Revista de la Societat Musical de Guadassuar 42

Page 1

REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR setembre-octubre-novembre-desembre 2009


REVISTA DE LA

societat musical

LA NOSTRA BANDA ACONSEGUIX EL PRIMER PREMI AL CERTAMEN D’ALGINET Un nou triomf per al currículum de la Societat Musical de Guadasssuar. Un triomf més meritori si cap perque la plantilla que va participar en este Certamen tenia una configuració espectacularment jove. No cal més que mirar les fotos de portada o de les pàgines interiors. Alguns dels xavals i xavales que la nit del passat 18 de juliol estaven a l’escenari de la Plaça del Mercat d’Alginet encara no feia un any que havien entrat a la Banda Jove i ja estaven competint en un certamen. El repte de competir en un Certamen amb la Banda Jove (reforçada, és cert) era arriscat. Però la xavaleria, els músics majors que els acompanyaren i evidentment Juan Carlos Civera, el nostre director, s’ho prengueren molt seriosament i el resultat va ser l’èxit. Darrere quedaren els assajos dels dissabtes de matí, la concentració a Santa Anna i els parcials i generals de l’última setmana. El resultat, ho va justificar tot. Enhorabona a tots. El futur de la nostra Banda està assegurat. I en bones mans.

REVISTA DE LA

SUMARI

SOCIETAT MUSICAL

VI Ceramen de Bandes Vila d’Alginet .................... 2 Programa d’actes de Santa Cecília ....................... 3 Activitats ....................................................................... 4 Concert de Sant Roc ................................................. 5 Intercanvi amb la Banda de Nàquera .................... 6 VII Curs de Música Antiga ....................................... 7 20 anys del número 1 de la Revista ........................ 7 Nous Músics 2009 ..................................................... 8 Músics 1989-1999 ..................................................... 8 !994-200: 25 anys de músics .................................. 9 Paella de Galbis ......................................................... 10 Concentració de la Banda Jove ............................ 11 El triomf de l’esforç ................................................. 12 Esta Banda siempre me sorprende .................... 14 Quin estiu!! ................................................................... 15 Músics participants en el Certamen ................... 16 Obres, jurat i puntuacions ...................................... 18 Discografia ................................................................... 18 Notícies ......................................................................... 19 Estiu musicfestiu 2009 ............................................ 20 Escola de Música, curs 2009-2010 ..................... 22 Faristol .......................................................................... 24 Música i llibres ........................................................... 26 Fitxer 1989 ................................................................ 27 La Dispersione ............................................................ 28 Cine de Música - Música de Cine .......................... 29 El Fosquibrut Desafinat ............................................ 30

GUADASSUAR

Número 42 setembre-desembre de 2009

EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ferran Barberà, Josep Ribes, Nicolás Bay, Xavi Boïls, Vicent Fuertes, Jesús Osca, Perfecto Osca, Juan Carlos Civera, Tere Gomis, Zaida Ginestar. FOTOS: Salvador Colomer, Josep Ribes, Miquel Llàtzer, Ángel Alonso, Societat Musical de Nàquera, Juan Bta. Boïls, Clementina Climent, Paco Gimeno, Zaida Ginestar. Imprimeix: Set i set. La Pobla Llarga 650 exemplars

amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana 2


REVISTA DE LA

societat musical

FESTES DE LA MÚSICA 2009 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA FESTES DE NADAL PROGRAMA D’ACTES DISSABTE 21 DE NOVEMBRE

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE

FESTA DE SANTA CECÍLIA

CONCERT DE SANTA CECÍLIA

18 HORES: Cercavila i recollida de nous músics

BANDA DE MÚSICA 19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’Ermita.

22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.

19 HORES: Missa a l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília, cantada per la Coral Mestre Llorenç Ruiz. A continuació processó des de l’Ermita al Musical.

DISSABTE 19 DE DESEMBRE

CONCERT DE NADAL BANDA JOVE ORQUESTRA JOVE COR INFANTIL

22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.

19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

DIVENDRES 25 DE DESEMBRE

DIUMENGE 22 DE NOVEMBRE

FELICITACIÓ NADALENCA

DIA DE SANTA CECÍLIA

BANDA DE MÚSICA COR INFANTIL

19 HORES: Missa a l’Església en record dels músics, socis i amants de la música difunts.

13 hores PLAÇA MAJOR

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

3


REVISTA DE LA

societat musical

activitats · activitats · activitats JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2009 FESTIVAL DE BANDES. Divendres 10 de juliol, Plaça Major, 23’00 hores

CONCERT DE SANT ROC. Diumenge 16 d’agost, Plaça Major, 23’30 hores

Últim dels concerts de preparació per al Certamen d’Alginet. En aquesta ocasió amb la presència de la Banda de Nàquera, gràcies a les estretes relacions que existixen entre esta i el nostre director.

Magnífica resposta a la iniciativa de convidar a participar a tots aquells antics músics que tingueren ganes de sentirse de nou part de la que no ha deixat de ser la seua Banda. Un èxit rotund de participació, amb prop de 150 músics, i també un èxit de públic, que va omplir la plaça i que ens va acompanyar les dues hores i mitja que va durar el concert.

CERTAMEN DE BANDES DE MÚSICA VILA D’ALGINET. Dissabte 18 de juliol, Plaça del Mercat, Alginet, 22’30 hores

FESTIVAL DE BANDES. Dissabte 19 de setembre, Carpa de Festes, Nàquera, 22’30 hores

La nostra banda i les de Corbera i Pobla Llarga van participar a aquest Certamen. El resultat ja és conegut per tots i es parla d’ell en l’ampli reportatge a les pàgines d’esta Revista. Aprofitem per a felicitar a les bandes de Corbera i la Pobla Llarga per la feina i l’esforç realitzat.

CONCERT DEL CRIST. Dimecres 5 d’agost, Plaça Major, 23’30 hores

I ens va tocar anar a Nàquera a tornar-los la visita. Interpretàrem obres d’Alfred Reed, Soutullo, Civera i Katxaturian. De bis una obra dedicada a Paco Marí, trompetista de Nàquera. També va triomfar el nostre director Juan Carlos Civera cantant acompanyat de la Banda local. El concert va tindre una càlida acollida per part del públic. Esperem tornar prompte.

Es va presentar el premi aconseguit al Certamen d’Alginet. Tota la Banda, joves i majors junts, va fer un gran concert amb algunes de les peces del certamen i altres de noves que feren un programa molt àgil i del gust del públic.

CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Dijous 8 d’octubre, Auditori, 20’30 hores Tradicional concert commemoratiu del Dia de la Comunitat Valenciana en el que, com d’habitual s’interpretaren obres d’autors valencians o de temàtica valenciana.

Banda de Música de Guadassuar. Nàquera, 18 de setembre de 2009 (foto Nassio, cedida per la Societat Musical de Nàquera)

4


REVISTA DE LA

societat musical

MULTITUDINARI CONCERT DE SANT ROC multitudinari que s’havia vist a Guadassuar en els últims quinze anys, amb, entre d’altres instruments 33 clarinets, 3 requints, 11 flautes, 7 oboes, 20 trompetes... Allí, fins i tot, es pogueren veure mares tocant junt als fills, que mai no les havien vist tocar un instrument musical. O al tio Joaquín Gimeno, tocant al bombo la marxa mora Ximo, després de molts anys. I la Plaça Major plena de públic. Tant com no s’havia vist mai. Tal era l’expectació creada que fins i tot es va haver de retirar l’escenari per a que cabera més públic. La Plaça, el carrer Major des dels Quatre Cantons fins al Banc Popular, i el carrer Salvador Mahiques fins a la porta xicoteta de l’Església, ple de gom a gom, no per veure cap actuació de cap artista famós, per a veure simplement l’espectacle que oferia la Banda de Guadassuar. Arriba setembre i la Banda torna a ser la mateixa de tots els hiverns, però l’experiència ha valgut la pena. Algunes de les persones que aparegueren per a aquell concert s’han enganxat i continuen. I altres anuncien que encara que siga per un concert, l’any que ve tornaran. El proper any en serem més encara.

Per què no convoquem a tots aquells que han sigut músics per a participar en el Concert de Sant Roc? En principi la idea de Juan Carlos Civera, el nostre director, pareixia una idea descabellada. Les llistes de músics des de 1972 fins a l’actualitat existien, doncs havien sigut publicades a les successives revistes, però no comptàvem amb les adreces postals de la majoria de les més de quatre centes persones que conteníem. La Junta Directiva recolzà el tema i un grup de músics es va comprometre a preparar les cartes i repartir-les «com es poguera». Immediatament després del Certamen d’Alginet, es va reprendre la idea i en qüestió de dies estaven les llistes fetes i les cartes repartides. Pocs creien en l’èxit de la iniciativa, però començà a ser una grata realitat quan en els tres dies d’assajos previs al concert veiérem aparèixer a un bon grapat de persones que havien format part de la Banda i que feia anys, alguns potser més de vint, que no es posaven un instrument a la boca. Les circumstàncies personals de cadascú els havien fet abandonar la Banda en el seu moment, però ara, encara que fora per uns dies, tornaven a sentir-se músics. I culminà el dia del concert: al voltant de cent cinquanta músics es reuniren a tocar a la plaça en el concert més

Foto Angel M. Alonso Senent

5 5


REVISTA DE LA

societat musical

INTERCANVI ENTRE LES BANDES DE NÀQUERA I GUADASSUAR SOCIETAT MUSICAL SANTA CECÍLIA DE NÀQUERA

Amb motiu dels lligams d’amistat que uneixen al nostre director amb la Banda de Nàquera, els passats mesos de juliol i setembre les dues bandes han realitzat un intercanvi, actuant als dos pobles. El divendres 10 de juliol, a les 22’30 hores va iniciar la seua actuació a la Plaça Major de Guadassuar la Banda de la Societat Musical Santa Cecília de Nàquera, baix la direcció de Jesús Martín Correa amb el pasdoble Rebusca del compositor Alfonso Bautista. Completaren la seua intervenció Diagram d’André Waignem i una selecció de temes de Charles Chaplin. La nostra Banda va interpretar les obres que estava preparant per al Certamen en que triomfaria una setmana després a Alginet. El dissabte 19 de setembre tinguérem segona part de l’intercanvi amb l’actuació de les dues Bandes en el 25 Festival de Bandes de Música que es celebrava a Nàquera. Baix una espectacular carpa que l’Ajuntament d’aquella localitat prepara per a les festes, soparen i actuaren després d’un breu passacarrer. A destacar també concert l’actuació del nostre director, que va triomfar també com a cantant junt a la Banda d’aquell poble. Des de les pàgines de la nostra Revista volem agrair a la Junta Directiva i músics de Nàquera la magnífica organització i les atencions rebudes.

Diferent documentació demostra l’existència de la Banda en l’últim terç del segle XIX. Des d’aleshores va estar present en els diversos actes culturals i festius de la població. En les dècades de 1980 i 1990 va participar en festivals i certàmens obtenint diversos premis. En l’any 2000 va celebrar el seu 125 aniversari, realitzant amb la col·laboració de l’Ajuntament de Nàquera, la gravació del seu primer CD. Actualment està integrada per 55 músics i l’Escola d’Educands té una matrícula de 81 alumnes de totes les edats que amb gran il·lusió reben classes de les distintes especialitats musicals. En maig del 2006, es va crear la Banda Juvenil, amb la que es pretén donar un nou impuls a la formació dels joves de la població i la divulgació de la música entre ells. Des de 2003 D. Antonio Blasco presidix la Societat, que compta amb uns dos cents socis. El seu director és Jesús Martí Correa, de la Pobla de Vallbona. Entre el seu currículum compta amb el Títol Superior de Clarinet amb altes qualificacions obtingut al Conservatori de València. Dirigix esta Banda des de 1982, obtenint amb ella diversos premis. A més, és fundador de la Coral José Ibáñez de Nàquera i autor de la música de l’Himne de la localitat.

10 de juliol de 2009. La Banda de Nàquera a la Plaça Major de Guadassuar. (Foto Salvador Colomer)

6


REVISTA DE LA

societat musical

VII CURS DE MÚSICA ANTIGA Molts músics de la Societat Musical han assistit com a alumnes entre els 119 matriculats, i altres han presenciat com a públic els actes programats. Esperem que l’any que ve siguen encara més els que disfruten de la música antiga en les caloroses nits d’agost.

Un any més hem pogut gaudir al mes d’agost i primers dies de setembre del Curs de Música Antiga, dels seus concerts, de les seues classes i xarrades. Enguany de manera extraordinària, també de l’exposició ‘Els àngels músics de la Catedral de València’ i del sorprenent acte d’inauguració.

20 ANYS DEL NÚMERO 1 DE LA REVISTA Corria novembre de 1989 quan un grup de músics va decidir preparar una revista per a la Societat Musical. Aquella revista pionera, escrita a màquina i impresa, a una sola cara, a la multicopista del Col·legi Sant Francesc tenia 17 pàgines. El seu contingut era el següent: Saluda de l’alcalde (el mateix que a l’actualitat), Saluda del president (Vicent Esteve Bou en aquells moments), Notes al programa del Concert de Santa Cecília (en les actuals revistes una secció similar porta per nom Faristol), un article sobre el desé curs de l’Escola de Música, una biografia de Llorenç Ruiz (músic i compositor de Guadassuar), un recull de cançons populars del poble extretes del cançoner de Salvador Seguí, ressenyes de tots els concerts realitzats l’any 1989 (que han servit per a transcriure el fitxer que apareix a la revista actual) i un recull de notícies de premsa. La portada estava dissenyada per Avi, pseudònim de Xavi Boïls, que ha fet diversos dissenys per a la nostra Revista. Tenia intenció de perdurar, però el ben cert és que per diferents raons, fins novembre de 1997, huit anys després, no va apareixer el número 2 d’esta revista que ja no ha deixat de publicar-se fins l’actualitat.

7


REVISTA DE LA

societat musical

NOUS MÚSICS 2009 (trompa), Adrián Murillo Moreno (trompeta), Xavi Olmos (trompeta), Neus Ferrero Noguera (oboé), Enrique Gallego (trompa), Núria Llopis Oliver (violoncel), Daniel García Ferri (trombó), Guillem Ribes Camarasa (trompa), Francesc Tello Pascual (trompeta), Carles Gonzàlvez Barrios (saxo) i Agustín Roig Camarasa (percussió)

Catorze xiquets i xiquetes han entrat el passat 6 d’agost en la Banda Jove. Com és habitual des de les pàgines de la Revista els volem donar la benvinguda i desitjar-los molts èxits en la seua carrera musical. Són els següents: Pilar Hernándis Boïl (clarinet), Claudia Macian Puig (saxo), Sonia Palau Climent (trompa), Leila Mohamed Palau

i músics veterans (1989-1999-2009) el bombardí) que complien vint anys de músics. Als sis els podem veure junts en la foto de baix. La plantilla completa dels que entraren en 1989 va ser de sis xiques i dos xics: Maria Lucia Alòs Ibiza, Joaquín Ibiza Masip i Pilar Jornet Alòs (clarinets), Marta Clara Asensi Canet, Maria José Asensi García i Ruth Gimeno Beltrán (violoncels), Trini Jornet Alòs (saxo) i Ricardo Alòs Ibiza (trompeta), en la foto de la dreta junt a Joaquín Vidal.

També el passat 6 d’agost realitzaren el tradicional passacarrer d’aniversari els músics que compleixen 10 o 20 anys en la Banda. Dels que entraren en 1999 (veure Revista 41, pàgina 11) queden Ines Audí Gimeno i Héctor Marqués Marqués (percussió), Diego García Noguera (trombó) i Enrique Gimeno Torres (fagot). A ells s’uniren Marta Clara Asensi (violoncel) i Ricardo Alòs (que entrà amb la trompeta, després va tocar la tuba, però ara toca

8


REVISTA DE LA

societat musical

1994-2009: 25 anys de mùsics La veritat és que va ser any de bona collita. No solament per la quantitat, sinó també per la qualitat musical. Cap altra generació de músics de Guadassuar pot presumir de comptar amb sis músics professionals després de 25 anys d’haver entrat a la Banda i que encara seguixen, cadascú de manera diferent segons la seua situació personal, col·laborant amb les activitats de la nostra Societat. L’any 1984, si no ens fallen les nostres informacions, entraren en la Banda: José Baldrés Sánchez, Elvira Benlloch Pérez, Eduardo Úbeda Ferrero (clarinets), Javier Boïls Ibiza (trompeta), Dolores Calatayud Tomás i Maite Sentamans Roig (flautes), Carlos Camarasa Cléries, Alfonso Cléries Montalvà i Màrio Osca Ruiz (trompes), Vicent Fuertes Gimeno (tuba), Joaquín Pérez Ortega (bombardí), Tere Ribera Boïl (oboé), Vicent Sais Casasús (saxo). Dels que ja no són músics en actiu, alguns són ja pares d’alumnes de la nostra Escola i futurs músics, i tres d’ells s’han atrevit a participar en el Concert de Sant Roc (José Baldrés, Ximo Pérez i Vicent Sais, que encara tenen nostàlgia de la seua etapa de músics) i la resta han anunciat que ho faran l’any que ve. Alguns fins i tot han anunciat la seua tornada a la Banda. La llàstima és que no es feren cap foto de grup en aquell any i no la podem reproduir. L única que hem aconseguit és la de Tere Ribera en la fira de l’any següent i el diploma de Vicent Sais, mostra dels que en aquells anys es lliurava a cada músic que entrava a la Banda.

Dolores Tomás, cosina seua. Ha realitzat estudis de perfeccionament amb diversos professors. També ha finalitzat a la Universitat de València els seus cursos de Doctorat, títol que té pendent de la finalització de la tesi. Ha sigut professora de la nostra Escola de Música durant 17 anys i de la d’Alginet durant huit anys. Ha treballat en diversos conservatoris de la Comunitat Valenciana impartint classes de Flauta i en ocasions d’Història de la Música. Des de fa tres anys impartix classes al Conservatori de Dénia.

CARLOS CAMARASA CLÉRIES Començà els seus estudis musicals al 7 anys a la nostra Escola. D’esta etapa recorda especialment a Joaquín Vidal i Vicent Llopis que l’iniciaren en la trompa, el seu instrument. En 1993 va obtindre el Títol Superior a Conservatori de València, on va estudiar amb Josep Rosell Pons, músic de Guadassuar i tio seu. Només acabar els seus estudis als 19 anys començà a treballa al Conservatori de Baeza (Jaén). Sempre ha treballat a conservatoris d’Andalusia, com els de Olula del Rio, Almeria i Superior de Granada. Des de fa 7 anys dona classes de trompa, el seu instrument, al Conservatori Professional d’Almeria.

VICENT FUERTES GIMENO ‘Comencí els estudis musicals aproximadament als nou anys en l’antiga biblioteca (que era en aquell moment el Musical). Després ja vaig passar a estudiar Tuba amb Joaquin Vidal i amb ell vaig acabar el Grau Mitja a València. D’eixa època el que més em marcà va ser la qualitat humana i com a músic d’un altre tuba de la banda, el tio Antonio Noguera. D’ell vaig aprendre més que de molts mestres que desprès he tingut. Per estos anys vaig canviar al que es el meu instrument actual: el contrabaix. En aquell temps era molt difícil buscar un bon mestre i vaig haver d’estudiar entre Llíria, Alacant i Alzira. En 1992 vaig conèixer a Lucian Ciorata, el que jo considere el meu mestre, amb el que acabí la carrera a Sevilla. Allí treballe des de 1995 en l’Orquestra de Sevilla. Dels instrumentistes dels que he après, recorde especialment a Toni Garcia i sobretot a Slawomir Grenda (solista de Munic). L’any 1999 vaig guanyar les oposicions de professor de contrabaix , però després d’un parell d’anys impartint classes vaig decidir tornat al món de l’orquestra. Al llarg de la meua carrera he formar part de la JONDE entre 1992 i 1995, he treballat amb quasi totes les orquestres simfòniques d’Andalusia, la de Galícia, la de Gran Canària i la de Navarra i vaig formar part de l’orquestra de músics valencians que va inaugurar el Palau de les Arts. Després d’un parèntesi d’un any, en el que he estat amb la meua família a Nova Zelanda, en orquestres con la Auckland Philarmonia, hi som a Sevilla de nou’.

XAVI BOÏLS IBIZA Va començar els estudis musicals a l’Escola de Música amb Antonio Noguera i Joaquín Vidal. Finalitza els estudis superiors de trompeta al Conservatori de València. Una vegada començà a treballar com a professor derivà la seua passió per la música cap a la Música Antiga, realitzant els seus estudis de cornetto en els conservatoris de Toulouse i Barcelona. Actualment és professor de trompeta dins la xarxa de conservatoris de la Generalitat Valenciana, professor de la nostra Escola de Música i membre del grup de música antiga «Lux Venti». Està en possessió d’un màster en Estètica i Creativitat Musical obtingut a la Universitat de València. Ha col·laborat amb agrupacions com Hespérion XXI, Capella de Ministrers, Les Sacqueboutiers de Tolouse, Ministriles de Marsias... havent treballat amb Jordi Savall, Gabriel Garrido, Carles Magraner i altres especialistes en música antiga. A més, cal recordar que és l’autor dels anagrames de la Societat Musical i de l’Escola de Música i ha dissenyat diverses portades i caricatures per a esta Revista.

DOLORES CALATAYUD TOMÁS Començà els seus estudis musicals amb Joaquín Ferrer i Paco Varoch, passant després a Carcaixent on va finalitzar el Grau Mitjà. Al Conservatori de València va obtindre el Grau Superior l’any 1994 amb la professora

9


REVISTA DE LA

societat musical MARIO OSCA RUIZ

TERE RIBERA BOÏL

Estudià a Guadassuar amb Joaquín Vidal i després al Conservatori Superior de València amb Josep Rosell, amb qui va aconseguir el Grau Superior. Perfeccioná estudis amb Daniel Bourgue, Adam Friedrich, Martin Hackelman i W. Gaag entre d’altres. Ha sigut membre de la JONDE i de l’Orquestra Iberoamericana. Entre 1992 i 1998 va treballar com a trompa solista de l’Orquestra de Còrdova. Ha col·laborat amb les orquestres de Granada, Simfònica de Bilbao, Simfònica de Madrid i l’Orquestra de la Comunitat de Madrid. Des de 1998 és solista de la Banda Municipal de València.

Comença els estudis musicals als 8 anys a l’Escola de Música. Als 9 anys s’inicia en l’estudi de l’oboè amb el professor Miguel Morellà, cursant el grau elemental al Conservatori «Mestre Vert» de Carcaixent amb el professor Aurelio Olivares i el Grau Mitjà i Superior amb el catedràtic del Conservatori de València Francisco Salanova. L’any 1996 finalitza el grau superior obtenint el Premi d’Honor final de carrera per unanimitat. Ha cursat estudis d’oboè barroc al Conservatori de Toulouse i ha rebut classes dels professors Alfredo Bernardini i Xavier Blanch. Actualment continua estudiant esta especialitat al Conservatori de Girona amb el professor Josep Domènech. En nombroses ocasions ha actuat amb l’orquestra barroca «La Dispersione». En l’actualitat imparteix classes de música a l’IES Josep Maria Parra d’Alzira i Llenguatge Musical i Oboè a la nostra Escola de Música.

PAELLA OFERIDA PER ANTONIO GALBIS El passat dia 12 de setembre Antonio Galbis, l’afamat restaurador de l’Alcúdia, va obsequiar de nou als músics de Guadassuar amb una paella gegant. Com tots saben ja a hores d’ara, des de fa molts anys manté una especial relació amb el nostre poble i especialment amb la seua Societat Musical, de la que és soci des de fa molts anys i a més Soci d’Honor. L’excusa va ser la interpretació del pasdoble que porta el seu nom durant el Concert de Sant Roc, quasi un mes abans, motiu pel qual va fer extensiva la invitació, a més dels músics que participaren en ell, a les seues famílies, als Festers de Sant Roc i a les Festeres de l’Assumpció. En total s’ajuntaren baix els arbres de la Plaça de la Constitució, on es va fer tant la paella com el dinar, quasi dues-centes persones que van poder degustar l’esplèndida paella. Algunes d’elles allargaren la festa fins el sopar. Senyal de que s’ho passaren d’allò més bé. A les fotos podem contemplar al propi Antonio Galbis servint la paella i el magnífic ambient que es va disfrutar aquella vesprada. (fotos Salvador Colomer)

10


REVISTA DE LA

societat musical

ESPECIAL CERTAMEN DE BANDES DE MÚSICA VILA D’ALGINET CONCENTRACIÓ DE LA BANDA JOVE A SANTA ANNA Amb ocasió de la preparació del Certamen d’Alginet, els dies 6, 7 i 8 del passat mes de juliol, els músics de la nostra Banda Jove es concentraren a l’Alberg de Santa Anna, a la Llosa de Ranes. En esta activitat, que res ha tingut a envejar als nombrosos cursos de formació que s’impartixen a l’estiu en altres localitats, els nostres músics gaudiren d’uns dies en els que els assajos i la diversió es barrejaren a parts quasi iguals. En un ambient dominat per la natura i la tranquil·litat, aribaren a tindre fins a sis hores diaries entre assajos parcials i generals. Per al bon desenvolupament d’estes activitats, Juan carlos Civera, el nostra director, va tindre la inestimable i desinteressada ajuda d’un bon grapat de músics majors, professors de la nostra Escola de Música que dirigiren els nombrosos assajos parcials, alguns d’ells quasi com a classes particulars. No cal dir que la millor prova del gran treball realitzat, va ser uns dies després el triomf en el certamen. En les fotos de Josep Ribes els podem veure en un assaig, en la piscina i en la foto inferior (que vista ara sembla quasi premonitòria) a tots els músics en gest triomfal, com anticipant l’èxit d’uns dies després.

11


REVISTA DE LA

societat musical

EL TRIOMF DE L’ESFORÇ LA BANDA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA DE GUADASSUAR ACONSEGUEIX EL PRIMER PREMI AL VI CERTAMEN VILA D’ALGINET La nit del passat dissabte 18 de juliol va tornar a ser un nit de triomf per a la nostra Banda. En la veïna població d’Alginet es va celebrar la VI edició del Certamen de Bandes que porta el nom de la localitat. Eren ja les 2 hores de la matinada del dia 19 quan la presentadora de l’acte va llegir el veredicte del jurat i l’emoció es va desbordar tant entre els músics com entre el nombrós públic que ens va acompanyar. La interpretació dels músics de la nostra Banda va ser espectacular, tenint en compte que per a este certamen es va configurar una plantilla que combinava joventut i experiència, donant el protagonisme als músics joves. Vist

que el nombre màxim de músics que podien participar era de 70, la plantilla es va formar donant prioritat als xavals i xavales que formen part de la Banda Jove i que volgueren assistir amb regularitat als assajos programats. Es va completar amb els músics majors necessaris per a configurar una plantilla de garantia. Baix la direcció de Juan Carlos Civera i amb l’ajuda d’un grup de músics majors, el membres de la Banda Jove treballaren de valent les obres als assajos parcials i generals i als diversos concerts de preparació que anaren oferint al llarg dels mesos de juny i juliol.

12


REVISTA DE LA

societat musical Des de la Societat Musical volem donar l’enhorabona als músics que participaren i agrair-los l’esforç realitzat. Este certamen els ha de servir de mostra de que amb esforç es poden aconseguir molts èxits en la vida a més de en els certàmens musicals. També volem agrair als pares i mares dels nostres músics, que han recolzat als seus fills i els han fet prendre interés per l’estudi. L’èxit també és d’ells. I com no, cal donar les gràcies als músics majors que voluntàriament han renunciat a participar en el certamen per la limitació de places que presentaven les bases. Molts d’ells també estigueren en la Plaça del Mercat d’Alginet, donant suport als seus companys. Alegria en la celebració del triomf al Certamen, a Alginet, a l’autobús i als carrers de Guadassuar. A la dreta Paco Gimeno li fa lliurament a Juan Carlos Civera d’una reproducció del diploma acreditatiu del Primer Premi el dia 5 d’agost en el descans del Concert del Crist.. (fotos Josep Ribes i Salvador Colomer)

13


REVISTA DE LA

societat musical

ESTA BANDA SIEMPRE ME SORPRENDE Amb eixa frase acabava el discurs de l’últim assaig abans del Certamen el director Juan Carlos Civera. Però en realitat el que de veritat sorprenia era el nivell al que havien arribat este grup de joves després d’hores i hores de dedicació, hores i hores d’assaig. Per això, després del triomf els que més botaven, els que més ho celebraven, no eren els més majors. Estos només observaven els més joves. Un triomf bonic, coincidien molts en qualificar el que havia passat. No era un certamen ‘de primera fila’ però s’havia guanyat amb la base dels joves a les bandes «grans» de Corbera i La Pobla Llarga. També, i sobretot, una bonica lliçó: el treball, l’esforç, la dedicació, la constància... tot això és útil. Eixe és el bon camí front l’èxit fàcil, immediat, buit. I a part dels joves, uns «reforços», un grup de músics professionals que s’han bolcat amb els més menuts, que han col·laborat amb el director per tal que totes les cordes de la Banda Jove arribaren al màxim del que poden arribar. Alguns d’eixos «reforços» amb notables trajectòries com a professors de conservatoris, bandes, orquestres, grups...

inclús de talla internacional que també s’afegiren a la col·laboració. Això sí, sense que pràcticament ningú els ho demanara, i sense esperar (com sempre) que ningú els faça un homenatge cada vegada que venen a la seua Banda, ni tant sols els aplaudisquen ni els consideren imprescindibles, ni salvadors de les situacions. (En realitat són un espill on mirar-se els més joves). Darrere d’eixes festes i celebracions que tant sembla que els agraden als músics (i que sol ser l’únic que es veu des de fora) hi ha moltes hores de sacrifici, d’estudi individual i de treball col·lectiu. Potser els pares dels joves han començat a tindre-ho clar: exigir-los esforç i treball, i també fer algun que altre soparet (els pares i mares). I parlant de treball i dedicació, no cal ni comentar la de Juan Carlos. Si de cas només cal pegar-li la volta a la seua frase i apuntar: «Este director siempre nos sorprende».

Un músic (no dels més joves) Un moment de l’assaig general del 16 de juliol (Foto Josep Ribes-Salvador Colomer)

14


REVISTA DE LA

societat musical

Quin estiu!! la Banda Jove, i s’alegren de poder fer-ho perquè els veus disfrutar amb un xiquet al seu costat. Tot un luxe. Vaig trobar també músics de la Banda Gran, professionals, i no professionals que renunciaren a participar en un certamen amb la seua Banda sense cap queixa. I vaig trobar una Junta Directiva bolcada amb la seua Banda.

Seguisc sorprenent-me cada vegada que sorgix un nou projecte; no pel projecte en si, sinó per com acostumeu a resoldre’l a Guadassuar. Qui pensaria quan vam decidir anar a un certamen amb la Banda Jove que succeiria açò? El primer va ser buscar un certamen de bandes juvenils, però per a la nostra sorpresa no hi ha cap. Per açò ens vam presentar al Certamen d’Alginet, que no és juvenil, amb l’única intenció de fer un treball seriós amb els xavals. Per descomptat reforçant-los, perquè no fóra tan dolorosa la seua derrota. Recorde com ho vam passar de bé en la concentració de l’Alberg de Santa Anna, amb sis hores diàries d’assaig. I quan va acabar, vaig pensar que no era normal que una Banda Juvenil sonara tan bé. Gràcies als professors que es van implicar del tot i van aconseguir entusiasmar als alumnes. A partir de Santa Anna tot va començar a fluir i va succeir l’impossible. Vam guanyar el certamen. Campeoooooooooneeeeees!!!!

De veritat creieu que sou normals? Jo crec que no. Com tampoc és normal una Societat on proposes invitar a tocar antics músics i t’envien més de 400 cartes. Per descomptat es va tornar a armar una ben grossa, perquè els antics músics de la Banda tampoc pareixen molt normals, i van aconseguir que el Concert de Sant Roc fora una cosa realment increïble. Una vertadera «gozada». Pànic tinc de l’any que ve.

Vaig estar buscant culpables i els vaig trobar. Gràcies a tots els culpables per no ser normals. Vaig trobar pares compromesos amb l’educació dels seus fills, que et demostren la seua confiança en el projecte educatiu de la seua Societat Musical. Vaig trobar grans professors il·lusionats i enamorats de la docència, que no sols ensenyen i motiven els seus alumnes sinó que els inculquen valors com la capacitat de sacrifici o la solidaritat, tan neces-sàries per a una activitat de conjunt com és la música. Vaig trobar els músics més jóves de la Banda tocant en tots els papers, inclús com a solistes a un nivell que sorprén, amb fam de tocar bé, i divertir-se. «Una vesprada d’estiu punxipunxi punxipunxi» Vaig trobar músics de la Banda Gran, molts d’ells grans profes-sionals, a qui els demanes que col·laboren amb

I seguiu sorprenent-me, que m’agrada.

Juan Carlos Civera

Passacarrer, 6 d’agost de 2009 Foto Salvador Colomer

15


REVISTA DE LA

societat musical

MÚSICS PARTICIPANTS EN EL VI CERTAMEN VILA D Ferrero Perales, Elena (trompeta) Garcia Asensi, Ana (violoncel) Garcia Asensi, Vicent (tuba) Garcia Noguera, Diego (trombó) Garcia Ribes, Joan (trompa) Gimeno Añó, José (clarinet) Gimeno Añó, Reyes (clarinet) Gimeno Climent, Jaume Ramón (arpa) * Gimeno Colomer, Javier (percussió) Gimeno Torres, Enrique (fagot) Gimeno Torres, Francisco (bombardí) Ginestar Boïl, Zaida (clarinet) Hernandis Boïl, José VÍctor (trombó) Hervás Arnandis, Susi (clarinet) Ibañez Martínez, Daniel (oboé i corn anglés) * Llácer Pascual, Miquel (trompeta) Lorente Arlandis, Nacho (percussió) Marín Porcar, Dimas (trompeta) Marqués Colomer, Rubén (fliscorn) Marqués Marqués, Héctor (percussió)

Alòs Ibiza, Ricardo (trompeta) Añó Ribera, Antoni Joan (percussió) Anyó Mut, Joana (clarinet) Asensi Fuertes, Delfina (trompa) Barberà Cabrera, Ferran (clarinet) Barrios Ferragut, Manel (clarinet) Bay Royuela, Nicolás (flauta) Benetó Calbo, Francisco (trompeta) Boïls Gimeno, José Enrique (trompa) Boïls Gimeno, Moisés (trompeta) Boïls Hernandez, José Maria (trompeta) Boïls Ibiza, Juan Bautista (flautí i flauta de bec) Bou Ortega, Mario (clarinet) Canet Roig, Joaquín (fagot) Castell Sabater, Jose Luis (trompeta) Colomer Camarasa, Mario (trompeta) Colomina Oliver, Encarna (oboé) Cortina Barberà, Joaquín (bombardí) Cucó Boils, Miguel (trompa) Estarelles Camarasa, Víctor (clarinet)

16


REVISTA DE LA

societat musical

D’ALGINET (18 DE JULIOL DE 2009) - PRIMER PREMI Ribes Rodríguez-Moldes, Josep (trompeta) Ribes Villalba, Josep (requint i flauta de bec) Roig Vanaclocha, Enric (fagot) Roig Vidal, Julio (saxòfon alt) Ruiz Pascual, Mario (trompeta) Sais Ibiza, David (percussió) Sánchez Santos, Samuel (saxòfon tenor) Sánchez Torio, Raquel (clarinet) Seguí Vidal, Jaume (tuba) Serrano Remigia, Adrián (clarinet)

Martínez Navarro, Altea (flauta i flauta de bec) Martínez Navarro, Andreu (saxòfon alt) Martorell Jornet, Estela (flauta) Masip Barberà, Esther (flauta) Molina González, Mar (violoncel) Montañana Mateu, Bernardino (clarinet) Oliver Moreno, Paula (clarinet) Olmos Gimeno, Ana (clarinet) Oriola Requena, Fernando (fagot) Oriola Requena, Salvador (clarinet baix) Osca Añó, Perfecto (contrabaix) Osca Añó, Vicente (trombó) Osca Gonzàlvez, Luis (percussió) Osca Ruiz, Mario (trompa) Peirotén Monleón, Olga (piano) Pérez Ortega, Manuel (trompa) Pico Canut, Amalio (saxofon alt) Polanco Olmos, Rafael (trombó i triangle) Ribera Boïl, Maria Teresa (oboé i flauta de bec) Ribes Noguera, Josep (trombó)

Colomer Torres, Salvador (delegat) Dolz Escribano, Ricardo (banderer) Civera Martínez; Juan Carlos (director) Gimeno Asensi, Francisco (president) Boïls Rodríguez, Fernando (arxiver) * Músics que no pertanyen a la plantilla.

17


REVISTA DE LA

societat musical

La puntuació que va fer pública cadascun d’ells en la lectura del veredicte, va ser la següent (OL correspon a l’obra lliure):

OBRES, JURAT I PUNTUACIONS

Unió Musical de la Pobla Llarga (Tercer Premi) Director: Joaquín Gericó Trilla Obra lliure: Symphony N. 1, de Bert Appermont

Obres obligades: Vestigis d’Art (pasdoble), de Sergi Pastor i Puchol (VA en els quadres de puntuació) Divertimento per a Banda, de Bernardo Adam Ferrero (DV)

VA DV OL

El jurat va estar format per les següents persones: Bernardo Adam Ferrero (AF), director i compositor, autor de l’obra obligada Divertimento per a Banda.

AF 31 36 33 100

MC 33 30 30 93

SO 35 33 32 100

total 99 99 95 293

Societat Ateneu Musical La Lira de Corbera (Segon Premi) Director: Ricardo José Ortega Sansaloni Obra lliure: The year of the dragon, de Philip Sparke

José Miguel Micó Castellano (MC), clarinetista de la Banda Municipal de València i director de la Banda de la Unió Musical de Llíria.

VA DV OL

José Suñer Oriola (SO), percussionista, director de banda i compositor. Cada membre del jurat puntuava sis apartats (ajust rítmic, plans sonors, afinació, qualitat sonora, tempi i flexibilitat dinàmica), amb un màxim en cada apartat de 10 punts. D’esta manera, cadascun podia atorgar una puntuació màxima de 60 punts a l’obra lliure i altres tants a cadascuna de les obres obligades, amb 180 punts cada membre del jurat i un total de 540 punts possibles per a cada banda.

AF 39 46 47 132

MC 38 38 30 106

SO 45 49 43 137

total 122 133 120 375

Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar (Primer Premi) Director: Juan Carlos Civera Domínguez Obra lliure: Poème Montagnard, de Jan van der Roost VA DV OL

discografia VICERTAMEN DE BANDES «VILA D’ALGINET» Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar En este disc podem trobar les obres amb les que la nostra Banda de Música va obtindre el primer premi en este certamen. Pròximament es distribuirà entre tots els músics que participaren en ell.

18

AF 44 44 48 136

MC 43 37 35 115

SO 51 45 50 146

total 138 126 133 397


REVISTA DE LA

societat musical

NOTÍCIES con voz y técnica sobrada su nada fácil cometido. […] Solo por esta tonadilla [El mundo al revés], realmente espléndida, habría que saludar con júbilo este disco. […] El disco se completa con dos oberturas de Martín y Soler en versión para cuarteto de cuerda con guitarra, muy gratas de oír […]. Es una manera de dar mayor variedad al disco y pueda escucharse sin fatiga de un tirón.» (Andrés Ruiz Tarazona en Diverdi, octubre 2009). «La Dispersione es un admirable grupo de profesionales que bajo las órdenes de Joan Boïls se plegó perfectamente a las necesidades de los tres solistas implicados. […] La sinfonía dio buena cuenta del buen hacer de orquesta y director, que incluso se permitieron un fraseo imaginativo y matizado en alguna de las repeticiones temáticas. […] Entre todos nos brindaron un Händel muy notable.» (Juan Carlos Galtier: «Daroca se luce» en Heraldo de Aragón, 9 agost 2009). Podeu també llegir en la pàgina 28 la ressenya de la presentació del disc que es va fer al Club Diario Levante. Per cert, si algú encara no té el CD o en vol algun altre per a regalar estos nadals, el pot aconseguir a El Corte Inglés, Fnac... o parlant amb algun dels membres del grup.

LA BANDA A LA RÀDIO.

El passat 24 d’octubre i per sorpresa, Ràdio 9 va transmetre el concert que la nostra Banda va oferir el dia 8 del mateix mes en el marc de les celebracions del 9 d’Octubre.

SAMUEL PÉREZ DIRECTOR DE LA BANDA DE CORBERA. Després de 12 anys al llarg dels quals s’ha deixat notar el seu treball i dedicació, Sam ha deixat la direcció de la Banda de Piles per agafar la batuta en altra banda, esta de la Ribera. Concretament es tracta de la de Corbera que va ser rival de la de Guadassuar al passat certamen d’Alginet. Li desitgem grans èxits.

ACTUACIÓ MUSICAL EN DIRECTE. El passat dilluns de Danses en la plaça de Reginaldo Barberà, un grup de músics que barrejava membres de Guadassuar, Alzira i Cocentaina ens van interpretar peces molt popurlars de pop i rock en versió instrumental. La gent va gaudir de la música fins ben entrada la matinada i l’espectacle va agradar molt al públic.

ACTUALITAT SUZUKI.

El nostre company Nico (violí i flauta) ha obtingut el Diploma de Professor Suzuki de violí que atorga l’Associació Suzuki Europea. Les proves es realitzaren el mes de maig a Sant Sebastià i comptaren amb un tribunal format per alguns dels més reconeguts professors de violí d’arreu d’Europa. Ara el següent objectiu que es planteja esdevé aconseguir el títol que atorga l’Associació Internacional Suzuki. També cal destacar la conferència-concert que amb el títol «El Mètode Suzuki: una altra educació és possible» oferiren Nico i els seus alumnes el passat 6 d’abril al Conservatori Municipal «Luís Milán» de Xàtiva, al marc de la seua Setmana Cultural i que es preveu repetir als Conservatoris de Torrent i València. El proper 13 de desembre, l’Aula Suzuki per a violí oferirà el seu primer concert al Palau de la Música de València.

ELS ALUMNES DEL COL·LEGIS VISITEN EL MUSICAL. Com és habitual els últims anys, el passat 14 de setembre visitaren el Musical els alumnes de 5 anys dels col·legis Balmes i Sant Francesc. Un grup de músics de la nostra Banda els va oferir una mostra de quasi tots els instruments de la Banda i l’Orquestra. (fotos Salva Colomer i Clementina Climent)

LA DISPERSIONE. Estes són dos de les diverses crítiques que ha rebut La Dispersione últimament, una del disc publicat i altra de la seua actuació al Festival de Daroca publicada amb el títol, ‘Daroca se luce’. «Ahora, el sello Enchiriadis nos ofrece, en excelentes versiones del conjunto La Dispersione, dirigido por Joan B. Boïls, tres tonadillas a solo […]. La solista en las tres tonadillas […] es Erika Escribá-Astaburuaga, soprano que cumple

19


REVISTA DE LA

societat musical

ESTIU MUSICFESTIU 2009 VISITA A AQUOPOLIS El passat 29 de juliol els membres de la Banda Jove, i algunes persones que no formen part d’ella ja per qüestions d’edat però que encara es senten joves, va acudir al parc aquàtic «Aquopolis» de Cullera a gaudir d’una jornada de diversió. Feia uns dies que havien culminat amb èxit la seua participació en el Certamen d’Alginet i ara tocava celebrar-ho. Ja de bon matí eixiren direcció Cullera preparats per a passar-ho d’allò més bé. El dia va ser molt animat com sempre i van haver moltes referències al certamen. Contàrem amb la presència de la familia Civera al complet. La Banda Jove seguirà treballant dur com fins ara i s’espera que els nous membres que han entrat en agost arriben amb les mateixes ganes i amb la mateixa il·lusió de tots els membres de l’actual plantilla. Si es treballa bé, estos actes lúdics seguiran tenint un lloc important en el calendari.

CELEBRANT EL CERTAMEN El dia 30 de juliol es va fer un sopar de celebració del 1r premi aconseguit a Alginet, al carrer Joan XXIII, el mateix lloc en que es fan els ja tradicionals sopars de preparació. La festa va acabar, com és habitual en totes les nostres festes, amb una xaranga que animà la sobretaula fins ben tard. Agrair des d’ací el treball inestimable dels membres de la Junta Directiva (en la foto)que prepararen tant eixe sopar com tots els de preparació del certamen i l’esmorzar del dia del Crist.

DIA DEL CRIST Com ja va sent costum el dia 6 d’agost tinguérem dos passacarrers. El primer, que sol sorprendre als despistats, va ser dels que celebraven 10 i 20 anys de músics (foto de l’esquerra). Feren parada en

20


REVISTA DE LA

societat musical casa de cadascun d’ells, amb fotos, traques i esmorzaret final. El passacarrer oficial (en la foto arribant a la plaça), on es repleguen els nous músics, va ser d’aquells que peguen la volta a tot el poble, arribant a carrers i places que alguns descobriren per primera vegada. L’esmorzar comptà enguany amb una novetat: la primera edició dels Premis Fondo Fairy, dels que teniu més notícia a la pàgina 31. Com és habitual, assistiren tots els pares dels nous músics que pogueren comprovar de primera mà el bon ambient que es respira sempre en les nostres celebracions.

DANSES Com sempre, el divendres de danses els músics participaren de l’espectacle, a banda de tocant, amb les seues disfresses. Enguany anaven ambientats en la Loteria, xiquets de Sant Ildefons inclosos. A destacar enguany la participació d’Álvaro Octavio Díaz, flautista de l’Orquestra del Palau de les Arts i des de fa uns mesos veí del nostre poble i membre de la Banda. D’eixa manera s’ha consagrat com a guadassuarenc de veritat. També veiérem a Jesús Osca amb els seus dos fills, que encara que viuen a Madrid, volgueren demostrar la vinculació a les seues arrels.

Fotos Paco Gimeno (Aquópolis) i Salvador Colomer.

21


REVISTA DE LA

societat musical

ESCOLA DE MÚSICA CURS 2009-2010

Per segon any consecutiu el número de matrícules ha sobrepassat les 240, fet molt significatiu donat que fins el curs 2007-2008 no es superaven els 180 alumnes. Des de la Societat Musical volem agrair a tots els pares (i alumnes majors) la confiança dipositada en la nostra Escola de Música, que després de 30 anys de funcionament continua intentant donar la màxima qualitat possible, amb un professorat amb una alta qualificació. Sí que és veritat que les infrastructures se'ns queden deficients, menudes, resultant molt complex ajustar tots els horaris, especialitats, professors, etc. en un edifici com el Musical.

CALENDARI ESCOLAR

Període lectiu: del 21 de setembre al 25 de juny No hi haurà classe: 9 i 12 d’octubre, 8 de desembre, del 24 de desembre al 6 de gener, 21, 22 i 23 de gener, 19 de març, de l’1 al 12 d’abril, 1 de maig. Cal estar atents als ponts que es puguen fer als col·legis del poble. S’anunciaran amb cartells al Musical.

AVALUACIONS 1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE

EXAMENS

ENTREGA DE BUTLLETINS

del 7 al 12 de desembre del 15 al 23 de març del 7 al 12 de juny

del 14 al 19 de desembre del 25 al 31 de març del 14 al 19 de juny

Les audicions de final de curs seran del 21 al 25 de juny. El programa es publicarà al llarg del 3r trimestre. Per a inscriure’s en les especialitats d’instrument, s’ha d’estar cursant llenguatge musical en aquesta Escola. Les mensualitats s’abonen a l’inici de mes i corresponen al mes anterior (setembre i juny seran de mig mes). Per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa. La taxa d’inscripció de 20 € s’abona pel banc junt a la primera mensualitat. Els pares que tinguen matriculats els seus fills a l’Escola de Música seran considerats socis de la Societat Musical i per tant estan obligats a abonar una quota anual, com qualsevol soci, de 24 €, la qual es passarà pel banc a novembre de 2009. Amb això tindran dret a rebre la Revista de la Societat Musical i a participar en altres activitats que s’organitzen per als socis.

22


BANDA JOVE (ORQUESTRA)

COR INFANTIL

tots

DISSABTE

DIMECRES

1r i 2n

CONJUNT CORAL

DIVENDRES DIMARTS i DIJOUS

DIMARTS i DIJOUS DIMARTS i DIJOUS

DIMARTS i DIJOUS

DIMARTS i DIJOUS

DIVENDRES

Adults -

5é 1r Grau Mitjà

4t

3r B

3r A

2n C

2n B

de 12 a 14

de 19 a 20.30

de 18 a 19 de 18 a 19 de 19 a 20 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 20.30 a 21.30 de 18 a 20 de 20.30 a 21.30 de 20 a 21.30

DILLUNS i DIMECRES

DIMARTS i DIJOUS

DILLUNS i DIJOUS

2n A

1r B

1r A

Beethoven B

Beethoven A

Mozart B

Mozart A

de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30

DILLUNS i DIMECRES DIMARTS DIJOUS DILLUNS i DIMECRES

Bach

HORARI

DIES

CURS

ANÀLISI I HARMONIA

MUSICAL

LLENGUATGE

INICIACIÓ MUSICAL

ASSIGNATURA

LLENGUATGE MUSICAL

Sala d’assaig

Sala d’assaig

2

7

2

1

2 dimarts 2 dijous 7

1

Juntes

de

Sala

AULA

LOURDES CASTELLS / JUAN CARLOS CIVERA / JOSÉ LUIS CASTELLS PACO GIMENO JUAN CARLOS CIVERA

PACO ZACARES

PACO ZACARÉS TERE RIBERA

JOSEP RIBES

LÍDIA CUCARELLA

TERE RIBERA

FINA GIMENO

INMA CALPE

PROFESSOR /A

CURS 2009-2010

tots tots tots

GUITARRA PIANO

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

tots

CURS

PERCUSSIÓ

TROMPETA

TUBA

TROMPA TROMBÓ I BOMBARDÍ

SAXÒFON

FAGOT

CLARINET

OBOÈ

FLAUTA

CONTRABAIX

VIOLONCEL

VIOLA

VIOLÍ

ASSIGNATURA

DIMECRES

DIJOUS

DISSABTE

DISSABTE

DISSABTE

DIES

DILLUNS DILLUNS i DIMECRES DIMARTS i DIVENDRES

DISSABTE DILLUNS, DIMARTS i DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

DIJOUS DILLUNS i DIMARTS DIVENDRES DIMECRES

DIMARTS DIJOUS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIMECRES

DIVENDRES DIMECRES i DIVENDRES

DIVENDRES DILLUNS i DIJOUS

ESPECIALITATS INSTRUMENTALS

de 15 a 21

de 17 a 20

de 17.15 a 21.30

de 16 a 20 de 18 a 21

de 18.30 a 21

de 9.30 a 12

de 17’30 a 20 de 16 a 21 de 17 a 21

de 18.30 a 21

de 17.30 a 20.30

de 17.30 a 20.30

de 17.30 a 20

de 17.30 a 20

de 17.30 a 21

de 16 a 20

de 19 a 20.30

de 17.30 a 21

de 15.30 a 20

des de les 18.30

de 9.30 a 14

d’11.20 a 13

de 9.30 a 14

HORARI

7

3

3 Aula assaig 5 4 assaig Aula assaig

8 8 4 4 5

8

3

5

6

6

8

2

1

2

3

8

6

1

AULA

ASUN BARRIOS OLGA PEIROTÉN

LUIS OSCA

JAVI BOÏLS

MOISÉS BOÏLS

JULIO ROIG SAMUEL SÁNCHEZ JOSÉ ENRIQUE BOÏLS PACO GIMENO VICENT OSCA JOAQUÍN CORTINA

PABLO ALONSO JUANJO CHORNET

SAMUEL PÉREZ

INNO SIGNES

TERE RIBERA VÍCTOR ESTARELLES

ALTEA MARTÍNEZ

PERFECTO OSCA

CARINA ASENSI

RAMON CANET

JOSEP RIBES

PROFESSOR/A

CURS 2009-2010


REVISTA DE LA

societat musical

Faristol Derek Bourgeois (1941)

Simfonia número 8 Les muntanyes de Mallorca

Es graduà en Música en la Universitat de Cambridge i estudià composició en el Royal College of Music. De 1970 a 1984 fou Professor de Música en la Universitat de Bristol. Ha sigut president dels compositors britànics i membre del Grup Assessor de Música del Consell de les Arts. En setembre de 1984 renuncià al seu treball com a professor universitari per a assumir la direcció de l’Orquestra Nacional de la Joventut de Gran Bretanya. En 1990 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Bristol. Es retirà a Mallorca en juliol de 2002, on va escriure nombroses obres, moltes d’elles dedicades a l’illa. És considerat el compositor britànic actual més prolífic, amb quaranta-sis simfonies, catorze concerts i altres obres orquestrals, set obres per a cor i gran orquestra, dos òperes, un musical i una considerable quantitat d’obres de música vocal i de cambra. És molt conegut per les seues obres per a Brass Band i per a Banda Simfònica, agrupació per a la que ha escrit sis simfonies. En el món de la música de banda està considerat un ultra avantguardista. També ha escrit una quantitat considerable de música per a televisió. És molt aficionat a incloure «bromes» en les seues simfonies com una versió de jazz de la Passacaglia de Brahms, un passatge en la 38 simfonia extret d’una pel·lícula de Tom i Jerry, un moviment de la 41 amb música inspirada en les «pel·lícules de l’oest» per a descriure Almeria, on es filmaren els spaghetti westerns, escriure la 32 simfonia en 32 moviments, dos d’ells per a percussió desafinada. En la Simfonia número 8, el moviment número 5 porta per títol «The Artà fugue» (La fuga d’Artà), que en anglés es pronuncia molt similar a «The art of Fugue» (L’art de la fuga), obra de Bach considerada una de les obres mestres de la Història de la Música.

Va ser composada l’any 2002, amb la idea de escriure una obra en honor de l’illa de Mallorca, on s’havia traslladat a viure, prop de la localitat d’Artà. A l’hora de posar noms als diferents temps de la simfonia, va utilitzar els noms de diferents serres i muntanyes. El relleu de Mallorca presenta tres unitats; el Pla, planura central envoltada per dues serres: la de Tramuntana, amb muntanyes més altes, i les Serres de Llevant, d’altures més modestes, a més d’altres cims menors. La zona nord de les Serres de Llevant, junt a la Badia d’Alcúdia, s’anomena Serra o Massís d’Artà. En la Serra de Tramuntana, entre d’altres cims podem trobar el Puig Major (1445 m), el Puig de Massanella (1364 m) i el Puig del Teix (1064 m), als que va dedicar la primera part de la seua simfonia. A la segona part, dedicada a la Serra d’Artà, dona nom als temps amb el Bec de Ferrutx (519 m), el Puig de Morell (també anomenat sa Talaia Freda, 562 m) i Artà, municipi mallorquí situat al nord-est.

24


REVISTA DE LA

societat musical

Silvestre Revueltas (1899-1940)

Paul Creston (1906-1985)

Compositor, violinista i director d’orquestra mexicà de vida intensa però breu. Format com a violinista i director en Mèxic i Estats Units, començà a composar tard, a principis de la dècada 1930, influït per l’exemple de Carlos Chávez, de qui va ser director assistent entre 1929 i 1935 en l’Orquestra Simfònica de Mèxic. En 1937 viatjà a Espanya, participant en la Guerra Civil en el bàndol republicà. Compositor autodidacta, la seua producció musical és escassa, amb títols com el ballet El renacuajo paseador (1933) i les obres orquestrals Ocho por radio (1933), Redes (1935), Homenaje a Federico García Lorca (1935) i La noche de los mayas (1939) i sobretot Sensemayá (1938), la seua obra més coneguda. En les seues obres, Revueltas demostra un profund coneixement de la música mexicana, donant un gran protagonisme al ritme.

Compositor precoç i bàsicament autodidacta per les carències econòmiques de la seua família, nascut com a Giuseppe Guttoveggio en Nova York en 1906, de pares emigrants sicilians. Als huit anys començà a estudiar piano i violí, però abandonà els estudis per a sostindre a la seua família, alternant el seu treball en bancs i companyies d’assegurances amb estudis tan diferents com llengües estrangeres, misticisme, piano i composició. El seu primer treball com a músic va ser com a organista en teatres on s’exhibien pel·lícules mudes. Entre 1934 i 1967 trteballà com a organista en una església de Nova York. Des de 1940 exercí com a professor de piano i composició a una Escola d’Arts de Massachusetts. A més de música simfònica va escriure partitures per a la ràdio i la televisió, per les que va rebre diferents premis. Junt a les obres de George Gershwin, la seua obra va ser la més interpretada d’un compositor nordamericà a Europa. Va ser president de la Societat de Compositors i Directors Americans. La seua obra és fermament tonal i amb un fort component rítmic, amb sis simfonies, concerts per a instruments solistes i orquestra (violí, marimba, piano, acordió, saxofon alt, trombó), música coral, música religiosa, un ballet i obres per a percussió. Va ser també un notable docent, publicant diversos llibres de Teoria de la Música.

Sensemayà És un poema simfònic estrenat l’any 1938. Està basat en un poema amb el mateix títol escrit pel poeta afrocubà Nicolás Guillén. amb el títol Sensemayá (canto para matar a una culebra): Este poema va inspirar a Revueltas a l’escoltar-lo en la pròpia veu de Guillén, impressionat per la cadència i el ritme dels versos: Mayombé-bombé-mayombé! En la seua primera versió era interpretada per un grup de cambra i posteriorment va ser orquestrada per ell mateix. Amb esta obra, l’autor va aconseguir el punt més alt de la seua producció musical, en una partitura rítmicament complexa i plena de textures aspres i directes. L’obra està escrita majoritàriament en un compàs que coincidix amb l’accentuació de determinades parts del poema (per exemple «Mayombé, bombé, mayombé»). Comença amb un ambient ondulant, misteriós, buscant el ritual per matar la serp. Inicia la tuba amb el tema que passa per les diferents seccions del metall i el vent-fusta, passant-lo per diferents moments d’expressió dinàmica i rítmica.

Concertino per a marimba i banda Consta de tres moviments i està escrit pensant en demostrar les capacitats de la marimba com a instrument solista, amb diferents cadències que permeten a l’intérpret mostrar el seu virtuosisme. El primer moviment, «Vigorous» (vigorós), mostra dos temes principals, un rítmic i altre més líric. El segon moviment, «Calm» (calmat), consta d’un tema introductori, presentat pel solo de flauta, que és seguit pel tema principal interpretat per la marimba amb quatre baquetes. L’objectiu de l’últim moviment, «Lively» (viu), és la varietat rítmica, barrejant moments lírics i dramàtics.

25


REVISTA DE LA

societat musical

MÚSICA I LLIBRES Com altres anys, per a Nadal o per al altra època de l’any, ahí van uns llibres recomanats per a regalar i per a llegir. Hi ha un poc de cada, des de novel·les, fins juvenils o...

de quatre xiquets amb quatre instruments musicals, a més de la que dóna títol al llibre, Liam y la flauta dorada, Nora y el fagot angelical y Lina y los timbales silenciosos. Recomanats a partir de 6 anys. Conté DVD amb continguts extra.

El violonchelista de Sarajevo de Steven Galloway (El Aleph Editores). És una novel·la sobre la dignitat i perillositat de l’esperit humà quan es troba baix una coacció extrema, com és el cas, enmig d’una guerra salvatge.

Sonata de amor de Blanca Álvarez (Anaya). Un llibre per a joves a partir de 12 anys que narra les històries independents de quatre xiques adolescents que compartiran al mateix temps alegries, decepcions, desitjos.

Las vírgenes de Vivaldi de Barbara Quick (Maeva Ediciones). És una recreació novel·lada sobre la Venècia en temps de Vivaldi i de la vida dins l’hospital per a orfes on ell treballava a través sobretot de les cartes d’una de les xiquetes.

El ruido eterno: escuchar el siglo XX a través de su música de Alex Ross (Seix Barral). Es tracta d’una història de la música del segle XX connectant els fets més destacats amb els principals compositors. Este llibre ha rebut nombrosos premis a nivell internacional.

La huella del ángel de Nancy Huston (Salamandra). Una novel·la premiada internacionalment que narra la història d’una jove algeriana que arriba al París de finals dels anys seixanta i es posa a treballar al servei d’un flautista.

Diez menús para un concierto. La cocina de la música de Joan Roca (Ed. Galerada). Són deu menús pensats a partir de deu fragments musicals de diferents autors, fragments que tenen a vore amb el menú corresponent. El llibre és acompanyat per un CD amb improvisacions al piano relacionades també amb els menús i els fragments.

Bemol pispante y el misterio Stradivarius de Antonio Amago i Núria Rodríguez (Siete Leguas Ed.). Llibre de narrativa juvenil, en realitat un conte interactiu (inclou un CD-Rom) sobre un ratolí que viu dins d’un piano, i que introdueix als xiquets (a partir de 6 anys) al món de la lectura i de la música.

El hombre y el foso... (cuanto más feo más hermoso). Manual musical apócrifo-festivo para tocar zarzuela sin morir en el intento de José Antonio Román Palomares (Lulu Editorial). Divertida caricatura sobre les coses que els solen passar als músics en la seua vida quotidiana.

Isaac y el violín desagradecido... y otras historias similares de Iñaki Rubio y Sandra Aguilar (Siete Leguas Ed.). Són quatre contes que narren les peculiars relacions

Disponible en la Biblioteca Pública. Oliver Sacks examina la relació amb la música de pacients, gent corrent o músics professionals per a fer una llum insòlita sobre eixe fenomen. A través d’anomalies com la «amusia» –o incapacitat per a sentir la música–, l’hipermusical síndrome de Williams –un estrany fenomen d’extrema sociabilitat–, les al·lucinacions musicals o la música com inspiradora d’autèntic terror, Sacks elabora un lúcid anàlisi de com la música és un factor clau per a crear la identitat humana, ja siga d’una manera patògena o com un agent positiu a l’hora de tractar el Parkinson, la demència, la síndrome de Tourette, l’encefalitis o els atacs de lòbul temporal. Sacks es revela novament com un esplèndid narrador, amb l’humor, l’erudició i la vastíssima cultura científica i humanista a què ens té acostumats.

26


REVISTA DE LA

societat musical

··· FITXER 1989··· Criden l’atenció els set concerts fets des de Corpus fins Sant Roc, exagerat per als nostres dies però habitual en aquell temps. Hi havia el Concert de Setmana Santa amb músiques “no molt animades”, un dedicat al dia d’Europa on va dirigir també Sam, Rafa i Juanba, i el Concert del 9 d’octubre que es va fer eixe dia i a la Plaça. Dijous 23 de març / Patronato, 20 h. / Concert de Setmana Santa Ecce Homo Parsifal (preludi) Rienzi (ob.)

Marxa eslava Las Walkirias (cavalcada)

Diumenge 7 de maig / Plaça, 20.30 h. / Commemoració del dia d’Europa Traner Suite en La (IV mov.) (J. Gómez) El Caserío West Side Story

Las dos comadres Coppelia Rienzi (ob.) Valencia

Dijous 25 de maig / Plaça, 23 h. / Concert del Corpus - X Retrobem la Nostra Música Joaquín Pedro Una ni d’albaes Obertura 1970 Estampes mediterrànies

Es xopà hasta la Moma Impresiones festeras

Diumenge 2 de juliol / Plaça / 22.30 h. / Concert d’estiu Antañona La Torre del Oro La leyenda del beso

Día de pascua en Catarroja Capricho italiano Valencia

Dissabte 8 de juliol / Plaça del Caudillo (Albaida), 22 h. / VI Festival de Bandes (CÍRCULO MUSICAL “PRIMITIVA ALBAIDENSE” d’ALBAIDA)

(CORPORACIÓ MUSICAL Traner de LA POBLA DE Capricho italiano VALLBONA)

(UNIÓ MUSICAL ALBAIDENSE d’ ALBAIDA)

Diumenge 16 de juliol / Plaça, 22.30 h. / Concert d’estiu Aires llevantins Coplas de mi tierra El lago de los cisnes Suite en La (III i IV)

La Gran Vía La del manojo de rosas Valencia

Diumenge 30 de juliol / Plaça, 22.30 h. / Concert d’estiu (BANDA JOVE)

Czardas Egmont La tebernera del puerto Valencia

Diumenge 6 d’agost / Plaça, 00.30 h. / Concert del Crist En er mundo En un mercado persa La leyenda del beso (selecció) Capricho italiano

Islas Canarias Ciclo de ríos 1812 Himnes a Guadassuar i a la Comunitat Valenciana

Dimecres 16 d’agost / Plaça, 23 h. / Concert de Sant Roc Antañona América Las dos comadres Maram

Las hijas del Zebedeo Bocetos del Cáucaso Una noche en Granada Fiesta de las trompetas Valencia Dilluns 9 d’octubre / Plaça, 20.30 h. / Concert del 9 d’octubre Casildo La leyenda del beso (intermedio) La torre del oro Suite en La (III i IV) La del manojo de rosas Valencia

Diumenge 3 de desembre / Patronato, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília Añoranza Variacions sobre un tema suís Homenatge a Sorolla

Concert per a saxòfon (Glazounov) Guillermo Tell Gozos a Santa Cecilia, Himno a Santa Cecilia Himnes de Guadassuar i de la Comunitat Valenciana

24


REVISTA DE LA

societat musical

28


REVISTA DE LA

societat musical

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE ALEGRE MA NON TROPPO

ENSAYO DE ORQUESTA

Títol original: Alegre ma non troppo Any: 1994 Duració: 100 min. País: Espanya Director: Fernando Colomo Guió: Joaquín Oristrell & Fernando Colomo Música: Diversos Fotografia: Javier Salmones Actors: Pere Ponce, Penélope Cruz, Óscar Ladoire, Rosa María Sardá, Jordi Mollá, Nathalie Seseña, Luis Ciges, Javier Cámara

Títol original: Prova d’orchestra Any: 1978 Duració: 70 min. Pais: Italia Director: Federico Fellini Guió: Federico Fellini Música: Nino Rota Fotografia: Giuseppe Rotunno Actors: Francesco Aluigi, Balduin Baas, Ronaldo Bonacchi, Claudio Ciocca, Clara Colosimo Un fals documental sobre l’assaig d’una orquestra portada fins una situació límit, per a demostrar que una orquestra s’assembla a una família, a una oficina o a la mateixa societat. Un grup de músics i un autoritari director d’orquestra es reunixen, concedint una entrevista a un invisible periodista. Tota la pel·lícula transcorre en una església. Els músics arriben en xicotets grups mentre un equip de televisió els va entrevistant. Cada músic parla del seu instrument com si fora el més important. De sobte, apareix el director, que parla amb accent alemany. L’orquestra comença l’assaig, però poc a poc arriba el desordre. El director demana ordre, el delegat sindical i alguns músics comencen a discutir i a pintar eslògans. Els músics més majors es posen del costat del director, mentre que la majoria descansa bevent i fumant en un bar. Se sent un gran soroll i una de les parets de l’església esclata. L’arpista mor i el director convoca a la resta dels músics de nou a l’assaig, cridant altra vegada en alemany. El que pareix un cant d’admiració cap a la música clàssica i la relació d’amor entre el músic i el seu instrument, i entre els distints instruments, es transforma en una interessant fàbula sobre la societat moderna, sense renunciar a l’humor.

Pablo, un jove músic homosexual, ingressa en la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE) com a trompista. Preten satisfer en tot a la seua pintoresca mare i superar els efectes de la ruptura sentimental amb un company. És un músic no massa brillant, massa influït per sa mare i poc reconegut per son pare. Creu, aconsellat per un psiquiatre, que encara que sempre ha cregut ser gai, en realitat no ho es. Una pel·lícula sobre l’amor i el desamor, la música, l’ambició, els amics i l’amistat, les relacions entre les persones, com apropar-te a la xica que t’agrada si esta està enamorada d’un professor i la que no t’agrada és la que va darrere de tu. Vicent Fuertes, un músic de la nostra Banda estava en aquell moment a la JONDE i ens conta la seua experència: ‘Vaig coincidir amb la filmació d’aquesta pel·lícula en 1993 en un dels meus primers encontres amb la JONDE. Després de filmar durant més de 4 hores, repetint escenes i moviments, vaig decidir que el món del cine no era per a mi, així que em vaig passar tot l’encontre intentant escapar del tema. Va ser molt curiós estar tot el temps amb actors com Penélope Cruz, Rosa Maria Sardà i altres menys coneguts, veientlos treballar i estar clavat dins d’una producció cinematogràfica. He de dir que vaig escaquejar prou ja que si veieu la pel·li crec que sols aparec en un parell d’escenes. La veritat és que vaig preferir eixir a vore la vida nocturna de Santander que estar gravant hora darrera hora durant l’encontre.’

29


REVISTA DE LA

societat musical

47, la edad de Cristo, justa

El Fosquibrut desafinat

123, la edad de Cristo, justa

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

EL CABINISTA

962570719

(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

WANTED. Es busca a dos músics joves vestits de músic que el dia la celebració d’Alginet obriren la porta del WC d’una xica músic més major. Portaven un cop en la mà.

MÉS PUBLICITAT. Publicitat subliminal? Anava dedicat al conserge del Musical un dels fragments del concert de Sant Roc en que sonava música de Abba?

CONVOCATÒRIA. Es convoca el I Premi de Composició per a tuna i banda. El solistes ja els tenim. Demostraren les seues qualitats en la celebració d’Alginet davant l’MV. I els va quedar que no et fan bufar abans de cantar.

GANES DE FESTA. «Hui també ho celebrarem a l’MV tota la nit?» (pregunta formulada per diversos membres de la Banda Jove al director de la mateixa en arribar a Nàquera per a actuar).

PUBLICITAT. Ens ha arribat propaganda d’una empresa de ‘morros de lloguer’. Especial per als músics que participaren al concert de Sant Roc i que feia temps que no bufaven l’instrument.

CARAMELS. El tio Fernando anuncia que, com el curs passat, i davant l’elevada demanda de caramels per part dels xiquets d’iniciació, només en donarà dijous i divendres. I si és festiu, la setmana següent.

històries del pare vicent 10

CIVERADES

Ximo!!! Sopla pa fuera que pa dentro es chupar

30


REVISTA DE LA

societat musical

ACTE D’EXALTACIÓ DEL FONDO FAIRY

El passat estiu algunes de les components del Fondo Fairy va realitzar una sèrie de cerimònies d’exaltació i adoració al producte que els dona nom. En la foto podem veure a un grup de sacerdotesses d’este tradicional grup de la Banda de Guadassuar en plena cerimònia. Per la seua banda els components del fondo masculí han declarat que ells no fan cerimònies públiques d’adoració al producte que els dona nom.

PRIMERA EDICIÓ DELS PREMIS FONDO FAIRY 2009 Premi «a l’home de la barba», a Ximo Cortina, al confondre’l amb un home perquè portava barba.

Ací tenim els premis que oferiren el Fondo Fairy el dia del Crist. És la primera edició i amenacen amb seguir any rere any proclamant-ne. Foren els següents:

Premi «llançolà», a Pepelu, per les seues atraccions cap al Fondo Fairy.

Premi «all in en parelleta de dossos», a Quique Roig, per fer un all in i jugar-se totes les fitxes de poker en les cartes mes baixetes que hi ha.

Premi «campions», a tota la Banda, pel triomf al Certamen «Vila d’Alginet».

Premi «cul d’or», a Víctor, per fer una sèrie de «calvos» el dia del certamen.

Premi «a vore si en Santa Cecília podeu superar-ho», al Fondo Viagra, per tal de veure si poden superar el que feren el Fondo Fairy a l’esmorçar del Cristo

Premi «jo vull ser del Fondo Fairy», a Ferran, per repetir moltes vegades que li agradaría unir-se al fondo de les xiques.

Pd: Premi improvisat pel Fondo Viagra: «tot menys tocar» a Colo.

Premi «a bare de beeee», a Paquito, per fer famosa eixa frase. Premi «una tarde de veranoooooo, pum, chin, pum chin, pum...», a Civera i al Fondo Petardo, per cantar tantes vegades esta cançoneta. Premi «capacitació», a Ximo de la Noche, per no vindre al certamen perquè estava estudiant per a presentar-se a la capacitació. Premi «on estic?», a Joan, per caure’s de la llitera a l’Alberg de Santa Anna, i despertar-se a una altra diferent. Premi «no te’n perds ni una», a Colo, perquè sempre està a tots els llocs. Premi «enguany que t’has rapat????», a Civera, ja que al guanyar un altre certamen, no sabem que es el que s’ha rapat (segons ell, el «sobaco»).

31


àlbum 18 de juliol de 2009 La nostra Banda de Música participa per primera vegada en el Certamen Vila d’Alginet i aconseguix el Primer Premi. Participa amb l’atreviment de competir amb una plantilla configurada bàsicament pels músics de la Banda Jove, reforçats amb un grup de músics més experimentats. Alguns d’ells encara no fa un any que han entrat a la Banda, però s’ho prenen com si foren professionals. Assajos parcials i generals, concentració a Santa Anna, estudi a casa. Tot esforç es fa necessari per a aconseguir el triomf. I arribaren a la meta. Per això hem volgut dedicar-los estes dos pàgines, com a mostra del seu esforç i com a agraïment al mateix. Amb un generació com esta, podem estar segurs del futur de la nostra Banda.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.