Aina B Berenguer, e en er ngu gue err, 4t 4t A
LA MEVA SANG QUE RES DETURA
UN RECITAL AMB POEMES DE FELÍCIA FUSTER Primer de batxillerat de l’INS Vescomtat de Cabrera d’Hostalric
EDITORIAL La piscina era plena d’aigua En memòria d’en Josep Bota
4 6
LES NOSTRES TUTORIES 1r d’ESO A 1r d’ESO B
7 8
DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA Petits i grans invents de la humanitat: els circuits integrats Projecte MHM Newton: primera revolució científica
9 10 11
L’EQUIP DE LA REVISTA Nous al centre Fira de Sant Miquel a Hostalric Activitats de Nadal El Consell Escolar Reportatge sobre la recollida de taps Un hivernacle al centre Coneguem millor el Dear Project. Entrevista al Jaume Amat Divulgació cientítica. Fonts d’energia Crítica de cinema. L’indomable Will Hunting I ara… uns acudits
13 14 15 16 17 18 19 20 20 21
TEA TIME Who is who?
22
CÔTÉ FRANÇAIS Pâte à crêpes - Les fruits
23
MEDI AMBIENT Amb l’estalvi intel·ligent millorem el medi ambient Entrevista a la Maria Gubert
24 25
TRES PUNTS PER MILLORAR L’ESCRIPTURA
26
LA FRASE
26
QUADERN CENTRAL 9a SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA Tríptic Sortida de 1r d’ESO. La Gabella i el Montseny Entrevista sobre la sortida de 1r d’ESO Sortida de 2n d’ESO a la zona volcànica de la Garrotxa Dues visions de la xerrada sobre les malalties del cor Salvador Macip Hem d’omplir moltes llibretes Xocolatada solidària
2 3 4 5 8 10 11 11
-3-
La piscina era plena d’aigua J
a han passat una mica més de quatre anys d’aquell llistat de propòsits que l’equip directiu presentava a la revista I és Clar! amb el títol de “Tirar-se de cap a la piscina” (número 40, XII-2009) i ara és l’hora de fer-ne balanç. Si retrocedim en el temps i rellegim l’article, s’iniciava una nova etapa que l’equip directiu encetava amb molt optimisme, definida per un nou projecte de direcció amb un munt d’idees, amb esperit emprenedor i amb la voluntat que l’institut esdevingués un centre de referència de la zona. Com ho volíem aconseguir? En primer lloc, millorant els resultats acadèmics amb la difícil tasca de motivar l’alumnat en la cultura de l’esforç, en promoure la formació del professorat en les noves tecnologies i en enfocar l’aprenentatge en l’assoliment de les competències bàsiques. En segon lloc, millorant la cohesió social i fomentant un bon clima de treball, millorant la convivència entre tots els membres de la comunitat educativa i implicant i motivant l’alumnat i les famílies a una major participació en les decisions i activitats que es desenvolupen en un centre educatiu. Érem molt conscients que no eren objectius fàcils d’assolir però estàvem segurs que amb la implicació de tot el professorat, aniríem avançant. Aquesta etapa estava molt lligada a un Pla d’autonomia de centre (PAC) que tenia una durada de quatre cursos. Després d’aquests quatre cursos disposem dels resultats i de l’avaluació d’aquest pla realitzats per la inspecció educativa. He volgut presentar-ne els resultats extrets directament de l’original, per això no tenen la qualitat desitjada. Fent-ne un balanç, sóc conscient que sempre hi ha més marge de millora i que l’excel·lència és molt difícil d’assolir (tots sabeu com és de difícil assolir un 10 en un examen!), però estic satisfeta i orgullosa de la feina feta.
-4-
[EDITORIAL] amb molta paciència i dedicació s’ha sumat i ha fet seves un munt d’estratègies i actuacions encaminades a assolir els objectius marcats: relacionades amb el treball de comprensió lectora i expressió escrita, amb el treball per millorar la competència matemàtica, amb els projectes transversals, en la preparació i avaluació de proves internes d’assoliment d’aquestes competències, en la cerca i el foment de la participació de l’alumnat en un munt de projectes i concursos i en la formació en noves tecnologies de la informació i comunicació. Referint-nos a aquesta última actuació, voldríem amb aquestes línies agrair l’esforç del professorat que d’avui per demà va haver d’assumir una nova eina de treball a l’aula, la pissara digital, deixant el guix a què estava tan habituat per un llapis digital acompanyat alhora, també, d’una nova eina diferent al llibre de text, el portàtil. Avui en dia, la pissarra de guix queda molt lluny i per l’alumnat és un objecte prehistòric, però penseu que aquest canvi s’ha produït tan sols en quatre o cinc anys. Molts de nosaltres no hem tingut la sort de néixer en aquesta nova era digital i encara recordem quan picàvem lletra a lletra un text a la màquina d’escriure (sense la possibilitat de tornar enrere i reescriure.....com ara... quin avançament de la tecnologia més important per algú que per escriure aquest petit article, ha d’esborrar un munt de cops tot l’escrit!). Imagineu doncs l’esforç que hem realitzat la majoria del professorat per posar-nos al dia en les noves tecnologies!, ampliant així els recursos disponibles per a l’ensenyamentaprenentatge del nostre alumnat.
Quina ha estat la clau d’aquest èxit? L’equip directiu es “llençava de cap a la piscina” però la piscina era plena d’aigua. Teníem al nostre costat la clau de l’èxit. Sens dubte, la implicació, la professionalitat i compromís de la majoria del professorat del centre, que
-5-
Som un centre que ha iniciat, però també consolidat, la participació en un munt de concursos i projectes, abastant totes les àrees curriculars: cientificotecnològica (Consumòpolis, Ecopropostes de Ràdio Marina, Projecte Rius,...); matemàtica (Cangur, Fem matemàtiques, Concurs de fotografia matemàtica,...); literària i de llengües (Concurs d’oratòria Riera Gubau, Concurs de lectura en veu alta, Concurs literari Selva Sud, Concurs literari Modest Salse, Premi Protagonista Jove, Clubs de lectura, Concurs de traducció,....).
[EDITORIAL]
En memòria d’en
Aquests concursos i molts dels projectes que realitzem al centre han començat ha traspassar les nostres fronteres. La pàgina web del nostre centre és una de les pàgines que es presenten a múltiples reunions de direccions i coordinacions i és el model per al CRP (centre de recursos pedagògics) per presentar algunes de les pàgines que difonen les actuacions que es realitzen en els diversos centres. Així mateix, el projecte d’Escola Verda del nostre centre (amb una llarga tradició), ha arribat més enllà de la comarca de la Selva amb una presentació per part de professorat, alumnat i famílies, a l’Institut Font de Ferro de la comarca del Maresme. Així mateix estem orgullosos que les tasques i actuacions que realitzem durant aquests últims anys, en relació a la coordinació de l’escola de primària i de secundària, que serveixen com a model per a altres centres. En definitiva, i per tal d’acabar ja, analitzant els resultats podem veure quines han de ser les estratègies de millora per als propers cursos. Iniciem una nova etapa amb dos objectius clars: 1.- Mantenir i consolidar aquesta millora dels resultats educatius en els últims anys. 2.- Apostar per una manera més decidida i efectiva a millorar la cohesió social, no tan sols en mantenir les actuacions destinades a millorar la convivència sinó també en altres que incrementin el sentiment de pertinença de tots els membres de la comunitat educativa per tal que esdevinguin part activa de l’institut. Moltes de les estratègies i actuacions dutes a terme aquests quatre anys han estat orientades als estudis d’ESO, prioritzant sobretot els primers cursos. Ara és l’hora de mantenir aquestes actuacions a l’ESO però anar avançant en la millora de resultats educatius en el batxillerat i cicles formatius per esdevenir un centre d’excel·lència en els estudis postobligatoris. Ara mateix m’hi torno a tirar a la piscina de cap sent conscient que està plena d’aigua i que entre tots ho aconseguirem! I “tots” som tots: professorat, alumnat i famílies! Comencem?.... Preparats.... llestos..... JA!
Elena Herberg Directora de l’Institut Vescomtat de Cabrera
-6-
JOSEP BOTA
Volem fer arribar a tothom uns mots que recullen el record tan afectuós que ha deixat en Josep Bota en aquest centre. Tothom recorda el seu rigor professional, el seu tracte exquisit, la capacitat de saber escoltar tothom –i, sobretot, les persones que acudien a ell per comunicar-li alguna inquietud, tant si eren professors, com alumnes, com pares i mares– i la virtut de tenir paraules amables per a tothom des del moment que posava els peus al centre i començava saludant les conserges. També són moltes les persones que valoren la seva actitud de fer-se present en els despatxos dels diversos departaments acadèmics per seguir de prop els diversos projectes que hi havia en marxa o, simplement, les vegades que sabia trobar un mot adequat per aproparse a algun aspecte de la vida personal, mostrant una autèntica preocupació per la línia pedagògica del centre o implicant-se a fer avançar l’atenció a la diversitat. Ens omple de goig saber que sempre va mirar aquest centre d’una manera afectuosa i especial; també nosaltres l’hem mirat sempre amb els mateixos ulls. Així mateix, guardarem ben present el seu afany incommensurable per millorar l’ensenyament públic del nostre país, perquè ens ha servit, ens serveix i ens empenyerà a adoptar la mateixa actitud compromesa i lluitadora.
1r d’ESO A Bones, som un grup-classe format per nois i noies de diferents pobles i cultures. Ens agrada xerrar, compartir moments emocionants i inoblidables i viure al màxim experiències tant fora de l‛institut com a dins. Tots plegats hem notat un gran canvi a l‛institut tant bo com dolent. Cada professor té el seu mètode d‛ensenyament, divertit i menys divertit, i la seva manera d‛expressar-se. Però de totes maneres assolim els aprenentatges amb un nivell irregular tenint en compte les habilitats i aptituds individuals. Ens estimem molt la nostra professora Irene, és única i la millor, no la canviaríem per res! I AQUESTA CLASSE TAN COL·LECTIVA I MÀGICA SOM 1rA!!! Us animeu a descobrir qui forma part d‛aquest meravellós grup? Som-hi! -7-
[LES NOSTRES TUTORIES] Noies de 1r A
1r d’ESO B Som els alumnes de 1r d‛ESO B i estem molt bé. Aquest és el primer any que estem al centre i és una etapa diferent i més dura. Ens hem trobat amb petits canvis. Hem fet nous amics. Ens ha costat una mica adaptar-nos.
Nois de 1r A
Ha estat molt diferent treballar amb els ordinadors personals. Ara, com que tenim molts més professors ens hem hagut d‛adaptar a tots ells. Quan fem treballs de grup sempre esperem que el faci un altre. Esperem que aquests anys al centre ens siguin de profit a tots.
UNA ABRAÇADA!
-8-
Petits i grans invents de la humanitat
ELS CIRCUITS INTEGRATS Estem habituats a utilitzar tot tipus d’aparells electrònics per fer les tasques més diverses: ordinadors, despertadors, rellotges, pulsòmetres, reproductors, programadors, televisors, robots de cuina, joguines,... Tots aquests aparells no existirien, almenys tal i com els coneixem, sense els circuits integrats. Els circuits integrats no van ser inventats per una persona sinó que són el resultat d’una sèrie de descobriments i avenços científics i tecnològics. Els materials bàsics per a la seva fabricació són els semiconductors com el silici (Si) i el germani (Ge), els quals tenen la propietat de conduir el corrent elèctric en determinades condicions. La integració de grans quantitats de diminuts transistors en petits xips va reduir els costos i va millorar-ne el rendiment.
Els microprocessadors estan formats per centenars de milions de transistors i poden tractar a gran velocitat milions de dades. Els trobem controlant des de computadors fins a telèfons mòbils i forns microones. Els xips de memòria digital són una altra família de circuits integrats que estan revolucionant l’emmagatzematge de dades. La informàtica, les comunicacions, la manufactura i els sistemes de transport, incloent Internet, tots depenen de l’existència dels circuits integrats. De fet, molts estudiosos pensen que la revolució digital causada pels circuits integrats és un dels esdeveniments més significatius de la història de la humanitat.
-9-
Informació extreta de Viquipèdia.
[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] Projecte MHM Mschools és un programa que té com a objectiu introduir la tecnologia mòbil a les aules. Aquest programa ha estat desenvolupat per la Fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCB). El curs passat els alumnes de 4t d’ESO de la matèria optativa INFORMÀTICA van participar en una de les actuacions del programa “Mobilitzem la informàtica”. Es va implementar una nova proposta curricular centrada en el disseny d’aplicacions i desenvolupament de prototips d’Apps. Aquest curs té continuïtat “Mobilitzem la informàtica” amb la participació de l’alumnat que cursa la matèria optativa de 4t ESO d’informàtica, i hem iniciat la participació en el projecte Mobile History Map, projecte col·laboratiu de geolocalització del patrimoni cultural amb tecnologies mòbils. S’ha creat una nova aplicació mòbil de geolocalització que permet crear contingut relatiu a punts d’interès propers a l’alumnat. Les professores Farners Canosa i Agnès Oliver, del departament de tecnologia del nostre centre, tutoritzen alguns alumnes de 4t d’ESO per tal que desenvolupin el seu projecte de recerca dins el marc d’aquest projecte. Agnès Oliver, professora de tecnologia Descarrega’t l’App, localitza “Muralla d’Hostalric” i consulta els continguts aportats
- 10 -
[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] NEWTON: primera revolució científica Des de mitjan segle XVI fins a finals del XVII es va produir a Europa el que els historiadors denominen “revolució científica”, caracteritzada per la ruptura i superació de la tradició científica heretada del món clàssic i medieval. El punt àlgid d’aquesta revolució, que va afectar pràcticament tots els àmbits de la ciència, va ser la publicació, el 1687, dels Principia mathematica, l’obra mestra d’Isaac Newton. L’eclosió del Renaixement i la invenció, cap a 1440, de la impremta van aconseguir que el que havia sobreviscut del saber grec –millorat en molt casos pels àrabs– es difongués i estudiés per tot Europa. Però al mateix temps en què es recuperava la tradició científica clàssica es produïen, per primer cop en més de mil anys, avenços científics que superaven qualitativament els coneixements dels grecs. L’astronomia va ser la ciència que més profundament va patir els efectes de la revolució científica, introduint la idea de Nicolàs Copèrnic que era millor una Terra en moviment al voltant del Sol que una immòbil al centre de l’univers. A la vegada, el model de fer ciència va començar també a canviar. Es va començar a valorar la funció essencial que en la ciència té l’experimentació i la necessitat que els desenvolupaments teòrics fossin avalats per dades experimentals. Es comença a imposar la figura del científic escèptic, postulada en els escrits de Francis Bacon: el nou científic comprovava una vegada i una altra les teories dels seus mestres mitjançant l’observació i l’experimentació.
No és casual que en plena revolució científica es desenvolupessin algunes eines essencials per a l’experimentació, com el microscopi o el telescopi, que van superar tot el que els grecs havien inventat. El magistral ús del telescopi va fer que Galileu, i la posterior interpretació que va veure, suposés un suport quasi definitiu a les teories copernicanes. Justament en aquest període de convulsió científica apareix la figura d’Isaac Newton. Les contribucions de Newton a la ciència són formidables i, en bona mesura, a ell se li deu la culminació de tot el procés revolucionari que havia iniciat Copèrnic un segle abans que Newton nasqués. En matemàtiques, Newton va sintetitzar tot el conjunt de mètodes infinitesimals desenvolupats durant la primera meitat del segle XVII per destil·lar el procés universal que avui denominem “càlcul infinitesimal”, branca de la matemàtica que abasta conceptes com derivada, integral o límit; amb aplicacions molt amples en el camp de la ciència i l’enginyeria. Sens dubte, es tracta de l’eina matemàtica més potent per a l’estudi de la naturalesa. En física i astronomia, la seva contribució va ser encara més espectacular. Quan Newton va entrar en escena, la física terrestre i la celeste eren assumptes diferents i separats, d’acord amb la doctrina aristotèlica. Ningú pensava que les regles que regeixen el moviment dels planetes en el cel serien les mateixes que els que guien coses tan terrenals com el llançament d’una bala de canó.
- 11 -
[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] En la seva obra mestra, els Principia, Newton va mostrar que les lleis de la física necessàries per explicar el moviment dels planetes i la caiguda dels greus són les mateixes. Va formular la llei de gravitació universal –proporcional a l’invers del quadrat de la distància. El seu sistema del món donava raó de fenòmens naturals que mai havien estat explicats: com en el cas de les marees o la precisió dels equinoccis. Galileu havia fet patent l’estructura matemàtica de l’univers amb una famosa frase:
les lleis físiques que trobem en els Principia es basen en deduccions matemàtiques, com Newton repetia incansablement.
“La filosofia està escrita en el grandiós llibre que es troba contínuament obert davant els nostres ulls, al qual anomeno univers. Però no es pot desxifrar si abans no s’entén el llenguatge i es coneixen els caràcters en què està escrit. Està escrit en llenguatge matemàtic.”
Però la física newtoniana segueix encara viva i en ús, perquè, excepte en casos molt concrets, és pràcticament indistingible a la d’Einstein. Així que, a efectes pràctics, són les idees i equacions de Newton les que utilitzem en els càlculs necessaris per llançar a l’espai un satèl·lit artificial o per saber quina serà la resistència d’un pont.
Fidel a la importància que el nou mètode científic donava a l’experimentació, Newton va ser un consumat i hàbil experimentador. El sistema del món que Newton va edificar va dominar el panorama científic durant quasi dos segles i mig, fins que la teoria de la relativitat d’Einstein va prendre el relleu.
Que unes mateixes lleis expliquin tant les òrbites dels planetes com la caiguda dels objectes més mundans era una idea que Newton acariciava des que, amb una mica més de vint anys, passegés entre les pomeres dels camps anglesos. Tot i així, no va ser fins a la seva obra mestra, els Principia mathematica, quan va donar forma unitària als diferents brots de la seva grandiosa visió. Així doncs, no ens podem oblidar ni del seu principi de gravitació universal ni de les seves tres lleis de la dinàmica.
I Newton va convertir en realitat aquesta expressió, ja que per elaborar la seva física les matemàtiques són imprescindibles. Totes les demostracions de
- 12 -
Maria Gubert, departament de ciències
[L’EQUIP DE LA REVISTA] NOUS a l’Institut 1r d’ESO A 1. Heu notat un canvi molt gran de 6è a 1r d’ESO? ● Generalment pensen que no, tot i que n’hi ha uns quants que pensen que sí. 2. Heu notat molt canvi pel que fa a deures i exàmens? ● Sí, n’hi ha més. 3. Heu fet molts amics o companys nous? ● Sí, bastants. 4. Us ha semblat fàcil l’adaptació a l’institut? Us heu perdut algun cop? ● Sí, i també s’han perdut algun cop. 5. Com ha sigut l’adaptació de l’horari? ● Bona, els agrada aquest horari. 6. Com porteu el tema de tenir tants professors? ● Bé. 7. Creieu que hi ha moltes matèries? Són difícils? ● No, hi ha gairebé les mateixes matèries. I de moment no són difícils. 8. Com treballeu amb ordinador? Us agrada? ● Sí que els agrada, però hi ha alumnes que diuen que va lent. 9. Us agrada el pati de baix o us agrada més el de dalt? ● Generalment diuen que el de baix, però alguns preferirien anar al de dalt. 10. Creieu que algun professor us té mania? ● Sí!
2. Heu notat molt canvi pel que fa a deures i exàmens? ● Sí, molts més deures i exàmens. 3. Heu fet molts amics o companys nous? ● Sí, molts. 4. Us ha semblat fàcil l’adaptació a l’institut? Us heu perdut algun cop? ● Sí que els ha sigut fàcil i sí que s’han perdut. 5. Com ha sigut l’adaptació de l’horari? ● Bona. 6. Com porteu el tema de tenir tants professors? ● Els és igual. 7. Creieu que hi ha moltes matèries? Són difícils? ● Sí. Algunes. 8. Com treballeu amb ordinador? Us agrada? ● Els agrada treballar amb ordinador. 9. Us agrada el pati de baix o més el de dalt? ● Els agrada el de dalt. 10. Creieu que algun professor us té mania? ● Sí. 1 d’ESO C
1. Heu notat un canvi molt gran de 6è a 1r d’ESO? No. 2. Heu notat molt canvi pel que fa a deures i exàmens? ● Sí, n’hi ha més. 3. Heu fet molts amics o companys nous? ● Sí. 4. Us ha semblat fàcil l’adaptació a l’institut? Us heu perdut algun cop? ● Sí, s’han perdut. 5. Com ha sigut l’adaptació de l’horari? ● S’hi han acostumat però no els agrada. 6. Com porteu el tema de tenir tants professors? ● Bé. 7. Creieu que hi ha moltes matèries? Són difícils? ● Sí. No. 8. Com treballeu amb ordinador? Us agrada? ● Sí. 9. Us agrada el pati de baix o més el de dalt? ● A la majoria de la classe li agrada més a dalt. 10. Creieu que algun professor us té mania? ● Sí. ●
1 d’ESO B 1. Heu notat un canvi molt gran de 6è a 1r d’ESO? ● Sí, perquè l’horari és molt diferent i perquè no dormim tant. 1r d’ESO C
- 13 -
[L’EQUIP DE LA REVISTA] 1 d’ESO D 1. Heu notat un canvi molt gran de 6è a 1r d’ESO? 1. No, només l’horari, per millor. 2. Heu notat molt canvi en l’aspecte de deures i exàmens? 2. Menys deures o igual. 3. Heu fet molts amics o companys nous? 3. Masses. 4. Us ha semblat fàcil l’adaptació a l’institut? Us heu perdut algun cop? 4. S’han perdut poques vegades. 5. Com ha sigut l’adaptació de l’horari? 5. Fàcil. 6. Com porteu el tema de tenir tants professors? 6. Masses professors. 7. Creieu que hi ha moltes matèries? Són difícils? 7. Normal i no gaire difícil.
1r d’ESO D
8. Com treballeu amb ordinador? Us agrada? 8.
Sí.
9. Us agrada el pati de baix o més el de dalt? 9.
Millor el de dalt.
10. Creieu que algun professor us té mania? 10. Sí, però han rebut un tracte millor. Berta Fernández (3C), Íngrid Martínez (3B), Ariadna Segú (3D)
Fira de SANT MIQUEL Vam treure de classe la Maria Sánchez, la Miriam Serena, l’Edgard Pizarro, l’Esteban Pacheco, en Jordi Mestre, en Jose D’Ocon, l’Àlex D’Ocon i, de professors, l’Ester Bayo. Vam parlar amb ells sobre la Fira de Sant Miquel, d’Hostalric, on van anar a vendre diferents objectes de l’institut, com bolígrafs, samarretes, etc. Els diners que aconseguissin anaven per al viatge de final de curs de 4t. - Com va anar? Van anar-hi molt poques persones, a vendre. - Vau vendre gaires coses? Sí. - Quants diners vau guanyar? Aproximadament, més de 300 euros. I van destinats 100 euros per cada curs. - Va haver-hi molta col·laboració? Al torn de dissabte sí, però al de diumenge va ploure i es va tancar la parada sense avisar els alumnes. - Quants alumnes hi vau ser? En total, n’hi van anar 16. - Quins objectes estaven en venda? Es van vendre bolígrafs i samarretes de l’institut. - Algun alumne va comprar algun producte? La Raquel Garcia. - Esteu satisfets? En el primer torn sí perquè van guanyar molts diners. I en el segon no, perquè va ploure i no van poder vendre res. Íngrid Martínez (3B), Berta Fernández (3C), Ariadna Segú (3D)
- 14 -
[L’EQUIP DE LA REVISTA] Activitats de NADAL Primer i segon d’ESO: a 2/4 de 9, van anar al teatre d’Hostalric per fer una quina. Per poder participar-hi, van haver d’obtenir un tiquet que s’aconseguia portant un producte per la recollida d’aliments. Tercer d’ESO: van entrar a 1/4 de nou i van passar llista fins a dos quarts de nou. A aquesta hora van baixar al gimnàs per fer el concurs de lectura en veu alta. A les nou en punt, ja acabada la lectura, va començar el karaoke i el ball. Quan tot això va acabar, van fer una hora de pati. Després cadascú va pujar a la seva classe, on es va fer el lliurament de les notes i l’amic invisible, les classes que van decidir fer-lo. Quart d’ESO: van fer obres de teatre de Nadal per als nens de primària a Hostalric i a Sant Feliu. Es van passar gairebé tot el dia a l’escola. Després, quan van arribar a l’institut, de tornada, van fer l’entrega de notes. Cicles formatius: van preparar el pica-pica de Nadal per als professors. Primer de batxillerat: van ajudar a preparar la quina per als de primer cicle, la música i el ball. Segon de batxillerat: se’ls va donar aquest dia com a lliure per preparar el treball de recerca. Íngrid Martínez (3B) i Helena Romo (3A)
- 15 -
[L’EQUIP DE LA REVISTA] EL CONSELL ESCOLAR El Consell Escolar és l’òrgan de participació dels pares, mares o tutors legals dels alumnes en el funcionament i govern del centre. Hi ha hagut eleccions al Consell Escolar perquè s’han produït vacants; les candidatures es van presentar del 3 al 15 de novembre de 2014. Candidats 2014-2015 SECTOR ALUMNAT Cristina Lamas Jubinyà (Hostalric). SECTOR PROFESSORAT Xavier Lluna (Blanes). Lluís Molinas (Girona). Francesc Morfulleda (Hostalric). SECTOR PARES I MARES Núria Ballicrosa Sáez (Hostalric). Antoni Montes Triana (Breda). Composició del Consell Escolar del curs 2013-2014
Consells escolars dels centres El Consell Escolar del centre és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Hi ha representats tots els col·lectius que intervenen en la comunitat educativa: direcció, professorat, alumnat, personal d’administració i serveis, etc. En els centres públics, la funció principal del Consell Escolar és participar en la presa de decisions en relació amb el funcionament i l’organització del centre: el projecte educatiu, la programació general, la gestió econòmica, etc. En
el cas dels centres privats concertats, el Consell Escolar debat, avalua, analitza i pren decisions sobre els temes proposats pel titular del centre.
QÜESTIONARI Què és el Consell Escolar? És l’òrgan de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa en el govern dels centres.
- 16 -
[L’EQUIP DE LA REVISTA] Qui el forma? El formen els representants de tota la comunitat educativa, és a dir, direcció, professorat, alumnat, famílies, personal d’administració i serveis, representants de l’administració local i altres persones que el mateix consell consideri necessàries. Quina és la funció del Consell Escolar als centres públics? La funció principal del Consell Escolar és participar en la presa de decisions en relació amb aquells temes importants per al funcionament i l’organització del centre: el projecte educatiu, la programació general, la gestió econòmica, etc.
Cada quan es convoquen eleccions? Els representants del Consell Escolar són escollits per un període de quatre anys, però cada dos anys es convoquen eleccions per renovar la meitat dels seus membres. CRISTINA LAMAS: Per què t’hi has volgut presentar? Perquè em sembla interessant formar part del Consell Escolar. Quins avantatges té formar-ne part? Tens oportunitat de saber els avantatges del centre. Quines funcions hi fas tu? Aportar una visió de l’alumnat.
Quina és la seva funció en els centres privats concertats? La seva funció principal és debatre, analitzar, avaluar i prendre decisions sobres els temes proposats pel titular del centre.
Max Heiniken (3A), Jordi Fernandez (3A), Alex Sieso (3C)
Reportatge sobre la recollida de taps A molts punts del territori s’organitzen recollides de taps de plàstic. Aquests taps de plàstic, quan se n’ha recollit una quantitat considerable, es porten a empreses que els compren per processar-los i fer nous productes de plàstic. Habitualment els diners que es recullen amb aquestes campanyes es destinen a projectes solidaris. Les campanyes de recollida de taps són un mètode cada cop més comú per recaptar fons per combatre malalties. Parlem amb els pares de diversos nens malalts, que busquen finançar tractaments i investigacions que els poders públics no costegen. Molts espanyols guarden des de fa temps els taps de les ampolles d’aigua, de llet o refresc així com dels productes de neteja, entre d’altres… Les famílies venen a empreses recicladores de plàstic els taps a un preu de 300 la tona. Però per aconseguir una tona de taps es necessita molt esforç i una dedicació quasi exclusiva. Els taps s’aconsegueixen amb la solidaritat de milers i milers de ciutadans que, amb un petit esforç, es guarden els seus taps usats i es converteixen en un esglaó d’una cadena de favors. Sens dubte, és aquesta una història de solidaritat però alhora posa de manifest la soledat dels malalts cada vegada que han d’enfrontar-se amb la burocràcia de l’administració. RUBÉN MENDEZ (3C) i HELENA ROMO (3A)
- 17 -
[L’Equip de la Revista] Un HIVERNACLE al centre Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permet el conreu de vegetals en millors condicions o fora d’època. La idea se’ls va ocórrer perquè volien plantar plantes d’estiu. Al cap del temps van veure que es morien totes per culpa del temps a l’hivern i van tenir la idea de fer un hivernacle per plantar maduixeres i tomaqueres i que no es fessin malbé. Fa tres anys que van començar a fer-lo. L’estructura està feta de ferro i les parets les faran amb ampolles reciclades. L’estructura l’ha donat l’Ajuntament i les ampolles són reciclades. De moment, no han hagut de comprar cap material. Quan estigui tot fet hi voldrien posar tomaqueres, maduixes… Els que hi han participat són els de medi ambient i la gent de la USEE; hi van 2 dies per setmana i esperen acabar l’hivernacle aquest any. Sergi Blazquez(3B), Jordi Fernandez (3A), Alex Sieso (3C)
- 18 -
[L’Equip de la Revista] Coneguem millor el
DEAR PROJECT!
L’INS Vescomtat de Cabrera participa en aquest projecte que va començar l’abril de 2013; té una durada de 3 anys i relacionarà la comarca de La Selva a través del Consell Comarcal amb les autoritats locals de Neath Port Talbot (a Gal·les, Regne Unit) i de Gulbene (Letònia). El nom complet del projecte és Developing confidence global learning communities (Desenvolupant comunitats de confiança per a l’aprenentatge global). Es tracta d’un projecte de formació i treball col·laboratiu amb professorat i estudiants dels cicles de primària i secundària per tal d’augmentar la consciència per l’Educació pel Desenvolupament. Es preveu comptar amb la participació de 36 professors a la Selva (120 en les 3 regions), 2.400 estudiants (8.000 en les 3 regions), 8 comunitats locals i 30 autoritats (25 i 100 en les tres regions). Quins són els beneficis de participar en aquest curs? Per als joves, una oportunitat d’ampliar els seus interessos i experiències per desenvolupar les seves habilitats, el pensament crític i l’acció creativa; també per sumar una experiència diferent en la seva tria d’estudis o en la seva recerca professional en el futur i per augmentar la seva vocació pel treball voluntari o comunitari. El seu objectiu final és canviar-nos a nosaltres mateixos i millorar alguns mals hàbits per poder canviar el món.
Aquest any tornaran a fer el camp local. Aniran a algun municipi de la comarca de la Selva on estaran durant 2 dies i mig durant el mes de maig. Per poder accedir aquest any al camp local s’haurà de crear un vídeo amb temàtiques com la sostenibilitat, la violència de gènere, l’educació, la pobresa i l’aliança global. Després s’haurà de penjar aquest vídeo a YouTube i compartir-lo a l’adreça www.jotransformo.org.
Entrevista a JAUME AMAT (professor al Dear Project) Com van accedir els alumnes a les colònies del projecte DEAR? Van accedir-hi a través de diferents puntuacions obtingudes al llarg del curs i que es guanyaven a partir d’un treball que consistia en elaborar una gimcana. També es tenia en compte el nivell d’anglès. Amb quins instituts vau reunir-vos? Amb el Serrallarga de Blanes, l’INS de Santa Coloma i l’INS de Vidreres. Quines activitats vau fer aquí a l’institut? Van fer la gimcana, a través del que van aprendre sobre la violència de gènere; també van fer un taller sobre l’elaboració de pa. Què t’ha semblat aquest projecte? Bé, tot el camp internacional és una cosa que m’agrada molt. Va sermolt divertit i tant els alumnes com jo vam aprendre un piló de coses. Inés Cortegoso (3B) i Max Heinichen (3A)
- 19 -
[L’Equip de la Revista] Divulgació científica.
Crítica de cinema
FONTS D’ENERGIA
L’indomable Will Hunting
N’hi ha de 2 tipus
Renovables
No renovables
fotovoltàica
petroli
hidràulica
gas
eòlica
centrals nuclears
Catalunya té 3 tipus de centrals: termoelèctriques, 2 centrals nuclears i hidroelèctriques. Renovables: Energia fotovoltaica: l’energia solar fotovoltaica és una metodologia d’obtenció d’energia elèctrica gràcies a cèl·lules fotoelèctriques. Energia hidràulica: és una energia renovable que prové de l’aprofitament de l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua. L’energia eòlica: és l’energia obtinguda del vent, és a dir, l’energia cinètica generada per l’efecte dels corrents d’aire, que és transformada en altres formes útils per a les activitats humanes. No renovables: El petroli: és un recurs natural no renovable, matèria primera de nombrosos materials i productes i, com a combustible fòssil, la principal font d’energia primària al món. El gas natural: és una font d’energia fòssil. El seu poder calorífic varia molt segons la seva composició. El gas natural és una energia primària, es pot obtenir directament sense transformació. L’energia nuclear: una central nuclear és una instal·lació dissenyada per a produir energia elèctrica a partir de l’energia calorífica que proporciona un reactor nuclear.
Àlex Sieso (3C)
Eòlica
Gènere: Drama. Romanç | Ensenyament. Resum: Will és un jove rebel amb una intel·ligència sorprenent, especialment per a les matemàtiques. El descobriment del seu talent per part dels professors li plantejarà un dilema: seguir amb la seva vida de sempre –un treball fàcil, bons amics amb els que prendre unes cerveses– o aprofitar les seves grans qualitats intel·lectuals en alguna universitat. Només els consells d’un solitari i bohemi professor l’ajudaran a decidir-se. Tot comença quan està en un passadís de la universitat; ell treballa netejant els passadissos i resol un problema que ningú havia descobert durant 2 anys, ell està a la defensiva i necessiten algú que arribi fins a ell, i van a buscar l’ajuda de Robin Williams. Enllaç: https://www.youtubm/watch?v=mM0mqucsbnE
Fotovoltaica
Hidràulica
- 20 -
[L’Equip de la Revista] i ara.... UNS ACUDITS A cavar ll conèixer l‛avi. - Mare, mare, ja no vu eix cavant! - Tu calla, nen, i segu
Ecs, ecs! - Mare, m are, ja no vull tenir - Tu calla piscina. , nen, i se gueix esc opint. El cantant a dona S‛obre el teló i es veu un ng. amb els pits plens de fa Nom del cantant? ... Bruts els pits tinc.
as Jaimito y sus dos notici e: Jaimito le dice a su padr noticia - ¡Papá, papá, tengo una buena y otra mala! - Primero la buena. s! - ¡Que he aprobado toda - ¿Y la mala? - ¡Que es mentira!
Jaimito y el autobú s Jaimito e ntra en el autobús y ta: pregun- ¿Cuánto cuesta el bus? - Pues es 1 euro. Jaimito s e pone en el medio d y grita: el pasillo -¡Bajen to dos que m e lo quedo !
- 21 -
Marçal Rico i Mohamed Roktouti (3D)
[TEA TIME] WHO is WHO? Our group, 2nd A, decided to prepare this special game for you. The task is about guessing who these famous people are. Match the letters to the numbers and check out if you were right or wrong.
a) She‛s a singer, songwriter and musician. She was born on 25th October 1984 in Santa Barbara. She released her first album called “Katy Hudson” in 2001.
b) He was born in born January 17, 1962. He is an American actor, he is an excellent comedian, although he is also good as a screenwriter, and producer. He has received two Golden Globe Awards.
c) She‛s a famous actress, she starred in films like Hunger games. She has won a lot of awards.
d) He was born on 30th March 1986. He is a football player, he plays in Real Madrid. He plays as a defender, Nowadays, he is in a relationship with a famous TV presenter and last year, they had a child.
f) She was born in Reading, Pennsylvania (USA), on the 13th December 1989. She is a singer, she is known because of her country music and she has won seven Grammies. 1)
2) e) He was born in 1981 and was and is a goalkeeper of Real Madrid and the national team. He has been playing in the team since 1999, and he is considered one of the best goalkeepers in the world.
5)
4) - 22 -
3)
6)
[CÔTÉ FRANÇAIS] PÂTE À CRÊPES Temps de préparation approximée: 10 minutes - Temps de cuisson approximée: 20 minutes INGREDIENTS (pour 10 crêpes) -250g de farine -50 cl de lait -4 oeufs -2 sachets sucre vanillé -50 mg de beurre et un peu plus pour graisser la poêle
Mots-clés Lait Fouet électrique Beurre Battre Poêle Mettre
PRÉPARATION DE LA RECETTE - Mettre la farine dans une salade, ajouter le lait, les œufs et battre au fouet électrique. - Ajouter le beurre fondu, le sucre vanillé et battre le tout. - Laisser reposer 30 minutes. - Graisser la poêle et cuire les crêpes. - Enfin, les manger! Bon appétit! Histoire des crêpes L’origine de la crêpe remonte à 7000 ans avant Jésus Christ. A cette époque, on ne disait pas encore crêpe. Elle ressemblait plutôt à une grosse galette épaisse. La crêpe apparût en Bretagne vers le 13ème siècle suite à la culture du sarrasin rapporté de croisades en Asie. Elle au début de notre siècle a été transformée pour donner la crêpe que l’on connait grâce à l’arrivée de la farine blanche. La Chandeleur se fête le 2 février. Il paraît que le Pape Gélase 1er réconfortait les pèlerins de Rome avec des crêpes, symbole du soleil et des moissons abondantes.
LES FRUITS Cherchez dix fruits dans cette grille:
PASTÈQUE MELON NOIX DE COCO FRAISE BANANE KIWI GRANADE CITRON CERISE FIGUE
- 23 -
[MEDI AMBIENT] AMB L’ESTALVI INTEL·LIGENT
MILLOREM EL MEDI AMBIENT Som el grup del crèdit de medi ambient i volem explicar-vos el nostre projecte per poder millorar el nostre centre. Estem treballant l’escalfament global i una de les seves causes, entre d’altres, és la problemàtica que representa el reciclatge de l’alumini. Amb aquestes accions volem convidar-vos a utilitzar el Boc’n’Roll o els tàpers ja que aquests embolcalls o envasos són reutilitzables i menys nocius per a l’entorn. Per conscienciar els companys i companyes del centre, hem pensat en col·laborar en un concurs sobre com ens afecta la contaminació de l’alumini amb la finalitat de reduir-lo. L’eslògan del concurs és
“AMB L’ESTALVI INTEL·LIGENT, MILLOREM EL MEDI AMBIENT”. Per col·laborar-hi, hem fet un cartell informatiu i un superheroi. Hem creat una escena on surt un grup de nois que actua negativament sobre el medi ambient però seguidament n’apareix un altre que actua positivament. Accions dels companys respectuosos: -
Portar Boc’n’Roll o tàpers.
-
Portar film transparent o paper.
-
Fer recollir i/o recollir les escombraries de terra.
-
Avisar els companys que no respecten el medi ambient.
-
Ser conscient de la importància que té respectar el medi ambient per millorar el planeta.
Accions dels companys que no respecten l’entorn: -
Portar alumini sempre.
-
No reciclar.
-
Insultar els companys que porten Boc’n’Roll.
-
Embrutar el terra.
-
No ser conscient del valor del reciclatge ni de la cura que s’ha de tenir amb el medi ambient.
Després d’un diàleg i intercanvi d’opinions, desapareixen les accions negatives perquè amb el diàleg i l’actuació positiva s’aconsegueixen més bons resultats. Emma Rubio (3a) i Maria Gubert
- 24 -
[MEDI AMBIENT] Entrevista a:
MARIA GUBERT
Volem un institut verd que sigui respectuós amb el medi ambient i que entengui que és molt millor treballar i relacionar-se en un entorn net i agradable; per això s’han establert unes normes: 1- Seguir el control de neteja d’aules (calendari de neteja). 2- Aules netes: - No papers a terra. Per fer-ho, cada aula té: - Paperera de paper (paper, cartró, fusta de llapis...) - Paperera de plàstic (tetrabriks, film...) - Caixa per a posar paper reciclat. 3- Millor portar film o embolcalls que alumini ja que és molt car i costós extreure el mineral (bauxita) per crear-lo. 4- Taules netes. 5- Respectar els contenidors de paper i plàstic que hi ha al pati, ja que els patis han d’estar nets i polits. 6- Mantenir net el pati del bosc i el seu entorn. 7- Per realitzar aquestes activitats i fer-ne el seguiment s’ha creat EL PARLAMENT VERD (està format per president, vicepresident, secretari, subsecretari, vocal honorífic i vocals). Les funcions del parlament verd són: 1- Organitzar pluja INS: control i seguiment en dies de pluja. 2- Prendre decisions mediambientals per l’institut. 3- Organitzar trobada escoles verdes. 4- Són els representants mediambientals del centre per anar a les reunions de Catalunya. 5- Col·laboració amb jornades científiques de novembre. Arnau Coll (3A)
- 25 -
[Millorar] Tres punts per millorar l’escriptura (III)
Tres punts per millorar l’escriptura
1) VARIS ≠ DIVERSOS, UNS QUANTS VARIS, INCORRECTE QUAN EQUIVAL A ‘DIVERSOS’ Varis, vàries són incorrectes amb el significat quantitatiu de ‘diversos’, ‘uns quants’, ‘un cert nombre de’, que és el valor més habitual amb què el trobem usat, com a calc del castellà varios, varias. Hi han assistit vàries personalitats del món del teatre. Hi han assistir diverses personalitats del món del teatre. 2) A FIN DE COMPTES ⇒ AL CAPDAVALL, AL CAP I A LA FI Fes-ho com t’ho demana, perquè a fi de comptes és el qui paga. Fes-ho com t’ho demana, perquè al capdavall és ell qui paga. Fes-ho com t’ho demana, perquè al cap i a la fi és ell qui paga.
3) A RESULTES DE ⇒ DE RESULTES DE, A CONSEQÜÈNCIA DE A resultes de la seva decisió, va perdre feina i estalvis. De resultes de la seva decisió, va perdre feina i estalvis. A conseqüència de la seva decisió, va perdre feina i estalvis. (Extret del manual Gramàtica zero. El millor ús amb la mínima gramàtica. Servei de política lingüística – Universitat de València, 2011, redactat per Francesc Esteve i Josepa Melià)
[La frase]
“Quan em van preguntar si existia una arma capaç de contrarestar la bomba atòmica vaig suggerir que la millor de totes és la pau” Albert Einstein (1879-1955)
Científic nascut a Alemanya, va emigrar a Estats Units l’any 1940 fugint del nazisme. El 1915 va presentar la Teoria General de la Relativitat que va reformular del tot el concepte de la gravetat. Va guanyar el Premi Nobel de Física del 1921 per la seva explicació de l’efecte fotoelèctric i per les seves nombroses contribucions a la física teòrica.
- 26 -
ALEGRIA,
FELICITAT,
DIVERSIÓ,
LLIBERTAT,
COMPANYIA,
DESCANS,
AMISTAT,
DESIG,
FELICITAT,
GOIG
ALBA FERRER (4t D)
JOSÉ D’OCON (4t C)
AMISTAT,
SENSACIONS,
BOGERIA,
EXPERIÈNCIES,
PAULA OLIVERAS (4t C)
IL·LUSIONS, SARA CRISTANCHO (4t C)
- 28 -