REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR setembre-octubre-novembre-desembre 2010
REVISTA DE LA
societat musical
NOUS MÚSICS 2010
Com és tradicional, el passat 6 d’agost entraren en la Banda Jove i en l’Orquestra Jove un bon grapat de xiquets i xiquetes que han superat els cursos corresponents a la nostra Escola de Música. En concret en foren dènou i els seus noms són esl següents: Viola: Manel Asensi Hernández Flauta: Clara Ballester Añó, Sara Marqués Villalba, Ainoa Masip López i Àngels Sais Peris Saxo: Camila Colomina Oliver, Juan Ramón Furió Gomis, Ivana Ribes López (saxo) Oboé: Gema Pérez Cerdán, Carmen Pérez Garcés
Clarinet: Lara Ferrer Añó, Marta Lacal Noguera, Ángeles Lozano Tello, Andrea Pérez Albert, Maria Puig Camarasa, Adriana Romero Peris Trompeta: Alba Martínez Calero, Adrián Osca Pérez Percussió: Borja Martínez Esteve
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR Número 45 setembre-desembre de 2010
EDITA:
SUMARI
Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com
Nous músics 2010 .................................................... 2 Festes de Santa Cecília 2010 .................................. 3 Activitats ....................................................................... 4 Tres dels nostres ...................................................... 6 Adéu al tio Joaquín .................................................... 7 Especial Certamen de València ............................. 9 Discografia ................................................................... 18 Moros i Cristians a Albaida .................................... 18 Notícies ......................................................................... 19 Estiu 2010 ................................................................... 21 10 anys de músics ................................................... 22 1985-2010 .................................................................... 22 La història d’un home (gran) ................................. 23 Escola de Música ...................................................... 24 Faristol ........................................................................... 26 Cine de música- Música de cine .......................... 28 Fitxer 1983-2009 ........................................................ 29 El Fosquibrut Desafinat ............................................ 30
COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Nicolas Bay, Ferran Barberà, Rafa Polanco, Juan Carlos Civera, Jose Luis Castell FOTOS: Salvador Colomer, Ernesto Colomer, Miguel Martínez, família Gimeno Asensi, família Llopis Oliver Imprimeix: Set i set. La Pobla Llarga
600 exemplars
amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana
2
REVISTA DE LA
societat musical
FESTES DE LA MÚSICA 2010 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA FESTES DE NADAL PROGRAMA D’ACTES DISSABTE 20 DE NOVEMBRE
19 HORES: Missa a l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília, cantada per la Coral Mestre Llorenç Ruiz. A continuació processó des de l’Ermita al Musical.
CONCERT DE SANTA CECÍLIA BANDA DE MÚSICA 19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL
22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.
22 HORES: Sopar de germanor per als músics participants.
DILLUNS 22 DE NOVEMBRE
DIA DE SANTA CECÍLIA
DISSABTE 18 DE DESEMBRE
CONCERT DE NADAL
19’30 HORES: Missa a l’Església en record dels músics, socis i amants de la música difunts.
BANDA JOVE ORQUESTRA JOVE COR INFANTIL 19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL
DISSABTE 27 DE NOVEMBRE
FESTA DE SANTA CECÍLIA
DISSABTE 25 DE DESEMBRE
18 HORES: Cercavila i recollida de nous músics
FELICITACIÓ NADALENCA
18’45 HORES: Trasllat a l’Ermita de la imatge de la nostra patrona.
13 hores PLAÇA MAJOR
BANDA DE MÚSICA COR INFANTIL
QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM
3
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats JUNY-OCTUBRE 2010 CONCERT DEL CRIST, Dijous 5 d’agost, Plaça Major, 23.30h.
CONCERT DE PREPARACIÓ PER AL CERTAMEN, Diumenge 26 de juny, Placeta de les Monges.
Concert que va servir per a presentar el guardó aconseguit al Certamen. S’interpretaren obres de Borodin, Márquez i Reed, entre altres compositors. Un concert amb molt de públic en el dia que tradicionalment obri les Festes d’Agost del nostre poble.
Últim concert de preparació per al Certamen. A pesar de la reduïda capacitat de la plaça, molt bona resposta per part del públic.
CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA ‘CIUTAT DE VALÈNCIA’ Dissabte 3 de juliol, Palau de Música de València, Sala Iturbi, 17.30h.
CONCERT DE SANT ROC, Dilluns 16 d’agost, Plaça Major, 23.30h. Nou èxit de participació i de públic en el concert més popular de l’any. Com es va fer l’any passat es convidà a tocar a tots els que en algun moment de la seua vida foren part de la Banda, i de nou fou un gran èxit de participació, amb més de cent cinquanta músics al centre
La nostra Banda, torna a participar al Certamen, amb l’afegit de tornar a fer-ho en la Secció d’Honor després de molts anys. Va actuar en tercera posició, després de les bandes Vooruit de Harelbeke i ‘La Lira’ de Pozuelo de Alarcón, la qual es proclamaria vencedora. Més informació en altres pàgines de la Revista.
Nit del 16 al 17 d’agost de 2010. Concert de Sant Roc. Foto Vicent Rosell.
4
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats CONCERT DEL NOU D’OCTUBRE, Divendres 8 d’octubre, Auditori Municipal, 20.30h.
de la plaça. Àries d’òpera, sarsuela, ball flamenc, cantants, solistes… van fer que el concert fora un gran espectacle de qualitat amb les quasi tres hores que la Banda va estar tocant. La resposta del públic immillorable. És impossible col·locar a més gent en la plaça. Per cert, els músics estrenaren uniformitat: camisa i pantalons negres.
Iniciàrem el curs amb un concert de molta entitat. Les obres a interpretar foren dos pasdobles, una sarsuela i una obra de temàtica valenciana, com sol ser habitual en aquest concert. Fou elegida ‘Rituals i Dances d’Algemesí’.
99é FESTIVAL DE BANDES DE MUSICA, Divendres 10 de setembre, Auditorio Municipal de Albacete, 22.00h. La nostra Banda participà per primera vegada al festival de bandes de música més antic i un dels més prestigiosos d’Espanya. S’interpretà un programa semblant al del concert del Crist. Hi havia cua per a entrar a la Sala i l’Auditori es va omplir de gom a gom en un dels dies grans de la Fira d’Albacete. Esperem repetir l’experiència un altre any.
3 de juliol de 2010. Palau de la Música de València. Certamen Internacional de Bandes de Música
10 de setembre, Auditori Municipal d’Albacete Foto Miguel Martínez / Salva Colomer
5
REVISTA DE LA
societat musical
TRES DELS NOSTRES En poc de temps ens han deixat tres músics veterans. És molt probable que les joves generacions no arribareu a conèixer-los en actiu i sols haureu sabut d’ells pel comentari d’algun major. Jo puc dir-vos que tots tres han sigut personatges decisius en la història de la Banda de Música Santa Cecília de Guadassuar. Pepico Severiano era un clarinetista dotat amb un gran talent. Es va guanyar la meua admiració per a sempre amb dues intervencions: el solo de clarinet de la Rapsòdia Hongaresa núm. 2 de Franz Liszt i el de la Simfonia Incompleta de Franz Shubert. En el repertori d’aquella època solíem tocar moltes transcripcions per a banda d’obres orquestrals. Jo, tot i que era encara un principiant en açò de la música, ja havia escoltat les versions originals d’eixes partitures. No exagere gens si dic que semblaven interpretacions d’un autèntic professional. És més, recorde una anècdota referent al solo de la Incompleta. En aquells moments, dirigia la banda, transitòriament, el nostre paisà Don José Rosell, catedràtic del Conservatori Superior de Música «Joaquín Rodrigo» de València i trompa solista de l’Orquestra Municipal de València. Estàvem en un assaig a l’antic musical, on actualment estan les dependències de la Policia Local. Quan acabà la intervenció del clarinet, Rosell parà la banda i li va preguntar al tio Pepico: però vosté quan respira? Tenia un control tan gran de l’aire que quasi no necessitava respirar, la qual cosa li permetia frasejar amb total llibertat. Al tio Domingo i al tio Joaquín Gimeno també els he admirat sempre, però per diferents motius. Ells representaven els valors que, més enllà de l’excel·lència musical, han caracteritzat la nostra banda: el compromís, l’abnegació i la solidaritat. En eixe sentit, dubte que en Guadassuar hagen existit molts més músics com ells, sempre a punt per a col·laborar amb la seua banda, fora un acte oficial o qualsevol altre sarau, fera fred o calor. I el més admirable de tot és que, en un i l’altre cas, mantingueren el compromís fins al final del seus dies. Del tio Domingo poc puc afegir al que va escriure el meu amic Salva Colomer. Solament diré que resultava difícil no deixar-se arrossegar per la passió que ell sentia per la seua banda. Quin amor cal tindre per anar davant d’una banda que, més que una agrupació de músics desfilant pel carrer, pareixia en ocasions una colla de bandolers amotinats? Ell, com a subdirector, sempre estava on havia d’estar: preparat per a qualsevol avís, atent per a tirar el compàs, a l’alçada a Déu o a l’eixida de l’anda , amb una batuta que en realitat era una antena de ràdio desplegable. I què dir del tio Joaquín Gimeno, una altra persona entranyable, patriarca d’una dinastia de músics inesgotable, pare de l’actual president de la Societat Musical «Santa Cecília» de Guadassuar, Paco Gimeno. Tots el recordarem carregat amb el bombo, al costat del seu inseparable Camilo, encapçalant la formació amb gest circumspecte. Sí, perquè eixa era una senya del tio Ximo:
seriós en la feina i participatiu en la festa. Bé, això de participatiu hauria de matisar-ho, en realitat ell era un dels capdavanters quan es tractava d’armar rebombori. Un dels trets que més em sorprenia del tio Joaquín era la seua vitalitat. El veia amb més de noranta anys fer tot el que feia i pensava: d’on trau aquest home l’energia? Recorde que, uns anys endarrere, li vaig traure el tema. Estàvem fent-nos el cafè, desprès d’un sopar de músics. En un moment de la conversa li preguntí: - Vosté què fa quan es troba malament, es pren alguna pastilla?
6
REVISTA DE LA
societat musical La resposta em va deixar gelat: - Jo fa més de quaranta anys que no em prenc ni una aspirina. Sorprès per la rotunditat d’una contestació que em semblava increïble, vaig insistir: - I què fa quan té mal de cap o està constipat? - Em prenc un café i un conyac, i a dormir, em digué el tio Ximo amb tota naturalitat. Ell estava fet d’eixa pasta. Fins a fa uns mesos encara anava al camp amb la seua vespino, contravenint el criteri dels fills. Però, qui el feia desistir? No calia estranyar-se, sempre havia sigut una persona lligada als seus costums, un home treballador que, desprès del camp, assistia regularment, cada dimarts i divendres, als assaigs de la banda i a les juntes, el dilluns. De fet, ell s’encarregava de comprar les viandes necessàries i preparar les ensalades per als sopars, foren els de junta o els del dissabte amb la colla de veterans i altres adherits.
Se n’ha anat el tio Joaquín, el tio Domingo, Pepico i altres se n’anaren davant. Moltes coses no tornaran: ni la tertulieta del Catòlic, ni el sopar dels dissabtes, ni el concerts de la banda, ni els certàmens, ni les històries compartides... Són tants els que ens han deixat! Dels músics que hi havien quan vaig entrar en la banda en queden molt pocs. Pense en això i m’entra malenconia, no puc evitar-ho. Però, al moment, una idea em ve al cap i el meu sentiment canvia al pensar com d’orgullosos se sentirien ara eixos músics al vore la banda que entre tots hem fet! Soc un poc recurrent amb el tema - ho reconec- però a mi m’agrada contar aquestes històries, explicar als més joves que aquestos músics construïren el que avui tenim. Ells ens inculcaren uns valors que han fet de la nostra, una banda especial, distinta a les altres. Això cal que cap de nosaltres ho oblide mai. Rafa Polanco
ADÉU AL TIO JOAQUÍN I qué dir de la seua família. Poques persones podran presumir com ell d’haver, sabut transmetre’ls la seua passió i d’haver tingut tants músics entre la seua descendència directa: tres fills (Paco, Joaquín i Pepe) i onze nets (Mari Ángeles, Paco, Fina, Enrique, Dora, Teresa, Pepe, David, Moisés, Tere i José Enrique). I estic segur que les filles no arribaren a entrar a la Banda perquè en aquells temps no s’estilava. A la taula on es reunix la Junta Directiva sempre solem seure als mateixos llocs, com si foren assignats. La seua cadira va quedar buida durant uns mesos. Ningú es va atrevir a ocupar-la en un principi. Semblava impossible que no anara a tornar qualsevol dilluns. La seua tasca ara la fan altres persones, però la seua presència encara està allí. Passaran molts trompetistes, passaran molts percussionistes, passaran moltes persones per la Junta Directiva. Però estic segur que poques en trobarem amb el compromís personal que ell va tindre. Salvador Colomer
Quan el passat mes de juny fa faltar el tio Joaquín, va morir més que un músic. Amb ell va desaparèixer un símbol de la nostra Banda. Va morir una persona de les que se’n troben poques en la història d’una Societat. Les circumstàncies del passat segle feren que entrara ja major a formar part de la nostra Banda de Música. Des de l’any 1940 fins que morí el passat més de juny han passat setanta anys, que es diu prompte, en els que a ben pocs actes i assajos haurà fallat. I fins a l’últim dia de la seua vida. Mentre va poder estar en actiu com a músic, la seua presència va ser constant a totes les nostres activitats, amb l’instrument que fora necessari, sempre al servei de la seua Banda de Música. I quan, ja major, va deixar de tocar, ahí va estar sempre també la seua figura: animant els sopars dels majors els dissabtes (ell que era el major de tots), assistint als concerts, certàmens i viatges, formant part de la Junta Directiva, muntant l’escenari a cada actuació de la Banda...
7
REVISTA DE LA
societat musical
Sempre amb la música. Sempre amb la seua Banda. Sempre amb la seua família. Desfilant amb la seua Banda amb el bombo a finals dels anys 70 (pàg. 6) i el dia que va apadrinar la nova bandera (pàg. 7). En esta pàgina, de dalt a baix, amb una orquestra de ball als anys 50, a Alcoi als anys 60, amb tres dels seus nets músics i amb la seua extensa família l’any 1994 en l’acte de benedicció de la nova bandera que va apadrinar. (Fotos cedides per la família Gimeno Asensi)
8
REVISTA DE LA
societat musical
CERTAMEN INTERNACIONAL CIUTAT DE VALÈNCIA El dissabte 3 de juliol la nostra Banda de Música tornà a competir en la Secció d’Honor del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València. La magnífica interpretació que els músics oferiren al Palau de la Música no va ser qualificada pel jurat més que amb un injust segon premi. La Banda Simfònica Vooruit d’Harelbeke (Bèlgica) va obtindre el tercer premi i la guanyadora va ser la Banda de l’Associació Músico Cultural la Lira de Pozuelo de Alarcón (Madrid).
músics. A les butaques del Palau semblava que no hi havia més públic que el de Guadassuar. Els qui no ho han viscut no es poden imaginar l’emoció que suposa, des de l’escenari, el sentir el recolzament de tot el poble. Respecte al jurat, cal fer notar que Francisco Tamarit Fayos va substituir a última hora a Bernardo Adam Ferrero per enfermetat d’este últim. Francisco Tamarit, Catedràtic del Conservatori Superior de València en l’especialitat de Contrapunt i Fuga, compositor i director de Banda Nascut a Riola en 1941. Com a compositor, la seua producció compren obres des de obres per a banda i orquestra fins a obres per a piano, orgue, cor, música de cambra. Ha sigut director de les bandes de Riola, Algemesí, la Lira de Carcaixent i de la de Xest. Com a director de la Armónica de Bunyol, ha obtinguts diversos primers premis als certàmens de València i Kerkrade.
La Societat Musical vol agrair en primer lloc el gran esforç realitzat pel nostre director Juan Carlos Civera, que durant estos mesos de preparació ha sigut capaç d’encoratjar els nostres músics i il·lusionar-los amb el projecte. A la foto que apareix a esta pàgina el podem veure junt a Paco Gimeno, el nostre president, que li va lliurar en el Concert de Sant Roc d’una reproducció del diploma acreditatiu del premi. Evidentment també hem de reconèixer l’esforç d’eixos músics, grans i menuts que han respost com la situació ho mereixia. El treball de veritat va acabar el divendres a la nit amb un magnífic assaig amb públic que podria qualificar-se com un dels millors concerts que s’han oferit al poble. No volem oblidar als veïns de la Placeta de les Monges i carrers adjacents que els últims deu dies, nit rere nit, han suportat les molèsties de tindre la Banda de Música assajant al carrer fins altes hores. I tot sense cap queixa.
Esperem tindre l’ocasió d’oferir en un futur al nostre poble un nou primer premi. Si el vent i els jurats ens ho permeten.
Per últim, hem de donar les gràcies al poble, que una vegada més va demostrar que, a pesar del futbol (eixa mateixa nit jugava la sel·leció un partit important al Campionat Mundial), volia estar al costat dels seus
9
REVISTA DE LA
societat musical
RADIO I CERTAMEN
EL CERTAMEN CAP PER AVALL
A falta d’interés cap al Certamen i del món de les Bandes de Música per part de la Canal 9 i Ràdio 9, els dos mitjans de comunicació públics de la Comunitat Valenciana, cal agrair a Fernando Romero (a la foto inferior, Concierto, en la 97.7) i a Octavio Sánchez Bolín (Nuestras Bandas de Música en LP radio) la cobertura que han donat a la nostra participació en el Certamen de València. Les persones que no pogueren desplaçar-se al Palau de la Música tingueren l’oportunitat de seguir en directe la nostra actuació, tant per la ràdio com per internet. Prova d’això és que, al dia següent del Certamen, ja rebérem diversos correus electrònics de felicitació, de persones que ens havien sentit des de Canadà, Tarragona, Osca i altres ciutats. També poguérem sentir les obres en diverses ocasions en ambdues emissores al llarg dels mesos de juliol i agost.
Durant la Guerra de Successió espanyola, Xàtiva, com la resta del Regne de València, es van declarar partidària de l’Arxiduc Carles d’Austria i va resistir fins el final davant les tropes de Felip V, el primer rei Borbó d’Espanya, fins i tot després de la capitulació de la ciutat de València. Les tropes del rei assetjaren la ciutat que va resistir fins que aquell va ordenar que la ciutat fora incendiada i arrasada. De la ciutat solament van quedar en peu alguns edificis i fins i tot es va ordenar que perdera el nom, passant a anomenar-se San Felipe. Per este fet, els habitants de Xàtiva són coneguts encara hui com socarrats. En venjança simbòlica, des de 1940 al Museu de l’Almodí de Xàtiva, penja cap per avall el retrat d’aquell rei. I açò, a que ve ací ?–direu alguns. Fa un temps que, a model del que conte del cas de Xàtiva i Felip V, determinats agents socials se’ls ha ocorregut penjar públicament cap per avall les fotos de polítics amb els que estan en desacord amb les seues decisions. Jo propose no que pengem les fotos del jurat del certamen cap per avall, però sí el diploma acreditatiu d’eixa decisió, que creguem injusta, d’atorgar-nos el segon premi. De moment, i per anticipat, al peu d’esta pàgina apareixen, cap per avall, la reproducció del cartell anunciador del Certament i del diploma del segön premi.
Colo
10
REVISTA DE LA
societat musical
DOS SEGONS Dos segons de silenci. Les dos menys deu de la nit de l’últim assaig, la vespra del Certamen. Dos segons passaren entre l’últim acord d’Alexander Nevsky i els aplaudiments espontanis del públic que presenciava l’assaig. Potser en eixos dos segons estigué concentrat tot l’intens treball de quatre mesos. Plaer, satisfacció, felicitat, «quan que hem disfrutat»... tot això hi hagué en eixe breu moment.
músics (assajos de clarinets fins diumenges), retornats a la Banda, músics assidus (mantenidors de l’activitat durant anys, en èpoques fluixes), professionals del poble, amics de músics del poble, professionals amics... Mai havia sonat així la Banda, deien els músics. Mai havia tingut res semblant davant seu, va dir el director en acabar els aplaudiments. Segons qui tingues de tribunal pot passar una cosa o l’altra. Segons els interessos que tinga eixe tribunal... Segons... pots quedar primer o segon
Alguns deien que «sobrava» el dia del Certamen, ja no era necessari. La felicitat és molt difícil de definir però en eixos dos segons hi havia una bona dosi d’ella.
Dos segons premis en la Secció d’Honor. Què més dóna! Quantes bandes voldrien tindre dos segons premis d’eixos. Quantes bandes voldrien tindre dos segons de plaer després d’una feina tan ben feta.
Per a completar eixe moment, la satisfacció de vore públic que fidelment venia a vore els assajos. Públic en molts casos no assidu a concerts que no fallaven dia rere dia. Segur que els enganxà la feina ben feta (no s’ha d’entendre res, només gaudir, com deia Manuel Vicent en un dels seus articles).
J.B. Nit del 2 al 3 de juliol de 2010. Últim assaig abans del Certamen a la Placeta de les Monges.
Un treball clarament col·lectiu: junta directiva, col·laboradors, comissió del certamen, treball dels joves
11
REVISTA DE LA
societat musical
VERGONYA, CAVALLERS, VERGONYA Publicat en Las Provincias (6-7-2010) i en Levante-EMV (16-7-2010) Molt poc o gens es té en compte el paper que les Societat Musicals exerceixen a la nostra terra, dinamitzadores culturals, creadores de llocs de treball... cada una d’elles dins el seu únic i particular context: el propi poble. Per això cada una és diferent a l’altra. La seua activitat comporta, i tampoc es sol vore, una sèrie d’elements sociabilitzadors que afecten més que res als joves. L’educació en valors com l’esforç, el treball, la superació personal, etc. de presència tan escassa en la nostra societat estan ahí dia a dia. Hauríem d’estar tots d’acord en que eixe legat s’hauria de cuidar, més encara si afegim que el fet de conservar els nostres trets més peculiars, el que és més característic, ens fa diferents front a la globalització i generalització de pràcticament tot. Però no, tant les Societats Musicals com particularment el Certamen de Bandes Ciutat de València pareix que no importen
massa. Al Certamen fa anys que s’observa un greu retrocés. L’assistència de bandes, sobretot valencianes, ha minvat considerablement i dos de les seccions han desaparegut. L’assistència massiva ja no existeix. Per què? Enguany, els canvis en les bases en la secció d’honor han ocasionat, a més de sorpresa, augmentar encara més la desconsideració. I sembla ser que és obligatori també «treballar» un altre dels valors: el suportar injustícies. I és que venen de persones i institucions de les que esperes exemple, model i ferma col·laboració, però no les trobes. Trobes el no entendre per què passen coses fora de la lògica, el saber que seguiran passant, i que no tenen remei. Hi ha altres interessos ocults (però coneguts) que fan que tot s’embrute i que ens acostumem a funcionar així. Açò és el que va ocórrer el passat 3 de juliol al Certamen de València a la màxima secció. Una veu de les que
parlen al llarg dels dies previs deia en premsa «esperemos que la banda valenciana esté al nivel». La banda de Guadassuar va estar a un nivell més alt del que molts esperaven. Falta que estiga també a nivell l’organització del Certamen, el jurat del mateix, el funcionament d’algunes bandes i també algunes veus que parlen. Ser objectiu és molt difícil, però negar l’evidència de manera descarada és molt lamentable i injust. Esta historieta sobre la desconsideració del que és propi, del que més s’hauria de valorar i no es valora, també es pot aplicar a altres àmbits no sols musicals, també culturals, urbanístics, paisatgístics... (p. e. el grup del que hem pres el títol del seu últim disc). «Vergonya, cavallers, vergonya» – com va dir Jaume I– de que la situació siga esta i de que ningú es menege. Utopies. Il·lusions. I vergonya de tindre el que tenim. Simplement falta de respecte i desconsideració per als que opten pel treball seriós i honest. Un especialista estranger i de renom, present a la sala aquell dia, afirmà sorprés en escoltar el resultat dels premis: «Esto sólo ocurre en Valencia». És per a reflexionar, no siga que acabem carregantnos el que ens queda.
Juan Bta. Boïls
12
REVISTA DE LA
societat musical
DE ESCÁNDALO Por fin hemos podido escuchar una buena grabación del certamen y compararnos a las otras bandas que participaron. Es sencillamente de escándalo que podamos tocar así, con esos colores, con esa expresividad, con esa fuerza y esa dulzura. En cada momento una sensación distinta, un estado de ánimo diferente. Se abandona uno escuchándoos disfrutando y sorprendiéndo a cada momento con un discurso musical intenso y siempre interesante.
contagiáis cargándome las pilas constantemente. Lo pasé de escándalo. De escándalo fue el concierto del Cristo ya con la Juvenil entre nosotros y de nuevo volviendo a surgir la magia de la música. De escándalo fue el de Sant Roc; una velada musical única en la que participan los músicos que estuvieron, los que están y los que estarán. En fin una gozada de primer orden.
La Banda suena de escándalo. Por eso quiero deciros que no os preocupe el escándalo de las puntuaciones; no creo a ese tribunal capacitado para juzgarnos, o al menos no lo veo dispuesto a hacerlo.
Qué decir de Albacete? Con la banda Juvenil entre nosotros, y sorprendiendo con nuestra calidad. Fue una gran despedida del pasodoble «A mi madre». Es un placer tocarlo con vosotros.
De escándalo fueron las felicitaciones de grandes músicos valencianos y europeos que estaban escuchándonos que no daban crédito a lo que escucharon. «Es increíble lo bien que habéis tocado» o «No entenderé nunca los premios en Valencia», esta última frase dicha por Jan Cover después de una felicitación mucho mas efusiva de lo que uno espera de una persona tan relevante en el mundo de la música internacional.
También de escándalo fue el concierto del 9 de Octubre ya con la Banda titular. Lo pasé de fábula hasta en el Himno. Como siempre, música desde la primera nota hasta la última. Hemos pasado un verano de escándalo, con una banda de 130 músicos, otra de 90, otra de 160, otra de 70 y todas ellas son la Banda de Guadassuar, con la que siento que siempre sucede la magia.
Nosotros debemos estar satisfechos y orgullosos de nuestro trabajo y de nuestra evolución social y musical porque es de escándalo que un pueblo como Guadassuar esté dando ejemplo a toda Valencia de cómo se deben hacer las cosas en una Sociedad Musical. Por eso me gustaría volver a ese Certamen, para disfrutar más aún. Y que tiemblen los compradores de premios que, según los comentarios que me llegan, ya han empezado a temernos y mucho.
Gracias a todos. Sois de «escándalo». Juan Carlos Civera
De escándalo es lo bien que lo pasamos haciendo buena música cada día, en cada ensayo, en cada concierto. De escándalo ha sido la concentración de Santa Ana con la Banda Juvenil; profesorazos de la casa y por amor al arte, siempre dispuestos a cualquier «reunión» para programar los conciertos y los ensayos del verano. No puedo menos que agradecerles todo lo que nos dan, además de su música. Esa ilusión me la
13
REVISTA DE LA
societat musical
SENSACIONS I IMPRESIONS fer descapotable, ja que tot era possible eixa nit, la impressió que donava la campana «Sant Pere i Sant Pau» d’Alexander Nevsy… Sensacions i impressions que no se’ns van a oblidar.
Què són les sensacions? Les sensacions són les impressions que produeixen un fet i que es transmeten en sentiments. A tots ens va quedar una sensació un poc amarga després de sentir el veredicte del jurat, de fet, podríem arribar a dir que ens quedarem, en cert mode, impressionats.
Però també tenim Mencions d’Honor que donar. Com no, a Juan Carlos Civera, per il·lusionar-nos amb la sensació que dona compartir amb ell un sola hora de música. Per a tots els professors que s’han involucrat en el projecte com el que més (fent alguns assajos fins i tot diumenge de mati), al mestre Zacarés per fer eixa meravella de transcripció que ens va deixar impressionats, feta en no arriba a dos mesos; a la Junta Directiva per fer possible els sopars i demés saraos organitzats, als veïns de la placeta de les monges, per tindre la paciència que tingueren aguantant tantes nits d’assajos i a tots i cadascun dels músics, ja siguen de Guadassuar o no, que han sigut partícips d’aquesta meravellosa sensació que a molts ens ha deixat impressionats.
Però teníem una sensació millor, la de saber que vam estar a l’altura de les circumstàncies i la de tenir molts primers premis, encara que eixos no tenen un xec (que és el que menys importa) ni van en cartró de 100 x 40 amb el ribet de l’Ajuntament de València, ni estan emmarcats amb les fustes treballades en un taller de marqueteria, no, eixos no són els nostres primers premis. Els nostres primers premis tenen calor personal, sentiments, però sobretot SENSACIONS I IMPRESSIONS. La sensació d’haver tocat tan bé com sabíem, la impressió de tocar a la sala gran del Palau de València, la sensació que ens va recórrer a tots el cos en acabar el pasdoble, la impressió que ens causà a tots veure com Juan Carlos deia a l’última nota de la Dama «Desca-potable!», la sen-sació de creure que el podíem
Gràcies a tots. FB
14
REVISTA DE LA
societat musical
JURAT I PUNTUACIONS Per a que cadascú puga traure les seues pròpies conclusions, a continuació apareixen detallades les puntuacions que cada membre del jurat ha concedit a cada Banda Cada membre del jurat puntuava sis apartats, detallats al quadre de baix, amb un màxim en cada apartat de 10 punts. D’esta manera, cadascun podia atorgar una puntuació màxima de 40 punts a l’obra lliure i altres tants a cadascuna de les obres obligades, amb 80 punts cada membre del jurat i un total de 400 punts possibles per a cada banda. Recordem que Francisco Tamarit Fayos va substituir a última hora a Bernardo Adam Ferrero per enfermetat d’este últim. TF: Francisco Tamarit Fayos CC: Jose Maria Cervera Collado DS: Dario Sotelo FH: Felix Hauswirth ME: Martin Ellerby
AF: afinació SO: sonoritat IN: interpretació TE: tècnica TO: total
Asociación Músico Cultural La Lira de Pozuelo de Alarcón Director: Maximiliano Santos Ferrer Obra lliure: Flor de Azahar, de Gregory Fritze
JURAT TF CC DS FH ME
AF 9 9,5 8 9 8,5
OBRA OBLIGADA SO IN TE 9,5 9,5 9,5 9,5 9,5 9,5 9 9,5 9,5 9,5 10 9,5 9 9,5 9
TO 37,5 38 36 38 36 185,5
AF 9 9,5 8 8,5 7,5
SO 9,5 9,5 9,5 9 8
OBRA LLIURE IN TE 9,5 9 10 10 9,5 9 9 9,5 8 8
TO 37 39 36 36 31,5 179,5 365
Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar Director: Juan Carlos Civera Domínguez. Obra lliure: Alexander Nevsky, de Sergei Prokòfiev (transcripció: Francesc Zacarés)
JURAT TF CC DS FH ME
AF 9 8,5 8 8,5 8,5
OBRA OBLIGADA SO IN TE 9 8 8 8.5 8 8,5 8 7 8 9 9 9 8 9 8
TO 34 33,5 31 35,5 33,5 167,5
AF 9 8,5 8 9 9
SO 9 8,5 8 9 9
OBRA LLIURE IN TE 8 9 8 8 7 7 9 9,5 9,5 9,5
TO 35 33 30 36,5 37 171,5 339
Royal Symphonic Band Vooruit de Harelbeke Director: Geert Verschaeve Obra lliure: Metamorfosis simfòniques sobre temes de Weber, de Paul Hindemith
JURAT TF CC DS FH ME
AF 9 9 7 8 8
OBRA OBLIGADA SO IN TE 9,5 9,5 9,5 9 9 9,5 7 7 7 8 8 8 8 8,5 7,5
TO 37,5 36,5 28 32 32 166
15
AF 9 9 8 8 7.5
SO 9,5 9 7 7,5 8
OBRA LLIURE IN TE 9 9 9 9 7 8 7,5 8,5 8 8
TO 36,5 36 30 31,5 31,5 165,5 331,5
REVISTA DE LA
societat musical
RELACIÓ DE PARTICIPANTS EN EL CERTAMEN DE Camarasa Cleries, Virgilio (requint) Canet Peirotén, Gustavo (violoncel) Canet Roig, Joaquín (fagot) Castell Sabater, Josep Lluís (trompeta) Chanzá Soria, José (trompa) Colomer Torres, Salvador (clarinet baix) Colomina Oliver, Encarna (oboé) Colomina Remigia, Tomás (clarinet) Cortina Barberà, Joaquín (tuba) Domingo Sanz, Luisa (arpa) Estarelles Camarasa, Víctor (clarinet) Esteve Moya, Antonio (tuba) Ferrer Roig, Joaquín (saxo alt) Ferrero Noguera, Zaida (violoncel) Ferrero Perales, Elena (trompeta) Finca Quirós, Sergio (tuba) Fuertes Gimeno, Vicent (contrabaix) Fuertes Montalvà, Maria José (clarinet) Fuertes Raga, Joaquín (trompa) Furió Tendero, Josep (percussió) García Añó, Daniel (saxo alt) García Asensi, Ana (violoncel) García Asensi, Vicente (tuba) García Polo, Andrés (flauta) García Ribes, Joan (trompa) Giménez Pons, Vicent (oboé-corn anglés)
Civera Martínez, Juan Carlos (director) Abad Costa, Óscar (violoncel) Alabau Garcés, Joaquín (saxo alt) Alapont Osca, Luis (fagot) Alonso Gimeno, Joaquín (trompeta) Alonso Sentamans, Pablo (clarinet baix) Alòs Ibiza, Ricardo (bombardí) Andreu Alapont, Salvador (trompeta). Anyó Mut, Joana (clarinet) Asensi Canet, Marta Clara (violoncel) Asensi Fuertes, Maria Delfina (trompa) Audí Gimeno, Inés (percussió) Barberà Cabrera, Ferran (clarinet) Barrios Ferragut, Manel (clarinet) Bay Royuela, Nicolás (flauta) Bekkouche Esteve, Gabriel (bombardí) Blanco Colomer, Natalia (trompa) Boïls Gimeno, Jose Enrique (trompa) Boïls Gimeno, Moisés (trompeta) Boïls Gimeno, Teresa (oboé) Boïls Ibiza, Javier (trompeta-fliscorn) Boïls Ibiza, Juan B. (flautí) Bou Ortega, Mario (clarinet) Bou Viel, Gisela (flauta) Calatayud Esteve, Jordán (saxo tenor)
16
REVISTA DE LA
societat musical Martínez Navarro, Andreu (saxo alt) Molina González, Mar (violoncel) Molina Molina, Clara Isabel (violoncel) Montañana Mateu, Bernardino (clarinet) Núñez Pérez, Faustino (trombó) Octavio Diez, Álvaro (flauta) Oliver Domingo, Vicent (trompeta) Oliver Moreno, Paula (clarinet baix) Olmos Gimeno, Ana (clarinet) Oriola Font, Salvador (clarinet) Oriola Requena, Fernando (fagot) Oriola Requena, Salvador (clarinet) Osca Añó, Perfecto (contrabaix) Osca Añó, Vicente (trombó) Osca Gonzálvez, Luis (percussió) Osca Pons, Joaquín (fagot) Osca Ruiz, Jesús (trompa) Osca Ruiz, Mario (trompa) Pascual Peris-Dosaigües, Salvador (clarinet) Peirotén Monleón, Olga (piano) Pérez Ortega, Ángel (trompeta) Pérez Ortega, Manolo (trompa) Pérez Ortega, Samuel (clarinet) Picó Canut, Amalio (saxo alt) Polanco Olmos, Rafael (trombó) Popstoyanov, Todor Stefanov (trompa) Ribera Boïl, Teresa (oboé) Ribera Boïl, Vicent (trompeta) Ribes Mut, Salvador (percussió) Ribes Noguera, Josep (trombó) Ribes Rodríguez-Moldes, Josep (clarinet) Ribes Villalba, Josep (requinto) Roig Camarasa, Josepa (clarinet) Roig Vanaclocha, Enrique (fagot) Roig Vidal, Julio (aaxo alt-soprano) Roselló Cervera, Vicent Emili (fagot) Ruiz Pascual, Mario (trompeta) Sais Casasus, Joaquin (saxo baríton) Sais Casasus, Vicent (saxo baríton) Sais Ibiza, David (percussió) Sánchez Santos, Samuel (saxo tenor) Sánchez Torío, Raquel (clarinet) Sapiña García, Angel (trombó) Sapiña García, Enrique (clarinet) Seguí Aliño, Bernardo (trompeta) Seguí Vidal, Jaime (tuba) Sentamans Asensi, Bernat (percussió) Serrano Remigia, Adrián (clarinet) Signes Barberà, Ino (clarinet) Soler Lluch, Héctor (fagot) Tejero Morte, Ramiro (tuba) Vegara Bezanilla, Daniel (trompa) Ventura Rodríguez, Eduardo (clarinet) Vidal Bay, Maria José (oboé) Vidal García, Leopoldo (oboé)
E VALÈNCIA 2010 Gimeno Alabau, Guillem (percussió) Gimeno Añó, José (clarinet) Gimeno Añó, Reyes (clarinet) Gimeno Asensi, Francisco (tuba) Gimeno Ribes, David (trompa) Gimeno Ribes, José (trompeta) Gimeno Roig, Juan Luis (bombardí) Gimeno Torres, Enrique (fagot- contrafagot) Gimeno Torres, Francisco (trombó) Ginestar Boïl, Zaida (clarinet) Gómez Navarro, Cornelio (clarinet) González Aliño, Vicente (tuba) Hernandis Boïl, José Víctor (trombó) Hervás Arnandis, Maria Asunción (clarinet) Iborra Álvarez, Sayd Carmel (percussió) Jiménez Peris, Beatriz (contrabaix) Jordà Sanchos, Carlos (trompeta) Jornet Alòs, Daniel (trompa) Lacal Gonzálvez, Antonio (clarinet) Llopis Gimeno, Vicent (trompa) Llorens Esteve, Maria José (flauta) Lorente Arlandis, Nacho (percussió) Marín Porcar, Dimas (trompeta) Marqués Colomer, Rubén (trompeta) Martín Esteve, Carlos (fagot) Martínez Navarro, Altea (flauta)
Dolz Escribano, Ricardo (banderer) Boïls Rodríguez, Fernando (arxiver)
17
REVISTA DE LA
societat musical
discografia CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES «CIUTAT DE VALÈNCIA» Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar En este disc podem trobar les obres amb les que la nostra Banda de Música va obtindre el segon premi en la Secció d’Honor d’este certamen el passat 3 de juliol. Pròximament es distribuirà entre tots els músics que participaren en ell. Cal agrair a Fernando Romero (del programa Concierto de l’emissora de ràdio la 97.7) el treball d’edició del disc i l’interés que mostra pel treball de les Societats Musicals i de la música de banda.
LA NOSTRA BANDA PARTICIPA A L’ENTRADA DE MOROS I CRISTIANS D’ALBAIDA Amb motiu de la Capitania del Bàndol Cristià que enguany exercia la Filà Cordoveses d’Albaida, la nostra Banda va actuar a l’entrada de Moros i Cristians que es va celebrar el passat 9 d’octubre a dita localitat. La raó va ser que d’eixa Filà formen part les dos filles de José Gimeno, que volgueren ser acompanyades per un grup de músics de la nostra Banda a la que se senten tan vinculades. Está Filà, de recent formació i amb una composició exclusivament femenina, era la primera vegada que exercia la Capitania de les Festes. A la foto, de Maria Josep García, podem veure tant a l’esquadra a la que acompanyàvem com als nostres músics en el moment de desfilar davant la tribuna d’autoritats a la Plaça del Palau d’Albaida.
Foto Maria Josep García
18
REVISTA DE LA
societat musical
NOTÍCIES JUAN B. BOÏLS DOCTOR A LA UNIVERSITAT DE VALLADOLID
En definitiva, un dels cursos de referència en el terreny de la música històrica al nostre poble. I gràcies als esforços de la comissió organitzadora i al recolzament de l’Ajuntament de Guadassuar, tant l’Alcaldia com la Regidoria de Cultura.
El passat 16 de setembre Juanba Boïls va llegir i defendre la seua tesi a la Universitat de Valladolid. Portava per títol La ‘Historia de la música española’ de Mariano Soriano Fuertes (1817-1880). Edición crítica de una fuente esencial en la historiografía de la música española del siglo XIX. El treball havia estat dirigit per José Ignacio Palacios, d’aquella Universitat. Sis anys d’intens treball plasmats en una tesi van ser valorats pel tribunal format pels catedràtics Román de la Calle, Adalberto Martínez Solaesa, Isidoro González Gallego i Álvaro Zaldívar Gracia, els quals elogiaren el treball tant pel contingut com pel model utilitzat, qualificant-la de «inteligente», «concienzuda», «valiosa», «arriesgada», «valiente» o «acto de justicia», vist que es tractava de defensar i canviar la concepció d’un llibre maltractat des de la seua mateixa publicació. Finalment se li va atorgar a la tesi la màxima qualificació «Sobresaliente cum laude». Precisament este estiu hem pogut llegir un total de quatre articles de Juanba apareguts per diverses circumstàncies, dos sobre el certamen que trobem a esta Revista i dos més sobre les Danses, Caixa, castanyoles i ritme en la dansà aparegut al BIM de juliol, i Les partitures de les Danses que podeu trobar al programa de Festes d’Estiu.
SANTA ANNA 2010 Els passats 12, 13 i 14 de juliol i per segon any consecutiu la nostra Societat Musical ha organitzat a l’Alberg de Santa Anna de la Llosa de Ranes una concentració dels músics de la Banda Jove. En esta activitat, els nostres músics gaudiren d’uns dies en els que els assajos i la diversió es barrejaren a parts quasi iguals. En un ambient dominat per la natura i la tranquil·litat, arribaren a tindre fins a sis hores diàries entre assajos parcials i generals. Per al bon desenvolupament d’estes activitats, Juan Carlos Civera, el nostra director, va tindre la inestimable i desinteressada ajuda d’un bon grapat de músics majors, professors de la nostra Escola de Música que dirigiren els nombrosos assajos parcials, alguns d’ells quasi com a classes particulars. També tingueren la visita d’un grup de pares i de part dels components de la Banda Simfònica que participaren a un assaig general junt als músics joves allí concentrats.
CIVERA A LA BANDA D’UTIEL
VIII CURS DE MÚSICA ANTIGA
Des del passat estiu la Unión Musical Utielana i la nostra Banda compartixen director. Juan Carlos Civera, donant una vegada més mostra de la seua capacitat de treball simultanieja la direcció de les dos bandes. La Banda d’Utiel és una de les bandes de música més antigues de la Comunitat Valenciana. En 1886 ja va participar en el primer Certamen de Bandes de Música de València, amb un segon premi. En els últims anys ha obtingut diversos premis als certàmens de València, Cullera, Campo de Criptana, Altea i Leganés entre altres.
Un any més, el Curs de Música Antiga ha atret alumnes procedents de tota la geografia espanyola (Girona, Madrid, Astúries, Conca, Barcelona, Sevilla, Saragossa, Mallorca, Terol, Ciudad Real, Múrcia), i uns pocs de l’estranger (Portugal, França i Japó). Han sigut prop de 120 distribuïts en les 10 seccions de que ha constat. També, guadassuarencs i altres de pobles veïns han acudit als dos concerts, dos audicions, tres conferències, l’exposició d’arcs, i l’acte d’inauguració, mescla de poesia i música.
19
REVISTA DE LA
societat musical La plantilla actual de la Banda Simfònica és de cent quaranta músics, amb una plantilla molt jove. També tenen una Banda Juvenil, amb huitanta components. Compta amb més de mil socis. La seua seu està ubicada a un modern edifici construït en 1.993 que alberga, a més de les dependències de la Societat, el Conservatori Professional de Música «Plana de Utiel», amb 300 alumnes de grau elemental i mitjà.
Los caprichos de Goya de Martínez Gallego i com a obres obligades el pasdoble Alginet d’Hermelando Soldado i l’obra Danzón n. 2 d’Arturo Márquez. Les altres bandes participants foren l’Agrupació Filharmònica Borrianenca i l’Agrupació Artística Musical de Dénia. El dissabte 24 de juliol se celebrà a Cullera el I Certamen Nacional de Bandes de Música de Cine «Ciutat de Cullera». En este certamen les bandes participants havien d’interpretar dos padobles i un fragment de la banda sonora d’una pel·lícula, sincronitzada amb la projecció d’imatges de la mateixa. En este certamen participava la Banda de Riola de la que forma part el nostre company Antoni Esteve (tuba) que no va aconseguir cap premi.
LA LIRA DE CORBERA GUANYA EL CERTAMEN VILLA DE DOSBARRIOS El passat 17 de juliol, la Banda de l’Ateneu Musical La Lira de Corbera, dirigida pel nostre company Samuel Pérez Ortega, va aconseguir el primer premi del III Certamen de Bandes de Música «Villa de Dosbarrios», que es va celebrar a esta localitat toledana. El premi li ha arribat quan Samuel encara no porta ni un any al front d’esta Banda, el que dona idea de l’excel·lent treball realitzat pel nostre company. Recordem que amb l’anterior director, esta agrupació musical va competir amb la nostra fa dos estius al Certamen d’Alginet. Quedaren per davant de les Bandes de Sant Miguel de Salinas (Alacant) i de les d’Alcázar de San Juan i Almagro, les dos de Ciudad Real. Segons les nostres notícies, és el primer certamen guanyat per un director nascut al nostre poble.
OPOSICIONS I GRADUACIONS El nostre company Vicent Osca ha aprovat este estiu a Andalusia les oposicions per a Conservatori en l’especialitat de Trombó. Este curs es troba treballant al Conservatori d’Almeria junta a Paco Gimeno. Des de les pàgines de la nostra Revista volem donar-li la enhorabona. El passar 19 de juny es va celebrar l’acte de graduació dels alumnes que han finalitzat el curs 2009-2010 els seus estudis de Grau Mitjà al Conservatori de Carcaixent. A la foto podem veure a Ferran Barberà i Paula Oliver(clarinet), acompanyats de Marta Roig i Zaida Ferrero (violoncels) i Alba Sarabia (Piano). També va obtindre el seu títol Jaume Pérez (saxo).
BART PICQUEUR Al concert de Sant Roc tinguérem la visita de Bart Picqueur, director, compositor i clarinetista belga. Alguns el recordareu per que va ser el presentador en l’actuació de la Koninklijke Harmonie Sinte Cecilia de Zele (Bélgica) l’estiu de 2009 a la Plaça Major del nostre poble. També és l’autor de la Simfonia número 0 que la Banda de la Unión Musical de Meaño va interpretar al Certamen de València de l’any 2008. Esta mateixa obra és la que la Banda d’Alzira porta com a obra de lliure elecció al Certamen d’Altea que es celebra a finals de novembre. En dos dies va poder gaudir d’una doble marató musical: el dia 15 d’agost va assistir com a invitat al «mano a mano» de Buñol i al dia següent al nostre concert.
SENTIR-AULA SUZUKI A LONDRES Uns trenta-cinc membres (entre alumnes, pares i professors) de SENTIR-Aula Suzuki han sigut els qui han participat a aquest curs de música que tots els estius organitza el London Suzuki Group. Els participants han gaudit de classes de violí amb alguns dels professors de violí més prestigiosos del món. Amb tot això, a més de les classes de violí, alumnes i pares pogueren gaudir de classes d’orquestra entre altres activitats.
ALTRES CERTAMENS La banda que va competir amb nosaltres en el Certamen de València de 2008 va guanyar el passat dia 17 de juliol al Certamen d’Alginet. Va interpretar com a obra lliure
20
REVISTA DE LA
societat musical
ESTIU MUSICO FESTIU 2010 ESMORZAR DEL DIA DEL CRIST Diversos són els saraos i festes que han organitzat els nostres músics l’últim estiu. El primer d’ells dels que anem a donar compte és el tradicional esmorzar del dia del Cristo. En ell, el Fondo Fairy ha pres la iniciativa d’organitzar els seus premis. Ahí va la llista acompanyada de la foto del moment del lliurament d’un d’ells.
Premis Fondo Fairy 2010 Premi «A la poma més madura», a Pepelu, per dir aquesta frase quan es va caure el fill de Colo de dalt de l’arbre de l’alberg de Santa Anna. Premi «Als patos de la Banda», a Civera, Víctor i Pepelu, per fer cuac cuac despres d’alguns cubates. Premi «Com una bona siesta no hi ha res», al Fondo Petardo per fer una batucada quan tots volíem dormir. Premi «To bare of good», a Víctor, per les seues traduccions de l’anglés («a bare de be»). Premi, «Enguany que t’has rapat?», per a Civera, per tindre la incògnita de no saber que s’ha rapat després d’anar al Certamen de la Secció d’Honor. Premi «Al més tacanyo de la Banda», a Colo, per no canviar la baieta del clarinet baix en molts anys. Premi «On t’has deixat a la cubana», a Xaua, en tribut del seu viatge a Cuba Premi «al tio Cerveró, una barra de corte jaja», a Quique, per la seua gran imitació de la tia Cerverona.
PAELLES DE CLARINETS L’Associació de Clarinets està que no para. En juliol, ja en la nova seu, organitzaren la paella d’estiu, tal com marquen els seus estatuts. A la foto podem veure com de concorreguda va estar la festa. En novembre n’han organitzat una altra (no ens cap la foto) que ha tingut tant d’èxit que ja s’estan plantejant incloure-la en el seu calendari festiu com «la paella de tardor».
PAELLA DELS JUNIORS Una nova agrupació festera ha sorgit a la nostra Banda. Es tracta dels JUNIORS, formada de moment per Zaida Ginestar, Quique Roig, Elena Ferrero, Ferran Barberà, Paula Oliver i Joan García. Un dia d’agost decidiren fer una paelleta i eixe mateix dia decidirem crear una nova associació. Ja tenen en projecte moltes activitats. Han enviat una foto i tot, però no ens cabia a la Revista. A la propera que ens envien els prometem que la publicarem.
DIVENDRES DE DANSES Com ja va sent tradició, el divendres de Danses els músics es van disfressar per animar la dansà. En aquesta ocasió es van vestir a l’estil eivissenc. A la foto, una imatge d’alguns de les músics més joves acompanyades de Reyes Gimeno.
21
REVISTA DE LA
societat musical
La història d’un home (gran) que va arribar a la Banda de Guadassuar costat, que tot tinguera raó de ser. I entre els assajos i el concert, allò em va agradar. El primer dia que vaig arribar a l’assaig, vaig conèixer a una de tantes persones entranyables que hi ha a esta Banda. El meu amic em va dir: «ves al Tio Fernando i dis-li que et done el paper de trompeta segona». Vaig anar a dirli-ho i de seguida vaig vore l’home, que és, simplement, el Tio Fernando. Tots sabem per qué. El dia del concert, vaig conéixer altra persona que dona color a la Banda, Paco el president, que té de tot menys de president (així ho veig jo). M’ho vaig passar d’escàndol i damunt encara em pagà. Això jo no sabia ni per on agafar-ho. Ara ho pense i encara se’m dibuixa un somriure a la cara, barreja d’orgull i alegria. I com estes quatre persones que us he esmentat, podria nomenar-ne fins desfer els meus dits escrivint. Millor ho deixe, perque es probable que me’n deixe alguna. D’assaig en assaig, de concert en concert, em vaig adonar que cobrar per anar a tocar allí, era una poca vergonya per la meua part. Tindre al meu costat estos músics i per damunt de tot, a estes persones, ufff, no es pot cobrar per això, es deu de pagar!! Així que vaig decidir que la millor forma de pagar el que m’estaven donant, era, donar-ho tot, com sempre he fet i faré. És la meua forma de ser, i per la que Guadassuar m’ha fet créixer com a músic i com a persona. I encara que no ho semble, la Banda de Guadassuar ha continuat pagant-me, encara que no amb diners. Ho fa amb respecte, amb afecte, amb fortíssimes amistats, amb sensacions inoblidables, i amb un calor humà irrepetible que no he trobat en cap altre dels lloc on he estat. Certàmens guanyats, a València i Alginet, impressionants concerts de Sant Roc, xarrades interminables en l’MV, dinars, sopars i esmorzars en el local del presi... Tantes coses que no podré oblidar... Per tot això i més, gràcies. Continuaré fent el «Caminito» des de Algemesí fins a Guadassuar, el meu segon poble; per a tocar en ja és la meua Banda. I al principi deia jo, «pobret de mi!!» Ara pense: «pobrets de vosaltres, que jo ja no me’n vaig d’ací!!!»
Esta història que aneu a llegir, la conta qui l’ha viscuda. Un xic d’Algemesí, d’un poblet que hi ha al costat de Guadassuar (i dic poblet per qüestions que desprès veureu, jejeje). La meua arribada ací fou d’una manera un poc estranya, i m’apeteix molt compartir-la amb vosaltres. Em diuen José Luis (també Pepelu i Homegran). Abans d’arribar a Guadassuar jo era un trompetista, o més bé, una persona que intentava tocar la trompeta. Corria l’any 199-uffff, i jo creia que la trompeta i la música s’acabaven als tarongers dels afores d’Algemesí. Pobret de mi!. En eixe pensar, mon pare, (al que aprofite per agrair-li la quantitat de voltes que m’ha dut a la fi del món), em portà a fer unes proves a l’Orquestra del Vallés. A eixes proves és clar que vaig obtindre un resultat espantós, digne de la manera de pensar d’aquell aspirant a trompetista, però casualitats de la vida, vaig guanyar una altra cosa. Se’m va acostar una persona, un xic que també anava a fer les proves, i em va dir «Eh, eres d’Algemesí?, a mi em diuen Moisés, que tal?». Ens saludàrem i després de fer uns comentaris em preguntà si havia vingut en cotxe i si podia tornar-se’n amb mi. Jo li vaig dir que sí i tornarem junts cap a la Ribera. A aquell xaval li deien Moisés i solament vaig poder xarrar amb ell uns deu minuts. De seguida, passà allò que tots esteu pensant d’ell: va dormir tot el viatge des de Barcelona fins a l’estació d’Algemesí!! A pesar d’esta experiència, des d’eixe moment vaig fer amb ell una gran amistat. Al poc de temps em convidà a tocar a un concert amb la Banda del seu poble. Altra volta les idees d’aquell trompetista que em pensava que era em vingueren al cap: «uff ara vorem esta Banda, pobret de mi!!!» Al primer assaig vaig vore cares conegudes que em feren plantar les orelles, gent que sabia que «tocava». Al vore’ls vaig començar a baixar a terra. Una de les lliçons que et marquen per a tota la vida. En vore el panorama, vaig aplicar-me allò de «ver, oir y callar» i poc a poc em vaig adonar que allí passava alguna cosa més que música. Altra sorpresa me la vaig emportar al saber el nom del mestre. Acabava d’arribar a provar com a director Juan Carlos Civera. Un xic molt «salat» que donava classe al Conservatori on vaig estudiar el Grau Mitjà. Jo sabia que era una persona que aconseguia, junt a la gent que li feia
José Luís Castell Sabater músic de la Banda de Guadassuar
23
REVISTA DE LA
societat musical
1985-1990-200-2010 1985: 25é aniversari Si no ens fallen les fonts d’informació, en 1985 entraren a formar part de la Banda les següents persones: Joaquín Alabau Garcés i Joaquín Sais Casasús (saxos), Merxe Alabau Asensi (flauta), Victoria Beltrán Navarro i Juan Carlos Camarasa Casasús (clarinets) i José Serrano Moreno (trompa). No tenim cap foto d’eixe any, motiu pel qual ha sigut la promoció més difícil per a localitzar tots els noms. Els dos primers, Joaquín Alabau i Joaquín Sais s’han reincorporat de nou a la Banda des de fa uns anys. Les circumstàncies personals de cadascun d’ells els fer-se deixar la música de banda però amb la seua presència estan donant exemple de que sempre s’està a temps de tornar. En la foto de baix apareix Joaquín Sais el passat dia 6 d’agost celebrant els seus 25 anys de músic. També tenim notícia de que Joaquín Castells Canet (trompa) es va incorporar a la nostra Banda este any. Fins a eixe moment, encara que nascut i format musicalment a Guadassuar, formava part de la Banda d’Alginet. Després de ser músic militar durant molts anys, en l’actualitat és professor de Conservatori.
1990: 20é aniversari Fa ja vint anys, entraren a la Banda José Miguel Bay Royuela i José Javier Jornet Añó (trompetes), Gustavo Canet Peirotén (violoncel), Enrique Cleries Barberá (trompa) i Tomás Colomina Remigia i Ana Oliver Meseguer (clarinets). El podem veure a la foto que es feren el dia 6 d’agost d’aquell any junt a Joaquín Vidal, aleshores director de la banda Simfònica.
2000: 10é aniversari Fa 10 anys, Maria Bergaz Conesa, Esther Gonzálvez Beltrán i Javier Bigorra López (violins), Anna Bonet Ribes i Zaida Ginestar Boïl (clarinets), Natàlia Blanco Colomer (trompa), Inma Cortés Colomina i Ana Garrigues Medes (oboés), Juan Manuel López González (saxo), Arantxa Marqués Encinas (piano), Victoria Oliver Aguilar (flauta) i Juan Enrique Vallés Pastor (trompeta) també entraren a la Banda i l’Orquestra. D’ells solament Zaida Ginestar Boïl (clarinet) i Natàlia Blanco Colomer (trompa) han pogut celebrar este estiu el seu desé aniversari com a músics. La foto que es feren el passat 6 d’agost junt a Juan Carlos Civera i Paco Gimeno dona testimoni.
23
REVISTA DE LA
societat musical
ESCOLA DE MÚSICA CURS 2010-2011
Per tercer any consecutiu el número de matrícules ha sobrepassat les 240, fet molt significatiu donat que fins el curs 2007-2008 no es superaven els 180 alumnes. Des de la Societat Musical volem agrair a tots els pares (i alumnes majors) la confiança dipositada en la nostra Escola de Música, que després de 30 anys de funcionament continua intentant donar la màxima qualitat possible, amb un professorat amb una alta qualificació. Sí que és veritat que les infrastructures se'ns queden deficients, menudes, resultant molt complex ajustar tots els horaris, especialitats, professors, etc. en un edifici com el Musical.
CALENDARI ESCOLAR
Període lectiu: del 20 de setembre al 17 de juny No hi haurà classe: 9 i 12 d’octubre, 1 de novembre, 22 de novembre, 6 i 8 de desembre, del 24 de desembre al 6 de gener, 21 i 22 de gener, 19 de març, del 21 d’abril al 2 de maig. Cal estar atents als ponts que es puguen fer als col·legis del poble. S’anunciaran amb cartells al Musical.
AVALUACIONS 1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE
EXAMENS
ENTREGA DE BUTLLETINS
del 6 a l’11 de desembre del 12 al 18 de març de l’1 al 7 de juny
del 13 al 18 de desembre del 21 al 26 de març del 13 al 17 de juny
Les audicions de final de curs seran del 13 al 17 de juny. El programa es publicarà al llarg del 3r trimestre.
Per a inscriure’s en les especialitats d’instrument, s’ha d’estar cursant llenguatge musical en aquesta Escola.
Les mensualitats s’abonen a l’inici de mes i corresponen al mes anterior (setembre i juny seran de mig mes).
Per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa. La taxa d’inscripció de 20 € s’abona pel banc junt a la primera mensualitat.
Els pares que tinguen matriculats els seus fills a l’Escola de Música seran considerats socis de la Societat Musical i per tant estan obligats a abonar una quota anual, com qualsevol soci, de 24 €, la qual es passarà pel banc a finals novembre de 2010. Amb això tindran dret a rebre la Revista de la Societat Musical i a participar en altres activitats que s’organitzen per als socis.
24
LLENGUATGE MUSICAL ASSIGNATURA INICIACIÓ MUSICAL
CURS Bach Mozart Beethoven A Beethoven B
CURS 2010-2011 DIES DILLUNS i DIMECRES DIMARTS DIJOUS DIMARTS i DIJOUS DILLUNS i DIMECRES
1r A 1r B
DIMARTS i DIJOUS
DILLUNS i DIMECRES
2n B LLENGUATGE
3r A
MUSICAL
3r B 4t A
DIMARTS i DIJOUS
DIMARTS i DIJOUS
4t B 5é 1r Grau Mitjà Adults ANÀLISI I HARMONIA
-
CONJUNT CORAL
1r i 2n
COR INFANTIL
3r i 4t
BANDA JOVE ORQUESTRA JOVE
AULA
PROF
Sala de
MARIA JOSÉ VIDAL
Juntes
2
FERRAN BARBERÀ
de 19.30 a 20.30
1r C 2n A
HORARI de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 18.30 a 19.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30
DILLUNS DILLUNS DILLUNS, DIMARTS I DIMECRES DILLUNS
DIMECRES
tots
DISSABTE
tots
DISSABTE
de 18.30 a 19.30 de 18.30 a 19.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 20.30 a 21.30 de 18 a 20 de 19 a 21 de 20.15 a 21.15 de 17 a 18 i a partir de les 21
1 7
1
2
CURS
DIES
HORARI
AULA
PROFESSOR/A
VIOLÍ
tots
DISSABTE
de 9.30 a 12.30
1
JOSEP RIBES
VIOLA
tots
DISSABTE
de 10 a 12.30
2
GUILLEM SELFA
VIOLONCEL
tots
DISSABTE
de 10 a 14
3
CARINA ASENSI
CONTRABAIX
tots
DILLUNS
de 17 a 20
3
PERFECTO OSCA
DIJOUS
de 17.30 a 21.30
3
FLAUTA
tots DIVENDRES DILLUNS DIMARTS DIMECRES
de 15.30 a 21.30
7
de 17.15 a 20
7
TERE RIBERA
DIVENDRES
de 17 a 21
8
VÍCTOR ESTARELLES
DIVENDRES DILLUNS DIMECRES DIVENDRES DIMARTS i DIJOUS DIMARTS DISSABTE
de 17.30 a 21 de 17.30 a 20.15 de 17.30 a 19 de 17.30 a 21
3
INNO SIGNES
4
PABLO ALONSO
de 17.30 a 20.30 de 17.30 a 20.30 de 10 a 12
3
JUANJO CHORNET
de 17.20 a 22.10
4 8 4 2 1 Aula assaig
JULIO ROIG SAMUEL SÁNCHEZ JOSÉ ENRIQUE BOÏLS PACO GIMENO VICENT OSCA JOAQUÍN CORTINA
8
MOISÉS BOÏLS
8 Aula assaig
JAVI BOÏLS
8
ASUN BARRIOS OLGA PEIROTÉN
OBOÈ
tots
tots
JOSEP RIBES FAGOT
tots
PACO ZACARÉS
SAXÒFON
tots
TERE RIBERA
TROMPA TROMBÓ I BOMBARDÍ
tots
TUBA
tots
2 7
2
Sala d’assaig Sala d’assaig
PACO ZACARES LOURDES CASTELLS / JUAN CARLOS CIVERA / JOSÉ LUIS CASTELLS PACO GIMENO J C CIVERA JOSEP RIBES
CURS 2009-2010
ASSIGNATURA
CLARINET
de 19.30 a 20.30 Sala de 18.30 a d’assaig 19.30 de 12 a 14 12.30
LÍDIA CUCARELLA TERE RIBERA
ESPECIALITATS INSTRUMENTALS
tots
TROMPETA tots
DIJOUS DILLUNS i DIJOUS DIVENDRES
de 17’30 a 20 de 16 a 21 de 16 a 20
DIVENDRES DILLUNS i DIMECRES DIJOUS i DIVENDRES
de 17.30 a 20 de 16.30 a 21 de 16.30 a 21’30 de 15 a 17
PERCUSSIÓ
tots
DILLUNS
de 16 a 21.30
GUITARRA
tots
PIANO
tots
DIMARTS DIMARTS DIVENDRES
de 15.10 a 21.50 de 15 a 21 de 15 a 17
6
7
ALTEA MARTÍNEZ
LUIS OSCA
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol vida i la una de les primeres en ser portada al cine en 1934. Alguns biógrafs del mestre Serrano atribueixen l’emoció i intensitat musical de La Dolorosa al fet de que mentre l’escrivia, va morir el seu fill Lohengrin.
José Serrano Josep Serrano (Sueca, 1873 - Madrid, 1941) va gaudir d’una gran popularitat a principi del segle XX per les seues sarsueles, de les que va deixar més de cinquanta títols, alguns dels quals formen encara part del repertori habitual del gènere. Va compondre també l’Himne de l’Exposició, actualment himne oficial de la Comunitat Valenciana, així com el pasdoble El Fallero, himne de les Falles. Entre els seus èxits cal esmentar Moros y Cristianos (1905), sarsuela de costums valencians amb un final tràgic, poc comú en la sarsuela; Alma de Dios (1907); La alegria del batallón (1909); El carro del sol (1911) l’acció de la qual se situa en El Perelló, on Serrano posseïa una vil·la per a passar-hi l’estiu; La canción del olvido (1916), Los de Aragón (1927); Los claveles (1929). La Dolorosa és la darrera obra que va estrenar en vida, apartant-se de la creació l’any 1930 fins a la seua mort l’any 1941. El 1943 es va estrenar a València la seua única òpera, La Venta de los Gatos.
Federico Chueca (1846 - 1908) És un dels màxims representants del «género chico», subgènere de la sarsuela. Considerat popularment com a autodidacte, la seua intuïció i gràcia per a la melodia i el ritme compensen les seues imperfeccions tècniques. Abandonà els estudis de Medicina als 22 anys i es va matricular en el Conservatori, encara que refractari a les ensenyances reglades, a penes va passar dels rudiments teòrics, encara que va adquirir certa preparació en solfeig i escriptura i tècnica en el piano. Va treballar com a pianista en cafés de Madrid i com a director d’orquestra en teatres de varietats. En estos anys va encetar la seua tasca de col·laboració amb Joaquín Valverde amb el que va escriure de música de diversos sainets lírics d’èxit. Encara que predominaven els de temàtica taurina, altres centraven la seua trama en els usos, els costums i l’actualitat quotidiana. Entre les seues obres més famoses podem comptar amb Agua, azucarillos y aguardiente, La alegría de la huerta, El bateo i La Gran Via.
La dolorosa Sarsuela en dos actes, amb música de José Serrano i llibret de Juan José Lorente. Fou estrenada en València en 1930. Esta obra està ambientada en quadres típics i costums aragoneses. Són diversos els detalls curiosos relacionats amb esta sarsuela: és l’única de Serrano escrita en dos actes; l’última que va poder escoltar en
26
REVISTA DE LA
societat musical
La Gran Vía Revista cómico-lírica-fantástica-callejera en un acte i cinc quadres amb música de Federico Chueca i Joaquín Valverde i llibret de Felipe Pérez y González, estrenada a Madrid en 1886. Va tindre tant d’èxit i perdurà tant de temps en cartell, que hagueren de canviar-se alguns quadres per a adaptar-los a l’actualitat del moment. En ella es mostraven amb humor i sentit satíric, les preocupacions socials i polítiques del moment. L’èxit de l’obra va ser rotund i va arribar a aconseguir a Madrid més de 400 representacions consecutives. Va ser estrenada a París, Milà, Gènova i altres ciutats italianes. El llibret retrata les notícies del moment, mostrant en escena un gran nombre de típus i situacions còmiques. Però en contrapartida, alguns dels números hagueren de ser suprimits durant la dictadura, degut a que la censura els veia com una burla directa als cossos de seguretat.
Gustav Mahler (1860 - 1911) Compositor precoç, el poc èxit que va obtindre amb les seus primeres obres el va persuadir de dedicar-se a la direcció d’orquestra, ocupant càrrecs a teatres d’òpera cada vegada més importants, arribant a dirigir l’Òpera de Viena. Les seves cada vegada més intenses obligacions com director el portaren a arraconar la seva vocació de compositor, activitat que va haver de reservar a l’estiu o a les pauses ocasionals que li permetia el treball. Algunes de les seues obres no van ser mai executades en públic en vida del compositor. Diuen que la darrera paraula que va pronunciar al llit de mort, amb un dit alçat en gest de dirigir una orquestra invisible, va ser: «Mozart!». Les seues obres constitueixen una demostració d’orquestració magistral, aspecte que fins i tot els detractors de la seua música, a l’època, van estar obligats a reconèixer. Com a director d’orquestra, la seua tècnica i els seus mètodes han sobreviscut fins a l’actualitat.
Simfonia núm. 1 - Tità Composta en 1888, el nom de Tità prové d’una novel·la de Jean Paul Richter encara que no està basada en ella. Al moment de l’estrena va ser acusada de desafiar totes les lleis de la música, essent qualificada de vulgar i sense sentit. Hui en dia és una de les més apreciades de Mahler, per la seua gran riquesa melòdica. Consta de quatre moviments, encara que la nostra Banda interpreta solament el quart, anomenat Stürmisch bewegt (moviment tempestuós). En ell Mahler pretén passar de l’infern al paradís, simbolitzant el trànsit de les tenebres a la llum. Està elaborat en forma sonata i comença amb un esclat que ve a ser l’infern, un tema tempestuós i de gran longitud, al que seguix un segon tema líric. Dues vegades aquest tema serà derrocat però a la tercera, la victòria sobre les tenebres és duta a terme amb una explosió. El final és un relaxament total de tota la tensió acumulada, amb el triomf definitiu de l’optimisme.
27
REVISTA DE LA
societat musical
FITXER 1983-2009 Al servei de documentació de la Revista se li han acabat els fitxers sencers que es vénen publicant des del número 13 (en 25 revistes) on apareixien tots els concerts que havia realitzat la Banda en cada un d’eixos 27 anys des de 1982. Per tal de manejar millor la informació apareguda per si a algú l’interessa consultar algun any en concret, teniu a continuació l’índex dels fitxers ordenats per anys i per número de Revista. D’ara endavant traurem, lògicament, i a la primera de les tres revistes anuals, el fitxer de l’any anterior. Als altres dos números anirem publicant programes d’anys no apareguts però de manera parcial, fragmentada. Si algú ens pot aportar programes o documentació l’anirem incorporant també.
ÍNDEX PER NÚMERO DE REVISTA Revista 13: 1990 Revista 14: 2000 Revista 16: 1991 Revista 18: 2001 Revista 19: 1992 Revista 22: 2002 Revista 23: 1983 Revista 24: 1993 Revista 26: 2003 i 1994
Revista 27: 1984 Revista 28: 2004 Revista 29: 1985 Revista 30: 1995 Revista 31: 2005 Revista 32: 1996 Revista 33: 1986 Revista 34: 2006 Revista 35: 1997
Revista 36: 1987 Revista 37: 2007 Revista 39: 1988 i 1998 Revista 40: 2008 Revista 41: 1999 Revista 42: 1989 Revista 43: 2009
ÍNDEX PER ANYS Fitxer 1983: RSMG 23 Fitxer 1984: RSMG 27 Fitxer 1985: RSMG 29 Fitxer 1986: RSMG 33 Fitxer 1987: RSMG 36 Fitxer 1988: RSMG 39 Fitxer 1989: RSMG 42 Fitxer 1990: RSMG 13 Fitxer 1991: RSMG 16
Fitxer 1992: RSMG 19 Fitxer 1993: RSMG 24 Fitxer 1994: RSMG 26 Fitxer 1995: RSMG 30 Fitxer 1996: RSMG 32 Fitxer 1997: RSMG 35 Fitxer 1998: RSMG 39 Fitxer 1999: RSMG 41 Fitxer 2000: RSMG 14
Fitxer 2001: RSMG 18 Fitxer 2002: RSMG 22 Fitxer 2003: RSMG 26 Fitxer 2004: RSMG 28 Fitxer 2005: RSMG 31 Fitxer 2006: RSMG 34 Fitxer 2007: RSMG 37 Fitxer 2008: RSMG 40 Fitxer 2009: RSMG 43
3 de juliol de 2010. Palau de la Música de València. Certamen Internacional de Bandes de Música
28
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE VISIÓN. LA HISTORIA DE HILDEGARD VON BINGEN
1510 Títol original: 1510 Director: Vicent Almar Any: 2010 Intérprets: Miquel Mars, Pompeo Devicenti, Batiste Garcia, Joan Costa... Música: Vicent Almar Duració aproximada: 25 min.
Títol original: Vision. Aus dem Leben der Hildegard von Bingen Director: Margarethe von Trotta Any: 2009 Nacionalitat: Alemanya-França Intérprets: Barbara Sukowa, Heino Ferch, Hannah Herzsprug... Música: Chris Heyne Gènere: Drama Duració aproximada: 110 min.
En realitat és un migmetratge. En la part posterior d’un retrat a l’oli descobert a un soterrani del convent de Sta. Clara de Gandia, apareixen uns fulls manuscrits que resulten ser el diari de Bernat Pons, escrivent de Francesc de Borja, el qual conta les estranyes visions que l’envaeixen. La pel·lícula mescla imatges i personatges reals amb recreacions en 3D de la Gandia de 1510. A més del retrat de l’època cal destacar el missatge que queda en acabar de vore-la. Vicent Almar, artista audiovisual, i músic, de Gandia, ha estat matriculat dos anys al Curs de Música Antiga de Guadassuar en l’especialitat de Luthieria. L’arpa que sona a l’inici és un dels instruments que ha construït al nostre poble. La música de la pel·lícula, escrita per ell mateix, va ser gravada a l’Auditori de Guadassuar per diversos músics de corda de la nostra Societat Musical. Concretament els violins Luis Osca, Josep Ribes, Marcos Pedrón, Manel Barrios, Emilio Ribes, la violoncel·lista Anna Garcia, i Perfecto Osca al contrabaix, dirigits per Juanba Boïls. Per als que volgueren acudir, 1510 fou projectada al Centre Cultural de Guadassuar el passat 21 d’octubre i es va comptar amb la presència del director Vicent Almar.
S’heu preguntat alguna vegada si les dones «han format part» de la historia de la música? Si han existit dones compositores junt els homes que s’ens p r e s e n t e n habitualment? Esta pel·lícula, estrenada en castellà el passat mes d’agost, es centra precisament en la vida de la compositora més important de l’Edat Mitjana, Hildegard von Bingen (i que segurament a pocs sonarà). Compositora i saviesa en altres disciplines, com medicina o filosofia. Encara que a la pel·lícula l’acció ressalta més que res els aspectes feministes i el seu caràcter personal sobre els aspectes religiosos o musicals, és molt interessant l’ambientació aconseguida, tant històrica com artística, de la vida conventual al segle XII.
29
REVISTA DE LA
societat musical
Tornarem!
El Fosquibrut desafinat
No sabem quan, però tornarem!
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
la hola de la societat musical Ací us presentem a Elena Llopis Oliver, filla de Vicent Llopis (trompa) i Inés Oliver (clarinet en excedència). Va nàixer el passat 17 de maig. Les seues germanes majors Núria, que ja toca el violoncel a la Banda Jove, i Raquel esperen que prompte entre a formar part també de la família musical. A la foto la veiem alimentant-se per a agafar forces i matricular-se prompte a la nostra Escola de Música.
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
Recordeu agafar el DNI i que no estiga caducat. Una rifa és la solució escollida pels diversos fondos de la Banda per tal de regalar amb el que es guanye, una impressora al Fondo Fairy per a que els diplomes que entreguen a l’esmorzar del Crist resulten una mica més decents. La «botiga del músic», especialitzada en roba per a disfresses que regalen voluntàriament alguns músics, disposa des del mes d’octubre de faixes i sombreros de cordovès per a afegir a les gel·labes, bufandes i gorros de les que ja disposava. És la campana que utilitzarem per al Certamen la de l’ermita, la que hi havia a les monges, o l’han regalat per a fer el toc del retorn? Endevilalla: qui va proposar, en sentir el resultat del jurat del Certament, pujar a recollir el diploma i esgarrar-lo allí mateix dalt l’escenari? (J.V.) Endevinalla: qui va apurar com ningú la caducitat del DNI, el qual li caducava el mateix dia del Certamen, i si haguérem tocat com sempre, de nit a la plaça de bous, ja no seria vàlid i hauríem tocat amb un requint menys? (J.R. «X») Clarinet Baix agraeix al Fondo Fairy la cessió de la baieta que li regalaren el passat dia del Crist. Ara, la vella no la pot tirar fins que no guanyem el Certamen a València a la Secció d’Honor. És una promesa a Sant Alexander Nevsky.
Clarinetista anònim (o anònima) en els assajos del concert de Sant Roc: «L’Ave Maria que toquem al concert és la de David Bibal?» Grup de clarinetistes s’oferix a dir el nom de la persona protagonista de l’anècdota anterior a canvi d’un sopar. Recordeu agafar el DNI i que no estiga caducat. Es busca guia turístic per a possibles visites guiades per Albaida. Garantitzades pujades i baixades als carrers més empinats de la ciutat. Interessats contactar amb Reyes Gimeno. Madre mía: text escrit a un paper de clarinet tercer de l’obra obligada junt a un passatge difícil. Madre mía: expressió de gran part del públic al Palau de la Música en sentir la decisió del jurat del Certamen. Recordeu agafar el DNI i que no estiga caducat. Va ser una premonició del que anava a passar al Certamen, de la profunditat a que cauria la Banda, el gran clot que hi havia en el mateix lloc on solíem assajar l en estiu, al pati de les escoles velles? Va ser una premonició del que anava a passar al Certamen la caiguda del nostre director dins un forat d’un albelló del carrer Major inundat per les pluges uns dies abans del Certamen, el dia 15 de juny? O serien els dos casos avisos del pozuelo al que estàvem predestinats?
30
REVISTA DE LA
històriesdel pare vicent 10
societat musical
LA BOTIGA DEL CERTAMEN Els productes més comprats este estiu
CIVERADES CERTAMENERES (i 2) - ¿Dónde os atrevéis a poner la lengua? Estoy hablando de música.
- No peguéis un golpe de chiruca. - Tirad negras lanzadas.
- Sem-pres-tàs-i-gual.-Ti-ra-pa-ca-llà.
- Entre la primera nota y la segunda, leed un libro. - Sacádmela por arriba.
- Meted un dedo ahí abajo. Esto me lo sacan luego en la Revista.
- Tocad mal, todo lo mal que podáis.
- Llenadme el compás de porquerías.
- Cuanto más mal toquéis, mejor me lo voy a pasar.
- Aprovechad para hacer marranás. Eso me lo dice mi mujer.
- Montadme una fiestecilla.
31
àlbum
3 de juliol de 2010 Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València 2n premi, Secció d’Honor Banda Simfònica de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar