Revista de la Societat Musical de Guadassuar 33 by Societat Musical Santa Cecília Guadassuar

REVISTA DE LA

societat musical GUADASSUAR número 33 setembre-octubre-novembre-desembre 2006

16 d’agost Fotos cedides per Fotos Carrillo 6 d’octubre

REVISTA DE LA

societat musical

JUAN CARLOS CIVERA, NOU DIRECTOR DE LA NOSTRA BANDA A hores d’ara ja sabeu tots que la nostra banda compta amb un nou director per als pròxims mesos. Es tracta de Juan Carlos Civera amb que ja hem oferit un concert el passat 6 d’octubre com es pot apreciar a la foto. Anem a mostra el seu perfil per a que siga conegut per tots els nostres socis i simpatitzants. Nascut a València en novembre de 1967, va cursar els seus estudis musicals en el Conservatori Superior de Música de València, obtenint el Premi Honorífic del grau superior en la especialitat de Fagot. També va estudiar Música de Cambra baix les directrius del Nederland Wind Ensemble. Es professor de Fagot i Música de Cambra, en el Conservatori Municipal José Iturbi de València i membre del Quintet de Vent LópezChavarri, del Iturbi Ensemble, de Cambra XXI y de les orquestres Academia Arcadia i Sinfónica Europea Mediterranea. Col·labora assíduament amb el Cor de la Generalitat Valenciana. Abans de dirigir la nostra banda ha sigut director titular de les bandes simfòniques Unió Artística Musical de Vilamarxant, Unió

Musical de Benaguasil, Centre Artístic Musical de Bétera, director invitat de la Unió Musical de Mislata, de la Armónica de Buñol, Unió Musical de Montserrat i Principal Director Invitat de la banda de Pont Saint Martín. En el camp de la música coral ha dirigit la Coral Infantil Juan Bautista Comes, el Cor de Veus Mixtes del Conservatori José Iturbi de València, el Grup Polifònic Haendel, la Camerata Haendel i l’Escola Vocal de Xàbia.

Concert 6 d’octubre. Foto Salvador Colomer i Perfecto Osca

REVISTA DE LA

SUMARI

SOCIETAT MUSICAL EDITA:

Juan Carlos Civera .................................. 2 Santa Cecília 2006 ................................... 3 Activitats ................................................... 4 Notícies ..................................................... 5 Curs de Música Antiga ............................. 9 Homenatges a Paco Zacarés ................... 10 Estiu musical 2006 ................................... 11 Escola de Música ..................................... 14 1981-2006. 25 anys a la banda ................. 16 Fitxer 1986 ............................................... 18 Villena ....................................................... 20 Fins sempre mestre .................................. 21 Cine de música ......................................... 22 Discografia ................................................ 23 Faristol ...................................................... 24 Webs musicals .......................................... 26 El fosquibrut desafinat ............................. 28

GUADASSUAR

Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, José Gimeno FOTOS I IL·LUSTRACIONS: Salvador Colomer, Fotos Carrillo, Juanba Boïls, Dolores Calatayud, Héctor Marqués, Josep Ribes, Paula Oliver, Perfecto Osca, Vicent Osca, Valeria Vidal, Tesa Piá, Vicent Ribera, Samuel Pérez, Javi Boïls Imprimeix: set i set indústria gràfica. 96 297 02 01 La Pobla Llarga. 525 exemplars

REVISTA DE LA

societat musical

FESTES DE LA MÚSICA 2006 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA PROGRAMA D’ACTES DIMECRES, 22 DE NOVEMBRE

DIA DE SANTA CECÍLIA 19 HORES: Missa a l’Església en record dels músics, socis i amants de la música difunts.

DISSABTE, 25 DE NOVEMBRE

FESTA DE SANTA CECÍLIA 18’15 HORES: Cercavila 18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’Ermita. 19 HORES: Missa a l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília. A continuació processó des de l’Ermita al Musical. 22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.

DISSABTE, 2 DE DESEMBRE

CONCERT BANDA DE MÚSICA 19’30 hores AUDITORI MUNICIPAL

Director: Juan Carlos Civera Obres de Ferrer Ferran, Alfred Reed i Dmitri Shostakovitx

QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

REVISTA DE LA

societat musical

activitats · activitats · activitats JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2006 * CONCERT DEL CRIST. Dissabte 5 d’agost, Plaça Major, 23.30 h.

* CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Divendres 6 d’octubre, Auditori, 20.30 h.

Un poquet de cada: pasdoble andalús, Obertura Cubana, musical americà, sarsuela espanyola i ballet rus.

Un concert especial per doble motiu, per una part era el primer concert del nou director, i sobretot per tractar-se de l’homenatge que li rendia l’Ajuntament de Guadassuar i la Societat Musical a Paco Zacarés, qui havia sigut director de la Banda els últims 11 anys.

* CONCERT DE SANT ROC. Dimecres 16 d’agost, Plaça Major, 23.30 h. L’últim concert de Paco Zacarés com a director de la Banda, i un breu acte d’acomiadament a la mitja part.

Concert 16 d’agost. Foto cedida per Fotos Carrillo.

REVISTA DE LA

societat musical

NOTÍCIES NOUS MÚSICS 2006 Com de costum, el dia 6 d’agost va ser el dia en que entraren en la Banda Jove i en l’Orquestra Jove els xiquets i xiquetes que enguany havien aprovat el grau elemental del seu instrument. Com sempre, passàrem per casa de cadascun d’ells i celebràrem després l’habitual esmorzar al que acudiren amb els seus pares. En la foto de Salvador Colomer, podem veure’ls acompanyats de Paco Gimeno i de Paco Zacarés. Són els següents: Neus Quiñonero Sais (flauta) Rebeca Rios Espada (flauta) Patrícia Ribes Cucarella (oboé) Amparo Pérez Garcés (oboé) Maria Arcos Arlandis (oboé) Amalio Picó Canut (saxo) Joaquín Canet Roig (fagot) Adrián Serrano Remigia (clarinet) Dimas Marín Porcar (trompeta) Mario Ruiz Pascual (trompeta) José Cascales Ribera (trompa) José Ribes Noguera (trombó) Vicent Garcia Asensi (tuba) Marcos Pedrón Salcedo (violí) Enrique Sais Esteve (percussió)

empreses com Consolat de Mar, Teatres de la Generalitat i altres. D’eixa manera intentem que siguen els millor informats en temes musicals Un altre servei que estem oferint és l’enviament de la mateixa revista que teniu ara mateix en les mans, però en format electrònic (pdf) i amb les fotografies a tot color. Per poder veure la revista correctament cal tindre instal·lat a l’ordinador el programa Adobe Acrobat. Si qualsevol músic que encara no està en aquesta llista de correu, vol estar inscrit i rebre setmanalment el Guadamusical, ho haurà de comunicar per correu electrònic, indicant nom i cognoms. El soci que estiga interessat en rebre de manera gratuïta la revista en format digital i notícies diverses com l’anunci dels concerts i actes que tenim programats, també pot subscriure’s indicant el seu nom i cognoms i que és soci de la nostra Societat Musical A partir d’ara, el correu dels músics de Guadassuar és guadamusical@hotmail.com.

guadamusical@hotmail.com Les noves tecnologies ja han arribat a les comunicacions en la nostra Banda. Guadamusical és el nom d’una comunicació setmanal que uns seixanta músics estan rebent des del més de setembre per correu electrònic. Quan esta revista haja arribat a les vostres mans ja en portarem uns dotze correus enviats, amb notícies, horaris d’assajos i actes, comentaris de les obres que s’estan preparant per al proper concert, webs interessants i algun que altre comentari graciós a alguna cosa succeïda al Musical. De tot allò publicat al Guadamusical, en trobareu una part a les diferents seccions de la nostra revista com Faristol, Webs interessants, Notícies, el Fosquibrut desafinat... A més des del mateix correu es reenvien notícies relacionades amb el món musical que arriben al nostre correu des de la Federació de Societats Musicals,

PALAU DE LES ARTS A la plantilla definitiva de l’Orquestra del Palau de les Arts, on no abunden massa els músics espanyols, trobem dos guadassuarencs, Ruben Marqués, trompeta i Luisa Domingo, arpa. Tots dos tingueren l’entrevista corresponent al periòdic Levante que dedicà una sèrie als valencians que formen part d’eixa agrupació. Fou el 4 i 7 d’octubre respectivament. (Quants pobles més en tindran dos?).

REVISTA DE LA

societat musical

PREMI A LUISA DOMINGO

AULA DEL MÈTODE SUZUKI PER A VIOLÍ DE LA RIBERA

Continuant amb la guadassuarenca Luisa Domingo hem de dir que ha sigut premiada amb el Premi Ojo Crítico en l’especialitat de música clàssica que atorga Ràdio Nacional de España-Ràdio 1. El jurat estava format per destacats crítics i músics (J. L. Pérez de Arteaga, A. García Abril, A. Aracil). El programa del mateix nom que enguany s’emet de 12 a 1 de la nit va estar dedicat el passat 3 de novembre, en la seua major part, a ella, incloent una entrevista en directe (que va atendre a la porta del bar on estava celebrant el primer divendres). Enhorabona.

PREMI A MARQUÉS

Al nostre poble ha començat a funcionar l’Aula del Mètode Suzuki per a violí de la Ribera. Aquesta Aula, coordinada per Nico Bay i amb la col·laboració de l’Escola de Música de la Societat Musical i del Taller de lutheria de Sergi Martí, ja conta amb uns 14 alumnes i llista d’espera per al proper curs. Des d’aquestes pàgines Nico vol agrair el suport que ha rebut per part de la nostra Societat Musical i manifestar el fet de que a aquesta comarca nostra, tan musical, hi ha molts pares amb veritables inquietuds intel·lectuals i didàctiques disposats a apostar per metodologies d’avantguarda basades en la formació integral de la persona mitjançant la música. Mètodes pedagògics revolucionaris, així es com titula el periòdic «Alboraia Actual» al donar la noticia de la inauguració que de l’Escola de Música UTEM es realitzà el 8 de setembre a Alboraia, projecte del qual també forma part el nostre company Nico Bay com a professor-coordinador de l’aula per a violí del Mètode Suzuki. Aquest Centre, pioner a tota València, ja que els seus alumnes comencen als 0 anys, es fonamenta amb les metodologies mes prestigioses i reconegudes internacionalment per a la sensibilització musical primerenca i estan impartides sols per titulats oficials en aquestes metodologies (alguns ja sabeu dels intensíssims caps de setmana que mensualment es passa el nostre company Nico a Sant Sebastià i a Ginebra per a poder rebre la seua formació com a professor Suzuki...).

HÉCTOR

El nostre company Héctor Marqués (en la foto) ha guanyat el primer concurs de la seua carrera i ho ha fet en la primera oportunitat en que s’ha presentat. Del 31 d’agost al 3 de setembre es celebraren a Riba-roja del Túria les VIII Jornades Internacionals de Percussió on es realitzaven diferents activitats: concerts, classes, i també el Segon Concurs de Jóvens Percussionistes. En el concurs hi havien 5 categories, organitzades per edats. Al nostre company Héctor li corresponia la tercera, amb altres 8 percussionistes d’Espanya i una concursant de Eslovenia. El premi consistia en un lot de material de percussió valorat en 700 euros. En les declaracions que ha fet per a la nostra revista ha insistit en donar les gràcies a Javi Gimeno i Luís Osca pel temps que han dedicat a preparar-lo per a este concurs.

MÚSICS DE GUADASSUAR Este estiu hem tingut la grata sorpresa de gaudir de la companyia de tres músics de la nostra Banda als concerts d’estiu que habitualment no actuen amb nosaltres per residir lluny del nostre poble. Han sigut el casos de Tomi Colomina (clarinet) i Salvador Sentamans (trompeta) que habitualment estan a Palma de Mallorca, el primer a la Banda Municipal i el segon al Conservatori, i que enguany participaren en tradicional concert del dia 5 d’agost. També va participar, esta vegada en el concert de Sant Roc el nostre amic Jesús Osca (trompa), al que podem vore a la foto, que resideix a Madrid on treballa en la Banda Municipal i altres agrupacions. Esperem que repetisquen el proper estiu i que condisca l’exemple.

REVISTA DE LA

societat musical

3a3 Quina sorpresa es va emportar Paquito quan el destinaren a treballar al conservatori de Soria i en arribar va vore que ja hi havien dos guadassuarencs més de professors al mateix centre: Marta Clara Asensi, violoncel i Deli Torres, violí. Però també al conservatori de Granada hi ha tres més: Gustavo Canet, violoncel i els germans Sergio i Francisco Garcia, els dos pianistes.

TOT MÚSICA És el nom de la botiga de música de Guadassuar. L’ha obert una ex-músic (i actual mare d’alumnes de l’Escola) al carrer Santa Llúcia número 41, molt prop del Musical, i allí trobaràs de tot: canyes, cordes, llibres, mètodes..

QUINS CLARINETS!! No sols s’associen per a fer sopars sinó que s’organitzen als assajos de la banda per tal de compensar els tres papers, per tal d’estar ben sentats... Alguna corda més seguirà l’exemple? .

AUDICIÓ D’ALUMNES DE FLAUTA A ALGINET El passat 20 de maig l’alumnat de flauta de la nostra Escola de Música, participaren en una audició amb els alumnes de l’Escola de Música d’Alginet. Com que la notícia no va aparèixer en l’anterior revista, es queixaren, i Dolores Calatayud, organitzadora de l’activitat ens ha enviat una foto on els veiem preparant l’audició. Tots quedaren molt contents de l’experiència i desitgen que es torne a repetir.

AUDICIÓ INFANTIL El passat 16 de juny els alumnes d’Educació Infantil 5 anys del CP Balmes visitaren la nostra Escola de Música. Va estar organitzat pels pares d’alguns dels alumnes, Rafa Polanco i Javi Gimeno, que prepararen tant una visita a les diferents dependències del Musical com la presentació i audició de diferents instruments de les diferents seccions del la banda: fusta, metall, percussió i corda. D’eixa manera pogueren conéixer el clarinet, el fagot, el trombó, el violoncel, la trompa i diferents instruments de percussió i a més, reberen una carpeta amb diferents materials de l’Escola de Música i de la Societat. Segons ens conten eixiren tots molt contents per l’experiència, tant els xiquets i xiquetes com els instrumentistes que van participar. En la foto de Dolores Calatayud podem vore dos moments de l’audició, els assistents i els músics participants.

REVISTA DE LA

societat musical

LA DISPERSIONE La dispersione, l’orquestra barroca que te la seu al nostre poble i en la que participen un nombros grup de músics de la nostra banda i orquestra, va participar el passat 21 de juliol en l’estrena a Espanya de l’òpera La liberazione di Ruggiero dall’isola d’Alcina. Es tracta de la primera òpera escrita per una dona, Francesca Caccini, filla del cèlebre Giulio Caccini, i que fou estrenada el 1625. La representació (amb escena i tot) va tindre lloc al Teatro Jovellanos de Gijón i l’agrupació va ser dirigida per Roberto Gini, un professor especialista en òpera italiana de principis del barroc. Foto Perfecto Osca.

ADÉU

es vegeren sorpresos per l’actuació d’un grup de danses de Carcaixent, acompanyats també sorprenentment per un grup de músics joves de la nostra banda encapçalats per Ferran. Durant quasi una hora delectaren al públic que va passar per allí en aquell moment, que s’ho va passar d’allò més bé.

El passat 30 d’octubre ens deixava Diego Ramon i Lluch, director de la Schola Cantorum d’Algemesí. Recordem que pràcticament des de fa molts anys tots els instrumentistes de vent que han participat en muntatges del Cor Cabanilles han sigut de la Societat Musical de Guadassuar. Caldria citar per exemple les representacions amb escena de El caçador furtiu o Luisa Fernanda, de Carmina Burana o de El Messies, on participà també la corda de la nostra Orquestra l’any 1996 i que poguérem escoltar a la nostra església. Inclús els nostres instrumentistes han viatjat amb el Cor fins i tot per l’estranger. Per altra banda, molts professors han assistit a cursos impartits per ell sobre el mètode Kodaly. També va ser Cap de Dansa al carrer Major l’any 1993.

El passat 27 d’octubre va actuar a l’Auditori, acompanyat de piano, Vicent López, tuba conegut de molts músics guadassuarencs. Llàstima que ho hagueren posat en divendres a la mateixa hora que l’assaig general de la Banda, cosa que restà bastant públic. Si fem memòria, Vicent va actuar com a solista amb la nostra Banda al Palau de la Música el 5 de juny de 2004 interpretant un concert de Paco Zacarés per a eixe instrument. També la Banda de Veterans de La Ribera va oferir un concert al mateix Auditori el dia 21.

LA HOLA Habitualment aquesta secció la publiquem al Fosquibrut, però com que no ens cabia i que no pensen que ens em oblidat d’ells, la publiquem a aquesta secció. Per no perdre les costums, i que ningú es vaja fent plans per a eixir el pont de la Constitució, es casaran el dia 7 de desembre Vicent Osca (trombó) i Tere Gimeno (ex-violí de l’orquestra i germana i cosina de molts músics). De segur que entre

RECTIFICACIONS Hem detectat un error greu, no a la passada Revista número 32 sinó a la 31 (o ningú llig la Revista o no es presta massa atenció). Era fàcil de descobrir i molt lògic, potser per això ningú s’ha donat compte: al Fitxer on s’apunten els concerts anuals, no eren els de 1995, que ja havien aparegut a la número 30, sinó els de 2005, amb el viatge a Holanda inclòs. Per tant, retirem la «Gran notícia» de la pàgina 4 on s’anunciava que no hi havia cap equivocació a la 31. De moment no tenim cap notícia d’errades a la 32. Continuarem atents.

la despedida i la boda tindrem gran festa de músics.

ALTRES CONCERTS Els que passaren per la plaça el passat 8 d’octubre un poc abans de les 13 hores, hora d’eixir de misa de dotze,

REVISTA DE LA

societat musical

IV CURS DE MÚSICA ANTIGA GUADASSUAR 2006 Nou dies d’intens treball, amb set professors i prop de 130 alumnes. Això seria el ràpid resum d’un curs que va nàixer per atendre la no massa nombrosa demanda en el que a la interpretació històrica de la música es refereix, i que complidament està portant-se a cap.

Els mitjans de comunicació (premsa diària, revistes especialitzades, ràdio i televisió) s’han encarregat de passejar les distintes activitats i el nom de Guadassuar per molts racons. I com a cloenda del curs, a més, representació institucional amb la presència d’Inmaculada Tomàs, directora de l’Institut Valencià de la Música.

Enguany ens hem vist quasi desbordats pel número d’inscripcions, tenint que deixar-ne fora algunes d’elles o tenint que organitzar un consort de flautes de bec davant la quantitat d’alunmes inscrits d’eixe instrument. S’oferia un ampli ventall de quatre seccions de pràctica en grup (instruments del Renaixement, flautes de bec, música de cambra i orquestra), una conferència, un taller de cant i un altre de dansa renaixentista. A més, l’oportunitat oferida al públic en general que no fora alumne del curs d’assistir als assajos, a la conferència obertament o com a participants actius a la dansa renaixentista. La Casa de Pedra, l’Ermita, l’Auditori o a la Placeta de les Monges han sigut els escenaris utilitzats.

En acabar, sentim una gran satisfacció per la resposta del públic, dels alumnes i sobretot del professorat que se’n ha anat sorprés pel nivell, interés de l’alumnat i per l’atenció rebuda a un poble que la majoria no sabien ni que existia. Un professorat, recordem, del nivell de Maricarmen Gómez Muntané, José Hernández Pastor, Paco Rubio, Olivia Centurioni o Leo Luckert. Açò segurament ens animarà a intentar la V edició oblidant tot el que costa portar-ho a cap. La comissió organitzadora del Curs

Dos actes del curs: a l’esquerra a la placeta de les Monges la mostra de dansa del Renaixement el dia 18 d’agost i baix l’actuació a l’ermita del consort de Renaixement el dia 19. Fotos Tesa Pià i Vicent Ribera.

REVISTA DE LA

societat musical

HOMENATGES A PACO ZACARÉS A hores d’ara tots saben ja que Paco Zacarés ja no és el director de la nostra banda. Els músics ja feia dies que ho sabien però calia fer-ho oficial i fer-li a Paco l’acomiadament que es mereixia. I hem tingut dos oportunitats. La primera amb motiu de l’últim concert que va oferir com a director titular de la nostra Banda el dia de Sant Roc. En el descans del mateix el nostre president li va oferir una batuta com a record del seu pas per la nostra banda. La Corporació Municipal, i en el seu nom Laura Osca, Regidora de Cultura, li va fer entrega d’un plat de ceràmica amb l’escut de Guadassuar. No contents amb això, els regidors, amb motiu de la celebració del 9 d’Octubre decidiren per unanimitat nomenar-lo Personatge de l’Any 2006, reconeguent el treball que per els músics del nostre poble ha oferit durant els onze anys que ha dirigit la nostra banda. Aprofitant l’ocasió, el nostre president li va fer entrega d’una placa commemorativa. De l’emotiu acte volem destacar les paraules de Paco: «Quan em digueren de vindre a Guadassuar a donar classes, només em sonava el nom del poble per la Banda de Música. El primer dia que vaig vindre vaig tindre que preguntar a l’Alcúdia per on s’anava. Hui tinc més amics a Guadassuar que al meu poble». Des de les pàgines de la nostra revista sols ens resta dir que no li podem dir adéu a Paco, per que continua com a professor de la nostra Escola, però si que li podem dir que esperem estar entre els amics que te a Guadassuar.

Dalt concert del 16 d’agost a la Plaça Major. Baix Concert del 9 dOctubre a l’Auditori.

Fotos cedides per Fotos Carrillo.

REVISTA DE LA

societat musical

estiu festiu i musical 2006 Fa uns anys l’única foto que eixia a la revista de celebracions d’estiu era el dinar i visita a la platja de les xiques de la banda, el recordat Fondo Fairy. Però d’un temps cap ací s’estan multiplicant les celebracions per seccions, grups, cordes... Paelles de la Banda Jove, dinars de l’Orquestra Jove, trobades de clarinets, encontres de metàl·lics, cafenets de flautes, picadetes de fagots, saraos de percussionistes, quedades de violoncel·listes, reunions de saxos (!!!)...I de moltes d’elles ens arriba notícia i foto. En estes pàgines anem a fer un repàs de totes aquelles festes de les que hem tingut notícia, i com no, de la celebració del dia del Cristo i de les animacions que com ja és tradicional, organitzen els músics el dijous i divendres de Danses.

Comencem pel principi. El passat 17 de juny, recent acabades les audicions de final de curs de l’Escola de Música, els alumnes de l’Orquestra Jove es reuniren en un animat dia de piscina i dinar a la Piscina Municipal. No feren paella sinó una gran hamburguesada. Ací els podem vore en esta foto de Josep Ribes.

També la Banda Jove tingué el seu dia, amb partit de futbet i paelles. Va ser el dia 14 de juliol i ens comenten que va haver molta animació. Tingueren premis i tot, a l’estil del sopar de Santa Cecília. Com que no ens han passat el llistat no els podem publicar, però algú ens ha contat que la majoria foren molt encertats. Fotos Vicent Osca.

REVISTA DE LA

societat musical

Un altre dinar del que tenim notícia és el tradicional dinar d’ex-alumnes del Conservatori de València. En l’actualitat son ja tots professors de diferents conservatoris, i alguns d’ells del mateix del que foren alumnes. Es va celebrar el dia 12 de juliol en un restaurant de la platja de la Malvarrosa. Foto Vicent Osca. Dos reunions que porten pinta de consolidar-se són els dinars de clarinets i de metalls. Com sabeu, els clarinets han creat la seua associació i es reunixen dues vegades a l’any. Ací vegem als que es reuniren a degustar la paella cuinada per Víctor. Fotos Josep Ribes i Salva Colomer. No sabem si com a reacció a les festes dels clarinets o per iniciativa pròpia (segur que després algú ens ho aclarirà) la secció de metall de la nostra Banda es va reunir el mateix dia per celebrar també una paella. Per no passar llista podem contemplar-los a la foto de Vicent Osca. portaren a cap els de fa 15 anys, que en són deu, i llogaren als dos de fa 20 i a l’únic de fa 25 (vore foto pàgina 16). Ah!, i que quede clar que a les 9.30 es posen la camisa (dins) de músic i tornen a recórrer el poble amb tota la Banda per replegar els nous músics. Tota una marató.

S’ha convertit quasi en una tradició, i és que el dia del Crist, una hora i mitja abans del passacarrer on es repleguen els nous músics, els que compleixen 10 anys a la Banda fan el seu passacarrer alternatiu. Desfilen amb la samarreta commemorativa que du la foto de fa 10 anys i desconcerten sense voler els veïns que estan encara al llit i es pregunten si han canviat l’hora en agost o que hi ha una altra banda. Es repleguen entre ells casa per casa i tiren inclús traca en cada una d’elles. Però enguany, com que de fa 10 anys sols en quedaven dos (Carina Asensi i Jose Enrique Boïls, a la foto de la dreta), de seguida sorgiren voluntaris per no perdre la tradició i ho

REVISTA DE LA

societat musical

Evidentment no podien faltar les fotos de l’esmorzar més esperat de l’any per tots els músics de Guadassuar: l’esmorzar (o esmorzar-dinar-berenar i quasi sopar per a alguns) del dia del Cristo. Podem veure la gran festa que es va muntar amb desfilada de Moros i Cristians inclosa. Fotos Salvador Colomer i Vicent Osca.

I per a rematar l’estiu la Setmana de Danses. Els músics de la xaranga El pito del sereno, animaren el descans del dijous amb un espectacular passacarrer amb tot el muntatge de percussió que solen utilitzar per a les Falles (fotos Salvador Colomer). I el divendres es disfressaren tots i totes de personatges de diferents pel·lícules. A la foto podem vore a quatre de les xiques caracteritzades de pirates, segons elles de Pirates a l’abordatge (foto Paula Oliver).

REVISTA DE LA

societat musical Escola de Música de la Societat Musical

CURS 2006-2007 CALENDARI ESCOLAR

Guadassuar

Del 18 de setembre al 15 de juny. No hi haurà classe: diumenges, 12 d’octubre, 1 de novembre, 22 de novembre, 6 i 8 de desembre, del 25 de desembre al 7 de gener, 22 i 23 de gener, 17 i 19 de març, del 5 al 16 d’abril, 1 de maig. Caldrà estar atents a determinats ponts que es puguen fer als col·legis. S’anunciaran amb cartells al Musical per tal d’evitar les situacions de cursos anteriors.

AVALUACIONS 1r TRIMESTRE 2n TRIMESTRE 3r TRIMESTRE

EXAMENS de l’11 al 16 de desembre del 10 al 16 de març del 4 al 9 de juny

AUDICIONS FINALS DE CURS

ENTREGA DE BUTLLETINS del 18 al 23 de desembre del 20 al 26 de març de l’11 al 16 de juny

CAL RECORDAR: Les mensualitats s’abonaran cada inici de mes i correspondran lògicament al mes anterior (setembre i juny seran mig mes). Per a donar-se de baixa en qualsevol assignatura, s’haurà de comunicar a consergeria (no al banc solament) i s’abonarà eixa mensualitat completa.

13 juny: flautes, saxos, trompes, violoncels, contrabaixos, pianos i percussió. 14 juny: clarinets, trompetes, violins, violes, guitarres, cor i Jove Orquestra. 15 juny: oboes, fagots, trombons, tuba, bombardins, alumnes d’iniciació i Banda Jove.

Auca de l’Escola de Música 1. Amb la música, la vida adquireix un sentit més, que s’obté educant l’oïda des de que portem bolquers.

7. Amb aquesta bona base triaràs un instrument, que faràs sonar per casa, siga de corda o de vent.

13. ... i el públic se l’escoltava com a tu t’escoltarà i fins els caurà la bava, al papà i a la mamà.

2. Per això val molt la pena que preguntes al coixí, sigues xiquet o sigues xiqueta: «La música fa per a mi?»

8. Cal tocar-lo amb insistència abans no sone afinat, i que tinguen paciència els qui tens al teu costat.

14. Si mai toques amb l’orquestra o fas cant amb la coral no mires per la finestra i al director fes cabal.

3. Si tens un sí per resposta, vés i aprèn a solfejar, i diràs si veus que et costa: «A mi sí que re mi fa!»

9. Ja veuràs quina alegria quan algú del teu carrer, en donar-li tu el bon dia, et diga que ho fas molt bé.

15. Deixa’t dur per l’harmonia i la màgia dels acords i vola amb la fantasia fins al més llunyà dels ports.

4. No t’espanten les corxeres quan les tingues prop del nas; si cal posa’t les ulleres però no perdes el compàs.

10. A l’Escola, quan el mestre et faça fer una audició, sigues hàbil, sigues destre i controla l’emoció.

16. Tingues clar, doncs, xiqueta o xiquet que la música s’ho val. Vine a l’Escola i aprèn el llenguatge universal!

5. Poc a poc el nou llenguatge musical t’hauràs fet teu i et sentiràs amb coratge per fer coses de relleu.

11. Vés llegint la melodia tot posant-hi els cinc sentits i interpreta amb energia mentre fas córrer els teus dits.

Adaptat de: Joan Vilamala, 2006 La paret de les auques http://www.auques.net

6. Com llegir un partitura o cantar en una coral i fer alguna provatura amb la flauta o el timbal.

12. Així ho fan, o sinó ho proven, els bons músics actuals quan interpreten Beethoven. Així ho feia Pau Casals 14

CONJUNT CORAL

ANÀLISI I HARMONIA

MUSICAL

LLENGUATGE

INICIACIÓ MUSICAL

ASSIGNATURA

DILLUNS

de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30

de 10 a 12

DIMARTS

DILLUNS

de 5 a 6 i de 20 a 21

DIJOUS

Adults B

de 20 a 21

de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 19.30 a 20.30 de 20.30 a 21.30 de 18 a 20

de 18.30 a 19.30 de 17.30 a 18.30

de 17.30 a 18.30

HORARI

DIVENDRES

DIMARTS

Adults A

6é

5é

3r B

3r A

2n B

DILLUNS i DIMECRES DILLUNS i DIMECRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIVENDRES

2n A

1r B

DILLUNS i DIJOUS

DIMARTS i DIJOUS DILLUNS i DIJOUS

Beethoven

1r A

DIMARTS i DIJOUS

DILLUNS i DIMECRES

Bach

Mozart

DIES

CURS

AULA GRAN

Sala de Juntes 1

Sala de Juntes

AULA

LOUDES CASTELL

PACO ZACARES

TERE RIBERA

PACO ZACARÉS

JOSEP RIBES

LÍDIA CUCARELLA

JOSÉ E. BOÏLS

TERE RIBERA

INMA CALPE

ALICIA G. GONZÁLEZ

PROFESSOR /A

LLENGUATGE MUSICAL I CONJUNT VOCAL

tots

tots tots

GUITARRA PIANO BANDA JOVE (ORQUESTRA) (BANDA JOVE)

tots

tots tots

PERCUSSIÓ

TROMPETA

TROMBÓ, BOMBARDÍ i TUBA

TROMPA

SAXÒFON

FAGOT

CLARINET

OBOÈ

FLAUTA

tots

tots tots tots tots

VIOLÍ VIOLA VIOLONCEL

CURS

ASSIGNATURA

DISSABTES

DIJOUS DIVENDRES DILLUNS i DIMARTS DIMARTS DIMARTS i DIVENDRES

DIVENDRES

DILLUNS

DIMARTS DIVENDRES

DIMECRES

DILLUNS i DIMECRES

DILLUNS i DIJOUS

DIMECRES DILLUNS i DIJOUS DIVENDRES

DISSABTE

DISSABTE DISSABTE DIJOUS DISSABTE

DIES

de 12 a 14

de 17 a 19.30 de 17 a 21

de 17.30 a 19.30 de 17.30 a 20 de 18 a 21

de 15.50 a 19.30

de 18.45 a 20

de 17 a 20.30 de 17 a 21

de 17 a 19.30

de 17.30 a 20

de 17.30 a 20.30

de 17.30 a 21

de 17.30 a 20 de 19.30 a 21

de 10.30 a 13

de 10 a 13 de 10 a 13 de 18 a 19 de 10 a 13

HORARI

AULA GRAN

3 5 AULA GRAN 3 7

4 4

2 5 5 3

AULA

ASUN BARRIOS OLGA PEIROTEN SALVA ORIOLA i PACO GIMENO

LUIS OSCA

MOISÉS BOÏLS

JAVI BOÏLS

JULIO ROIG JOSÉ E. BOÏLS / AMPARO OLIVER PACO GIMENO VICENT OSCA

JUANJO CHORNET

INNO SIGNES

VÍCTOR ESTARELLES

PROFESSOR /A JOSEP RIBES NICOLÁS BAY RAMON CANET AROA PACHECO DOLORES CALATAYUD NICOLÁS BAY TERE RIBERA

INSTRUMENTS I CONJUNTS INSTRUMENTALS

REVISTA DE LA

societat musical

1981-2006 25 ANYS A LA BANDA Per les notes que tenim, en 1981 entraren en la banda sis xiquets i xiquetes repartits en dos grups. En Corpus foren Antonio Lacal (clarinet), Roberto Salcedo Peirotén (trombó) i Damián Miñana Osca (trompa). Mig any després, per Santa Cecília entraren Juan Bautista Boïls Ibiza (flauta), Maria José Pascual Mateu (saxo) i Rosa Elvira Soler Ferrer (flauta).

Ha assistit a nombrosos cursos de perfeccionament relacionats sobretot amb la musicologia i la música antiga. Des de fa 17 anys la seua dedicació professional és la de Professor de Secundària, treballant en l’actualitat a l’IES el Èvols de l’Alcúdia. Ha dirigit en diverses ocasions la Banda de la nostra Societat Musical, i des del 1989 l’Orquestra de Cambra, amb la que ha realitzat prop de 100 concerts. Amb l’Orquestra Barroca «La Dispersione» ha dirigit a diversos auditoris (Peníscola, Sagunt, Torrevieja...) diferents programes amb cantates de Bach i Buxtehude, la Passió segons St. Joan de Bach, etc. Des de fa 4 anys coordina el Curs de Música Antiga que es porta a cap al nostre poble. Ha realitzat treballs d’investigació que l’han portat a rebre una beca de la Institució Alfons el Magnànim, a publicar un estudi sobre les Danses de Guadassuar junt al CD de la Fonoteca de Materials, o a col·laborar al triple volum de la mateixa col·lecció dedicat als cants de l’Aurora. Confeccionà la seua tesina sobre el mestre de capella Juan Cuevas (el mestre Cuevas) i porta ja diversos anys elaborant la tesi, que esperem acabe dins de poc, per obtenir el títol de doctor.

De tots ells solament queda com a músic en actiu el nostre company Juanba, de qui a continuació oferim una xicoteta ressenya per si algú no el coneix, i un escrit que ens ha enviat on ens conta els seus records d’eixos primers vint-i-cinc anys en la banda, en l’orquestra, en l’escola, en la revista, en els cursos de músics antiga... que pareix impossible que haja tingut temps per a tantes coses.

Juan Bautista Boïls Ibiza començà els seus estudis a l’Escola de Música de la Societat Musical, passant posteriorment al Conservatori de València on va aconseguir el títol superior en l’especialitat de flauta. Al mateix temps va obtindre la diplomatura en professor de primària a la Universitat de València, continuant al Conservatori Superior estudiant harmonia, contrapunt, direcció, composició, etc. Va aconseguir els títols superiors de direcció de cors, direcció d’orquestra, pedagogia musical, llenguatge musical i musicologia.

Com que no es feren foto d’entrada a la banda, ací tenim una foto de Juanba Boïls el dia que li entregaren la seua primera flauta. Era el 8 de desembre de 1979 en el Cine Rex. Amb ell el aleshores director de la banda, Miguell Llopis i José Gimeno, secretari de la Societat i presentador de l’acte. També reconegem a Joaquín Ferrer (saxo alt i actualment professor de Conservatori a León) i a Alfonso Crespo (saxo tenor i actualment trompa de la Banda d’Infanteria de Marina a Madrid). També podem reconéixer a un jove Antonio Noguera. La cara de felicitat de Juanba ja feia pensar que allò de la flauta i d’estar dalt d’un escenari era el que li aniria a ell en un futur. Foto Juanba Boïls.

REVISTA DE LA

societat musical

25 ANYS DE MÚSIC A causa de tot l’anterior, potser, es formen quadrilles d’amics, moltes, inclús actualment. En el meu cas concret, 16 músics de 18 amics. Moltíssima gent (pareu-vos a pensar-ho) s’ha emparellat mentre estava ací, més que res des de que entraren les primeres xiques, i després que l’oferta s’ampliara en crear-se l’orquestra... I segueix ocorreguent. Funció socialitzadora, que es diria. Inclús en els moments de passar-ho bé (els músics no viuen aïllats del món i també els agrada, com a tots), potser existeix un implícit control dels més majors sobre els menys majors. I a més dels moments de diversió i d’aprendre coses, també hi ha moments difícils. Açò també ensenya, superar dificultats i prendre decisions també val. (Al cap i a la fi la vida mateix és açò). I vore com finalment tiren tots del carro, i com persones que creuies conèixer, et sorprenen gratament més i més (per exemple en la recent transició d’un director a un altre). De tant en tant, algun viatge, més o menys lluny, inclús a l’estranger (que per a mi tardaren 17 anys), sinò a festivals, concerts, certamens... Que també serveixen per a conviure amb persones diferents. A nivell individual-personal, la Societat Musical t’ha donat oportunitat de tantes i tantes coses... De dirigir la banda, l’orquestra, de donar classe a l’Escola, d’arreglar l’arxiu amb motiu d’un treball per al Conservatori, de fer música de cambra, de tindre recolçament per a organitzar un Curs de Música Antiga, d’estrenar composicions qui s’atrevisca amb la composició, de col·laborar a la Revista i posar el que vulgues (com és el cas d’este escrit), etc. En eixos 25 anys s’ha passat de ser una Banda com normal, a una Societat Musical amb una Banda notable, Escola, Orquestra, Banda Jove, Jove Orquestra, grup de percussió, Revista, desenes de músics vivint professionalment de la música, i el nom de Guadassuar que sona, gràcies a la música, en àmbits d’allò més diversos, no sols bandístics, sinò al món de la música antiga, el Palau de les Arts, al professorat de conservatoris, orquestres professionals... A pesar de que estem acostumats a funcionar de manera automàtica, tant els músics com els habitants del poble, ahí està la Societat Musical, i va, sense prestarli massa atenció. Darrere d’ella, o millor dit, dins d’ella, hi ha estes coses i algunes més. Vivències i més vivències. La major part d’elles valen la pena. I de moment, ja hi ha prou lletres, que correm el perill de que la redacció de la Revista ens talle l’escrit el publique en capítols. Ja va bé. L’any que ve els toca a uns altres.

Se’t queda gravat aquell 23 de juliol de 1981, quan et criden per replegar la flauta que ton pare t’ha comprat vist que la que portes un any i mig tocant encara és de l’antic instrumental de la Banda. El mestre Vidal em preguntà: «ja has fet primer?». «Sí». «Pues et podries quedar a l’assaig». Encara que els alumnes de l’Escola ja anàvem a les paelles del sequer, a pujar cabassos de terra i rajoles del Musical nou, d’excursió a l’aeroport... açò era altra cosa. Es tractava de ser membre de ple dret. Només hi havia dos flautes a la Banda: el tio Salvador Oliver (flautí) i Vicen Esteve. Els assajos, encara, al Musical vell, on ara està la Policia Municipal. Abans de la replega oficial en Santa Cecília, cinc dies a Villena, i el viatge al El Pedernoso. Quasi res. Entrarem dos flautes i un saxo alt. Els primers als que se’ns demanà tindre aprovat el primer curs d’instrument per a entrar a la Banda. Precissament eixe curs 1980-81 havia sigut el primer de l’Escola de Música. Però al poc de temps l’altra flauta i l’altra saxo ja havien abandonat. Per cert, ni fotos es feien el dia l’entrada. Només el president d’aquell moment, Vicent, gravava unes poques imatges sense so en super8. Efectuant un ràpid recorregut d’eixos 25 anys et trobes amb observacions i detalls d’allò més interessants. Curiosament, només dos directors en 25 anys, amb dates quasi quadrades: D. Joaquín Vidal (febrer 81/agost 95) i Paco Zacarés (setembre 95/agost 06). Dos grans músics i grans persones. Hores i hores d’assajos observant-los de prop. No ens anem a parar a comptar eixes hores, els quilòmetres de recorregut de batuta d’un i de l’altre, els quilòmetres de passacarrers fets, el número de notes tocades (o errades), les obres que has tocat i que has conegut de primera mà assaig darrere assaig, les vegades que s’ha pujat a un escenari (al Patronat, a l’Auditori, a la Plaça)... Un rodatge impressionant. El que sí que resulta cridaner és el número de persones amb les que has tractat. Es poden comptar per centenars, i amb ells i elles has compartit vivències, hores d’assaig, converses... Curiosament la gran majoria et segueixen saludant pel carrer, com si fera unes setmanes que han abandonat la Banda, i potser faça d’això vint anys. Segurament forma part de la idiosincràsia del poble i de la Banda. Per això a qui ve de fora li sorprén que en un mateix rotgle hi hagen persones tan diverses en edats, en maneres de ser... Perque la Banda és també un espai de conversa, musical o no. Després de l’assaig, de camí a... Ací t’enteres de quan i on s’han obert les bosses de treball, dels concerts que fan al Palau, dels discos que ha gravat no sé qui, de com funciona tal programa informàtic, de...

Juanba Boïls

REVISTA DE LA

societat musical

··· FITXER 1986··· Com sempre, si les nostres informacions no en fallen el dia del Cristo de l’any 1986 entraren en la banda deu persones, cinc xics i cinc xiques. Van ser els següents: Imma Osca i Gema Lopis (saxos), Elisa Ribes i Gema Barberà (clarinets), Perfecto Osca (trombó), Salvador Martínez (percussió), Luis Perales i Vicenta Fuertes (trompetes), Luis Alapont (fagot) i Bernardo Seguí (fliscorn). D’ells en queden tres vinculats al món musical: Imma Osca, professora de Conservatori, Perfecto Osca, professor de Música de Secundària, i Joaquín Alapont, professor de Conservatori. Els dos últims a més continuen completament vinculats a la Banda i l’Orquestra.

En quant al fitxer, de vegades ens costa reconstruir els concerts de fa anys. I això passa en este cas. El programa del 6 de juliol no sabem cert si pertany a este 1986.

Dijous 27 de març / Patronato, 20 h. / Concert de Setmana Santa La meiga Danzas fantásticas (Orgía) Cosmos

Andante (R. Barberà) La mort d’Aase Ecce Homo Parsifal (Preludi)

Dijous 29 de maig / Patronato, 22.30 h. / Concert de Corpus El Picayo La Bruja El rossinyol de l’horta

Una nit d’albaes Es xopà hasta la Moma Capricho italiano Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 1 de juny / Gran Teatre (Alzira) / III Festival de Bandes “Ribera Alta” (SOCIETAT MUSICAL “LA ARMONÍA” de MOTROI)

(UNIÓ PROTECTOR A MUSICAL de LLOMBAI)

(UNIÓ El rossinyol de l’horta Capricho italiano MUSICAL, CULTURAL I ESPORTIVA de BENIMODO)

Diumenge 15 de juny / Plaça Churumbelerías La del manojo de rosas El sitio de Zaragoza La Meiga

Coplas de mi tierra Un día en Viena El lago de los cisnes

(SOCIETAT MUSICAL d’ALZIRA)

REVISTA DE LA

societat musical

Dissabte 21 de juny / Plaça de la Constitució (Alberic), 23 h. / XV Festival de Bandes (UNIÓ MUSICAL de SUECA)

Ateneo Musical El rossinyol de l’horta Capricho italiano

(UNIÓ MUSICAL d’ALBERIC)

Diumenge 6 de juliol / Plaça, 23 h. Luisa Martín En las estepas del Asia Central La leyenda del beso Vaudeville Suite

Puenteareas Rapsòdia valenciana Guillermo Tell

Diumenge 20 de juliol / Plaça Pepita Greus Pan y toros Bocetos del Cáucaso

En er mundo Coppelia Maram En er mundo

Dissabte 26 de juliol / Plaça, 23 h. / Festival de Bandes 75 Aniversari de la Cooperativa Stm. Crist de la Penya (UNIÓ MUSICAL d’ALBERIC)

(UNIÓ MUSICAL de POLINYÀ DEL XÚQUER)

Maram Capricho italiano Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Diumenge 10 d’agost / Plaça Como las propias rosas El tambor de granaderos América Un día de Pascua en Catarroja

Aires llevantins La Tempranica La boda de Luís Alonso

Divendres 15 d’agost / Plaça, 23.30 h. Moreno Alma de Dios Ciclo de ríos

Maruxa Maram Fiesta de las trompetas En er mundo Himno a Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana

Dissabte 16 d’agost / Parc (Benifaió) / Festival de Bandes (FILHARMÒNICA ALCUDIANA de l’ALCÚDIA)

En er mundo El rossinyol de l’horta Maram

(SOCIETAT ARTÍSTICO MUSICAL de BENIFAIÓ)

Dissabte 20 de setembre / Casa de la Cultura (l’Alcúdia) / Festival de Bandes (UNIÓ MUSICAL, En er mundo CULTURAL I ESPORTIVA Maram Valencianes (L. de BENIMODO) Chavarri)

(FILHARMÒNICA ALCUDIANA de l’ALCÚDIA)

Diumenge 26 d’octubre / Patronato, 12.30 h. / VII Retrobem la Nostra Música Paco Sisó Festívoles Danses alacantines

El Tribunal de les aigües Valencianes (L. Chavarri) Himne de la Comunitat Valenciana

Divendres 21 de novembre / Teatro Moderno (Alginet), 22 h. Las dos comadres Festívoles Díptic per a banda

(SOCIETAT ARTÍSTIC MUSICAL d’ALGINET)

Diumenge 21 de desembre / Patronato, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília Forever Primera Suite en Mi b (Holst) Danses alacantines

Festívoles Díptic per a banda Gozos a Santa Cecilia Himne a Santa Cecilia

REVISTA DE LA

societat musical

ANECDOTARI

VILLENA

Una font quasi inesgotable d’anècdotes és Villena. Allí va acudir la Banda des de l’any 1968 al 1984 a tocar a la festa de Moros i Cristians. Es traslladava a aquella ciutat on permaneixia durant 5 dies i les corresponents nits (del 5 al 9 de setembre). A més, l’últim diumenge de setembre es tornava «de particular» a la paella (més esmorzar, més festa per la vesprada) que feia cada comparsa fora de la població, al Santuari o a algun poliesportiu. Els 4 últims anys la Banda anà dividida a dos comparses simultànies, una de moros i una de cristians. Us podeu imaginar la quantitat d’anècdotes que es produien. El tio Camilo, «gat vell» com es sol dir, li agradava fer una mica de «pelear» als xiquets més menuts que anaven per primera vegada a tocar a Villena. Els feia creure que quan s’acabaven les festes de Villena la Banda anava, sense passar per Guadassuar, a Mutxamel (algú l’anomenà en certa ocasió «Muchamarcha»). Així que aconsellava els innocents xiquets que cridaren als pares per a que ho saberen. En altres ocasions, deia que li havien donat entrades per a anar a les corregudes de bous que es celebraven. A l’hora de la correguda els deia que anaren a la Plaça de Bous i esperaren, que ell s’en anava a recollir les entrades i de seguida acudia. Per suposat que els xiquets es quedaven esperant al tio Camilo. Pràcticament tots cauien en les seues bromes el primer any. El segon ja no. Una de les paelles de finals de setembre. Tot el dia tocant per fora i dins de Villena amunt i avall. Els músics pugen dalt l’autobús aparcat davant la plaça de bous i a un trompa (J. O. R.) no li eixia la boquilla del tudell, s’havia quedat encaixada. Un amic (V. O. G.) que tocava el bombardí i tenia una mica més de força s’oferí a traure la

boquilla del tudell. I va fer tanta força, i estava tan agarrada... que li va girar i doblar tot el tudell com si fora de paper. Una de les últimes vegades que es va anar a Villena, anant a una d’eixes paelles, diumenge de bon matí, l’autobús es desvia a l’altura de Castelló de la Ribera i para junt a altre autobús de la mateixa companyia. Era una despedida que tornava i l’autobús s’havia parat. Tots els músics tingueren que baixar i espendre l’altre autobús fins que va moure.

Foto: Setembre de 1981. Els músics usaven en l’uniforme d’estiu una camisa blava, abans d’adoptar la de color blanc. A alguns músics la blava els venia molt bé per a Villena: en els 5 dies no la llavaven i ni es notava. El fet d’haver dos bombos i dos plats és perquè la Banda anava en dos comparses diferents i de vegades, si donava temps, les embaixades les feien juntes. En ocasions se n’arribaven a fer tres seguides, l’última amb una filà d’especial. A la foto podem distingir al tio Vicentet Gimeno i Salva Colomer (plats), Ximo Osca i Pepe Gimeno Asensi (bombos), Eustàquio Barberá i Camilo Ortega (caixes), Virgilio Camarasa, Salvador Rosell, Merce Calatayud, Agustín Camarasa, Maite Gimeno, Tere Gaya, M. José Fuertes, Bernat Peris i un llogat (camisa diferent) tots al clarinet, Juanba Boïls (flauta), Martí Asensi (oboé), Joaquín Roig, M. José Pascual i Vicent Boïls (saxos), el tio Joaquín Gimeno (al fliscorn), Vicente Ribera i un trompeta llogat (camisa diferent), Nicolás Esteve (trombó), Jesús Osca (trompa) i un tuba al que no li veiem la cara. Foto Juanba Boïls.

REVISTA DE LA

societat musical

FINS SEMPRE MESTRE Quan som xicotets i veiem una persona que parla poc, ens crida l’atenció i ens jactem dient: «eixe tio no parla, no en solta ni una». Quan ens fem majors i coneixem les persones ens adonem que escoltar és molt important i permet aprendre molt. Això és el que feia el nostre amic Agustín. L’any següent em va passar tots els càrrecs que exercia. Però hi havia una cosa que em va donar tranquil·litat: el tenia al meu costat i qualsevol problema el resolia de manera ràpida i eficaç. Set anys vam estar junts i moltes de les coses que he realitzat en la meua vida les vaig aprendre d’ell. Era una persona molt activa i quan es va jubilar va passar a dedicar el temps que havia guanyat a la seua verdadera afició, que com tots sabem era l’estudi i investigació de la història, cultura i costums del seu poble, al què va amar profundament. Una vegada sentint una tertúlia en la ràdio es va plantejar la pregunta de quina diferència hi ha entre un professor i un mestre. El professor, van contestar, és aquella persona que es dedica a ensenyar i el mestre és aquella persona de la qual tots ens ensenyem o aprenem. Aquells que vam conéixer bé Agustín sabem que va tindre les dos característiques molt ben definides, però jo em quede amb la de MESTRE. Les persones mantenim sempre en vigor tot allò que aprenem de la gent que admirem i les guardem en el nostre record amb molt d’afecte. Per això només em queda dir, fins sempre, mestre. José Gimeno

Tot va començar un 22 de novembre de 1963 quan vaig conéixer Agustín. Home amb aspecte seriós, centrat, atent. Interpretava molt bé la música amb la seua flauta, portava sempre el seu paper ben estudiat, atenia perfectament totes les directrius que el director, D. Virgilio Beltrán Cleries, li indicava. Però em va cridar l’atenció que moltes vegades parlava amb el tio José María, paperer de la Banda, iaio de Vicent Boils. Em vaig assabentar que Agustín era el secretari-comptable-tresorer de la Banda i havia d’arreplegar el llistat de faltes que en tots els actes s’efectuava per part del tio José María. Clar, com que la Banda era municipal, els músics cobraven de l’Ajuntament i trimestralment s’entregaven uns sobres amb diners. Cada músic tenia una categoria indicada pel director i a cada categoria li corresponia un emolument o sou. D’eixe sou es deduïen les faltes a tots els actes: assajos, cercaviles, acompanyaments, processons, concerts, etc. Menut faenón. Jo vaig tardar tres anys a començar a cobrar i em preguntava a on aniria a parar l’import de les faltes que els músics no cobraven. Després vaig saber que amb eixos diners es pagava la festa de Santa Cecília, de manera que el que és fallava, més contribuïa a la festa. Destins de la vida féren que al febrer de 1977 compartira lloc de treball en la què s’anomenava aleshores Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Valencia, en l’oficina de Guadassuar. A partir d’eixe moment va ser quan vaig començar verdaderament a conéixer Agustín. Mantenia una organització admirable en el seu lloc de treball, atent a tot el que se li demanava, callat, prudent i amb una educació exquisida. Respecte a açò últim he de destacar que era una virtut primordial que tenia.

23 d’agost de 1969. Final de la Setmana de Danses. Dirigeix Agustí Riog Barrios. Entre els músics es reconeix a José Pascual, Joaquín Roig i Carlos Presència amb el saxo tenor, Joaquín Beltran amb el saxo alt, José Esteve amb el saxo baríton, Alfonso Crespo amb la trompa, José Gimeno Montalvà amb el fliscorn, Jose Gimeno Asensi amb la trompeta, José Ortega amb la caixa i Arturo Pastor, Vicente Beltrán, Salvador Casanova, Agustín Camarasa, Francisco Lorente i José Gimeno añó, autor del present escrit, clarinetistes. Foto arxiu Agustín Roig.

REVISTA DE LA

societat musical

CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE Després dels anteriors monogràfics (pianistes, corda, música antiga) i com que fins ara en la nostra secció no havíem presentat pel·lícules biogràfiques, ací en van dos de Beethoven. La primera l’hareu de buscar al videoclub, pero la segona va ser estrenada el passat 20 d’octubre i encara la podeu trobar als cines.

COPYING BEETHOVEN Títol original: Copying Beethoven Directora: Agnieszka Holland Any: 2006 Nacionalidad: USA Intèrprets: Ed Harris, Diane Kruger, Matthew Goode, Ralph Riach, Joe Anderson, Phyllida Law, Bill Stewart Música: Beethoven Gènere: Drama - Biogràfica

AMOR INMORTAL

Anna Holtz es una jove compositora que estudia en el Conservatori de Viena. La seua vida gira intentant trobar un lloc destacat en el mon de la música, un mon d’homes. Gràcies a una recomanació, aconsegueix treball en una important editorial que la duu a col·laborar amb el més important dels artistes, Beethoven. Quan, improvisadament, es posada a prova, Anna demostra les seues dots i la seua vàlua per a la música. El mestre decideix acceptar-la com a copista, iniciant una extraordinària relació que canviarà la vida de ambdós. La història se centra en els últims dies de la vida de Beethoven: un període turbulent en el que la seua lluita contra la sordesa, la soledat i els traumes familiars l’inspiraren profundament per a la Novena Simfonia. En realitat, Anna es un personatge fictici, utilitzat per entrar en este període de la vida i la música de Beethoven. Per a construir al personatge, s’han bassat en dos persones reals, una compositora assentada en França, Lorenç Ferenz, que estigué molt influenciada por la música del geni, i altra dona que aparegué el dia de l’estrena de la ‘Novena Sinfonía’ y donà la volta a un Beethoven totalment sord per a que vera els aplaudiments de la gent. A pesar de ser la cinta favorita per als crítics en el passat festival de San Sebastián, no s’emportà cap premi.

Títol original: Immortal Beloved Director: Bernard Rose Any: 1994 Nacionalitat: EEUU-Regne Unit Intérprets: Gary Oldman, Isabella Rossellini, Valeria Golino, Jeroen Krabbé... Música: Beethoven Gènere: Drama - Biogràfica Duració aproximada: 125 min. La trama parteix d’un fet real: tres cartes trobades el 1827 en morir Beethoven, escrites un mateix dia (matí, vesprada i nit) dirigides a una «amada immortal». En realitat no se sap a qui anaven dirigides, donat que la vida privada de Beethoven continua sent bastant misteriosa. Sí que es coneix que va estar enamorat d’algunes dones de classe alta, però la seua posició social no li permetia arribar a elles. De tota manera, el guió de la pel·lícula substitueix estes cartes per un testament. També trobem altres llicències històriques i biogràfiques sense cap rigor. Hi ha detalls com que veiem instruments històrics (un pianoforte per exemple) i sonen instruments moderns.... Les músiques que sonen són del mateix Beethoven i estan interpretades per la London Symphony dirigida per Georg Solti i Murray Perahia al piano, i són, en esta cas sí, fragments dels més coneguts i habituals.

REVISTA DE LA

societat musical

discografia Col·lecció «Nuestras bandas de música». Número 1 Las Provincias Al llarg de cinc dissabtes consecutius el periòdic Las Provincias regala un CD amb gravacions en directe de Bandes de Música de la província de València. La col·lecció s’inicià el dissabte 28 d’octubre amb un CD de pasdobles. Aquest CD l’obri la nostra Banda, dirigida per Paco Zacarés amb el pasdoble Las Provincias. Aquest pasdoble està gravat en l’actuació que la nostra banda va oferir el 8 de juny de 2004 al Palau de la Música de València amb motiu del 2n Festival de Bandes « Nuestras Bandas de Música» organitzat pel programa de ràdio del mateix nom de l’emissora LP PUNTO RADIO, que dirigeix Octavio Hernàndez. En el CD, a banda de la nostra, participen les bandes de Paterna, Benaguasil, Montserrat, la Primitiva de Xàtiva, Rafelguaraf, Villar del Arzobispo, Unió de Carlet, Picassent, Manises, Gandia, Cheste, Utiel, Carcaixent i Requena que ofereixen un recorregut per alguns dels pasdobles mes populars del repertori bandístic.

METÀL·LICS Spanish Brass Luur Metalls L’estoig que presenta en esta ocasió Luur Metalls inclou un CD i un DVD amb imatges d’una gravació amb públic a l’Auditori de Barcelona. Es tracta del primer volum d’una col·lecció que ha posat en marxa Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona i en ell es presenten els instruments de vent metall amb coreografies, jocs de llum... El DVD, que es pot escoltar en català, castellà o anglès, conté també un diccionari i explicacions sobre les coreografies. Aquesta col·lecció «neix com a resposta a la demanda de materials musicals de qualitat que permetin als infants conèixer i estimar la música mentre els adults els acompanyen en aquest camí.»

REVISTA DE LA

societat musical

Faristol Aljama, de Ferrer Ferran

I.- Batalla del Sucro, lliurada a Algemesí. En l’època de la dominació romana succeïx la batalla del Xúquer, entre les tropes de Pompeu i les de Sertori. Els dos generals acampen a l’un i l’altre costat del riu Xúquer. Durant la posta del sol, Sertori forma el seu exèrcit en batalla. El cel es cobrix de núvols espessos i horrorosos i els trons retronen amb estrepitós fragor. Prompte els exèrcits inicien la batalla. La victòria està indecisa i finalment, Pompeu es retira. Dels quaranta mil homes de cada bàndol, la meitat moren en el combat.

Ferrer Ferran és Catedràtic de Composició en el Conservatori Superior de Música de Castelló, director Titular de l’Orquestra de Vents «Allegro» de València, de la Banda Primitiva de Paiporta i director d’Allegro Centre Musical. El seu catàleg supera les cent composicions, especialment música escrita per a formacions de vents, tant de cambra com bandes simfòniques. Cal destacar les seues composicions escrites per encàrrec i peticions de solistes de gran prestigi com Rubén Marqués (Hydra Concerto), Spanish Brass Luur Metalls (Ter i Ant) entre d’altres. Les seues composicions han sigut premiades en concursos de composició a Algemesí i Corciano (Itàlia). També han sigut seleccionades tant com obra obligada o de lliure elecció en Certàmens com els de València, Múrcia, Campo de Criptana, Kerkrade… Altres obres seues son Tempestat del Desert, La Passió de Crist, L’ombra del croat…

II.- Dansa dels Conqueridors. Vencedor el rei Jaume I dels moros d’Almenara, pensa fer una expedició al Xúquer per a provar l’energia dels seus defensors i així, apoderar-se d’esta per sorpresa. Comença el viatge amb quasi mil soldats. De camí per la Ribera acampen en diferents llocs. Én estos campaments apareixen les danses dels conqueridors, algunes vegades interrompudes per algun contraatac. Finalment arriben a Cotes, al terme d’Algemesí.

Dances Armènies, d’Alfred Reed

Aljama (Dos episodis històrics per a banda) Composta originalment per a dolçaina i Banda, va ser premiada amb el 2n Premi de Composició per a dolçaina i Banda Ciutat d’Algemesí l’any 1999, quan Francesc Zacarés va obtindre el primer premi amb Abstracions eufòniques. Es gravaren al mateix disc a l’Auditori l’any 2000. Algemiz és l’arranjament per a banda simfònica de l’original. De la veu àrab algemiz, deriva el nom d’Algemesí, del que sorgix el principal motiu de l’obra. Apareix de la manera següent: AL (la) - GE (sol) - ME (mi) - SÍ (si) que en totes les seues transposicions són el motiu per a la construcció de totes les melodies i girs utilitzats en l’obra. És una obra descriptiva i narra dos episodis històrics ocorreguts a Algemesí.

Alfred Reed (1921-2005) va nàixer en l’illa de Manhattan a Nova York, el 25 de gener de 1921. Amb 10 anys d’edat, va començar els seus estudis musicals en l’especialitat de trompeta. Als pocs anys els seus interessos van canviar d’orientació cap a la composició musical i direcció especialment de grups de vents o bandes tal com les coneixem hui en dia. A l’edat de 84 anys, el 17 de setembre del 2005 i després d’una curta malaltia, va morir mentre taral·lejava una de les seues últimes composicions. Darrere seu deixa un solc d’excepcionals obres i

REVISTA DE LA

societat musical composicions musicals exclusives per a banda, i que l’han convertit en un dels compositors més destacats d’este tipus de música. Danses Armènies En esta obra, ha capturat molts dels estils de música tradicional i balls populars de la cultura armènia. L’obra està composta per dos suites. La primera, que és la que anem a interpretar, va ser acabada en 1972, i després de la gran acollida que va tindre, Reed va composar la segona. Esta primera suite es basa en cinc autèntiques músiques folklòriques armènies. L’obertura «Tziran Tzar» (l’albercoquer) és una cançó sentimental amb un principi declamatori, i formada per tres melodies entrellaçades. «Alagyaz» és el nom d’una muntanya en Armènia representada per una cançó popular molt estimada en el país i que es va compondre per a ser tan majestuosa com la muntanya en si mateixa. Finalitza amb una dansa anomenada «Gna, Gna» (Anem, anem!) amb un tempo sempre d’acceleració per a acabar estrepitosament.

Obertura festiva, Simfonia número 7, de Dimitri Shostakovitx Enguany celebrem el centenari del naixement de Shostakovitx, un compositor que és considerat com el més gran simfonista rus de mitjan del segle XX. Este cèlebre músic va formar part de la primera generació de compositors russos formats davall el règim comunista. amb el que sempre es va relacionar de manera dual, vivint en la corda fluixa quasi fins al final dels seus dies. Alternativament va ser considerat com model de compositor soviètic o acusat del contrari. Podent haver escollit entre la submissió o l’exili, va triar escriure la música que solament un rus podia escriure des de Rússia. Sons significatives les seues memòries on va declarar que l’estímul de la por, pot incitar i activar mecanismes ocults de creativitat, aguditzar l’ingeni per burlar les normes del tirà, que en una posició de llibertat absoluta mai haurien eixit a la llum. Va compondre simfonies, òperes, concerts, música de ballet, cançons i bandes sonores per a pel·lícules. D’ell ja hem interpretat en anteriors ocasions les dos obres que apareixen al programa i la Suite de Jazz. Obertura Festiva, opus 96 Va ser escrita en 1947 per a la commemoració de l’aniversari de la Revolució Russa i estrenada el 6 novembre de 1954 en Moscou, per l’Orquestra del Teatre Bolshoi. Del motiu que la va inspirar es deduïx el seu estil atractiu ideat per a enfervorides masses, la senzillesa dels temes, la pompositat de l’orquestració i la proliferació de brillantors

REVISTA DE LA

societat musical Simfonia número 7 en do major, opus 60, Leningrad Composta durant l’assetjament a Leningrad en la II Guerra Mundial, va obtindre un gran èxit. Durant la Segona Guerra Mundial, Shostakovitx es convertí en un més dels herois russos contra el setge dels nazis a Leningrad, la seua ciutat, a l’unir-se com a voluntari als bombers. D’aquesta obra va declarar, «està inspirada en els grans successos de la nostra patriòtica guerra, però no és una música de batalla. El primer moviment està dedicat a la lluita i, l’últim, el que interpreta la nostra banda en aquest concert, a la victòria. La seua inspiració, tal com va publicar en Pravda, va ser «la grandesa de la nostra gent, els elevats ideals de la humanitat, el bell de la naturalesa humana».

metàl·liques (a causa dels instruments extres de vent metall que necessita esta partitura). És una obra de circumstància, alegre, que arriba ràpidament al públic i el seduïx amb l’apel·lació i el record d’allò ja disfrutat. Escrita amb un estil vigoros i expresiu, tracta de manifestar en les seues dos parts ben diferenciades, i segons paraules del propi Shostakovitx: els sentiments d’un home que ha suportat les desgracies dels anys de guerra, l’entusiasme davant la pacífica realització dels projectes recollits en el nou pla quinquenal. Una poderosa entrada a càrrec dels metalls i timbals, dona pas a una secció vertiginosa encomanada a la fusta, que a la seua vegada contrasta amb una secció de corda cantabile, elements que es van barrejant de manera prodigiosa al llarg dels sis minuts que dura l’obra.

WEBS MUSICALS quantitat de tocs de campana enregistrats en format mp3. Encara no apareix cap toc del nostre poble, però de segur que el Gremi de Campaners de Guadassuar en les properes festes de Sant Vicent gravarà el toc de retorn i l’enviarà per a que també el tinguen.

A Guadamusical, correu electrònic dels músics de Guadassuar, venim publicant cada setmana diverses pàgines web interessants per als músics. Ací en teniu algunes de les que han aparegut fins ara. • http://www.festes.org/articles.php?id=235 Les festes de la música. Celebracions populars en honor a Santa Cecília.

http://www.uib.es/secc6/slg/gt/ • notacio_musical.html Terminologia bàsica relacionada amb l’ensenyament de la música. Els termes estan entrats, en primer lloc, tenint en compte diferents apartats i, dins de cadascun, per ordre alfabètic a partir del terme català. Hi trobareu les equivalències en anglès, castellà, francès i alemany.

http://www.festes.org/articles.php?id=229 • Santa Cecília. Història i llegenda de la patrona dels músics. • http://www.musicaypueblo.com, és el portal de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. En les seues pàgines es publiquen notícies, reportatges, comunicats, avisos de l’actualitat del món de les bandes de música.

• http://www.xtec.es/rtee/cat/teledmus/vocabulari/ vocabulari.htm Vocabulari sonor de termes musicals i informàtics. Eina per aclarir conceptes i procediments que es fan servir en la creació musical. Es poden escoltar exemples musicals dels termes.

• La Lluna Musical és l’estudi de gravació que va fer les de la nostra Banda amb el disc de Virgilio Beltrán i la del premi de composició de dolçaina i banda que va guanayar Paco Zacarés i que gravarem en l’any 1999 a l’Auditori. En concret, els estudis tenen un fragment d’una marxa de processó de les del primer disc a: http://www.lallunamusical.com/bandasmusicaV.html

• http://www.juntadeandalucia.es/averroes/ recursos/area_musica.php3 Exhaustiu recull d’enllaços de música comentats. • http://www.departamentomusica.cjb.net/ Pàgina que estableix un recorregut per les distintes èpoques de la música.

• http://www.joaquin-rodrigo.com és la pàgina web oficial de Joaquín Rodrigo, compositor de «Per la flor del lliri blau».

• http://www.iem2.com/vademecum/ vademecum.htm El Vademecum musical de l’IEM es un conjunt de definicions ordenades por orde alfabètic y tracta de ser una eina útil al servei de professors i alumnes de Conservatori. La immensa majoria dels conceptes s’il·lustren amb exemples. El llistat de termes inclou definicions de forma, ritme, harmonia i melodia.

• http://www.dival.es La Diputació de València edita des de fa molts anys uns CDs amb les gravacions de les obres que edita dins les campanyes Retrobem la nostra música. A la seua pàgina web podeu trobar-los tots en format mp3. http://campaners.com/php/mp3.php, és la web del • Gremi de Campaners de València, on tenen una gran

REVISTA DE LA

societat musical

Has vist el mestre nou?

El Fosquibrut desafinat

Siiii. Ai quin xic més templaaat!

Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

EL CABINISTA

962570719

(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

ULL. Aneu en compte al nou «Triangle de les Bermudes» localitzat al final del carrer Joan XXIII. Desapareixen misteriosament bossos, trompetes... (Què serà el següent?).

sempre deu minuts abans de cada assaig general. No és necessari portar de casa una disfressa de Rey León. El curset és gratuït i estarà impartit per professorat especialitzat. No es certificarà per el CEFIRE.

LÍQUIDS. Una poció de bruixes semblaven els líquids que donaren a beure al públic els tres músics voluntaris a la sessió de dansa renaixentista del Curs de Música Antiga. Què portaven aquelles mescles?, tan bones i fresquetes, això sí. El ben cert és que cap d’elles era aigua llimó tal i com l’oferien a algunes dones de certa edat. Ah! I el retard en l’inici de l’actuació no fou intencionada, com alguns pensaven, per a que la gent beguera i s’animara, fou totalment involuntària.

ELS REIS MAGS han anunciat que disposen d’un contenidor ple d’afinadors per a tots aquells músics de la Banda que vulguen demanar-ne el pròxim mes de gener. CURSET 3. Es convoca per a tots els músics un curs de dibuix. Es tracta de traçar línies amb la música amb llapis sense punta. Es farà durant el descans de cada assaig general. No és necessari portar de casa paper, cal dibuixar en l’aire. El curset és gratuït i estarà impartit per professorat especialitzat. Com els anteriors cursets, tampoc es certificarà pel CEFIRE.

CURSET 1. Es convoca per a tots els músics un curset de costura. Interessats presentar-se deu minuts abans de cada assaig parcial. Cal portar de casa, a més de l’instrument, agulla, fil i un tros de tela per poder cosir les notes. És un curset gratuït i estarà impartit per professorat especialitzat.

TROMPETA. S’informa a tots els veïns que vulguen estudiar la trompeta que hi han de molt barates, que no és necessari furtar-ne cap.

FOTO. La xica de la foto diu que no vol tornar al seu lloc. Va baixar per a la revista 31 i com que hem canviat la disposició de la Banda als assajos, no vol estar tan inclinada ni vore la Banda de costat.

CONCURS D’INNOVACIÓ BANDÍSTICA. Es convoca per a tots els músics un concurs. Es tracta de posar carn i més carn en la música. El que més carn pose tindrà un tiquet gratuït per al sopar de Santa Cecília, que evidentment serà a base de carn. També s’accepta embotit.

CURSET 2. Es convoca per a tots els músics un curset de rugits per vore si el mestre es posa content. Començarà

CURS INTENSIU de «plegaor d’atrils quan acaba un concert». Adreçat més que res a trompetes primers.

HISTÒRIES DEL PARE VICENT 10

En aquesta revista incloem dos especímens de trombó que vindran molt bé per al sopar de Santa Cecília

avi

Extret de «Método de trombón. Flexibilidad» de Nicolás Esteve, il·lustracions de Javi Boïls,

àlbum El 23 de desembre de 1979, la Societat Musical va retre homenatge als músics que en aquell moment restaven en actiu i que havien estat en la banda més de cinquanta anys. En concret eren, d’esquerra a dreta en la foto de baix, Domingo Añó (que en aquell moment tocava el requint), Leopoldo Vidal (saxo baix), José Vidal (fagot), Joaquín Perales (bombo), Joaquín Beltrán (saxo alt) i Vicente Gimeno (plats). En les fotos els veiem acompanyats de Miguel LLopis (director), Vicent Esteve (president) i José Gimeno (secretai i presentador de l’acte). En la foto superior, en la que estan fent-li entrega a Leopoldo Vidal del diploma recordatori, també distingim a Leopoldo Vidal (fill), Alfonso Crespo, Emilio Pascual i les cames, amb calces blanques, de les dos primeres saxofonistes, Imma Noguera i Imma Navarro. En la foto de baix veiem entre els clarinets a Domingo Hervàs, Maria José Fuertes i Samuel Pérez, les dos Immes al saxo alt (Imma Navarro davant), Alfonso Crespo, Carlos Beltran i Joaquín Roig, els tres (!!!) saxos tenors. Fotos Valeria Vidal.