I és Clar! nº 61

Page 1



Sumari EDITORIAL - El plaer de la lectura, 4

CÔTÉ FRANÇAIS - Oui, oui, oui on y va, 24

EQUIP DIRECTIU - Sentir-se membre de l’institut Vescomtat de Cabrera, 5

HUMANITATS I SOCIALS - Eleccions a Breda, 25 - Comentari del concert de Xarim Aresté del dia de Sant Jordi, 25 - Premi Protagonista Jove, 26 - Encara les paraules, 27 - “Podries” II Poesia i... acció!, 28 - Un animal més a la Selva, 29

BREDA - Inesperada nevada, 6 - Premis Sant Jordi, 6 LES NOSTRES TUTORIES - Sí, som al projecte singular, 7 - La SIEI i la diada de Sant Jordi 2018, 8 - Mots encreuats, 8 - Busca 8 paraules de la llegenda de Sant Jordi, 8 DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA - Invents clau, 9 - Ciència entre tots: Fira de ciència a Girona, 9 - L’efecte lotus i el superhidrofobisme, 10-11

L’EQUIP DE LA REVISTA - Dia de la Pau, 30 - Malbaratament alimentari, 30 - Sortida als estudis de TV3, 31 SOLIDARITAT - Jornada Solidària Ajudem Bode Lao, 32-33 LA FRASE - Northrop Frye, 34 AGRAÏMENT, 34

MEDI AMBIENT - Dia del medi ambient, 12 - Sortida al Parc Mediambiental, 13 - Els futurs compostaires de Breda, 14 - L’art del medi ambient, 14 MATEMÀTIQUES - Repte matemàtic a la fortalesa d’Hostalric, 15 - Guanyadors proves Cangur 2018, 15 - Guanyadors XI concurs fotografia 2017-18, 15 MATAR EL CUC - El primer curs al cicle, 16 - Comiat alumnes de segon, 16 - Sortides al llarg del curs, 17 SACA LA LENGUA - ¡Tú sí que vales!, 18-23 - Ocho, 23

PREMIS LITERARIS 2018 Premis literaris Modest Salse i Camarasa, 3 Narrativa L’ombra, 3-6 Un dia peculiar, 6-8 El silenci d’Alyssa, 8-11 Poesia Sant Jordi, 11 En aquells dies profunds i vius, 11

-3-


Editorial TOCA EL TIMBRE 10.05, toca el timbre, surto de l’aula, he tingut una classe moguda. Passo per la sala de professors, algunes i alguns hi treballen, algun o alguna hi pren un cafè. Agafo les meves coses, vaig cap al departament, està al primer pis, per arribar-hi haig de creuar el passadís de les aules d’ESO. Camino i sento les meves passes, que estrany! M’he adormit? És un somni? Encara soc al llit? Em pessigo i no, no dormo i sí, sí estic a l’insti i sí és hora de classe. Tot d’una em ve al cap, és l’hora de PLA LECTOR!, vaig dibuixar un petit somriure, beneïda lectura! Vam aprovar en claustre el pla lector a finals del curs passat, en vam parlar en diferents reunions i la coordinadora LIC ens ho va venir a explicar a la reunió de caps i així seguint amb la nostra estructura ho vam anar compartint amb tot el professorat de l’INS Vescomtat de Cabrera de Breda i d’Hostalric. Haig de confessar que el projecte em va captivar des del primer moment, em vaig sentir afortunada de formar part d’aquest claustre on estàvem disposats a fer classes de 55 minuts a canvi de dedicar-ne 30 a la lectura. Jo soc d’una altra generació on no hi havia gaires hores de TV, ni tauletes, ni mòbils, dedicava moltes hores a llegir, els meus pares tenien una bona biblioteca i vaig anar llegint un per un tots aquells llibres que tenia a mà, després va venir la biblioteca pública i més tard molt bons i entregats professors que em van obrir un món ple de paraules, frases, paràgrafs, pàgines i llibres sencers. Durant aquests 30 minuts llegim tots, docents i alumnes, cadascú de nosaltres pot triar el que més li agrada, una novel.la, una revista, un còmic, etc. Qualsevol tria és bona per arribar al fi: el gust per la lectura. 13.45, toca el timbre, surto de l’aula, surto de l’institut, un altre cop el silenci, els alumnes ja són camí de casa, nosaltres també. Portem a la motxilla 30 minuts de lectura i demà n’hi afegirem 30 més. Laura Sabrià Departament de Llengües estrangeres

-4-


[EQUIP DIRECTIU] ÉS CERT QUE ABANS EL NIVELL D’EXIGÈNCIA ERA MÉS ALT? Pares i mares, i fins i tot algun membre del professorat pensen que el nivell que s’exigeix avui en dia a l’alumnat és molt més baix que quan nosaltres érem alumnes. A primer cop d’ull podria pensar que és cert però quan m’adono del canvi de perspectiva que el departament d’ensenyament promou en tot el procés d’aprenentatge de l’alumnat, veig que estic totalment equivocada. Bloom, en la seva taxonomia d’adaptació del procés d’aprenentatge de les habilitats cognitives, ens parla de 6 esglaons a assolir des dels nivells bàsics als més complexos :

Bé, si analitzo la metodologia d’aprenentatge de la meva època em quedaria com a màxim en el segon esglaó. El tipus d’activitats d’aprenentatge que ens plantejaven estaven enfocades a un treball de tipus memorístic (recordar) o a ser capaç de classificar, resumir o comparar dues situacions diferents (comprendre). Si comprovem quin és el model d’aprenentatge actual, amb un fragment extret directament de El currículum competencial a l’aula: una eina per a la reflexió pedagògica i la programació a l’ESO, document que el Departament d’Educació facilita per a l’orientació de la tasca educadora de tots els docents, veiem que diu: “Tot procés

d’aprenentatge parteix de les habilitats de pensament bàsiques (recordar i comprendre) però cal assegurar que l’alumne assoleix les habilitats intermèdies (aplicar i analitzar) i arribi a les habilitats de pensament més complexes (avaluar i crear).” És a dir, que arribi a l’adquisició d’unes competències i habilitats que li siguin útils en qualsevol context, que perdurin al llarg del temps i que permetin resoldre problemes en contextos reals. Així doncs, i retornant a la taxonomia de Bloom, ara es demana a l’alumnat que també sigui capaç d’aplicar, analitzar, avaluar i fins i tot crear, que són els 3r, 4t, 5è i 6è esglaons de complexitat en l’aprenentatge.

-5-


[EQUIP DIRECTIU] Hem passat d’una metodologia reproductiva a una metodologia productiva. I aquesta metodologia productiva se sustenta en l’aprenentatge per competències. Esdevenir competent va lligat al fet de prendre consciència del que s’ha après, com s’ha après i per a què s’ha après. L’alumnat, en lloc de reproduir el coneixement, l’ha de crear, integrar i aplicar en situacions noves.

època era principalment memorístic. La meva memòria a curt termini, sobretot la memòria visual, era bastant bona, així que no vaig tenir cap problema en passar amb molt bona nota els exàmens. Evidentment, que alguna cosa sé (millor que no em poseu a prova!), però molts dels aprenentatges que vaig adquirir no van perdurar en el temps. Estic d’acord amb tots aquells que de seguida em direu que cal tenir un mínim de cultura general. Però quin és aquest mínim? Penseu que l’alumnat, avui en dia, està a un clic, amb el mòbil, d’aconseguir tota la informació que necessiti en uns segons. Penso que la clau de l’èxit perquè els nois i noies siguin més savis és que tinguin l’interès per aprendre coses noves i que prenguin la iniciativa a investigar més sobre els temes que els interessen. I aquí rau la principal dificultat del professorat de secundària. Com engresquem els alumnes a voler aprendre coses noves? No tenim la vareta màgica, però molt professorat del centre busquem, cerquem i experimentem contínuament noves activitats per afegir-les, si han funcionat bé, a les nostres programacions d’àrea per intentar que l’alumnat s’interessi per allò que a ells, com a professors i professores, els enganxa.

Amb tota la informació que té l’alumnat al seu abast, crec que és més interessant que l’alumnat conegui i posi en pràctica les habilitats per triar i catalogar la informació que li arriba que no pas que s’aprengui tots els rius d’un determinat continent, la saga de noms borbònics o la vida i miracles d’algun escriptor. Jo, ara mateix no passaria un control o examen de moltes de les matèries que vaig fer al BUP o al COU. (Sí, sóc de l’època de: Yo fui a la EGB, popularitzat per l’editorial de Plaza & Janés). Quants de vosaltres el passaríeu? El tipus d’aprenentatge de la meva -6-

Elena Herberg Directora de l’institut Vescomtat de Cabrera


[LES NOSTRES TUTORIES]

1 ESO-A - Nora

1 ESO-A

1 ESO-B

1 ESO-C -7-


[LES NOSTRES TUTORIES] EL CICLE FORMATIU En aquest cicle formatiu intentem aprendre els bons hàbits i les parts que comporta un processat en l’elaboració d’aliments. En general, la major part dels alumnes mostren bones actituds i interès sobre la matèria, ja sigui a l’hora de classe o fent pràctiques dintre la planta pilot. Sí que és veritat que la majoria prefereixen les pràctiques de cuina ja que són més dinàmiques i no són tant sedentàries, encara que a algunes hores teòriques fem alguna pràctica (fa una setmana vàrem mirar la diferència entre pomes de diferents tipus analitzant-les gràcies a diferents proves).

important, la sortida que farem d’una nit i dos dies a l’Alt Empordà, visitant empreses i passant estones d’esbarjo amb la resta de companys i professorat. Tots tenim molt clar que aquest cicle obre moltes portes i et dona moltes oportunitats de treball ja que abunden les fàbriques de processat d’aliments i la demanda només creix; per aquests motius, recomanem aquest cicle. Marc Aguilar, Arnau Lobo i Oriol Sanchez, 1r de cicle F.

En aquest cicle també es contemplen diverses excursions i xerrades sobre els aliments com, per exemple, la que vàrem fer el dilluns, 12 de novembre, dins la Setmana de la Ciència al Domus d’Hostalric on vàrem fer un tipus de cuina més elaborada i amb una millor presentació, fora del que estem acostumats. El dijous, dia 13 de desembre vàrem tenir la sort de presenciar una demostració a càrrec del prestigiós mestre xocolater Marc Rodelles, de la pastisseria Rodelles, de Sant Celoni. Ens va fer una presentació sobre el món de la xocolata, el seu conreu i tot el seu procés d’elaboració. Les dues primeres hores ens va fer l’explicació pertinent. Les darreres hores van ser més de caire pràctic i de visualització del seu treball. Cal dir que també estem molt il·lusionats amb la sortida que farem just tornant de vacances de Nadal a Fundació Alícia, a Sant Fruitós de Bages. Com a últim, però no menys

SORPRESA! El 13 de febrer de 2019 vam rebre una visita inesperada… Dues noies que havien estudiat al centre i que van plegar prematurament (la Cristina Pérez i la Nerea Fernández) i un noi que va estudiar en un projecte com el que avui tenim d’Ítaca, en Juan Diego, han entrat a 3B a saludar-nos i ens han explicat, contents, com els ha anat des que van marxar. Ha estat una trobada breu, però intensa i emotiva perquè en el moment de deixar-nos eren més joves, estaven força perduts, desmotivats, sense tenir clar què voldrien fer o com ho podrien fer… I, ara, al cap del temps estan aconseguint el que volien, que és estudiar el que els agrada per tenir la feina que voldrien: la Nerea, d’auxiliar d’infermeria, i la Cristina, d’assessora financera... En Juan Diego, d’altra banda, ens ha recordat que val molt la pena que aprofitem el temps perquè ell no ha pogut triar massa la feina i en té una de força dura, la de paleta. Va dir, més o menys: “Estudiad mucho y no perdáis el tiempo!” Anna Oller, tutora de 3B

-8-


[LES NOSTRES TUTORIES] CONNECTATS A l’hora de llengua catalana, anem un cop cada quinze dies a l’aula d’informàtica i treballem amb ordinador, cadascú al seu ritme... per variar una mica. Aquí en teniu un parell de fotografies…

Projecte Ítaca

Treballant

D’esquerra a dreta: Samuel Montemayor, Daniel del Río, Patricia Ucha, Erika Pérez, Natàlia Burgos, Kamelia Kremenova, Guillem Martínez, Ylenia Barjuan i Alejandro Ballester.

EL NOSTRE DESCANS... Anar a l’hort és una oportunitat per fer coses diferents i gaudir de l’aire lliure. Hi tenim faves, carxofes, cols, enciams i escaroles però aquest hivern ha gelat molts dies i les verdures han quedat una mica petites. Per sort, els dies van canviant i cada cop tenim més hores de sol que donarà l’empenta que els fa falta. Aquesta setmana, a més, hem començat a oxigenar la terra restant per poder-hi plantar alls i cebes ja que ara és la temporada. La veritat és que anar a treballar l’hort ens agrada molt. Ens distreu, ens permet estar més relaxats i xerrar de temes que a classe, de vegades, no podem, tot i que aquest any no tenim cap hora estipulada i no hi podem anar cada setmana. Esperem que el proper curs sigui diferent i hi puguem anar més hores. Alumnes de primer i segon de la SIEI

-9-


[LES NOSTRES TUTORIES] L’INICI A SECUNDÀRIA

OH! QUIN CANVI!

Primer de tot estàvem espantats pels comentaris dels companys que ara fan segon d’ESO, però ara que ja estem al segon trimestre, ens hem adonat que no és tan díficil, només és qüestió d’organitzar-se i treballar. Quan s’acostava el final de sisè volíem conèixer ja els professors nous, i quan els vam conèixer ens va agradar tenir un professor diferent per a cada assignatura perquè aprenem millor i no ens cansem tant.

Des de 6è de primària fins a 1r d'ESO hi ha hagut molts canvis: treballem més, hi ha molts més deures... Els professors són més estrictes, però aprenem més.

Al que ens ha costat més adaptar-nos és potser a la quantitat d’exàmens, ja que la majoria de nosaltres ha fet en un trimestre més exàmens que en tot el curs de sisè. Respecte a l’any passat, canvia molt la quantitat dels deures. Abans no en fèiem gaires i a secundària potser en fem massa. Pel que fa l’horari, estem contents de tenir les tardes lliures però llevar-nos tan d’hora ens costa. Ens ha agradat bastant la idea de treballar més amb l’ordinador i és molt pràctic tenir un ordinador per cadascú. Al principi ens va costar acostumar-nos als companys de classe ja que ens van barrejar, però ara ja estem a gust.

La majoria de nosaltres estem d'acord que no ens agradava treballar per projectes tal com fèiem el curs passat, ja que no vam aprendre gaire: en comptes de treballar ens passàvem el dia barallantnos i xerrant. Però a l’institut ja hem fet el primer projecte transversal i hem treballat de valent: si no, havies de quedar-te a acabar la feina o endur-te-la a casa. També hem trobat un gran canvi en l’horari. A l’escola començàvem a les 9:00 i acabàvem a les 12:30 per anar a dinar i tornar a les aules a les 15:00, fins a les 16:30. A l’institut comencem més d’hora, a les 8:15, i acabem a les 14:45. Alguns de nosaltres voldríem quedar-nos a dinar a l’institut, com fèiem a l’escola, però a d’altres ja els van bé els nous horaris. Això sí, ens ha costat acostumar-nos als patis de 15 minuts: són massa curts!

És molt pràctic tenir taquilles per no anar tan carregats i ens està fent ser més responsables ja que no podem perdre la clau.

Tot i això, trobem a faltar el contacte amb els mestres i amb alguns amics de primària.

Oleguer Vilamala (1AB) Elaborat a partir de les idees expressades per tots els companys de classe

Laura Prat Fontbona (1BB) Elaborat a partir de les idees expressades per tots els companys de classe

- 10 -


[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] PETITS I GRANS INVENTS DE LA HUMANITAT El divendres dia 9 de novembre és el dia internacional de l’inventor, un dia per recordar les moltes persones que han ideat i creat objectes, dispositius, artefactes i màquines que han permès millorar la vida de moltíssimes persones. El dia de l’inventor se celebra el 9 de novembre en honor a Hedwig Eva Maria Kiesler, de nom artístic, Hedy Lamarr, nascuda el 9 de novembre de 1914. Va inventar l’anomenat “espectre eixamplat de comunicació” (patent USA 2.292.387), un sistema de codificació de transmissions que va representar el primer pas per desenvolupar les comunicacions sense cable a llarga distància.

Hedy era d’origen austríac i d’ascendència jueva, segurament interessada perquè Hitler perdés la guerra. L’actriu s’adonà que els senyals que guiaven per ràdio els torpedes de l’armada americana eren molt fàcil d’interferir i, conversant amb el seu amic George Antheil (compositor), s’adonaren que es podia canviar la freqüència de la mateixa manera que les notes en una pianola. D’aquí sorgir la proposta d’un sistema per guiar, mitjançant ones de ràdio, els torpedes americans durant la Segona Guerra Mundial. El sistema va ser utilitzat i segurament va contribuir a la victòria dels aliats, però una vegada acabada la guerra va deixar d’utilitzar-se. Amb el desenvolupament de l’electrònica, arriba la dècada de 1960 i la tècnica és recuperada en l’àmbit militar. Actualment és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits (GPS, GLONASS), els enllaços xifrats militars, les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra i els enllaços sense fil WI-FI. Hedy Lamarr, tot i la importància de l’invent, és més coneguda per la seva carrera d’actriu que per la seva faceta d’inventora.

Gràfic freqüència-temps on es pot veure que el senyal va saltant de banda freqüencial.

Tots els invents sorgeixen d’una necessitat, tot i que a vegades la solució apareix de forma casual. La idea de l’invent va sorgir quan Hedy Lamarr i George Antheil s’adonaren que es podia canviar la freqüència de la mateixa manera que es canvien les notes en una pianola.

“L’esperança i la curiositat sobre el futur em semblaven millor que la seguretat del present. El desconegut sempre va ser tan atractiu per mi... I encara ho és”.

Però d’on sorgeix l’interès de Hedy per trobar un sistema que permiti l’exèrcit nord-americà millorar els seus sistemes de guiatge de torpedes?

https://elpais.com/especiales/2018/mujeres-de-la-ciencia/hedy-lamarr.html

- 11 -

Agnès Oliver, professora de tecnologia


[MEDI AMBIENT] GEOGIMCANA GEOLÒGICA DE LA UAB

Bellaterra, 9 de novembre de 2018 El dia 9 de novembre els alumnes de Ciències de la Terra i Medi Ambient de 2n de batxillerat vàrem anar a la UAB per participar en la geogimcana educativa. Després de dues hores de viatge, dos trens i un bus, vàrem arribar a la UAB. Els professors de la UAB ens varen convocar al pati del rellotge junt amb els altres instituts, i allà ens van donar les instruccions que calia que seguíssim per fer les cinc proves i cinc interproves. Les proves consistien a interpretar els minerals i les seves utilitats, dir a quin astre del sistema solar pertanyen les mostres de roca, reconèixer fòssils i datar i localitzar el nivell freàtic d’un curs d’aigua. Els diferents punts de les proves estaven repartits per tota la universitat; vàrem haver de caminar i córrer a trams per assolir totes les proves en un temps competitiu. Un cop enllestits els reptes, tots els grups ens vam trobar al punt de partida per a la suma de les puntuacions de les proves. El resultat, com ja sabeu, va ser que nosaltres, les lumaquel·les, vàrem guanyar la geogimcana. No us podeu imaginar l’alegria d’aquell moment!

PUNT DE RECOLLIDA D’OLI DOMÈSTIC Enguany, a l’institut Vescomtat de Cabrera ens hem posat com a objectiu esdevenir punt de recollida selectiva d’oli domèstic, tant a la seu d’Hostalric com a la de Breda. L’any passat a Breda ja vam iniciar-ne la recollida en col•laboració amb l’Ajuntament i l’Associació Montseny-Guilleries. És per això que ara s’afegeix la seu d’Hostalric amb la preparació d’un procediment senzill per recollir-lo. A part de tenir a punt aquest procediment, al centre hem realitzat accions per fomentar la recollida selectiva d’aquest residu tan contaminant, amb la presentació del projecte als alumnes, a través dels delegats verds de cada curs i mitjançant un taller monogràfic per a l’alumnat de 3r d’ESO, L’oli no va a l’aigüera!, portat a terme per l’associació mediambiental Tosca. Però també l’hem presentat a les famílies i a l’entorn, a través de la pàgina web del centre. La intenció del projecte és que tots els actors de la comunitat educativa prenguin consciència de la importància de recollir l’oli domèstic. Un litre d’oli a l’aigüera pot contaminar uns 1.000 litres d’aigua i cal ser conscient de la problemàtica que genera en la depuració d’aigües, així com en la formació de masses untuoses que dificulten la canalització i el transport de les aigües residuals en les poblacions. A més, hem promogut la participació activa de diferents grups d’alumnes de l’institut: l’alumnat adscrit als plans intensius de millora ha preparat les caixes de recol•lecció de l’oli, els qui realitzen optatives de medi ambient han preparat un vídeo explicatiu i l’alumnat del cicle formatiu d’Elaboració de Productes Alimentaris farà la gestió final d’aquest oli, mitjançant un gestor-transportista autoritzat per transformar-lo en biodièsel, i dels envasos amb què es recull. El passat 19 de novembre, dins la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, vam donar el tret de sortida al projecte. Durant aquesta primera jornada dos alumnes van portar els primers envasos amb oli domèstic recollit. La campanya continuarà durant el curs, a Hostalric recollint els envasos cada divendres i, a Breda, com hem estat fent des del curs passat. Per últim, us volem animar a participar en aquesta iniciativa, sempre pensant a millorar el nostre entorn!

Com a premi, cada concursant va rebre un llibre-guia de fòssils, un pen-drive, dues carpetes, un bolígraf, una llibreta i una gorra de la UAB, tot amb un valor superior als 40€. De fet, el premi més gran va ser participar en aquest concurs. ja que va ser molt divertit i, si hi afegim el premi, el resultat ja va ser rodó!! Alumnes de CTMA, 2n de batx.

Ramon Pallarols, coord. de Medi Ambient

- 12 -


[MEDI AMBIENT] ESCALFAMENT GLOBAL

https://www.risk21.com/ca/canvi-climatic-i-les-seves-implicacions-la-seguretat-i-salut-dels-treballadors/ Què és l’escalfament global? És l’augment de la temperatura mitjana de la Terra. Quins inconvenients té? Un dels principals perills que comporta l’escalfament global és que els pols es desfacin i això, a la llarga, podria comportar que tota la Terra quedés inundada i no hi hagués cap lloc habitable per als éssers vius. Encara que això seria a la llarga, ara, els perills que podem observar són alguns com: • Extinció de fauna marina a causa de l’augment de la temperatura de l’aigua i de fauna terrestre perquè el seu hàbitat desapareix. • Desforestació a causa dels incendis forestals. • Augment gradual del nivell del mar. • Aparició de més desastres naturals com, per exemple, huracans, tsunamis, inundacions.... • I, en els últims anys, augment de la temperatura mitjana de la terra quasi un grau. El principal motiu que fa que aquest escalfament pugi és l’activitat humana, encara que els animals també fan que pugi amb el metà que desprèn la descomposició de la seva matèria orgànica. Altres causes de l’escalfament provenen de la indústria, que utilitza fonts d'energia com el carbó, el gas natural, petroli... ja que tot el fum que produeixen les fàbriques se'n va cap a l'atmosfera i la va deteriorant poc a poc; però no només les fàbriques, també coses tan quotidianes com anar amb cotxe o utilitzar esprais fa malbé l'atmosfera a poc a poc.

Què podem fer perquè disminueixi l’escalfament global? • Utilitzar bombetes de baix consum. • Fer servir més els transports públics. • Reciclar més. • Utilitzar menys l’aigua calenta. • Plantar més arbres (grans corporacions). • Apagar els aparells electrònics quan no els fem servir. Aquests són alguns del consells que podem tenir en compte per reduir l'escalfament global perquè si aquest fenomen no disminueix tindrà molt males conseqüències per al medi ambient. Font: https://es.slideshare.net/mmart/escalfament-global Selena Sanchez i Raul Ionita, 3B

https://www.emaze.com/@AQWQQTQI

- 13 -


[MATEMÀTIQUES]

EXPOSICIÓ MATEMÀTICA Som els alumnes de tercer d’ESO de l’institut Vescomtat de Cabrera de Breda. El dia 9-11-18, des del Departament de Matemàtiques, ens varen proposar d’anar a veure una exposició de fotografies sobre temes que ja hem treballat i d’altres que encara no. Un cop vam observar les fotografies, vam anar a la classe a fer una fotografia utilitzant el teorema de Tales. Aquesta consistia a posar-se una persona a sobre d’una taula i una altra dreta a terra; la del terra havia d’aguantar imaginàriament el de sobre la taula i així fer que el de la taula semblés més petit. Llavors, la professora ens va dir que féssim una tasca més o menys igual a la de classe, però amb el nostre estil i això és el que va sortir. Arnau Colomé (3r B), Iker Moro (3r A), Mamadou Balde (3r B)

PREMI A LA INVESTIGACIÓ La nostra exalumna Estel Parés Estapé ha estat guardonada amb el Premi de Recerca Jove 2018, pel seu treball de recerca Disseny i creació d'un mosaic. Els guardons, que atorga el Govern, a través de la Secretaria d'Universitats i Recerca i l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), volen fomentar l'esperit científic entre el jovent. El premi està dotat amb 750€ i l'entrega es va fer el passat 22 de desembre a l'Auditori de Barcelona, davant el president de la Generalitat, Joaquim Torra. Moltes felicitats, Estel! Meritxell Gispert, Cap del Departament de Matemàtiques

- 14 -


[MATAR EL CUC]

CENTRE GASTRONÒMIC

El dilluns 12 de novembre, vàrem anar al centre gastronòmic Domus Sent Soví, situat a la nostra vila, Hostalric. Va ser l’inici d’una setmana plena d’activitats en la famosa Setmana de la Ciència, en la qual, com ja sabeu, fem diferents treballs relacionats amb la ciència i la tecnologia. Nosaltres com que som alumnes d’un cicle de la branca de l’alimentació, vàrem poder anar al Domus per fer aquesta activitat. Després del primer pati, alguns caminant i d’altres en cotxe, vàrem marxar disposats a fer una degustació per als professors de les nostres dues seus, Hostalric i Breda. Teníem una gran varietat de plats; entre aquests, els entrants podrien ser: botifarra amb ceba caramel•litzada, croquetes de formatge i espinacs, sobrassada amb ou de guatlla, un assortit de verdures amb una salsa anomenada humus.

Com a plats principals, vàrem fer: fideuada amb un toc d’allioli, un bonítol macerat amb salsa de soja, musclos a la marinera, vedella amb suc de rostit, entre d’altres. Per postres vàrem servir galetes, roques de xocolata amb llet, una broqueta de fruita i uns deliciosos coulants de xocolata. Quan va arribar l’hora de marxar, alguns dels alumnes es van quedar per acabar d’ajudar a servir algunes elaboracions que quedaven. Al final del dia, tots estàvem esgotats pel treball que vàrem fer, però alhora contents perquè va ser una experiència enriquidora.

- 15 -

Luis Bustamante, Miriam Lozano i Alan Zamorano, 1r de cicle f.


[MATAR EL CUC] DIA XOCOLATA El dia 13 de desembre de 2018, en Marc Rodellas, de la pastisseria Rodellas, de Sant Celoni, i en Xavi, cuiner i pastisser, ens van venir a fer una xerrada sobre la xocolata.

Va ser un dia diferent en el qual tots vàrem aprendre i va ser molt divertit. Va ser una molt bona experiència i, tant en Marc com en Xavi, van resultar molt amables i molt atents amb nosaltres i els nostres dubtes.

Ens van explicar trets característiques de la xocolata i el rang de les temperatures que havíem de tenir presents per fer diferents elaboracions. També vàrem veure una presentació en la qual en Marc ens mostrava tots els processos o passos pels que havia de passar la xocolata: des de la llavor, fins al que coneixem a dia d’avui com a xocolata. Va ser molt interessant i vàrem entendre tot el procés.

Mestres i pastissers En Marc Rodellas és un gran mestre xocolater i va ser un gran honor rebre’l a la nostra cuina i que ens ensenyés trucs amb la xocolata.

Grans de cacau Més tard, vàrem entrar a la cuina on vam treure la clova de la fava del cacau i, després d’haver estat separades, les vàrem torrar al forn. Un cop torrades i encara calentes, vàrem barrejar aquestes faves sense clova amb sucre i, dins d’una màquina, tipus un petit molí, les vàrem aixafar convertint-ho així en xocolata. En Marc ens va fer una demostració de com temperar la xocolata (procés que serveix per fer les posteriors figures de xocolata) i va resultar força divertit. Vam estar-nos una bona estona intentant imitar el que havia fet però vam repetir-ho força vegades ja que no era tan fàcil com semblava. Cada varietat de xocolata, requeria temperatures diferents. A més a més, vàrem fer unes roques de xocolata amb fruits secs i ens van quedar boníssimes. També unes tires de taronja confitada que vàrem banyar fins a la meitat amb xocolata negra, que també va resultar boníssim i, finalment, vam fer unes piruletes de xocolata amb cacauets. Unes mescles de sabors molt bones i interessants.

Mestres, pastissers i aprenents

Un torró de xocolata de Nadal

- 16 -

1r del CFGM d’Elaboració de Productes Alimentaris


[SACA LA LENGUA] LA MONEDA MI PRIMERA CLASE DE BALLET

Cuando tenía cuatro años era una niña muy curiosa y me gustaba tocarlo todo. Una noche mis padres fueron a la farmacia y nos dejaron a mí y a mi hermano solos en casa. Yo estaba en la habitación de mis padres jugando a alguna cosa relacionada con comprar y vender, con alimentos de plástico y monedas, mientras mi hermano estaba en el comedor mirando la televisión. Unos minutos más tarde, no sé por qué razón, una moneda llegó a mi boca y sin pensarlo, me la tragué. Mi hermano, al oír que yo estaba tosiendo muy fuerte acudió a la habitación para ver qué me pasaba. Como vio que me estaba ahogando me cogió en brazos y me llevó hasta el baño. Allí intentó hacerme vomitar para poder sacar la moneda de mi esófago. Mientras intentaba salvarme, mis padres llegaron y rápidamente me llevaron al hospital para que me intentaran quitar la moneda que había en mi interior. En esos momentos la moneda ya no me molestaba, pero seguía en mi cuerpo. Al llegar al hospital, me ingresaron y rápidamente les comunicaron a mis padres que me tenían que hacer una endoscopia (que consiste en introducir una pequeña cámara dentro del esófago) para poder encontrar la moneda. Me hicieron la operación, pero no salió muy bien ya que encontraron la moneda, pero no consiguieron cogerla: la empujaron aún más hacia mi interior. De todas formas, los doctores nos dijeron que no nos preocupásemos porque al cabo de unos días la moneda ya habría llegado al inodoro.

Esta historia empieza el día que mi madre me llevó a una revisión médica y el pediatra me dijo que caminaba mal: colocaba los pies como un pingüino. Para corregir la posición de los pies me recomendó que hiciera ballet, para ver si de este modo podía evitar llevar plantillas en los zapatos. Por casualidad o por suerte, en el colegio daban unas clases extraescolares de ballet. Así que mi madre me convenció para que me apuntase y, aunque al principio no me hacía mucha ilusión, acabé por aceptar. En ese entonces yo tenía cuatro años y era muy tímida. No estaba nada convencida de ir y cuando llegó el día, estuve pensando toda la tarde qué decirle a mi madre para que no me llevase a ballet. ¡Y ni había empezado la primera clase! (¿Quién me iba a decir a mí que ocho años después seguiría haciendo clases de ballet?) Cuando entré a mi primera clase me moría de vergüenza. No hablaba con nadie y cuando paramos para hacer un descanso me quedé sola en una esquina. Fue al final de esa primera clase cuando se acercó a mí una niña rubia y empezó a hablarme. Me sentí mucho mejor con ella y, desde aquel momento y hasta que se fue de la escuela, dos años después, fue mi mejor amiga. Han ido pasando los años y he ido cambiando de niveles y de academias, pero por mucho que el tiempo pase, no olvidaré jamás el primer día que empecé a practicar este baile. No sé si no lo olvido por los nervios que pasé ese primer día o porque me recuerda esa amiga que nunca he vuelto a ver y que me ofreció su amistad.

Anna Vizcarra, 1ESOB

LOS JUEGOS DE HAMBRE Recomiendo este libro debido al sentimiento que te transmite la historia desde el punto de vista de la protagonista, Katniss Everdeen. Una chica osada de 16 años que vive una odisea en la Arena de un terrible evento anual llamado “Los Juegos del Hambre”, creado desde El Capitolio, capital del país Panem, donde se desarrolla toda la aventura. Con tal de sobrevivir, Katniss experimenta situaciones y emociones que nunca antes había sentido. Gal·la Corral Izquierdo, 2BB

- 17 -

Paula Díaz Pérez, 1ESOC


[SACA LA LENGUA] Entrevista a:

DIEGO MARTÍNEZ

(Trabajó con Montserrat Fajardo) Diego Martínez Haro nació el 5 de enero del 1973 (45 años) en Sant Gregorio, Gerona, y actualmente reside en Breda. Es oficinista del Corte Inglés y ha dedicado gran parte de su vida al maquillaje. Hemos decidido entrevistarlo porque nos interesa el mundo del maquillaje, y él nos puede dar mucha información y consejos sobre el tema. ¿Qué carreras has tenido que estudiar para llegar a ser maquillador profesional? La carrera de dos años de maquillaje profesional, que incluye efectos especiales, televisión, pasarela, cine, teatro y social. ¿Qué te motivó para ser maquillador? Me motivó lo que hacía mi mujer, ella era un referente de lo que yo he estado haciendo como trabajo. Esto estaba dentro de mí y se me daba muy bien. Sabemos que tuviste tu propia empresa, cuéntanos un poco cómo fue. Después de toda una lucha continua de aprender fuera y aportar cosas que yo iba aprendiendo y decidimos tener una empresa que duró 20 años. ¿De todo lo que sabes hacer, qué es lo que más te gusta? Maquillaje social, sobre todo la estructuración que es la base principal. ¿Sabemos que tuviste que cerrar la empresa, por qué motivos? Se cerró la empresa porque de cara al público parece todo muy fácil y bonito, pero realmente necesita un esfuerzo diario y tienes que tener una clientela solo para ti, mimarla… Y sobre todo porque mi mujer se puso enferma por un exceso de trabajo y tuvimos que cerrar la empresa. ¿Qué diferencia hay entre a lo que te dedicabas antes y a lo que te dedicas ahora?

Antes era artístico y había un trabajo hecho que realmente yo veía y también veía el cliente o la persona que maquillaba, ahora me dedico a estar en una oficina con papeleos del Corte Inglés. ¿Cuál te gustaba más, la de antes o la de ahora? ¿Por qué? Me gustaba más el de antes, porque va más con mi persona, con mi manera de vestir y la manera de crear y ver a una mujer. ¿Sigues maquillando profesionalmente o lo haces como hobby? Ahora lo hago como hobby, pero me gustaría hacerlo profesionalmente. ¿Si hubieras tenido que elegir otra carrera, cuál hubiera sido? La de arquitecto, porque también va con el diseño. ¿Qué hiciste con todos los productos y máquinas del centro? Me los traje para casa para que mis hijas y mujer los pudieran utilizar. Y también porque me siento cómodo con productos en casa. ¿Esa empresa era solo tuya o de alguien más? ¿Aún recuerdas el primer día que la abristeis? ¿Cómo fue? El 50% era mío y el 50% de mi mujer. El primer día fue con mucha ilusión, como todo lo que hemos creado, porque no solo fue una empresa sino dos. Los recuerdos que


tengo son muy bonitos porque creamos una empresa con unas edades muy bajas, porque a los 20 ya teníamos S.L. y muy poca gente lo tenía a esa edad. ¿Te gustaría que tus hijas se dedicaran a lo mismo que tú? ¿Por qué? Sí que me gustaría, pero con más facilidades de las que hemos tenido nosotros como por ejemplo un local ya pagado por padres sin alquileres, préstamos ni hipotecas. ¿Por qué ya no sigues dedicándote al maquillaje? Porque he tenido la oportunidad de trabajar en oficina y de estar haciendo papeles y tener un boli en las manos, que es más tranquilo. ¿Te ha costado adaptarte a este nuevo trabajo? ¿Qué fue lo más difícil? No es que me costara adaptarme, pero sí que he tenido días de pensar qué hago sentado en una oficina cuando realmente yo soy una persona creativa y tendría que estar enseñando. ¿Si ahora te dieran la oportunidad de volver a trabajar como maquillador, lo harías? ¿Por qué? Sí, con unas condiciones mínimas, lo haría con mucho gusto.

AUTOESTIMA Mucha gente habla de la autoestima, pero, realmente ¿qué es la autoestima? La autoestima es la valoración que tenemos las personas hacia nosotros mismos y determina cuánto nos queremos. A veces la baja autoestima te impide hacer cosas que quieres hacer, por el que dirán, o qué pensarán, eso es la inseguridad de la baja autoestima. Puedes tener una autoestima alta, baja o media, que podríamos definir y graduar de la manera siguiente: • Autoestima alta: sentirse bien consigo mismo, sentirse capaz y valioso. • Autoestima media: sentirse entre las dos autoestimas (baja y alta), sentirse entre apto e inútil. • Autoestima baja: es cuando simplemente la persona no se quiere nada a ella misma, es sentirse equivocado como persona… puede generar depresión. Hay varias puntos que hacen tener una baja autoestima: - No sentirse aceptado en un grupo. - Las críticas. - Problemas. A lo largo de nuestras vidas hemos padecido problemas y algunos de ellos se solucionan sin más. Pero otros dejan secuelas y nos afectan psicológicamente, provocando baja autoestima. Cuando la baja autoestima se apodera de nosotros, nos sentimos inferiores, cambiamos nuestra manera de vivir o de pensar. La baja autoestima es un sentimiento de odio/asco hacia uno mismo. Esto es considerado distorsión del pensamiento, una forma de pensar que no es correcta sobre tu persona. Por eso las personas con poca autoestima suelen se nerviosas, inseguras... Por otro lado, tener una alta autoestima es bueno, hasta un cierto punto. Tener demasiada autoestima puede generar narcisismo, que es sentirse superior a los demás. A continuación hay una imagen en la que se puede diferenciar bien lo que es el narcisismo y la autoestima: Selena Sánchez, 3B

¿Has trabajado con algún/a maquillador/a impor-tante? ¿Cuál/ es? Con Armani, Biotherm, YvesSaint Lauren, y con una gran conocida Montserrat Fajardo, que está muy a la altura o superior de Cazcarra que son unas de las escuelas más importantes que conocen España y fuera de España por lo profesionales que son. Trobareu les fotos de Yann Navas, Arnau Perich i Judit Costa a la portada d’aquesta revista.

Paula Carrillo i Martina Martínez

Departament de Matemàtiques

- 19 -


[SACA LA LENGUA] Entrevista a:

JOAN CASTANYER

“Calculo que debo haber invertido unas 3.000 horas en mi obra maestra” ¿Joan, nos puedes contar cómo surgió tu interés en trabajar la madera? Al lado de mi casa había una fábrica y al ver a los maestros esculpiendo la madera, me apasionó. Fue allí, viendo trabajar a aquellas personas donde surgió mi interés por la madera. ¿En qué consistió su trabajo? Empecé haciendo de aprendiz, cortando madera y haciendo tallas en una fábrica. Allí me gané la vida durante unos cuantos años. Después me establecí en mi casa y monté mi propio taller. Trabajaba para empresas de Sant Hilari, de Arbúcies… Llegó un punto en que las máquinas copiadoras quitaron el trabajo a los pequeños artesanos. Entonces me vi obligado a dedicarme al negocio de la exportación.

Joan Castanyer, nacido en Breda el 1937, ha trabajado toda la vida en el mundo de la madera, nos cuenta su historia y fuentes de inspiración con las que consiguió hacer sus obras maestras. Le entrevistamos porque tenemos acceso a él, porque es el abuelo de uno de los miembros del grupo, y para que su trayectoria no caiga en el olvido. - 20 -

¿Tenías algún socio? Sí, era un amigo de juventud, que era muy inteligente, y hablaba un montón de idiomas. Su gran conocimiento de las lenguas nos sirvió para nuestros viajes comerciales por Europa. Vendíamos productos de madera, vidrio decorado y cerámica que comprábamos por toda España. ¿Tus obras eran para uso comercial?


[SACA LA LENGUA] Mientras trabajaba sí, pero cuando me jubilé continué haciendo tallas como hobby. Hoy en día aún paso muchos ratos muertos en mi taller, haciendo todo tipo de esculturas y maquetas. ¿A qué edad te jubilaste? A los 57 años después de haber sufrido un infarto.

¿Cuál consideras que ha sido tu obra maestra? Ha sido mi Artesonat, en el que hay esculpidas hojas y flores y donde están representados todos los dioses del bien y del mal. Calculo que debo haber invertido unas 3.000 horas en este trabajo.

¿Cuál era tu fuente de inspiración? Normalmente iba a ferias de diseño en Madrid, Milán, Frankfurt y sobre todo en París, donde estaban las galerías Habitat, ya que allí exponían las últimas novedades del diseño internacional. ¿Qué tipo de objetos te gusta esculpir o hacer? Me gusta esculpir, sobre todo, paisajes rurales y rústicos. Un buen ejemplo sería mi pesebre medieval, al que he dedicado cuatro años de mi vida. Ahora estoy trabajando en un pueblo en miniatura 100% esculpido en madera, se trata de una tarea muy delicada por sus proporciones.

Artesonado formado por 16 plafones de madera tallada, la obra maestra de Joan Castanyer ¿Sueles escuchar música mientras trabajas? ¿Qué tipo? No especialmente, mi fuerte siempre han sido las noticias, concretamente los deportes, pero algunas veces sí que escucho música clásica, cuando la dan por la radio.

Pesebre medieval

¿Alguna de tus obras ha sido expuesta en algún lugar? Mi pesebre, que estuvo expuesto en Espinelves durante la feria del abeto. Lo visitaron, según el alcalde de Espinelves, 32.000 personas. Muchos de los visitantes acudieron a mí para felicitarme y eso me hizo sentir muy feliz. También he expuesto en Breda, en la exposición de pesebres que hacen por Navidad.

Bernat Castanyer Arnau Colomer Roger Jiménez, 3BB

Pueblo en miniatura (su último trabajo)

- 21 -


[CÔTÉ FRANÇAIS] ILS ET ELLES SONT JEUNES

Ils et elles sont jeunes, ils et elles sont sympas, elles et ils sont gais, sont les nouvelles et les nouveaux élèves de langue française de l’année scolaire 2017-18. Ils n’ont jamais entendu la langue française et le premier jour en classe de langue ils sont émues, ils apprennent vite à poser des questions: Comment tu t’appelles? C’est quand ton anniversaire? Etc. Le français commence, l’accent c’est difficile, l’orthographe c’est l’horreur, mais les mots… les mots sont vraiment jolis.

Ils lèvent les mains et nous sommes contentes, ils sont tous et toutes intéressés, la salle de classe c’est le chaos mais nous sommes ravies. C’est toujours comme ça le premier jour. Tout ça marche, chers élèves de Breda et d’Hostalric, soyez BIENVENUS À LA PETITE FRANCE DU LYCÉE VESCOMTAT DE CABRERA!

- 22 -

Laura Sabrià et Mar Vila Professeurs de français


[TEA TIME] ÍTACA PROJECT Hello, my name is Mohamed Dakir, I am in “Ítaca project”, I’m fifteen years old. The “Ítaca project” helps me a lot to pass ESO. From Monday to Wednesday I go to the high school. On Thursday and Friday I go to work in Ceràmiques Planas and I like it very much. In the photograph you can see an ashtray, an example of what I make in Ceràmiques Planas.

Hello, my name is Laia, I am a student of the INS Vescomtat de Cabrera. I form a part of a singular project. This project consists of going on Monday, Tuesday and Wednesday to the high school and on Thursdays and Fridays of going to the company that you decide. In my case I am in Noguera estilistes. It is a salon of the center of the village. I am making things, already dye well, all the manners of dried, of using the products, the hairdos. The only thing that is lacking me is to learn to cut the hair, but it already is more difficult. And there is no many that to count the truth, good bye. Hello my name is Ayoub Taourati and I am in “Ítaca project”. I’m fourteen years old. The “Ítaca project” helps me a lot to pass ESO. From Monday to Wednesday I go to the high school. On Thursday and Friday I go to work in Ceràmica Graupera and I like it very much. Alumnes del grup Ítaca de Breda, 3r d’ESO

IN THE SCHOOL KITCHEN We are the first-year students of the professional training programme on Food Handling and we want you to know a little more about us! We are here for different reasons. Some of us want to take higher studies and others really like cooking and want to work in this sector. When we finish, in two years’ time, we will be able to work in factories, bakeries, butcher’s shops, fish shops, etc. In this programme, we learn different things such as the food processing, the raw materials, the control and the operation of a warehouse, security and hygiene rules, employment orientation and also technical English. As most of the studies, we have a teoric This photo was taken the day that we prepared a special lunch for the and a practice part. We prefer to be in teachers during the Science week in November. the kitchen where we usually prepare the menus for the teachers and the preparing the croissants, sandwiches, pizzas and burgers for the school breakfasts. Occasionally, we visit some companies and we have the visit of some professionals. We love these experiences because we can learn more about this sector. We all think that it is a very interesting grade. You can come and visit us! CFGM d’Elaboració de productes alimentaris

- 23 -


[HUMANITATS I SOCIALS] CINEMA HISTÒRIA DEL CINEMA El cinema va començar el 28 de desembre de 1895, quan els germans Lumière van projectar públicament la sortida d’uns obrers en una fàbrica de Lyon. La primera pel·lícula de la qual es té constància, Roundhay Garden Scene, va ser creada el 1888 amb una durada d’1,66 segons a Leeds, Anglaterra, i va ser filmada per Louis Le Prince. Als inicis del cinema, les pel·lícules no tenien so i el cinema en color no va arribar al mon cinematogràfic fins el 1935 amb la pel·lícula La fira de les vanitats, de Rouben Mamoulian. El cinema ha estat considerat una de les innovacions més importants del segle XX; la gent el va acceptar molt bé, ja que era una novetat. Per això ha tingut una gran influència sobre la manera de veure el mon, les aspiracions de la gent, l’evolució del pensament… Les pel·lícules ens han aportat, no només entreteniment, sinó també idees; per aquest motiu, creiem que seria difícil entendre la nostra societat sense el cinema. Què és? El cinema és l'art de fer films cinematogràfics. Es tracta de posar en sèrie unes imatges fixes que, si les passes una per una, ràpidament, fa l’efecte que es mouen. En el cinema, aquestes imatges es projecten sobre una pantalla gran.

Pel·lícules populars Hem trobat un top de les 15 millors pel·lícules: 15- Memento (2000) 14- El truco final (2006) 13- Gladiator (2000) 12- Whiplash (2014) 11- Infiltrados (2006) 10- El pianista (2002) 9- Intocable (2011) 8- Interestellar (2014) 7- El viaje de Chihiro (2001) 6- Ciudad de dios (2002) 5- El Señor de los Anillos: las dos torres (2002) 4- Origen (2010) 3- El Señor de los Anillos: la Comunidad del Anillo (2001) 2- El Señor de los Anillos: El retorno del rey (2003) 1- El Caballero Oscuro (2008) Àlex Guerra i Ewann Gutierrez, 3B

PLA LECTOR · PLA LECTOR · PLA LECTOR Bones, soc la Marta, la boja de la lectura, i us donaré la meva opinió sobre el pla lector. Al principi, quan em van dir que cada dia tindríem mitja hora de lectura, em vaig emocionar molt, m’agrada molt llegir i, encara que sempre busquis temps per llegir, amb els estudis és més complicat. Crec que és una oportunitat per a la gent que creu que no li agrada llegir, ja que pot trobar un llibre que l’insereixi en el món de la lectura, com em va passar a mi. A vegades, quan el llibre que m’estic llegint m’agrada molt, la mitja hora de lectura se’m fa curta. Des que hem començat el pla lector ja he llegit uns 10 llibres i espero que vagin sumant. Marta Bassi, 2AB

- 24 -


[CAN PENJA-I-DESPENJA] Presentació Aquest any, els alumnes d’Hostalric de 3r d’ESO de l’optativa de Revista som l’Ana Abellán, en Cristian Auñón, en Taher Diao, en Pau Fernández i l’Ana Clara Gomes, de 3rA. L’Àlex Guerra, l’Ewann Gutierrez, en Raul Ionita, la Selena Sanchez i en Mahamadou Tunkara, de 3r B. I, com a professora de la revista, l’Anna Oller. Taher Diao Carmona i Ana Abellán Tirado, 3A

SKATE

CÚRLING

La història de l’skate L’skate és un esport que consisteix a transportar-se sobre un monopatí i, a la vegada, realitzar trucs. Va ser inventat per Alan Ollie i es va originar als anys 60 a l’estat de Califòrnia. Va sortir, com a idea, del surf, pensant que seria un bon mitjà de desplaçament.

El cúrling és un esport de precisió similar a les bitlles angleses o a la petanca, que es practica en una pista de gel, lluitant entre si dos equips de quatre participants cadascun. L'objectiu és llançar 8 pedres de granit amb un pes de 20 kg cadascuna sobre una superfície lliscant a través d'un passadís de 44,5 metres de longitud i 4,75 metres d'amplada. Es creu que el cúrling es va inventar a Escòcia el segle XVI perquè s’han trobat algunes pintures que reflecteixen persones jugant a aquest esport. De totes maneres, el cúrling va ser molt popular a Escòcia dels segles XVI al XIX, quan el clima era prou fred perquè es formés un bon gel a l'hivern i, en conseqüència, la seu de l'organisme internacional que controla el cúrling, la Federació Mundial de Cúrling, és a Perth, Escòcia. En l'actualitat, l'esport es juga sobretot al Canadà.

Als anys 1975 i 1980 aquesta modalitat de transport ja estava estesa per tot Amèrica. Quan va arribar el 1980, l’skateboarding ja estava estès per cada racó del mon i es van començar a construir llocs específics per practicar aquest esport, els skateparks.

https://www.youtube.com/watch?v=WXHh_wadqPw https://www.youtube.com/watch?v=iYcYaUBaEeI

Trucs de l’skateboard 1. Ollie: és el truc més bàsic. 2. Fakie Ollie: és el mateix truc però anant cap enrere. 3. Shove-it: girar la planxa 180º. 4. Pop shove-it: botar la planxa i fer un gir de 180º amb ella. 5. Kickflip: gir de 360º al llarg de l’eix cap enrere. Els 5 trucs principals, des del meu punt de vista. Àlex Guerra Pastor, 3B

- 25 -

Mahamadou Tunkara Ceesay, 3B


[CAN PENJA-I-DESPENJA] Entrevista al nou conserge He fet una entrevista al nou conserge, en Josep. És un home alt, una mica prim i amb els cabells llargs i negres.

STAN, the man Lee Qui era? Stan Lee va ser un escriptor, guionista, editor, productor, actor ocasional i creador de superherois clàssics de Marvel Comics en la dècada de 1960. Què feia? Stan, quan era jove i treballava com a creador dels personatges de Marvel, va crear: -Spiderman

FALTA FOT 1

Quant de temps portes treballant a l’institut? Des del setembre: 3 mesos i mig. T’agrada la teva feina? Sí.

-Els 4 Fantàstics -Els Venjadors -Hulk

Què fas en aquesta feina? Atendre els alumnes, professors, públic i més.

FALTA FOT 2

Quantes hores treballes al dia? 7 hores i 30 minuts. Per què vas decidir ser conserge i no una altra cosa? Per les circumstàncies. Què és el que més t’agrada? El contacte amb els professors, els alumnes, els companys i el públic. Et portes bé amb tota la gent que treballa a l’institut? I amb els alumnes? Sí, em porto bé amb tothom. Amb qui et portes millor, a l’institut? Amb la meva companya, la Carmen. Què fas fora de l’institut? M’agrada molt fer una volta amb la meva moto. Mahamadou Tunkara, 3B

- 26 -

-Els X-Men -Thor -Doctor Estrany -Daredevil Quan es va fer més gran i ja no treballava com a creador, es va dedicar a fer petites aparicions a les famoses pel•lícules de Marvel Studios, fent un total de 35 aparicions, una per cada pel·lícula. Mort i naixement Stan va néixer el 28 de desembre de 1922 a Nova York i va morir el 12 de novembre de 2018 a Los Angeles amb 95 anys. Ewann Gutierrez, 3B


[LA FRASE] "Els campions segueixen jugant fins que ho fan bé” Billie Jean King Amb aquestes paraules, Billie Jean King, jugadora de tennis i guanyadora de 39 títols de Grand Slam entre els anys 1968 i 1983, fomenta la cultura de l’esforç, aplicable també als estudis. És una gran defensora del drets de la dona, fundadora de nombroses institucions i organitzacions per al foment de l’esport i de la dona. Va lluitar per eliminar les desigualtats sexistes en el món de l’esport. L’any 1972 va anunciar públicament que no jugaria en el torneig UsOpen si la campiona no cobrava el mateix que el campió. En aquells moments, Ilie Nastase havia guanyat 15.000 dòlars més que ella. Va aconseguir que el UsOpen de tennis fos el primer torneig del Gran Slam que igualés els premis masculins i els femenins.

L’any 1970 va guanyar a Bobby Riggs en l’anomenada “Batalla dels sexes”. L’any 2017 es va estrenar “La Batalla dels sexes” basada en aquesta competició.


- 28 -


- 29 -


AUTORA: Núria Sabadell. 2A


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.