TOT CERDANYA FEBRER 26

Editorial

SOM CERDANYA

La Cerdanya, situada als Pirineus Catalans, és molt més que una simple comarca geogràfica. És un tros de terra carregat d'història, cultura i una identitat única que la distingeix de qualsevol altre lloc.

Enmig dels majestuosos Pirineus, la Cerdanya s'erigeix en un paradís natural, però també com un testimoni vivent de la convivència entre dues nacions i la riquesa de la seva diversitat.

Dividida administrativament entre França i Espanya, la Cerdanya es compon de dues parts: l'Alta Cerdanya, sota administració francesa, i la Baixa Cerdanya, integrada a la comunitat autònoma de Catalunya.

Aquesta peculiar divisió reflecteix la seva història complexa i els seus vincles profunds amb els dos països veïns.

El nom "Cerdanya" té arrels antigues, remuntantse als ceretans, un poble ibèric que va ocupar la regió dels Pirineus i la vall del Segre. La seva existència i influència en aquesta terra es manifesta a través de l'etimologia del nom i els vestigis històrics que han perdurat al llarg del temps.

La història de la Cerdanya està marcada per esdeveniments transcendents, com la seva divisió pel Tractat dels Pirineus al segle XVII, que va repartir la comarca entre Espanya i França. Aquesta divisió, si bé va crear fronteres polítiques, no va minvar la seva unitat cultural i identitat compartida.

Durant segles, l'agricultura i la ramaderia van ser els pilars de l'economia cerdana, però amb el pas del temps, el turisme ha emergit com el motor principal del seu desenvolupament.

Les estacions d'esquí, les rutes senderistes i la riquesa paisatgística han convertit la Cerdanya en un destí turístic de renom internacional.

Editor i director Xavi Ruiz

Maquetació i impressió graficvic.site

Administració Marta Anglada

Redactors Cristina Comerma Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar

Dipòsit legal B 18552-2014

Telèfon 655 45 42 33

Mail info@totcerdanya.site www.totcerdanya.site

L'increment demogràfic de la Cerdanya

La dinàmica demogràfica de les regions de muntanya ha estat un tema d'interès constant, especialment en el context català. Recentment, un estudi basat en el padró de tots els municipis catalans ha posat de manifest un notable augment de la població fixa en diverses comarques del Pirineu, amb la Cerdanya destacant com una de les àrees amb major creixement tant en la dècada actual com des de l'inici del segle.

Segons les dades recollides fins al començament de 2023, la població fixa de la Cerdanya ha experimentat un augment significatiu del 7,14% des de l'any 2020, arribant a prop de 20.000 habitants de primera residència. Aquest increment és encara més destacable quan es compara amb les xifres del començament del segle, mostrant un creixement impressionant del 41,2% des de l'any 2000. Aquesta tendència no només és observable a la capital cerdana, Puigcerdà, sinó també en altres municipis com Bellver, Alp i Llívia, on els increments percentuals de la població són significatius.

És interessant destacar que aquest fenomen no és exclusiu de la Cerdanya, sinó que altres comarques del Pirineu també han experimentat creixements demogràfics notables. L'Aran, per exemple, ha vist un augment del 35% des de l'inici del segle, convertint-se en el segon canvi demogràfic més gran de la regió. A més, altres comarques com el Pallars Sobirà han experimentat increments propers al 20% des del 2000, amb un augment del 5% en els últims tres anys.

Aquesta tendència d'augment

demogràfic també s'observa en altres regions de muntanya de Catalunya, com el Pallars Jussà, la Val d'Aran i l'Alta Ribagorça, tot i que en graus variables. La suma total de la població de l'Alt Pirineu i Aran supera actualment els 75.000 habitants, confirmant una tendència general d'increment poblacional en les regions de muntanya catalanes.

Aquest augment demogràfic pot ser atribuït a diversos factors, com ara la millora de les infraestructures i serveis en les zones rurals, el creixent interès per una vida més tranquil·la i en contacte amb la natura, així com la possibilitat de treballar a distància, que s'ha popularitzat encara més a causa de la pandèmia de la COVID-19.

En un món on la urbanització i la vida en les grans ciutats han estat la norma durant dècades, moltes persones estan redescobrint els avantatges de viure en zones rurals i de muntanya. Les comarques com la Cerdanya ofereixen un entorn natural incomparable, amb muntanyes imponents, rius cristal·lins i una gran varietat d'activitats a l'aire lliure. A més, gràcies a les millores en les comunicacions i la connectivitat, és possible estar connectat al món digital mentre es gaudeix de la tranquilitat i la qualitat de vida que ofereixen aquests paratges.

El canvi demogràfic observat en la Cerdanya i altres comarques del Pirineu té implicacions significatives en diversos àmbits, des de l'econòmic fins al social i mediambiental. D'una banda, l'augment de la població pot impulsar l'activitat econòmica local, generant noves oportunitats de negoci i ajudant a mantenir serveis bàsics com escoles i

centres de salut. A més, el turisme rural pot beneficiar-se d'aquest creixement demogràfic, atreient visitants interessats a conèixer aquestes regions i la seva cultura.

D'altra banda, l'increment demogràfic també planteja reptes importants, com ara la necessitat de gestionar adequadament els recursos naturals i protegir-los de la sobreexplotació. La preservació del medi ambient és fonamental per a la sostenibilitat a llarg termini d'aquestes comarques, i és important que es prenguin mesures per garantir la conservació dels ecosistemes locals.

A nivell social, l'arribada de nous residents pot contribuir a enriquir la vida comunitària i cultural de les comarques rurals, aportant noves perspectives i experiències. No obstant això, també és important assegurar que es mantingui l'equilibri entre la vida rural tradicional i la integració dels nous habitants, evitant la gentrificació i la pèrdua d'identitat local.

En conclusió, l'increment demogràfic observat a la Cerdanya i altres comarques del Pirineu català és un fenomen notable que reflecteix canvis significatius en les preferències de residència i en la dinàmica socioeconòmica de la regió. Això planteja reptes i oportunitats per al desenvolupament sostenible d'aquestes àrees de muntanya, així com la necessitat d'adaptar-se als nous fluxos migratoris i les demandes de la població. És essencial abordar aquestes qüestions de manera integral i col·laborativa, involucrant tant les autoritats locals com la comunitat i els actors interessats, per garantir un futur pròsper i equilibrat per a les generacions venidores.

Vida en ordre La cuina feliç.

per Carla Arguimbau

La cuina és un dels espais que més feina donen de la casa, pràcticament es cuina cada dia, fem esquitxades, embrutem plats-i-olles... pot ser un forat negre de desordre i constant manteniment.

O pots dedicar-li un dia a posar-la en ordre, adquirir certs hàbits i planificar-te millor per no sentir que t'absorbeix les hores. Hi ha uns punts bàsics per fer un "reset" com cal a la cuina:

Desfer-te de tot allò que no utilitzes mai, que sí, que la crepera feia molta il·lusió la primera setmana, però l'has fet servir tres cops en cinc anys, així que, donació o Wallapop. Sempre pots fer la crep a la paella.

Revisa bé la bateria de cuina i pensa en quantes olles i paelles necessites de veritat, si tens màxim 4 fogons, calen 9 olles? Oi que no? Doncs fora! I aquella paella que cada cop que fas servir enganxa tot i has de posar en remull per fer-la neta, cal que ho digui? Va, ho dic: fora també!

Val més tenir poc i de qualitat, posa dels nervis treballar a la cuina amb olles que enganxen més que un ninot al velcro o ganivets que no tallen. Analitza bé quantes coses fas servir i recorda que la resta et treu espai i et dona feina a l'hora de netejar, no compensa guardar coses "per si de cas" En unes hores pots aconseguir un canvi del teu espai que et permetrà treballar-hi més còmodament i a gust, i si no aconsegueixes el resultat que esperes, demana ajuda. Per això estem els organitzadors professionals, podem optimitzar el teu espai i el teu temps.

Vinga ara que ja tenim la cuina neta i endreçada, seguim. És vital que abans de començar a cuinar la cuina estigui neta, no podem treballar sobre marbres bruts o plens de coses i si ho fem ens entorpirà tot el procés a banda de ser poc higiènic.

Una de les coses que més ajuda a la cuina és elaborar un menú setmanal. No cal que et fixis uns objectius molt elevats si no és ho teu, simplement cuina de supervivència.

Tenir una guia d'àpats treu molta càrrega mental diària, quants cops ens hem quedat

davant la nevera renegant, no sé què cuinar o rumiant que vam dinar ahir per no fer tres dies seguits de llegum. Fes una llista dels plats que saps cuinar i et surten bé i reparteix-los al llarg de la setmana, pots fer la setmana laboral o sencera. Això depèn de les necessitats de cada família. Procura que el menú sigui equilibrat i que estiguis posant plats de valor nutricional i no només pizza i frànkfurts. Un cop fet el menú, fas la llista de la compra, recomano un cop al mes fer el menú invers, això vol dir que revisis a fons que tens a la nevera, congelador i rebost per elaborar un menú a partir del que ja tens a casa, evitem el malbaratament d'aliments, les compres duplicades i suposa un estalvi real a l'hora d'anar a comprar. Amb aquest sistema també és més fàcil compartir la càrrega de la cuina, tothom a la família sap que toca per sopar, així que tots s'hi poden posar, sense excuses de –és que no sabia què cuinar.

Pots cuinar cada dia el que correspongui o dedicar un dia per avançar feina. Si calcules que disposaràs d'unes hores determinat dia, és genial el backcooking. Es tracta de cuinar per molts dies de cop, es pot congelar alguns aliments i d'altres es conserven bé uns quants dies, així aprofitem més el temps i alhora estalviem, ja que aprofitem l'escalfor dels fogons o el forn per fer més d'una cosa.

Hi ha aliments que congelats aguanten força bé i tenir caldo, llegums o salses al congelador facilita molt les coses. L'ideal és congelar en porcions, calcular quina quantitat consumiu en un dia i congelar-ho en carmanyoles o bosses per treure la quantitat justa cada cop. La pasta és ràpida i fàcil de fer, però la salsa ja és una altra història. Per què no cuines la pasta al moment, però la salsa la descongeles la nit abans? Evitaràs saturar-te d'aliments processats i és més econòmic. A casa fem bolonyesa per quatre o cinc vegades i un cop descongelada l'escalfem una mica al foc perquè recuperi la textura. Queda boníssim!

Pots congelar acompanyaments pels segons o un trinxat i quan arriba el dia, el salteges una mica. Tindre tallada la ceba o les verduretes, bullir uns quants ous i mantenir amb la

closca durant uns dies et facilitarà el teu dia a dia. El backcooking pot ser un moment de gaudir en família, amb la parella o els nens. Hi ha moltes tasques petites i senzilles i si es reparteix, la feina no pesa tant.

I pel que fa al manteniment, adquirir hàbits farà que tot funcioni millor. El marbre atapeït de coses i la pica plena de plats crearà soroll visual i és fàcil de solucionar, en molts casos no porta més que uns minuts mantenir-ho bé. Marqueu objectius clar i poseu-los en pràctica tots a casa. Llevar-te al matí i trobar la cuina feta un desastre ja ens fa començar el dia amb estrès i mal humor, dediqueu cinc minuts al vespre a deixar-ho tot recollit, no us dic que us poseu a fer la campana a les onze de la nit, simplement passar una baieta a les superfícies, deixar els plats bruts al rentaplats, el microones practicable i comprovar si cal descongelar alguna cosa per a l'endemà. La planificació és un bon amic de la productivitat.

Quan segueixes aquestes rutines gaudeixes més de la cuina, com que durant la setmana no has estat cuinant sobre la marxa i de males, ve més de gust fer algun plat especial el cap de setmana, no es fa tan feixuc preparar el menjar quan ja saps què has de fer i tens una part preparada d'avançat. Es tracta de guanyar temps de qualitat per nosaltres, per ballar, fer esport, tertúlies amb la parella i sobretaules amb amics, per ser més feliços.

El que jo anomeno, una vida en ordre

Carla Arguimbau vidaenordre.com carla@vidaenordre.com 649814236

Gal Gomila

Els Llibres

Sotto voce

Un prestigiós músic apareix assassinat dins del seu cotxe amb el bocí d'una carta d'amor.

La Clàudia Blanch, investigadora dels Mossos d'Esquadra, mirarà d'esclarir l'horrible homicidi en el si de la Catalunya més rural, i s'hi implicarà més enllà del deure professional. A pocs dies d'un important judici familiar i amb una misteriosa pedra de llamp envoltada de llegendes, la investigadora s'endinsarà en un món d'aparences i rancúnies que daten de temps enllà. Un relat que el lector compaginarà amb el lirisme dels jocs imaginaris d'un nen que intenta fugir de la realitat creant-se'n una a mida, on les normes són simples, i la primera, la més important, és evitar el mal que habita a la Casa dels Llamps. L'obsessió ho farà trontollar tot, allò real i allò imaginari, el deure i la justícia.

Gal Gomila (Òdena, 1976)

és diplomat en Magisteri per la URL Blanquerna i màster en Humanitats, va iniciar-se en la literatura i la música des de ben petit de la mà ferma del seu pare. És president del Grup Humanista Aficción i promotor i editor del Premi Literari Sant Jordi a Instagram. Durant la seva trajectòria docent ha passat per la Facultat URL Blanquerna, l'Escola de Música Joan Llongueres, el Conservatori Superior de Música del Liceu i l'Escola Virolai. Com a escriptor, té diversos articles publicats en l'àmbit de l'assaig educatiu, com també en revistes de divulgació i pedagogia. Ha publicat tres obres: Rebeldía (Entrelíneas Editores, 2020), guardonada amb el Premi Corcel Negro; El concert més petit del món (El Cep i La Nansa Edicions, 2022), i Sotto voce, finalista al Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes.

L'ILLA DEL SILENCI

El 1982 un triple assassinat macabre a Sant Jordà, un petit poble del Pirineu català, marca per sempre la vida dels seus habitants. La policia troba els cossos a l’illa del Silenci, Un indret que sempre havia estat protagonista de llegendes fosques i un reclam per a tots els que visitaven el poble. Després de la detenció de l’assassí, Sant Jordà intenta sobreposar-se i retornar a la normalitat. Però l’illa segueix present, immòbil, recordant-los els terribles fets dels quals va ser testimoni.

Anys més tard, en Nil, el fill del policia que va portar el cas, decideix fer un documental sobre la tragèdia i, a mesura que s’hi endinsa, descobreix que no tots els indicis corroboren que la persona detinguda fos el vertader culpable.

Quan en Nil desapareix de manera sobtada, l’Emma, la seva millor amiga, esta convençuda que li ha passat alguna cosa. Però hauran de passar vint-i-set

anys perquè l’Emma, després de trobar un misteriós sobre sota la porta, tingui per fi l’oportunitat d’esbrinar la veritat

Laia Vilaseca (Barcelona, 1981) apassionada del misteri, el true-crime i la novel·la negra, és escriptora i periodista. L’any 2021 la seva novel·la La noia del vestit blau va arribar a les llibreries amb el segell Rosa dels Vents després d’haver-se convertit en un èxit de vendes durant els tres anys que va estar autopublicada a Amazon. Llavors va atrapar encara molts més lectors i Laia Vilaseca va esdevenir l’autora revelació de la novel·la negra en català. El 2022 va publicar Quan la neu es fon, un thriller trepidant i addictiu en que la natura i el misteri tornaven a ser els protagonistes. La publicació va ser premiada com a millor novel·la del 2022 al festival Lloret Negre. L’illa del Silenci és la quarta novel·la de l’autora, un rural noir trepidant però també emotiu, que submergeix el lector en les vides dels personatges i l’atrapa des de la primera pagina.

LAIA VILASECA

Del Bullying al Blooming (1a part) el llibre per descobrir com parar l'assetjament escolar

En aquest article la Carme Salvans, autora del llibre d'autoajuda sobre l'assetjament escolar "DEL BULLYING AL BLOOMING: Cómo parar el acoso escolar y florecer interiormente". Ens informa del paper essencial de les famílies per a treballar la prevenció des de casa amb eines senzilles i aplicables per a tothom.

La Carme comenta que l'assetjament escolar és una problemàtica social amb conseqüències molt negatives per a les víctimes que pot afectar a totes les àrees de la vida de l'infant o adolescent i aquestes poden ser arrossegades durant el llarg de la seva vida si no són treballades a temps. Les conseqüències que apareixen a curt termini són: la desmotivació i el desinterès per a l'escola, davallada del rendiment escolar, por a anar a l'escola, ansietat, aïllament social, somatització de símptomes com alteracions digestives i migranyes, entre d'altres. A llarg termini, les conseqüències poden ser: problemes d'autoestima, fracàs escolar, tendència a generar relacions tòxiques,

depressió i pensaments suïcides. Per aquest motiu, és indispensable dedicar temps de qualitat per a generar un ambient de confiança a casa per evitar el silenci del menor en els primers indicis d'un possible assetjament. Actuar com més aviat millor conjuntament amb el centre educatiu és clau per evitar la cronificació del problema i les conseqüències mencionades anteriorment.

COM APRENDRE

A DETECTAR-HO

I TREBALLAR-HO

DES DE CASA

La pregunta genèrica: què tal avui a l'escola? Pot respondre's amb un simple bé, normal, com sempre, etc. I amb aquesta resposta no obtindrem la informació necessària per a detectar què ha succeït en un llarg dia d'escola o institut i tampoc hem d'oblidar les extraescolars, que són entorns on també pot ocórrer l'assetjament. Per tant, és important demanar preguntes més concretes i alhora obertes.

Els següents exemples de preguntes ajudaran a

millorar la comunicació i la detecció precoç:

1. Què és el millor que t'ha passat avui a l'escola? I què és el pitjor o el que menys t'ha agradat?

2. Amb qui has estat avui a l'escola (o amb qui has jugat avui a l'escola)? Com són aquests nens/es?

3. Què has fet avui amb els amics i amigues de l'escola? T'ho has passat bé?

4. Què has estat fent de camí de casa a l'escola i de l'escola a casa? Alguna cosa a destacar? Has vingut sol/a o amb amics i amigues? T'agrada anar-hi caminant o amb l'autobús, etc. (depenent de cada cas)?

Explicar-li que l'únic que volem esbrinar és si ha estat bé el seu dia, i que ens preocupa únicament el seu benestar. Amb un somriure i des de la tranquil·litat. Cal fer d'aquestes preguntes una rutina i no conformar-se amb respostes curtes. Les preguntes anteriors ajuden a

obtenir respostes més llargues i la informació per a detectar possibles problemes a l'escola.

Cal tenir present que les respostes evasives reiteradament, poden ser un indicador de què alguna cosa està succeint. Si és un hàbit nou a construir, s'ha de tenir paciència i insistir. Fer les preguntes d'una forma amorosa sense exigir ajudarà, en el cas de l'adolescent, a obrir-se més. També és molt important aprendre a llegir les respostes entre línies, els gestos, les mirades, el to de veu, és a dir, tota la comunicació no verbal pot dir més que les seves paraules.

El temps dedicat diàriament ajudarà els menors a sentir més confiança i a obrir-se per a explicar futurs problemes.

Occident Summerfest 2024 Un esdeveniment musical d'altura a la Cerdanya

L'Occident Summerfest es prepara per a la seva tercera edició, prometent un espectacle musical sense precedents entre les majestuoses muntanyes de la Cerdanya el mes d'agost vinent. Amb un cartell que no deixa ningú indiferent, el festival ha confirmat la presència de destacats artistes nacionals, entre ells Estopa i Amaral, que s'uneixen a una llista de noms de pes com The Tyets, Luz Casal i Joan Dausà.

L'anunci de la participació d'Estopa ha generat gran expectació entre els seguidors del duo, que enguany celebra vint-i-cinc anys de carrera artística. David i José Muñoz, més coneguts com a Estopa, presentaran el seu novè àlbum d'estudi, titulat "Estopía", que veurà la llum el pròxim 15 de març. La gira commemorativa portarà Estopa a la Cerdanya el 26 d'agost, on compartiran la seva música i energia en una nit inoblidable.

D'altra banda, Amaral

, la reconeguda banda saragossana, també s'uneix al cartell de l'Occident Summerfest. Després de celebrar l'any passat el vint-icinquè aniversari del llançament del seu primer disc homònim, l'agrupació està immersa en la preparació del seu novè àlbum. Durant la seva actuació el 22 d'agost, Amaral delectarà el públic amb els seus èxits més emblemàtics, com "Sense tu no soc res", "Moriria per vosaltres" i "Com parlar".

Però les sorpreses no acaben aquí. El festival també comptarà amb la presència de la banda tribut ABBA The new experience, així com amb l'actuació d'El Pot Petit, que ompliran d'alegria i diversió les jornades del 18 i 19 d'agost respectivament. A més, The Tyets, Luz Casal i Joan Dausà també se sumen a aquest vibrant esdeveniment,

presentant els seus més recents treballs i oferint un espectacle incomparable.

La presència de Taburete, un clàssic del festival que ha exhaurit les entrades en edicions anteriors, garanteix una experiència musical única. Juntament amb ells, Álvaro de Luna i Marlon inauguraran el festival el 17 d'agost, donant el tret de sortida a quatre dies plens de música, emoció i bona companyia.

L'Occident Summerfest es consolida així com un dels esdeveniments musicals més destacats de l'estiu a la Cerdanya, atraient a milers d'espectadors àvids de gaudir de la millor música en un entorn incomparable. Amb un cartell divers i ple de talent, el festival promet superar totes les expectatives i esdevenir una experiència inoblidable per a tots els assistents.

Magdalenes sense sucre i sense gluten amb llavors de xocolata

La història de les magdalenes es remunta a diverses èpoques i cultures, però el seu origen exacte és una mica incert. Aquestes petites i esponjoses delícies de brioixeria han captivat els paladars de les persones al llarg del temps, convertint-se en un dolç tradicional en molts països. Aquí explorarem breument com es van desenvolupar les magdalenes al llarg dels anys:

Origen Francès: Es creu que les magdalenes tenen el seu origen a França, i s'han associat històricament amb la regió de Lorena. La versió original de les magdalenes era una mena de pa dolç lleugerament dolç, que es feia servir com a aperitiu o postres en diverses ocasions.

Nom: El nom "magdalena" es deriva del nom de Maria Magdalena, una figura bíblica cristiana. Hi ha diverses teories sobre per què aquest dolç es va anomenar així. Algunes fonts suggereixen que la forma de les magdalenes, amb la seva part superior arrodonida i llisca, recorda el barret de viatge de Maria Magdalena. Altres teories proposen que el nom pot haver estat adoptat en honor a la festa de Santa Maria Magdalena, celebrada el 22 de juliol, quan aquest dolç se solia menjar.

Popularitat: Les magdalenes van guanyar popularitat a França durant el segle XVIII, especialment després de ser mencionades a la novel·la "À la Recherche du Temps Perdu" (A la recerca del temps perdut) de Marcel Proust. Aquesta obra literària, publicada a

principis del segle XX, inclou una famosa escena en què el narrador recorda el gust i la textura de les magdalenes que va menjar en la seva infància, desencadenant una onada de reminiscències i records.

Internacionalització: Amb el temps, les magdalenes es van internacionalitzar i es van convertir en un dolç popular arreu del món. En diverses cultures, les magdalenes s'han adaptat a les preferències locals i s'han creat diverses variacions, com les magdalenes amb llavors de xocolata, fruita, o fins i tot farcides amb cremes o melmelades.

Ingredients:

200 g de farina d'ametlla

120 g de iogurt natural

3 ous

60 g d'eritritol (edulcorant)

8 g de llevat en pols

30 g de llavors de xocolata negra

Elaboració:

Preescalfem el forn a 180 °C, amb calor superior i inferior. En un bol gran, barregem la farina d'ametlla, el iogurt natural, els ous, l'eritritol i el llevat en pols fins a obtenir una massa homogènia. Repartim la massa en un motlle per a magdalenes, omplint cada compartiment fins a uns 3/4 de la seva capacitat. Afegim unes quantes llavors de xocolata negra a la superfície de cada magdalena. Enfornem les magdalenes

durant uns 18 minuts, o fins que estiguin daurades i cuites. Un cop cuites, les traiem del forn i les deixem refredar lleugerament abans de desemmotllar-les.

Desemmotllem les magdalenes i les servim acompanyades d'un bon cafè o te, per a gaudir-les en un moment de relaxació.

Propietats de la farina d'ametlla:

La farina d'ametlla és una font rica en nutrients essencials i pot proporcionar una excel·lent font d'energia. Les grasses presents en la farina d'ametlla són principalment insaturades, el que significa que són beneficioses per a la nostra salut cardiovascular. A més, la farina d'ametlla conté un perfil positiu d'àcids grassos omega-3, coneguts per les seves propietats antiinflamatòries i beneficioses per al cervell.

Per cada 100 g, la farina d'ametlla conté:

580 calories

50 grams de grasses

22 grams de proteïnes

22 grams de carbohidrats

Així doncs, aquestes magdalenes sense sucre i sense gluten són una excel·lent opció per a aquells que busquen un dolç saludable i deliciós per a gaudir en qualsevol moment del dia. Bon profit!