TOTOSONA MARÇ 50 - 25 ANYS SENSE EN CARLES SABATER

Berta Camprubí

Editorial

CARLES SABATER

El 13 de febrer de 1999 es va apagar una llum brillant en el món de la música i la cultura catalana. Carles Sabater, cantant, actor i icona del pop-rock català, ens va deixar en un tràgic incident després del primer concert de la gira "Dotze" a Vilafranca del Penedès. Aquest any, compleix 25 anys de la seva partida, i el seu llegat continua ressonant en els cors dels qui el van estimar i en les generacions que van ser influïdes per la seva música i la seva presència escènica.

El camí de Carles Sabater cap a la fama va ser tan intens com inspirador. Des dels seus inicis com a actor fins a la seva transformació en un dels cantants més estimats de la nostra terra, Sabater va deixar una petjada indeleble en la cultura catalana. Des dels escenaris fins a la pantalla petita, el seu talent multifacètic es va manifestar en cada actuació, captivant audiències amb la seva veu càlida i la seva presència carismàtica.

La seva col·laboració amb Pep Sala i Joan Capdevila va donar vida al llegat musical de Sau, un grup que es va convertir en referent del pop-rock català. A través de les seves cançons, Sabater va capturar l'essència de la joventut, l'amor i les emocions humanes, deixant una empremta imborrable en la història de la música catalana.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@totosona.com www.totosona.com

No cal comprar lluny. El taller que et dona con ança, la ferreteria que t'entén, el bar on menges com a casa, la peixateria que sap de tu. El comerç que et cuida, la gent del barri, la gent com tu.

diba.cat/dia-consumidor

Descobrim Sant Romà de Sau

El Pantà de Sau, a Barcelona, amaga sota les seves aigües un preciós secret. A cada temporada, quan el seu cabal disminueix, a poc a poc emergeix l'antic poble de Sant Romà de Sau, considerat una de les joies dels pobles submergits d'Espanya.

Arribar fins al pantà és molt senzill, només cal agafar la carretera C-17 amb direcció a Vic des de Barcelona i després prendre el desviament cap a Vilanova de Sau. Un cop al poble cal seguir les indicacions que assenyalen el camí al pantà.

Sant Romà de Sau

El poble de Sant Romà de Sau va ser engolit per les aigües del pantà el 1962. Era una petita vila a penes habitada que finalment va haver de ser abandonada per la construcció del pantà. Les seves edificacions més cridaneres eren diverses masies, un pont romànic i una preciosa església de la qual encara es pot veure el seu impressionant campanar. Depenent de la quantitat d'aigua que tingui el pantà es poden veure més o menys cases del poble, en èpoques de sequera la vila emergeix pràcticament descobrint els seus tresors submergits.

Els més atrevits s'acosten a la població, encara que no és aconsellable entrar a cap edifici perill de ruïna. S'han executat diverses obres de condicionament de la base de l'església per evitar que s'enfonsi, però, així i tot, no és aconsellable apropar-se. Quan el nivell de l'aigua és alt, només es pot veure entre les aigües del pantà el campanar de l'església.

Pantà de Sau

El Pantà de Sau es troba als peus de Tavertet, envoltat dels boscos i grans escarpats de la serra de les Guilleries, a la localitat de Vilanova de Sau. Envoltat dels penya-segats i precipicis de la imponent muntanya del Collsacabra, en ple cor de Catalunya.

El 1962 és una data històrica per al lloc. En aquesta data es van obrir les comportes i a partir d'aquell moment l'aigua ho va envair tot, donant origen a tota mena de llegendes que van començar a transmetre's oralment. Els veïns del lloc van abandonar el lloc duent-se les seves pertinences.

Més a l'entorn

Pròxim al pantà de Sau entre barrancs i penya-segats es troben diverses poblacions de somni, Tavertet,

una autèntica meravella és aquest poblet penjant amb precioses cases de pedra engalanades amb enfiladisses i olorosos gessamíns, que des de dalt dels contraforts rocosos de Sau es reflecteix en les tranquil·les aigües del pantà, on encara és possible trobar un museu on es reflecteix la vida dels pagesos fa més d'un segle, Savassona i la seva enigmàtica "pedra dels sacrificis" els signes de la qual encara no han pogut ser desxifrats, però que tenen a veure amb antics cultes primitius de la regió.

Un dels monestirs més bells de la zona és el de Sant Pere Casserres que ocupa una mena de península que s'endinsa en el pantà, cenobi benedictí que ha conservat fins fa poc els restes momificats d'un nen que la tradició popular atribueix al fill dels vescomtes de Cardona. Els restes momificats dels nens van ser venerats durant molts anys pels habitants de la zona que li atribuïen poders sobrenaturals. Durant els períodes de sequera es feia una processó que portava l'urna amb les restes del nen fins al Ter perquè se solucionés el problema.

Vida en ordre

La reorganització en processos de dol per Carla Arguimbau

En algun moment de les nostres vides, tots hem de passar la difícil situació de perdre un ésser estimat.

El més comú és iniciar llavors el procés denominat dol, Kübler-Ross va determinar que el procés de dol consta de 5 fases.

La negació: som incapaços de creure que realment aquella persona ja no hi sigui. Només ens venen pensaments com "però si vàrem parlar ahir" "no pot ser"

La ira: ens domina un sentiment de ràbia, es busquen culpables encara que no hi siguin, de vegades contra el mateix difunt per haver-nos deixat.

La negociació: comença a calar la idea de la pèrdua, però no la sentim real, es negocia amb deus en cas de ser creients i ens intentem convèncer que estan a un lloc millor i ja no pateixen.

Depressió: aquesta arriba quan s'assumeix la mort, es perd tota esperança i ens tanquem en la pena i el dolor de saber tot el que no podrà viure i presenciar, és comú sentir esgotament físic, apatia, pèrdua de gana o aïllament social.

Acceptació: arribada aquesta fase no vol dir que oblidem la pena o l'amor que hem sentit, vol dir que assimilem que l'altre ja no està i hem de continuar amb la nostra vida. Es tracta de crear un record en el qual recolzar-nos.

Un cop arribada l'acceptació és totalment normal tindre sentiments de pena i tristor de tant en tant, que ho hàgim acceptat no vol dir que ens n'oblidem, aquests sentiments s'aniran espaiant en el temps i diluint una mica la seva intensitat.

No sempre segueixen aquest ordre ni es viuen totes les fases, ara bé, si sentim que ens hem quedat estancats en una d'elles és important que busquem ajuda per continuar avançant i no generar el que s'anomena dol crònic.

Kübler-Ros destaca també 4 etapes combinades que són:

Embotiment mental: combina el shock, la negació de la realitat i no es tenen les idees clares.

Anhel i busca del referent perdut: agrupa els sentiments d'ira, depressió i culpa

Desorganització i desesperació: angoixa i estrès a l'hora de dur a terme les tasques que desenvolupava l'ésser perdut, incapacitat per organitzar-se, depressió i deixadesa. En algun cas inclús se sent la necessitat de trencar amb totes les pautes establertes i començar de nou.

Reorganització: s'afronta la realitat i es reestructura la vida , ens adaptem als canvis que comporta i aprenem a viure la nova realitat.

I ara us preguntareu, i per què una organitzadora professional ens parla d'aquests temes? Bé doncs com haureu observat, és molt comú que en algun moment del dol la desorganització faci acte de presència, quan estem vivint situacions complicades, doloroses, de canvi, és fàcil deixar-se portar per la pena i el desànim. Quan això esdevé, tot al nostre voltant s'ensorra, la casa ens cau a sobre i a banda de la tristesa que sentim ens envolta un entorn caòtic o que simplement no és l'habitual en nosaltres, reconduir aquestes situacions no sempre és fàcil, ja que la persona que ho està vivint no té les forces ni físiques ni emocionals de fer-ho sola, aquí és on nosaltres podem prestar ajuda i suport. És important recuperar el control dels espais per no sentir que tot se'ns escapa de les mans...

A més es dona una situació en molts casos que també pot resultar dolorosa i difícil d'afrontar a soles que és què fer amb totes les pertinences de la persona que ens ha deixat.

Si vivia sola s'haurà d'entrar a buidar la casa, revisar tot allò que hi ha, tota una vida de records i objectes carregats de significat i presència. Si convivíem amb la persona, és més complicat encara, ja que cada racó de la nostra casa està impregnat dels records, de la seva presència i pot resultar profundament dolorós conviure-hi, alhora que la culpa ens pot atacar en cas d'intentar fer els canvis necessaris.

Primer de tot cal dir que si el procés de dol està sent molt intens i veiem que ens encallem en alguna fase o que som incapaços d'afrontar la pèrdua, el millor sempre és comptar amb un professional que ens ajudi a gestionar aquestes emocions, els psicòlegs poden ser una eina fonamental per la nostra recuperació. I un cop arribi el moment de fer un pas més enllà i començar a despendre's dels objectes els organitzadors professionals estem aquí per donar suport i sostenir aquestes emocions per fer més fàcil el tràngol.

No existeix el moment ideal per fer-ho i per cada persona serà en una etapa o un altre segons les seves necessitats, l'important és no deixarse pressionar pels altres i prendre la decisió quan sentim que ha arribat el moment.

Moltes vegades hi ha un caos emocional,

por, tristesa, culpa o agraïment, durant aquest procés s'entravessen diferents emocions i hem d'entendre que totes elles estan bé, les hem de sentir i acceptar, formen part de la recuperació.

És normal que al principi les pertinences ens ajudin a negar la realitat o a sentir-lo més proper, et connecten amb la persona. Hem de recordar que no són els objectes l'important sinó els records que han deixat en nosaltres. Podem demanar ajuda, ja sigui a un professional de l'organització a un amic que ens acompanyi a prendre les decisions difícils com ara amb quins records ens volem quedar. És important triar algú que sigui respectuós, que no et doni presses i que estigui disposat a compartir el dolor d'aquesta tasca.

Si hem de fer-ho ràpidament com per exemple en casos que s'ha de deixar un habitatge que està llogat la situació és el que marca el moment, però podem fer que el procés sigui un homenatge a qui hi vivia, pots posar música que li agradava o que a tu et faci recorda-la.

Pots preparar una caixa per desar-hi aquells petits objectes dels quals no et vols desprendre, les joies, la cartera, fotografies o cartes... Donar els objectes útils a associacions benèfiques ens ajudarà a deixar-les marxar, ja que així saps que algú altre li donarà ús i estàs ajudant a altres persones que no poden comprar-ho. És un acte de generositat compartir amb els que no tenen tant.

Cada persona és única i viu les situacions a la seva manera, així que no et comparis! Hi ha qui necessita fer-ho al cap de pocs dies de la mort o qui necessita mesos o anys per arribar a aquest punt, no passa res, no hi ha una opció millor que l'altre, escolta el teu cos. Et dirà quan és el moment de fer-ho.

649814236

Els Llibres ON ÉS LA MARTA?

"On és la Marta?" és una apassionant novel·la juvenil que captura l'atenció del lector des de la primera pàgina. Escrita per Cesc Cornet, un talent emergent en el panorama literari català, aquesta obra manté un ritme frenètic mentre ens endinsem en un misteriós cas de desaparició i xantatge.

La trama gira al voltant de la desaparició de Marta, una jove que ha estat segrestada i els seus amics de l'institut es troben en una situació desesperada. Els protagonistes es veuen obligats a enfrontar-se al seu secret més fosc, ja que els xantatgistes amenacen de ferir a Marta si no revelen la seva informació més vergonyosa. A mesura que la història es desplega, es revelen vincles amb la mort d'una altra estudiant, Júlia, morta en circumstàncies misterioses un any abans.

Cornet manté als lectors a l'expectativa

mentre teixeix una trama complexa, plena de girs inesperats i intriga. Els personatges estan ben desenvolupats i es troben enfrontats a dilemes ètics i emocionals que els obliguen a confrontar els seus propis temors i secrets.

Amb una prosa àgil i captivadora, l'autor ens submergeix en el món turbulent dels adolescents, explorant temes com la pressió del grup, les conseqüències de les accions passades i la fragilitat de les relacions humanes.

"On és la Marta?" no només captura l'essència del gènere negre, sinó que també ofereix una mirada perspicàs a les complexitats de l'adolescència. Amb aquesta obra, Cesc Cornet s'estrena amb èxit en el gènere juvenil, consolidant-se com una veu prometedora en el panorama literari català.

LA GERMANDAT DE L'ANGEL CAIGUT

Acre, Terra Santa, any 1291. Un grup de cavallers templers fugen de l’agonitzant Regne de Jerusalem. S’emporten el secret més ben guardat de la cristiandat. És vital que no caigui en mans dels infidels i que sigui custodiat en el lloc més segur del món.

Més de set segles després, l’enigma corre perill de ser desvelat i cal actuar sense dilació. Un monjo de Montserrat serà protagonista involuntari d’una aventura extraordinària que li canviarà la vida per sempre i que amenaça la basílica més sagrada dels catalans. Una guerra entre el bé i el mal en què tot està en joc, amb una batalla que no té vencedors ni vençuts però que pot posar en risc els fonaments de la mateixa Església catòlica.

Jaume Clotet i Planas (Barcelona, 1974) és llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Història per la Universitat de Barcelona. Va ser corresponsal al País Basc entre els anys 2001 i 2003 per al diari Avui i l’emissora Ona Catalana

i posteriorment va ser cap de premsa del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, sotsdirector de l’Agència Catalana de Notícies, cap de política del diari Avui, director general de Comunicació del Govern i director de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. És coautor de Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor) (2010) i de la novel·la Lliures o morts (2012), amb la qual va vendre més de 20.000 exemplars. També és autor de diversos contes infantils i del llibre 50 moments imprescindibles de la història de Catalunya (2014), i és coautor de l’assaig Política de defensa i Estat propi (2017). L’any 2016 va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb El càtar proscrit. Al llarg de la seva carrera ha impartit classes a la Universitat Internacional de Catalunya i a la Universitat de Vic, i ha estat consultor de processos periodístics i d’estratègia comunicativa. Col·labora regularment amb diversos mitjans de comunicació. X: @ jaumeclotet Instagram: @jaumeclotet_

Del Bullying al Blooming (2a part) el llibre per descobrir com parar l'assetjament escolar

Altres consells a tenir present són:

• Procurar no mostrar preocupació amb excés, això pot generar sospita o sentir-se pressionat/da i encara tancar-se més. Cal tenir en compte que moltes vegades els fills no volen explicar res als pares per a no amoïnar-los.

• Mostrar empatia i comprensió, fer-li saber que el què explica és realment important per a vosaltres.

• Tenir present que l'objectiu sempre és acompanyar i sostenir el procés del vostre fill/a. No es pot solucionar mai absolutament tot de la manera que nosaltres volem, ni de forma immediata. Però escoltar i ser-hi donant suport, ja és molt, segurament és el que més necessita ara i això ja és una gran ajuda.

• Apreciar que s'obri a explicar cada dia donant les gràcies per fer-ho. Fer-li saber que sempre comptaràs amb la seva opinió i sentiments i que no es prendrà cap decisió sense comunicar-li i parlar-ho primer. Ho fareu junts.

L'escriptora Carme Salvans

Si se sap de primera mà que el menor està passant per un possible procés d'assetjament escolar, el més probable és que tingui por a

demanar ajuda i parlar amb l'escola. Per tant, el primer pas a fer un cop s'ha detectat és treballar en la seva visió de la situació i ferli comprendre que cal demanar ajudar i que no s'ha d'amagar de res. Tindrà por, vergonya i se sentirà molt insegur, per això és important treballar en la seva autoestima i el seu autoconcepte. Cal actuar, i com més aviat millor.

Per començar a transformar la percepció de l'infant o adolescent a la possibilitat de demanar ajuda i de demostrar-li que no està sol/a en aquest procés, cal qüestionar la seva manera de veure la situació. Un cop es comença el procés de demanar ajuda, és normal que apareguin molts dubtes i alts i baixos. Recordar al menor que demanar ajuda en certs moments és de persones intel·ligents i molt valentes, buscant exemples de persones properes i que admiri per a generar confiança a fer el pas.

Si voleu més informació sobre els serveis que ofereix la Carme i del seu projecte del bullying al blooming la podeu contactar a través del seu telèfon 655 90 72 92 o bé per correu electrònic a: bullyingtoblooming@ gmail.com

Sant Tomàs impulsa una cooperativa energètica

La Fundació Sant Tomàs ha impulsat una cooperativa de serveis energètics per tal de donar resposta als reptes mediambientals i de sostenibilitat de l’entitat. Els socis que l’han constituït són Fundació Sant Tomàs, juntament amb Fundació Tac Osona, Tac Osona Empresa d’Inserció, Vic Verd, Recollida i Reciclatge SL i en breu està previst que es puguin incorporar altres associats amb els mateixos interessos.

L’origen d’aquesta proposta que porta per nom Vitamina D, sorgeix del fons cooperatiu de Calandra, la bugaderia industrial que des de l’any 2022 va entrar a formar part de la Fundació Tac Osona. El seu fons es volia destinar a algun projecte i es va veure amb bons ulls, per part de tots els actors implicats, impulsar una cooperativa energètica per tal de canalitzar els desafiaments

de l’àmbit en un únic agent que planifiqui i gestioni els projectes en nom de totes les entitats sòcies.

Així doncs, la cooperativa s’ha constituït per donar resposta als compromisos mediambientals i de sostenibilitat de les entitats sòcies, però també per poder oferir oportunitats a les persones vinculades a les entitats per tal que tinguin opcions d’inserció laboral vinculades amb la instal·lació de plaques solars i el seu manteniment. La cooperativa treballa per fer passos cap a la transició energètica a través de l’execució d’instal·lacions d’autoconsum solar fotovoltaic, el manteniment i la neteja d’instal·lacions solars, la promoció de la mobilitat sostenible o la implementació de mesures per la millora de l’eficiència energètica d’equipaments. Vitamina D compta amb el suport del programa Projectes singulars de la promoció de l’economia

social i solidària, creació de cooperativa i projectes d’intercooperació del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

Vitamina D forma part de la cooperativa de segon grau Osona Energia Cooperativa i compta amb tres plantes de generació ubicades a Vic, una a Manlleu i una a Calldetenes la suma de les quals tenen una potencia instal·lada de més de 600kWp i que té projectes per al 2024 per instal·lar 160kWp més en 2 instal·lacions d'autoconsum i 9 punts de recarrega. Per primera vegada, la cooperativa participarà a la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible que es farà a Vic el 16, 17 i 18 de febrer. El seu gestor de projectes, Josep Porta, presenta Vitamina D el divendres 16 de febrer a les 11h en les Jornades Tècniques “Més enllà de l'autoconsum a l’empresa”.

VicFM renova la seva programació

amb una combinació única de música catalana i èxits en anglès, mentre dóna suport als nous talents del podcasting

Des de la seva fundació el 2016, VicFM ha estat una presència constant en el panorama radiofònic català, oferint una barreja diversa de música, entreteniment i cultura. Ara, amb una nova mirada cap al futur, VicFM està revolucionant la seva programació per proporcionar una experiència auditiva única que captiva l'essència de la cultura catalana mentre abraça els èxits mundials en anglès.

La nova estratègia de programació de VicFM no és només un canvi superficial, sinó una transformació profunda destinada a connectar amb una audiència més àmplia sense perdre de vista les seves arrels locals. Aquesta nova orientació musical combina els ritmes vibrants de la música catalana contemporània amb els grans èxits internacionals en anglès, creant una experiència sonora emocionant i eclèctica.

A través d'aquesta amalgama de sons, VicFM busca reflectir la diversitat cultural i musical de la regió de Vic i més enllà, donant veu a una varietat de perspectives i estils. Des del pop enèrgic fins al folk melòdic, VicFM proporciona un espai per a tots els gustos i preferències musicals.

No obstant això, la renovació de la programació de VicFM no es limita només a la música. La plataforma també està compromesa amb el suport dels nous talents del podcasting, oferint una plataforma perquè els aspirants a podcasters puguin donar a conèixer les seves veus i idees al món.

Amb una visió clara i un compromís ferm amb la creació de contingut original i innovador, VicFM està liderant el camí cap a una nova era de l'entreteniment sonor. Els podcasters emergents tenen l'oportunitat d'explorar temes que els apassionen, compartir històries personals i connectar amb una audiència global.

Aquesta iniciativa també reflecteix l'evolució contínua dels mitjans de comunicació i la creixent demanda de contingut diversificat i personalitzat. A mesura que el paisatge mediàtic continua canviant, VicFM es posiciona com una plataforma flexible i adaptable que respon a les necessitats i desitjos del seu públic.

Els oients poden gaudir d'aquesta

experiència sonora única sintonitzant VicFM en directe a través dels seus dispositius, obrint una finestra virtual cap a un món de música i entreteniment en constant evolució. Ja sigui mitjançant la ràdio tradicional o a través de plataformes de streaming en línia, VicFM ofereix una oportunitat per escapar de la monotonia i explorar noves dimensions de l'entreteniment.

En resum, VicFM està redefinint el concepte d'entreteniment sonor, combinant la riquesa de la cultura catalana amb la diversitat dels èxits mundials en anglès i donant suport als nous talents del podcasting. Amb una visió clara i una passió contagiosa, VicFM continua il·luminant els cors i les mentides del seu públic mentre navega cap a un futur ple de possibilitats infinites.