Llums i ombres a l'Espanya del segle XX i XXI by Paloma Boix Gutiérrez

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

PALOMA BOIX GUTIÉRREZ JORGE NUÑEZ SÁNCHEZ ANDREU JIMÉNEZ BELLOQUE ROCIO TRENADO RESECO 4t ESO A

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

ACTIVITAT 1: LA SOCIALITZACIÓ DEL COMPORTAMENT A) Fes un resum del vídeo tot i indicant quin és el tema i la idea fonamental que vol transmetre’ns. -‐ En el vídeo apareix una xiqueta, jugant amb una nina. Aquesta xiqueta simula una escena quotidiana del que passa ala seua casa, com que ella fa d’home de la casa, maltracta a una nina que fa de dona de la casa, criticant-‐li el menjar que ha fet, la rova que du i el color dels seus cabells, en aquestes excuses comença pegant-‐ li reiteradament. Arriba la mare de la xiqueta i diu que no ha preparat el menjar, que l’ajude que ja arriba el seu home. La mare veu la manera de jugar de la xiqueta, i es quan es dona conte del que realment passa diàriament a la seua casa. -‐ L’idea fonamental que vol transmetre és que el que veuen els xiquets és el que aprenen, també és fa referencia a la violència masclista. B) Pensa i justi`ica: Són importants els jocs en l’aprenentatge dels comportaments socials? -‐ Si, que són importants els jocs en l’aprenentatge dels comportament socials, perquè re`lexen el que ells pensen que es normal encara que no siga el correcte. Els jocs deurien ser educatius i supervisats, per a que no aprenguen comportaments i valors desiguals. Hi ha diferencies entre jocs de xics i xiques, ja que si no juguen als rols que s’han establit, poden criticar-‐ho. C) Creus que la xiqueta del vídeo ha aprés un model igualitari de les relacions entre homes i dones? Justi`ica la teua opinió. -‐ Pensem que la xiqueta no a aprés un model igualitari de les relacions entre homes i dones, ja que ella ha aprés el que a vist la seua casa, i això en el seu cos es molt negatiu. Ha aprés un model de comportament basat en el maltracte domèstic.

ACTIVITAT 2: SEXE I GÈNERE 1. Nasqueres amb un sexe però què s’espera de tu socialment? Fes una petita descripció de les característiques i comportaments que s’esperen de tu en raó del fet de ser xic o xica. Estaràs analitzant ELS ESTEREOTIPUS DE GÈNERE. HOMES: Dels homes s’espera que siguen valent, forts, que treballen, que siguen faldiller, que no siguen molt sensibles i dèbils, que siguen heterosexuals, treballs més ben quali`icats, manar. DONES: De les dones s’espera que siguen més sensibles i passionals, ordenades, que cuiden la seua imatge, el seu llar i la seua família, que estudien, que no es vagen al el primer home que passe.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

2. Compara la teua descripció amb el quadre següent. Hi ha prou coincidència? Et sembla bé el que s’espera dels homes i de les dones? -‐ Un gran nombre de característiques coincideixen, nos ens pareix bé que s’espere això dels homes i les dones perquè és un prototip del passat, i prou desigual. El problema es que actualment encara es seguix educant així.

3. Resumeix les notícies de premsa i pensa quina relació tenen amb els estereotipus de gènere que hem analitzat anteriorment. EL CERCLE DEL LICEU DECIDIRÁ SI ACEPTA DONES AL CLUB El cercle del Liceu una entitat creada en l’any 1848 on les dones no tenien permís de cap tipus d’associació, ja que estaven predeterminades a l’àmbit de la llar i la família. Aleshores com no han comiat els estatus des d’aquest any, les dones segueixen sense poder entrar, i ara estan decidint en canviar-‐los. LA CONFRARIA DE PECADORS DEL PALMAR CONTINUA SENSE REFORMAR ELS ESTATUS La confraria de Pescadors del Palmar no admes a 108 oersines, entre ells a 65 dones, per a participar en el sorteig de llocs ìxos de pesaca. Això es perque tradicionalment sigut un treball d’homes. 4. Llig el fragment i indica quina és la idea fonamental. Explica-‐la. En aques text expliquen la diferencia entre sexo-‐género i les desigualtats socials que des de estes afecta a la societat tant actual com aantigament -‐ El sexe es inmodiìcable i les seus caracteristiques son més bé `ísiques. -‐ El génere es modiìcable ja que les seues caracteristiques son psiquiques. -‐ En l’actualitat s’atribueixen unes comportaments determinades al génere masculí sobre el femení.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

-‐ Antigament la desigualtat social de génere era més gran, nos `iquen com exemple “el cinturo de castidad”. 5. Treballem sobre les vinyetes: Fes una descripció i opina al respecte.

Veiem una imatge d'un xiquet i una xiqueta, mirant-‐se sota la seua roba interior i sota la frase ‘’açò explica la diferència de nostres’’. Dóna a entendre que solament pel fet de ser un home té prioritats, pensem que no hauria de ser així, solament tenim diferències `ísiques, però tenim la mateixa capacitat d'aprendre i fer les coses.

Al costat veiem dues imatges, una d'un xic i una xica vestits de color diferent intentat diferenciar el sexe a través del color de la roba. Es veu una altra imatge amb un bolquer del mateix color, ells estan mes contents i amb prou faenes se'ls nota la diferència perquè tots som IGUALS.

CACERA DEL TRESOR SOBRE LA CONQUESTA DE LA IGUALTAT ENTRE HOMES I DONES. 1. Qui va ser una de les primeres dones que destacà pels seus coneixements de matemàtiques, astronomia i ìlosoìa i que va ser la directora de la Biblioteca d’Alexandria al moment del seu famós incendi? -‐ Hipatia va ser l'última directora de la Biblioteca d'Alexandria. Va destacar per ser una dona fora de les normes ja que no solament va rebre una formació intel·lectual exclusiva d'homes. A més va escriure diversos documents, i ìns i tot va arribar a inventar diversos aparells com el astrolabio i l'esfera plana i el que més tard es cridaria hidroscopio.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

2. En quin document del segle XVIII s’a`irmà: Oh, dones, dones! Quan deixareu d’estar cegues!, el qual li valdrà a la seua autora la pena capital? -‐ Olimpia de Gouges (1748-‐1793). Feminista francesa, autora de la "Declaració dels drets de la dona i la ciutadana". Va Olimpia de Gouges morir guillotinada. 3. En quin article de la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana de 1789 es promulga que la Nació és el conjunt d’homes i dones, i que en ella resideix la màxima autoritat? -‐ En l’article 3 de la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana de 1789 es promulga que la Nació és el conjunt d’homes i dones “El principio de toda soberanía reside esencialmente en la Nación que no es más que la reunión de la Mujer y el Hombre: ningún cuerpo, ningún individuo, puede ejercer autoridad que no emane de ellos” 4. Quin procés històric del segle XIX va suposar un avanç a les reivindicacions de les dones respecte del treball, que s’uniren a les de la resta dels treballadors? El moviment obrer, procés de reivindicacions dels treballadors, va fer que les dones s’uniren també a aquestes protestes per tal d’aconseguir millores en la situació laboral, tant dels homes, com de les pròpies dones, que començaven a incorporar-‐se al món laboral. Açò, juntament amb el feminisme que s’anava desenvolupant, van permetre un avanç prou gran en la `igura de la dona de l’època. 5. Quina va ser la persona que va aconseguir que les dones pogueren votar i en quin període històric? Concreta el més possible quan i qui. -‐ El 19 de Septiembre de 1893 se aprobó en Nueva Zelanda el primer sufragio femenino sin restringir, gracias al movimiento liderado por Kate Sheppard. Fue la integrante más destacada del movimiento por el sufragio femenino en Nueva Zelanda y por ello, la sufragista más famosa de ese país. -‐ Clara Campoamor fue la primera en España. Nueva Zelanda en 19 de septiembre de 1893, Kate Sheppard. 6. Quines 3 polítiques foren elegides diputades a les Corts Constituents de la II República en 1931? -‐ Les 3 polítiques que foren elegides diputades a les Corts Constituents de la II República en 1931 foren: Clara Campoamor, Victoria Kent y Margarita Nelken.

Victoria Kent Claro Campoamor

Margarita Nelken

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

7. Explica quines són les diferències més importants entre Victoria Kent i Clara Campoamor durant la redacció de la Constitució de 1931. -‐ Tant Clara com Victoria eren forts i honestes, clarament feministes, lliurades a la causa progressista amb tota la seua intel·ligència i passió dins del camp republicà, però van estar en trinxeres oposades en aqueixa batalla que va anar el debat sobre el dret al vot de les dones. Però el fet que Clara defensara el sufragi femení i que Victoria s'oposara, va provocar moltes burles, esperonades pels mitjans de comunicació. Clara, era força; qui ho dubte, només ha de ìxar-‐se en la seua mirada. 8. Quines dones durant la Guerra Civil ocasionada per la sublevació militar contra la II República representaven el model contrari al tradicional? -‐ Federica Montseny i Dolores Ibárruri constitueixen doncs, símbols notables de l'extraordinari paper de les dones republicanes en la resistència al feixisme. Altres dones una mica menys famoses exercirien papers notoris i importants en la guerra. Entre elles ìguren Margarita Nelken, socialista que es va convertir al comunisme durant la guerra,la socialista Matilde Huici, la republicana Victoria Kent, la republicana d'Esquerra Catalana Dolors Bargalló i l'anarquista Lucía Sánchez Saornil. Un altre moviment d'importància femení durant la guerra civil va ser l'organització d'ideologia anarquista Dones Lliures. Fundada a l'abril de 1936, l'esclat del con`licte va estendre el nombre d'aìliades per tota l'Espanya republicana (unes 20.000). El seu nucli inicial estava format per Lucía Sánchez Saornil, Empare Poch i Gascón i Mercedes Comaposada. 9. Quina política espanyola que morí en Madrid en 1989 va ser la única Presidenta del Partit Comunista i va viure una bona part de la seua vida a l’exili durant la dictadura de Franco, desprès d’haver liderat l’Agrupació de Dones Anti-‐Feixistes durant la Guerra Civil? -‐ Dolores Ibárruri Gómez política espanyola que morí en Madrid en 1989 va ser la única Presidenta del Partit Comunista i va viure una bona part de la seua vida a l’exili durant la dictadura de Franco, desprès d’haver liderat l’Agrupació de Dones Anti-‐Feixistes durant la Guerra Civil. Dolores Ibárruri

10. Durant el franquisme es produí un endarreriment molt greu en la conquesta de la igualtat de les dones com a conseqüència d’una sèrie de canvis legals. Quines lleis es derogaren i quines d’altres de 1889 tornaren a estar vigents? Durant el franquisme, el nou Estat no solament es va preocupar d'alliberar a la dona de l'esclavitud de la fàbrica; també es va preocupar de “alliberar” a la dona educada d'un treball prestigiós i lucratiu.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

-‐En els anys quaranta se li van tancar els següents llocs: advocat de l'Estat, agent de canvi i Borsa, metge del Cos Facultatiu de presons. Tècnic de duanes, Inspector Tècnic de Treball, ìscal, jutge, magistrat, i també va ser exclosa de les oposicions al Cos Diplomàtic, Cos de Registradors de la Propietat i Cos de Notaris. -‐El Decret del 27/03/1941. Deroga el Decret del 28/06/1935 (Ministeri de la Governació). Es considera lícit l'exercici de la prostitució. -‐Fins a 1967 estava prohibit a Espanya per llei a les dones ser jutges i la primera dona que va entrar en la judicatura a Espanya va ser en 1977. Altres lleis d’àmbit laboral van ser: -‐Llei de drets polítics professionals i de treball de la dona (15-‐7-‐1961) que va eliminar tota discriminació per raó de sexe (excepte en alguns camps tradicionalment masculins) i va declarar la igualtat de salari. L'únic gran inconvenient d'aquesta Llei, que semblava un pas enorme, era la necessitat d'autorització marital per a entrar en ella. -‐Llei de 4 de juliol de 1970: va eliminar la possibilitat que el pare poguera donar als ìlls en adopció sense el consentiment de la mare. -‐Llei de 22 de juliol de 1972: donava l'oportunitat a les ìlles majors d'edat però menors de 25 anys a abandonar la casa dels pares sense el seu permís. També, en les els drets de les dones, va haver una gran diferència respecte dels homes. -‐La pàtria potestat prohibia a les dones menors de vint-‐i-‐cinc anys a abandonar la llar sense permís dels seus pares de no ser per a casar-‐se. -‐El Decret – Llei del 3 de març de 1956 va permetre votar a les dones en el referèndum nacional celebrat el 7 de juny de 1947 per a conìrmar la Llei de Successió, però la pròpia Llei excloïa especíìcament a les dones de la successió. Açò, són sols unes xicotetes mostres de la gran discriminació que patiren les dones en aquesta època tan dolenta. I com a conclusió, podem dir que: Durant el franquisme, a la dona li van arrabassar els drets que la Constitució de 1931 li havia atorgat, com la igualtat pel que fa a l'home i el dret a vot. Amb el Règim, la dona va passar a assumir el paper de mare i esposa.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

ENTREVISTES Tema 1 La educació a la República Amb la proclamació de la República s’efectuaren una sèrie de reformes educatives com son les classes mixtes, es a dir que els xics i les xiques estudiaven el mateix i a les mateixes classes, i a més la religió deixà de ser una assignatura obligatòria i passà a ser voluntària. -‐ Vostè estudià en classes mixtes? Pensa que les classes mixtes eres més bene`icioses per als alumnes? Per que?

Tema 2: La sexualitat al franquisme En arribar el franquisme arribà la gran repressió. Mostrar afecte en públic, besar-‐ se, etc... no estava ben vist. -‐ En arribar el franquisme arribà la gran repressió. Mostrar afecte en públic, besar-‐ se, etc... no estava ben vist. Com va viure vostè aquells moments? -‐ Quina diferencia trobes amb l’actualitat?

Tema 3: Manual per a ser una bona esposa - Ten lista la cena -No te quejes - Luce hermosa para él - -Ponte en sus zapatos - Se dulce e interessante - Arregla la casa - Hazlo sentir en el paraís. - Prepara a los niños - Minimiza el ruido - Procura que te vea feliz - Escuchalo -‐Coneix les nomes per a ser una bona esposa? Que opines d’aquest manual? -‐Penses que a l’actualitat les dones tindrien que tindre un manual per a ser una bona esposa? Per que?

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

-‐Segueix, ha seguit o coneix a algú que haja seguit aquest manual? Per que ho fas, ho feies o creus que ho fa?

Tema 4: Les desigualtats entres sexes Des de l’arribada del franquisme la dona anà quedat sempre en segon lloc, sempre era pitjor que l’home, l’home sempre sabia i podia fer més coses que la dona i per tant la dona s’encarregava de la llar per que és el que suposadament soles sabia fer -‐Que opines sobre els rols de l’home a treballar i la dona a fer-‐se càrrec de la casa i el `ills? -‐Penses que actualment continuem actuant baix eixos rols? Si opina que sí, com pensa que es podria cambiar?

Tema 5: Democràcia En 1975 `inalitzà la dictadura i començà la transició i la democràcia. -‐ Sabries dir quin va ser el primer partit polític en guanyar les eleccions de l’actual democràcia?

LLUMS I OMBRES DE LA SOCIETAT ESPANYOLA EN VÍDEO Sinopsi de la nostra dramatització La nostra dramatització està basada en un famós programa de la TV, anomenat em canvie de família, el qual consisteix que algun membre de dues famílies totalment oposades culturalment o ideològicament s'intercanvien i convisquen durant un temps adaptant-‐se o intentant canviar a la seua nova família

Components del grup En el treball de la dramatització hem participat tots els components dels dos grups units i hem donat el millor de cadascun alguns el seu compromís altres la seua tranquil·litat o disciplina. Oscar Ramírez: Solució de problemes Tècnics durant l'enregistrament i realització del story board. Adjectiu que li descriu: Sociego Juan Pablo Martínez: col·laboració en vestimenta i camarógraf. Adjectiu que li descriu: Amabilitat Adrián Herráiz: Camarógraf Adjectiu que li descriu: Disciplina Andreu Jiménez: Realització del guió i participació en la dramatització com a Francisco. Adjectiu que li descriu:Compromís

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

Rocio Trenado: Col·laboració en escenari d'enregistrament i participació en la dramatització com Elustonda. Adjectiu que li descriu: Esforç Paloma Boix: Muntatge del videoclip, col·laboració en el guió i participació en la dramatització com a Carme. Adjectiu que li descriu: Talent Jorge Sánchez: Camarógraf i participació en el la dramatització com Daniel presentador del programa. Adjectiu que li descriu: Carisma Mateo Sánchez: Realització del guió, quadern sobre la dramatització i participació en la dramatització com a Xavier. Adjectiu que li descriu: Treball

Recursos utilitzats per a la realització del treball: Els recursos utilitzats per a la realització de la dramatització han sigut el quadern de les llums i ombres del segle XXI, una càmera de vídeo, vestimenta típica de l'època per als membres de la família dels anys 40 i molt esforç.

Explicació En nostra treball tenim dues famílies totalment diferents una pertany a l'època del franquisme en tots els aspectes, des de culturals `ins a ideològics i per tant tots els seus components conviuen exercint tots els trets típics d'aquella època, els rols de la dona a casa cuidant als xiquets i home treballant, la poca igualtat cap a la dona i el persistent maltractament cap a les mateixes o la prohibició de qualsevol altra llengua que no fóra el castellà en conclusió una família típicament masclista i poca igualitària, totalment a contrària que nostra segona família, la qual és igualitària i en la qual no existeixen ni rols, ni injustícies cap a cap dels dos gèneres, és a dir els components són iguals en qualsevol aspecte de la vida. En la nostra dramatització el membre que es canviara en les dues famílies serà la dona ja que el tema de la nostra dramatització és la desigualtat entre les dones i homes que existia en aquella època i creiem que si el membre intercanviat és la dona es podrà observar amb més facilitat les diferències en la convivència entre dones i homes i el paper de cadascun en les dues èpoques, la informació necessària i els recursos que hem utilitzat per a realitzar la nostra dramatització han sigut obtingut del quadern que estem realitzant per al projecte del tercer trimestre el qual precisament tracta sobre les desigualtats i en què aquestes “les normes de ser un bona dona” imprescindible per a recrear a la parella retrògrada i els nostres decàlegs gran ajuda per a aconseguir la parella totalment igualitària.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

Els personatges La nostra obra està conformada per 5 personatges, dos pertanyents a cada família Xavier: Home jove, casat amb Carme pertanyent al segle XXI totalment igualitari tant amb la seua dona com amb el seu nova hoste. Carme: Dona casada amb Xavier, rep i dóna un tracte igualitari, treballadora i autosu`icient es veurà embolicada en una experiència la qual no voldrà repetir. Francisco: Home casat amb Elustonda pertanyent a l'època Franquista es caracteritza pel seu masclisme s'enfrontara a una dona la qual no cedirà davant el seu caràcter poc igualitari. Elustonda: Dona casa amb Francisco passa de viure als peus del seu marit retrogrado a conviure amb un home que la tracta amb tot l'afecte i respecte que es mereix. Daniel: Presentador del programa amb gran carisma.

Story Board El story board de la nostra dramatització, el qual realitzem abans de començar a gravar el pots trobar en una altra entrada.

Conclusió El tercer producte d'aquest quadern en la nostra opinió ha sigut és més amé ja que una vegada que coneixíem les diferències de la societat espanyola des de l'anys 30 `ins ara, posar-‐les en pràctica i representar-‐les a resultat molt divertit, creiem que les diferències han quedat bastant clares i que a més d'açò nostra dramatització pot conscienciar i mostrar com és una parella o família totalment igualitària, aqueix és el nostre gran objectiu aconseguir la igualtat i creiem que amb activitats com aquestes les quals ens ensenyen que és i la promouen s'aconseguirà la igualtat i deixar en dramatitzacions el maltractament o la falta de respecte cap a les dones Com a Llum: de la dramatització triem a Carme, ja que és una dona que malgrat passar a una família poc igualitària no es rendeix i no deixa que Francisco la calcigue Com a Ombra: triem a Francisco i tota la seua actitud poc igualitària.

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

DIÀLEG DRAMATITZACIÓ INTRODUCCIÓ 1 Buenas, soy Dani Vizuete, y os vamos a presentar el programa de “Me cambio de época”. Les tenemos preparado un programa muy especial, Francisco, un gran empresario de la empresa de Nueva Rumasa, está casado con Elustonda (la Edu para los colegas), que es una ama de casa y siempre esta pendiente de él, siempre le prepara la cena y le pregunta que tal el dia, pero él, siempre le contesta mal, ya que no se da cuenta de que él un hombre, y que ella es una mujer, por eso no entiende cosas de trabajo.

Primera escena - Parella, época de Franco ELUSTONDA: Beatriz, cariño ven, que te voy a poner guapa para cuando venga papá ! (Llaman a la puerta) Si, un momento. (A la hija) Sientate calladita. (Vuelven a ! tocar) Si, si, ya voy! (Eulalia obri la puerta corrent) ELUSTONDA: Buenas cari... (Li interromp el seu marit) FRANCISCO: ¿Has hecho ya la cena? ELUSTONDA: ¿Ui? (Nerviosa) No, aun no... FRANCISCO: (Amb to d’empipament) Y a que esperas, es que no sirves ni para cocinar! ELUSTONDA: Pero.. estaba esperando a que llegaras, para ver lo que te apetecía. FRANCISCO: (Se senta en el sofà, i alça les cames) ¿Puedes ponerme algo ahí por favor? ELUSTONDA: (Obedient) Si, si claro (Agafa un coixí, i li’l col·loca sota les cames) (Preocupant-se per ell) ¿Qué tal el día? FRANCISCO: Pues muy cansaao! Joder, la fábrica... ELUSTONDA: (Se senta al seu costat) Yo, nada más entrar en el mer... FRANCISCO: (Interrompent-la) ¿Te he preguntado? Me da igual, vete a hacer la cena! ELUSTONDA: (Trist, s’alça) ¿Qué te apetece cariño? FRANCISCO: Me da igual, lo que más me gusta, parece que no lo sepas... (Es lleva el barret i ho tira al sòl)

Segona escena - Parella, época de Franco (Francisco, sentat a la taula, contat els seus problemes, mentre que Elustonda, està ficant la taula per a sopar) FRANCISCO: Pues en la fábrica los trabajadores, no paran de quejarse, que si las horas de trabajo... historias! ELUSTONDA: ¿Y las manifestaciones que tal, cariño? FRANCISCO: Yo que sé, ¿qué hablas? Sin saber, si no tienes ni idea. ¡Quieres escucharme y hablar! ELUSTONDA: Si, perdón (Es senta a la cadira) Pues es que en el mercado, el otro día cuando fui, me entere de eso, estuvieron contandomelo Paqui... FRANCISCO: Viejas chismosas! Callate ya, sigue poniendo la mesa que tengo hambre ya. ELUSTONDA: Si, perdón (Torna a alçar-se i li trau el menjar) FRANCISCO: Que no tienes ni idea, va pero que quiero la cena hoy! 12

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

ELUSTONDA: Si, ja vaig, ja vaig, un momentet (Trau un plat amb el sopar) FRANCISCO: Como que “ja vaig”. ¿En valenciano?¿Esto qué es? Aqui se habla, español, español!!!

INTRODUCCIÓ 2 Hola, sigo siendo Dani Vizuete y ahora os vamos a presentar a otra pareja, ellos son Xavier y Carmen, mucho más igualitaria y desarrollada, ellos se reparten las tareas de la casa y conviven en paz y armonía.

Tercera escena - Parella, época actual (Sona el timbre de la porta, i Xavier va a obrir) CARMEN: Bon dia, amooor! XAVIER: Holaa! Com t’anat el dia? CARMEN: Bé un poc cansata, però bé. I a tu? XAVIER: Molt bé, he venut molts productes a la fruiteria. CARMEN: Ooh! M’alegre! (Entrant a la cuina) Me canvie i t’ajude a posar la taula? XAVIER: Ja l’he posada, i el dinar, un poquet i ja estarà. CARMEN: Ooh! Si ets un sol, però després l’arreplegue jo eeh! XAVIER: D’acord, d’acord. Ara parlem, mentres dinem

INTRODUCCIÓ 3 Aquestes dues parelles intercanviaren a un dels seus membre,Carme viurà amb Francisco i Elustolda passara a casa de Xavier anem a veure com congenien les seues diferents maneres de pensar

Quarta escena - Parella, Xavier i Elustonda (Xavier arriba a casa de treballar) XAVIER: Bon dia, Elustonda ELUSTONDA: ¿Ja son las 3? Hay lo siento, no tengo la comida hecha, no tenía ni idea. de la hora que era, me he despistado completamente lo siento mucho sé que estás cansado , que es viernes y tu único deseo ahora mismo es descansar. XAVIER: Parla en valencià si vols dona. ELUSTONDA: De debò? Moltes gràcies en valencià em sent mes còmoda i de nou ho sent per no tenir el menjar. XAVIER: Però que dius dona tranquil·litza't, et veig molt estressada en aquesta casa tots som iguals avui cuine jo. ELUSTONDA: De veres? No vols que t'ajude? XAVIER: No dona tranquil·la..

INTRODUCCIÓ 4 Aquestes dues parelles intercanviaren a un dels seus membre,Carme viurà amb Francisco i Elustolda passara a casa de Xavier anem a veure com congenien les seues diferents maneres de pensar

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

Cinquena escena - Parella, Xavier i Elustonda (La parella parla en el saló) XAVIER: Bé Edustonda explica'm que tal el dia a casa, t'has adaptat bé?, que has fet?, com t'has sentit? ELUSTONDA: La veritat és que ha sigut tot perfecte, he anat de compres, he visitat la ciutat, i fins i tot m’apuntat a un curs per ser professora, el meu somni (entusiasmada), de segur que son coses que no t’interesen... XAVIER: Com que no explica'm, espere que deixes ja aqueixos vestits que no t'agraden gens i que compres el que veritablement t'agrade, el teu somni és ser professora? Que apassionant apuntar-te que segur que aconsegueixes tot el que et proposes ELUSTONDA: És que crec que no valc per a coses d'aquest tipus, coses que no siguen de casa... XAVIER: Com que no? D'on véns del franquisme?, la dones poden realitzar tot el que es proposen.

Sisena escena - Parella, Xavier i Elustonda ELUSTONDA: Mira quin canvi! T’agrada? XAVIER: Ets tota una dona del segle XXI.

INTRODUCCIÓ 5 Parece que en casa de Xavier, va todo sobre ruedas. Al contrario que en casa de Francisco, que hay algunas diferencias

Setena escena - Parella, Francisco i Carme (Carme entra a casa de fransisco)

FRANCISCO: Carmen son las 9 de la noche y no he cenado, ¿qué haces que no la estás haciendo? CARMEN: Es diu hola primer que tot, maleducat! A mi no em parles així que no sóc la teua dona ni rés, i el sopar ho fem entre els dos. FRANCISCO: ¿Qué haces hablando en ese idioma de agricultores?, en mi casa se habla el castellano porque mi casa pertenece a dios CARMEN: Tu no sas parlar a una dona correctament? No has après al llarg de la teua vida no has tingut temps de saber-ho? FRANCISCO: No quiero escuchar tus charlas mujer. Adiós

Setena escena - Parella, Francisco i Carme FRANCISCO: Carmen, por cierto ¿porque vas tan fresca por la calle?. Te voy a dar un vestido de mi mujer, más tapadito, porque así no me gustas, así solo para mi. CARMEN: Açò? Açò tan lleig, si fa calor que estem en estiu, jo així no vaig.. (L’interromp Francisco)

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

FRANCISCO:Que no puedes ir tan frescaa! ¿Y qué haces hablando como los agricultores? ¡Que me hables español! CARMEN: Que jo parle en aquesta llengua, perque es la meua! FRANCISCO: Esta mujer como me arta, joder!

INTRODUCCIÓ 6 Viendo que las cosas no mejoran, vamos a ver que dicen por separado nuestros participantes (Donen les seues opinions) CARMEN: Vull tornar ja a la meua casa, el mes ràpid posible, és l’ultima oportunitat que li done a Francisco, jo no puc aguantar així. FRANCISCO: Esta mujer es insoportable y rebelde, extraño a mi mujer la cual no tenía ningún problema en realizar lo que le pidiera. No puedo... EDUSTONDA: La veritat es que la vida ací es molt diferent, et valoren i et coneixen. XAVIER: Estic molt content amb el canvi, ella esta aprenent molt, jo també i espere que siga així.

CONCLUSIÓ FINAL DANI VIZUETE: Hemos llegado al final de esta aventura. Es hora de escuchar las valoraciones personales de cada uno. Y os recuerdo que este es el momento para si queréis deciros algo a la cara. CARME: La meua conclusió és que m’alegre molt de no viure en l’època del Franquisme perquè no m’agrada com vivien les dones ni els seus hàbits, ni la forma que tenien de tractar els seus homes. I… Jo em quede amb el meu Xavier al segle XXI. XAVIER: A mi m’agradaria que prengueren exemple del meu personatge perquè és un home exemplar i tracta a les dones amb respecte i com es mereixen. DANI VIZUETE: La familia antigua por favor. FRANCISCO: Yo… Estoy totalmente en desacuerdo con esta experiencia. Prefiero las mujeres como antes que hacían caso hacían todo lo que quisieras. ELUSTONDA: Jo la veritat és que a mi açò m’ha ajudat a aprendre molt, de la igualtat que cal que hi haja entre homes i dones. Al canviar-me de familia, en la familia del segle XXI, he aprés que el sexe no dóna drets diferents ni deures, i que tots tenim els mateixos drets… I això. DANI VIZUETE: Y hasta aquí esta experiencia, no se pierdan la próxima semana. Iniesta se cambia con Mourinho… ¿Qué pasará? 15

LLUMS I OMBRES A ESPANYA DEL SEGLE XX i XXI

DECÀLEG PER LA JUSTÍCIA 1. Els sous siguen igualitaris, tant per a homes com per a dones. 2. Tenen el mateix dret de formar una família, una parella heterosexual que una homosexual, ja que dues persones del mateix sexe poden cuidar dels xiquets. 3. Parlant de política, pensem que el sexe no te res a vore en la capacitat que pot tindre una persona per a desenvolupar activitats d'aquest tipus. 4. En una casa, les tares estan associades tant al homes com a les dones, cuidar als xiquets és tarea dels dos sexes, i com no, dur el sou a casa també. 5. Igual que hi ha la mateixa obligació de cuidar als `ills, els homes i les dones, també tenen el mateix dret per a decidir, si donar-‐li vida a un zigot o avortar. 6. Pensem que tant homes con dones, no tenen que tindre poder per a manar en una organització terrorista o per a donar un colp d'estat. 7. Pensem que totes les persones tenen el dret de decidir la manera de vestir, ja que són amos del seu cos. 8. Als xiquets des de ben xicotets, n'hi ha que ensenyar-‐los que no importa el tipus de persona que l'hi done educació. 9. Desitjaríem que l'introducció laboral dels sexes en diferents o`icis siga igualitari, com per exemple, enginyer (xics) i servei de la neteja (xiques). 10. No guanyem res amb la violència, no la practiques.