REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 31 gener-febrer-març-abril 2006 0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
AGUSTÍ ROIG el nostre poble està més que representat. I anant més enllà ens podríem preguntar si hauria composat el mestre Rodrigo la seua peça per a violí i piano amb el tema del bolero de Guadassuar, extret d’eixe cançoner, si no l’havera recopilat Agustí Roig i facilitat al mestre Seguí. Dedicatari del llibre Introducció a la història d’un poble valencià. Guadassuar («per conservar, malgrat tot, la memòria col·lectiva de Guadassuar»), del CD de les Danses («vetlador de la història i tradicions d’un poble»). Encara que son nombrosísims els seus treballs publicats sobre temes locals als diversos programes de festes, butlletins municipals, revistes, tant a Guadassuar com a altres pobles als que es sentia vinculat familiarment, pot ser pel seu afany perfeccionista, malauradament no ens ha deixat cap publicació d’entitat, voluminosa. A l’arxiu de la Societat Musical tenim una composició seua, Els xiquets de Guadassuar, elaborada sobre cançons populars del nostre poble, la qual fou estrenada baix la seua direcció.. De segur que a hores d’ara està ja junt a don Virgilio, el tio Camilo, Reginaldo Barberà i altres guadassuarencs preguntantlos per alguns detalls que no tenia anotats, que se li havien escapat. JBB
El passat 27 de març, el tio Agustín ens va deixar. Ens ha deixat de manera discreta, de la mateixa manera que ha estat entre nosaltres. El tio Agustín de segur havera sigut Don Agustín o el Senyor Agustín en altres temps o en altres llocs. Mai prou reconegut, va ser testimoni de qualsevol acte que es portara a cap a Guadassuar, de qualsevol fet que ocorreguera. Testic silenciós, que no mut, tot ho deixava registrat. Notari de la vida quotidiana del nostre poble, perque la història no són només els fets importats que apareixen als llibres, també és el dia a dia de qualsevol poble. I del nostre també. Va ser músic (flautista) de la nostra Banda de Música, subdirector durant molts anys, també secretari, i des del primer moment, col·laborador habitual de la nostra revista, com de qualsevol altra cosa que es publicara a Guadassuar. També una font d’informació sempre disposta per a qualsevol treball que necessitares fer com a estudiant. Fou la font per als treballs sobre músics locals que encomanava el professor López Chavarri als seus alumnes del Conservatori de València. Salvador Seguí també es va valdre de la seua llavor per a confeccionar el Cançoner de la província de València on
REVISTA DE LA
SUMARI
SOCIETAT MUSICAL EDITA:
GUADASSUAR
Agustí Roig ................................................ 2 Activitats .................................................... 3 Santa Cecília 2005 .................................... 4 Notícies ...................................................... 6 Faristol ...................................................... 8 Discografia ................................................ 9 Fitxer 2005 ................................................ 10 Associació de Clarinets ............................ 11 Fitxer 1995 ................................................ 12 Cine de Música ......................................... 13 El Fosquibrut Desafinat ............................ 14
Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino Signes FOTOS: Salvador Colomer, Família Roig, Josep Ribes, Antonio Noguera, Blai Ferrero. Edició internet: Enric Garcia. Imprimeix: set i set indústria gràfica. 96 297 02 01 La Pobla Llarga. 525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats NOVEMBRE 2005 - ABRIL 2006 •
serenata per a 8 instruments, i després el 5é concert per a violí que va interpretar de manera magistral Nicolas Bay. En la foto, Nicolás i la nostra orquestra en el moment de finalitzar el concert.
CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Divendres 18 de novembre, Auditori, 20 h.
Influenciats per la «febre operística» derivada de la inauguració del Palau de les Arts, el programa estigué format exclusivament per obertures d’òpera d’alguns dels compositors del segle XIX més destacats en eixe gènere: Beethoven, Rossini, Weber i Wagner. Tancà el concert els Gojos i Himne a Santa Cecília.
•
•
Paco i Moisés com a directors posaren en escena diverses músiques de cine, musicals, pasdobles... que deixaren més que complagut el nombrós públic que assisteix regularment a escoltar la Banda Jove.
CONCERT DEL SOCI. Diumenge 18 de desembre, Auditori, 12 h.
Concert amb composicions íntegrament per a solistes. Primer Xaua i després Nico amb el violí acompanyat per la banda (no molt freqüent), després els germans Oriola, Salva i Fernando, clarinet i fagot, i finalment Julio Roig al saxo. A la segona part, el vent metall, Moisés i Rubén en un clàssic, i dos concerts amb «molta entitat», un de tuba amb Ximo Cortina i altre de trombó per a Paquito Gimeno.
•
•
GRAVACIÓ PER A TVV. Dissabte 14 de gener, Auditori del Complex Educatiu de Xest, 9.30 h.
L’actuació musical per al programa Bandàlia de Punt 2 resultà, sobretot, molt freda (diversos músics caigueren malalts eixe matí de gener). Pel demés, una experiència interessant.
FELICITACIÓ NADALENCA. Diumenge 25 de desembre, Plaça Major, 12.30 h.
•
A la tradicional felicitació del dia Nadal, al migdia, escoltarem a la Plaça Ares del Maestre, Temas de Navidad, la Marxa Radetzky i Recuerdo Feliz.
•
CONCERT DE LA BANDA JOVE. Dissabte 7 de gener, Auditori, 19.30 h.
CONCERT DE PRIMAVERA. Dissabte 1 d’abril, Auditori, 20 h.
Programa format per autors russos amb dos obres molt populars, la Marxa eslava i Capritx espanyol, i altra que s’interpretava per primera vegada, el ballet Spartacus de Khatxaturian.
CONCERT DE L’ORQUESTRA. Divendres 6 de gener, Auditori, 20 h.
Possiblement un dels primers concerts, dels milers que es celebraran enguany a tot el món, per commemorar el 250 aniversari del naixement de Mozart. Primer escoltàrem una
3
REVISTA DE LA
societat musical
Santa Cecília 2005 De nou, i diuen que açò va molt ràpid, arribà Sta. Cecília. I tots els capítols habituals transcorregueren com és costum. El concert, el 18, del que ja parlem a la secció d’activitats. El sopar de la vespra, dilluns i bon dia, tingué lloc al bar Vicent. Com és habitual, finalitzà amb processó i cants al carrer Sta. Cecília, i amb la presència de la policia municipal cridantnos l’atenció pels cants per tal d’acomplir estrictament la nova «Ordenanza» i silenci total del que gaudeix el nostre poble. Dissabte 26 passacarrer, el trasllat a l’Ermita, la missa i la processó de tornada. Missa en la que, continuant l’iniciat el passat any amb un quartet de corda, escoltarem un grup de metalls. Per tal de que varie la crònica de Sta. Cecília i no escrivim tots els anys el mateix, a l’hora de cantar els gojos i himne a l’Ermita, s’havien oblidat les partitures, tenint que esperar fins que les portaren. Després, sopar de cova a casa Paco amb les seccions habituals: cant de Nuestra Bandera pel tio Agustí, el licor de Colo, enguany d’herbes de Bocairent (de la terra), l’entrega de premis (una selecció dels de Kerkrade), xaranga i exhibició del Fondo Fairy amb els gorros de Pasión de Gavilanes. I el que segueix... també i tan bé com sempre, excepte la misteriosa desaparició d’un bolso. Ningú es creu que puga haver sigut un músic. El 18 de desembre es tancaren les celebracions amb el concert dedicat als socis, al descans del qual s’entregaren els habituals diplomes per als músics que complien 25 anys a la banda. Enguany foren Vicent Boils, Rubén Marqués i Reyes Gimeno, la primera xica que arriba a eixos 25 anys en actiu, la qual replegà el diploma emocionada. Després del concert, hi hagué una paella gegant per a músics i socis per part de Galbis, que ja és com de casa.
Tres moments de les celebracions de santa Cecília 2005: el sopar de la vespra, els premis del sopar i el Fondo FairyPasion de Gavilanes. (fotos Dolores Calatayud)
4
REVISTA DE LA
societat musical
Els tres músics que reberen la distinció per haver complit vint-i-cinc anys a la banda: Reyes Gimeno (la primera xica), Vicent Boïls i Rubén Marqués, acompanyats per Francisco Gimeno, president de la nostra societat. (foto Josep Ribes)
Un moment de la preparació de la paella gegant del passat 18 de desembre, després del concert dedicat als socis, cuinada pel restaurant Galbis. (foto Josep Ribes)
Un moment del dinar. En primer plànol els socis que ens acompanyaren en el dinar. (foto Josep Ribes)
5
REVISTA DE LA
societat musical
NOTÍCIES LA BANDA A LA TELEVISIÓ Per fi, després de tants i tants anys i tants i tants programes, a la Banda de Guadassuar li tocava aparéixer a un programa sobre bandes de música. Fou emés el diumenge 9 d’abril a les 11 del matí i presenciat per nombroses persones de poble després d’haver-se penjat cartells i fet bàndol per tal que ho sabera tot el món.
introducció. Així, diversos dies tinguérem càmeres i periodistes entre nosaltres. El 20 de febrer a l’Escola, el 21 amb entrevistes a Paco el president, el tio Antonio, Juanba i Luis, el 28 a Colo i Xaua, i el 2 de març a Salva Oriola, Ximo Alonso i Paco Zacarés, filmant-se imatges de l’assaig de la banda.
Comencem pel final. La segona part del programa, i la més extensa (uns 40 mintus), fou la freda actuació-gravació ja esmentada en les «Activitats» del 14 de gener a Xest (foto inferior). Ens convidaren a esmorzar i tot, que no ho esperàvem, cosa que no va calmar la gelor en entrar de nou a l’enorme sala d’actes. Es va interpretar una obra de les clàssiques (l’obertura de Rienzi de Wagner) i altra original per a banda i actual (Valhalla de Paco Zacarés), a més de diversos pasdobles de D. Virgilio Beltran.
I les crítiques després de l’emissió, què deien?. Molt bonica la primera part del programa (inclosa una imatge de l’Alcúdia). Veierem moltes imatges de l’Escola (percussió, iniciació, fagot guitarra... però no les trompetes que també havien filmat), i totes les entrevistes més o menys retallades... excepte la de Ximo Alonso. De la segona part, del concert, el públic en general no quedà massa content de la qualitat del so de la gravació. Però al final, tots contents, havíem donat a conéixer la nostra Societat Musical, el nostre poble, el que fem. I ens veierem tots a la tele (excepte els que no vingueren).
Per a completar el programa feien falta imatges del poble i entrevistes que s’emetrien abans del concert, com a
6
REVISTA DE LA
societat musical
NOU PASDOBLE DE SALVA ORIOLA
MÉS MITJANS DE COMUNICACIÓ Altres músics de Guadassuar ens els hem trobat a diversos mitjans de comunicació últimament. Dos joves violoncel·listes (Marta Roig i Célia López) les veiem entrevistades a unes notícies de Canal 9 a finals de desembre quan participaven en un curset a la Barraca. Fernando Oriola al fagot l’hem vist des de l’inici de curs, com unes 5 ó 6 vegades al programa El Conciertazo que s’emet els dissabtes a les 12 h. per a públic infantil. A Ruben el veierem diferents dies a diversos periòdics en una foto quan feia proves al Palau de les Arts, i l’escoltarem parlar a RNE el 12 de gener. Ximo fagot apareixia tocant el baixó a Punt 2 el 2 d’abril en Música i llocs. Divendres 7 d’abril, dos dies abans de l’emissió del programa de la Banda per Punt 2, Paco el president i Paco el director varen ser entrevistats per la vesprada a Canal 7.
Després de l’èxit l’estiu passat del pasdoble Joaquín Alonso, Salva n’ha escrit un nou, Desamparados Ramón, dedicat a la fallera major de Camilo Dolç d’Alzira, coneguda per alguns músics de la nostra Banda, sobretot per Riki. Espies nostres recomanen no prometre massa coses quan s’està de festa, sobretot si saps escriure pasdobles.
GRAN NOTÍCIA No tenim constància de cap error ni omissió a l’anterior número de la revista, si exeptuem que va desaparéixer una pàgina completa per un error d’impremta, publicantne dues vegades una altra. Era una pàgina important on es parlava de l’any 1995, els músics que varen entrar en la nostra banda en aquell any i els deu anys que Paco Zacarés porta entre nosaltres com a director. Per això varem incloure una fotocòpia i en l’actual revista la tornem a publicar. Per si de cas algú ho ha pensat, on sí que es detectà un error fou al programa de mà del Concert de Sta. Cecília, on s’anunciava el del soci el diumenge 17 de desembre, i era diumenge 18. I per si de cas algun lector d’esta pàgina 7 de la revista, ja s’ha anotat per a dir-nos-ho, que als concerts de la pàgina 3 ens hem deixat el de Nadal del Catòlic... enguany no es va fer. I per si de cas algú no es dona compte, a la pàgina 10 (Fitxer 2005) el Concert del Corpus és així. No tenim registrat què es va tocar. Si algú ho sap que ens ho diga.
PALAU DE LES ARTS Dins les proves que s’han portat a cap per a seleccionar músics per al Palau de les Arts (les quals no ens correspon comentar ací), ens trobàrem un músic de Guadassuar formant part d’un dels tribunals, Juan Antonio Miñana percussionista de l’Orquestra de Tenerife.
LA DISPERSIONE Orquestra barroca «professional» sorgida i vinculada a la nostra Societat Musical, ha tingut no poca activitat últimament. Al mes de febrer ha fet La serva padrona (i en van 6 representacions amb escena i tot). I a la Setmana Santa ha interpretat la Passió segons St. Joan de Bach a Dénia, Peníscola i Sagunt. (Els assajos es fan sempre al nostre Auditori, per si hi ha curiosos, que desitgen presenciar-los). Finalment, del 14 al 22 de juliol han sigut requerits per a muntar a Gijon una òpera un tant especial, La liberazione di Ruggiero all’isola d’Alzina de Francesca Caccini, la primera òpera escrita per una dona allà pel 1625 i que serà la primera vegada que s’interprete a Espanya.
ALTRES NOTÍCIES MUSICALS A GUADASSUAR La coral Mestre Cuevas va portar a cap a l’Auditori un concert el 23 de desembre, i la Lorenzo Ruiz un en desembre i altre el 9 d’abril de música sacra. Per altra part, l’Espai jove organitzà el 23 de febrer un taller de percussió Djembé, i la Biblioteca Municipal, una interessant activitat, Conta’m una cançó, el 24 de març. El 14 de gener, dins el concert de Fira, actuà a l’Auditori Aligators Company, un grup de trombons i tubes que ja havia estat al nostre poble i que va fer passar uns moments d’allò més divertits al públic assistent.
MÚSICA I LLOCS La Televisió Valenciana, concretament Punt 2 emet des de mitjan mes de gener un interessant programa que de segur agradarà els aficcionats a la música. Es tracta d’oferir actuacions de grups valencians de nivell dins monuments destacats valencians. De 9.30 a 10 del matí dels diumenges. Està prevista l’actuació de La Dispersione al Monestir de St. Miquel dels Reis de València que fou gravada el mes de desembre. (No sabem quan: el dia que ho tenien previst emeteren la presentació de la bellea del foc).
7
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol Marxa Eslava, de Piotr IllichTxaikovski Piotr Illich Txaikovski (1840-1893), compositor rus, un dels músics més destacats del segle XIX. Va estudiar en el conservatori de Sant Petersburg. En 1866 va ser nomenat professor d’harmonia en el Conservatori de Moscou pel pianista i compositor Nicholas Rubinstein. Allí el jove compositor va escriue òperes com el Voivoda, Undina i Oprichnik, el Concert per a piano núm. 1 en si bemoll menor, les simfonies núm.1 (Sons d’hivern), núm. 2 (Xicoteta Rússia) i núm. 3 (Polonesa) i l’oberturafantasia Romeu i Julieta. El Concert per a piano núm. 1 Famós pel seu dramàtic primer moviment i per l’hàbil ús de melodies tradicionals, s’ha convertit en un dels concerts per a piano interpretats amb major freqüència. En 1876 Chaikovski va conéixer a Nadiezhda von Mekk, una viuda adinerada que, entusiasmada amb la música del compositor, li va adjudicar una paga anual que li permetia dedicar tot el seu temps a la composició. Este període va ser de gran fecunditat. A ell pertanyen algunes obres com les òperes Eugeni Oneguín, La donzella d’Orleans, Mazeppa i La fetillera; els ballets El llac dels cignes i La bella dorment; composicions orquestrals com la Marxa eslava, obertura1812, Capritx italià... L’obertura 1812, va estar influïda per l’estil nacionalista que primava entre els compositors russos de la seua època. L’obertura 1812 (1880) és una descripció de la retirada de les tropes de Napoleó des de Moscou. Des de 1887 fins a 1891 Txaikovski va realitzar diverses gires per les principals ciutats d’Europa i Amèrica, en les que va obtindre grans èxits. En 1890 va compondre una de les seues millors òperes: La dama de piques. A principis de 1893 va començar a treballar en la Simfonia núm. 6 opus 74, posteriorment titulada Patètica. La primera interpretació de l’obra, baix la direcció del compositor el 28 d’octubre de 1893 en Sant Petersburg, va ser rebuda amb indiferència pel públic. Va morir nou dies després, el 6 de novembre de 1893 de còlera segons el comunicat oficial.
En l’obra de Piotr Ilich Chaikovski coexistixen influències russes i centreeuropees Va ser el primer compositor rus que va figurar en els programes de concerts de la resta d’Europa. La Marxa Eslava Aquesta marxa emocionant i brillant va ser un encàrrec fet per Nikolai Rubinstein. El motiu va ser la realització d’un concert en ajuda de les tropes sèrbies ferides en la masacre turca contra els cristians serbis feta als Balcans. Txaikovski instrumenta magistralment aquesta marxa a partir de tres cançons folklòriques sèrbies, a les que afegí l’himne nacional zarista (que també apareix al final de l’obertura 1812) com a símbol de la solidaritat russa amb els serbis.
8
REVISTA DE LA
societat musical
Dia de Pascua en Catarroja, de José Manuel Izquierdo José Manuel Izquierdo Romeu (Catarroja 1890-València 1951) va ser un músic-director molt actiu, que va formar part dels cercles més selectes de la música del seu temps a València ia Espanya, des de l’Orquestra Simfònica de Madrid, passant a ser un dels fundadors de l’Orquestra Simfònica de València, de la que seria Director durant prop de 30 anys. López-Chávarri Marco va escriure d’ell: «Izquierdo tenia seguretat en el gest memòria feliç i un temperament aplomat que donava confiança a cantants, cors i professors». Com professor en el Conservatori de Música de València, va donar classes de Solfeig i de Conjunt Vocal i Instrumental i de Violí (José Ferriz i Juan Palau, foren alumnes seus). La seua obra la podem classificar en: Repertori per a Banda, Sarsuela, Comèdia Lírica Valenciana, Música Religiosa i altres gèneres menors com cuplés, humorades, tangos, polques, masurques, havaneres, serenates... i
sobre tots, la instrumentació i orquestració de moltes obres de distints i dispars autors. Dia de pascua en Catarroja Segons un text de José Climent, l’obra Día de pascua en Catarroja «és un xicotet però descriptiu poema simfònic inspirat en Catarroja, que plasma en ell la placidesa primaveral que, en forma de gran obra orquestral tradueix la introducció, la marxa a l’excursió, els jocs i cançons infantils pròpies del dia de Pasqua, el pas del tren que interromp els jocs i que, precisament, tenia les seues vies junt a la gran replaça on acostumaven a anar els xics, etc...
IV CURS DE MÚSICA ANTIGA Ahí va el cartell i un avanç del Curs de Música Antiga que es portarà a cap al nostre poble el pròxim estiu: 17 d’agost: TEORIA, a càrrec de Maricarmen Gómez Muntané. 17, 18 i 19 d’agost: CONSORT DEL RENAIXE-MENT a càrrec de Francisco Rubio. 18 d’agost: TALLER DE DANSA DEL RENAIXEMENT amb Eva Narejos. 29, 30 i 31 d’agost: MÚSICA DE CAMBRA, amb Leonardo Luckert. 2 de setembre: TALLER DE CANT RENAIXENTISTA I BARROC a càrrec de José Hernández-Pastor. 1, 2 i 3 de setembre: ORQUESTRA BARROCA amb Olivia Centurioni. La informació completa del curset la podeu trobar a ladispersione.com o demanant-li un llibret al tio Fernando.
9
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 2005··· Diumenge 13 de març / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera Biba la banda Olympica Danceries
Els mestres cantors Suite española (Sevilla-Córdoba-Aragón)
Dissabte 21 de maig / Auditori, 19.30 h. Cielo andaluz Concert per a trompa (F. Strauss) Guadsual·lia
Danceries Muralles
Diumenge 29 de maig / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus
Es xopà… hasta la Moma
Dissabte 25 de juny / Auditori, 20 h. / Homenatge al mestre Joaquín Vidal (GRUP DE METALLS) (QUARTET DE CORDA) (FLISCORN I PIANO) (GRUP DE TROMBONS) (LUUR METALLS)
Paquita y Nieves Lo cant del valencià Ateneo Musical
Diumenge 17 de juliol / Jardins del Palau (Albaida), 19.30 h. / XXII Festival de Bandes de Música Lo cant del valencià Danceries Guadsual·lia
(CERCLE MUSICAL PRIMITIVA D’ALBAIDA)
(UNIÓ MUSICAL D’ALBAIDA)
Dissabte 30 de juliol / Rodahall (Kerkrade, Holanda), 15 h. / 15 World Music Contest Lo cant del valencià Danceries Guadsual·lia
Divendres 5 d’agost / Plaça, 23 h. / Concert del Crist Lo cant del valencià Danceries Guadsual·lia
Agua, azucarillos y aguardiente Muralles
Dimarts 16 de d’agost / Plaça, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc La máscara del zorro Joaquín Alonso Playas de Río Cielo andaluz
Festa de les trompetes Ballant amb llops The simpsons Trombons braus Gladiator Ximo / Sant Roc / Als berebers Guadassuarense
Divendres 7 d’octubre / Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre – Homenatge a Amand Balnquer Aleluya Elda Gloses II
Marxa del centenari Tarde de abril Rituals i danses d’Algemesí
Divendres 18 de novembre / Auditori, 20 h. / Concert de Santa Cecília Egmont El barber de Sevilla El caçador furtiu
Lohengrin La gazza ladra Rienzi Gojos a Sta. Cecília / Himne a Sta. Cecília
Diumenge 18 de desembre / Auditori, 12 h. / Concert del Soci Romança en Sol M. (Beethoven) Romança en Fa M. (Beethoven) Peça de concert núm. 2 (Mendelssohn) Pequeña Czarda (Iturralde)
Las dos comadres Concert per a tuba (Gregson) Concertino per a trombó (David) 10
REVISTA DE LA
societat musical
ASSOCIACIÓ DE CLARINETS DE GUADASSUAR ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE CLARINETS DE GUADASSUAR
El passat 23 de desembre es va celebrar al pati d’Oriola el primer sopar de clarinets de la història de Guadassuar. Assistiren, com podeu comprovar a la foto, una gran quantitat de clarinetistes de la nostra banda, encara que va ser molt comentada l’absència de destacats membres del col·lectiu, que excusaren la seua assistència per diversos motius. Esperem a la propera convocatòria comptar amb més companys i companyes. En el transcurs del sopar es va prendre la decisió de constituir l’Associació de Clarinets de Guadassuar (ACG o AdCdG, com preferiu cadascú), de la que se redactaren els primers estatuts i es va elegir a la seua primera presidenta, càrrec que, per aclamació dels assistents va recaure en la persona de Reyes Gimeno. L’èxit de la convocatòria va fer que molts membres d’altres cordes (cotxina enveja) es deixaren caure pel pati d’Oriola i s’incorporaren a la festa posterior, en la que va destacar la memorable actuació del gran INO. Els estatuts, aprovats per unanimitat de tots els assistents i pendents a hores d’ara d’aprovació per part de la Conselleria corresponent, el Govern Civil i el rei del mambo, consten de deu articles que passem a transcriure a continuació.
Article 1. Es faran dos combois (assemblees generals) per any: un paella per l’estiu i una torrada de carn per l’hivern. Article 2, Es comprarà cacau en corfa a totes les convocatòries o combois. Article 3. Per al carnaval de Muro, assistiran tots els membres de l’associació. Si fa fred, ens arrimarem. Article 4. La quota anual es desglossarà en dos pagaments semestrals, quedant inclosa en l’import de la paella o sopar corresponent. Article 5. Tots els clarinets que formen part de la Banda de Guadassuar, adquiriran automàticament el dret de formar part de l’associació sempre que paguen la quota corresponent. Article 6. Reyes sempre portarà un pastis a totes les assemblees de l’associació. Article 7. Si Reyes no ve, l’enviarà per correu. Article 8. Tots els membres de l’associació sabran tocar les danses de memòria. Article 9. Queda anomenat Pepe Gimeno Añó com a president honorífic de l’associació, per ser el membre més veterà dels que formen part en l’actualitat dels clarinetistes de la nostra banda. Article 10. Salva Oriola composarà l’himne de l’associació que serà interpretat en el concert anual que oferirà l’associació. L’acta apareix signada al pati d’Oriola, essent les 0 hores, 40 minuts del 24 de desembre de 2005 per Colo, Reyes, Enric, Zaida, Pablo, Paula, Elia, Cristina, Xaua, Ana, Salva, Ferran, Ino, Vicen i Victor, als que considerem des d’ara com a membres fundadors. La Junta Directiva va quedar constituïda per Reyes Gimeno com a presidenta, Salvador Colomer com a vicepresident, Ino Signes com a secretari i Xaua com a go-go.
11
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 1995··· FRANCESC ZACARÉS, 10 ANYS Quan en 1995, la junta directiva va decidir encomanarli la direcció de la nostra banda, Paco Zacarés no era un desconegut per als músics de Guadassuar. Ja feia uns anys que donava classe a l’Escola de Música i havia escrit per a la nostra banda Caribdis, l’obra amb que participàrem l’any anterior al Certamen de València a la màxima categoria, la Secció d’Honor. Nascut a Albal en 1962, en molts pocs anys com a director, havia dirigit ja la Unió de Pescadors del Cabanyal, la Societat Musical de Torís, la Primitiva de Paiporta i la Santa Cecília de Sedaví. En estos deu anys ha destacat com compositor de música escrita per a banda amb composicions com Díptic Simfònic, Iocundum, Exégesis o Valhalla, totes elles interpretades en diferents ocasions per la nostra banda. En concret volem remarcar les obres que en estos anys ha escrit especialment per a la nostra Societat com els pasdobles “Sant Roc”, “Unió Musical Santa Cecília”, “Guadsual·lia”, l’obra que aquest estiu hem estrenat al certamen de Kerkrade, o “Anacreón”, dedicada a la nostra Orquestra en el seu 10é aniversari. També ha realitzat transcripcions per a banda d’obres simfòniques, algunes d’elles especialment per a la participació en algun certamen com Metamorfosis simfòniques de Hindemith o Till Eugenspiegel de Strauss. Baix la seua direcció la nostra banda ha obtingut dos segons premis al certament d’Altea (1996 i 1999), el 1r premi als certamen de Murcia (2003 i de Campo de Criptana (2004) i la medalla d’or al recentment celebrat a Kerkrade. També hem realitzat els viatges per França (1998) i Itàlia (2001). Ha sigut membre del jurat del Certamen Provincial de València (1995), i de la Comunitat Valenciana (1996) i del premi de composició per a banda de Corciano (Itàlia, 2001). També ha aconseguit premis de composició per a Banda a Kerkrade (1995), 1r. Concurs de Composició per a Dolçaina i Banda dAlgemesí (1999), Corciano (Itàlia, 2000), Castro Urdiales (Cantabria, 2001) i Alacant (2002), així com al International Trumpet Guild (1999). En l’actualitat, a més de dirigir la nostra banda i impartir classes a l’Escola de Música, és professor d’Harmonia i Anàlisi al Conservatori de Torrent.
Gema Añó Montalvà, Carolina Valero Moya, Irene Mancebo, Angela Esteve Jornet, María Perales Martínez i José Cleries Díaz (clarinets); Daniel García Añó i Vicente Barberà Noguera (saxos); José Niclós Camarasa (fagot); Joaquín Alonso Gimeno i Francisco Olmos Miravalls (trompetes); Joaquín Fuertes Raga (trompa); Fina Gimeno Torres, Lídia Cucarella Montalvà, Andrés Ortega García i Mara Vidal Vila (percussió) i Victoria Pastor Olmos (violí). Enguany, els deu que queden organitzaren un passacarrer previ a l’oficial del dia del Crist i es féren de nou la foto oficial a la porta de l’Ajuntament amb el director actual. Són Teresa Boïls Gimeno (oboé); Maria Pilar Rosell Masip, Catibel Camarasa Cleries, Gema Añó Montalvà i José Cleries Díaz (clarinets); Joaquín Alonso Gimeno (trompeta); Joaquín Fuertes Raga (trompa); Fina Gimeno Torres i Lídia Cucarella Montalvà (percussió). Daniel García Añó (saxo) no va poder assistir a la celebració per trobarse malalt eixe dia.
MÚSICS 1995-2005 Vint-i-dos xics i xiques, que majoritàriament havien triat instruments de fusta, s’incorporaren a la banda i l’orquestra l’any 1995 (foto pàgina 10 de la revista 30). Els va acompanyar Damián Miñana Osca amb la tuba, doncs es va incorporar eixe any amb la tuba després d’uns anys d’haver deixat la trompa. Varen ser la última promoció que entrà en la banda amb don Joaquín Vidal. Els seus noms són els següents: Teresa Boïls Gimeno (oboé); Carla Otero Colomina, Carla Castells Salom, Teresa Añó Castelló i Clara Añó García (flautes); Maria Pilar Rosell Masip, Catibel Camarasa Cleries,
12
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE EL VIOLÍN ROJO
STRADIVARIUS
HILARY Y JACKIE
Títol original: Le violon rouge Director: François Girard Any: 1998 Nacionalitat: Canadà / Itàlia / Gran Bretanya Intèrprets: Irene Grazioli, Carlo Cecci, Samuel L. Jackson... Música: John Corigliano Gènere: Drama-Romàntica-Misteri Duració aproximada: 130 min. Certificat: No recomanada menors 13 anys
Títol original: Stradivari Director: Giacomo Battiato Any: 1989 Nacionalitat: Itàlia Intèrprets: Anthony Quinn, Stefania Sandrelli, Valérie Kaprisky... Música: Francesco Tamponi Gènere: Biografia-Drama Duració aproximada: 110 min. Certificat: Tots els públics
Títol original: Hilary & Jackie Director: Anand Tucker Any: 1998 Nacionalitat: Gran Bretanya Intèrprets: Emily Watson, Rachel Griffiths, Jams Frain, David Morrissey… Música: Barrington Pheloug Gènere: Drama Duració aproximada: 120 min. Certificat: No recomanada menors 13 anys
En ple segle XVII, el luthier Nicolo Bussotti prepara la seua obra d’art més important, un violí envernissat de roig per al seu fill que està a punt de nàixer. Però durant el part, la mare i el fill moren, i ell, desconsolat, i com a homenatge, continua amb la construcció del violí, un instrument perfecte que sobreviurà i viatjarà a través del temps de mà en mà per diferents llocs i cultures fins els nostres dies. Una pel·lícula molt interessant que ens mostra diverses històries encadenades sense narració lineal, però amb el fil conductor de la música i el violí. Un viatge per diferents cultures que recomanem veure en versió original amb les llengües (fins a cinc) corresponents a cada cultura. Solos de violí a càrrec de Joshua Bell.
Es tracta d’una biografia històrica del constructor de violins més cèlebre de tots els temps. Ja des de la seua infantesa el fascinava el so del violí, construint molt jove encara, un violí que atrau l’interés de Niccolò Amati, altre notable luthier de Cremona. La pel·lícula narra la seua vida, matrimonis i relacions amb els polítics del moment, retratant al mateix temps la vida musical del segle XVII italià. A més de la banda sonora original, podem escoltar també músiques de Haendel, Pachelbel, Purcell, Telemann, Uccellini i Vivaldi interpretades al violí per Salvatore Accardo.
13
Les germanes Jacqueline i Hilary du Pré són unes virtuoses de la música que decideixen seguir camins molt distints en la seua carrera. Mentre Hilary abandona la interpretació amb la flauta per portar una vida tranquil·la junt el seu marit en una granja, Jackie es converteix en una famosa violoncel·lista que es casarà amb el pianista Daniel Baremboim. Víctima de l’esclerosi múltiple, Jackie trobarà refugi en els braços de la seua germana i no podrà evitar mantindre relacions amb el seu cunyat. Tingué dos nominacions als òscars. Està basada en el llibre Un geni en la família, de Hilary i Piers du Pré, germans de Jacqueline, el qual reflexa situacions reals, com el casament amb el pianista i director Daniel Baremboim.
REVISTA DE LA
societat musical
Es busca còpia de seguretat del disc dur
El Fosquibrut desafinat
d’un col·laborador de la revista (i en van dos)
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
la hola de la societat musical D’ací a res, Amparo Oliver (trompa) tindrà una xiqueta, Sílvia. (Feia tants mesos que no havia eixit la Revista que un poc més fem tard). També, per a finals d’any, Luis Alapont i Ana Oliver, fagot i clarinet, aportaran una altra criatura que encara no saben què és. I per no perdre les costums, i que ningú es vaja fent plans per a eixir el pont de la Constitució, es casaran el dia 7 de desembre Vicent Osca (trombó) i Tere Gimeno (ex-violí de l’orquestra i germana i cosina de molts músics).
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
- CONCURS DE TÍTOLS. Si fa alguns anys es feren famoses algunes «versions» de determinades composicions, Castillo español (Capricho español) o Seminaris (Semiramis) entre d’altres, al concert del passat 1 d’abril veiem escrit Madre eslava (Marcha eslava), l’autor de la qual era Tchairowsky (Tchaikovsky) i el pasdoble Kronger (Krouger).
- ALTRE MAG ALTERNATIU (molt xungo) fa desaparéixer el bolso d’Olga de casa Paco i apareix al retén de la policia. Formant part del mateix truc havia fet desaparéixer també els diners de dins.
- OIDA. L’emissor diu: «Mira que t’agrada el micro» i el receptor respon: «no enguany no farem bingo». (Emissor: un músic dirigint-se a Colo en l’entrega dels premis al sopar de Sta. Cecília. Receptor: Colo).
- LA XICA DE LA FOTO. T’has donat compte que la xica de la foto de darrere Paco fa alguns mesos que no està on estava? Si no ho sabies és que has d’anar més als assajos.
- MAG SEMIPROFESSIONAL infiltrat a la nostra Banda. Fa excel·lents trucs amb cartes i també fa desaparéixer músics que fa temps no van als assajos i als actes.
- VIOLINS de fora s’ofereixen per a fer concerts a Guadassuar sempre que caiguen en primer divendres.
- EL MATEIX MAG fa desaparéixer la corbata d’Andrés el dia de la gravació. (Aparegué a casa).
- PROGRAMA NOCTURN DE RÀDIO 9 que sols s’emet els divendres (tard) incrementa notablement la seua audiència. (Qui serà un tal Ximo?).
- FALLES EL 23 DE DESEMBRE? No és possible. I què va ser això de la guitarra...»
- GRUP HEAVY busca per Guadassuar un guitarrista infiltrat (i tambë la seua guitarra)»
- CALEFACCIÓ Víctor & Jose Carlos. Especial per a llocs grans on s’està gravant i fa molt de fred. Sistema d’aire calent.
14
REVISTA DE LA
societat musical
històriesdel pare vicent 10
avi
PAELLA DE LA BANDA JOVE En la foto podeu apreciar el bon ambient que va presidir la celebració de la paella i partit de futbet del passat més de desembre, en que participaren gran nombre dels components de la Banda Jove. Conten que aquells que
assistiren s’ho passaren d’allò més bé i que pensen repetir aquest estiu amb una altra (o més) celebracións. Ànim i que no decaiga l’àmbient.
15
àlbum
EN FAMÍLIA. En aquesta ocassió reservem la última pàgina de la nostra revista a fotos familiars. En la foto superior, trobem al tio Antonio Noguera, acompanyat dels seus nets Diego i Josep en una foto de fa aproximadament nou anys. Diego ja fa anys que és músic de la nostra banda i de Josep, que ja mostrava la seua afició primerenca, ens conten que entrarà aquest estiu amb el trombó. (foto Antonio Noguera). A la dreta podem contemplar una de les habilitats desconegudes de Matilde Noguera, una de les filles del del tio Antonio: sap tocar la tuba com son pare. Què amagat que s’ho tenia! Qualsevol dia entrarà en la banda i la vorem en passacarrers, processons i concerts. (foto Blai Ferrero) En la foto inferior trobem a Ximo Osca i al seu fill Michel en una foto del passat mes d’agost tocant a les danses al carrer de l’ermita. De segur que no és la última vegada que els veiem tocar junts. (foto Salva Colomer)