REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR setembre-octubre-novembre-desembre 2011
REVISTA DE LA
societat musical
NOUS MÚSICS 2011
El 5 d’agost s’incorporaren a la Banda Jove i a l’Orquestra Jove vint-i-un xiquets i xiquetes. La Banda de Música va passar casa per casa en un passacarrer que va recórrer gran part de poble. A la foto podem veure a Mar Galan Ribes (oboé), Andrea Meseguer Boïls i Ana Osca Torres (flautes), Maria Almazán Añó, Maria Baldrés Alòs, Maria Boïl Sanchis i Maria Gandia Camarasa (clarinets), Miguel Garcia Ferri (saxo), Fidel Beltran Oliver, Francesc Gimeno Yago, Manuel Lozano Tello i Daniel Sentamans Lorente (trompetes), Vicent Escutia Llopis (trombó), Mónica Asensi Caicedo, Pau Lorente Asensi, Gema Pau Giménez, Neus Pèrez Núñez i Ariadna Polanco Navarro (violins), Marta Collado Cascales (viola), Neus Pérez Polanco (violoncel) i Vicente Osca Oliver (percussió). A més de Juan Carlos Civera, director, i Paco Gimeno, president, també apareixen Samuel Pérez Ortega i Josep Lluís Castell Sabater. Samuel, que va entrar a la Banda en
1977 sempre havia reclamant que la Banda no va passar a recollir-lo per sa casa, i aprofitant que la seua filla Neus entrava enguany, es va reparar el deute després de trenta-quatre anys. Josep Lluís, Pepelu o Homegran per als amics, és un músic nascut a Algemesí que començà a tocar amb nosaltres allà per l’any 2006. S’ho ha pres tant a gust que ja és un més dels nostres, igual toca la trompeta que canta, dona classes de Conjunt Vocal i Cant a l’Escola de Música i solament li falta ja comprar-se una casa a Guadassuar i portar als seus fills a alguna escola del poble.
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
GUADASSUAR
Número 48 setembre-desembre de 2011
SUMARI
EDITA:
Nous músics 2011 ..................................................... 2 Festivitat de Santa Cecília ....................................... 3 Activitats ..................................................................... 4 Notícies ............ ........................................................ 5 Estiu: música i festa ................................................. 7 Discografia .................................................................. 8 Curs de Música Antiga ............................................ 9 1961-2011 Cinquanta anys de música ................ 10 1986-2011. Vint-i-cinc anys de músics ............... 11 1991-2011. Vint anys de músics .......................... 12 2001-2011. Deu anys de músics .......................... 13 Èxit de la xaranga El Pito del Sereno ................... 14 Faristol ......................................................................... 15 Estiu 2001. Viatge a Itàlia ....................................... 17 Escola de Música ...................................................... 18 Llibres de música .................................................... 20 Cine de música- Música de cine .......................... 21 Documents ...................................................................
Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent, 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Zaida Ginestar FOTOS: Salvador Colomer, Josep Ribes Villaba, Zaida Ginestar, Arxiu RSMG. Imprimeix: IPL / Impremta La Pobla Llarga
600 exemplars
amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana
2
REVISTA DE LA
societat musical
FESTES DE LA MÚSICA 2011 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA FESTES DE NADAL PROGRAMA D’ACTES DISSABTE 10 DE DESEMBRE
DIMARTS 22 DE NOVEMBRE
CONCERT DE SANTA CECÍLIA
DIA DE SANTA CECÍLIA 19’30 HORES: Missa a l’Església en record dels músics, socis i amants de la música difunts.
BANDA DE MÚSICA 19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL 22 HORES: Sopar de germanor per als músics participants.
DISSABTE 26 DE NOVEMBRE
FESTA DE SANTA CECÍLIA
DISSABTE 17 DE DESEMBRE
18 HORES: Cercavila i recollida de nous músics.
CONCERT DE NADAL BANDA JOVE ORQUESTRA JOVE COR INFANTIL
18’45 HORES: Trasllat a l’Ermita de la imatge de la nostra patrona.
19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL
19 HORES: Missa a l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília, cantada per la Coral Mestre Llorenç Ruiz. A continuació processó des de l’Ermita al Musical.
DIUMENGE 25 DE DESEMBRE
FELICITACIÓ NADALENCA BANDA DE MÚSICA COR INFANTIL 13 hores PLAÇA MAJOR
22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.
QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM
3
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2011 CONCERT DEL CRIST. Divendres 6 d’agost, Plaça Major, 23.30h.
xicoteta. S’interpretaren obres per a solistes, obres amb cantants, dolçainers, una ballarina, un pasdoble amb castanyoles, mambos, bandes sonores... Ningú va quedar defraudat amb els resultat. Més de cent cinquanta minuts de música que van fer vibrar a tots els allí presents. A destacar també el nombre creixent de músics forasters que cada any s’animen a participar en este concert.
El tradicional concert del dia del Crist va comptar amb la participació dels components de la Banda Jove i de la Banda Gran de la nostra Societat. Aquest concert, fou dirigit per Jose Luis Civera, germà del nostre director titular, en qualitat de director convidat. S’interpretaren peces de sarsuela com El bateo i El baile de Luis Alonso, el pasdoble Goya, i les obres Manhattan Symphony i Orient Express.
CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Dissabte 8 d’octubre, Auditori Municipal, 20.30h. El concert commemoratiu de la festa dels valencians va tindre dues parts ben diferenciades, la primera d’elles amb les sarsueles La leyenda del beso i La Tempranica i la segona amb obres d’Asins-Arbó, Biba la banda i el poema simfònic 1936, España en guerra totes dues obres relacionades amb la televisió i el cinema. Al descans del concert es va nomenar Personatge de l’Any a Guadacoop, en l’any en que commemora el centenari del cooperativisme agrari al nostre poble.
CONCERT DE SANT ROC. Dimarts 16 d’agost, Plaça Major, 23.30h. El concert més esperat de l’any tornà a ser un rotund èxit. En la tercera edició del concert obert en el que es convida a participar a totes aquelles persones que han format de la nostra Banda, al voltant de cent cinquanta músics es reuniren per a fer disfrutar als centenars de persones que omplien de gom a gom la plaça des de l’hora de la processó. I de nou la plaça es va quedar
Dos imatges del concert de Sant Roc. A l’esquerra, un moment de la magnífica actuació de Rubén Marqués. Baix, el nostre president fa entrega de diferents ramells de flors a Juan Carlos Civera, Isabel González, ballarina, i Josep Lluís Castell i Lourdes Martínez), cantants.
4
REVISTA DE LA
societat musical
NOTÍCIES LA NOSTRA BANDA DE MÚSICA AL CERTAMEN DE VALÈNCIA DE 2012 En este moment ja està presa la decisió d’inscriure a la nostra Banda per a participar en la Secció d’Honor, la màxima categoria, del Certamen Internacional de València que se celebrarà el proper mes de juliol. A hores d’ara s’està decidint, entre diferents possibilitats, quina serà l’obra lliure amb la que es competirà. El següent pas serà formalitzar la inscripció el proper mes de gener i esperar un possible sorteig si la quantitat de bandes inscrites supera el màxim que establixen les bases. De moment el que ja ningú podrà dir, com ha passat en altres ocasions, és que esperem a veure quines són les altres bandes inscrites abans de prendre la decisió definitiva. A partir d’ara ja poden anar preparant-se les bandes que vullguen competir amb nosaltres. Ja poden anar preparant-se els músics per a la marató d’assajos que ens venen al damunt. Ja poden anar preparant-se els incondicionals seguidors de la nostra Banda que hauran de suportar la mitja marató de concerts preparatoris, sempre amb el mateix programa, i anar buscant les pancartes per a eixe dia. Ja poden anar preparant-se els membres de la Junta Directiva i les seues dones per a la carrera de sopars de les últimes setmanes. El que sembla que ja està preparat és Juan Carlos Civera, que sembla que és incombustible.
LUX VENTI PARTICIPA EN UN FESTIVAL A AMBERES (BÉLGICA) El grup de música antiga Lux Venti participà els dies 27 i 28 del passat més d’agost en la secció International Young Artist’s Presentation (IYAP) del Festival van Vlaanderen que es va celebrar a Amberes (Bélgica). Ha sigut un dels sis grups seleccionats per a participar este any en la IYAP, un festival que permet a joves promeses presentar-se davant de programadors de tot el món. Lux Venti és un grup que es dedica a interpretar música del Renaixement. Està format pel nostre company Xavier Boïls Ibiza, cornetto, a més de Núria Sanromà Gabàs, cornetto i flautes; David García Martínez, sacabutx tenor i alt; Xavier Banegas López, sacabutx tenor i baix, i Manuel Quesada Benítez, sacabutx tenor i alt. Per a esta important cita en Amberes, el grup s’ha preparat amb una xicoteta gira de concerts al llarg del més d’agost. L’ermita de la Mare de Déu de Montiel en Benaguasil (on es va celebrar el campament musical de la nostra Societat el passat juliol); el saló gòtic del Castell de Peníscola (en el marc del Festival Internacional de Música Antiga i Barroca), el Monestir de San Jeroni en Llocnou (València), i la Basílica Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (dins el Festival Internacional de Música) foren els llocs elegits.
CONCERT SOLIDARI AMB ELS DAMNIFICATS DEL TERRATRÈMOL DE LORCA DE MAIG DE 2011 El passat 11 de maig dos terratrèmols sacsejaren la localitat murciana de Lorca, deixant nou morts i prop de tres-cents ferits. Prop de deu mil persones foren evacuades a conseqüència del sisme més destructor en Espanya dels últims cinquanta-cinc anys. Diferents edificis històrics i culturals patiren danys i prop del huitanta per cent dels edificis quedaren afectats en major o menor mida. Des de la Federació de Societats Musical de la Comunitat Valenciana es va convidar a totes les Societats Musicals federades a participar en la Campanya Solidària amb Lorca, per a col·laborar amb els afectats dels tràgics terratrémols. Per tal motiu, la Junta Directiva de la Societat Musical de Guadassuar, d’acord amb l’Ajuntament del nostre poble va decidir aprofitar el concert commemoratiu del 9 d’Octubre que es va celebrar el dissabte 8 d’octubre i convertir-lo en un concert solidari. A l’entrada de l’Auditori Municipal es col·locaren unes urnes on es recolliren més de quatre cents euros. La Societat Musical va completar fins a la cinc cents euros que es la quantitat que finalment es va enviar a la Federació per a que la fera arribar als afectats.
LA MÚSICA DE LA DISPERSIONE A SPOTIFY Ja podeu escoltar l’últim disc de La Dispersione de manera gratuïta en Spotify. Recordem que este sistema d’escoltar música debades és totalment legal.
5
REVISTA DE LA
societat musical VISITA DELS ALUMNES DEL CEIP BALMES A LA NOSTRA ESCOLA DE MÚSICA Des de fa uns anys per l’inici de curs, els alumnes de 5 anys dels col·legis del nostre poble visiten les instal·lacions del Musical. En esta ocasió la visita es va programar per al dia 12 de setembre i solament la pogueren realitzar els xiquets i xiquetes del CEIP Balmes (foto de la dreta). Un grup de músics joves de la nostra Banda els va rebre i els va oferir un xicoteta audició dels diferents instruments que formen part de la Banda i l’Orquestra. A més s’emportaren una carpeta amb dibuixos del diversos instruments. Ens conten les mestres que s’ho passaren d’allò més bé i que alguns d’ells ja s’han matriculat per a iniciar els estudis a la nostra Escola de Música.
PACO ZACARÉS GUANYA UN PREMI EUTERPE El dissabte 29 de octubre se celebrà en l’Auditori de Rafelbunyol la XII Gala de la Música Valenciana en el transcurs de la qual tingué lloc el lliurament dels Premis Euterpe concedits por la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). Entre els premiats hem de destacar al nostre amic Paco Zacarés, exdirector de la nostra Banda i actualment professor de la nostra Escola de Música. A la foto de baix el podem veure en el moment de rebre el Premi a la Investigació, Producció i Creació Musical, apartat de Creació Musical per la seua obra De Causis - The Order Of The Chaos.
LA SOCIETAT MUSICAL I LES NOVES TECNOLOGIES Web, hotmail, issuu, facebook, twiter, twenty... són termes que ja són del domini públic. Joves i menys joves s’arrimen a les noves tecnologies i tenen un compte de correu electrònic, un perfil al facebook o a altres xarxes socials. La Societat Musical no podia ser menys i, encara que no tenim de moment pàgina web, si que disposem des de fa cinc anys d’un compte de correu electrònic (guadamusical@hotmail.com) des del que donem informació de totes les nostres activitats: Escola de Música, concerts de la Banda o de l’Orquestra... A hores d’ara ja tenim a este correu més de sis cents cinquanta contactes que reben puntualment totes les nostres notícies entre músics, antics músics, socis i simpatitzants. També comptem amb un perfil a facebook, Musica Guadassuar, amb quasi un miler d’amics contactats. Igualment es pot trobar a la plataforma issuu la col·lecció completa de les revistes que hem publicat (www.issuu.com/guadamusical). Qualsevol persona que tinga interés en contactar amb nosaltres a través de qualsevol d’estes dos vies no té més
que enviar-nos un correu electrònic o una sol·licitud d’amistat al facebook. Tenim en fase de proves un perfil en twitter i en projecte un altre en twenty i en estudi la creació d’una pàgina web. Continuarem informant.
6
REVISTA DE LA
societat musical
ESTIU 2011: MÚSICA I FESTA El mes d’agost s’ha convertit en el mes més musical de l’any. Al actes que tradicionalment es fan en les festes del poble els músics han sumat el seu toc personal. El passacarrer del dia del Crist (a la foto de l’esquerra) s’ha convertit des de fa anys en el més multitudinari de l’any i en el que més carrers, amb diferència, es recorren. És el passacarrer en que s’incorporen a la Banda i a l’Orquestra un bon grapat de xiquets i de xiquetes i en el que la Banda de Música recorre el poble de punta a punta, passant casa per casa. Rar és el carrer, fins i tot dels més nous, pel que no s’ha passat en alguna ocasió en els últims anys.
A l’esmorzar és on continua la festa. Allí s’ajunten músics majors i xicotets amb pares i mares dels nous músics. I sempre es perllonga més enllà de l’hora que correspon a un esmorzar en sentit estricte, amb festa i animació per part d’alguna xaranga improvisada (foto de l’esquerra) o no tan improvisada. Enguany fallaren els premis Fondo Fairy encara que tinguérem uns regals especials per a Paco Gimeno i Leopoldo García, que enguany compleixen cinquanta anys de músics. Esperem que les xiques reprenguen en futures ocasions la seua part de la festa.
El divendres de Danses també fa temps que s’ha convertit en el dia més espectacular de la Setmana. Centenars de balladors i balladores fan que el carrer del Crist siga una Dansà contínua en tota la seua extensió durant diverses hores. Els músics ja fa anys que s’han sumat a l’espectacle disfressant-se i aportant el seu toc particular. Enguany es vestiren de monjos budistes tal com podem veure a la foto.
7
REVISTA DE LA
societat musical
L’Associació de Clarinets de Guadassuar (ACG), fidel als seus costums tradicionals, va celebrar la seua reunió d’estiu. Enguany no va poder ser al més de juliol i ho va celebrar al setembre per a tancar la temporada. També va haver de canviar de seu i es va fer un sopar al bar d’Anna Garcia, una de les components de l’Associació. A la foto podem veure al grup de clarinetistes que van acudir.
discografia MULTAQA Portem en esta ocasió a la nostra Revista un CD de música contemporània perquè va ser gravat a l’Auditori del nostre poble el novembre de l’any passat. Multaqa, que és el títol d’una de les obres, significa en àrab «encontre amistós en un espai obert». El protagonista és el trombonista Carlos Gil, amb el qual col·laboren diversos grups com Spanish Brass, 2i2 Quartet o Ensemble Espai Sonor. Conté set obres de compositors actuals espanyols, com Voro Garcia (de Sueca), Juanjo Colomer (d’Alzira) o de Paco Zacarés.
8
REVISTA DE LA
societat musical
IX CURS DE MÚSICA ANTIGA GUADASSUAR 2011 Un altre any, més de cent persones han participat en la novena edició del Curs de Música Antiga de Guadassuar, gran part d’elles procedents de fora de la C. Valenciana (Cantabria, Orense, León, Albacete, Múrcia, Madrid, Tarragona, Barcelona, Conca, Almeria, Saragossa...) i un pocs de l’estranger (Itàlia, França, Suïssa i Mèxic). El poble de Guadassuar s’ha acostumat ja a vore transitar durant uns dies de finals d’agost i principis de setembre pels seus carrers grups de gent forastera que ocupen comerços, bars, cafeteries, forns... que fan fotocòpies i arriben en taxi, que escodrinyen els carrers i els edificis més emblemàtics del poble gaudint de la tranquil·litat de les nits d’estiu i saludant, com si es conegueren de tota la vida, als rotgles de guadassuarencs que prenen la fresca a la porta de les seues cases. Al final d’eixos dies ens deixen diversos concerts, audicions, conferències, etc. I s’emporten el regust d’uns dies d’estiu convivint amb la música en un tranquil poble de la Ribera. I això ho conten allà on van. El professorat fa el mateix. Als seus currículums i trajectòries apunten amb molt d’orgull que són o han sigut professors del Curs de Música Antiga de Guadassuar, per cert, l’únic d’estes característiques a la C. Valenciana i ja un dels més importants dels que es fan a l’estat espanyol. El número de seccions, número d’alumnes, nivell del professorat i nivell de l’alumnat ho corroboren clarament.
A més, ve públic de pobles veïns expressament als concerts i conferències. I el nom del poble apareix en premsa, ràdio, televisió, pàgines web, etc., arriba a conservatoris, centres culturals, ajuntaments, escoles de música, auditoris... perquè és un esdeveniment molt destacable el que ocorre eixos dies. Potser no estaria mal que el poble de Guadassuar s’ho creguera, i a més sabera vendre que és en realitat el poble de la música antiga. La comissió organitzadora
9
REVISTA DE LA
societat musical
1961-2011: 50 ANYS DE MÚSICA També pertany a una família de músics. El seu pare va tocar primer l’oboè al llarg de molts anys i posteriorment el saxo baix fins que la salut el va obligar a jubilar-se. Altres familiars seus també foren músics de gran afició, com el tio Pepe Vidal (fagot) de gran record per las músics majors i Carlos Beltrán (saxo) que fins als últims dies de la seua vida va ser un dels més fidels seguidors de la Banda. La seua filla Maria José és oboé en excedència i ha estat donant classe als més menuts de la nostra Escola fins que l’embaràs que li donarà el segon nét a Leopoldo l’ha obligat a deixar-ho. També és músic el seu nebot Julio.
El passat més d’agost, i per sorpresa, es va fer un xicotet reconeixement a dos músics que complien 50 anys de dedicació a la nostra Societat Musical: Paco Gimeno i Leopoldo Vidal. Els dos realitzaren els seus estudis musicals a l’Escola d’Educands de la Banda de Música, primer a càrrec de Juan Barberà (germà de Reginaldo Barberà, músic que dona nom a la plaça) i posteriorment de don Virgilio Beltrán, aleshores director de la Banda. Entraren a la Banda en 1961, en una època molt diferent a l’actual. A l’Escola anaven mollts pocs xiquets a estudiar música i la Banda no tenia res a veure amb l’actual. Els acompanyaren Blai Asensi Osca (trombó), Vicente Beltran Vidal (clarinet) i José Esteve Camarasa (clarinet) als que veiem en una foto de setembre de 1962 (foto de dalt) Des d’estes pàgines volem reconèixer també a les seues dones, Mari Ángeles i Fina (a la foto de baix junt a Juan Carlos Civera i els dos homenatjats). Sense el seu suport ells no podrien haver arribat fins ací.
FRANCISCO GIMENO ASENSI Entrà a formar de la Banda tocant el fliscorn. Amb posterioritat va passar a tocar la trompeta i des de l’any 1980 toca la tuba. Podem dir al voltant d’això, que és segurament un dels pocs músics que ha entrat a la Banda dues vegades, doncs l’any 1980 el passacarrer que habitualment serveix per a incorporar als nous músics, va passar a recollir-lo. Pertany a una de les famílies amb més tradició musical de Guadassuar. Ja van ser músics el seu iaio Joaquin Gimeno, que tocava el bombardí, i els seus germans. Més recentment hem de recordar a son pare, el tio Joaquín (fliscorn i percussió), músic de gran record per a tots nosaltres que ens va deixar l’any passat després de 70 anys de dedicació a la nostra Banda. També als seus germans Joaquín (trombó), Pepe (fliscorn i trompeta), al seu cosí Blai (trombó). I evidentment als fills i filles Mari (flauta), Paco (bombardí i trombó), Fina (percussió) i Quique (fagot). Cal recordar també que sa casa és la seu habitual de les nostres festes des de fa un bon grapat d’anys. Ha format part de la Junta Directiva amb diferents càrrecs i des de l’any 1992 assumeix el càrrec de President de la nostra Societat.
LEOPOLDO VIDAL GARCIA Entra a la Banda tocant l’oboè, instrument al que ha sigut fidel fins a l’actualitat. Forma part de la Junta Directiva de la nostra Societat des de fa molts anys.
10
REVISTA DE LA
societat musical
1986-2011: 25 anys de músics Com és costum en la nostra Revista, anem a recordar a aquells xiquets i xiquetes que entraren a la Banda ara fa vint-i-cinc anys. Aquell dia del Crist de 1986 s’incorporaren cinc xics i cinc xiques. Foren els següents: Luis Alapont Osca (fagot), Gema Barberá Boïl (clarinet), Vicenta Fuertes Pérez (trompeta), Gema Llopis Ribes (saxo), Salvador Martínez Camarasa (percussió), Perfecto Osca Año (trombó), Inma Osca Ruiz (saxo), Luis Perales Camarasa (trompeta), Elisa Ribes Perales (clarinet), Bernat Segui Aliño (fliscorn). Dels deu, solament tres continuen vinculats professionalment al món de la música, Luis Alapont, Perfecto Osca i Inma Osca, una altra persona ja ha faltat, Gema Barberà, i la resta han dedicat les seues vides a altres professions. Com a anècdotes podem dir que Vicenta Fuertes continua vinculada al món musical pel seu matrimoni amb Salvador Sentamans, trompetista professional a Mallorca i Gema Lopis este estiu ha vist entrar en la Banda al seu fill el mateix dia que ella però amb vint-i-cinc anys de diferència. Dels que són músics professionals a continuació incloem el breu currículum que ens han fet arribar: LUIS ALAPONT OSCA Va començar els estudis a l’Escola de Música, cursant un any de clarinet i canviant després al que serà el seu instrument definitiu, el fagot, amb Joaquín Osca Pons. Va continuar al Conservatori Professional de Carcaixent on acaba el Grau Mitjà i posteriorment finalitzà el Grau Superior al Conservatori de València amb els professors José Enguídanos i Juan Iznardo. Ha treballat com a professor de fagot a diferents Conservatoris Professionals de Galícia (Ferrol i Ourense), Castella la Manxa (Almansa, Ciudad Real i Puertollano) i València (Torrent i Ontinyent). En l’actualitat és professor de fagot al Conservatori Professional Perfecto Garcia Chornet de Carlet.
6 d’agost de 1986, els sis xics i xiques a l’escala de l’Ajuntament. J. PERFECTO OSCA Inicià els estudis a l’Escola de Música de Guadassuar, on cursà el grau elemental de trombó amb Joaquín Vidal, professor amb el qual continuà cursant els graus mitjà i superior al Conservatori Superior de Música de València, obtenint el títol superior de trombó el 1996. L’any 1998 començà els estudis de contrabaix amb Paco Lluch, primer a la nostra Escola de Música i després al Conservatori José Iturbi de València on obté el títol professional l’any 2009.
INMA OSCA Començà els estudis a la nostra Escola de Música amb el saxo, on cursà el grau elemental amb el professor Joaquin Ferrer Roig. Després cursà estudis de viola en l’Escola de Música i el Conservatori Mestre Vert de Carcaixent, finalitzant-los al Conservatori Superior de Valencia. Després d’impartir classes a diversos conservatoris d’Andalusia, actualment treballa al de Baza (Granada).
11
REVISTA DE LA
societat musical En el camp de la música antiga ha realitzat diferents cursos de formació, especialitzant-se en el violone en sol i el contrabaix barroc. Des de la seua primera edició en 2003 forma part de la comissió organitzadora del Curs de Música Antiga de Guadassuar. Com a intèrpret de contrabaix ha format part de l’Orquestra de la Universitat de València durant els anys 2004-2010. És membre fundador de La Dispersione, orquestra de música antiga que té la seu al nostre poble.
També ha col·laborat en diverses ocasions amb altres orquestres i intèrprets entre els quals cal destacar Capella de Ministrers, El Concierto Español o L’Incontro Fortunato, i Lorenzo Coppola, Alfredo Bernardini, Emilio Moreno, Olivia Centurioni, Barry Sargent, Leonardo Luckert... Des de l’any 1997 i fins a l’actualitat imparteix classes de música en Educació Secundària, plaça que va obtenir per oposició l’any 2000 i a més és professor de contrabaix en la nostra Escola de Música.
1991-2011: 20 anys de músics En 1991 hi va haver dos torns d’entrada de músics. El dia de Sant Vicent n’entraren dotze xiquets i xiquetes i el dia del Crist altres nou. En concret els del dia de la Fira foren Mario Bou Ortega i Víctor Estarelles Camarasa (clarinets), Àngel Alonso Sentamans (saxo), Estefania Añó Castelló, Teresa Barberà Noguera, Teresa Gimeno Ribes, Paula Marqués Tello, Sabina Olmos Lledó i Maria Pérez Ortega (violins), Ramon Canet Peiroten, Susi Sentamans Añó (violes), junt a altre xic de València que apareix a la foto i que venia a assajar eixa temporada a l’Orquestra. Els podem veure a la foto de la dreta junt a don Joaquín Vidal Pedrós, director durant molts anys de la nostra Banda. Destaca la quantitat de violinistes i violistes que entraren eixe dia (sis i tres respectivament). Cal aclarir que la raó va ser que fins a eixe any estos instrumentistes no van participar d’este acte. Al no ser músics de «banda», no se’ls va incloure en cap acte de replega, encara que ja participaven en l’Orquestra. A finals de l’any anterior es va decidir fer-los partícips d’este acte i, per tal d’iniciar el nou costum, en este dia els van recollir a tots. A l’estiu, com és habitual des de fa molts anys, va haver una altre acte en el que s’incorporaren Nicolás Bay Royuela (flauta), José Masip Alonso (clarinet), Julio Roig Vidal (saxo), Moisés Boïls Gimeno i José Gimeno Ribes (trompetes), Vicent Osca Añó (trombó), Francisco Gimeno Torres (bombardí). Josefa Olmos Castells i Bernat Sentamans Asensi (percussió). Podem veure les caretesque feien eixe dia a la foto de la dreta junt a don Joaquín Vidal.
12
REVISTA DE LA
societat musical
Per a commemorar estos vint anys el passat 6 d’agost, aprofitant el passacarrer i l’esmorzar d’eixe dia, es reuniren Víctor Estarelles Camarasa (clarinet), Julio Roig Vidal (saxo), Moisés Boils Gimeno i José Gimeno Ribes (trompetes), Vicent Osca Añó (trombó), Francisco Gimeno Torres (bombardí) i Bernat Sentamans Asensi (percussió). Se’ls nota un poquet canviats. Ací els podem veure junt a Ricardo Alòs, Josep Lluís Castell i Juan Carlos Civera, actual director de la Banda.
2001-2011: 10 anys de músics Onze xiquets i xiquetes entraren en la Banda en agost de l’any 2001. A la foto podem veure’ls acompanyats de Paco Gimeno, president de la Societat Musical, i Paco Zacarés, director de la nostra Banda aquells anys. Eren Judith Año Masip (violoncel), Enrique Añó Montalvà (trompeta), Marcos Boïls Olivares (trompeta), Francisco Cleries Diaz (contrabaix), Joaquín Jornet Jornet (contrabaix), Altea Martinez Navarro (flauta), Héctor Pastor Cervera (bombardí), Jaime Pérez Garcés (saxo), Adrián Ribes Machí (trompeta), Marta Roig Barrios (violoncel), Elia Sais Ibiza (clarinet). També tenim notícia als nostres arxius que aquell any una xica d’Alzira anomenada Reme Timor Pau (clarinet) es va incorporar a la nostra Banda per una relació d’amistat amb un músic nostre, i al llarg d’uns anys va participar a les nostres activitats com una més.
13
REVISTA DE LA
societat musical
GRAN ÈXIT DE LA XARANGA EL PITO DEL SERENO La xaranga El Pito del Sereno és una agrupació de músics, la major part d’ells membres actius o en excedència de la nostra Banda, que s’ha organitzat per a actuar en Falles, Moros i Cristians i altres festes. Mostra del seu treball la tinguérem el dimecres de Danses al carrer l’Ermita on ens oferiren la seua actuació en el descans de la Dansà. Este més de setembre han participat amb molt d’èxit a tres concursos que s’han celebrat a diferents localitats obtenint dos primers i un tercer premi. El Pito del Sereno va sorprendre a tot el públic amb la seua peça lliure, preparada per alguns dels propis músics, i que amb una durada d’onze minuts i mig constava d’un remix de diverses cançons: El último mohicano, Gimme the base de Carlos Jean, Rumba d’amore dels Sva-Ters, La lambada, Tridente J de Pont Aeri, i Metramorphosis de Xavi Metralla. A més de la musicalitat, els jurats també premiaven la innovació i originalitat, la coreografia i l’uniforme de cada xaranga. El 2 de setembre van obtindre el Primer Premi al 1r Concurs de Xarangues de Corbera amb 600 euros (foto de dalt). En segon lloc va quedar la xaranga Lo-lo-lo de Sueca, en tercer i quart lloc Més i Millor i Xe quin Ampastre, les dos de Tavernes de la Valldigna. El pasdoble obligat per a en este concurs va ser Vicente Ruiz el Soro. El 10 de setembre obtingueren el tercer premi, esta vegada en Tavernes de la Valldigna (foto central en plena actuació). Hi participaven huit xarangues, com la C-25 de Sueca, Aigua Bruta 210 de Tavernes de la Valldigna, Todonyat de Cullera o FBI de Corbera. Aquesta vegada el pasdoble obligat era Certamen Levantino. Per últim el 24 de setembre tornaren a guanyar un 1r premi, esta vegada al IIIr concurs de xarangues d’Alzira, organitzat per la falla Ausiàs March. El pasdoble obligat era Churumbelerias. En segon i tercer lloc quedaren les xarangues Lo-lo-lo i C-25 de Sueca i en quart lloc la xaranga La Xixarra d’Alzira. A banda dels concursos també actuaren el dissabte 17 de setembre a la discoteca Mistika de Xàtiva (foto de baix) i el 15 d’octubre tocaren en les festes de Moros i Cristians d’Albalat de la Ribera, amb la comparsa A Mansalva. Era la primera vegada que anaven a tocar estes festes i diuen que s’ho passaren genial. Encara que cal dir que ells sempre s’ho passen d’allò més bé. Els components de la xaranga són: Zaida Ginestar, Elia Sais i Rubén Grau (clarinets), Andrés Lacal, Jordán Calatayud i Jaume Pérez (saxos), David Marqués i Enric Añó (trompetes), Joan Garcia i David Gimeno (trompes), José Víctor Hernandis (trombó), Vicent Garcia (tuba) i Salva Ribes, Héctor Marqués, David Garrigues, Enrique Gimeno i David Sais (percussió). Encara que no són de la xaranga, també participaren als concursos Jordi Sanz (clarinet), Josep Ribes (trombó), Jorge Garcia i Joan Sanz (trompetes) i Guillem Gimeno i Nacho Lorente (percussió). Volem donar l’enhorabona a tots per l’esforç realitzat per tal d’aconseguir aquestos premis. A seguir endavant!!!
14
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol GUSTAV MAHLER
Simfonia número 5 La Simfonia número 5, en do sostingut menor, composta entre 1901 i 1904, és una de les obres de Mahler més conegudes i més executades arreu del món. Està estructurada en tres parts amb cinc moviments (la primera part: dos primers moviments, segona part: tercer moviment i tercera part: dos últims moviments). La seva durada típica és d’uns setanta-cinc minuts. S’acabà a la tardor de 1902; encara que Mahler la revisarà contínuament fins a la seua mort. El seu caràcter trist pot tindre relació amb els greus problemes de salut que l’autor va tindre a principis de 1901 que el posaren a les portes de la mort. L’obra s’obri amb una marxa fúnebre que evoluciona cap a la marxa victoriosa del clímax final, mostrant la victòria sobre la mort. Va ser estrenada a Colònia en 1904, amb poc d’èxit. Dels cinc moviments, la nostra Banda interpreta al Concert de Santa Cecília els tres següents: 1. Trauermarsch, in gemessenem Schritt, Streng, wie ein Kondukt (Marxa fúnebre. Amb els passos mesurats. Estricta. Igual que un seguici fúnebre o una processó). El tema principal se centra en la mort. La disposició instrumental del primer moviment evoca la típica banda que acompanya un seguici fúnebre. Es una marxa fúnebre, melancòlica i trista. Després d’un inici irònic de les trompetes, esclata la música plena de bogeria, però també de tristor, finalment entra el tema principal que acaba de forma tranqui-la però molt nostàlgica 2. Stürmisch bewegt, mit grösster Vehemenz (Tempestuosament agitat. Amb gran vehemència). S’evoca de nou el tema de la mort però d’una forma diferent, alternant moments de dolçor amb altres tremendistes, amb una gran riquesa de matisos que intenten tant suggerir
Mahler (1860-1911) compositor, director i pianista austríac, un dels més importants del postroman-ticisme. Va compondre deu simfonies i diversos cicles de lieder. Compositor precoç, el poc èxit de les seus primeres composicions el va fer dedicarse a la direcció d’orquestra, ocupant càrrecs cada vegada més importants, sent anomenat director de l’Òpera de Viena. Això per a ell representà un obstacle en la seva vocació de compositor, arribant a qualificar d’infernal la seua activitat de director. Les seves obligacions el portaren a arraconar la seva faceta de compositor, activitat que va reservar a l’estiu o a les pauses ocasionals que li permetia el treball. La música de Mahler està ancorada en la tradició alemanya, de Bach, de l’Escola de Viena de Haydn, Mozart, Beethoven i Schubert i de la generació romàntica de Schumann i Mendelssohn. L’influència decisiva en la seua obra va venir de Wagner, la música del qual era l’única que posseïa, segons Mahler, un autèntic desenvolupament. La seua obra constitueix una demostració d’orquestració magistral, aspecte que fins i tot els detractors de la seua música, van estar obligats a reconèixer. Es va anticipar al segle XX quant a la busca del color en els diferents instruments i la utilització de xicotetes combinacions instrumentals. L’obra de Mahler suposa la màxima evolució de la simfonia romàntica «Per a mi», solia dir, «compondre una simfonia equival a un acte de creació del món». Les seues simfonies més breus tenen una duració d’una hora i la més llarga, de més d’hora i mitja, amb un primer moviment de trenta-cinc minuts.
15
REVISTA DE LA
societat musical l’agonia com pressentir la resurrecció. És violent i a la vegada evoca sentiments de tristor i soledat. 4. Adagietto. Va ser immortalitzat en la pel·lícula Mort a Venècia (1971), dirigida per Luchino Visconti. La simfonia acompanya tota la pel·lícula i l’Adagietto corona el tràgic i trist final.
En el seu temps en Gran Bretanya les bandes militars estaven en el seu apogeu i el terme s’aplicava a qualsevol conjunt que incorporara instruments de vent i percussió, com bandes civils organitzades per la policia, bombers o empreses industrials. Però no hi havia una instrumentació uniforme, un obstacle per als compositors, i estava la idea generalitzada de que un conjunt d’instruments de vent no tenien la cohesió tonal de la música orquestral. Per tal que poguera ser interpretada pel major nombre possible de bandes, Holst va preparar l’obra per a un mínim de denou músics, amb dèsset parts addicionals marcades com ad lib, que podien ser afegides o eliminades sense posar en perill la integritat de l’obra. Tenint en compte que la majoria de les bandes britàniques de l’època tenien entre vint i trenta músics, els denou components necessaris es podien cobrir raonablement, i les parts restants es podrien afegir o descartar si era necessari sense alterar la integritat de l’obra. La suite consta de tres moviments: Chacona, Intermezzo, i Marxa, cadascun amb el seu propi caràcter i forma que, eencara que no consta en la partitura, l’autor va indicar que s’interpreten sense interrupció. Comença amb la Chacona, una melodia original de Holst que evoca les obres de Purcell i la música barroca anglesa que es repetix diverses vegades amb variacions o instruments diversos. El moviment conclou amb un fortíssim en tots els instruments. Els altres dos moviments es basen en un segment del tema principal de la Chacona. El Intermezzo té un ritme vibrant on se’ns mostra el mestratge de Holst en la composició per a instruments de vent. És lleuger i ràpid i Holst ressalta l’agilitat i la sensibilitat de la banda a través de textures transparents i passatges on es teixeixen la melodia i l’acompanyament en una varietat de configuracions instrumentals. La Marxa, s’obri amb un solo de bombo, un dels pocs de la literatura musical, i continua amb la combinació de dues melodies populars angleses.
GUSTAV HOLST Gustav Holst (1874–1934) fou un compositor anglès. Son pare era organista en una església. Estudià piano, però va haver de canviar al trombó per una malaltia nerviosa que li afectà el moviment de la seua mà dreta. Va haver de treballar com a trombonista en orquestres populars. La seua estabilitat econòmica millorà gràcies a la seua dedicació a l’ensenyament i el fet que les seues composicions foren més acceptades. La seua música mostra múltiples influències. Es va sentir atret pel misticisme i l’espiritualitat hindú, i de fet per a la composició de algunes de les seues obres va haver d’aprendre el sànscrit, una antiga llengua de l’Índia, per garantir-se la confiança en les traduccions que necessitava. També va mostrar especial interés per la música folklòrica anglesa, pels antics madrigals i pels compositors de l’època dels Tudor. L’admiració per la simplicitat d’aquestes melodies, i el seu ús en les seues composicions és una de les característiques més recognoscibles de la seua música. També la música de Stravinski i Schoenberg van influir en el seu treball. Va ser un viatger infatigable, que va recórrer tota Anglaterra i visità Itàlia, França, Espanya i Algèria buscant inspiració per a les seues obres. Holst va escriure música orquestral, música per a banda, obres per a teatre i una gran quantitat de música coral, inclosos els arranjaments de cançons populars. La suite Els Planetes, és l’obra per la que és més reconegut, encara que no la considerava una de les seues millors creacions. De fet, en ocasions es va queixar per que altres obres seues es veieren eclipsades per esta. Odiava la vida pública, sovint va rebutjar contestar a les preguntes plantejades per la premsa, i quan els admiradors li demanaven un autògraf, repartia unes targetes d’impremta on es podia llegir «jo no done autògrafs».
Primera Suite per a Banda Militar en Mib Finalitzada en 1909, la suite s’estrenà en 1920, per un conjunt de 165 músics a la Reial Escola Militar de Música. Juntament amb la Segona Suite, va servir per a que altres compositors cregueren que la música culta podia ser escrita específicament per a banda. En aquest moment, el repertori de les bandes consistia en música popular i en arranjaments d’obres originals d’orquestra. Holst volgué crear un repertori seriós per a estes agrupacions instrumentals i aquesta obra és considerada com el primer pas en aquesta direcció.
16
REVISTA DE LA
societat musical
ESTIU 2001 FA 10 ANYS ESTIGUÉREM A ITÀLIA Este estiu s’han complit 10 anys del viatge de la Banda a Itàlia, el segon dels que s’han fet a l’estranger, entre París’98 i Kerkrade’05. S’havia de fer un concert a Corciano (a la foto de baix), un pintoresc poble on Paco Zacarés, director de la nostra Banda aquells anys, havia rebut un premi de composició... i amb eixa excusa, la Banda va viatjar del 7 al 13 d’agost, visitant Florència, Pisa, Roma sobretot i Niza de tornada. Va ser amb autobús, 95 persones entre músics i acompanyants. Records, una muntonada a poc que ens esforcem: el motocarro dels trastos a Corciano, les caminades per Roma, la sobredosi de macarrons, el McPijama, els monuments que visitarem (Coliseu, Capella Sixtina...), la piscina de l’hotel de Corciano, etc. etc. I Josef, el guia. Un detall important: el bon comportament dels músics en tot moment, amb absència absoluta de res negatiu. Per això repetírem viatge quatre anys després. Tot i més va quedar reflectit en una revista especial per a qui vullga refrescar records i que es pot consultar en paper o a issuu.com.
17
REVISTA DE LA
societat musical
ESCOLA DE MÚSICA CURS 2011-2012
Des de la Societat Musical volem agrair a tots els pares (i alumnes majors) la confiança dipositada en la nostra Escola de Música, que després de més de 30 anys de funcionament continua intentant donar la màxima qualitat possible, amb un professorat amb una alta qualificació. Sí que és veritat que les infrastructures any rere any se'ns queden deficients, menudes, resultant molt complex ajustar tots els horaris, especialitats, professors, etc. en un edifici com el Musical.
CALENDARI ESCOLAR
Període lectiu: del 19 de setembre al 22 de juny No hi haurà classe: 12 d’octubre, 1 de novembre, 22 de novembre, 6 i 8 de desembre, del 24 de desembre al 7 de gener, 21 i 23 de gener, 19 de març, del 4 al 16 d’abril. 1 de maig. Cal estar atents als ponts que es puguen fer als col·legis del poble. S’anunciaran amb cartells al Musical.
AVALUACIONS 1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE
EXAMENS
ENTREGA DE BUTLLETINS
del 12-al 17 de desembre del 12 al 17 de març de l’11 al 16 de juny
del 19 al 23 de desembre del 20 al 24 de març del 18 al 22 de juny
Les audicions de final de curs seran del 18 al 22 de juny. El programa es publicarà al llarg del 3r trimestre.
Per a inscriure’s en les especialitats d’instrument, s’ha d’estar cursant llenguatge musical en aquesta Escola.
Les mensualitats s’abonen a l’inici de mes i corresponen al mes anterior (setembre i juny seran de mig mes).
Per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa. La taxa d’inscripció de 20 € s’abona pel banc junt a la primera mensualitat.
Els pares que tinguen matriculats els seus fills a l’Escola de Música seran considerats socis de la Societat Musical i per tant estan obligats a abonar una quota anual, com qualsevol soci, de 24 €, la qual es passarà pel banc a finals novembre de 2010. Amb això tindran dret a rebre la Revista de la Societat Musical i a participar en altres activitats que s’organitzen per als socis.
18
LLENGUATGE MUSICAL ASSIGNATURA
CURS
CURS 2011-2012 DIES
HORARI
DILLUNS i DIMECRES
de 17:30 a 18:30 de 18:30 a 19:30 de 19:30 a 20:30
Bach INICIACIÓ MUSICAL
Mozart Beethoven A 1r A 1r B
2n B
MUSICAL
3r B 4t A
DIMARTS i DIJOUS
DIMARTS i DIJOUS
4t B 5é 2n Grau Mitjà Adults 1r Adults 2n Adults 3r Adults 4t
de 18:30 a 19:30
7
DILLUNS
DIMECRES DIJOUS
de 17:30 a 18:30 de 18:30 a 19:30 de 17:30 a 18:30 de 18:30 a 19:30 de 19:30 a 20:30 de 20:30 a 21:30 de 18:00 a 20:00 de 19:00 a 21:00 de 20:30 a 21:30 de 20:00 a 21:00 de 19:30 a 20:30 de 20:30 a 21:30
2
1
RAQUEL SANCHEZ
VIOLÍ
CURS tots
2
AULA
DISSABTE
de 9:30 a 12:00
1
DILLUNS I DIJOUS
de 17:30 a 21:30
6
tots
DIMECRES
de 12:15 a 16:00
1
VIOLONCEL
tots
DISSABTE
de 10:00 a 12:00
6
CONTRABAIX
tots
DILLUNS
de 17:30 a 19:45
3
FLAUTA
tots
OBOÈ
CLARINET
tots
tots
DILLUNS I DIMECRES DISSABTE DIMECRES DIJOUS
de 9:30 a 14:00 de 17:30 a 20:00 de 17:30 a 20:00
1 7
DIVENDRES
de 16:00 a 21:00
1
DIMECRES I DIJOUS
de 17:30 a 21:00
6
de 12:30 a 14:30
DIMECRES
1 7 2
CANT
-
DIMECRES
a partir de les 17:30
7
CONJUNT CORAL COR INFANTIL
1r
de 17:30 a 18:30 Aula assaig
de 19:30 a 20:20
BANDA JOVE
tots
DISSABTE
de 12:00 a 14:00
Sala d’assaig
ORQUESTRA JOVE
tots
DISSABTE
de 12:15 a 14:00
---
tots
PACO ZACARÉS SAXÒFON
de 17:00 a 18:00
3r i 4t
HORARI
VIOLA
FAGOT
DILLUNS
de 18:30 a 19:30
JOSEP RIBES
DIES
3
4
DIVENDRES
-
DIVENDRES
VICENT RIBERA
CURS 2011-2012
de 17:30 a 21:00
ANÀLISI I HARMONIA
2n
FINA GIMENO
ASSIGNATURA
de 19:30 a 20:30
3r A LLENGUATGE
Sala de Juntes
PROF
de 17:30 a 18:30 DILLUNS i DIMECRES
1r C 2n A
AULA
ESPECIALITATS INSTRUMENTALS
TERE RIBERA PACO ZACARES JOSÉP LLUIS CASTELL JOSÉP LLUIS CASTELL PACO GIMENO JC CIVERA JOSEP RIBES
tots
TROMPA
tots
TROMBÓ I BOMBARDÍ
tots
TUBA
tots
DIMARTS i DIVENDRES DILLUNS DISSABTE DIMARTS I DIJOUS DIMARTS I DIMECRES
2 3
JUANJO CHORNET
de 17:30 a 20:30 de 10:00 a 12:00
4
JULIO ROIG
de 17:30 a 21:00
5
de 17:30 a 20:00
4
de 16:00 a 21:00 5
DIMARTS
de 18:30 a 20:00
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIVENDRES DILLUNS I DIMECRES
de 19:00 a 21:00
TROMPETA
tots
PERCUSSIÓ
tots
GUITARRA
tots
DIVENDRES
de 16:00 a 21:00
tots
DIMARTS i DIVENDRES
de 15:00 a 21:00
1r
DISSABTE
de 9:00 a 12:00
PIANO
INNO SIGNES
de 17:30 a 20:00
6 DIVENDRES
PROF JOSEP RIBES LUCIA PÉREZ SANDRA MORANT CARINA ASENSI PERFECTO OSCA MARIA JOSÉ LLORENS TERE RIBERA VÍCTOR ESTARELL PABLO ALONSO
de 17:00 a 21:00 de 16:30 a 20:00 de 17:30 a 21:30
Aula assaig 5 6 6 8 Aula assaig Sala de Juntes 7
SAMUEL SÁNCHEZ J. ENRIQUE BOÏLS PACO GIMENO VICENT OSCA JOAQUÍN CORTINA MOISÉS BOÏLS JAVI BOÏLS LUIS OSCA ASUN BARRIOS OLGA PEIROTÉN ALBA SARABIA
REVISTA DE LA
societat musical
LLIBRES i MÚSICA LLIBRES SOBRE MAHLER Ahí va una xicoteta selecció de llibres sobre Mahler triats entre la nombrosa bibliografia existent. Hi ha molts altres de divulgació, filosòfics, etc.
biografia rigorosa i al mateix temps erudita, considerat ací com el més important creador musical del segle XX, encara que morira a inicis del mateix, i testimoni d’una època especialment conflictiva. A més de les qüestions biogràfiques es fa un estudi de la seua obra.
Gustav Mahler de Bruno Walter (Alianza, 2002). L’autor del llibre fou alumne i protegit de Mahler, a més de director d’orquestra, per això és un document de primera mà amb informació directa des del mateix compositor. Només cal tindre en compte els títols de les dos parts de què consta l’obra: «Recuerdos y reflexiones».
El mundo de Mahler de Lebrecht Norman (Adriana Hidalgo Editora, 1999). Este llibre forma part d’una sèrie dedicada a diversos compositors: El mundo de... Presenta la reconstrucció de la vida, personalitat i temps de Mahler a partir de diversos documents (cartes, periòdics, escrits, etc.) amb el resultat d’un text fàcil de llegir i bastant entretingut.
Recuerdos de Gustav Mahler, de Alma Mahler (El Acantilado, 2007). La que fora la seua dona ens ofereix un retrat privilegiat, entre triomfs públics i fragilitats privades de Mahler. S’ha de tindre en compte que Alma fou la seua dona els últims deu anys de la seua vida, els anys de la seua consagració definitiva a Viena. El llibre inclou diverses cartes del compositor. (Existeixen diversos llibres sobre la mateixa Alma Mahler, la qual seria després parella de Walter Gropius, Franz Werfel o Oskar Loloschka).
¿Por qué Mahler? Cómo un hombre y diez sinfonías cambiaron el mundo de Norman Lebrecht (Alianza, 2011). El llibre intenta explicar la rellevància de Mahler i de la seua música en els nostres dies, un segle després de la seua mort. L’autor és el mateix que l’anterior referència. D’ell diu: «Mahler añade amplitud y profundidad al pensamiento. En una sociedad acelerada y homogeneizada, nos permite pensar que la mente individual puede sobrevivir. Nos anima a ver el panorama más general, a escuchar lo que no se ha dicho. Mahler continúa la conversación. Nos convierte a todos en críticos».
Mahler de José Luis Pérez de Arteaga (Fundación Scherzo, 2007). Una
20
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE Per a tancar l’any en que es commemora el centenari de la seua mort, dos pel·lícules relacionades amb Gustav Mahler, una basada directament en la seua biografia i altra, en la que el protagonista mostra aspectes de la seua personalitat i en la que la música d’este compositor pren protagonisme.
MAHLER, UNA SOMBRA EN EL PASADO
MUERTE EN VENECIA
Títol original: Mahler Director: Ken Russell Any: 1974 Pais; Gran Bretanya Repartiment: Miriam Karlin, Lee Montague, Robert Powell, Georgina Hale Música: Gustav Mahler Guió: Ken Russell Génere: Drama Durada: 110 min
Títol original: Morte a Venezia Director: Luchino Visconti Any: 1971 Pais; Itàlia, França Repartiment: Dirk Bogarde, Silvana Mangano, Bjørn Andresen, Marisa Berenson, Romolo Valli, Nora Ricci, Carole André Música: Gustav Mahler, Modest Mússorgski, Ludwig van Beethoven Guió: Luchino Visconti i Nicola Badalucco, adaptat de la novel·la La Mort a Venècia, de Thomas Mann Génere: Drama Durada: 131 min
D’origen jueu, des de molt xicotet va haver de suportar l’antisemitisme. Va tindre molt mala salut i una neurosi obsessiva per la mort. Ja major es va casar amb Alma, molt més jove que ell, culta i molt bella, tenint un matrimoni apassionat i ple de conflictes. El director pren esta biografia i la unix a la música del compositor, obtenint una pel·lícula bella i dolorosa, aconseguint una perfecta identificació entre imatge visual i missatge sonor.
1911 a Venècia. A l’hotel de luxe on s’allotja el vell compositor Gustav von Aschenbach, (molt lliurement inspirat en Gustav Mahler), el seu estiueig és enterbolit per un jove adolescent, el polonès Tadzio, que sembla encarnar l’ideal de bellesa etèria, a la qual ha intentat donar expressió en les seves creacions. L’artista somia amb abordar-ho, i arriba a replantejar-se les certeses de tota la seva vida. En una ciutat que se sap afectada d’una epidèmia de còlera, amagada per les autoritats, Aschenbach, en lloc de fugir mor sobre la platja del Lido després d’haver contemplat per última vegada Tadzio, el seu estimat a qui mai no ha gosat parlar... És una meditació sobre la puresa, la impuresa, el malestar, la bellesa; l’home que en un instant s’adona que no s’ha adonat del temps que ha passat. La utilització de l’adagietto de la cinquena Simfonia de Mahler, engendrarà una fascinació per la música del compositor, i traurà definitivament la seva obra tota del purgatori en el qual era confinada. Va obtindre el premi al Festival de Cannes de 1971.
21
REVISTA DE LA
societat musical
DOCUMENTS Fa uns dies Javi Boïls, músic de la nostra Banda i professor de l’Escola de Música entre altres activitats, ens va fer arribar el document que reproduïm més avall. Es tracta de la seua primera inscripció en l’Escola de Música allà pel setembre de 1980 en la que es matriculava del curs preparatori de Solfeig. En aquell moment ningú sabia on arribaria Javi en el món de la música ni on arribaria este
document trenta-un any després. El traguem a la Revista tant pel seu valor històric i documental com per a que pugam recordar els més majors i conéixer els de menys edat les fórmules de cortesia que encara es feien servir en la documentació d’aquells anys, seguint els models d’instància habituals. Llegiu-ho. És molt interessant.
22
REVISTA DE LA
societat musical
No puedo, no puedo
El Fosquibrut desafinat
Dis-li-ho a Civera
històriesdel pare vicent 10
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
El passat dia 6 d’agost un grup de músics celebraren el seu 20é aniversari en la Banda. A part del típic passacarrer, l’esmorzar i la foto oficial per a la posteritat, també es feren la foto que podem veure ací. A l’estar d’esquenes no sabem qui són. Al primer que els identifique, sobretot als dos calvos, li regalarem un abonament gratuït per a tots els concerts de la Banda de la temporada 2012 i una subscripció per a cinc anys, també gratuïta, a esta Revista. NOTA: No val a mirar la pàgina 13.
F
EL MUR del Fosquibrut NI AL FEISBUC, NI AL TUITER, NI AL TUENTI TROBARÀS MILLORS TEMES (QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
- S’ha constituït a Guadassuar l’Associació d’Amics del Crit (en Sério) de Lourdes. S’ha registrat ja en el registre d’Associacions de la Generalitat Valenciana. Interessats en apuntar-se passen a les hores d’assaig pel Musical i parlen amb Juan Carlos Civera.
- Ens han comentat que la frase «Vosotros no habeis oido gritar a mi mujer en serio» ha sigut trending topic a twiter durant setmanes .
- Respecte a la notícia anterior hem de dir que no podem especificar els dies d’assaig de la Banda. Cada setmana canvien en funció de la Champions o d’altres esdeveniments. Cal estar atents al guadamusical per saber quin dia cal anar a l’assaig.
- Empresa subministradora de traques de Guadassuar demana ser avisada de quants xiquets entren a la Banda cada 6 d’agost per preparar provisions.
- Continuant amb la notícia anterior, el tio Fernando demana al despatx una tele nova amb connexió directa a internet per tal de saber de primera mà els canvis en la programació d’assajos. Diu que a la tele actual no li arriba el guadamusical.
- La Virgen del Pilar diceee, que quiere ir en patinetee, como el Ferraaan, por las calles de Zaragozaa (cantar a ritme de jota).
- Desdi Bari, affectuosi ricordi a tutti le musichi dei pobli (Xaui).
- A Saragassa tambà ens anracordam da la Banda (Farran).
- Com que no ha aparegut, ens veiem obligats a tornar a publicar l’anunci següent, ja publicat a la revista anterior: WANTED. Es busca membre de la Banda. Tocava el clarinet i el clarinet baix i a més estava aprenent a tocar el contrabaix. Fa mesos que no apareix. Potser haja sigut segrestada. És perillosa.
- Al facebook podeu apuntar-vos també al grup «volem sentir el crit de Lourdes en serio». Podeu trobar l’enllaç a Música Guadassuar.
23
àlbum
Nit del 16 al 17 d’agost de 2011, Concert de Sant Roc. En esta foto, músics, públic, festers i festeres apareixen com un tot: el poble de Guadassuar a la Plaça Major. On acaba la Banda i comença el públic?