuperar-‐se després de la guerra. En aquest període podem distingir-‐hi tres línies bàsiques; la poesia de tradició simbolista, la poesia d’avantguarda, i la poesia realista, aquest últim període entre el 1959 i 1968 va ser un corrent que pretén inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperació cultural i nacional, i que propugna el realisme com a arma contra el franquisme. Els temes més freqüents en la poètica de Estellés són el sofriment, la fam i la misèria de la postguerra, la mort, l’amor, l’erotisme i el sexe viscut d’amagat, la realitat de la vida quotidiana, amb les seues misèries i les seues xicotetes grandeses, i la identitat cultural del poble; mirat des de diferents punts de vista, l’ironia, el compromís i la denuncia social. La Xigura d’Estellés té una gran importància al món literari valencià i les seues obres tenen molt de valor, ja que va ser ell, el principal renovador de la poesia valenciana contemporània. Vicent, va contribuir a recuperar i digniXicar l’ús de la nostra llengua. No hi ha pràcticament ningú premi literari català d’importància que ell no haja rebut. És un dels poetes contemporanis més destacats en llengua catalana, es universalment reconegut.
Amor i amor Amor i amor quan plou i quan fa sol, amor quan és de dia o és de nit, i a la taula i al llit, al primer crit, i l’oli socarrant-‐se en el cresol. L’amor, que és una pena i un consol, un desembre plujós i abril Xlorit, atrevit, enardit i decidit, que tot ho té i ho dóna i tot ho vol. Plou i plou en Xiníssimes agulles, plou i plou en la brossa, en el terrat, plou i plou en la roba i en les fulles... D’amor de cap a peus vinc amarat, d’amor i de furor quan et despulles vora el llit on t’espere despullat. Vicent Estellés En aquest poema de Vicent Estelés, “Amor i amor” forma part d’una gran obra anomenada L’amant de tota la vida (Obra Completa 7). Quan llegim aquest poema podem saber que el tema que tracta és l’amor cap a la vida, i si ens posem a analitzar-lo, en aquestos versos podem probar-hi diversos recursos, com la metàfora “Plou i plou en Jinissimes agulles” ja que sustitueix gotes d’aigua per agulles; també s’observa paralelisme en un paràgraf “Plou i plou”; ennumeracions “Atrevit, enardit i decidit” “En la brosa, en el terrat, en la roba i en les fulles”; també trobem dits com “a la taula i al llit al primer crit” i per a Jinalitzar una frase feta “un desembre plujos i abril Jlorit”.
Conclusió. Va aportar més que ombres, va aportar llums, ja que va patir diversos assetjaments públics, no obstant això, l'obra d'Estellés va sobreviure sana i estàlvia durant molt de temps a tots els conXlictes polítics del dia a dia. Això va ser precisament perquè Estellés, a pesar del seu compromís polític, no va voler divulgar mai la seua ideologia política. Ell és un poeta vital i apassionat que retrata admirablement l'existència quotidiana. Després d'una greu i llarga malaltia, Vicent Andrés Estellés va morir a València el 27 de març de 1993,fou el primer dels quatre poemaris que van veure la llum durant les dècades dels anys cinquanta i dels seixanta.
INTEL·LIGENT
APASSIONAT
CULTE EXPRESSIU
TREBALLADOR VALENCIÀ