Editorial CARRER DE LA RIERA
En el teixit urbà de Vic, una joia local emergeix com a exemple viu de la ressurrecció de l'artesania enmig de la modernitat: el Carrer de la Riera. Amb una recent visita de la directora de Comerç de la Generalitat, Muntsa Vilalta, i la regidora de Comerç, Bet Piella, aquesta emblemàtica via ha estat recentment declarada com a Punt d’Interès Artesanal. El reconeixement no és en va. Amb tretze tallers i vint-i-un artesans, el Carrer de la Riera s'erigeix com un oasi de diversitat artística i oficis tradicionals. Des de ceramistes fins a marroquiners, passant per il·lustradors i retaulistes, aquest racó urbà és una mostra viva dels sabers locals que, amb dedicació i passió, donen forma a la història i la cultura de Vic.
LA PORTADA
LLIBRES
LA RECEPTA
ACTUALITAT
REALITATS DE VIC
ARTICLE
La visita de les autoritats ressalta la importància de l'artesania com a motor de revitalització urbana. En un moment en què la uniformitat domina moltes zones comercials, el Carrer de la Riera es distingeix com un exemple inspirador de com l'emprendedoria local, l'artesania i la cultura es fusionen per crear un espai únic i singular. Amb set Punts d’Interès Artesanal a Catalunya i més de dos-cents quaranta tallers artesanals, la regió es consolida com un referent de la creativitat local. El Carrer de la Riera, amb la seva amalgama d'oficis i talent, s'insereix amb força en aquest panorama, convertint-se en un pol d'atracció turística i cultural per a la ciutat. En un món cada vegada més globalitzat, val la pena celebrar i preservar espais com el Carrer de la Riera, on la tradició i la modernitat es confonen per crear una experiència autèntica i enriquidora. Aquest carrer és més que una via urbana; és un testimoni vibrant de la creativitat i el talent locals que mereix ser reconegut i admirat.
Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Redactors Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar i varis Dipòsit legal B 18552-2014 Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat
@revistadevic
@revistadevic
4 Revista de Vic Febrer | Març
Els Llibres ANDREU MARTÍN
ALLÒ QUE NOMÉS ELS PASSA ALS ALTRES Imaginem-nos un got de cervesa a la barra d’un baixes, enamoradís i alcohòlic, que no passa precisament per un gran moment. Lidia Pedralba bar. Som dins la Ciutat de la Justícia i s’hi respira un ambient de marbre i pompa, amb cossos que pas- és una mare desesperada perquè el seu fill està sen a tota vela. Entre les bombolles del refrigeri s’hi en presó preventiva, a l’espera de judici, acusat d’haver violat un nen de 4 anys. Pedralba necessita veuen reflectides les faccions d’un rostre, immers en la desafecció dels qui en teoria l’estimen. un advocat per actuar contra Daniel Trujillo, el jutge que ha enviat a la presó el seu fill sense ni tan Al costat seu, un detectiu: té un nou cas per a ell, sols escoltar-lo, alhora que ha deixat en llibertat el cap del perillós clan dels Klimovski, que fa dècades no hauria de treure-li moltes hores i com mínim estarien ben pagades, què hi dius? “Ves a la merda”, que controla el tràfic de drogues i armes Barcelona. Olvan serà la persona triada per dur a terme la li respon. I és que en un principi, Marc Olvan, l’advocat d’ofici que esperava defensar grans casos, investigació. nega qualsevol oportunitat que l’ofereixin, però no No ho tindrà fàcil: en una ciutat que és escenari té més remei que acceptar-la enfront d’una vida mediocre que només promet conformisme i la solitud de l’escissió dels partits independentistes, el tal Trujillo es creu l’amo del món. Ell i els seus amdel whisky. ics, com l’inspector Regueira, dicten sentències i O hi ha alguna cosa més? Així comença Allò que ordres expeditives i es diverteixen d’allò més a la discoteca Racket, un local de moda nocturn de Barnomés els passa als altres (crims.cat) el nou llibre d’Andreu Martín, una novel·la negra de calibre celona on es troben dones encisadores i personatges barceloní que promet estrenar l’any amb gavardina i extravagants. Olvan s’implicarà a fons en el cas i barret d’ala ampla. serà testimoni de les anades i vingudes de Trujillo amb els Klimovski, i de les lluites internes del clan. Marc Olvan és un advocat d’ofici en hores
MICHAEL MCDOWELL
LA RIUADA Les aigües fosques i glaçades del riu Blackwater inunden Perdido, un petit poble al sud d’Alabama. Allà, els Caskey, un clan de rics terratinents, intenten fer front als danys causats per la riuada. Liderats per la MaryLove, l’omnipotent matriarca, i l’Òscar, el seu fill obedient, els Caskey treballen per refer-se i protegir la seva fortuna. Però no compten amb l’aparició de la misteriosa Elinor Dammert. Una jove bonica però molt parca en paraules que només sembla tenir un objectiu: apropar-se als Caskey costi el que costi. «Michael McDowell: el meu amic, el meu mestre. Fascinant, aterrador, simplement genial. El millor de tots nosaltres.» STEPHEN KING «Una sabia combinació entre Dumas i Lovecraft. Un creuament entre Stephen King i Gabriel García Márquez. Despiadadament addictiu.» ROBERT SHAPLEN THE NEW YORK TIMES
Michael McDowell va ser un autèntic monstre de la literatura. Dotat d'una creativitat sense límits, va escriure milers de pàgines, amb una capacitat al nivell d'un Balzac o un Dumas. Com ells, va optar per explicar històries que arribessin a tothom. I, com ells, va triar el mitjà de difusió més popular: el fulletó, o novel·la per entregues, en el cas dels mestres del XIX; el paperback en el cas de McDowell. A més de novel·lista, Michael McDowell va ser un aclamat guionista. Fruit de la seva col·laboració amb Tim Burton van ser Bettlejuice i Malson abans de Nadal, a més d'un episodi per a la sèrie Alfred Hitchcock presenta.
6 Revista de Vic Febrer | Març
Vic presenta ATENEA una IA al servei de les persones grans
Una nova eina ha irromput en l'escena tecnològica de Vic, destinada a millorar la qualitat de vida de les persones d'edat avançada de la ciutat. Amb el nom d'ATENEA, aquesta innovació representa un pas endavant en la promoció de l'autonomia i l'assistència per a aquells que superen els 65 anys. Desenvolupada en una interfície 100% en català, ATENEA ofereix una manera accessible i fàcil d'usar la tecnologia, superant les barreres digitals i garantint que cap persona gran quedi exclosa de la societat. A diferència dels dispositius convencionals, ATENEA no té botons ni pantalles tàctils. En canvi, es basa exclusivament en la interacció mitjançant la veu, facilitant així un accés més senzill i natural per als usuaris. A través de converses, aquesta intel·ligència artificial pot donar respostes immediates a les necessitats dels usuaris i solucions a les seves gestions diàries. L'objectiu fonamental d'ATENEA és millorar el benestar personal, la salut i la qualitat de vida de les persones grans, proporcionant una gamma de funcionalitats útils. Entre les seves capacitats inicials es troben la possibilitat de demanar cita al metge, conversar amb familiars, sol·licitar assistència als serveis
socials i alertar en casos d'emergència. Amb el temps, es preveu ampliar aquestes funcionalitats per adaptar-se millor a les necessitats dels usuaris. La implementació d'ATENEA a Vic no és només un pas cap endavant en termes de tecnologia, sinó també un símbol de l'enfocament integral i centrada en les persones de les polítiques municipals. En paraules de la regidora Núria Homs, des de l'Ajuntament de Vic s'encoratja activament la participació de les persones d'edat avançada en aquest projecte, reconeixent la seva importància i valorant les seves opinions per millorar constantment l'eina. Per als residents de Vic interessats en provar ATENEA, l'ajuntament ofereix la possibilitat de participar de manera gratuïta en la prova pilot fins a finals d'any. A través del Departament de Benestar i Família, es facilitarà un acompanyament personalitzat per a la implementació i el seguiment del projecte, assegurant que els usuaris puguin familiaritzar-se amb la tecnologia i resoldre qualsevol dubte o pregunta que pugui sorgir. Des de l'empresa Momentum Analytics, responsables del desenvolupament d'ATENEA, s'ha destacat el potencial transformador d'aquesta iniciativa. Albert
Isern, encarregat del disseny de l'eina, ha expressat la seva confiança en la prova pilot com a via per millorar i afinar els detalls d'ATENEA, assegurant que el producte final canviarà significativament la vida de moltes persones. Així, ATENEA s'uneix al projecte més ampli de Vic Ciutat Cuidadora, reforçant l'engament de la ciutat amb el benestar i l'autonomia de tots els seus habitants, independentment de la seva edat o condició. Amb una visió integral, transversal i intergeneracional, Vic continua estant a l'avantguarda de les iniciatives que col·loquen les persones al centre de la innovació i el progrés.
8 Revista de Vic Febrer | Març
Vida en ordre La cuina feliç.
per Carla Arguimbau
La cuina és un dels espais que més feina donen de la casa, pràcticament es cuina cada dia, fem esquitxades, embrutem plats-i-olles... pot ser un forat negre de desordre i constant manteniment. O pots dedicar-li un dia a posar-la en ordre, adquirir certs hàbits i planificar-te millor per no sentir que t'absorbeix les hores. Hi ha uns punts bàsics per fer un "reset" com cal a la cuina: Desfer-te de tot allò que no utilitzes mai, que sí, que la crepera feia molta il·lusió la primera setmana, però l'has fet servir tres cops en cinc anys, així que, donació o Wallapop. Sempre pots fer la crep a la paella. Revisa bé la bateria de cuina i pensa en quantes olles i paelles necessites de veritat, si tens màxim 4 fogons, calen 9 olles? Oi que no? Doncs fora! I aquella paella que cada cop que fas servir enganxa tot i has de posar en remull per fer-la neta, cal que ho digui? Va, ho dic: fora també! Val més tenir poc i de qualitat, posa dels nervis treballar a la cuina amb olles que enganxen més que un ninot al velcro o ganivets que no tallen. Analitza bé quantes coses fas servir i recorda que la resta et treu espai i et dona feina a l'hora de netejar, no compensa guardar coses "per si de cas" En unes hores pots aconseguir un canvi del teu espai que et permetrà treballar-hi més còmodament i a gust, i si no aconsegueixes el resultat que esperes, demana ajuda. Per això estem els organitzadors professionals, podem optimitzar el teu espai i el teu temps. Vinga ara que ja tenim la cuina neta i endreçada, seguim. És vital que abans de començar a cuinar la cuina estigui neta, no podem treballar sobre marbres bruts o plens de coses i si ho fem ens entorpirà tot el procés a banda de ser poc higiènic. Una de les coses que més ajuda a la cuina és elaborar un menú setmanal. No cal que et fixis uns objectius molt elevats si no és ho teu, simplement cuina de supervivència. Tenir una guia d'àpats treu molta càrrega mental diària, quants cops ens hem quedat
davant la nevera renegant, no sé què cuinar o rumiant que vam dinar ahir per no fer tres dies seguits de llegum. Fes una llista dels plats que saps cuinar i et surten bé i reparteix-los al llarg de la setmana, pots fer la setmana laboral o sencera. Això depèn de les necessitats de cada família. Procura que el menú sigui equilibrat i que estiguis posant plats de valor nutricional i no només pizza i frànkfurts. Un cop fet el menú, fas la llista de la compra, recomano un cop al mes fer el menú invers, això vol dir que revisis a fons que tens a la nevera, congelador i rebost per elaborar un menú a partir del que ja tens a casa, evitem el malbaratament d'aliments, les compres duplicades i suposa un estalvi real a l'hora d'anar a comprar. Amb aquest sistema també és més fàcil compartir la càrrega de la cuina, tothom a la família sap que toca per sopar, així que tots s'hi poden posar, sense excuses de –és que no sabia què cuinar. Pots cuinar cada dia el que correspongui o dedicar un dia per avançar feina. Si calcules que disposaràs d'unes hores determinat dia, és genial el backcooking. Es tracta de cuinar per molts dies de cop, es pot congelar alguns aliments i d'altres es conserven bé uns quants dies, així aprofitem més el temps i alhora estalviem, ja que aprofitem l'escalfor dels fogons o el forn per fer més d'una cosa. Hi ha aliments que congelats aguanten força bé i tenir caldo, llegums o salses al congelador facilita molt les coses. L'ideal és congelar en porcions, calcular quina quantitat consumiu en un dia i congelar-ho en carmanyoles o bosses per treure la quantitat justa cada cop. La pasta és ràpida i fàcil de fer, però la salsa ja és una altra història. Per què no cuines la pasta al moment, però la salsa la descongeles la nit abans? Evitaràs saturar-te d'aliments processats i és més econòmic. A casa fem bolonyesa per quatre o cinc vegades i un cop descongelada l'escalfem una mica al foc perquè recuperi la textura. Queda boníssim! Pots congelar acompanyaments pels segons o un trinxat i quan arriba el dia, el salteges una mica. Tindre tallada la ceba o les verduretes, bullir uns quants ous i mantenir amb la
closca durant uns dies et facilitarà el teu dia a dia. El backcooking pot ser un moment de gaudir en família, amb la parella o els nens. Hi ha moltes tasques petites i senzilles i si es reparteix, la feina no pesa tant. I pel que fa al manteniment, adquirir hàbits farà que tot funcioni millor. El marbre atapeït de coses i la pica plena de plats crearà soroll visual i és fàcil de solucionar, en molts casos no porta més que uns minuts mantenir-ho bé. Marqueu objectius clar i poseu-los en pràctica tots a casa. Llevar-te al matí i trobar la cuina feta un desastre ja ens fa començar el dia amb estrès i mal humor, dediqueu cinc minuts al vespre a deixar-ho tot recollit, no us dic que us poseu a fer la campana a les onze de la nit, simplement passar una baieta a les superfícies, deixar els plats bruts al rentaplats, el microones practicable i comprovar si cal descongelar alguna cosa per a l'endemà. La planificació és un bon amic de la productivitat. Quan segueixes aquestes rutines gaudeixes més de la cuina, com que durant la setmana no has estat cuinant sobre la marxa i de males, ve més de gust fer algun plat especial el cap de setmana, no es fa tan feixuc preparar el menjar quan ja saps què has de fer i tens una part preparada d'avançat. Es tracta de guanyar temps de qualitat per nosaltres, per ballar, fer esport, tertúlies amb la parella i sobretaules amb amics, per ser més feliços. El que jo anomeno, una vida en ordre Carla Arguimbau vidaenordre.com carla@vidaenordre.com 649814236
VIDRE - TANCAMENTS - TANQUES DE JARDÍ - BANY - COMPLEMENTS - PORTES DE GARATGE
10 Revista de Vic Febrer | Març
Realitats de Vic 1896 - 6ª part (VI) Llonganissa de Vic per Miquel dels Sants Molist Badiola
Hem vist, en l’anterior article, la consolidació internacional de la llonganissa que, de manera casual, va contribuir mínimament a la caiguda del Tsarisme al mortífer camp de Kodynsky. Ara, tractaré d’un tema diferent, també relacionat amb la llonganissa, que relatarà la foscor que hi havia al voltant de Jaume de Vernis i Cuspinera, un empresari càrnic de Vic que havia acaparat molt poder, tant per la seva empresa com per les dues vegades que va ser alcalde de Vic (de 15 d’agost de 1879 a 4 de febrer de 1882, i d’11 de febrer de 1884 a 1 de juliol de 1885). La meva curiositat en aquest cas ha estat deguda al fet que el van intentar assassinar. Quin va ser el motiu? L’engranatge de la investigació comença a rodar. En principi me’n he anat al Anuario del comercio, industria, magistratura y administración de 1883, (pàg. 760) per a comprovar les empreses d’embotits que existien a Vic: les de Llorenç Comella, Ramon Cunill, Albert Grané, Torra i San, i Jaume de Vernis (falten les de Sendra i Riera Ordeig, actualment en funcionament). D’aquestes set, he comprovat que la més potent era la de Torra i San ja que, a “La Veu del Montserrat” de 17 de febrer de 1883, ens apareix un interessant article en el que es descriu la seva fàbrica, que funcionava gràcies al vapor, amb aquests termes: “L’edifici es grandiós. Ocupa una superficie de setanta cinch mil palms y consta de quatre pisos y soterrians. En lo pis baix se fa la feyna de trinxar la carn y umplir, pera tot lo qual tenen plantadas alla’ls Srs. Torra y San difentas máquinas y xeringas, totas molt ben arregladas y curiosas.” De l’empresa de Jaume de Vernis no tenim cap descripció però penso que també era de les més destacades del moment ja que hi ha altres pistes que ens confirmen la importància d’aquest llonganissaire. Una d’elles prové del Diario de Barcelona de 2 de desembre de 1879 que esmenta: “Hemos tenido ocasión de ver los hermosos salchichones largos de dos metros, que el Sr. Alcalde D. Jaime de Vernis ha enviado a Madrid, para la comida del día de la boda de S. M. (Alfonso XII), y que proceden de la acreditada fábrica del mencionado artefacto, propia del Sr. Vernis.” Efectivament, era alcalde de Vic des del 15 d’agost del mateix any i, en commemoració del seu nomenament, varis electors li van regalar un bastó (DB 11/11/1879). La canya d’aquesta vara era de color conxa, amb la contera de plata i el puny d’or. La rodejava una cinta d’on hi penjava la Creu esmaltada de Carles III que simbolitza les bones accions en benefici d’Espanya i la Corona. Com es pot veure, era un personatge afí amb la monarquia espanyola, idea que es confirma llegint la sessió ordinària, de 5 d’agost de 1872, de l’Ajuntament de Vic: “Habiendo solicitado D. Jaime Vernis el permiso para poner el Escudo de la Ciudad en la inscripción que quiere poner
en su establecimiento de Salsichoneria en la que como Proveedor de la Real Casa pondrá el Escudo Real, se acordó concederle el permiso que solicita.” En definitiva, en l’època que exercí d’alcalde, aquesta ideologia tenia molta força entre els/les vigatans/es. De totes maneres, prefereixo anar per ordre en el relat de la seva vida. El seu nom ens apareix per primer cop en el periòdic local El Porvenir que informa de la seva petjada a l’Exposició Universal de París de 1867 on: “están llamando poderosamente la atención de los mas encopetados gastrónomos las ya célebres longanizas de Vich, y muy particularmente las que tiene expuestas D. Jaime Vernis de la real Casa (…) este industrial tuvo la feliz idea de confeccionar con pedacitos de criadillas de tierra ó tófonas, que dan al célebre embutido un sabor muy exquisito” (P, 29/05/1867, 3 i 4). Per aquest motiu, va rebre una medalla de bronze (La Constancia, 03/07/1868, 1 i 2). A partir d’aquesta exposició, les comandes d’aquest producte començaren a arribar de l’estranger (El Imparcial, 30/05/1867, 3). Vernis s’havia creat un nom de caràcter no tan sols local i nacional, sinó també internacional gràcies a les llonganisses. Al desembre de 1871, es presentà a l’Exposició General Catalana i tornà a guanyar una medalla junt amb en Joaquim Salarich, al qual li atorgaren per la mostra de seda de roure o del cuc anomenat Yamamai que seria tan profitosa per Catalunya (aleshores abundaven els boscos de roure del que s’alimenta tan preuat insecte). La seu d’aquesta Exposició fou ubicada a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (veure dibuix), just el mateix any que començaren per primer cop les classes. Amb caràcter oficial es va inaugurar el 1874.
El 1873 fou el torn de l’Exposició Internacional de Viena, aleshores, capital de l’imperi austrohongarès. S’hi va tornar a presentar guanyant un diploma de mèrit, segons informa La Gazeta Industrial de 20 de novembre del referit any. Era un empresari amb empenta ja que, segons El Porvenir de la Industria de 17 de març, es presentà de nou a la següent exposició internacional. Aquest cop la ciutat on es celebrava era Filadèlfia, als EEUU. Estava classificat en la secció d’alimentació animal i vegetal, i fou un dels guanyadors junt amb altres productes premiats (EPI, 06/12/1876, 943). Com s’ha pogut veure, en l’aspecte laboral va triomfar. Volgué traslladar aquesta faceta a l’àmbit polític, ja que el nomenaren, com ja he dit al principi, alcalde de Vic al 15 d’agost de 1879, però les coses no funcionaren com s’esperava ja que s’extralimità en les funcions com veurem més endavant. He comprobat, en un article del diari La Fe, de 31 de maig de 1881, que Jaume Vernis era de ideologia progressista. Aquest rotatiu relata la seva visita a Madrid, encapçalant una comissió de l’Ajuntament de Vic. La finalitat de la visita era mostrar l’adhesió als ideals de Pedro Calderón de la Barca (escriptor, dramaturg i sacerdot espanyol), participant en la processó multitudinària que celebrava els 200 anys de la seva mort. L’enrevessament augmenta encara més ja que, com a insígnia, van portar un estendard de la Milícia Nacional (espanyola) de la primera guerra civil (carlina). No s’entén ben bé el perquè van mostrar un símbol político-militar en una celebració cultural? Provocació? Quin significat té aquesta agrupació militar? Doncs bé; dita Milícia era un cos de ciutadans armats que tenien el propòsit de mantenir l’ordre
públic i defensar l’ordre constitucional. Altres dades d’aquesta Milícia són que es creà junt amb la Constitució de Cadis de 1812, passant per períodes d’abolició per part de Ferran VII i la seva filla Isabel II. Amb caràcter definitiu, ja no es tornà a recompondre després de la restauració borbònica d’Alfons XII, que començà a regir al 1874. Potser per això, el diari La Fe de 1881, en feia una crítica a l’opinar que era un símbol de caràcter anacrònic ja que, en aquell moments, regnava dit rei Borbó. Aquest és un exemple de la seva actuació com a alcalde de Vic en la primera legislatura. Amb anterioritat he dit que els esdeveniments no funcionaren correctament en la seva faceta política. Això es pot comprovar en la sessió extraordinària celebrada al Ple de l’Ajuntament de Vic, de 4 de febrer de 1882. Es llegia un manifest en que, el Gobernador de la provincia de Barcelona, suspenia en l’exercici del càrrec a l’Alcalde Jaume Vernis Cuspinera argumentant: ha cometido faltas graves en perjuicio de la buena administración que le estaba confiada. El més probable és que hi haguéssim problemes econòmics entremig. La resta de legislatura, fins a les eleccions municipals verificades els dies 3, 4, 5 i 6 de maig de 1883, va regir Vic, D. Martí Genís Aguilar. (continuarà)
UNITATS LIMITADES
FORD PUMA MHEV ST-LINE 125CV
Per 22.500 euros*
*Preu subjecte a condicions de finançament. Consulta al concesionari. Oferta aplicable a unitats demanades en el mes. La versió visualitzada del vehicle pot no coincidir amb l'oferta.
Carrer Eix 11 de setembre, 26 08500 Vic (Barcelona) 938 83 24 11 www.garatgecentral.com
12 Revista de Vic Febrer | Març
Esport Que es la Kingsleague? L'inici de l'any va marcar el naixement de la Kings League, una competició de futbol que ha captivat l'atenció d'Espanya i gran part del món. Però, de què es tracta realment? Bàsicament, és un torneig de futbol impulsat per Gerard Piqué i Ibai Llanos, en el qual els protagonistes són 'streamers' i exfutbolistes. La Kings League és un torneig de futbol 7 en el qual participen 12 equips. Impulsada per Gerard Piqué i Ibai Llanos, va sorgir d'una conversa entre ells amb la idea de canviar algunes regles del futbol, com ara acurtar la durada dels partits. Els partits es disputen cada cap de setmana a Barcelona, durant 11 jornades, amb una fase regular seguida d'una etapa de play-offs. L'event és obert al públic i els partits es poden veure lliurement a través de Twitch. Abans del començament de la competició, es va realitzar un 'draft' en el qual es van presentar molts aspirants. Després de diverses proves físiques
i de habilitat, es van seleccionar els 120 millors futbolistes per formar els 12 equips. A més dels 10 jugadors en cada plantilla, cada president va tenir l'oportunitat d'invitar dos atletes més. Quins equips juguen a la Kings League? Els equips i els seus presidents Els equips estan presidits per noms reconeguts, com ara exjugadors o personalitats del món del 'streaming'. Aquí teniu la llista: Ibai Llanos (Porcinos FC) Iker Casillas (1K) Sergio "Kun" Agüero (Kunisports) TheGrefg (Saiyans FC) Gerard Romero (Jijantes FC) Perxitaa (Los Troncos FC) JuanSGuarnizo (Aniquiladores) Rivers (Pio) Spursito (Rayo Barcelona) Adri Contreras (El Barrio) XBuyer (xBuyer Team) DjMaRiio (Ultimate Móstoles)
La recepta
Croquetes de calçot Les croquetes de calçot són una deliciosa variant d'aquest clàssic plat mediterrani. Aprofita els sabors intensos i lleugerament dolços dels calçots escalivats per crear unaperitiu o acompanyament exquisit. Ingredients: 400 g de calçot escalivat i pelat 80 g de mantega 110 g de farina 1 l de llet 15 g de sal 1 cullerada sopera de pebre blanc mòlt al moment 120 g d'ou sencer pasteuritzat 200 g de pa de pagès ratllat Oli per fregir Instruccions:
Escalfeu una paella amb oli abundant per fregir les croquetes. Quan l'oli estigui ben calent, afegiu les croquetes i fregiu-les fins que estiguin daurades i cruixents per fora. Un cop fregides, retireu-les de la paella i deixeu-les reposar sobre paper de cuina per eliminar l'excés d'oli. Serveixi les croquetes de calçot calentes com aperitiu o acompanyament, i opcionalment, amb una salsa de romesco emulsionada per dip.
Alleueu els calçots escalivats a rodanxes d'1 cm de gruix.
Aquesta recepta us proporcionarà un deliciós plat de croquetes amb el gust característic dels calçots escalivats, perfectes per a gaudir en qualsevol ocasió. Bon profit!
Daureu lleugerament els calçots amb la mantega en una paella gran.
Article: Explorant el Món de les Croquetes
Incorporeu-hi la farina per fer el roux i coeu-ho durant 5 minuts a foc suau.
Les croquetes són un clàssic de la cuina mediterrània, però la seva popularitat s'estén molt més enllà d'aquesta regió. Aquest plat versàtil és estimat per la seva capacitat de transformar ingredients quotidians en delicioses boles fregides de sabor irresistible.
Afegiu la llet bullint de mica en mica mentre remeneu suaument per evitar grumolls. Afegiu la sal i el pebre i continueu coent durant 20 minuts a foc suau, remenant sovint per evitar que s'enganxi. Deixeu refredar la mescla i reserveula a la nevera durant unes hores perquè es solidifiqui. Un cop la mescla estigui freda i ferma, formeu boles de 40 g amb les mans. Passeu cada bola primer per l'ou pasteuritzat i després pel pa de pagès ratllat, assegurant-vos de cobrir-la totalment.
Les croquetes solen ser un recurs perfecte per aprofitar restes de menjar, com ara carns, peixos o verdures. La seva elaboració és relativament senzilla, amb una base de beixamel combinada amb l'ingredient principal, que s'aroma i es condimenta segons el gust de cada cuiner. Encara que les croquetes més comunes siguin les de pollastre o pernil, les possibilitats són infinites. Es poden fer croquetes de peix, marisc, bolets, espinacs, formatge i fins i tot fruits secs com ara nous o ametlles. La clau per aconseguir una croqueta perfecta és
assegurar-se que la mescla sigui prou compacta perquè pugui ser formada en boles i fregida sense desfer-se, però al mateix temps prou suau per aconseguir una textura cremosa a l'interior. Una altra característica distintiva de les croquetes és la seva cobertura cruixent, que s'obté passant les boles primer per ou batut i després per pa ratllat abans de fregir-les en oli calent fins que estiguin daurades i irresistiblement cruixents per fora. En resum, les croquetes són un plaer gastronòmic que transcendeix fronteres i culturess, oferint una infinitat de sabors i combinacions que fan d'aquest plat una opció versàtil i deliciosa per a qualsevol ocasió.