REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR maig-juny-juliol-agost 2011
REVISTA DE LA
societat musical
JOSÉ LUIS CIVERA DIRIGIX LA NOSTRA BANDA AL CONCERT DEL 5 D’AGOST També és professor del Conservatori Municipal de Meliana, director de la Corporació Musical de La Pobla de Vallbona, component i arreglista del grup Trompetes de València, component, arreglista i compositor de Impacte Percussió i Percussions del Túria. De la seua faceta com a compositor cal dir que ha escrit fonamentalment obres per a cor mixt (Iaio, Ave Maria, Los Tres Cerditos, Padrenuestro, Himne a Sat Blai, Himne a la Mare de Déu Dolorosa, Al·leluia) encara que també ho ha fet per a grup de percussió (Els set pecats capitals), ha escrit un musical dedicat a la vida i obra de Fray Luis Amigó, la música per a l’espectacle AKASHA per al grup Dynamic de Mislata (col·laboradors assidus del Circ del Sol) i, com no, obres per a Banda com Parque de la Cruz, Pankrator (fanfàrria de metalls, percussió i cor) i la marxa mora Manzil-ata, estes dos últimes interpretades per la nostra banda fa uns anys.
Juan Carlos Civera, director titular de la nostra Banda ha participat el dia 24 de juliol al Certamen Internacional de València amb la Banda d’Utiel. Amb tal motiu la preparació del Concert del dia 5 d’agost ha estat a càrrec del seu germà José Luis que dirigix eixe dia com a director invitat. Per tal que es conega la seua trajectòria musical presentem a continació un breu currículum. Naix en 1966, començant els seus estudis musicals en el Centre Instructiu Unió Musical de Benaguasil, poble on residix en l’actualitat. Continua la seua formació musical al Conservatori Superior de València en les especialitats de Clarinet i Harmonia. Ha realitzat cursos de direcció de cor i orquestra amb Eduardo Cifre i direcció de banda amb Jan Cober. Ha sigut director titular de les Bandes d’Almoradí, Sollana, Vilamarxant i Chulilla, dirigint en l’actualitat les del Centre Instructiu de la Vall d´Uixó i Unión Musical de Mislata. Amb les diferents bandes ha aconseguit el Primer Premi en el Certamen Provincial de Castelló; Segon en la final del Certamen de Cheste, Segon en el de Cullera i Primer en el d’Aranda de Duero, on també aconseguí el Primer Premi de Direcció.
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
Número 47 maig-agost de 2011
GUADASSUAR
EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent, 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com
SUMARI José Luis Civera ........................................................ 2 Activitats ....................................................................... 3 Visita de la Banda de San Indalecio ....................... 4 Tercera edició del Campament Musical ............... 5 Notícies ......................................................................... 6 Curs de Música Antiga ............................................. 8 Llibres i música ......................................................... 8 Homenatge a Agustí Roig ........................................ 9 Faristol ........................................................................... 11 Cine de música- Música de cine .......................... 13 El Fosquibrut Desafinat ............................................ 14
COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ferran Barberà, Rafael Polanco FOTOS: Salvador Colomer, Ajuntament de Guadassuar, Samuel Pérez, Josep Ribes (portada). Imprimeix: IPL / Impremta La Pobla Llarga
600 exemplars
amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats MARÇ-JULIOL 2011 FESTIVAL DE BANDES JOVES. Divendres 24 de juny, Auditori Municipal, 19.00h.
FESTIVAL DE BANDES DE LA RIBERA ALTA. Dissabte 9 d’abril, Teatre Liceu, Alberic, 17.00h.
Concert d’intercanvi de la Banda Jove de Guadassuar amb la Banda Jove de San Indalecio de la Cañada, d’Almeria. Poguérem escoltar com el treball dona els seus fruits i com els més joves de les dues agrupacions feren front amb molt d’èxit a unes peces realment complicades.
Dins les activitats comarcals programades per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, el passat més d’abril es va celebrar en dos cap de setmana el primer Festival de Bandes de la Ribera Alta. La nostra Banda va actuar en primer lloc l’últim dia d’actuacions, en una vesprada molt calorosa. El públic va poder escoltar el pasdoble Juan Reus i l’obra Valhalla, ambdues de Francesc Zacarés. En la foto inferior, uns instants abans d’iniciar-se l’actuació.
CONCERT DE CORPUS. Diumenge 26 de juny, Plaça Major, 21.00h. El primer concert dels que realitzem a la plaça Major al llarg de l’estiu. En aquesta ocasió es va aprofitar per a rendir un homenatge a Agustí Roig interpretant la seua obra Els xiquets de Guadassuar. També s’interpretaren el pasdoble, Novecento i dues peces de Salvador Giner, El festín de Baltasar i, com es tradicional, es tancà el concert amb Es xopà hasta la moma.
CONCERT DE PRIMAVERA. Diumenge 29 de maig, Auditori Municipal, 12.30h. Si a Santa Cecília celebrarem el 150 aniversari del naixement de Gustav Mahler en aquesta ocasió commemorarem el centenari de la seua mort interpretant el primer moviment de la Tercera Simfonia. A més a la primera part es van poder escoltar les obres Sinfonia Nobilísima i Una noche en Granada.
CONCERT DE L’ORQUESTRA JOVE. Diumenge 10 de juliol, Pati del Centre Cultural, 21.30h. L’Orquestra de Corda, acompanyada d’alguns membres de la Banda Jove per a les obres amb vent o percussió, va interpretar dos Gymnopedie d’Erik Satie, la Simfonia dels joguets i el Concerto en La Menor d’Antonio Vivaldi per a violí i orquestra, que va ser interpretat per Joaquim Canet en una versió per a fagot. A pesar de ser una nit de diumenge d’estiu, l’assistència de públic va ser molt nombrosa, omplint el pati del nou Centre Cultural.
AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. Del 13 al 16 de juny, Auditori Municipal, 19.00h. Com tots els anys al finalitzar el curs, els alumnes de l’Escola de Música de tots els instruments ens van mostrar el que han aprés. També van actuar els xiquets i xiquetes d’Iniciació Musical i les diferents agrupacions de l’Escola: la Banda Jove, l’Orquestra Jove i el Cor.
3
REVISTA DE LA
societat musical
VISITA DE LA BANDA JOVE SAN INDALECIO DE LA CAÑADA (ALMERIA) Els passats 24 i 25 de juny, i després de diversos intents poguérem disfrutar de la visita dels músics i familiars de la Banda Juvenil de la Agrupación Musical San Indalecio de la Cañada-Almería. Les més de cent persones que vingueren des d’Almeria tingueren dos intensos dies plens d’activitats. El divendres poguérem gaudir del concert que les dues agrupacions joves van realitzar a l’Auditori Municipal. Després sopàrem tots junts i per a acabar la nit, un grup de músics de Guadassuar, ens va amenitzar la calorosa nit amb música. El dissabte gaudirem d’uns partits de futbet, primer amb l’enfrontament entre les xiques d’ambdues bandes i després amb l’enfrontament dels xics. Ens conten que els resultats no foren massa positius per als interessos dels músics de Guadassuar, però que entrenaran per a millorar-los. Després tots junts anaren a celebrar els resultats a la piscina municipal. Des d’allí anaren a la plaça de la Constitució on s’estava preparant una magnífica paella gegant que cuinaren els membres de la nostra Junta Directiva i que va deixar sorpresos als visitants. Ens han comunicat els membres de la Banda d’Almeria que quedaren molt contents de l’acollida que tingueren al nostre poble i que esperen l’any que ve rebre la visita de la nostra Banda Jove a la seua localitat.
veïns nascuts allí que es dediquen a l’agricultura intensiva en hivernacles, principalment de la tomaca. Al barri també es troben la Universitat i l’aeroport. La Agrupación Musical San Indalecio, va nàixer en este barri en 1991, començant a actuar en públic en 1993, any en el que entrà a formar part de la Federación de Bandas de Andalucía. Actualment és una de les Societats Musicals més importants d’Andalusia. En 2005 aconseguí el segon premi al Certamen Ciudad de Murcia. Ha actuat en els principals auditoris de la província d’Almeria, en festivals en localitats d’Almeria i Màlaga i en intercanvis amb les bandes d’Alcanar (Tarragona), Los Realejos (Tenerife), Hengelo (Holanda), Godelleta (Valencia), Lousame (La Coruña) i Zizur (Navarra). Ha enregistrat dos CD de música de Setmana Santa. En l’actualitat, la Banda Simfònica està formada per 83 músics, dirigits per Francisco José Pérez Cruz. La Banda Juvenil sorgix l’any 2005 amb caràcter formatiu dins de l’Escola de Música. Es dirigix principalment a l’alumnat de grau elemental a partir del tercer curs. Ha realitzat diverses actuacions en distints col·legis i auditoris d’Almería i de diverses localitats com Roquetas de Mar (Almeria), Torre Pacheco (Murcia), Vilanueva del Arzobispo (Jaén) o Godelleta (València). La direcció de la banda des d’octubre de 2008 està a càrrec de Manuel González Granero, professor de tuba. Compta també amb una Banda Infantil per als alumnes més joves de l’Escola.
AGRUPACIÓN MUSICAL SAN INDALECIO, LA CAÑADA- ALMERIA. La Cañada és un barri situat a la perifèria de la ciutat d’Almeria, situada a dos quilòmetres del nucli de la capital. Actualment és un tranquil barri dormitori on encara viuen
4
REVISTA DE LA
societat musical
TERCERA EDICIÓ DEL CAMPAMENT ORGANITZAT PER LA SOCIETAT MUSICAL Després de dos anys de Campament Musical, enguany hem tornat a repetir l’experiència. Aquesta vegada per diversos motius no es va poder realitzar a l’Alberg de Santa Anna i canviarem al Mas de Zampa, a Benaguasil. També comptarem amb un altra novetat respecte als anys anteriors, la presència dels membres de la Jove Orquestra. Com a les anteriors edicions, els assistents gaudiren de tres dies intensos de feina: assajos generals per a preparar el concert del Crist, assajos parcials amb els professors, preparació de l’audició del segon dia per a la visita dels pares, assajos també de l’orquestra (alguns feien doble assaig, primer orquestra i després banda). Però també han tingut moments de diversió jugant al futbolí, en la «piscina» del Mas, partides de cartes, nits llargues (per a alguns més que per a alguns altres) i l’últim dia a la piscina municipal de Benaguasil amb pícnic a l’herba inclòs. Des d’aquest espai ens agradaria agrair als professors, alguns d’ells de nivell internacional, que han ajudat a l’organització del Campament, des de fer les compres a servir els dinars; des de preparar les audicions del segon dia a organitzar els parcials per grups per a preparar millor les obres per al concert. Per últim, recordar als més menuts, que aquestes activitats son el premi a tot el curs d’esforç. I que per a que puguem seguir
gaudint d’activitats com aquesta és imprescindible que continuem treballant, anant als assajos i implicant-nos amb aquest projecte. Aquest estiu ha sigut molt important per a la Banda Jove i l’Orquestra Jove, ja que s’han dedicat molts actes i molts esforços (intercanvi amb la banda de San Indalecio, Campament Musical, concert en solitari per a l’Orquestra). Esperem que s’ho hagen passat de cine i que l’any que ve tornen. Fins la pròxima.
5
REVISTA DE LA
societat musical
NOTÍCIES LA DISPERSIONE A ALGÈRIA Sant Carles de València, al Museu Sant Pius V. Participaren Inmaculada Tomàs, directora-gerent de l’Institut Valencià de la Música, Joan B. Boïls, director de La Dispersione, i Josep Cerdà, historiador. L’acte va ser presentat per l’acadèmic Manuel Galduf, i a ell acudiren nombrosos guadassuarencs, coneguts del grup i interessats que pogueren escoltar els parlaments, vore les imatges i projeccions que es passaren a més d’escoltar el breu concert que alguns membres del grup oferiren amb músiques de l’esmentat disc. Posteriorment, el 3 de juliol es va presentar a l’església de l’Assumpció de Montesa el CD de La Dispersione ‘Martín y Coll’. El motiu de que es presentara a este poble de la Costera és que s’havia gravat a la seua església i amb el seu orgue..
La Dispersione va oferir el seu primer concert a l’estranger el passat mes de maig. Convidats pel Ministeri de Cultura a través de l’Ambaixada Espanyola en Algèria, va participar en el Festival de Música Andalusí i Músiques Antigues en la ciutat de Tlemcen, Capital Cultural del Món Islàmic 2011. A este festival participaren grups de diversos països del nord d’Àfrica així com d’Afganistan, Índia, Irán, Xina, Síria, etc. La Dispersione era l’únic grup espanyol que participava, i junt a un portugués, els dos únics europeus. Al programa s’interpretaren obres de l’últim disc, ‘Martín i Coll’, que pel seu caràcter popular anaven molt bé a eixe tipus de festival. Cal destacar per una part la fabulosa atenció rebuda per l’organització del festival, a més de l’ambaixador d’Espanya o el ministre de cultura d’Algèria, i per altra banda la nombrosa quantitat de públic que omplia la sala, ja gran de per sí, però plena de gent dreta (i apretada) pels corredors. Això sí, un públic que rep la música de manera diferent a la nostra, immersos en ella sense no massa silenci i arrancant a acompanyar amb palmes en quan Luis a la percussió introduïa algun ritme que els resultara atractiu. I ja ens havien avisat que això no era una falta de respecte, sinò el contrari, cosa que poguérem comprovar en acabar l’actuació amb els nombrosos autògrafs firmats i la demanda per fotografiar-se amb els membres del grup.
NOU PREMI PER A HÉCTOR MARQUÉS El 4 de juny Héctor Marqués, que estudia al Conservatori Superior de Música d’Aragó, va guanyar a Burjassot el 3r Concurs Nacional de Percussió-Caixa en la categoria Superior 2 (estudiants de 3r i 4t de Grau Superior), interpretant l’obra del compositor Dennis Kuhn, Rudi’s Mental Faux Pass, per a caixa i accessoris (castanyoles, cascavells i caixa xinesa). El premi consistix en un diploma acreditatiu i una caixa de la marca NP.
PRESENTACIÓ DISC La primera presentació, la presentació «oficial», del disc Martín y Coll de La Dispersione es va portar a terme el 10 de maig al saló d’actes de l’Acadèmia de Belles Arts de
6
REVISTA DE LA
societat musical
HOMENATGE A JOAQUIN FERRER El passat 25 de juny el nostre company Joaquín Ferrer va rebre un homenatge. Va ser a l’Auditori del Conservatori de Música de León, en el transcurs del Concert de Final de Curs de la Banda de Música «Juventudes MusicalesUniversidad de León», que ha dirigit des de la seua fundació. El motiu és que després de vint anys en esta ciutat, el proper curs canviarà de destinació i es traslladarà a Cartagena. També participaren els seus alumnes i exalumnes, que volgueren que tocara amb ells algunes obres, agraint-li d’esta manera el que els havia ensenyat a tantes promocions de saxofonistes al llarg d’estos anys.
CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES CIUTAT DE VALÈNCIA 2011 Encara que la nostra Banda enguany no ha competit en cap certamen, no podem dir el mateix d’alguns dels nostres músics. Dos bandes participants al Certamen Internacional Ciutat de València, que enguany celebrava la seua 125 edició, han comptat amb protagonistes vinculats a Guadassuar: la banda de l’Ateneu Musical La Lira de Corbera, amb Samuel Pérez Ortega com a director, i la Banda de la Unión Musical Utielana dirigida per Juan Carlos Civera. El resultat ha estat desigual, com passem a comentar.
com a lliure A Day in Valencia, una obra que ha escrit per encàrrec Gregory Fritze, el mateix autor de l’obra que interpretà l’any passat la banda de Pozuelo d’Alarcón. També la nit del dissabte 23 de juliol hi hagué protagonisme d’un músic de Guadassuar. Va actuar com a Banda invitada mentre el jurat deliberava Spanish Brass Luur Metalls, el grup del que forma part Manolo Pérez, germà de Samuel, el triomfador de la nit anterior.
El divendres 22 de juliol, Samuel Pérez, a la batuta de la Banda de Corbera va aconseguir el primer premi de la Secció Segona (bandes de 80 músics) amb un total de 296’5 punts, interpretant el pasdoble Novecento de Joan Enric Canet Todolí, com a obra obligada El festín de Baltasar de Salvador Giner i com a obra de lliure elecció Valhalla, de Francesc Zacarés. En segon lloc quedaren la Banda de Torrevieja i en tercer lloc la de Trondheim (Noruega). Samuel (a la foto recollint el premi) està arrasant des de que dirigix esta banda, doncs suma l’èxit d’enguany al que va aconseguir l’any passat al Certamen de Dosbarrios. A més cal destacar que és el primer director guadassuarenc que guanya com a tal al Certamen de València. De segur que en propers anys ens sorprendrà amb nous èxits.
Curiosament, quatre dels cinc membres del jurat del Certamen de 2008 participaven d’alguna manera en el d’enguany. En la secció segona, la Banda de Corbera va interpretar un pasdoble de Joan Enric Canet Todolí. En la secció primera va obtindre el tercer premi la Banda de l’Associaçao Recreativa Musical Amigos de Branca (Portugal), dirigida per Paulo Martins. I en la Secció d’Honor participaven les bandes d’Alberic, dirigida per Daniel Ferrerro Silvage i la Primitiva de Xàtiva dirigida a la seua vegada per Teo Aparicio Barberán.
Per altra part, la participació del nostre director Juan Carlos Civera amb la Banda d’Utiel no ha anat acompanyada de l’èxit. Competia el diumenge 25 en la Secció d’Honor, en la que a diferència de l’any passat totes les bandes que competien eren valencianes, amb la Banda Primitiva de Lliria (primer premi, 369’5 punts), Santa Cecilia de Cullera (segon premi, 348’5 punts), la Societat Musical d’Alberic (tercer premi, 313’5 punts) i La Primitiva Setabense de Xàtiva (307 punts). Va interpretar el pasdoble La Utielana, de Luis Serrano Alarcón, coma obra obligada De Causis – The order of the chaos de Francesc Zacarés, i com a obra lliure la Simfonia número 5 de Gustav Mahler. Van obtindre 277’5 punts, comptant amb la penalització de 12 punts per passar-se’n del temps màxim autoritzat per a l’obra lliure. Com a anècdota, la banda guanyadora interpretà
7
REVISTA DE LA
societat musical
IX CURS DE MÚSICA ANTIGA agost-setembre 2011 Recordem que podeu assistir lliurement a vore qualsevol classe o a: Concerts: 21 d’agost a les 22.30 h. a l’Església 2 de setembre a les 20 h. a l’Auditori Conferència: 19 d’agost a les 19.30 h. al Centre Cultural També, per als que no heu pogut assistir a les presentacions del CD de La Dispersione ‘Martín y Coll’ del Museu de Belles Arts de València ni de Montesa, es farà un breu acte de presentació el 18 d’agost a la Sala d’Actes del Centre Cultural.
LLIBRES i MÚSICA resoldre les pistes i endevinalles per salvar el professor. Per a portar-ho a terme, hauran de posar en pràctica tots els seus coneixements relacionats amb la música.
Per a este estiu, intriga per a adults i joves, ficció, i una guia per si algú no sap què fer ara quan torne de nou el curs després de les vacances. El violín negro de Sandra Andrés (Ediciones del Laberinto, 2009). Fa cent anys, uns obrers descobriren en els subterranis de l’Òpera Garnier de París una sala elegantment amoblada. Contenia les composicions i instruments del llegendari fantasma de l’òpera, pertinences que es perderen en antiquaris de la ciutat. Ara, un segle després, la jove Christelle ha de descobrir quin és el secret del seu violí i les raons de la màgia que l’envolta.
Yo conocí a Bach. El músico de Dios de Francisco Delgado (Antígona, 2011). És el relat d’un testimoni imaginari de la vida de Bach, Peter Krahl, un humil músic que coincideix amb ell i que ens introdueix en la seua vida però també en les seues obres i en el seu procés de creació.
El asesinato del profesor de musica de Jordi Sierra (Anaya, 2011). Llibre juvenil, recomanat a partir de 12 anys amb il·lustracions de Pablo Núñez. Tracta del segrest del professor de música fruit d’una aposta. Tres alumnes són designats per a
La música clásica como profesión de Bennett Dawn (Graó, 2010). El llibre pretén ser un recurs per a tots aquells que estiguen interessats en comprendre les dificultats a les que s’enfronten els músics en l’actualitat (no només intèrprets), proporcionant un anàlisi exhaustiu de la vida de qualsevol músic des de que inicia la seua formació fins que s’incorpora al mercat de treball.
8
REVISTA DE LA
societat musical
L’home callat Agustí Roig Barrios El compositor Frederic Mompou és autor d’una obra musical d’expressió íntima, austera, introvertida. Es titula Música callada. Així era la personalitat d’Agustí, la d’un home discret, allunyat de qualsevol estridència vanitosa, pacient i minuciós en la investigació i l’estudi on el seu quefer d’historiador i cronista es revelava a sovint brillant i destacable. Pot ser, eixe tarannà poc cridaner el postergà més temps del degut en l’oblit. Feliçment, el poble sencer, representat per l’Ajuntament i les autoritats municipals, amb el recolzament de totes les forces polítiques de Guadassuar, li va retre a Agustí Roig Barrios el merescut homenatge tantes vegades postergat. Això va ser el passat 27 de maig de 2011. L’acte s’inicià amb la inauguració de l’Arxiu Històric Municipal «Agustí Roig Barrios» al Centre Cultural de Guadassuar. Allí escoltarem els parlaments del nostre alcalde, José Ribera, del cronista actual del poble, Enric Mut, i de Francesc de P. Momblanch García, president dels cronistes oficials de la Comunitat Valenciana. Tots ells glossaren la figura d’Agustí des del punt de vista personal i com a cronista. Al patí el s’interpretà el Bolero de Guadassuar a càrrec del Grup de Danses del nostre poble. L’acte prosseguí, en
una segona part, a l’Auditori. La Coral Polifònica «Mestre Llorenç Ruiz», dirigida pel seu titular José Lluis Sanchis, encetà les actuacions programades a l’Auditori amb la interpretació de quatre cançons, dos de les quals foren recopilades per Agustí Roig: el Aguinaldo i el Bolero de Guadassuar. A continuació, Laura Osca, regidora de cultura i festes, va dirigir unes paraules al públic i, amb la presència de l’alcalde, va lliurar als fills d’Agustí un recordatori de l’esdeveniment. Seguidament, Olga Peirotén interpretà al piano una cançó composta per Agustí Roig Cerveró: La dansa de Guadassuar. Amb les emotives imatges del reportatge audiovisual Una vida dedicada a Guadassuar es posà el punt i final a un acte coordinat per Laura Osca i en el qual col·laboraren Juanba Boïls, Àngel Pérez, Enric Mut i qui subscriu aquestes paraules. Pels qui no poguéreu assistir a l’homenatge, faig a una sinopsi del que allí es tractà i que més que altra cosa va ser un intent per donar a conèixer la personalitat d’Agustí i les nombroses aportacions que va fer, principalment al seu poble. En Agustí convergien alhora diverses facetes. Era, en eixe sentit, un home del Renaixement. Va ser investigador, amb més de
9
REVISTA DE LA
societat musical
150 articles publicats al llarg de la seua vida. Des de gener de 1952 s’encarregà de la corresponsalia del diari Levante i, a partir de febrer de 1956, de la de Ràdio Nacional d’Espanya. Al 1954 el nomenaren Cronista Oficial de Guadassuar. La seua feina com a recopilador i proveïdor de materials és igualment remarcable. Entre altres tasques, Agustí va col·laborar amb l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, recollint cançons de Guadassuar per al Cancionero Musical de la Provincia de Valencia, editat per Salvador Seguí. Al llarg de la seua vida mostrà una sensibilitat especial pels bens patrimonials de Guadassuar. Gràcies a la seua incansable labor, aconseguí el 29 de maig de 1968 la «Declaració de Festa d’Interés Artístic Nacional» per a les Danses de Guadassuar. I més encara: al 1985 es declarà la Setmana de Danses de Guadassuar com a «Festa d’Interés Turístic». Però, a més de tot això, Agustí també era músic. Tocava la flauta i va arribar a ser nomenat subdirector de la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar. Així mateix, va estar vinculat com a organista a la Coral «Mestre Cuevas» i col·laborà en totes aquelles iniciatives musicals que reclamaren la seua participació. Com a compositor va escriure moltes peces i cançons sobre temes extrets del folklore popular, una d’elles El xiquets de Guadassuar la interpretà la nostra Banda al darrer concert de Corpus per a sumar-se a l’homenatge celebrat dies abans. La memòria d’Agustí ha de ser la guia per a tots aquells que vulguin apropar-se a l’estudi de la història i de la cultura de Guadassuar. Alguns, ja ho han fet: Enric Mut, Enric García i Vicent Ibiza, autors del llibre «Introducció a la història d’un poble valencià», li feren aquesta dedicatòria: «A Agustí Roig Barrios, per conservar, malgrat tot, la memòria col·lectiva de Guadassuar». I a l’estudi de Juanba Boïls que acompanya el disc Les danses de Guadassuar es llegeix la següent dedicatòria: «A Agustí Roig Barrios, vetlador de la història i tradicions d’un poble.» Cal que seguim eixe camí. Preservar la seua memòria i el seu legat és la millor manera de preservar el patrimoni i la cultura del nostre poble. Rafael Polanco
10
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol Agustí Roig Barrios (1930-2006) Encara que va tindre alguna activitat com a concertista de piano, es va dedicar fonamentalment a la composició. El seu catàleg, que supera les 200 obres, abasta composicions per a orquestra, per a conjunt de cambra, música concertant i bandes sonores cinematogràfiques. La major part de la seua obra la va dedicar a la música de banda, destacant títols com Manhattan Symphonie, Cap Kennedy, Le Mont Saint Michel o Symphonie Ibérique. D’ell es destaquen les seues arrels en la música francesa, així com per la fusió de materials provinents de la música contemporània i del jazz.
Naix a Guadassuar l’any 1930, fill del mestre Agustí Roig Cerveró i Vicenta Barrios Añó. Fou músic de la nostra Banda, flauta, subdirector i secretari de la Junta Directiva un grapat d’anys. Va ser investigador, amb més de cent cinquanta articles publicats al llarg de la seua vida sobre les tradicions del nostre poble, entre d’altres uns quants referents a la història de la nostra Banda. Autor de composicions musicals, va escriure moltes cançons sobre temes extrets del folklore popular. En breu es publicarà un extens Cançoner de Guadassuar, obra pòstuma que va recopilar al llarg de la seua vida.
Manhattan Symphonie Els xiquets de Guadassuar
Simfonia per a banda, escrita entre 1961 i 1962 per Serge Lancen, i orquestrada por Désiré Dondeyne. Va ser escrita després d’un viatge del compositor a Nova York i segons notes seues descriu el següent: 1. Arribada a Manhattan. El transatlàntic que porta al compositor als Estats Units entra poc a poc en el port de Nova York. De sobte, els contorns de la ciutat capital del món apareixen entre la boira del matí. 2. Central Park. Un passeig de diumenge en el gran parc situat en el centre de la ciutat. Hi ha un ambient alegre, els xiquets juguen i el sol brilla, llançant els seus rajos sobre l’escena. 3. Harlem. Entrem a Harlem, el barri dels negres. La trompeta fa sonar un lament en estil de jazz. Prompte s’unixen altres instruments tocant la mateixa melodia, mostrant una certa nostàlgia de països exòtics. 4. Broadway: El musical i l’avinguda de l’entreteniment i la diversió. Ací tot respira alegria de viure. 5. Rockefeller Building: El compositor descubrix la silueta dels edificis més alts del món. El tema líric inicial poc a poc es convertix en apoteòsic. La música comença en el registre greu i poc a poc avança cap al registre agut mitjançant un crescendo que culmina com a salutació al nou món, com a mostra de gratitud por totes les impressions rebudes al llarg del viatge.
Poema sobre motius folklòrics estrenat en agost de 1966. A partir d’una introducció d’elaboració pròpia, no extreta de cap cançó, al llarg de la seua audició podem escoltar cançons infantils del nostre poble que va recopilar al llarg de la seua vida com La mare de Déu quan era xiqueta, El bateig, El Jesús de les monges, Tita tita, La lloca torta, Tamboret, El pardalero, Confitet roget, El seré, El cap de dansa, Ja ve la salpassa, El meu xic, general i alguna altra. Les diverses cançons són citades «textualment», o en uns pocs casos de manera parcial (una frase només). Durant la interpretació que la nostra Banda va fer el passat 24 de juny en el Concert de Corpus moltes persones majors taral·lejaven les lletres d’estes cançons que recordaven de la seua infantessa.
Serge Lancen (Paris 1922-2005). Va escriure la seua primera obra (una cançó de bressol) als 4 anys. La Segona Guerra Mundial l’obligà a interrompre els estudis de piano al Conservatori de París, on posteriorment estudià harmonia, contrapunt i composició, guanyant el premi de composició en 1949. En 1950, guanyà el Premi de Roma.
11
REVISTA DE LA
societat musical
Federico Chueca (Madrid, 1846–1908)
Philip Sparke (Londres 1951)
Un dels màxims representants del género chico, subgènere de la sarsuela. Considerat autodidacte, la seua intuïció i gràcia per a la melodia i el ritme compensen les seues imperfeccions tècniques, produint obres agradables i fresques. Abandonà els estudis de Medicina i als 22 anys, es matriculà en el Conservatori. Però, refractari a les ensenyances reglades, a penes va passar dels rudiments teòrics, encara que va adquirir c e r t a preparació en solfeig i escriptura i tècnica en el piano. Va treballar com a pianista en cafés de Madrid i com a d i r e c t o r d’orquestra en teatres de varietats. Va escriure la música de diversos sainets lírics d’èxit. Encara que predominaven els de temàtica taurina, altres centraven la seua trama en els usos, els costums i l’actualitat quotidiana. Entre les seues obres més famoses podem destacar Agua, azucarillos y aguardiente, La alegría de la huerta, El bateo i La Gran Via.
Estudià composició, trompeta i piano en el Royal College of Music. En la universitat, on formà una banda de música, va sorgir els seu interès per esta formació començant a escriure per a ella. La gran quantitat d’encàrrecs i premis rebuts el va fer en l’any 2000 donara el pas de convertir-se en compositor a temps complet i fundar la seua pròpia editorial, que es dedica a la publicació d’obres per brass band, banda de música i altres agrupacions musicals.
Orient Express L’obra descriu un viatge del famós tren de luxe. En el bullici de l’estació, el cap d’estació fa sonar el seu xiulet i comença a sentir-se el motor. El tren viatja a tota velocitat pels camps d’Europa. Una secció central més lenta mostra als passatgers recordant el que deixen a casa, però el viatge continua. Al final, el tren arriba a la seua destinació, amb els so característic de les antigues màquines de vapor. Va ser un encàrrec que la BBC realitzà en 1986 per a Brass Band, guanyant un concurs de composició. En 1992 es va fer la transcripció per a banda. L’Orient Express es un tren de luxe que des de 1883 ha fet el viatge entre Londres, Paris, Venècia i Estambul, amb parades en altres capitals europees. Després d’alguns canvis de trajecte i de dos interrupcions a causa de les Guerres Mundials, finalitzà el seu servei regular en 1977 per la competència de l’avió. En l’actualitat hi ha un servei ferroviari amb eixe nom oferit com a viatge de luxe. Degut a la seua fama l’Orient Express ha aparegut en diversos llibres, pel·lícules, anuncis publicitaris i jocs, dels que podem destacar Assassinat a l’Orient Express d’Agatha Christie o Orient Express de Graham Green, o en el film Des de Rússia amb amor, de la série de James Bond, o La volta al món en huitanta dies.
El bateo Sainet en un acte dividit en quatre quadres en prosa i vers. Llibret d’Antonio Paso Cano i Antonio Domínguez i música de Federico Chueca. S’estrenà en 1901 en el Teatre de la Sarsuela de Madrid. L’acció es situa en els barris baixos de Madrid, a l’època de l’estrena. Durant els preparatius per al bateo (bateig) del fill natural de Nieves y Lolo apareix Pamplinas, l’antic novio de Nieves, que està decidit a impedir-lo. L’embolic augmenta quan a l’església el rector pregunta pel nom del pare de la criatura i el bateig no se celebra. Després d’una sèrie de situacions, es resolen els malentesos, tot s’arregla i al final hi haurà bateig i boda. D’ambient desenfadat i festiu, El bateo es, com La Gran Vía, un retrat del Madrid de l’època. Tots els números tenen una gran popularitat, especialment el tango, que comença dient: «El día que yo gobierne...», declaració d’intencions per a la que no sembla haver passat el temps.
12
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE En esta ocasió presentem dos pel·lícules recents, encara que no estrenades a Espanya, referides a dos grans compositors: Gustav Mahler, de que es commemora enguany el centenari de la seua mort, i Igor Stravinsky.
COCO CHANEL & IGOR STRAVINSKY
MAHLER SOBRE EL DIVAN
Títol original: Coco Chanel & Igor Stravinsky Director: Jan Kounen Any: 2009 Pais: França Repartiment: Anna Mouglalis, Mads Mikkelsen, Elena Morozova, Natacha Lindinger, Grigori Manoukov.... Música: Gabriel Yared Guió: Carlo de Boutiny, Jan Kounen Génere: Drama Durada: 118 min
Títol original: Mahler auf der Couch Director: Percy i Félix Adlon Any: 2010 Pais: Alemanya, Austria Repartiment: Johannes Silberschneider, Karl Markovics, Eva Mattes, Lena Stolze, Friedrich Mücke, Barbara Romaner... Música: Gustav Mahler Guió: Percy i Félix Adlon Génere: Drama Durada: 98 min Aborda la conflictiva vida sentimental del compositor i evoca les trobades amb Sigmund Freud. Gustav Mahler obri un sobre retolat al seu nom per error, tal vegada de manera intencionada. El contingut, ple de súpliques apassionades esta dirigit a la seua esposa Alma. Mahler patí un dur colp quan s’assabentà que la seua esposa Alma, vint-i-dos anys més jove que ell, té una apassionada relació amorosa amb l’arquitecte Walter Gropius, autor d’aquella reveladora carta. El compositor, que preparava l’estrena de la seua octava simfonia cau en la pitjor crisi de la seua vida angoixat per sentiments de culpabilitat i busca l’ajuda professional del cèlebre psicoanalista Sigmund Freud. La pel·lícula mostra al gran mestre absort en els seus pensaments mentre viatja en tren per a reunirse amb Freud. Encara que inicialment Mahler refusa gitar-se al famós divan del psicoanalista, quan per fi ho fa, comença a parlar i a contar una apassionada historia d’amor.
Es basa en la novela Coco & Igor de Chris Greenhalgh i narra la relació entre Coco Chanel i Igor Stravinsky en 1920. París, 1913: Coco asistix l’estrena de La consagració de la primavera d’Stravinsky. La dissonància rítmica de la partitura i la coreografia impactant de l’obra causen un escàndol però Coco queda impressionada. Set anys més tard, Coco i Igor es reunixen de nou. A pesar del seu èxit en els negocis, Coco està de dol por la mort del seu amant. Igor ha fugit a França després de la Revolució Russa. Immediatament s’establix una mútua simpatia entre els dos. Coco convida a Igor a viure en la seua vila als afores de París, junt amb la seua esposa i fills. Coco i Igor establixen una relació secreta. El seu treball ix beneficiat d’esta relació. Igor comença a escriure en un estil nou, més lliure, mentre que Coco crea Chanel N. 5, el seu perfum estrella. Però la tensió en la vila arriba a ser quasi insuportable.
13
REVISTA DE LA
societat musical
Xé, enguany no hem tingut Certamen.
El Fosquibrut desafinat
Calla, calla que ja amenacen amb tornar l’any que ve.
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
històriesdel pare vicent 10
CURIOSOS INSTRUMENTS VISTOS ÚLTIMAMENT A la foto de baix, un moment de les audicions al Mas de Zampa en l’interpretació de la Simfonia dels Joguets. D’esquerra a dreta, xiulet bucal de Juan Carlos Civera, Alvaro Octavio amb la seua flauta manual, Paco Gimeno amb el plat d’alumini percutit amb cullera, Joaquín Canet amb un tudell de fagot, Rubén Marqués (mirant amenaçadorament al fotògraf) amb el faristol plegat i Víctor Estarelles amb la boquilla de clarinet.
En la foto de dalt, solo de botella d’aigua d’un músic de la Banda de San Indalecio durant el concert a l’Auditori.
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
ZONA GREU. Últimament la zona greu sona més, com si hagueren afegit una botzina de barco (o de tren), estem buscant el motiu.
PER A CIVERA. Si algun certamen vols guanyar, amb quina Banda hauràs de participar? Amb la de Guadassuar. WANTED. Es busca alberg amb piscina per a la primera setmana de juliol.
ZONA AGUDA. A la zona de la fusta aguda ara estan més amples. Continuarem investigant el motiu. Sembla que té relació amb l’anterior avís.
POLICIA PERDUT. Policia de poble busca assassí al Mas de Zampa. Ens conten que un mes després encara continua buscant. L’assassí ja ha estat de vacances i tot.
WANTED. Es busca membre de la Banda. Tocava el clarinet i el clarinet baix i a més estava aprenent a tocar el contrabaix. Fa mesos que no apareix. Potser haja sigut segrestada. És perillosa.
INCRÈDULS. Un grup de músics, després de molt de temps, va constatar de l’existència del germà de Juan Carlos. RÉCORD. Un dels músics habituals, ha aconseguit el récord a l’assajar per al Concert del Crist amb tres varietats diferents de clarinet. Esperem que es decidisca per un abans del concert.
CANVI. Canvie Civera per Civera. Interessats preguntar per Civera.
WANTED. Es busquen xiulet de tren i de vigilant d’estació. El qui els tinga que acudisca a qualsevol assaig.
ALTRA PREGUNTA. Per a la pròxima, seria més rentable que qui vullga escoltar la Banda de Guadassuar vinga a Guadassuar? Els donaríem coquetes de cacau i rotllets.
PREGUNTA. Hi havia tan poca gent de públic al concert d’Alberic perquè només hi havia mona per als músics?
14
REVISTA DE LA
societat musical
O CORREU ELECTRÒNIC O MÒBIL A l’Associació d’Amics de les Danses de Guadassuar Enric Ramiro és professor de l’IES de Guadassuar. Entre moltes altres coses que fa, escriu. Ha publicat alguns llibres i els dissabtes sol apareixer a l’edició de La Ribera de Levante-EMV una narració breu baix el títol de El conte del dissabte. El 5 de juny de 2010 va aparéixer l’article que reproduïm a continuació, que té cabuda a la nostra Revista perque el protagonista, un personatge de ficció evidentment, el relaciona l’autor amb la Banda de Música de Guadassuar. majors. Ara recorria tot el poble i inclús travessava la «frontera» amb Alzira per a vendre les seues mandarines. En uns mesos, aconseguí tindre una botiga de la seua propietat a la Gran Via, molt a prop de la Casa de la Pedra, i en uns quants anys es comprà un vehicle, donà treball a la família i contractà més persones. En uns anys, aconseguí un camió, una fàbrica, una empresa, una flota de vehicles, anuncis als mitjans de comunicació i a Ribera televisió, delegacions a l’estranger i es feu milionari. Però els anys no passen debades i arribà el moment de pensar en la jubilació i en deixar el tema de l’herència ben lligat. Anà a un dels millors advocats d’Algemesí –els millors del món–, li portà tota la documentació i deixaren el tema tancat a excepció dels tràmits administratius corresponents. - Senyor Manolo, només falta que li ho confirme. Done’m per favor un correu electrònic o un mòbil on el puga avisar. - Ho sent però no en tinc. - Com és possible que no en tinga? S’imagina on podria haver arribat si en tinguera? - Sí, a desembossador de serveis.
Manolo era un bon home. És cert que havia desaprofitat els estudis primaris i hagué de traure la certificació escolar anant a una escola per a adults de Guadassuar, però era un bon ciutadà. Tant de bo que tots el que tenen carrera avui ho foren com ell, li deia sa mare. Treballava a una de les cooperatives i un malaurat dia pergué el seu treball. Buscava faena com un desesperat, però en temps de crisi el tema estava difícil. Tenia pocs estudis i la seua dedicació a la banda de música i a investigar sobre les danses del seu poble, no li feien un currículum massa exitós a ulls dels patrons. Un matí es va presentar a una empresa que buscava persones per a desembossar serveis. Li feren passar diverses proves, li demanaren si tenia l’anglès i el xinés mandarí, si era especialista en pissarra digital i powerpoint i li feren omplir tests psicopedagògics fins la matinada. Superades totes les proves imaginables, passà a l’entrevista i també la superà. A punt d’aconseguir el treball, li demanaren les seues dades i li digueren que li enviarien tota la documentació per correu electrònic o per mòbil. Però Manolo no tenia ni una cosa ni l’altra i l’empresa no volia contractar una persona que no «existia». Desesperat de la vida, no sabia si inclinar-se pel suïcidi o per comprar-se un quilo de mandarines amb els seus últims estalvis. Es decidí per la segona opció i quan estava a punt de menjar-se la primera ben assegut a un banc del parc, una dona se li aproximà i li va comprar els cítrics pel doble del seu valor. Amb aquests diners, va adquirir dos quilos més i els tornà a vendre pel doble del seu valor. D’aquesta forma passà tota la vesprada i tornà a casa amb 46 euros. Al dia següent, dedicà tota la jornada al mateix ofici i benefici i així durant diverses setmanes. Cada vegada s’alçava més prompte i retornava a casa més tard i els guanys eren
Vivim en un món tecnològic on és convenient saber utilitzar els seus aparells més comuns, però això no ha de convertir-se en imprescindible ni obsessiu. La vida és molt més i la relació entre les persones ha d’estar per damunt de qualsevol objecte. A més a més, en ocasions els missatges manipuladors i execrables s’amaguen darrere de la música, els colors i les animacions d’una pissarra digital, d’un vídeo o d’un powerpoint. (Inspirat en un correu electrònic tramés per Roger Pons)
Enric Ramiro Roca
15
àlbum
Tercera edició del Campament Musical organitzat per la nostra Societat Musical. A les fotos, diversos moments de les activitats al Mas de Zampa (Benaguasil) dels nostres joves músics els dies 4, 5 i 6 de juliol. Més informació i fotos a la pàgina 5.