aicat 3531
aicat 3531
SI VOLS COMPRAR, VENDRE AQUEST NADAL ESPEREM QUE ELS O LLOGAR, A L’HABITATGE VOSTRES DESITJOS ES FACIN REALITAT DE VIC HAS D’ANAR!
938DE 89L’ESTACIÓ, 42 77 PLAÇA 8, VIC
938INFO@HABITATGE.COM 89 42 77 INFO@HABITATGE.COM HABITATGE.COM HABITATGE.COM
Editorial Nou any, noves i.lusions
Amb l'arribada del nou any 2024, molts de nosaltres veiem aquest moment com una oportunitat per reflexionar sobre el passat i abraçar amb entusiasme noves oportunitats. És temps de marcar-se propòsits, aquells desafiaments personals que ens impulsen cap al creixement, la superació i el benestar. És una pràctica en què la introspecció es combina amb la determinació, creant un marc que pot transformar la nostra vida en maneres sorprenents. En primer lloc, l'establiment de propòsits ofereix una claredat d'objectius. Cada propòsit actua com una brúixola, orientant-nos cap a les metes que volem assolir. Ja sigui en la cerca d'un creixement professional, la millora de les relacions interpersonals o el desenvolupament personal, el simple fet de definir aquests objectius ens proporciona una visió clara de cap a on volem dirigir-nos.
LA PORTADA
LLIBRES
LA RECEPTA
ACTUALITAT
REALITATS DE VIC
ARTICLE
A més a més, marcar-se propòsits convida a la superació personal. Quan ens desafiem a nosaltres mateixos, inevitablement creixem. Aquest creixement no només es manifesta en els èxits tangibles, sinó també en la nostra capacitat d'afrontar les adversitats i aprendre de les experiències. El camí cap a la consecució d'un propòsit ens recorda la nostra pròpia resiliència i fortalesa interna. Un altre avantatge inherent al marcament de propòsits és la seva capacitat per inspirar canvis positius. Ja sigui adoptar hàbits saludables, trencar amb rutines nocives o perseguir passions llargament oblidades, els propòsits actuen com a catalitzadors per a transformacions significatives. La seva influència es reflecteix en l'orientació de la nostra energia cap a accions que promouen el benestar i el desenvolupament.
Editor i director Xavi Ruiz Maquetació i impressió graficvic.site Administració Marta Anglada Redactors Andreu Gomez Miquel S. Molist Badiola Elisabet Jorquera Ariadna Jutglar i varis Dipòsit legal B 18552-2014 Telèfon 655 45 42 33 Mail info@larevistadevic.cat www.revistadevic.cat
@revistadevic
@revistadevic
4 Revista de Vic Gener | Febrer
Els Llibres LA CLASSE DE GREC L'altre gran protagonista de "La classe de grec" és el llenguatge, definit per l'escriptora com "un arc que no aconsegueix encertar". Tant el professor com l'estudiant han tingut interès des de petits, però en molts moments de les seves vides, han sentit la incapacitat de comunicar-se. L'autora ho explora a través d'una gran quantitat de records evocats per un narrador en tercera persona pel que fa a ella (ja que la seva situació li impedeix parlar d'ella mateixa en primera persona), i una veu entre la tècnica epistolar i el monòleg interior pel que fa a ell. Les dues històries es troben per revelar la tendresa d'un ésser humà que Aquest és el plantejament de "La classe de grec" de Kang descriu com un ésser d'amor. l'autora sud-coreana Han Kang. Una novel·la amb un Tanmateix, els capítols dedicats a la vida del ritme més pausat que avança gradualment (ja que va trigar uns deu anys a completar-se). Aquesta lentitud, professor són significativament més llargs que els de cada vegada més accentuada, ajuda l'autora a expres- l'estudiant, potser un reflex de la pèrdua de la parla sar la solitud que experimentem com a éssers humans que ella experimenta o del sotmetiment de la dona en una societat masclista. En una escena, per exemple, quan no podem connectar amb els altres. Ho fa a través de dos personatges fràgils i passats per alt, cada es veu com ell parla sense parar, tot i ser només rebut cop més aïllats en una societat que els és hostil d'una amb el silenci d'ella. Han Kang destaca la importància del silenci com a mitjà d'expressió, afirmant: "De manera tan subtil com evident en alguns moments. la mateixa manera que un soroll sembla més fort de Kang, no obstant això, no recorre a una violència nit que de dia, en el silenci s'expressen millor els explícita, sinó que construeix la tensió en passatges sentiments de la protagonista." plens de bellesa, on el dolor es filtra gradualment.
HAN KANG
Regressant a Seül des de l'Alemanya, on va emigrar quan era petit, un mestre està a punt de perdre la seva visió, tot i que les seves classes de grec antic són l'únic suport que li queda. La seva atenció es desperta per una estudiant que no pot pronunciar ni una sola paraula. Ell assumeix que és sorda-muda, sense saber que ha perdut la parla des que la seva mare va morir i va perdre la custòdia del seu fill. La dona, de fet, s'ha inscrit al curs amb l'esperança de recuperar la seva capacitat de comunicació amb una llengua que ja no es parla.
TOR Tot va començar a Tor. «Me van robar, me van intentar matar, i encara soc jo lo cabrón. Només em queda una solució: morir matant!».
CARLES PORTA
Tretze veïns, amos d'una muntanya. Al poble de Tor, tocant a Andorra. Poderosos que s'enfronten. Interessos, contraban, l'orgull de la força. Assassinats estranys i sentències que fan créixer la crispació. Carles Porta ha investigat la història de Tor, la muntanya maleïda. Hi va anar, la primera vegada, per fer un 30 Minuts per a TV3. I en va quedar atrapat. Durant vuit anys hi va tornar molts cops per parlar llargament amb uns personatges impenetrables, alguns plens d'odi, altres, de por i de secrets. Les escenes més tenses i també les més grotesques, i els retrats humans d'uns personatges que impressionen per la seva ràbia encesa. Tor: Tretze cases i tres morts es devora amb la passió i l'avidesa que desperten les grans històries. Aquesta nova
edició, amb imatges i amb els noms reals dels personatges, sumarà nous lectors a les desenes de milers de persones que han convertit el llibre en un referent del millor periodisme i Tor en un dels mites de la crònica negra catalana. Carles Porta i Gaset (Vila-sana, Lleida, 1963) és periodista, escriptor, guionista i productor audiovisual. Va començar la seva carrera al diari Segre i va passar després a TV3, on va exercir de corresponsal de guerra i es va especialitzar en reportatges i documentals. De la seva obra literària destaquen Tor, la muntanya maleïda (2005), Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí (2012, premi Huertas Clavería de Periodismo) i Li deien pare (2015, premi Godó de Periodisme). En paral·lel, ha creat la seva pròpia productora de programes de televisió i ràdio, a més de dirigir un llargmetratge, Segon origen (2015). Els seus pòdcasts en castellà i en català. Li deien pare (2016), Tor (2018), Crims (2019) i El segrest (2020) han superat els tres milions de reproduccions des de la seva estrena.
VIDRE - TANCAMENTS - TANQUES DE JARDÍ - BANY - COMPLEMENTS - PORTES DE GARATGE
6 Revista de Vic Gener | Febrer
Modernització Ferroviària Renfe Invertirà Més de 2,8 Milions d'Euros en Estacions
Renfe, l'operadora ferroviària líder a Espanya, ha anunciat un ambiciós pla d'inversió per modernitzar diverses estacions de la xarxa de Rodalies a Catalunya. Amb una inversió total de 2,8 milions d'euros, aquest projecte inclou una destinació significativa de 350.000 euros per a l'estació de tren de Vic, amb l'objectiu principal d'adequar la coberta de l'edifici de viatgers. Aquesta inversió reflecteix l'aposta de Renfe per millorar les infraestructures ferroviàries i proporcionar un servei més eficient i modern als usuaris. L'estació de tren de Vic és una peça clau dins la xarxa de Rodalies a Catalunya, i la inversió destinada a la seva modernització aborda directament la millora de la comoditat dels passatgers i la preservació de les instal·lacions. La coberta de l'edifici de viatgers esdevindrà l'epicentre d'aquesta intervenció, amb l'objectiu de proporcionar una infraestructura més sostenible, funcional i estèticament agradable. A nivell general, Renfe destinarà més de 2,8 milions d'euros a diverses estacions de la xarxa de Rodalies a Catalunya. Aquesta inversió es realitzarà entre els anys 2024 i 2026, amb una distribució financera de 550.000 euros aquest any, 1,3 milions d'euros el 2025
i 966.000 euros el 2026. Amb un inici de les obres previst per la primavera, aquestes intervencions abastiran diverses estacions més, entre elles Montcada Bifurcació, Mataró, Mollet Sant Fost, Blanes, Arenys de Mar i Terrassa Centre. A Montcada Bifurcació, com a Vic, es destinaran 350.000 euros per a la millora de la coberta de l'edifici de viatgers. Aquesta actuació té com a finalitat no només l'aspecte estètic sinó també la funcionalitat i la durabilitat d'aquesta part crucial de l'estació. A Mataró, una inversió de 250.000 euros serà destinada a una actuació similar, assegurant una millora significativa per als usuaris que transiten per aquesta estació. A Blanes, l'atenció es centrarà en l'adequació de l'aparcament, amb una inversió de 350.000 euros per millorar aquesta àrea essencial per als viatgers. A Arenys de Mar i a Terrassa Centre, es realitzaran millores en la il·luminació, amb una inversió de 250.000 euros en cadascuna de les dues estacions. Aquestes actuacions contribuiran a la seguretat dels passatgers i alhora milloraran l'experiència general d'ús de les instal·lacions.
D'altra banda, s'invertirà un mig milió d'euros addicional en la millora dels quadres elèctrics en diverses estacions. Aquesta iniciativa té com a objectiu garantir el correcte funcionament i la seguretat de les instal·lacions elèctriques associades a la xarxa de Rodalies, assegurant un servei ferroviari eficient i fiable per als usuaris. A través d'aquesta inversió massiva, Renfe busca consolidar la seva posició com a proveïdor líder de serveis ferroviaris a Catalunya. La modernització d'aquestes estacions no només millorarà la infraestructura física, sinó que també contribuirà a la creació d'un servei ferroviari més sostenible, eficient i atractiu per als ciutadans. En conclusió, la inversió de Renfe en les estacions de Catalunya no només respon a una necessitat de modernització, sinó que també reafirma el compromís amb els usuaris i amb la millora constant de la xarxa de Rodalies. Amb aquesta iniciativa, Renfe assegura una experiència de viatge més agradable, segura i eficient, allanant el camí cap a un futur ferroviari més modern i sostenible a Catalunya.
8 Revista de Vic Gener | Febrer
Vida en ordre Les rebaixes.
per Carla Arguimbau
Acabem de passar les festes de Nadal, o millor dit les festes de comprar. Són dates en què cada vegada més el que ens domina és el consumisme sense fre. Menjar per un exèrcit del qual acabem llençant una part, regals comprats per inèrcia, perquè toca i tenim pressa i comprem "això mateix", Vestits impossibles que ja saps que et posaràs només un dia i després agafarà pols i espai al teu armari... Quan per fi sembla que recuperem normalitat, arriben les rebaixes! Com a organitzadora d'espais que soc, m'agradaria tractar una mica el tema de les rebaixes i la roba. Hi ha certs patrons de compra que es reprodueixen a la majoria de les cases, jo mateixa he caigut sovint en alguns i em sembla bon moment per treure el tema. Està molt bé aprofitar aquest període per comprar allò que ens fa falta o il·lusió aprofitant que el preu és més reduït, però no podem perdre de vista que anem a buscar. Si sortim de compres simplement a la caça de la ganga, és molt probable que comprem de més i pitjor. T'has parat a analitzar mai que sents en comprar? Moltes vegades he vist que les persones que compren de forma compulsiva no gaudeixen les peces en si, és la sensació d'adquirir coses, de trobar una oferta, el xut de dopamina que et proporciona comprar. Si analitzem bé veurem que intentem omplir altres coses, quan compres per comprar realment no és la roba el que gaudeixes, és el fet que durant unes hores no estàs pensant en allò que no t'agrada de la teva vida, és una via d'escapament. Ens fa sentir que si tenim allò que tant ens agrada, la nostra vida serà millor. És un plaer temporal, quan baixin altra vegada els teus nivells de serotonina és probable que et sentis pitjor encara, els problemes són els mateixos, la teva vida no ha millorat i a sobre t'has gastat un munt de calés en coses que no necessites i en molts casos que ni t'agraden. Però ho has comprat igualment perquè estava rebaixat. Si aquest any no vols caure en l'espiral de consum de les rebaixes, pots seguir alguns d'aquests passos: Abans d'anar de compres seria ideal fer un repàs del teu armari en profunditat, veuràs que tens i així no compraràs per duplicat, ja que tenim tendència a comprar les mateixes peces
repetides. Potser et retrobes amb coses que fa temps que no et poses i és com si tornessin a ser noves, a més així prens consciència de tot el que tens. Treu del teu armari tot allò que ja no et va bé, que no t'agrada o simplement ja no t'identifica. Les persones evolucionem i el nostre armari ho ha de fer amb nosaltres. No compris més del que pots tenir, tot allò que no veus al teu armari és com si no ho tinguessis. Intenta tenir més espai per moure les peces i el màxim de coses a la vista i acabaràs vestint de forma molt més variada tot i tenir menys opcions. Fes una llista del que necessites i a quines botigues pots trobar-ho. Intenta comprar menys, però de més qualitat, la indústria del fast fashion està destruint el planeta de forma inexorable, comprem roba d'una qualitat tan baixa que en dues rentades ha perdut la forma i no ens la posem més, aquest tipus de peces acaben sent un greu problema pel medi ambient, a més acabem vestint amb roba malmesa, descolorida o amb pilotilles, això només atrau pobresa i dona una imatge deixada. És millor tenir poc, però d'una millor qualitat, les rebaixes són un moment fantàstic per fer-te amb alguns bàsics més bons. Quan siguis a la botiga fes-te les següents preguntes abans de comprar una peça: M'agrada de debò? O simplement et sembla que "està bé" El teixit és còmode o em molestarà? S'ha de planxar molt?(important si odies la planxa) Està en consonància amb el meu estil i valors? O m'estic deixant portar per una moda que no m'atrau realment i una fabricació que no està alineada amb els meus valors? Em queda bé? No s'hi val que et vagi bé de talla i ja està, la roba és un mitjà d'expressió i ens ha de fer sentir fabulosos tot el que portem. Si no et convenç, no ho compris! Ho podré combinar? Si t'enamores d'un vestit que no saps com combinar tens un problema, hauràs de continuar comprant per poder lluir-lo o bé es quedarà abandonat a l'armari, fent-te sentir malament cada vegada que el vegis, compra coses que siguin fàcils de combinar i del teu estil.
Per què ho vull? És important saber quin ús li donarem a la roba que volem incloure en l'armari, serà per treballar? Per jugar a pàdel? Per sortir de festa? Aposta sempre per coses que siguin versàtils, uns pantalons que en funció de com els combinis serveixin tant per diari com per un sopar, part de dalt bàsiques que es poden portar amb qualsevol estil... i si ho vols per un ús concret com anar al gimnàs, analitza si en tens prou a casa o si de veritat ho faràs servir. Què diu de tu? La roba parla de nosaltres, és com una carta de presentació i li hem de donar la importància que es mereix, escolta la peça que tens a les mans. Què diu de la persona la que la porta? Si la resposta no t'agrada és que allò no és per tu. Fixa't un pressupost i no el sobrepassis, el millor és portar la quantitat justa i així evites gastar més del que et pots permetre, i recorda preguntar-te, que passaria si no compro això? Normalment, la resposta sincera és RES, per tant, si dubtes, deixa-ho, sempre seràs a temps de tornar o trobar alguna cosa similar. L'objectiu de tot això és que casa vostre no quedi atapeïda, que gaudiu triant la roba al matí i no acabeu amb un armari ple de -no sé què posar-me, les rebaixes són un gran moment per adquirir allò que necessitem, però si caiem en el consumisme desenfrenat només en sortirem perjudicats. Bones rebaixes! Carla Arguimbau vidaenordre.com carla@vidaenordre.com 649814236
Els espais de casa han de tindre
aicat 3531
SI VOLS COMPRAR, VENDRE O LLOGAR, A L’HABITATGE DE VIC HAS D’ANAR!
PLAÇA DE L’ESTACIÓ, 8, VIC
938 89 42 77
INFO@HABITATGE.COM
HABITATGE.COM
10 Revista de Vic Gener | Febrer
Realitats de Vic 1896 - 6ª part (VI) Llonganissa de Vic per Miquel dels Sants Molist Badiola
Seguim amb el tema “llonganisses” que dona per molt. Per entendre aquest capítol hem de retrocedir fins a la 4ª part de Realitats de Vic que sortí publicada el juliol del 2023, en que vaig tractar el tema de la coronació russa. Vaig comentar que explicaria un “detall” que significaria l’inici del seu declivi. Doncs bé, en aquesta situació també hi va posar petjada aquest deliciós embotit de manera indirecta. El que passa es que no se si va ser de Vic, d’Arlés o de Lyon, però bé, aquí intervé la imaginació de cadascú. El que està clar és que a la pàgina 364, de La Hormiga de Oro de dilluns 22 de juny de 1896 se’ns cita el “salchichon”, dues vegades, com a part del lot que va obsequiar el tsar al poble que volgués assistir a la seva coronació. S’ha de dir que la seva exportació a d’altres països ja s’havia consumat més d’un segle abans quan les llonganisses van arribar a terres mexicanes al 1792 (veure capítol anterior). A Rússia també estaven al cas de les seves qualitats de la ma de Victor Meignan. Segons les cròniques, aquest viatger i escriptor francès feu la travessia des de París, d’on sortí el 25 d’octubre de 1873, fins a Pequín, on arribà a començaments de maig de 1874, tot havent passat per Moscou i la Sibèria. Després d’aquesta experiència asiàtica Meignan va escriure el llibre “De París a Pequín per terra, Sibèria, Mongòlia”, al 1876. En un dels seus paràgrafs, en que relata la seva estada a la Sibèria, explica: “La comida que hicimos por la noche fue muy alegre y jovial; la lista de manjares era abundantísima. Sacamos cada uno nuestras provisiones: pan helado, cabial helado, confituras heladas y salchichón que no podíamos doblar ni contra las rodillas usando toda nuestra fuerza.” Es podria pensar que Meignan, al ser d’origen francès, portaria llonganisses d’Arlés o de Lyon (seria el més lògic) com a aliment pel seu viatge. Però, el fet que pocs anys després, el 1896, es fundés a Vic, per Leo Marlet, la fàbrica d’embotits anomenada “La Sibèria”, em fa dubtar molt. Hi devia haver alguna relació entre Rússia i Vic en tema llonganisses. Segurament, Meigan es devia entrevistar amb el Tsar d’aleshores, que era Alexandre II, i n’hi devia regalar una. Així doncs, Marlet devia conèixer les aventures del intrèpid excursionista, a través de la lectura d’aquest llibre, i devia posar com a motiu a la seva empresa “La Sibèria” a l’aparèixer escrit el mot “llonganissa”. Als tsars els devia agradar, passant de pares a fills, i, com a mostra d’afecte al poble, Nicolau II va incloure aquest embotit als lots a repartir en la celebració de la seva coronació. Es devia anunciar la composició del “pack” a tota Rússia i el poble devia voler tastar aquests productes. Està clar,
que tot són hipòtesis i la imaginació ha de ser la protagonista. I arribà el dia fatídic. A Vic, no conegueren la notícia fins una setmana després. La Veu del Montserrat de 6 de juny de 1896, en la seva pàgina 10, ho narrava així: “En un camp vastíssim se dava menjar gratis al poble, per ordre del Emperador. Mes de mitx milió de personas diu que formiguejavan per allí, las quals, á l’hora de repartir lo menjar, s’apinyaren y s’empengueren ab tant desfici que’s masegaren y esclafaren unas ab altras, resultantne una espantosa catástrofe, es dir prop de 3.000 morts, casi en sa totalitat pagesos y gent del poble que havían acudit á veure las grans solemnitats de la coronació ò tal vegada atrets exclusivament per aqueix convit, que ha resultat lo convit de la mort. A pesar de que han continuat los balls y diversions, aqueix terrible fet haurà aygalit bastant las festas moscovitas, que solament se recordaran per la catástrofe.” El fet de llegir aquestes poques línies de La Veu del Montserrat penso que devia deixar la mel als llavis a molts lectors d’aleshores. Ara que es pot, amb les noves tecnologies, trobo interessant explicar amb més detall aquest fatídic succés. Era costum en la coronació de cada Tsar, el repartiment de menjar amb la consegüent aglomeració de gent camperola dels voltants de Moscou. El camp de Kodynsky (actualment es diu Khodynka), que s’estén davant del palau de Petrowsky (La Hormiga de Oro de 22 de juny de 1896), es feia petit ja que hi anaren mig milió de persones. Llargues cues de pagesos recorregueren la distància d’un radi de 100 km fins
arribar a la capital moscovita. La revista al·ludida ens certifica que un dels productes que hi havia al lot era la llonganissa: “Para dar una idea de las provisiones hechas para la distribución, pueden citarse algunas cifras. En 400 barracas de madera levantadas al intento y alrededor de las cuales se empujan los campesinos, distribuyen en la parte de afuera 165.000 libras de salchichón, 400.000 litros de cerveza, 250.000 litros de hidromiel, etc., y dentro (de) 500.000 paquetes compuestos de pan, de carne, de salchichón, de frutas secas, de bombones, etc., y de un vaso de metal esmaltado, todo ello envuelto en pañuelos en que está impreso el Kremlin.” Com veiem, el nostre embotit apareix citat en el text dues vegades com a part important del lot. L’article segueix descrivint la situació d’aquell mortífer dia. El camp de Kodynsky semblava un immens formiguer. Els seus components venien de tan lluny com arriba a la vista. Només es veien els caps de la gent. Hi havia un cor de 1800 cantors, acompanyat per set orquestres. Es van construir molts teatres a l’aire lliure en els quals es representaven escenes dels autors russos preferits. Per tot arreu se sentia música. A l’entrada de dit camp s’havien construït una filera de barraques per a la distribució dels queviures pel poble. Aquesta filera ocupava una extensió d’un kilòmetre i, tota ella, s’havia col·locat a uns 15 metres de distància d’un torrent de 50 metres d’ample i 8 de profunditat. La llera del riu, amb escarpats marges, protegia les barraques de la pols que hi havia afora. En canvi,
fou la principal causa de la catàstrofe que va ocórrer. Hi havia rivalitats entre els obrers i els mujiks (pagesos russos pobres) per ser els primers a rebre els lots. Segons ordres formals, donades per les autoritats per controlar aquella munió de gent, els obrers no havien d’arribar al camp de Kodynsky fins les 8 del matí, per tant, no tindrien preferència i, lògicament, es podien quedar sense panera. Va córrer un rumor entre els mujiks que els treballadors de fàbrica serien els primers. Així doncs, el nervis i les empentes es van produir sense que el cos de guàrdia (deu cosacs) que protegia l’entrada, hi pogués fer res. Les masses van assaltar les barraques i ho van tirar tot avall destruint-ho tot sense mesura. Al sentir els cruixits de les fustes, excitats, van avançar, sense cuidar-se de res, fins que van caure al torrent empesos per la gent del darrera, tot formant un extens pilot. Al final, s’omplí de cadàvers asfixiats pel pes dels altres. Durant tot el dia, els bombers van transportar en carros els morts, el número dels quals arribà a 3800. Els ferits que ingressaren als hospitals va excedir de mil... Hipòtesis final imaginària o, més aviat, fantasiosa: tota aquesta catàstrofe va ser, en part, per culpa de les llonganisses (de Vic?). Suposo que els mujiks i els treballadors de fàbriques sabien que eren productes de qualitat; sinó, no hi haguessin anat tant esbojarradament. Així doncs, els llonganissaires van tenir culpa involuntària i molt indirecta de la caiguda del règim tsarista que, aquell dia, hagués hagut de suspendre els actes de coronació. (continuarà)
UNITATS LIMITADES
FORD PUMA MHEV ST-LINE 125CV
Per 22.500 euros*
*Preu subjecte a condicions de finançament. Consulta al concesionari. Oferta aplicable a unitats demanades en el mes. La versió visualitzada del vehicle pot no coincidir amb l'oferta.
Carrer Eix 11 de setembre, 26 08500 Vic (Barcelona) 938 83 24 11 www.garatgecentral.com
12 Revista de Vic Gener | Febrer
Esport Beneficis de saltar a la corda Saltar a la corda és un exercici aeròbic molt complet, amb el qual segons els experts, es cremen més calories que fent running, en concret, fins a 130 calories en una hora. Aquest exercici té múltiples beneficis, ja que, enforteix la musculatura, augmenta la densitat òssia, redueix el risc de lesions, aprima i millora la coordinació i l'equilibri. La manera d'executar aquesta activitat correctament és saltant sobre les puntes dels peus i donant salts molt curts, perquè d'aquesta manera ens cansem molt menys i l'esquena es manté més recta. La postura dels braços també és molt important, havent de romandre al costat del cos i sense moure's massa, perquè són les nines les que fan els girs. La corda ha de tenir la longitud adequada. Per a saber quina hem de comprar, multiplicarem la nostra altura per 1,5 i el resultat serà el llarg ideal per a nosaltres.
No podem oblidar tampoc el material i tipus de corda més idoni en funció de l'objectiu que perseguim. Per als qui s'inicien en aquest esport o bé per a aquelles persones que tan sols desitgen saltar per a mantenir-se una mica en forma, el gruix aconsellable és d'uns 4 mm, mentre que per als experts que volen aconseguir una major velocitat, hauran de decantarse per cordes més lleugeres i fines. Finalment, hem d'assegurar-nos que els mànecs són resistents i còmodes perquè l'agarri sigui segur i ens aporti el confort més gran possible. A pesar que com dèiem és un esport amb molts avantatges, han d'abstenir-se de practicar-lo qui tingui desaconsellats els exercicis d'impacte o tots aquells amb lesions en els genolls o articulacions, problemes de columna o malalties cardíaques. Eva Remolina / Amic
La recepta
Esmorzar continental
Heu sentit a parlar d'aquest tipus d'esmorzar? És bàsicament un dels esmorzars per començar bé el dia més complets i coneguts. I ho és per tot el que conté: cafès, torrades, fruites, cereals, embotits, iogurts o tota mena de pastisseria. Vaja! El que normalment ens trobem al bufet lliure de molts hotels a l'hora d'esmorzar. Imagina't tot això juntament amb un mateix esmorzar. Ara bé, per què se'n diu esmorzar continental? T'expliquem la raó i els ingredients que inclou. A nosaltres ens encanta! Què inclou un esmorzar continental? Aquest esmorzar l'hauràs dinat més d'una vegada sense adonar-te'n. O més aviat, ho has menjat sense saber com definir-ho exactament: l'esmorzar que té de tot! I és que es basa a contenir molts tipus d'aliments diferents. De fet, són molts els hotels que inclouen aquest esmorzar continental al preu de l'habitació. No et resulta ara familiar el nom? Entre els múltiples esmorzars saludables que podem preparar, aquest és concretament un dels més complets i plens de varietat. Què inclou un esmorzar continental? Com ja hem anticipat abans, un esmorzar continental típic portar una gran varietat d'aliments bàsics per començar el dia. I encara que alguns poden variar segons la regió o la temporada, et detallem un llistat general amb què sol incloure sempre. Una part salada: Pans de tota mena per preparar torrades o torrades (siguin dolces o siguin salades) Embotits i formatges: pernil salat, York,
salami, mortadel·la i talls de formatge semicurat. Ous que es poden servir de moltes maneres: cuits, remenats o en truita. I una altra dolça: Mantega, melmelades i mel per untar al pa. Cereals combinats amb llet: civada, flocs de blat de moro, granola o muesli, entre d'altres. Fruites bàsiques i de temporada: plàtans, pomes, taronges, peres, raïm o maduixes. Iogurt natural o de diferents sabors per acompanyar amb les fruites i el musli. Brioixeria com croissants o napolitanes, pastes casolanes o muffins. Tot això es combinarà amb begudes calentes com te, cafè o llet i sucs de fruites (de taronja, de pinya o de préssec). No oblidis que aquests aliments poden variar segons el lloc i la cultura de cada territori. Encara més, a molts llocs, podem trobar productes de més com pastissos, truites de patata, salsitxes, bacó o altres plats regionals.
Ingredients: 1 poma 100 g de maduixes 100 g de meló 100 g de nabius 10 maduixes 1 plàtan 1 got de suc de taronja ½ got de llet 150 g de pa integral 150 g de formatge fresc 4 talls de pernil dolç 1 cafè americà
Com preparar un esmorzar continental Per acompanyar el clàssic cafè americà que podem substituir per un te verd per cuidarnos una mica més prepararem una dosi de vitamines i sabor increïbles, una amanida de fruites i un batut. Per a l'amanida de fruites farem servir les fruites tallades i pelades. Afegirem una poma pelada i tallades, unes maduixes tallades, nabius i uns trossos de llimona. Podem amanir aquesta mena d'amanida amb una mica de sucre bru o suc de taronja quedarà de cinema. Continuem amb el batut, posem les 12 maduixes al got de la batedora, afegim el plàtan, un got de suc de taronja i mig got de llet. Ho batem tot bé fins a obtenir un deliciós batut. Si queda molt espès podem afegir més llet, aquesta recepta és perfecta per començar el dia amb energia, podem portar-lo a la feina o gaudir-ne després d'una mica d'exercici de primera hora. Preparem les torrades amb el pa integral, el tallem a rodanxes i els torrem. Podem afegir una mica de mantega o oli d'oliva per aconseguir un complement més complet. Per sobre li anem col·locant el formatge fresc amb els talls de pernil dolç. Com a complement a aquestes torrades podríem afegir un ou escalfat o uns ous remenats que aportarien una mica més de proteïnes a aquest menjar. Tindríem a taula tots els ingredients necessaris per començar el dia amb energia. Aquest esmorzar és ideal en caps de setmana per anar-nos habituant a ell, però hauria de ser obligatori cada dia. Al migdia amb un àpat lleuger tindríem més que suficient per continuar amb l'activitat de la jornada.
Neix en 'Vic'
La nova mascota de la Revista deVic
Per sota de la pintoresca ciutat de Vic, un món secret i fascinant espera ser descobert. No, no parlem de passadissos ocults o coves misterioses, sinó del sorprenent lloc on resideixen un munt de follets, que fins ara ha estat fora dels radars humans. Amb aquesta revelació inesperada, l'autor vigatà Xavi Ruiz i el seu enginyós equip ens obren les portes a un univers encantador a través de les aventures d'un follet molt especial, anomenat: Vic. En aquesta proposta literària, en Vic emergeix com un personatge inquiet i carregat de curiositat, liderant el camí per a petits lectors i adults per igual. La seva missió no és només proporcionar entreteniment, sinó també educar sobre la rica història de la ciutat de Vic i tota la comarca. Xavi Ruiz, amb la seva ploma, explora aquesta idea amb sensibilitat i humor, oferint una perspectiva única sobre la història local. Tot va començar fa aproximadament dos anys, quan es va concebre la idea de crear una mascota per la Revista de Vic. Aquesta mascota havia de ser versàtil, capaç de protagonitzar contes captivadors, fomentar activitats per als més joves i, alhora, captivar l'atenció del públic adult. Aquesta meta va prendre
forma com en Vic, un follet que esdevé una figura entranyable a mesura que explora el món que l'envolta. Amb una entrada triomfal, en Vic no ha vingut sol. En aquesta aventura, comparteix el protagonisme amb la seva inseparable amiga Osona i el gos juganer en Pessic, que s'afegeix a la diversió com una mascota de peluix viva. Aquest trinomi excepcional promet una combinació única de diversió, aprenentatge i descobriment. La narrativa de Xavi Ruiz captura l'essència d'un follet curiós que fa preguntes que ressonen amb els lectors de totes les edats. A mesura que en Vic es planteja interrogants, desenterra no només les respostes, sinó també les històries i les llegendes amagades en les profunditats de Vic i la seva comarca. Les seves aventures esdevenen una finestra màgica que connecta amb la riquesa cultural i patrimonial del lloc. No es tracta només de contes per a nens; és una oportunitat per als adults de redescobrir la seva ciutat natal a través dels ulls de personatges encantadors. Les pàgines esdevenen una eina per explorar la riquesa de la cultura local, amb en Vic com a guia confiable i amistós.
En resum, les aventures d'en Vic són més que contes; són una oportunitat per a tothom de connectar amb la història, la cultura i l'encant que resideixen sota la superfície de Vic. Amb cada pàgina, Xavi Ruiz i el seu equip ens transporten a un món d'il·lusió i coneixement, on les mascotes prenen vida per ensenyar i entretenir. Amb en Vic, Osona i en Pessic, la Revista de Vic ha creat no només una mascota, sinó una icona que es converteix en l'acompanyant perfecte per explorar les joies amagades de la ciutat.