REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR gener-febrer-marรง-abril 2009
REVISTA DE LA
societat musical
EN PORTADA Hem volgut dedicar en esta ocasió la portada de la nostra revista al Majors de la nostra Banda, als nostres músics veterans que any rere any porten l’anda de Santa Cecília en la processó de la nostra patrona. El proper any en faltarà un, Carlos Beltrán, que ha faltat estos mesos. A ell li dediquem també un article en les pàgines interiors de la nostra revista. Per cert, la imatge de la nostra patrona ha sigut restaurada recentement amb uns resultats magnífics com es pot observar si visiten el Musical. Foto Julio Roig.
REVISTA DE
VI CERTAMEN DE BANDES DE MUSICA VILA D’ALGINET 2009
La Banda de Música de la nostra Societat torna a presentar-se a un certamen. En esta ocasió es tracta del Certamen de Bandes Vila d’Alginet que es celebrarà el proper dia 17 de juliol en la veina població. Competirà amb la Banda de la Unió Musical de La Pobla Llarga i la Banda del Ateneo Musical La Lira de Corbera. Per a este certamen s’ha pensat en donar el major protagonisme possible als músics més joves, motiu pel qual la plantilla base estarà formada pels xavals i xavales que formen part de la Banda Jove, amb els reforços necessaris per a configurar un plantilla de garantia. Baix la direcció de nostre LA mestre titular
Juan Carlos Civera s’estan assajant ja les obres que aniran presentant-se al públic en els diversos concerts que s’oferiran fins al dia del concurs. A més per als dies de juliol s’està preparant una concentració a l’Alberg de Santa Anna de la Llosa de Ranes per a anar assajant les obres en grup anar fent ambient entre els músics. Les obres que s’interpretaran per part de la nostra Banda són el pasdoble Vestigis d’Art del compositor d’Alginet Sergi Pastor i Divertimento de Bernardo Adam Ferrero com a obres obligades i Poeme Montagnard (poema muntanyenc), del compositor belga Jan Van der Roost. Prompte informarem dels resultats.
SOCIETAT MUSICAL
GUADASSUAR Número 40 gener-febrer-març-abril de 2009
EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com
SUMARI VI Ceramen de Bandes Vila d’Alginet .................... 2 Activitats ....................................................................... 3 Carlos Beltran ............................................................. 4 Santa Cecília 2008 .................................................... 5 Notícies ......................................................................... 6 VII Curs de Música Antiga ....................................... 9 Document ..................................................................... 10 Faristol ........................................................................... 11 Fitxer 2008 ....................... .......................................... 13 Discografia ................................................................... 14 Cine de Música - Música de Cine .......................... 15 Llibres amb música .................................................. 17 El Fosquibrut Desafinat ............................................ 18
COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ferran Barberà FOTOS: Salvador Colomer, Julio Roig, Miguel Martínez, Miquel Llàtzer, Juan Bta. Boïls, Tomi Colomina, Josep Ribes, Juan carlos Civera, Ricardo Alòs, Ferran Barberà Imprimeix: Set i set. La Pobla Llarga 600 exemplars
amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana 2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats NOVEMBRE-DESEMBRE 2008 / GENER-FEBRER-MARÇ-ABRIL 2009 * CONCERT DE STA. CECÍLIA, Dissabte 29 de novembre, Auditori Municipal, 20.00h.
* GALA LÍRICA, Dissabte 17 de gener, Auditori Municipal, 20.00h.
Continuant la temporada de concerts de la Societat, aquesta ocasió el Concert de Santa Cecília, fou molt aplaudit i amb musica espanyola. Els músics foranis quedaren perplexos amb l’arpa i amb la Banda. Per a finalitzar i com sempre cantarem junts l’Himne i els Gojos a Sta. Cecília.
Donat que dos músics eren Festers de Sant Vicent, el concert de presentació de la Fira va córrer a compte de la nostra Banda que va oferir un magnífic recital de romances de sarsuela i àries d’òpera acompanyant a tres grandíssims tenors, Juan Carlos Civera, Antonio Lozano i Eduardo Sandoval. També es va presentar com a tenor el nostre company Josep Lluïs Castell. Tots baix la batuta de Josep Ribes i Samuel Pérez.
* CONCERT DE NADAL, Dissabte 20 de desembre, Auditori Municipal, 19.00h.
* CONCERT DE PRIMAVERA, Diumenge 5 d’abril, Auditori Municipal, 19.30h.
Concert a càrrec de l’Orquestra Jove, la Banda Jove i el Cor Infantil de la Societat Musical, conduits per Joan Bta. Boïls, Paco Gimeno i J. C. Civera. S’interpretaren obres d’estil nadalenc i del S.XX i l’Orquestra un Concert en Sol Major d’Albinoni. Gran èxit de públic, esperem que es repetisca sovint.
Un nou concert del cicle dels concerts del M.I. Ajuntament. Va ser un concert que protagonitzà la música nordamericana del segle XX. S’interpretà Rapsody in Blue amb Emilio Boïl com a solista de piano i l’obertura de Candide de Leonard Bernstein. L’èxit de totes les obres fou rotund, inclosa l’obra Parable IX de Vincent Persichetti, de gran dificultat per a públic i intèrprets.
* FELICITACIÓ NADALENCA, Dijous 25 de desembre, Plaça Major, 12.45h. La ja habitual felicitació nadalenca de la Societat a tot el poble. En aquesta ocasió amb la col·laboració del Cor Infantil de la Societat. Al repertori diverses Nadales. Com a curiositat dir que els músics i els cantants anaven vestits informalment, tot i que algun despistat vingué amb uniforme. S’interpretàren Valencia (S. Lope), Una pandereta suena, Adeste Fideles, M a r c h a R a d e t z k y, L’asguinaldo de Nadal i Amparito Roca per a desfilar.
Gala lírica. Foto Miquel Llàtzer.
3
REVISTA DE LA
societat musical
Carlos «Maravilla» Beltrán Les paraules brollaven de la seua boca amb la passió del que parla d’allò que més estima, d’allò que més que altra cosa ha donat sentit a la seua vida. La qüestió, tanmateix, quan parlaves amb ell no era com arrancar –això es produïa sempre de manera espontània i natural- sinó com tallar, una missió quasi impossible. Amb Carlos se’n van moltes coses. Possiblement s’acaben, desprès de tants anys, els sopars del dissabte al musical, i les tertúlies, i els vermuts del diumenge amb els amics de tantes aventures musicals... A mi se m’escapa un altre dels meus herois particulars. Un d’eixos que dos dies per setmana habitava l’antic musical, allà pels anys setanta, quan un xiquet com jo buscava el seu lloc en un món de majors. Un més d’eixa estirp d’herois que han construït la història de la Banda de Música de Guadassuar i que poblen el meu Olimp particular.
Molts no el recordareu de músic, feia un grapat d’anys que havia deixat de tocar el saxo tenor. Quan intenteu fixar la seua imatge en la vostra ment és fàcil que us vinga a la memòria la seua presència menuda als sopars de Santa Cecília, en el racó reservat als músics veterans. Pot ser el redescobriu en un arxiu de fotos, entre el grup d’incondicionals que sempre ha acompanyat la nostra Banda als certàmens nacionals i fins i tot internacionals. En un dels viatges organitzat per la directiva de la nostra Societat Musical amb motiu de la participació de la Banda de Guadassuar al Certamen Internacional de Kerkrade (Holanda), Carlos co-protagonitzà un succés que ha passat a formar part de l’anecdotari antològic dels músics del nostre poble. Obrim per un moment un parèntesi temporal i situem-nos a Aquisgrà (Alemanya), un dia d’estiu de l’any 2005. Un hotel d’eixa ciutat era el lloc on tenia l‘hostatge l’expedició de Guadassuar. Allí havíem arribat desprès de concloure la nostra estada a Kerkrade. Alguns, desprès de deixar les maletes, havien eixit a pegar una volteta. Ningú sap com, però Carlos, Domingo, el tio Joaquin Gimeno i Enrique Facundo, que en aquell periple els acompanyava, anaren a parar tots sols a un bar amb la intenció de fer-se una cerveseta. Desprès de llargues deliberacions i d’una exhibició completa del seu repertori gestual -un bon remei per al mal de llengües- el cambrer se n’adona que volien prendre cervesa. Però no acaba així la història, no sé a qui d’ells li dona per demanar a més... unes olivetes. Imagineu-vos, per un instant, la cara del cambrer alemany! I no serà per falta de paraules, perquè mira que a Carlos li agradava fer barret. D’això són testimonis tots els que assistien a les tertúlies matineres de la serreria de Poldo: Salvoret, Antonio Noguera, Salvador Ribera, i més ocasionalment Pepe Gimeno i Alfonso Crespo... Parlaven de tot, però preferentment de música i sobre tot de la Banda, de la seua Banda. A mi m’agradava trobar-me amb Carlos. Al moment encetàvem una conversa que també girava sovint al voltant de la música.
Rafael Polanco Fotos: Dalt: En el sopar de Santa Cecília 2007 Baix: En la memorable nit del certamen de juliol de 2008
4
REVISTA DE LA
societat musical
Santa Cecília 2008 Per tal que totes les celebracions de Santa Cecília no siguen calcades, a la d’enguany hi hagué algun detall diferenciador. D’entrada, el sopar de la vespra no es va poder portar a cap. Diverses ocupacions dels més ‘cumplidors’ i els imprescindibles assajos per al concert de Sta. Cecília ho impediren. La celebració oficial amb missa i processó sí que va seguir el guió. I també el sopar de cova: el licor, enguany de plàtan, Nuestra Bandera (quan quasi se’n anava el tio Agustí), el ressuscitat Fondo Fairy amb el 1-2-3, els premis Ceci’s tots ells sobre el Certamen de l’estiu (el premis ja apareixien a l’anterior Revista)... i el final, tranquil com mai, sense ser necessari ni tan sols apagar els llums. Per cert, a la processó es va poder veure la imatge de Santa Cecília, restaurada per a l’ocasió. Uns dies després el concert, amb homenatge als dos músics que cumplien vin-i-cinc anys de vinculació amb la Banda: Ino Signes i Josep Ribes. A més amb el lliurament a Juan Carlos de la foto oficial del certamen. Eixe mateix dia, per a culminar les celebracions, tinguérem un nou sopar, amb una gran graellada de carn a la brasa que cuinaren els membres de la Junta Directiva de la Societat.
5
REVISTA DE LA
societat musical
NOTÍCIES NOUS MÚSICS El passat 22 de novembre, dia de Santa Cecília, van entrar en la banda els següents xiquets i xiquetes: Nacho Lorente Arlandis (percussió), Estela Martorell Jornet i Sara Quiñonero Añó (flautes) i Jose Maria Boïls Hernández (trompeta). A la foto de Julio Roig els podem veure acompanyats de Juan Carlos Civera i Francisco Gimeno, director i president.
PREMIS Des de la publicació de l’última Revista alguns dels nostres músics no han deixat de triomfar en diferents concursos. Altea Martínez Navarro (flauta) el passat 20 de novembre va aconseguir el segon lloc en la VIII edició del Premi d’Interpretació Musical «Vicent Galbis», organitzat per l’Ajuntament de Torrent i el Conservatori Professional de Música de Torrent. Va concursar en a categoria d’intèrprets menors de 20 anys, on va competir contra altres 24 aspirants. Més recentment, el dia 7 de març, al Saló Cultural de Castellnovo (Castelló), va aconseguir el primer premi de la Categoria B del 6é Concurs Jóvenes Interpretes Villa de Castellnovo Per la seua part, Samuel Sánchez, que encara que nascut a Algemesí, forma part de la nostra Banda des de fa uns anys i ja s’ha convertit en un dels més cumplidors, l’11 de gener va aconseguir el primer premi en el XII Concurs Nacional de Jóvens Intèrprets «Ciutat de Xàtiva», celebrat en la Casa de la Cultura d’esta ciutat. En concret Samuel participava en la modalitat B (de 17 a 21 anys) i la categoria d’instruments de vent-fusta També la violoncelista de la nostra Banda Zaida Ferrero, va guanyar amb el seu quartet de corda, el primer premi en el Concurs de Música de Cambra que organitza la Mancomunitat de la Ribera Alta. Al mateix concurs el també company David Sais, junt al seu grup de percussionistes obtingueren un molt meritori tercer lloc. Des de la redacció de la Revista volem felicitar a tots pels èxits aconseguits. Enhorabona!!
NOVES TECNOLOGIES Al ja veterà compte de correu electrònic guadamusical@hotmail.com, que funciona des de setembre de 2006 com a eina de comunicació entre els músics, s’ha sumat des de fa uns mesos el facebook, el popular lloc web de xarxes socials, on s’ha creat un grup de la Banda amb més de 40 persones apuntades i on publiquen notícies i fotos.
6
REVISTA DE LA
societat musical «Una de les altres revistes més conegudes per la població és la ‘Revista de la Societat Musical’ que, amb més de 40 números publicats, s’ha convertit en un testimoni imprés de l’agenda dels músics de Guadassuar. Cada quatre mesos, els músics i socis de la Societat Musical Santa Cecília la reben a les seues cases. També existeix la versió digital per a aquells músics guadassuarencs que no viuen al poble. «És una manera de que quede plasmada la història de la Societat Musical i de totes les seues seccions i activitats. És possible que, en algún moment, recollint els articles que anem publicant, puga eixir a la llum una Història de la Societat Musical», comenten des de la Societat Musical. La ‘Revista de la Societat Musical’ té un equip fixe de tres redactors i compta amb col·laboracions ocasionals que, en molts casos, proporcionen fotografies de concerts, viatges i celebracions de la banda. «Per als responsables de la revista és molt gratificant el que els músics i socis l’esperen amb ganes de llegir-la, que et pregunten quan eixirà la següent, que el dia que es distribueix, els músics la fullegen ja a la porta del Musical –sempre començant per les últimes pàgines- o veure les nits d’estiu a alguns socis llegint-la amb interés a la porta de casa mentre prenen la fresca».
NOVA WEB DE LA DISPERSIONE La Dispersione, agrupació de música antiga resident al nostre poble i organitzadora del Curs de Música Antiga, ha remodelat la seua pagina web. A la mateixa adreça (ladispersione.com) podeu trobar informació sobre l’agrupació i sobre el Curs amb quantitat d’imatges, a més de l’actualitat més immediata.
LES REVISTES DE GUADASSUAR A l’últim número del Butlletí d’Informació Municipal (BIM) Així som, número 20, corresponent al primer trimestre de 2009, s’ha publicat un article referent a les diferents revistes que es publiquen a Guadassuar. Així hem recordat que el BIM i la nostra Revista no són les úniques que es publiquen al nostre poble. ‘Anem anant’, ‘Què t’importa?’, ‘El convent’ i la Revista d’AGUAFA són altres de les publicacions existents i també recorda algunes altres que en el seu moment tingueren uns quants exemplars impresos com ‘Inquietuds’, la revista de ‘Guadassuar Ràdio’ o la de l’associació cultural ‘Quin Guirigall’. De les actuals parla d’ANEM ANANT, que publica el CP Balmes des de 1983 amb caràcter trimestral, de Què t’importa?, la revista de l’IES de Guadassuar, de carácter anual i que apareix a final de curs, d’El convent, editada en el Col·legi Sant Francesc des de novembre de 2003 i amb dos exemplars anuals, un a Nadal i l’altre a final de curs i de la Revista d’AGUAFA, l’Associació d’Amics i familiars de malalts d’Alzheimer, que ja ha tret dos números anuals. Respecte a la nostra diu literalment
AUDICIÓ DELS ALUMNES DE VIOLÍ DE L’ESCOLA DE MÚSICA El passat 4 d’abril, els alumnes de violí de l’Escola de Música celebraren, amb gran èxit de participació i públic, una audició a l’Auditori. Esperem veure prompte a molts d’eixos xiquets i xiquetes tocant en l’Orquestra.
7
REVISTA DE LA
societat musical
REPRESENTACIÓ DE GUADASSUAR EN EL PALAU DE LES ARTS En un descans de la representació de Turandot de Puccini, els quatre representants de Guadassuar en el Palau de les Arts es feren esta foto per a que la publicàrem. Són Juan Carlos Civera, el nostre director, Lourdes Castells, professora de Conjunt Vocal, Luisa Domingo, arpa, i Rubén Marqués, trompeta.
REUNIONS DE L’ASSOCIACIÓ DE CLARINETS Els membres de l’Associació de Clarinets estan que no paren. A les estatutàries reunions d’estiu i hivern, han sumat últimament les de primavera i tardor. No poden estar més de tres mesos sense organitzar un sopar. Senyal de que s’ho passen molt bé. A les fotos els podem veure en els que celebraren el dia 22 de desembre i el dia 15 d’abril.
Felicitació nadalenca. 25 de desembre 2008. Foto salvador Colomer
8
REVISTA DE LA
societat musical
VII CURS DE MÚSICA ANTIGA La VII edició del Curs de Música Antiga presenta, a més de les 10 seccions habituals, un al·licient extraordinari. Es tracta de l’exposició «Els àngels músics de la Catedral de València» que podrem vore al nou Centre Cultural del 20 al 31 d’agost. Per la seua banda els concerts es portaran a cap els dies 22 i 23 d’agost i 3 i 4 de setembre. Esperem la presència de molts músics, tant com a alumnes com a mirar, escoltar i ‘escodrinyar’. La informació completa del Curs la podeu trobar a ladispersione.com o als programes editats que es poden aconseguir a la Biblioteca o al Musical.
LUTHIERIA 17, 18, 19, 20, 21 i 22 agost Sergi Martí
CONSORT DE FLAUTES 21, 22 i 23 agost David Antich
PERCUSSIÓ HISTÒRICA 20, 21 i 22 agost Pedro Estevan
CANT DE CAMBRA 21, 22 i 23 agost José Hernández-Pastor
DANSA DEL RENAIXEMENT 20, 21 i 22 agost Eva Narejos
TAULA REDONA 21 agost
CLAVICÉMBAL 20, 21 i 22 agost Ignasi Jordà
MÚSICA DE CAMBRA 31 agost, 1, 2 i 3 setembre Leonardo Luckert
MINISTRERS DEL RENAIXEMENT 21, 22 i 23 agost Francisco Rubio
ORQUESTRA BARROCA 1, 2, 3 i 4 setembre Barry Sargent
9
REVISTA DE LA
societat musical
DOCUMENT Fa unes setmanes, un antic músic, Rafael Noguera, ens ensenyava el següent document que potser algun altre músic «major» tinga guardat per casa. Es tracta de la fitxa individual de control del músic. En aquell temps, la Banda era municipal, és a dir, depenia de l’Ajuntament, el qual pagava una determinada quantitat a cada músic per acte al que assistia. I després es descomptava també una quantitat per assajos fallats. (Interessant comparar-ho amb els nostres dies.)
10
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol GEORGE GERSHWIN (1898-1937) Nascut a Brooklyn, és un dels compositors estatunidencs més popular. Va compondre tant per als espectacles musicals de Broadway com per a les sales de concert. Ella Fitzgerald, Frank Sinatra, Billie Holiday, Miles Davis, Judy Garland o Nina Simone entre d’altres, han cantat i gravat les seues cançons. El 1924, va compondre Rhapsody in Blue per a piano i orquestra de jazz, possiblement la seua obra més difosa. Després va fer una breu estada a París on va compondre Un americà a París. En 1934 es va estrenar la seua òpera Porgy and Bess. Gershwin va rebre una forta influència de la música francesa de les primeries del segle XX. En conèixer Maurice Ravel va pregar-li que l’acceptara com alumne de composició, però aquest li contestà: Per què voleu ser un mal Ravel quan podeu ser el millor Gershwin? També va demanar lliçons a Stravinsky, però quan aquest va assabentar-se dels diners que Gershwin guanyava li va replicar: I no podria vostè donar-me lliçons de com ho ha aconseguit?
Rhapsody in Blue Escrita en 1924 per George Gershwin per a piano sol i banda de jazz, en ella es combinen elements de música clàssica amb efectes d’influència jazzística. L’obra va ser estrenada el 12 de febrer de 1924 a Nova York, en un concert titulat An Experiment in Modern Music (un experiment en música moderna), dirigit per Paul Whiteman i la seua banda, amb el mateix Gershwin al piano. La versió per a piano i orquestra simfònica s’ha convertit en una de les obres més populars de la música clàssica americana. La paraula «blue» del títol es referix tant als blues (com a cançó d’este típic gènere musical americà) com al color blau (blue) que significa en anglés «trist, melancòlic», la qual cosa no significa que s’haja de traduir per Rapsòdia en blau. Gershwin va aconseguir unir en esta obra tres elements fonamentals de la música del seu país: la tradició popular pianística, el tractament harmònic de la música del teatre de varietats i tota l’atmosfera del blues. L’obra no està
concebuda com un concert per a piano i orquestra, perquè la funció del piano, encara que de clar caràcter solista, no seguix la línia concertant clàssica, ja que el situa unes vegades com a solista i altres com a simple acompanyant.
LEONARD BERNSTEIN Bernstein (1918–1990), va ser el primer director d’orquestra nascut als Estats Units que va obtenir èxit i reconeixement internacional. A més va ser molt admirat com a compositor, pianista i professor. Probablement les activitats que el van fer popular entre el gran públic van ser la direcció musical de la Filharmònica de Nova York, la seua activitat
11
REVISTA DE LA
societat musical com a director amb les millors orquestres del món i, per descomptat, per la música de West Side Story. Va compondre tres simfonies, dues òperes, cinc musicals entre d’altres nombroses altres peces.
Obertura de Candide Candide és una opereta còmica composada en 1956, basada en la novel·la satírica homònima de Voltaire. És el tercer musical que estrenà l’autor a Broadway i l’obra anterior a West Side Story. El més conegut d’esta obra es la seua obertura, un resum de l’obra, amb anades i tornades com les dels personatges i amb el tema de la bondat de Càndid com bandera. Càndid, un optimista acèrrim, es guiat per mig món pel seu tutor i la seua núvia. En este viatge coneixerà la maldat, la baixesa, l’enveja, el crim, el patiment.
VINCENT PERSICHETTI Persichetti (1915-1987) fou un compositor i pianista i pedagog nord-americà. A pesar de no tindre cap músic a la família, prompte començà els seus estudis de piano, orgue i contrabaix. Des de molt jove es va pagar els estudis tocant l’orgue a l’església, el piano en diverses orquestres o acompanyant en directe retransmissions radiofòniques. Als 20 anys comença a impartir classes de Teoria i Composició, mentre estudiava direcció d’orquestra i piano. Persichetti és una de les figures més representatives de la música americana del segle XX. És de remarcar que la seua música religiosa s’ha convertit en l’estàndard utilitzat pels cors parroquials nord-americans, així com el fet que els estudiants dels conservatoris dels Estats Units s’introdueixen en la música contemporània a través de les seues composicions. Fou també un dels principals compositors que va enriquir el repertori de les bandes de música, amb les seues 14 obres, entre les que la Simfonia núm. 6, es considera una referència com a gran obra estàndard per a banda de música.
Parable IX for Band Entre les composicions de Vincent Persichetti, destaca una sèrie de 25 obres que completen la sèrie Parable (paràbola), compostes entre 1965 i 1986 (l’any anterior a la seua mort), dedicades a quasi tota la gamma d’instruments solistes, molts d’elles de vent i diferents agrupacions. En concret esta està composta en 1974. Contraposa el lirisme de la línia melòdica a un ritme vigorós en una temptativa de música no programàtica. Aquesta gran obra és un compendi de coloratures musicals que exigeixen una tècnica virtuosa i l’execució flexible de les frases. Els instruments solistes tenen desafiaments en seccions senceres, de la mateixa manera que la percussió manté la estructura de tota l’obra.
12
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 2008··· Divendres 14 de març / Auditori, 22 h. / Concert d’hivern (BANDA JOVE)
Suite escita Coriolanus
Divendres 9 de maig / Auditori, 22 h. / Concert de primavera Introducció, tema i variacions (Rossini) Coriolanus
Suite escita Pankrator
Diumenge 25 de maig / Plaça Major, 21 h. / Concert de Corpus Ateneo Musical Coriolanus Es xopà… hasta la Moma bis: Suite Escita (II)
Dissabte 5 de juliol / Pati antic Col·legi Balmes, 22.30 h. / Concert de preparació per al Certamen de València Suite escita bis: Coriolanus
Divendres 11 de juliol / Plaça de bouss (València), 19.30 h. / Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València” (MUZIEKVERENIGING SINT GREGORIUS DE HAAREN, HOLANDA) (SZTE CONCERT BAND OF MAKO, HONGRIA) (UNIÓN MUSICAL DE MEAÑO, PONTEVEDRA)
Coriolanus Suite escita
Dimarts 5 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert del Crist A mi madre Coriolanus
Suite escita (I i II) Obertura festiva bis: La boda de Luis Alonso
Dissabte 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc Pankrator West Side Story
Tercio de quites Ciclo de ríos La canción del olvido (àries) Macarena Trombones bravos Fiesta de las trompetas El moro del sinc Caballeros de Navarra La tabernera del puerto (ària) Por un puñado de dólares Guadasuarense bis: Ximo
Dimecres 8 d’octubre / Auditori, 20.30 h. / Concert del 9 d’octubre Alma de Dios La canción del olvido
A la lluna de València Himne de la C. Valenciana
Dissabte 29 de noveembre / Auditori, 19 h. / Concert de Sta. Cecília Suspiros de España El Sombrero de tres picos (2a Suite)
Pavana para una infanta difunta Bolero Himne i Gojos a Santa Cecília
Dissabte 20 de desembre / Auditori, 19 h. / Concert de Nadal (JOVE ORQUESTRA COR DE VEUS BLANQUES DE LA SOCIETAT MUSICAL)
(BANDA JOVE)
13
REVISTA DE LA
societat musical
discografia BRASS AND WINES Spanish Brass Luur Metalls Dotzé disc d’Spanish Brass Luur Metalls, en esta ocasió junt al magnífic bombardinista Steven Mead, enregistrat en febrer de 2008 a l’Auditori Florida de Paiporta i editat al Regne Unit. La preciosa suite que dona títol al disc Brass and Wines està escrita per José Pascual Vilaplana, basada en tres vins elaborats en un celler de Muro: Expectativa, Almoroig y Albir. A més, compta amb arranjaments d’obres de Telemann, Adolfe Adam, Xavier Montsalvatge, Txaikovsky i fins i tot del mític grup Queen. Completen el disc obres de Peter Meechan, Juan José Colomer i Ben McMillan.
BRASSIANA Spanish Brass Luur Metalls Tretzé disc d’Spanish Brass Luur Metalls, enregistrat entre setembre i desembre de 2008 a la ciutat de Girona junt al Lluís Vidal Trio, un prestigiós grup de jazz català. Brassiana és el punt de convergència entre dos llenguatges, el clàssic contemporani i el del jazz. Este nou treball inclou dos obres encàrrec de l’Institut Valencià de la Música, Colorets de Ramón Cardo i Neumatofonía de Jesús Santandreu «Xiquet». El disc es completa amb l’obra Espadas, de David Defries i Brassiana, de Luís Vidal.
14
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE Maurice Jarre, compositor de música de cine El diumenge 29 de març a sa casa de Los Angeles, va morir el compositor Maurice Jarre a l’edat de 84 anys. És considerat un pioner de la composició moderna para pel·lícules i participà en més de cent cinquanta produccions internacionals. Va treballar amb directors de la talla de David Lean, Alfred Hitchcock, John Huston o Luchino Visconti. A més va obtindre el premi Oscar a la millor BSO per tres vegades amb la música per a les pel·lícules Doctor Zhivago (1962), Lawrence de Arabia(1965) i Pasaje a la India(1984) i. També va estar nominat quatre vegades més en la mateixa categoria per El mensaje (1977), Único testigo (1985), Gorilas en la
niebla (1988), Ghost (1990). Dues vegades més va estar nominat en altres categories. Nascut en 1924 en Lyon, començà la seua carrera artística estudiant per a baterista i director en el conservatori de Paris. En 1950 va ser designat director musical del Théâtre National Populaire, on va escriure la música per a més de 70 obres de teatre. A principis dels 50 debutà com a compositor de música per a pel·lícules, treballant fins mijants del 60 sobretot en França, passant després a treballar en Hollywood.
15
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE Com que les recomanacions cinematogràfiques que anem presentant intentem que siguen, a més de relacionades amb algun tema musical, per a diferents públics i gustos, ahi van dos pel·lícules molt poc comercials, però amb molta qualitat. En comú, un instrument, i alguna cosa més... EL VIOLÍN
TOGETHER [JUNTOS]
Títol original: El violín Director: Francisco Vargas Quevedo Any: 2005 Nacionalitat: Mèxic Intérprets: Ángel Tavira, Dagoberto Gama, Fermín Martínez, Gerardo Taracena... Música: Cauahtémoc Tavira, Armando Rosas Gènere: Drama Duració aproximada: 98 min.
Títol original: He ni zai yi qi Director: Chen Kaige Any: 2002 Nacionalitat: Xina-Corea del Sud Intérprets: Yun Tang, Peigi Liu, Hong Chen, Zhiwen Wang, Chen Kaige... Música: Zhao Lin Gènere: Drama Duració aproximada: 116 min. Xiaochun porta tocant el violí des que tenia edat per a subjectar-lo. Ara té 13 anys i ha guanyat multitud de premis regionals. És un xic tímid i sensible que ha sigut educat per son pare Lui Cheng, cuiner i amb un caràcter optimista, que ha posat totes les seues esperances en la música del seu fill. Sap que estudiar a Pequín és fonamental per al seu fill. Amb els seus escassos estalvis i la determinació del pare, mamprenen viatge a la gran ciutat on Xiaochun, on té una prova en una famosa escola de música. Les llums i la magnitud de Pequín impressionen el xiquet però més encara la visió d’una jove molt sexy en l’estació. De sobte Xiaochun es veu introduït dins d’un món de sensacions i possibilitats que ni havia imaginat. El director ja fou premiat a Cannes per Adiós a mi concubina, i esta s’emportà la «Concha de plata» a Sant Sebastià. És una història entre pare i fill, entre tendra i humorística, que té com a teló de fons una societat en plena transformació. Més que res és un al·legat sobre les relacions humanes.
El senyor Plutarco, el seu fill Genaro i el seu nét Lucio porten una doble vida. D’una banda, són humils músics rurals i, d’una altra, recolzen activament al moviment guerriller llaurador contra el govern opressor. Quan l’exèrcit invadix el poble, els rebels han de fugir i abandonar les municions. Fent valdre la seua aparença d’inofensiu violinista, el senyor Plutarco té un pla: recuperar les municions amagades en el seu dacsar. La seua música encisa al capità, però falta arreplegar les municions. Primera pel·lícula del director, i rodada en blanc i negre, és un dur retrat del les injustícies contra els pobles indígenes, que igual pot haver ocorregut a Mèxic que a altre país sudamericà. Fou premiada a Cannes i Sant Sebastià, entre altres al protagonista, Ángel Tavira, actor no professional.
16
REVISTA DE LA
societat musical
llibres amb música EL VIOLONCEL·LISTA DE SARAJEVO Steven Galloway Ed. Empúries, 2008 El violoncel·lista de Sarajevo és una novel·la inspirada en Velan Smailovic, el músic de la Filarmònica de Sarajevo que durant vint-i-dos dies es va asseure al carrer per tocar l’Adagio d’Albinoni en honor de les vint-i-dues persones que va veure morir en el bombardeig d’un forn de pa de la ciutat.
Novel·les amb MÚSICA + INTRIGA LA DÉCIMA SINFONIA Joseph Gelinek Ed. Plaza & Janés, 2008 L’aparició del cap d’un compositor, encarregat de la interpretació d’uns esbossos perduts de la Dècima Simfonia, reaviva els eterns enigmes sobre l’obra pòstuma de Beethoven. El musicòleg Daniel Paniagua, l’inspector Mateos i la jutgessa Rodríguez, es voran envoltats, 181 anys després de la mort del més conegut compositor de la Història, en una investigació que els farà enfrontar-se a poderosos grups, críptiques endivinalles i a la història, fins ara oculta, del geni.
EL ENIGMA STRADIVÀRIUS Carlo Scirocchi Ed. Algaida, 2008 El misteri d’Antonio Stradivarius i de la inigualable puresa del so dels seus violins guarda una desconcertant hipòtesi que reconduix a dimensions màgiques i espirituals de l’art, dimensions que han caigut hui en l’oblit. El Enigma Stradivarius seguix les pistes ocultes que conduixen al poder alquímic de la música a través d’una investigació apasionant a la recerca d’antics secrets i cultes esotèrics, dels que hui són guardians sols un cercle molt reduït d’iniciats.
17
(Disponibles a la Biblioteca Municipal)
REVISTA DE LA
societat musical Naix un xiquet, i com es sap que és fill de trompista?
El Fosquibrut desafinat
Perque crida prapà i no papà
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
la hola de la societat musical
Presentem en esta revista a dos nous aspirants a convertir-se en músics de la Banda Infantil. Per una banda Pau Boïls ens presenta al seu nou germanet Pere, fills els dos de Juanba. En la foto de la esquerra trobem a Tomy i Daniela, fills de Tomy Colomina, que ja juguen junts a la seua casa de Mallorca. Enhorabona a tots.
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGGERIMENTS, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
Es busca xilaba utilitzada fa alguns anys per la Banda per desfilar a Alcoi. Es busca estola de cor color carabassa, tamany de xiquet, de coral infantil. Es busca bufanda i gorro acabat d’estrenar. Ho pot haver usat algun músic de la Banda el dia Nadal. Són calentets per a l’hivern. Traducció simultanea: el dia 16 de gener poguérem escoltar l’Orquestra de València i el solista de clarinet J. V. Herrera interpretant el Concert núm. 2 per a clarinet i orquestra en el meu bemoll major de Weber. La informació està a la vista de tots en la programació del Palau. Boutique «Aprofita l’ocasió». Especialitat en ’prendes’ per a músics.
una foto insòlita: Juan Carlos Civera toca el bombo i Bernat Sentamans exercix de director. Repartició de la Carn, 21 de gener de 2009. Foto Ricardo Alòs.
Canvi de papers. Com que ara tots portem una càmera de fotos a la butxaca, en qualsevol moment podem trobar
18
REVISTA DE LA
societat musical
històriesdel pare vicent 10
CIVERADES Classes d’Informàtica Musical Si algú està interessat pot telefonar a Civera, Sam o Pepelu (l’homegran) que els rebran encantats en la seua seu, l’MV. Els preus els podeu discutir amb una cervesseta en una mà i amb el ratolí en l’altra.
CLASSE CONTEMPORÀNIA DE MÚSICA Un professor de música anònim ens ha enviat algunes paraules i frases que s’ha trobat últimament en alguns exàmens. Hem completat esta informació amb algunes anotacions que teníem d’un dia d’estiu, després de l’assaig, quan va eixir a conversa açò mateix i al rogle hi havia altres professors. Ahí va.
marca el ripme en un concert», «Les parts de la nota són corxet, cap i rabo», «En un 1 per 2 entraria una branca per compàs», «El so pot produir ressonància, revelància i eco», «Metrònom: serveix per a marcar el pas», «Les parts d’una nota són el cap i la cua», «Les textures que conec són les fonòmiques».
Per a començar, intenteu endevinar a quin instrument es volien referir quan escriviren: metafon, kong, gitarra, silon, carrillot, campanes turbulàries, gritara o violoncen. Altres que no són instruments: els «bemolts» i «l’escala gramàtica». I serà tan difícil d’escriure la paraula «luthier»? Sí: l’utier, dutied, l’hutier, lhutier, lutiel.
Algunes òperes del segle XX són: «Malalties el pintor», «Els xiquets i els privilegis» (Ravel), «Hary Jonas» (Kodály), «Meter Gymes», «Mozzak» (Berg), i destaca el compositor Profokovitx (probablement un híbrid entre Prokofiev i Shostakovitx). I alguns conceptes «nous»: la «serialitat integral», i «l’escala diacrònica». «L’òpera naix a la Camerata Bacardí», i una de les formes vocals més importants del barroc és el «operatorio».
I per a acabar, unes frases: «La Simfonia del Nou d’octubre», «El saxo té la desembocadura més gran», «Els bugles són el bombardí i el firandí», «La pell de l’arc és de testicles de cavall». «Les parts d’una nota són cap i coll», «Els ultrasons tenen 20000 VHS», «El metrònom
(Assegurem de nou que tot és verídic i que no hi ha ni una sola paraula ni frase inventada per nosaltres.)
19
àlbum Moltes fotos quedaren pendents de publicar en la passada Revista referents al certamen de València. De totes elles en recuperem dos. Dalt, el tio Antonio Noguera, que ha participat en tots els certàmens amb la nostra Banda des de 1949, acompanyat dels seus tres nets músics, Diego, Josep i Zaida, que participaren junts el passat estiu en el triomf en el Certamen de València. Baix, el nombrós grup de músics que vullgeren fotografiar-se amb els diplomes aconseguits al finalitzar el concert del dia 5 d’agost a la Plaça Major.