Revista de la Societat Musical de Guadassuar 35

REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR número 35

maig-juny-juliol-agost 2007

Banda Jove i Cor de Xiquets de l’Escola de Música 8é Festival de Bandes Joves Pati de la Casa de Cultura de Xàtiva 9 de juny de 2007

REVISTA DE LA

societat musical

ANGEL MARTÍNEZ, NOU DIRECTOR DE LA BANDA Com tots deuen saber a hores d’ara, el passat setembre es va decidir que durant el curs 2006-2007 la nostra banda tindria dos directors invitats. Després de la fase en que ens ha dirigit Juan Carlos Civera, ara li toca el torn a Àngel Martínez, que en principi es farà càrrec dels dos tradicionals concerts d’agost: el del Crist i el de Sant Roc. A continuació tenim una breu ressenya biogràfics del nou director.

ANGEL MARTÍNEZ ESCUTIA Nascut a Rafelbunyol (València), començà els seus estudis musicals en la banda del seu poble, de la mà de Ramón Fenollosa, acabant els estudis superiors en les especialitats de Clarinet, Harmonia i contrapunt i Fuga, al Conservatori Superior de Música Joaquin Rodrigo de València. Ha estudiat direcció amb professors com German Paulov, Nicolai Pannin, Pablo Sánchez Torrella, Bernardo Adam Ferrero, Juan José Olives, y Luis Sanjaime Meseguer.

Com a guanyador del Primer Premi del I Concurs de Direcció d’Orquestra Mestre José Ferriz va dirigir l’orquestra Perpetuum Mobile de Riazan (Rússia).

Ha dirigit les bandes de música de l’Agrupació Musical Senienca de la Sénia (Tarragona), de l’Associació Santa Cecília d’Almenara i de la Unió Artística Musical de Montroi. En l’actualitat dirigeix la seua banda, la Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol amb la que acaba d’aconseguir un segon premi en la segona secció del Certamen de Bandes de Música de València.

Ha col·laborat amb el grup de teatre «Els Comediants», amb els que realitzà tres espectacles per tot arreu de Catalunya, i en l’espectacle «La Rierada Musical» del compositor de Vinaròs Carles Santos. És director i creador de la companyia de teatre i música Gresola, per a la difusió del món musical, amb espectacles propis com «El món de la Banda», «Moz – Art», «Casa de Música», «Les Utilitats de la Música» i «Arts Òpera».

Ha publicat «El Món de la Banda de Música», tres unitats didàctiques adreçades a alumnes d’Educació Primària.

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL EDITA:

SUMARI

GUADASSUAR

Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Nelson Seguí, Ferran Barberà, Nico Bay, Richard Scott Cohen, Àngel Martínez .

FOTOS I IL·LUSTRACIONS: Salvador Colomer, Arxiu Societat Musical, Javi Boïls, Ferran Barberà, Olga Peirotén, Ana García, Tomy Colomina, Judith Oliver.

Imprimeix: set i set indústria gràfica.

96 297 02 01 La Pobla Llarga.

Àngel Martínez, nou director .................... 2 Activitats .................................................... 3 Notícies ...................................................... 4 Festes, paelles, sopars i combois ............. 6 Perquè s’ho mereix .................................. 8 Fitxer 1997.................................................. 9 Faristol ...................................................... 11 Richard Scott Cohen ................................. 13 Discografia ................................................ 15 Consultori .................................................. 16 Cine de música ......................................... 17 El Fosquibrut Desafinat ............................. 18

600 exemplars

2

REVISTA DE LA

societat musical

activitats · activitats · activitats MARÇ - JUNY 2007 * II TROBADA D’ESCOLES DE MÚSICA DE LA RIBERA ALTA. L’Alcúdia, diumenge 17 de juny, Centre Cultural Enric Valor.

* CONCERT D’HIVERN. Diumenge 11 de març, Auditori 12 h.

El que altres anys s’anomenava Concert de Primavera, enguany s’ha sigut anomenat Concert d’Hivern. Una primera part amb tres sarsueles, i la segona amb dos obres «d’aventures».

Participaren la majoria de bandes de la Ribera Alta. La nostra Banda Jove estava inscrita en dos modalitats: Banda i grups de cambra. Per qüestions organitzatives d’última hora no va poder actuar la Banda Jove i la nostra representació va quedar limitada a dos grups instrumentals, un quartet format per tres trombons i tuba (Jose Victor Hernandis, Rubén Garrigues, Josep Ribes i Vicent García) i un trio de clarinets (Adrian Martín, Cristina Asensi i Ferran Barberà). Els trombons interpretaren, Tombumba i Oh! Them golden slippers, i els clarinets una adaptació de la suite del Trencanous. Els dos grupets quedaren molt contents amb la seua actuació i des d’ací els felicitem. (text i fotos Ferran Barberà)

* CONCERT DE L’ORQUESTRA A SÒRIA. Divendres 28 d’abril, Conservatori Professional 20.30 h.

S’interpretà una llarga composició de Respighi que encara no hem escoltat al nostre poble, i després quatre més amb solistes.

* FESTIVAL DE BANDES JOVES. Xàtiva, dissabte 9 de juny, Pati de la Casa de Cultura 21 h.

Participaren les bandes joves del Cercle Catòlic de Torrent i de la Vella de Xàtiva, l’amfitriona. L’actuació va ser un gran èxit. (foto portada Salva Colomer).

* AUDICIONS DE L‘ESCOLA DE MÚSICA. Dilluns 18 de juny, Auditori 19.30 h.

Actuaren els alumnes d’oboè, fagot, violoncel, piano, trompa, saxo i percussió.

* CONCERT DE CORPUS. Diumenge 10 de juny, Plaça Major 20.45 h.

* AUDICIONS DE L‘ESCOLA DE MÚSICA. Dimarts 19 de juny, Auditori 19.30 h.

Un molt bon concert amb una plantilla no massa ampla.

En el programa, dos obres clàssiques d’este concert, Una nit d’albaes i Es xopà... hasta la Moma, i enmig, altra mai interpretada per la nostra banda, Mare Nostrum.

Mostraren el seu treball els alumnes d’iniciació musical, clarinet, violí, viola, trompeta, guitarra i conjunt coral.

* AUDICIONS DE L‘ESCOLA DE MÚSICA. Dimecres 20 de juny, Auditori 19.30 h.

Per finalizar les audicions dels alumnes de l’escola, actuaren els alumnes de violí de l’aula Suzuki, trombó, tuba, bombardí, trompeta, flauta i Banda Jove.

3

REVISTA DE LA

societat musical

NOTÍCIES SAMUEL PÉREZ APROVA LES OPOSICIONS PER A PROFESSOR DE CONSERVATORI.

LA DISPERSIONE ha estat present últimament en destacats cicles. La passada Setmana Santa interpretà a Sagunt in Excelsis el Stabat Mater de Pergolesi amb dos solistes destacats, la soprano Erika Escribà i el contratenor David Sagastume. Al mes de maig va estar present en la jornada de cloenda del festival Música Antiga al Palau de l’Abat, a la Valldigna. I a juliol, a les serenates al claustre de la Universitat de València amb la Coral Catedralícia. Al Festival de Música Antiga de Gijón farà un programa amb concerts de Brandenburg, i uns dies més tard representaran una òpera del primer barroc al teatre Jovellanos.

Quan estàvem acabant de preparar la revista ens ha arribat la notícia de que el nostre company Samuel Pérez ha aprovat les oposicions a Conservatori com a professor de clarinet. Enhorabona!!

DEU ANYS DE REVISTA . Enguany celebrem els deu anys consecutius de revista. En novembre de l’any 1997 va eixir la número 2 i a partir d’eixe moment, no ha deixat de publicar-se. Per tal motiu hem decidit convertir totes les revistes a format pdf i tindre-les a la vostra disposició. Tots aquells que estan subscrits al guadamusical ja han rebut les revistes que van des de la 20 a la 35. Recordeu: guadamusical@hotmail.com, el correu setmanal dels músics de Guadassuar.

MÉS DE MÚSICA ANTIGA. Al festival esmentat de la Valldigna, i el mateix dia de La Dispersione, poguérem vore a Javi Boïls amb el corneto, amb els Sacqueboutiers de Tolouse-Ministriles de Marsias. Este estiu farà també l’Orfeo de Monteverdi amb la Capella de Ministrers al festival de Peníscola i amb altre grup alemany a eixe país, dirigit per Gabriel Garrido.

PREMI PER A ALTEA. A la final del 4t Concurs de Joves Intèrprets Villa de Castellnovo (Castelló) celebrada el passat dissabte 23 de març, la nostra companya Altea Martínez Navarro (flauta) ha aconseguit un molt meritori segon premi. Enhorabona i a continuar treballant!

VISITA AL MUSICAL. El passat dimecres 14 de març i Organitzat per Ino Signes i Salva Colomer, pares d’Irene i Salva, alumnes d’eixes classes, visiren el Musical els xiquets i xiquetes de les aules de 4 anys del CP Balmes acompanyats de les seues mestres. Participaren en les diferents miniaudicions que es prepararen per a ells el tio Antonio (tuba), Diego (trombó), Moisés, Javi i Ximo (trompetes), Ino i Sam (clarinets), Julio (saxo), Xaueta (percussió), Colo (clarinet baix i càmera fotogràfica) i Juan Carlos Civera (director i pianista). L’acte va resultar molt divertit per als xiquets i xiquetes que s’ho passaren d’allò més bé. Al final Irene i Salva repartiren a tots els seus companys i companyes una carpeta amb diversos materials de l’Escola i de la Societat Musical.

PREMI. El passat 12 d’abril, Salomé Osca, filla del nostre company Xuso Osca, trompa de la Banda Municipal de Madrid i de la nostra Banda, ha guanyat el IV Concurs de Joves Interprets (Primer nivell, fins 10 anys), celebrat al Conservatori Municipal de Música «Manuel de Falla» d’Alcorcón. (Mirar foto pàgina 14, revista 34).

RECONEIXEMENT A L’AULA SUZUKI. L’Escola de Música Utem (Centre Suzuki – Willems – Dalcroze), innovador projecte educatiu del que Nico té el plaer de formar part com a coordinador de l’aula Suzuki, ha sigut nominada per l’IMPIVA (Institut de la Mitjana i Petita Industria Valenciana) per al Premi «Millor projecte Empresarial realitzat per jovens emprenedors». El projecte presentat per Nico i les seues col·legues ha hagut de competir amb altres projectes molt forts, però al final sols tres han sigut els projectes finalistes. Els premis es lliuraren al Palau de Congressos de València durant l’acte protocol·lari i el sopar de gala que per a tal efecte es realitzà el passat 5 de març.

Des de Utem Escola de Música i la seua filial Aula Suzuki de la Ribera volen donar les gràcies a totes les mares i pares Suzuki així com a la resta d’entitats i companys que des del primer dia confiaren en aquest innovador projecte educatiu.

ALTRES CONCERTS. Coral Llorenç Ruiz divendres 29 de juny, Auditori Municipal.

CERTAMENS. La Banda de Piles, dirigida pel nostre company Samuel Pérez ha participat en el Certamen Provincial de Bandes de Música de València i en la tercera secció del Certamen Internacional de València. En ambdós casos ha aconseguit uns meritoris tercers premis.

4

REVISTA DE LA

societat musical

V CURS DE MÚSICA ANTIGA agost 2007 CONSORT DEL RENAIXEMENT, 12, 13 i 14 d’agost professor: Francisco Rubio CONSORT DE FLAUTES, 12, 13 i 14 d’agost professor: David Antich DANSA DEL RENAIXEMENT, 13 i 14 d’agost professora: Eva Narejos TALLER DE BAIX CONTINU, 27 d’agost professor: Ignasi Jordà CONFERÈNCIA, 27 d’agost professor: J. Javier Goldáraz CANT RENAIXENTISTA I BARROC, 28 i 29 d’agost professor: José Hernández-Pastor MÚSICA DE CAMBRA i ORQUESTRA BARROCA, 28, 29, 30 i 31 d’agost, professors: Olivia Centurioni i Leonardo Luckert

INFORMACIÓ COMPLETA: DEMANEU-LI UN LLIBRET AL TIO FERNANDO O A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL

L’ORQUESTRA A SÒRIA Després de superades diverses dificultats per reunir bona part de la plantilla de l’orquestra (quanta feina té tot el món!), es va poder fer el concert a la ciutat de Sòria, això sí, amb la col·laboració d’uns pocs amics, alumnes i familiars. Recordem que al conservatori d’eixa ciutat castellana treballen com a professors tres músics de Guadassuar Paco Gimeno, bombardí, Marta Asensi, violoncel i Deli Torres, violí.

L’esquema del viatge no va variar molt del que és habitual. Viatge pel matí, arribada després de dinar, prova al lloc del concert, i actuació. Per la nit, també el guió habitual d’afanyarse a passar-ho bé i celebrar el concert.

Al matí següent, visita turística pel centre de la ciutat, i tornada a casa després de dinar amb una dormida general que va fer el viatge d’allò més curt. Gran èxit tenint en compte que la gent posa el mateix interès per a assajar i tocar bé que per a passar-ho bé després.

Fou l’actuació número 16 de la nostra orquestra fora de la Comunitat Valenciana des de la seua creació, que es diu molt prompte. Clar és que cada època porta un funcionament diferent i cada vegada s’han de superar unes dificultats diferents. El cas és que es viatja, es passeja el nom de la Societat Musical i del poble, i a més, diversos músics «triomfen» com a solistes. En este cas concret, al programa hi havien 4 obres amb solista, i triomfaren Salva i Fernando Oriola, Altea Martínez, Sam Pérez i Mario Bou, i Luis Osca (percussió) i l’amic Miguel.

5

REVISTA DE LA

societat musical

Festes, paelles, sopars i combois CONCERT I FIDEUA El passat 11 de març, després del concert d’hivern que s’oferí a l’Auditori, Els membres de la junta directiva de la nostra Societat prepararen una magnífica fideuà per a tots els músics i acompanyants que volgueren assistir. Gràcies a que va fer un magnífic dia, a pesar d’estar en hivern, el dinar es va fer a l’aire lliure i va resultar d’allò més animat.

(Fotos Salvador Colomer)

SOPAR DE PASQUA Tal com s’aprecia en la foto de la pàgina 8, un grup de músics es reuniren a sopar el passat 12 d’abril en acabar l’assaig, que de manera extraordinària, per ser vacances de Pasqua, es celebrà de vesprada. Després continuaren la festa a l’MV, com és tradició en les celebracions de músics.

(Foto Ferran Barberà)

PAELLA DE LA BANDA JOVE El dia 13 d’abril la Banda Jove va celebrar una paella amb motiu dels assajos previs al festival de Xàtiva on participaren. El dia va començar amb un parcial de percussió, va seguir amb un assaig general i va acabar amb la gran paella. Victor Estarelles, convidat per a l’ocassió, Ferran Barberà i Mario Bou foren els paellers.

Les paelles de la Banda Jove solen tindre un lliurament de premis amb motiu del torneig de futbet. En aquesta ocasió i sense que servisca de precedent al no haver partit, es va organitzar una entrega espontània amb «premis-servilleta». Ens consta que Naty és la que millor s’ho va passar.

La Junta de la Banda Jove vol agrair la paciència de Paco Gimeno Torres per l’esforç realitzat als assajos i per el compromís tan gran que està adquirint amb la Banda Jove. També a Mario Bou agrair-li l’ànim i les ganes amb les que va afrontar el període en que ens va dirigir. Gràcies a tots dos.

I per últim, com no, agrair a la Junta de la Societat Musical l’esforç i el suport donat a la Junta de la Banda Jove.

6

REVISTA DE LA

societat musical I ja per a finalitzar recordar als alumnes de l’Escola que van a ingressar a la Banda Jove i als que ja estan a la mateixa Banda Jove que amb ganes i un poquet d’esforç farem una Banda Jove que es recordarà sempre. Ànim i a treballar!!!

(Text i foto, en pàgina següent, Ferran Barberà)

SOPAR DE VIOLONCELS El passat 22 de maig, per seguir la costum de reunir-se a fer festa agrupats per instruments, es va celebrar un sopar de violoncels, on encara que no estaven totes les que eren, si que va assistir Gustavo, l’únic violoncel «entre todas las mujeres» tal com deia el premi que li atorgarem en el sopar de Santa Cecília 2006.

A veure si repeteixen la festa i arriba a ser una tradició, però en dies que no hi haja assaig de la Banda.

(Foto Ana Garcia, que no ix a la foto per que estava darrere la càmera))

PAELLA DE CLARINETS Catorze clarinetistes es reuniren el dia 07-0707 per a celebrar la reunió semestral de l’AdCdG (Associació de Clarinets de Guadassuar). Tal com ja és tradició en les reunions d’estiu la sessió de treball va ser al voltant d’una paella. Després d’intentar menjarse l’arròs i reivindicar la salvació de la caseta de Zaida, tal com s’estableix als estatuts la presidenta va portar un pastís de xocolate i tingueren cacau amb corfa.

Desprès de dinar es refrescaren triplement, amb cubates, poals i piscina.

També es va decidir que la pròxima reunió serà el 22 de desembre, per a sopar, en un lloc encara per determinar. Si la caseta seguix en peu, podríem repetir lloc. Salvem la caseta!

(A la foto de Ferran Barberà falten ell, que estava fent-la i els paelleros Ino i Víctor)

Per cert, segons les nostres notícies, solament un músic s’atreví a anar al musical el dia 7 a les 7 a l’esmorzar convocat amb motiu del 0707-07, 07:07:07. Va esmorzar a soles.

Esperem que si aquest estiu es produeixen més paelles, sopars, trobades, encontres, saraos... ens ho comuniqueu i envieu alguna foto i text per a la propera revista.

7

REVISTA DE LA

societat musical

Perquè s’ho mereix Fa uns dies arribà un correu al Guadamusical amb l’escrit que es reprodueix a continuació. L’autor, preocupat per la situació de la nostra Banda volia donar a conéixer el seu punt de vista sobre el tema però de manera anònima. Com que el text no és en absolut ofensiu, sinó més be tot el contrari, hem respectat el seu desig. El text que podeu llegir a continuació és l’original amb alguns retocs d’estil per part del equip de redacció de la revista.

Perquè s’ho mereix als dos concerts de les festes de Guadassuar.

Precisament els dos concerts on més públic tenim i on el nostre poble més es fixa en nosaltres.

No em crec la persona més capacitada per a parlar de la Banda, però crec que ho he de fer perquè pareix que la situació és difícil. Amb aquest escrit tan sols vull fer-vos reflexionar, no vull salvar el món, sols vull que penseu per el bé d’ella.

Sols desitge que deixem el llistó ben alt. I perquè? Perquè com diu l’encapçalament de l’escrit: s’ho mereix, perquè, a qui no li ha donat la banda alguna de les següents coses: un millor amic, una parella, un amor fugaç, un amor platònic, una quadrilla d’amics, una bona estona a l’MV, un dia del Crist, la festa de Santa Cecília, un «ací et pille, ací et mate», un divendres de danses, i moltes coses més per les que li deguem eixes dues visites setmanals.

L’assistència als assajos demostra el mal moment que vivim. Tots, entre ells jo, hem faltat a algun assaig, però açò no és normal. Hem estat huit mesos de prova amb Juan Carlos Civera i l’assistència als assajos ha anat baixant gradualment fins a ser d’onze persones a algun assaig. Quan ha vingut Àngel Martínez per als dos mesos en que ens dirigirà, ja s’ha recuperat l’assistència. Supose que per les dates que són.

Així que, fem-ho per ella, que s’ho mereix!

Jo crec que la vida és molt efímera i per això hi ha que disfrutar-la. La banda ha de ser una forma més de disfrutarla al màxim. Els moments tan agradables que passem als dinars, als sopars, als esmorzars... i a més als viatges que últimament hem fet. Que més podem demanar a una agrupació que sols ens demana dues vegades a la setmana, o una si no et correspon assaig parcial, pera anar a «visitar-la».

Sopar de músics després de l’assaig del 12 d’abril de 2007. Foto Ferran Barberà

Fa poc de temps ens enviaren una carta per a intentar superar el mal moment de la Banda, però pareix ser que tots els intents per ajudar a l’agrupació que ens ha donat tantes coses, no estan servint de molt.

Així, amb una banda irrecognoscible, hem començat a assajar per

8

REVISTA DE LA

societat musical

··· FITXER 1997··· En dia del Crist de l’any 1997 entraren en la banda 19 xiquets i xiquetes. Foren els següents: Fina Colomer Martí, Antonio Gimeno Alabau, Inma Gimeno Palop (flautes), Joaquín Cortina Barberá, Manolo Osca Barrios, Jorge Esteve Andreu (bombardins), Jordán Calatayud Esteve, Fernando Boïls Olivares, Cristian Favorito Gigante (saxos), Vicenta Rubio Galán, Elena Camarasa Baixauli , Silvia Estarlich (clarinets), Salvador Ribes Mut, Cristian Ribes Chisvert (percussió), Judith Oliver Mesrguer, Ana Garcia Asensi (violoncels), Jordi Roig Sasot, David Gimeno Ribes (trompes) i Maria Jesús Alonso Gimeno (oboé). Ens han comentat que els que queden en actiu estan preparant una bona celebració. Amb la foto que reproduïm al costat, protagonitzaren la portada de la revista número 2, la primera d’esta sèrie continuada que portem des de l’any 1997.

COMENTARIS CURIOSOS ALS CONCERTS.

RESPECTE

A més de ser l’any de la inauguració de l’Auditori (vore RSMG anterior), al festival d’Alberic s’havia assistit ja 11 anys abans (21-6-86) fent-se el mateix passacarrer i tocant al mateix lloc. El 9 de març dinàrem arròs al forn a la Sala Rex junt la banda de Muro. El concert de diumenge 14 de juliol es va suspendre, després d’estar preparat, per l’assassinat

de M. A. Blanco el dia anterior. Al concert de Sant Roc s’interpretà 1812 amb carcasses i volteig de campanes per primera vegada. Com a gran novetat, al concert del Crist i de Sant Roc, la banda es va col·locar davant el Banesto, com ara, i no davant la porta de l’Ajuntament com es venia fent. Per segon any consecutiu s’actuava a Moralzarzal. I encara no hem oblidat el concert de Càrcer (que costà de fer), i que era amb la promesa de gravar un CD per a la Diputació que encara estem esperant.

19 de gener / Auditori, 12 h. / Inauguració de l’Auditori (BANDA JOVE) Suspiros de España Till Eulenspiegel Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana Diumenge 9 de març / Auditori, 12.30 h.

(UNIÓ MUSICAL de MURO) Torre del oro (pd) Exégesis L’any del drac Guadasuarense Diumenge 1 de juny / Plaça Major, 23 h. / Concert de Corpus Juan Reus Rosamunda (ob.)

Es xopà hasta la Moma Belkis El Bateo Guadasuarense

(ORQUESTRA DE CAMBRA)

9

REVISTA DE LA

societat musical Divendres 27 de juny / Plaça de la Constitució (Alberic), 22.30 h. / XXXI Festival de Bandes (SOCIETAT PROTECTORA (UNIÓ MUSICAL d’ALBERIC) Iridiscències simfòniques MUSICAL d’ ANTELLA) Till Eulenspiegel Dimarts 5 d’agost / Plaça Major, 24 h. / Festival de Bandes (UNIÓ MUSICAL d’ALBERIC) La Torre del oro Belkis Carmen (suite) Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana Dissabte 16 d’agost / Plaça Major / Concert de Sant Roc Sant Roc 97 Sant Roc 97 La boda de Luis Alonso La zarzuela 1812 Gallito Churumbelerías Guillermo Tell (final) Islas Canarias Fiesta de las trompetas Ximo El Kabila Guadasuarense bis: Campanera Dissabte 13 de setembre / Auditori La Fila (Amposta, Tarragona), 22.30 h.

Candide (ob.)

Carmen (suite) El Príncep Igor Till Eulenspiegel Belkis bis: La Santa Espina Guadasuarense Diumenge 28 de setembre / Plaza de la Constitución (Moralzarzal, Madrid), 12 h.

El tío Caniyitas El Bateo Carmen (ob.)

Sant Roc 97 La boda de Luís Alonso La kermés de las vistillas La zarzuela bis: Carmen (final) Valencia Dimecres 8 d’octubre / Auditori, 21 h. / Concert del 9 d’octubre Juan Reus La canción del olvido Oregon El tío Caniyitas El Príncep Igor Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana Dissabte 18 d’octubre / Jardí (?) (Càrcer), 22.30 h.

Candide (ob.)

Carmen (selecció) La boda de Luis Alonso 1812 El Príncep Igor Cárcer en fiestas Himne de la Comunitat Valenciana Diumenge 30 de novembre / Auditori / Concert Santa Cecília Antonio Galbis Doménech A Festive Overture Concert per a saxo (Binge) Suite de Jazz nº 2 Divertimento (Bernstein) bis: Guadasuarense

10

REVISTA DE LA

societat musical

Faristol La llegenda de la Malintxe, de Salvador Sebastià Salvador Sebastià (Borriana 1972) realitzà la seua formació acadèmica al Conservatori Superior de València obtenint set titulacions superiors, amb tres Mencions d’Honor i Premi Extraordinari fi de carrera en Composició. Estudià direcció amb Manuel Galduf i Eduardo Cifre, composició amb Ramón Ramos y Ferran Ferrer i Harmonia i Melodia acompanyada amb Luis Blanes. Com a director realitza la seua formació amb José Collado i Johannes Schaefli, rebent nombrosos premis de direcció i dirigint com a director invitat diverses orquestres espanyoles, europees i mexicanes.

Com a director titular de banda s’inicià, als 15 anys amb la Banda Societat Filharmònica Borrianense. Ha sigut cofundador en 2001 de la Banda Simfònica de la FSMV. Desde el 2001, es titular de la de la S.M.I. «Santa Cecília» de Cullera amb la que ha obtingut en 2002 i 2004 el 1r premi i Menció Especial en el Certamen Internacional de Bandes de València en la Secció d’Honor. Des de 2005 és director de l’Orquestra Simfònica i Banda Simfònica del Conservatori Superior de Castelló.

Hernán Cortés, la Malintxe i Moctezuma en un dibuix de l’epoca.

(idioma asteca) al maia i Aguilar, ho traduïa al castellà, davant els ambaixadors de Moctezuma en el seu camí cap a la capital asteca.

LA LLEGENDA DE LA MALINTXE I. La ruta d’Hernán Cortés La història arranca en febrer de 1519 amb el desembarcament d’Hernán Cortés en la península de Iucatà comandant una expedició del governador de Cuba Diego de Velázquez. A la seua arribada, trenca els lligams amb ell i assumeix el comandament de l’expedició, cremant els vaixells com a símbol de que no hi ha marxa enrere. En la seua marxa cap a l’interior de la península recull a Fra Jeroni d’Aguilar, nàufrag espanyol que havia aprés la llengua maia.

La conquesta espanyola comença per Centla on s’entaula la primera batalla que guanyà Cortés en la seua expedició.

Després de la victòria es obsequiat pels cacics de Tabasc amb un grup d’esclaves entre les que es trobava Malintzin (Malintxe). Esta li serviria d’intèrpret, traduint del nahuatl

II. La llegenda de la Malintxe Conta la llegenda que la Malintxe demanà permís a Cortés per a banyar-se en la llacuna d’Acuitplilco, a prop de Tlaxcala. Sense adonar-se’n que la estaven mirant els de Xilotxla, poble proper a la llacuna, es cabussà nua en l’aigua. Entusiasmats amb la seua bellesa i confonent-la amb una fada, li demanaren que desencantara el volcà Matlalcuailal. Ella sorpresa i creient-se perduda exclamà «Malintxe, Malintxe», es vestí ràpidament i tornà de pressa fent sonar els collarets. Des d’aleshores li ha quedat el nom al volcà.

III. Cançó d’amor Hernán Cortés i la Malintxe s’enamoren ràpidament i fruit d’eixe amor naix Martín Cortés, considerat el primer mestis.

11

REVISTA DE LA

societat musical mort. La població sofreix i el malson sembla no trobar fi L’obra acaba amb uns motius musicals que volen reflectir els anhels de pau dels pobles..

IV. La conquesta de Mèxic-Tecnotxtitlan Avançant cap a l’interior foren ben rebuts en Cempoala, on el gran cacic els dona notícies de l’existència de l’imperi asteca i les seues riquesses. La Malintxe informa a Cortés de la relació tributària i d’opressió dels asteques respecte als pobles de la vall de Mèxic. Marxen terra endins derrotant l’enclavament independent de Tlaxcala, que passa a ser aliat seu junt a altres pobles enemics dels asteques.

Moctezuma i els seus consellers van creure que Cortés era el deu tolteca Quetzalcoatl, que segons la llegenda, havia de tornar en 1519. De pell blanca i amb barba, havia fugit cap a l’est marcant els arbres amb una creu. El fet que Cortés i els seus soldats vingueren de l’est (el mar), tingueren la pell blanca, barba, una creu al pit i un vestit de ferro (l’armadura), va fer que els asteques al principi els temeren.

Al arribar a la ciutat de Tecnotxtitlan queden meravellats de la seua magnífica bellesa. Finalment, en novembre de 1519, Moctezuma els rep amb les seues millors gales i acompanyat dels més alts dignataris en la capital asteca.

Banja Luka és la capital administrativa de la República Sèrbia de Bòsnia-Hercegovina i la segona ciutat del país.

Aproximadament compta amb 150.000 habitants. Els seus nombrosos llocs històrics testimonien la riquesa del seu passat. La seva importància estratègica la va fer una ciutat molt ambicionada, conquerida pels Romans, els turcs i els austríacs, i important ciutat comercial. En la guerra de Bòsnia va ser motiu d’atenció per les greus matances i batalles que es produïren en la ciutat.

Alpina Saga, de Thomas Doss THOMAS DOSS Naix en 1966 en Linz (Àustria) fill de dos músics professionals. A l’edat de set anys els seus pares li donaren les seves primeres lliçons de música. I de trombó. Als onze anys ja va escriure les seues primeres composicions.

Va estudiar trombó, composició i direcció al Conservatori de Linz. Posteriorment continua els seus estudis a la Universitat de Música de Viena, el Mozarteum de Salzburg, i el Conservatori de Maastricht (Holanda). A més ha treballat en els estudis de MGM i a la Universitat Dick Groove de Los Angeles.

El 1988 debutà com a director amb l’Orquestra de Cambra de Frankfurt al Konzerthaus de Viena i en 1991 va ser nomenat director principal de l’orquestra nacional de Quedlinburg.

En l’actualitat, a més de la seua activitat com a compositor, ensenya direcció d’orquestra al Conservatori de Viena i direcció de banda en Linz, a més de continuar la seua carrera com a conferenciant i director d’èxit internacional.

Ha obtingut nombrosos premis internacionals de composició i té editats diversos CDs amb la seua música.

Banja Luka, de Jan de Haan JAN DE HAAN Jan de Haan va nàixer el 1951 a Holanda. El seu pare, trombonista, li infon la seua passió per la música. Molt jove s’interessa per la direcció d’orquestra, estudiant didàctica de la música i del trombó, obtenint en 1976 el diploma de director d’orquestra al Conservatori d’Utrecht.

Ha dirigit com a director convidat nombroses orquestres professionals i amateurs de tot el món i ha treballat com a compositor, arranjador, productor i creador de programes per a la Ràdiotelevisió Holandesa.

BANJA LUKA És una obra descriptiva que il·lustra els esdeveniments tràgics de la guerra civil que esgarrà l’antiga Iugoslàvia. És una obra estructurada en vuit quadres que s’encadenen sense interrupció i que relata cadascun un fet, una situació o un esdeveniment de la guerra : la violència del conflicte, la tragèdia, l’oració, l’esperança, l’acció dels dirigents, la intervenció de les forces armades, la confrontació i el destí.

S’inicia amb una introducció molt agressiva que testimonia la violència del conflicte. Els saxos descriuen amb una melodia planyívola la tragèdia que viu la població de BòsniaHercegovina. A la queixa succeeix el recolliment, el trombó i la trompeta interpreten la pregària del poble ferit. Després d’una curta crida recordant el conflicte, una melodia fluida i lleugera deixa sentir un vent d’esperança i de pau però els dirigents de les repúbliques bel·ligerants decidiran una altra cosa (diàleg entre el saxo i la flauta) i tota esperança de pau és aniquilada. Els exèrcits progressen en la seua destrucció organitzada que deixa darrere la desolació i la

ALPINA SAGA Esta obra escrita originalment per a banda de concert està inspirada en els paisatges i melodies de les muntanyes dels Alps, Els sons encantadors d’una fanfàrria arriben a les muntanyes des de la vall. Un caminant fa una parada en el camí per contemplar la bellesa de la muntanya. Però esta soledat demana també prudència: admirant aquest esplendor, molts caminants s’han perdut per la muntanya al no trobar el camí de retorn.

En una nit clara pareix que pugues tocar les estrelles amb la mà. Solament el vent i les remors de la natura trenquen el silenci.

El nou dia que comença dona al caminant el coratge i la força per tornar a la vall.

12

REVISTA DE LA

societat musical

Richard Scott Cohen Azcàrraga, és el nom d’un pasdoble que des de fa uns anys interpreta la nostra banda als passacarrers. Un dia em va picar la curiositat per saber com un pasdoble faller havia estat escrit per un compositor amb un nom tan poc valencià: Richard Scott Cohen. Navegant per internet vaig posar al Google el seu nom i el del pasdoble i vaig trobar diverses referències a l’autor. Era un professor d’una universitat d’Estats Units.

Entre les diverses referències apareixia el seu correu electrònic i per a satisfer la meua curiositat vaig pensar que la millor manera era preguntar-li-ho a ell. El meu anglés no és massa bo, aixina que li vaig enviar el text en valencià i en castellà. Per a la meua sorpresa, al cap d’unes setmanes vaig rebre la seua contestació i a més en valencià. Mantinguérem una breu correspondència electrònica durant uns mesos i em va anunciar que visitaria València a principis de juny. La seua biografia, una ressenya del pasdoble i un extracte de la correspondència que mantinguérem la podeu llegir en aquestes pàgines.

El passat 7 de juny, aprofitant que estava en València impartint un master, Samuel Pérez, Rafa Polanco, Juan Carlos Civera, Hilari García (director assistent de la JOGV durant l’any 2007) i Salva Colomer tinguérem el plaer conéixerlo personalment, dinar amb ell i mantindre una molt agradable conversa, en la que ens va parlar sempre en valencià, del món de les bandes de música valencianes i americanes, de la figura del director de banda i de molts altres temes musicals.

Per cert, s’oferí a organitzar-nos una gira per els Estats Units i a dirigir la nostra banda un any que vinguera més temps a València, ciutat que considera la seua segona pàtria.

Salva Colomer

Univeristat de Barcelona on vaig passar el curs 80-81, vivint en casa de una família catalana. Vaig estudiar el català una miqueta, i vaig cantar amb la Coral Sant Jordi, baix la direcció de l’Oriol Martorell. Després, vaig tornar a casa per acabar els estudis de formació musical.

Al tornar, vaig descobrir que hi havia un programa d’estudis de català al la Universitat d’Illinois, on hi havia en club de catalanoparlants, que es deia La Taula Catalana. Em vaig juntar a aquest grup, em va fer soci de la NACS, i vaig fer un curs del català,amb una americana!

L’any 1984 vaig començar la meua carrera com a director de cors, d’orquestra, i sobre tot de bandes. L’any 1987-88 vaig fer un master a la Northwestern University, al costat de Xicago, amb el director John Paynter, qui era un dels directors de banda més importants als EUA del segle XX. També va ser el President del congrés bandístic més gran del món — el Midwest de Chicago — durant uns 35 anys.

L’any 1991 vaig fer el doctoral en direcció musical de bandes de música a la Northwestern University, i l’any següent vaig fer una sol·licitud per a una beca Fulbright per a fer un estudi sobre les bandes de música valencianes.

Em concediren la beca, i el 4 de juliol de 1993 em vaig desplaçar a València.

From:»Salvador Colomer» 01/24/07 06:45 AM To: Richard Scott Cohen Subject: azcarraga Sóc músic d’una banda de música de Guadassuar, un poble de València. Des de fa uns anys interpretem habitualment el seu pasdoble Azcàrraga. M’agradaria saber les raons que portaren a un compositor americà a compondre un pasdoble faller.

From: Richard Scott Cohen To: «Salvador Colomer» Subject: Re: Salvador Colomer/Azcarraga Date: Sun, 4 Feb 2007 13:12:51 -0500 Hola Salvador, Em plau molt rebre el teu missatge.

A continuació te contaré un poquet de la meua història.

Soc de Xicago, i l’any 1980 estava estudiant a l’Universitat de Illinois. Em fitxaren per a un programa d’estudis a la

13

REVISTA DE LA

societat musical Un poquet abans, havia contactat amb Amando Blanquer que em va remetre a Bernardo Adam Ferrero que, a la seua vegada em va posar en contacte amb la banda de Bétera. Al baixar del tren a València, m’esperaven el president de la banda, un altre directiu, l’alcalde i un músic.

Com un favor al mestre Adam, em varen donar dos setmanes d’allotjament al poble, fent una forta amistat amb el president i la seua família. Fins tal punt que vaig passar el primer, de dos anys, a casa del seu fill major.

Durant aquesta meravellosa època a València, vaig conèixer a Paco Serra, trombonista de la Banda del Rey. Este em va donar a conèixer a la banda del seu poble, Benifairó de la Valldigna, on vaig estar com a director convidat per uns sis mesos. En esta època vaig compondre el pasdoble Azcárraga.

Uns detalls més: 1. Encara que havia estudiat un poquet el català, vaig aprendre a parlar i escriure en valencià més que res per viure a Bétera i treballar a Benifairó de la Valldigna.

2. A un més d’arribar a València, vaig conèixer a una danesa en un tren entre Barcelona i València. Vaig passar el meu segon any a València amb ella, per casualitat molt a prop del carrer Azcàrraga. Unes setmanes abans de tornar als EUA per començar la meua carrera com director universitari de bandes i orquestres, ens varen casar al castell de Bétera, amb Paco Peris (pare) com oficiant de la boda.

BIOGRAFIA Nadiu de Chicago, és professor adjunt i director de conjunts instrumentals a la Universitat Ferris, en Michigan. És director de la Banda Simfònica de la Universitat i impartix classes de música.

Ha format part de la Junta Directiva de la Comunitat Internacional per a la Investigació i Promoció de Música de Banda (IGEB), de la Junta Editorial de l’Associació Mundial per a Bandes Simfòniques i Conjunts (WASBE), de la Conferència Nacional d’Educadors de Música (MENC), de l’Associació de Bandes de Concert (ACB) entre d’altres. A més, és membre de la Societat Catalana Nord Americana (NACS). Té diversos màsters i doctorats i ha estat becat per a estudiar les bandes de música a la Comunitat Valenciana i Espanya per la Fundació Fulbright.

A més és trombonista, compositor, arranjador i ha oferit conferències i cursos per els Estats Units i Europa.

Ha residit a València i ha dirigit com a director invitat les bandes de Bétera i Benifairó de la Valldigna, a més de la Municipal de Barcelona i la de Martorell.

AZCÁRRAGA, PASDOBLE FALLER És un pasdoble viu, festiu, pensat per captar l’esperit de la festa. Va ser concebuda originalment com a himne de la falla Azcàrraga en la celebració del seu 50 aniversari.

Els motius valencians i espanyols es trobem en els elements ornamentals, el contracant del tenor en el trio, i en els ritmes de l’acompanyament. Diverses influències americanes les trobem en l’ús d’instruments de percussió llatinoamericana en el trio i l’ús d’estil dels USA de l’obligato agut al final de l’obra.

Va ser estrenat el 13 de març de 1994 per la Banda de la Societat Musical l’Entusiasta de Benifairó de la Valldigna en el concert de primavera, que va dirigir l’autor com a director convidat. De fet va ser el president de la banda, Antonio Díaz qui li va demanar que escrivira un himne per a la Comissió de la Falla Azcárraga, després que els músics joves de la banda que s’havien oferit als fallers, expressaren la seua incapacitat per a compondre’l. La melodia, l’harmonia i el text es van escriure entre el dinar i l’assaig de la vesprada un dissabte de febrer. El president i l’autor es tancaren en un aula de l’Escola de Música, i mentre un explicava les tradicions que envolten la festa, l’altre amb un vell piano, anava composant la música.

L’arranjament per a la banda es va fer durant les dues setmanes abans del concert, amb parts que s’anaven escrivint amb paper i llapis, i més d’una dotzena de músics que ajudaven a escriure les parts per als diferents instruments. El manuscrit original d’aquest pasdoblehimne, va ser ràpidament fotocopiat i enviat a la Comissió de la Falla Azcárraga que el va reproduir al Programa de les seues Bodes d’Or. El pasdoble es va estrenar en la falla el dimarts 15 de març de 1994, en el sopar de la plantà, on l’autor va ser el convidat d’honor.

Des d’aquells temps, he fet moltes ponències sobre les bandes valencianes i el repertori que interpreten, als EUA, a Itàlia, a Suècia, i a Àustria. La tesis que vaig escriure va guanyar un premi internacional i es va editar a Àustria l’any 2000. He tornat a Espanya per a dirigir les bandes municipals d’Alacant, Bilbao i Barcelona. També vaig presentar una ponència sobre la formació musical del director de banda a una assemblea de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i vaig donar dos masters a la Universitat de València sobre la història de les bandes de música al món occidental.

El meu treball més actual gira en torn a alguns temes catalans com la cobla i les sardanes. He fet ponències sobre aquests temes en congressos internacionals a Minnesota, Michigan, Hawaii — i al maig que ve ho faré al Canadà — i per cert al congrés de la NACS. I en quant a Guadassuar, vaig passar al costat del teu poble una montonada de vegades en trànsit entre València i Benifairó! Molts records a La Ribera Alta!

En este moment, la dona i jo estem pensant en fer un viatge a Dinamarca i Espanya esta primavera o aquest estiu, i potser ens podem saludar aleshores.

Esperant notícies teues, rep una forta abraçada de part del teu amic i col·lega musical als EUA. Dr. Richard Scott Cohen Director of Concert Instrumental Ensembles Ferris State University

14

REVISTA DE LA

discografia

societat musical

LA LLUM MUSICAL XATIVINA 2007 Coral Catedralícia És el disc que s’ha publicat al mateix temps que l’exposició La llum de les imatges que es du a cap actualment a Xàtiva, de la mateixa manera que va ocórrer a les anteriors edicions a València, Sogorb, Sant Mateu-Morella o AlacantOriola. Però amaga una sorpresa molt grata, sobretot per als guadassuarencs. De les huit composicions que conté el disc, dos són de Juan Cuevas, del mestre Cuevas, el músic més destacat que ha tingut mai Guadassuar, o almenys el que ha exercit el càrrec més important. En minuts són prop de 20 dels 63 que dura el CD. Concretament les composicions són Lauda Jerusalem i els Gozos a Nuestra Señora de la Seo de Játiva.

Recordem que Cuevas fou mestre de capella a Xàtiva de 1818 a 1825. Els intérprets són la Coral Catedralícia de València, dirigida per Luis Garrido, qui al mateix temps dirigeix l’escolania de la Mare de Déu. Són les primeres partitures que es graven del compositor guadassuarenc, del qual es fa una breu ressenya al l’interior del disc.

[Més informació sobre el mestre Cuevas: Revista de la Societat Musical núm. 19 abril-maig-juny de 2002, pp 8-9.]

J. B. B.

BERLANGASTYLE Svaters El directe és la seua especialitat, bona música, ritmes inclassificables mescla de rock clàssic, ska, jazz, rumbes, salsa o reggae, lletres reivindicatives unes, un poc irreverents altres, insinuants la majoria, però sempre amb gràcia. El seu directe ens assegura actuacions explosives, divertides i difícils d’oblidar. Però a més han tingut l’osadia de plasmar eixe directe en el seu segon disc Berlangastyle, disc que ha tingut una molt bona acollida tant per part dels seus incondicionals seguidors com per part d’aquells que els escolten per primera vegada. Este treball es va presentar a Madrid, a la mítica sala Galileo Galilei i després a València a la sala Cormorán. Resultat, un treball original, divertit, de qualitat i a més en valencià.

I com és que fa tan bona música? Una de les raons és per la formació musical de la gran majoria dels dotze integrants del grup ja que són membres de la Banda de Música d’Alcàsser, en l’escola de la qual han iniciat la seua formació musical. Es tracta per tant d’una possibilitat més per a aquells que troben en la música un motiu per a dedicar el temps lliure, una vàlvula d’escapament de les tensions diàries o una afició per a gaudir en companyia de bons amics i amigues.

Nelson Seguí

15

REVISTA DE LA

societat musical

CONSULTORI Donat que freqüentment la Banda interpreta sarsueles, que solen agradar molt al públic, anem a aclarir alguns termes que acompanyen els títols d’estes.

PRELUDI: este terme ha adoptat diferents formes al llarg de la història de la música. Referit a una composició per a escena és com una introducció instrumental (a un acte...). De vegades fa també d’obertura.

SARSUELA: forma característica del teatre líric-dramàtic musical espanyol. Té escenes parlades (com el singspiel, o l’òpera còmica francesa) i generalment tres actes.

INTERMEDI: és molt semblant a l’anterior, sent una peça instrumental que serveix per a enllaçar actes o diferents parts.

«GÉNERO CHICO»: encara que molt sovint es confon amb «sarsuela», és un subgènere d’esta. La diferència bàsica és que sols té un acte (i es més curta de duració) de temàtica molt popular, molt costumista. Estigué molt de moda a finals del segle XIX i inicis del XX. Són per exemple La Gran Vía, La verbena de la paloma, La boda de Luis Alonso, La Revoltosa, El tambor de granaderos i moltíssimes més de les que es solen escoltar a les Bandes.

SELECCIÓ: és un terme molt usat a les partitures de sarsueles que interpreten les Bandes. En realitat són «retalls» dels temes i melodies més conegudes i importants d’una sarsuela enllaçats per a formar una «composició» que no té cabuda en l’obra dramàtica original. Ho solen fer persones que no són el compositor de l’obra, sinò que «retallen i munten» eixos fragments.

WEBS MUSICALS http://www.xtec.es/crp-bages/mozart/index.htm Catàleg de recursos didàctics sobre Mozart.

http://www.edu365.com/primaria/muds/musica/ index.htm Mini unitats didàctiques, preguntes amb resposta i enllaços a altres webs amb recursos per a la classe de música. Per a primària.

http://www.webpersonal.net/mozart/inici.htm Web sobre Mozart, amb la seua vida, obra jocs... http://www.edu365.com/primaria/muds/musica/ mozart/index.htm Mini unitat didàctica sobre Mozart.

http://www.edu365.com/eso/muds/musica/ index.htm Mini unitats didàctiques, preguntes amb resposta i enllaços a altres webs amb recursos per a la classe de música. Per a secundària.

http://www.aulodia.com/indexvalencia.htm Associació del Professorat de Música de Primària i Secundària de la Comunitat Valenciana

http://www.cnice.mec.es/ninos/musica/ Recursos per l’àrea de Música del Ministeri d’Educació i Ciència.

http://www.aemcat.org/ Associació d’Ensenyants de Música de Catalunya.

http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/ zonaalumnos Recursos per a l’àrea de música de la Conselleria d’Educació de Castella-Lleó.

http://www.mestresimusica.net/ La web del mestres de música. http://cefirelda.infoville.net/ seccion.asp?idseccion=2192 Recursos per a la classe de música del CEFIRE d’Elda.

http://el-atril.com/index.html Interessant pàgina web sobre música.

http://www.xtec.net/recursos/musica/audicio/ audicio00.html L’audició musical per a Educació Infantil i Primària. Pàgina web d’Educació Musical.

http://clic.xtec.net/db/listact_es.jsp?area=mus Activitats clic de música.

(Més en guadamusical@hotmail.com)

16

REVISTA DE LA

societat musical

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE LA ÚLTIMA NOTA

TRES COLORES: AZUL

Títol original: La tourneuse de pages Director: Denis Dercourt Any: 2006-2007 Nacionalitat: França Intérprets: Catherine Frot, Clotilde Mollet, Déborah Francois, Pascal Greggory, Xavier De Guillebon, Christine Citti, Jacques Bonnaffe Música: Jerôme Lemonnier Duració: 85 min.

Títol original: Trois couleurs: Bleu Director: Krzysztof Kieslowski Any: 1993 Nacionalitat: França-Polònia Intérprets: Juliette Binoche, Benoît Régent, Florence Pernel, Charlotte Véry, Hélène Vincent, Philippe Volter Música: Zbigniew Preisner Duració: 100 min.

Després de la mort del seu espòs, un reconegut compositor, i de la seua filla en un accident de trànsit, Julie intenta suïcidar-se. Després de la convalescència, es proposa refer la seua vida mudant-se a un nou apartament i desprenent-se de tots els seus lligams materials i emocionals anteriors. No obstant això, la seua vida solitària es veurà pertorbada pels problemes de persones procedents tant de la seua vida anterior com de la present.

Mélanie, una xiqueta de deu anys, mostra gran talent amb el piano.

Però quan arriba l’examen d’accés al conservatori, no l’aconsegueix passar al perdre la concentració davant la falta d’atenció de la presidenta del jurat, una cèlebre pianista. Profundament decebuda, abandona les seues classes.

Deu anys més tard, mentre fa pràctiques en el bufet del senyor Fouchécourt, el marit de la cèlebre pianista, Mélanie, va a la casa per a ocupar-se del seu fill durant uns dies de vacances. Mélanie mostra la seua formació musical i es convertix en la seua passapàgines i ací es on comença la part més interessant.

Durant la pel·lícula podem sentir contínuament el seu dolor i desesperació. Vivia quasi exclusivament per a la seua família, de manera que haver-los perdut li deixa un buit que no pot o no vol omplir.

És una història de revenja, no d’una qualsevol, sinó la que tots hem somiat i cap ha sigut capaç de durla a terme. Es la clàssica venjança freda, però que en la realitat no es du a la pràctica, perduda la rancúnia en el fragor de la batalla diària, en els esdeveniments quotidians, en les compensacions, en la memòria que adorm la ràbia i la frustració.

És molt intel·ligent el doble ús que es fa en la pel·lícula de la música, utilitzant-la no sols com a vehicle per a contar-nos la història del compositor, sinó que s’utilitza també com un recurs narratiu de manera que la majoria de les vegades que escoltem la música, el director la està utilitzant per a mostrar-nos els moments en què el record a la seua família es fa més patent la protagonista, d’esta manera s’aconseguix donar a entendre a l’espectador el que d’una altra manera caldria fer d’una manera molt menys elegant, la qual cosa és molt important en la pel·lícula perquè quasi no té diàlegs

Esta pel·lícula és un exemple perillós, una mostra de com no perdonar, de guardar la punyalada i no deixar-la escapar. Es enroscarse en u mateix per a que la sang faça bilis, mossegue l’ànima i no aparega fins que la venjança, cruel i astuta, ixca a flotació amb tota la seua crueltat.

17

REVISTA DE LA

societat musical

SALVEM LA CASETA

El Fosquibrut desafinat

No, no, no ens mouran.

No, no, no ens mouran...

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

la hola de la societat musical MÉS FUTURS MÚSICS Tomy Colomina, clarinet de la nostra banda i de la Municipal de Palma de Mallorca, ens ha enviat la foto del seu fill Tomy que ha nascut fa uns mesos. Ens ha donat l’exclusiva de la publicació de la seua foto.

Per altra banda, Javi Boïls (trompeta) i Maria José Vidal (oboé en excedència) van a ser pares en novembre. No sabem si la criatura assistirà ja al sopar de Santa Cecília.

Enhorabona a tots!

EL CABINISTA

962570719

(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

SALVEM LA CASETA. L’Associació de Clarinets s’ha constituït en plataforma per a intentar salvar la caseta de Zaida de la piqueta. La hem declarada com a seu de la nostra associació –ha declarat la presidenta- i no permetrem que la derriben.

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

WANTED. L’Associació de Clarinets busca desesperadament al paellero que va fer la última paella el passat més de juliol. Insistim: va ser la seua ÚLTIMA paella.

NOU DIRECTOR. El vocabulari del nou director no és tan innovador com les civerades de l’anterior.

NOU INSTRUMENT: flauta de pai, nomenat a un assaig de la Banda.

QÜESTIÓ DE LLOCS. No es poden creuar les cames als assajos i concerts. A l’MV sí.

NOVA FORMA MUSICAL: Sonata per a nas de clarinetista i mocador, interpretada a un altre assaig de la Banda.

CLARINETS SENSE FRONTERES. L’ONG Clarinets sense fronteres (CSF) també es vol solidaritzar amb la caseta. Amb el paellero que va fer la paella l’altre dia NO.

ATENCIÓ: Si voleu conéixer més instruments, formes i...

VENIU A ASSAJAR.

NO ERA TAN PREOCUPANT. La mare del bombardí ens informa de que no era cosa de cap malaltia, ni dels nervis pel concert, ni res semblant: el llençol també estava del mateix color.

NOTÍCIA PREOCUPANT. A un músic se li torna la cara de color blau mentre tocava el bombardí al concert del passat 11 de març. No està clar encara si es tracta d’alguna malaltia misteriosa ocasionada per tant de bufar, o per no beure cap líquid i estar massa temps exposats a la llum del dia.

PROVA AERONÀUTICA. Un grup de músics encara estan esperant –des de l’11 de març quan estaven de paella– que caiga del cel un poal (al qual li col·locaren una boleta baix).

SE BUSCA. L’Associació de Clarinets busca desesperadament paellero de garantia per a la pròxima paella. Presentar currículums a la presidenta.

DUBTE. Mirant la foto de la pàgina 7 de l’anterior revista, hi ha un dels xiquets de l’audició, un que està d’esquena que té el cap una mica pelat. És un truc o alopècia precoç.

ANUNCI: L’Associació de Clarinets oferix paellero de categoria.

18

REVISTA DE LA

històriesdel pare vicent 10

societat musical

avi

Extret de «Método de trombón. Flexibilidad» de Nicolás Esteve, il·lustracions de Javi Boïls,

FOTO PÀGINA 20 Una foto mítica per diversos motius.

Emmarcada i exposada als diversos musicals durant més de setze anys, va desaparèixer al deixar-la en préstec a la Federació de Societats Musicals per a la publicació del llibre Historia de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana en 1992. No va retornar després de la publicació del llibre en 1993 (per cert, aquesta foto no va eixir publicada) i va restar en els arxius de Vicent Ruiz Monrabal, autor del llibre, fins a novembre de 2006. En aquesta data es va celebrar l’assemblea de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana a Peníscola, on vaig coincidir amb ell, que es va comprometre a buscar als seus arxius i, en cas de aparéixer, retornar-la a la nostra Societat. Així ho va fer i el passat més de desembre ens la va fer arribar junt a altres fotos que estaven en el seu poder.

Mostra la plantilla des de la que va començar la gran evolució de la nostra Banda i a més demostra com en aquella época, als pasacarrers es duia el pas, fins i tot en els cantons dels carrers. La foto està feta des de la casa

on vivien Pepe i Reyes Gimeno a l’inici del carrer Verge de la Misericòdia.

Està dedicada al dors: «17 de julio de 1976. Con todo cariño. Marujín».

Marujín era la filla d’Evaristo Roig, compositor del nostre poble que, en els anys 50 va compondre diversos pasdobles i himnes religiosos.

Abanderat: José Esteve Director: Virgilio Beltran Fila dreta: Camilo Ortega (caixa) Antonio Esteve (tuba) José Esteve (saxo baríton) Alfonso Crespo (trompa) Carlos Beltran (saxo tenor) Vicente Ribera (trompeta) Joaquín Beltran (saxo alt) José Casasús (clarinet) José Gimeno (clarinet) Arturo Pastor «Tobina» (clarinet) Fila central: Joaquín Perales (bombo) Rafa Polanco (bombardí)

19

Alfonso Crespo (trompa) Joaquín Gimeno (fliscorn) Joaquín Ferrer (saxo alt) Domingo Hervás (clarinet) Salvador Colomer (requinto) Leopoldo Vidal (oboe) Salvador Oliver (flauta) Agustín Roig (flauta) Fila esquerra Vicente Gimeno (plats) Antonio Noguera (tuba) Vicent Esteve (bombardí) José Pascual (saxo tenor) Abelio González 8trompa) José Gimeno (fliscorn) Joaquín Roig (saxo tenor) Agustín Boïls (clarinet) José Camarasa (clarinet) Possiblement encara que no apareixen en la foto, al final estaven Domingo Añó (requinto) i Joaquín Ribera (oboé) (Foto Arxiu de la Societat Musical.

Text Salvador Colomer)

Ă lbum

17 de juliol de 1976 (comentari en la pĂ gina 19)