REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR nĂşmero 30 setembre-octubre-novembre-desembre 2005 0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
NOUS MÚSICS 2005 Com és habitual volem donar la benvinguda des de les pàgines de la nostra revista als xiquets i xiquetes que el passat dia 6 d’agost passaren a formar part de la Banda Jove i de l’Orquestra Jove. Són els següents: Joan García Ribes (trompa), José Víctor Hernández Boïl (trombó), Elisa Crespo Manzanera (saxo), Ana Roig Barrios (violí) i Patricia Esteve Redondo (clarinet). Els desitgem sort i perseverància en els seus estudis musicals. (foto Joan García)
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL EDITA:
SUMARI
GUADASSUAR
Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com
Nous músics 2005 ..................................... 2 Programa de Santa Cecília ........................ 3 Activitats .................................................... 4 Certamen de Kerkrade ............................... 5 25 anys de músics ..................................... 8 Discografia .................................................. 9 Fitxer 1995 ................................................ 10 IIIr Curs de música antiga ........................ 12 Notícies ....................................................... 13 La música tradicional a l’escola .............. 14 Escola de música curs 05-06 ................... 15 La banda de música als anys 50 .............. 17 Faristol ........................................................ 19 El Fosquibrut Desafinat ............................ 22
COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino Signes, Agustín Roig Barrios. FOTOS: Josep Ribes, Salvador Colomer, Mario Bou, Reyes Gimeno, Maria José Añó, Juan Bta. Boïls, Tere Boïls, Agustín Roig, Joan García, Ricardo Alòs, Julio Roig.. Edició internet: Enric Garcia. Imprimeix: set i set indústria gràfica. 96 297 02 01 La Pobla Llarga. 525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
FESTES DE LA MÚSICA 2005 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA PROGRAMA D’ACTES DIVENDRES, 18 DE NOVEMBRE
BANDA DE MÚSICA Concert de Santa Cecília 20 hores AUDITORI MUNICIPAL DIMARTS, 22 DE NOVEMBRE
DIA DE SANTA CECÍLIA 19 HORES: Missa a l’Església en record dels músics, socis i amants de la música difunts.
DISSABTE, 26 DE NOVEMBRE
FESTA DE SANTA CECÍLIA 18’15 HORES: Cercavila 18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’Ermita. 19 HORES: Missa a l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília. A continuació processó des de l’Ermita al Musical. 22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics. DIUMENGE, 18 DE DESEMBRE
Concert Homenatge als socis BANDA DE MÚSICA 12 hores AUDITORI MUNICIPAL
14 hores PAELLA GEGANT preparada per Restaurant GALBIS per a tots els músics i socis de la Societat Musical. Venda de tíquets al Musical del dia 5 al 14 de desembre de 18 a 20 hores. Preu: 5 euros
QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM
3
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats JULIOL-OCTUBRE 2005 •
•
FESTIVAL DE BANDES A ALBAIDA. Diumenge 17 de juliol, Pati del Palau, 19.30 h.
Música de cine i TV centrà el concert més popular de l’any. Però el més destacat sense dubte fou l’estrena del pasdoble Joaquín Alonso compost per Salva Oriola.
Com a preparació per a Kerkrade, acudirem un dia molt calorós a tocar junt les dos bandes d’aquella població, a l’aire lliure al pati del Palau dels Marquesos d’Albaida. Un lloc molt bonic (darrere l’església, la muntanya...), però amb una acústica gens agraïda.
•
•
•
ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRA A CONCA. Dissabte 8 d’octubre, Catedral de Conca, 19 h.
L’Orquestra fou requerida pel cor Cantollano de València, amb el que va col·laborar fa uns anys, per a participar en un acte en el que estava present el bisbe, l’alcalde, la Universitat...
CONCERT DEL CRIST. Divendres 5 d’agost, Plaça Major, 23 h.
I només arribar d’Holanda, concert del Crist amb “sabor” encara a certamen.
•
CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Divendres 7 d’octubre, Auditori, 20 h.
La Banda va aprofitar l’ocasió per recordar la figura d’un dels compositors valencians més destacats de les últimes dècades que ens va deixar este estiu i el concert estigué format íntegrament per composicions d’Amand Blanquer.
PARTICIPACIÓ DE LA BANDA AL CERTAMEN DE KERKRADE (HOLANDA). Dissabte 30 de juliol, Rodahall, 15 h.
Per primera vegada la Banda de la nostra Societat Musical participava al certamen de bandes més important del món. Només estar allí ja fou una gran experiència a banda de la medalla d’or...
•
CONCERT DE SANT ROC. Dimarts 16 d’agost, Plaça Major, 23.30 h.
CONCERT DE TOTSTROPERCUSSIÓ. Dijous 18 d’agost, Plaça Major, 24 h.
Enmig del curs de música antiga, i esta vegada dalt l’entaulat de la Plaça, Totstrop oferí un altre dels seus atractius concerts. Moltíssim públic.
4
REVISTA DE LA
societat musical
KERKRADE 2005 El passat 30 de juliol la nostra banda va obtindre una Medalla d’Or, amb 84’58 punts, a la primera secció del 15 World Music Contest. Interpretàrem primer el pasdoble fora de concurs Lo cant del valencià, de Pedro Sosa; com a obra obligada, Danceries, de Keneth Hesketh i com a obra lliure l’obra de Francesc Zacarés, Guadsual·lia. Aquest certamen que es celebra cada quatre anys a la ciutat holandesa de Kerkrade, és possiblement el certamen de bandes més important a nivell mundial. A més de la nostra banda participaren en la passada edició un total de huit bandes valencianes. Del certamen en sí cal destacar l’extraordinària organització per tal de coordinar, rebre, allotjar i mantenir durant dos dies les prop de tres-centes agrupacions que participaren. També l’extraordinari ambient que es vivia als seus carrers i places per les nits, amb actuacions de diferents grups en un escenari, mentre d’altres més informals feien el seu propi espectacle. De la resta d’actuacions poc podem dir, doncs dedicàrem els dies en els que no actuarem a visitar diferents ciutats de la zona. El trasllat a Holanda de les cent trentaset persones que conformaven l’expedició va ser amb avió, entre músics, membres de la junta, veterans, dones, nóvies i fills de músics (sis xiquets i xiquetes, que podran dir que han participat al seu primer certamen abans d’entrar en la banda). A més del certamen es visitaren les ciutats de Kerkrade, Aquisgrà, Colònia, Amsterdam i Bruges. Un viatge com el que hem fet no sols és el resultat del concurs i el treball realitzat, que són molt importants. Són els preliminars, amb la il·lusió dels preparatius dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, els assajos i els soparets, el primer viatge en avió per a alguns, la primera eixida a l’estranger per a molts, el primer certamen per als més joves. I sobretot, els sis dies de convivència entre les quasi cent quaranta persones que conformaren l’expedició. També queden les anècdotes, les històries que es recorden, les que ja sabíem i les que no ens havíem assabentat, més exagerades o menys... Les maletes que es perderen i per fi aparegueren. Per a que quede el record de tot s’han editat dos DVDs, un amb l’actuació i un altre amb una selecció de fotos i un número especial de la revista, que s’ha repartit als músics, plena d’anècdotes i fotografies.
Dos moments del viatge: l’assag previ a l’actuació el dia 30 de juliol en Kerkrade i un grup de músics en la visita a la ciutat belga de Bruges.
Per últim, i no més important, voldria dedicar aquest article als músics que no pogueren vindre al certamen per diverses circumstàncies familiars o de treball i que sabem que els va doldre molt quedar-se a casa. Sobretot vull destacar a Antonio Noguera i José Gimeno, que en el últim instant no pugueren vindre per problemes de salut, i com no, al Tio Domingo Añó, que de segur li haguera fet molta il·lusió acompanyar-nos. Salva Colomer
5
REVISTA DE LA
societat musical
RELACIÓ DE MÚSICS PARTICIPANTS EN EL CERTAMEN DE KERKRADE FLAUTA Año Alonso, Inés Bay Royuela, Nicolás Boïls Ibiza, Juan Bautista Calatayud Tomás, Dolores Gimeno Alabau, Antoni Gimeno Palop, Inmaculada Martínez Navarro, Altea Sais González, Laura
OBOÉ Alonso Gimeno, M. Jesús Boïls Gimeno, Teresa Ribera Boïl, Teresa Roper, Sara Vidal Bay, Maria José Vidal Garcia, Leopoldo
CORN ANGLÉS Roper, Sara
REQUINT
González Monleón, Alicia G. Martín Esteve, Adrián Martínez Soriano, Víctor Oliver Meseguer, Ana Oliver Moreno, Paula Oriola Font, Salvador Osca Barrios, Joaquín Pérez Ortega, Samuel Peris, Salvador Rubio Galán, Vicenta Sais Ibiza, Elia
TROMPETA
VIOLONCEL
Alonso Gimeno, Joaquín Boïls Gimeno, Moisés Boïls Ibiza, Javier Gimeno Ribes, José Marqués Colomer, Rubén Marqués Marqués, David Ribera Boïl, Vicent Sais González, José Carlos Beltran Montalvá, Pablo
Asensi Canet, Marta Clara Asensi Canet, Carina Ferrero Noguera, Zaida Garcia Asensi, Ana Garcia Ribes, Paula Oliver Meseguer, Judit Roig Barrios, Marta
CLARINET BAIX
Blanco Colomer, Natalia Boïls Gimeno, Jose Enrique Camarasa Cleries, Carlos Castells Canet, Joaquín Fuertes Raga, Joaquín Gimeno Ribes, David Oliver Villalba, Maria Amparo Osca Ruiz, Mario
TROMPA
Colomer Torres, Salvador Oriola Requena, Salvador
SAXO ALT Boïls Olivares, Fernando Calatayud Esteve, Jordan Garcia Año, Daniel Pérez Garcés, Jaime Roig Vidal, Julio
CLARINET Alonso Sentamans, Pablo Año Montalvá, Gema Asensi Montalvá, Cristina Barberá Cabrera, Ferran Bonet Ribes, Anna Bou Ortega, Mario Camarasa Baixauli, Elena Cleries Diaz, José Estarelles Camarasa, Víctor Garcia Barrios, Enric Gimeno Añó, M. Reyes Ginestar Boil, Zaida
SAXO TENOR Castells Salom, Eloy Marco, Alejandro
SAXO BARÍTON Mellado Salom, Carlos
FAGOT Alapont Osca, Luis Garrigues Casanova, Mario Gimeno Torres, Enrique Masip Gimeno, Santiago Oriola Requena, Fernando Osca Pons, Joaquín
PERCUSSIÓ
Alòs Ibiza, Ricardo Osca Barrios, Manuel Polanco Olmos, Rafael
TROMBÓ
PIANO
Coll, Francisco Garcia Noguera, Diego Gimeno Torres, Francisco Martí, Juanjo Osca Añó, Vicent
Peirotén Monleón, Olga
TUBA
Zacarés Fort, Francesc
Cortina Barbera, Joaquín Fuster, Jorge Gimeno Asensi, Francisco
6
Cleries Díaz, Francisco Fuertes Gimeno, Vicent Osca Añó, Perfecto Audí Gimeno, Inés Cucarella Montalvá, Lídia, Escriva Arnandis, Mara Gimeno Colomer, Javier Gimeno Torres, Fina Grau Díaz, Vicent Marqués Marqués, Héctor Osca Gonzálvez, Luis Ribes Mut, Salvador Sentamans Asensi, Bernat
BOMBARDÍ
Ribes Villalba, Josep
CONTRABAIX
ABANDERAT Dolz Escribano, Ricardo
DIRECTOR
REVISTA DE LA
societat musical LEVANTE-EMV
7
REVISTA DE LA
societat musical
1980-2005: 25 anys de músics Entre 1990 i 1994 va treballar com a professor als conservatoris d’Alacant i de Castelló. En 1994 aprova les oposicions per a Professors de Secundària en l’especialitat de Música, treballant als instituts d’Alzira, Villanueva de Castellón, Aiora i Alginet, on treballa actualment. Ha sigut també des de l’any 1990 professor de saxofon a l’Escola de Música.
Un bon grapat de xics i xiques entraren en la banda en 1980. Segons les nostres informacions ni més ni menys que setze, que per a l’època va ser una gran quantitat. Era el moment en acabava de crear-se l’Escola de Música i que començaven a notar-se els efectes del treball de la Junta Directiva de l’època, en el camí ja d’aconseguir ser una Societat Musical de prestigi. A partir d’aquest moment, la nostra banda consolidava el camí iniciat cap als grans èxits que s’aconseguiren a partir de 1983 al Certamen de València. Entraren en la banda en quatre tandes, excepte error o omissió involuntària, les següents persones: 21 de gener: Rubén Marqués Colomer i Vicent Oliver Domingo (trompetes), Adrián Esteve Colomina (trombó), Juan Luís Gimeno Roig (bombardí), Jesús Osca Ruiz (trompa), Martí Asensi Osca (oboé), Virgílio Camarasa Cléries, M. José Añó Alonso i M. Reyes Gimeno Añó (clarinets) Falles: Xelo Castells Colomina (clarinet) Estiu: Laura Osca García, Maite Gimeno Roig i Maria Teresa Gaya Ibiza (clarinets) i José Luis Plaza Guillem (fagot) 22 de novembre: Vicent Boïls Sais i Decoroso Beltrán Roig (saxos)
Virgilio Camarasa Cleries Començà els seus estudis musicals a Guadassuar, passant posteriorment al Conservatori Superior de Música de València on obté els graus mig i superior de clarinet. Ha perfeccionat els seus estudis amb professors com Joan Enric Lluna, Walter Boykens, Guy Deplus, Michale Arrignon, Enrique Pérez, etc. Va ésser membre del «quartet de clarinets Bellver» en el que va realitzar nombrosos concerts per Balears i la península. Ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de Tenerife i l’Orquestra Ciutat de Barcelona. Durant la temporada 2001-2002 formà part de l’Orquestra Simfònica de Balears, com clarinet ajuda de solista. Forma part de Psicofonies quintet de vent guanyador del primer premi en la modalitat de grups de cambra Art Jove 97 i del quartet de clarinets Ebony Quartet. Des de 1990 és professor músic de la Banda Municipal de Palma de Mallorca.
Cal destacar la pertinença a aquesta promoció de Reyes Gimeno, la primera xica que ha format part de la nostra banda durant vint-i-cinc anys i de cincs xics que han continuat vinculats al món de la música en diferents llocs d’Espanya. Són els següents, començant per la xica i continuant amb els demés per estricte ordre alfabètic:
Rubén Marqués Colomer Començà els seus estudis musicals a l’Escola de Música, continuant-los al Conservatori Superior de Música de València amb V. Prats i Joaquin Vidal. Amplià estudis amb B. Soustrot, M Benterfa, Maurice André, P. Tribaud i R. del Mote. Al 18 anys guanyà la plaça d’assistent solista a l’Orquestra Ciutat de Barcelona. En l’actualitat és trompeta solista de l’Orquestra de València i professor del al Conservatori Superior de les Illes Balears. També forma part de quartet Vesperale amb el que ha actuat diverses vegades a Guadassuar i amb el que va gravar el disc Toot Suite. Com a solista ha actuat amb l’Orquestra Simfònica de Madrid, de Lisboa, de Granada, Collegium Intrumentale, Virtuosos de Moscou, Reina Sofia i Tokio. Col·labora amb assiduïtat amb l’Orquestra de Cambra Joaquín Rodrigo, Orquestra de Cadaqués, Simfònica del Mediterrani, i del festival de Stressa (Itàlia).
Reyes Gimeno Des de la incorporació de les xiques a la nostra Societat Musical, ha estat la primera xica en arribar als 25 anys en la banda. En l’actualitat treballa en el departament d’administració d’una empresa tèxtil de Muro i la podem veure tots els divendres als assajos de la banda i a la majoria dels actes en que participem. Podem estar segurs que és una de les persones que més estima i viu la nostra Banda i la nostra Societat Musical.
Vicent Boïls Sais Comença els estudis musicals a la nostra escola amb Antonio Noguera i Fina Roig. Continuà els estudis al Conservatori Superior de València amb el professor Miguel Llopis, on obtingué el títol de Professor Superior de Saxofon i la Menció d’Honor al finalitzar el Grau Mitjà. Ha realitzat cursos de perfeccionament amb els professors D.Deffayet i S. Bichon entre altres.
Vicent Oliver Domingo Començà els seus estudis a la nostra Escola de Música, continuant al Conservatori Superior de Música de València, amb Vicent Prats i Vicent Campos. Amplià estudis
8
REVISTA DE LA
societat musical a la Universitat de Rochester (EEUU), Eastman School Of Music, amb els professors: Bàrbara Butler, Charles Geyer; a París amb Pierre Thibaud, professor de trompeta del Conservatori de París i amb Anthony Plog, exsolista de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles (EEUU). En 1991 va obtindre el 1r premi del Concurs de Jóvens Intèrprets, de Joventuts Musicals d’Espanya. Ha col·laborat en agrupacions com l’Orquestra Municipal de València, València Brass Quintet, Colegium Musicum de València, Rochester Philarmonia, Grup de Vent Mare Nostrum, Eastman Wind Acoble, Barcelona 216 i ha oferit recitals en diferents comunitats espanyoles. Ha impartit cursets i Màster Class en l’Escola de Música José Seguí, de Callosa d’Ensarrià (Alacant), en la Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat (València), en la Setmana Cultural de l’Escola de Música de Reus (Tarragona), en el Conservatori Superior de Música de Saragossa, a Cocentaina (València), a Tenerife... Actualment És trompeta assistentsolista en l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Hackelman, Meir Rimon, Adam Friedrich, Ifor James, etc. Ha sigut membre del Quintet de Vent i de l’Orquestra del Conservatori Superior de Música de València, de la Jove Orquestra Nacional de España, fundador del Quintet de Metalls Manuel Palau. Ha format part de diferents quartets de trompes i agrupacions de cambra i col·laborat amb l’Orquestra Nacional d’España, Simfònica de RTVE, Orquestra Municipal de València, Orquestra del Principat d’Astúries, Simfònica de Tenerife, Orquestra Simfònica Ciudad de Valladolid, Capella Reial de Catalunya i altres. Actualment i des de 1987 és membre de la Banda Simfònica Municipal de Madrid i ha estat component de l’Orquestra Simfònica de Madrid entre 1991 i 2004, agrupació a la qual segueix vinculat com a col·laborador.
Jesús Osca Ruiz Inicia els seus estudis en la nostra escola amb Joaquín Vidal, obtenint després al Conservatori Superior de València el Títol Superior de Trompa amb José Rosell. Ha assistit a diversos cursos de perfeccionament amb Francisco Burguera, Luis Morató, Vicente Zarzo, Philip Farkas, Daniel Bourgue, Ab Koster, Ian Godreau, Radovan Vlatkovic, Martin
discografia Dos DVD s’han editat amb motiu del viatge a Kerkrade. El primer, editat per una empresa holandesa especialitada, conté les imatges de l’actuació que la nostra Banda oferí al Rodahall de Kerkrade amb motiu del Certamen Mundial que es celebra cada quatre anys a aquella ciutat. El segón conté unes 1500 fotografies realitzades al llarg del viatge, aportades per tots aquells que han volgut participar,. Han estat sel·lecionades i editades per Josep Ribes, que amb una encertada i difícil selecció (ha arribat a tindre unes cinc mil fotos per a triar) i acompanyant-les de música, ha sabut aconseguir un muntatge divertit i que de segur serà un gran record per a tots els que participaren al viatge. Per cert, a més de l’edició del DVD de les fotos, el disseny de les caràtules que apareixen a al dreta, també és de Josep Ribes, al qui hem de felicitar pel seu excel·lent treball.
9
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 1995··· Dissabte 4 de març / Palau de la Música (València), 19.30 h. Rafael Mauricio West Side Story Robin Hood Guillermo Tell
Marxa Eslava El barberillo de Lavapiés Rapsòdia hongaresa nº 2 bis: Guadasuarense
Diumenge 18 de juny / Plaça Major, 22.30 h. / Concert de Corpus Lo cant del valencià Rosamunda (ob.) Simfonia Incompleta
Rienzi Gayaneh Guadasuarense
Divendres 30 de juny / Amfiteatre Zona Nord (Alcoi), 23 h. / XVII Setmana dels Barris Festival Preludi Chanson du matin Bolero (Ravel) Simfonia Nobilissima
Don Gil de Alcalá Suspiros de España El niño judío La Calesera bis: Bugambil Xavier el coixo
Diumenge 16 de juliol / Plaça Major, 23 h. / XVI Retrobem la nostra música Valencianeta Alma de Dios Movimientos cíclicos
Coplas de mi tierra Rituals i danses d’Algemesí El tambor de granaderos
Diumenge 6 d’agost / Pati del Col·legi Balmes / Festival de bandes (UNIÓ MUSICAL de CARLET)
Puenteareas Rituals i danses d’Algemesí Poema del foc
Dissabte 7 d’octubre / Església de l’Assumpció (Albaida), 23.45 h. / Cicle cultural de Bancaixa Virgilio Beltran La Torre del oro Hary Janos
Obertura festiva Metamorfosis sinfòniques Himne d’Albaida Himne de la Comunitat Valenciana
Diumenge 8 d’octubre / Patronato, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Candide (ob.) La Torre del oro Hary Janos
Obertura festiva Metamorfosis simfòniques Himne de la Comunitat Valenciana
Dissabte 16 de desembre / Patronato, 19.30 h. / Homenatge a Joaquín Vidal Brisas de Mariola Los Preludios Simfonia nº 2 (Barnes Chance)
Obertura cubana Un amaeicano en París Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana
10
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 1995··· FRANCESC ZACARÉS, 10 ANYS Quan en 1995, la junta directiva va decidir encomanarli la direcció de la nostra banda, Paco Zacarés no era un desconegut per als músics de Guadassuar. Ja feia uns anys que donava classe a l’Escola de Música i havia escrit per a la nostra banda Caribdis, l’obra amb que participàrem l’any anterior al Certamen de València a la màxima categoria, la Secció d’Honor. Nascut a Albal en 1962, en molts pocs anys com a director, havia dirigit ja la Unió de Pescadors del Cabanyal, la Societat Musical de Torís, la Primitiva de Paiporta i la Santa Cecília de Sedaví. En estos deu anys ha destacat com compositor de música escrita per a banda amb composicions com Díptic Simfònic, Iocundum, Exégesis o Valhalla, totes elles interpretades en diferents ocasions per la nostra banda. En concret volem remarcar les obres que en estos anys ha escrit especialment per a la nostra Societat com els pasdobles “Sant Roc”, “Unió Musical Santa Cecília”, “Guadsual·lia”, l’obra que aquest estiu hem estrenat al certamen de Kerkrade, o “Anacreón”, dedicada a la nostra Orquestra en el seu 10é aniversari. També ha realitzat transcripcions per a banda d’obres simfòniques, algunes d’elles especialment per a la participació en algun certamen com Metamorfosis simfòniques de Hindemith o Till Eugenspiegel de Strauss. Baix la seua direcció la nostra banda ha obtingut dos segons premis al certament d’Altea (1996 i 1999), el 1r premi als certamen de Murcia (2003 i de Campo de Criptana (2004) i la medalla d’or al recentment celebrat a Kerkrade. També hem realitzat els viatges per França (1998) i Itàlia (2001). Ha sigut membre del jurat del Certamen Provincial de València (1995), i de la Comunitat Valenciana (1996) i del premi de composició per a banda de Corciano (Itàlia, 2001). També ha aconseguit premis de composició per a Banda a Kerkrade (1995), 1r. Concurs de Composició per a Dolçaina i Banda dAlgemesí (1999), Corciano (Itàlia, 2000), Castro Urdiales (Cantabria, 2001) i Alacant (2002), així com al International Trumpet Guild (1999). En l’actualitat, a més de dirigir la nostra banda i impartir classes a l’Escola de Música, és professor d’Harmonia i Anàlisi al Conservatori Professional de Torrent.
Carla Castells Salom, Teresa Añó Castelló i Clara Añó García (flautes); Maria Pilar Rosell Masip, Catibel Camarasa Cleries, Gema Añó Montalvà, Carolina Valero Moya, Irene Mancebo, Angela Esteve Jornet, María Perales Martínez i José Cleries Díaz (clarinets); Vicente Barberà Noguera (saxo); José Niclós Camarasa (fagot); Joaquín Alonso Gimeno i Francisco Olmos Miravalls (trompetes); Fina Gimeno Torres, Lídia Cucarella Montalvà, Andrés Ortega García i Mara Vidal Vila (percussió) i Victoria Pastor Olmos (violí). Enguany, els nou que queden organitzaren un passacarrer previ a l’oficial del dia del Crist i es féren de nou la foto oficial a la porta de l’Ajuntament amb el director actual. Són Teresa Boïls Gimeno (oboé); Maria Pilar Rosell Masip, Catibel Camarasa Cleries, Gema Añó Montalvà i José Cleries Díaz (clarinets); Joaquín Alonso Gimeno (trompeta); Fina Gimeno Torres i Lídia Cucarella Montalvà (percussió).
MÚSICS 1995-2005 Vint-i-dos xics i xiques, que majoritàriament havien triat instruments de fusta, s’incorporaren a la banda i l’orquestra l’any 1995 (foto pàgina 10). Els va acompanyar Damián Miñana Osca amb la tuba, doncs es va incorporar eixe any amb la tuba després d’uns anys d’haver deixat la trompa. Varen ser la última promoció que entrà en la banda amb don Joaquín Vidal. Els seus noms són els següents: Teresa Boïls Gimeno (oboé); Carla Otero Colomina,
11
REVISTA DE LA
societat musical
III Curs de música antiga a Guadassuar de Pedra amb Música de Cambra, i a l’Auditori escoltant òpera. Els interessats i interessades han aprés i gaudit de escoltar un tipus de música que no es programa habitualment.
Per tercer any consecutiu s’ha portat a cap al nostre poble el Curs de Música Antiga. A pesar de ser agost i fer calor, han assistit al curs en els seus diferents apartats un total de 82 alumnes. Eixos números els podem completar apuntant que al Consort del Renaixement es juntaren 5 cornetes, 5 sacabutxos i 2 baixons, instruments estos últims que no teníem el passat any. Esta xifra tan elevada no és gens habitual en els cursos sobre la matèria. A l’Orquestra participaren un total de 10 violins, molts més a que les dos edicions passades. Cal destacar que entre ells hi havia molts joves que treballaven per primera vegada este tipus de repertori i d’esta manera.
Quaranta-dos dels participants han obtingut un certificat de 30 hores del CEFIRE d’Alzira. S’ha produït un interessant contacte entre els músics que ja porten més temps en el món de la música antiga i els que s’apropen per primera vegada. I finalment, tot l’alumnat foraster i el professorat i conferenciants han comprovat com és el nostre poble i la nostra gent, de què som capaços, perque el curs és un gran aparador que mostra el poble a tots ells, amb tot el positiu i el negatiu que tenim.
Una de les novetats de la present edició fou la inclusió de la música de cambra per a que pogueren participar de manera activa intérprets que no cabien en el Consort ni el l’Orquestra, participant en l’Audició final participaren un total de 8 grups. L’altra novetat fou la inclusió de 4 conferències d’allò més variades amb temes no massa comuns (La notació musical a l’Edat Mitjana, Dansa del Renaixement, La música i la glossa en El Quixot i Retòrica musical), les quals tingueren una gran resposta a pesar de programar-les, per allò d‘evitar el calor, a les 10 del matí en plenes vacances. (Per cert, l’Ajuntament podria posar aire condicionat a la Biblioteca). També es va portar a cap una visita guiada a l’Església amb les sempre interessants explicacions d’Enric Mut, a la que assistiren persones del poble i de fora.
Tot s’ha portat a terme gràcies al patrocini de l’Ajuntament, la feina de la comissió organitzadora i la valuosa col·laboració de nombrosos membres de la Societat Musical. Des de la nostra Revista, animem eixos organitzadors, que són qui suporten la major part del pes, per que la cosa vaja cada vegada a més, i convidem els músics i interessats que encara no han acudit mai o no s’han enterat, a que la pròxima edició no es perden res del que s’organitze.
Al final, el públic (una mica menys nombrós que el passat any) ha gaudit de tres concerts un tant especials: l’Església amb instruments del Renaixement, a la Casa
Dos moments de les actuacions a l’Auditori i a l’església. En portada, un moment de l’actuació a la Biblioteca.
12
REVISTA DE LA
societat musical
NOTÍCIES el passat 29 d’octubre on actuà la Simfònica de Viena, poguérem contar un total de 21 espectadors de Guadassuar (si no ens hem deixat a ningú). Segur que de cap altre poble hi havia tants espectadors.
Excepcionalment només una
rectificació al número anterior de la Revista: A l’última pàgina, baix la foto del concert a Avinyó, posa 1988 i era 1998.
Premis Euterpe. Per segon any consecutiu el Curs
Palau de les Arts. Per al concert inaugural del
de Música antiga ha estat nominat per als premis Euterpe que concedeix la Federació de Societats Musicals. I per segon any consecutiu no li l’han donat. També el que més importa és el curs en sí i no els premis.
tan nomenat edifici que va tindre lloc el passat 8 d’octubre es va fer una selecció de músics valencians professionals en diferents llocs inclús de l’estranger. Tenint en compte que alguns organismes no cediren els seu músics per a l’acte, com per exemple l’Orquestra de València, on hi ha 4 guadassuarencs, a aquell concert inaugural que va dirigir Zubin Metha i Garcia Asensio hi havia dos músics de la nostra Societat Musical, Vicent Fuertes (de l’Orquestra de Sevilla), i Gustavo Canet (del Conservatori Superior de València), curiosament els dos, instruments de corda. Sabem que altres van a presentar-se a les proves convocades per a la nova orquestra de l’Òpera. Sort i ànim per a tots ells encara que el nivell exigit és molt alt.
El Taller de Lutheria Sergi Martí d’Alzira mereix una menció especial pel detall que va tindre en cedir gratuïtament a la Banda 6 violoncels els dies previs al certamen de Kerkrade per a que pogueren assajar després d’haver-los enviat dies abans per carretera. No hem inclòs esta referència al número especial de la revista del viatge (repartida només als músics) per a que s’enterara més gent com a mostra d’agraïment. Curiositats.
De les distincions i premis que l’Ajuntament de Guadassuar atorgà en el concert del 9 d’octubre, cal comentar que dels dos personatges de l’any, un ve del món de la música (Enrique Cucarella, director del cor Mestre Cuevas) i l’altre, que ve de l’esport, ha sigut membre trompeta de la nostra Societat Musical, Juan Enrique Vallés. També diversos premis literaris foren per a joves músics: Quique Roig i Patrícia Esteve Redondo.
Solistes.
Dos músics de Guadassuar membres de l’Orquestra de València han interpretat concerts com a solistes últimament amb eixa, la seua agrupació. El 28 d’octubre Rubén Marqués va interpretar el concert per a trompeta i piano de Shostakovitx, i el 25 de novembre Luisa Domingo va fer el concert per a flauta i arpa de Mozart.
Aficció. Algun dia parlarem més detingudament de
Altres concerts. La Rondalla “Vicentico el Ceguet”
tot el que porta darrere la Societat Musical: enterar-se d’oposicions, participar en..., quedar per a anar a escoltar concerts, etc. Per exemple, al primer concert “dels grossos” de la nova temporada del Palau de la Música,
va portar a cap el passat 16 d’octubre un concert homenatge al membre de la mateixa desaparegut recentment Jaime Pérez. El 5 de novembre va actuar a l’Auditori la Banda de Veterans de la Ribera.
LA MÚSICA TRADICIONAL A L’ESCOLA (i II) Del 10 al 19 del passat febrer es portaren a cap les “IV Jornades de Guadassuar” dedicades ara a “Llengua i tradicions”. Entre les ponències, hi hagué una sobre música tradicional a càrrec de Vicent Torrent que reproduïm pel seu interès i caràcter innovador sobre un tema poc present als estudis reglats dels conservatoris. Un text per a llegir-lo en calma. Per la seua extensió publicàrem la primera part a la revista anterior, deixant per a aquesta revista el final de la ponència. 4. L’EDUCACIÓ MUSICAL A L’ESCOLA No cal dir que, en bé de tots, l’enorme quantitat d’informacions diverses que arriben a tot tipus de persones és enriquidora i eixamplen les capacitats d’entendre diversos codis. També cal dir que la pressió per prestigiar i desprestigiar uns o altres continguts culturals, ve de lluny i continua exercint-se feroçment sobre la població.
Les programacions escolars poden proposar qualsevol objectiu i qualsevol contingut per a les criatures. Ells són esponges i, amb una miqueta de gràcia, el mestre pot fer-los beure un o un altre beuratge. Qualsevol cosa. Qualsevol cosa es, a més, digerible en la nostra civilització actual. Per a qualsevol aprenent: siga xiquet-alumne, siga gran-autònom.
13
REVISTA DE LA
societat musical Per això cal fer allò què és possible: proposar a les criatures, des del sistema educatiu, unes propostes culturals concretes i determinades com, per exemple cançons tradicionals que ells aprendran amb diversió. És així de simple. I una vegada apreses, aquestes cançons passaran a formar part del patrimoni personal i sentimental dels educands. Una altra qüestió és la formació musical. Això és un tema complicat de plantejar, tal com seria desitjable. És molt complicat de proposar a la comunitat educativa en general. És molt complicat de proposar al col·lectiu d’educadors musicals; potser, mes encara. Però no és complicat reflexionar sobre el tema: sobre el tema tal com seria desitjable. Ni és complicat tampoc formar musicalment els xiquets, fins i tot en les formes musicals més rares. No és complicat per als xiquets que són esponges, si se’ls proposen les coses de manera clara i immediata. La complicació rau en primer lloc en l’ensenyant: si l’ensenyant no sap o no domina allò que ha d’ensenyar. En segon lloc, en l’ambient social, on no estan presents ni estan en ús les formes musicals que tractaríem d’ensenyar. Hi ha formes musicals en la nostra tradició, que encara estan vives en alguns sectors de població. Altres, van evaporant-se a poc a poc. Són formes musicals que estan fora del sistema sonor occidental i que són difícils per a la gent normal, ja colonitzada; més difícils encara per als que han assolit una formació musical. Posaré dos exemples de formes musicals de la nostra tradició, que són especialment complicades. Les posaré com a exemples límit, pensant que hi ha altres formes musicals tradicionals i altres propostes possibles en el sistema educatiu musical que, sense ser tan complicades, difereixen encara dels continguts de l’actual cultura musical fins al punt que avui són difícils d’acceptar per a una proposta curricular. Aquells dos exemples: El primer, la forma d’afinació temperada que només es conserva al país en sectors reduïts de població i en nivells mes o menys definits. El segon, les formes rítmiques irregulars, conegudes com a ritmes aksak en les tradicions balcàniques i que estan presents en la nostra tradició. Per molt impossible que semble introduir aquests dos elements de llenguatge musical en l’educació musical a l’escola, sempre podem trobar accions que puguen encomanar als alumnes una miqueta de contacte amb aquestes formes exòtiques tant per als xiquets com per als ensenyants. El mètode comença per la imitació. La imitació -què ha estat el vehicle de la transmissió oral en les cultures tradicionals- demana en primer lloc, sentir els models musicals: audicions. El segon pas serà una sèrie d’exercicis preparats per especialistes en el tema i d’aplicació més o menys possible per un mestre no especialista.
Hi ha altres elements musicals de la tradició no tan complicats, que podrien aplicar-se amb més facilitat per l’educador musical no especialista en llenguatge tradicional. Un exemple que està en marxa des de fa anys és la utilització de la flauta dolcainera en compte de la flauta de bec que es treballa en les escoles. El flabiol valencià o flauta dolcainera té una digitació diferent i respon de forma natural a gran quantitat de melodies tradicionals, que són difícils d’interpretar amb la flauta de bec en ús. En general, ensenyar cançons tradicionals -o fer sentir cançons tradicionals- ja aporta elements de llenguatge, encara que no massa, a causa de la transformació estilística que 1’educador musical inevitablement aportarà. Hi ha, però, uns altres aprofitaments didàctics. Cite com a exemple un estoig amb quatre cassettes i quatre quaderns que contenen audicions de música tradicional provinents de la Fonoteca de Materials i, per tant, interpretada pel poble. Aquest material ofereix exercicis d’educació musical en general i altres exercicis que van configurant unes unitats didàctiques amb continguts de diferents tipus. El mateix mestre pot construir les seues unitats didàctiques adaptades a les necessitats concretes a partir de cançons tradicionals. Els propis temes d’algunes cançons donen lloc a l’explicació de situacions socials i de convivència. En matèria lingüística, l’audició de cançons interpretades pel poble, ofereix múltiples possibilitats per a l’aula: els diferents accents, els dialectalismes o castellanismes enfront de l’expressió correcta equivalent. Un exemple d’intervenció seria la composició de textos sobre un model i les seues variants d’allò que es coneix com a romanç, de cec o «xiste», una estructura tradicional molt curiosa per a fer narracions de qualsevol mena (com a exemple el Romanç de cec del disc Quan el mal ve d’Almansa d’Al Tall). Un material molt valuós que es va elaborar per Xavier Ahuir i es va treballar durant alguns cursos escolars des del programa Tallers de Música Popular de la Conselleria de Cultura és Instruments de música tradicionals valencians construïts en canya (quadern i casset). La mateixa campanya troncal del programa Tallers de música popular ofereix encara la possibilitat de treballs escolars puntuals entorn a la recopilació de música tradicional. Per finalitzar, cal tenir en compte les publicacions de cassettes i CDs amb música per a infants que s’han produït al país al llarg dels anys. No és un material abundós, però, en moltes ocasions es comprova que aquestes publicacions no són conegudes per molts educadors.
14
REVISTA DE LA
societat musical
Escola de Música de la
Societat Musical Guadassuar
Per tal d’aclarir de manera esquemàtica els estudis que es poden cursar a la nostra Escola de Música, presentem el següent quadre. Cal remarcar, donades algunes confusions sorgides, que enguany s’han eliminat els torns infantils de 3 i 4 anys degut a que no hi havia suficients alumnes i el fet de mesclarlos ocasionava grups massa heterogenis per a que pogueren funcionar satisfactòriament. Així, només es poden matricular alumnes a partir de 5 anys. Els que en tenen menys i ja estaven matriculats continuaran per haver començat i no ser procedent traure-los fora.
INICIACIÓ BACH (5 anys) INICIACIÓ MOZART (6 anys) INICIACIÓ BEETHOVEN (7 anys) 1r LLENGUATGE MUSICAL 1 1r INSTRUMENT 2n LLENGUATGE MUSICAL 2n INSTRUMENT 3r LLENGUATGE MUSICAL 3r INSTRUMENT 1r CONJUNT VOCAL 2 AMB TOTES LES ASSIGNATURES APROVADES, INCORPORACIÓ A LA BANDA JOVE O A LA JOVE ORQUESTRA 4t LLENGUATGE MUSICAL 4t INSTRUMENT 2n CONJUNT VOCAL BANDA JOVE / JOVE ORQUESTRA 3 5é LLENGUATGE MUSICAL 5é INSTRUMENT BANDA JOVE / JOVE ORQUESTRA 6é LLENGUATGE MUSICAL 6é INSTRUMENT BANDA JOVE / JOVE ORQUESTRA AMB TOTES LES ASSIGNATURES APROVADES, INCORPORACIÓ A LA BANDA GRAN O A L'ORQUESTRA DE CAMBRA POSSIBILITAT DE FER LA PROVA D'ACCÉS DE GRAU MITJÀ A UN CONSERVATORI (CARCAIXENT, VALÈNCIA...) O DE CONTINUAR ELS ESTUDIS A L'ESCOLA DE MÚSICA (HARMONIA, ANÀLISI...) I FER MÉS AVANT LA PROVA D'ACCÉS A QUALSEVOL CURS DE GRAU MITJÀ (NO NECESSÀRIAMENT A PRIMER). 4
1
Per a matricular-se de primer de llenguatge musical s’han de tindre 8 anys, s’haja cursat Iniciació Beethoven o no. 2 Per a passar d'un curs qualsevol al següent hauran de tindre's totes les assignatures aprovades (inclòs Conjunt Vocal o Banda/Orquestra Jove), excepte si l'instrument va un curs darrere del llenguatge musical. 3 Com a assignatura que és, l'assistència a la Banda o Orquestra Jove és obligatòria i qualificable. 4 Des del curs 2003-2004 existeix la possibilitat d'obtindre un Certificat de Grau Mitjà a qualsevol conservatori oficial. Es pot obtindre cursant en ell els estudis corresponents o preparant-se a l'Escola de Música.
15
HORARIS DE L’ESCOLA DE MÚSICA CURS 2005-2006 ASSIGNATURA
CURS
DIES
HORARI
Mozart Beethoven A
DILLUNS i DIJOUS DILLUNS i DIJOUS DIMARTS i DIVENDRES
de 18.30 a 19.30 de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 18.30
Beethoven B 1r A
DIMARTS i DIVENDRES DILLUNS i DIJOUS
Sala de Juntes 2
1r B
DIMECRES i DIVENDRES DIMECRES i DIVENDRES DILLUNS i DIJOUS
de 18.30 a 19.30 de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30 de 17.30 a 18.30 de 18’30 a 19’30 de 19.30 a 20.30 de 20.30 a 21.30 de 18 a 20 de 20 a 21 de 20.30 a 21.30 de 5 a 6 i de 20 a 21
DIMARTS
de 10 a 12
7
1r
DIJOUS
2n
DIJOUS
de 17.30 a 18.30 de 18.30 a 19.30
Bach INICIACIÓ MUSICAL
AULA
PROFESSOR /A
Sala de Juntes
PEPE GIMENO RIBES
Sala de Juntes INMA CALPE
LLENGUATGE MUSICAL
1r C 2n A 2n B
DILLUNS i DIJOUS
3rA
DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS I DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIVENDRES
3rB 4t 5é 6é Adults A Adults B
DIMARTS DIJOUS DIVENDRES
ANÀLISI I HARMONIA
CONJUNT CORAL
-
TERE RIBERA
2 2
SALVA ORIOLA
ASSIGNATURA
1 1 1
JOSEP RIBES
1 1 7
PACO ZACARÉS
tots tots tots tots
AULA GRAN
DILLUNS DILLUNS i DIJOUS DIMARTS
de 17.30 a 21 de 18.30 a 20.30
4 5
de 16 a 21
8
DILLUNS i DIJOUS DIMECRES DIMARTS DIVENDRES
de 17.30 a 20.30
8
de 17.30 a 19.30 de 18.30 a 21.30 de 16.30 a 19
8
DIMECRES
de 17 a 21
3
DIMECRES
de 17 a 19.30
4
DIVENDRES
de 16.30 a 20.30
8
DIVENDRES DILLUNS
de 17 a 21 de 18.35 a 20.15
8 6
DIVENDRES
de 15.50 a 19.30
DIJOUS DIVENDRES DIMARTS
de 17.15 a 19.30 de 16.45 a 20.30 de 18 a 21
tots
DIMECRES DIVENDRES
de 15 a 16’20 de 15’20 a 21
AULA GRAN AULA GRAN
GUITARRA
tots
DIMARTS
de 17 a 21
4
PIANO
tots
DIMARTS
de 17 a 21
7
ORQUESTRA (BANDA JOVE)
tots
DISSABTES
de 12 a 14
AULA GRAN
tots FLAUTA tots tots OBOÈ CLARINET
tots
FAGOT
tots tots
SAXÒFON TROMPA
tots tots
TROMBÓ, BOMBARDÍ i TUBA
tots
TROMPETA
tots
TERE RIBERA PACO ZACARES
LOURDES CASTELL
AULA 2 4 3 3 3 4
PERCUSSIÓ 7
HORARI
de 9.30 a 13 de 4.30 a 7.45 de 18 a 20 de 9 a 14 de 10 a 12 de 17.30 a 19.30
2 2
DIES
DISSABTE DIVENDRES DIMECRES DIJOUS DISSABTE DIJOUS
VIOLÍ VIOLONCEL CONTRABAIX
1 AMPARO OLIVER
CURS
PROFESSOR /A JOSEP RIBES NICOLÁS BAY JOSEP RIBES PACO LLUCH DOLORES CALATAYUD NICOLÁS BAY TERE RIBERA VÍCTOR ESTARELLES INNO SIGNES
tots
3
6
JUANJO CHORNET JULIO ROIG AMPARO OLIVER PACO GIMENO VICENT OSCA JAVI BOÏLS
MOISÉS BOÏLS LUIS OSCA JAVI GIMENO ASUN BARRIOS OLGA PEIROTEN SALVA ORIOLA i PACO GIMENO
REVISTA DE LA
societat musical
LA BANDA DE MÚSICA DE GUADASSUAR EN LA DÈCADA DELS ANYS 1950 constituïda la nova com seguix: Leopold Vidal Plaza com En la dècada dels anys 1950 els modestos recursos a president, Vicent Vidal Plaza com a secretari, Josep econòmics que disposava la banda de música no Gimeno Montalvá com a dipositari i com a vocals Joaquim permetien que es realitzara l’anhelada renovació del vell Gimeno Jornet i Josep Camarasa Barrachina. instrumental. En retirar-se de la banda, per La decepció que va rebre la la seua delicada salut, com a banda en el certamen de la Fira músic i sots-director el mestre de Juliol de València, els anys 1948 Agustí Roig Cerveró, es va fer i 1950, desqualificada en el primer, càrrec de la sots-direcció Evarist com ja es va explicar en el númeRoig Añó. ro 27 de la Revista de la Societat Per unanimitat és nomenat Musical, i en el segon sense cap Director Honorari Reginaldo premi, va motivar que es Barberá Jornet, que va guanyar prenguera la decisió de no assistir, les oposicions de sergent músic de de moment, a cap certamen, acord l’Exèrcit a Alacant (un any després que va prevaldre fins a 1968, quan tinent director a Melilla) el qual va l’inoblidable Vicent Esteve Bou va ser flauta solista de la banda i un animar als músics a participar en exemple per als músics de el certamen de Dénia, on se li va Guadassuar per la seua tenacitat i concedir el segon premi. vocació en els estudis. Malgrat tot, la banda no A l’Escola de Música hi havia quedà en la rutina, superant-se nombrosa matrícula d’alumnes i es amb la dinàmica trajectòria que temia que no es poguera atendre va seguir amb l’ingrés de joves degudament per la salut del músics que anaven rellevant els professor municipal Agustí Roig i veterans d’avançada edat. La les freqüents absències del direcplantilla de la banda estava tor Virgili Beltrán Cleries, per les composta en 1951 de 50 places, gires que realitzava l’Orquestra dels quals, al final de la dècada, Municipal de València, on actuava amb les baixes que es van produir com a trompeta solista sota la per jubilacions, defuncions i altres direcció de José Iturbi. Es va acormotius, només quedaven 23. dar posar un auxiliar en l’Escola, a L’any 1960, la plantilla la Agustín Roig (flauta), autor de compte del pressupost que componien 45 places, per tant l’article, i Vicente Ortega (bombardí) l’Ajuntament assignava a la bans’havien renovat 22 músics. en una foto de gener de 1953. da, nomenant-se el fill del mestre Un altre aspecte positiu de la Roig, que havia convalidat els banda va ser l’elevat nombre de estudis de solfeig i altres assignatures musicals en el concerts que celebrava anualment, en total 165 durant Conservatori de València. L’empresa Cine el decenni, la qual cosa ajudava a mantindre un nivell Guadassuarense, coneguda popularment “El Clarín”, artístic prou acceptable, malgrat la deficiència instrumenregalava totes les setmanes, als alumnes Escola de Músital, i contribuí per a què la banda fóra sovint contractada ca, deu entrades per a les sessions de cine dels diumenges. per a donar concerts i actuar en les festes d’altres poblacions. 1953, 10 de juliol. Virgili Beltrán figura com a vocal del jurat del Certamen de la Fira de Juliol de València. Esdeveniments de major relleu durant el decenni. 18 de juny. Mor en el camp, per un llamp, el jove músic 1951. El 9 de novembre de 1951, reunida la banda clarinet, Josep Oliver Lafarga,el qual havia d’interpretar en assemblea plenària, es va anomenar nova Junta Diuns dies després, en el concert de la festa del Corpus, el rectiva que substituïa a la que venia presidint des de solo del “Larghetto del Quinteto en La” de Mozart. 1943, amb meritòria labor, Antoni Gimeno Lledó, quedant
17
REVISTA DE LA
societat musical 1955. El 29 de març va morir, als 56 anys d’edat, el mestre Agustín Roig Cerveró. La banda de música l’acompanyà en el sepeli, interpretant diverses marxes fúnebres. Roig va ser el primer estudiant de música de Guadassuar que va convalidar estudis musicals en el Conservatori de València. Era condeixeble de Manuel Palau, Daniel de Nueda i Leopoldo Magenti. Destacà com a pianista i va ser professor de l’Escola Municipal de Música i director de la banda de música a Canals, passant després a l’Escola de Música del seu poble. Va compondre un centenar de peces musicals de distint gènere. En els concerts d’estiu foren molt aplaudits els trompetes Vicent Ribera Llopis i Germà Roig Boils per la seua brillant interpretació de “Las dos comadres” de Labit y altres obres de trompeta.
Composicions de Reginaldo Barberá: “Gran Vals” i les marxes de processó “Inmaculada” i “Las Siete Palabras”. Agustí Roig Barrios (text i fotos)
Agustí Roig Cerveró
1956. 16 d’agost. Dirigeix el concert de la festa de l’Assumpció Reginaldo Barberá Jornet, tinent director de la Banda d’Infanteria Sevilla 40 de guarnició a Cartagena. En la festa de Santa Cecília els músics van dedicar un càlid homenatge al mestre sots-director de la banda Evaristo Roig Añó. Fou director de la banda Ateneu Mercantil en les dos primeres dècades del segle XX i després d’emigrar uns mesos als EEUU va tornar a la seua terra, fent-se càrrec de la direcció de la banda de la Llosa de Ranes. Compongué diversos pasdobles.
LEVANTE 1 de septiembre de 1953 GUADASUAR ÉXITO DE LOS CONCIERTOS DE VERANO Se vienen celebrando todos los años, al aire libre, en la plaza del Caudillo, por la banda Unión Musical de Santa Cecilia, las clásicas serenatas; serie de conciertos, diez en total, que tienen lugar los domingos siguientes a la fiesta del Santísimo Corpus. Los conciertos de este verano han alcanzado un éxito extraordinario, dado el selecto repertorio de obras presentadas, entre las que han figurado con preferencia las composiciones más genuinas de los autores españoles, contribuyendo también a su brillantez la excelente interpretación de los jóvenes músicos, sugestionados por la genial dirección de don Virgilio Beltrán Cleries. Han sobresalido las actuaciones de los solistas Arturo Pastor, clarinete; Joaquín Ribera, oboe; Elías Oliver, trombón; Vicente Ribera Llopis, de 13 años, Joaquín Gimeno, fiscorno; trompeta solista de la banda de Joaquín Beltrán i José Guadasuar Esteve, saxofones; Damián Osca i Abelio González, trompas, y Vicente Esteve, bombardino. Pero, entre todos, ha tenido una brillante intervención el trompeta solista Vicente Ribera Llopis, que a su corta edad, 13 años, se ha revelado con un ins-tinto i sensibilidad musical admirables, que le avaloran como excelente y seguro ejecutante. El subdirector, don Evaristo Roig Añó, ha dirigido los conciertos. A. ROIG BARRIOS
1957. La banda és contractada per primera vegada per la comparsa “Andalusos” d’Alcoi, actuant en les festes de moros de dita ciutat fins al 1968, quan va passar a Villena contractada per “Moros Berebers”. Després de dirigir la banda en les festes d’Alcoi es jubilá, com a músic solista i sots-director, el mestre Evaristo Roig Añó. Presidix i assistix a tots els actes de la festa de Santa Cecília el Reverendissim Pare Vicente Roig i Villalba, bisbe titular d’Arad i vicari apostòlic de Valledupar (Colòmbia), Fill Predilecte de Guadassuar. Va predicar l’homilia el P. Benedicto, carmelita descalç. Cantà la missa el Cor de l’Escola de Música. 1958. Al juliol va dirigir per primera vegada un concert de la temporada d’estiu el nou sots-director Agustí Roig Barrios. Obres incorporades al repertori de la banda en el decenni: “El Amor Brujo” (Ballet) de Manuel de Falla; “Marcha Burlesca” de Manuel Palau; “Guillermo Tell” (Obertura) de Rossini; El “Tambor de Granaderos” (Obertura) de Ruperto Chapí; “1812” (Obertura) de Tchaikovski; “El Pilar de la Victoria” (Gran Jota) de J. Gómez. Composicions de Virgili Beltrán. En el concert de Santa Cecília de de 1952, s’estrenà la marxa “Edimburg”, inspirada sobre la ciutat del Regne Unit on actuà l’Orquestra Municipal de València. En la processó de la festa de Santa Cecilia de 1958, s’estrenà la marxa regular “Virgen de la Misericordia” dedicada a la patrona de Guadassuar i per a les processons de Setmana Santa, compongué l’any 1960, la marxa fúnebre “Pasión de Cristo, confórtame”
(original aportat per la familia Ribera Boïl)
18
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol liana” amb les seccions internes ràpida-lenta-ràpida. Des de l’època de Mozart els compositors introduïren un canvi important, relacionant més els temes i l’ambient de l’obertura amb l’obra que anava a continuació. D’esta manera anticipaven al públic el caràcter de l’argument de l’òpera (dramàtic, satíric, seriós, etc.).
El concert de santa Cecília d’enguany ha estat pensat com un concert d’obertures, amb obres de Rossini, Wagner, Weber i Beethoven. Per entendre millor el programa, cal tindre clars alguns conceptes musicals.
Obertura
Obertura de concert
Entenem per obertura una “peça d’apertura” instrumental, composta com introducció a una obra dramàtica com una òpera o un oratori, o com a peça de concert independent. Les primeres obertures operístiques eren poc més de fragments de fanfàrries interpretats per a cridar l’atenció del públic i avisar de que l’òpera anava a començar. Gradualment anaven elaborant-se més i a finals del segle XVII dos tipus d’obertura eren els qui marcaven la norma. La primera com “obertura francesa” amb les seccions lenta-ràpida i l’altra com “obertura ita-
És una peça independent per a ser interpretada en concert sense tindre cap relació amb una òpera, per exemple Egmont de Beethoven. Altres s’han compost per a celebrar esdeveniments com l’obertura1812 de Txaikovsky (per a celebrar la derrota de Napoleó a Rússia).
Ludvwig van Beethoven (1770–1827) Ludwig van Beethoven ha estat un dels més grans compositors que ha donat la història de la música. Beethoven va néixer en una família humil. En la seua infantesa va ser tractat amb molta severitat pel seu pare perquè el volia convertir en un nen prodigi com Mozart. Sembla que el lligava al piano, obligant-lo a practicar sense aixecar el cap i, amb el seu primer professor de piano, Tobias Pfeiffer, molt amic del seu pare, el despertaven i el feien tocar tota la nit fins que es feia de dia. Des de molt jove, als vint-i-sis anys, va començar a notar els símptomes de la sordesa que més endavant esdevindria total. Una pneumònia va acabar amb la seva vida el 26 de març de 1827. Més de 20000 persones van anar a l’enterrament. Entre ells es trobava en Franz Schubert, gran admirador de Beethoven i a la ciutat de Viena, aquell dia no es van obrir les escoles. Beethoven va ser un artista molt complet, precursor del Romanticisme, la seva extensa producció inclou tots els gèneres musicals: sonates, concerts, òperes, quartets i evidentment les seus nou simfonies. Va composar nombrosos Lieder amb text de diferents autors, com Goethe i Schiller, als que va conèixer personalment.
19
REVISTA DE LA
societat musical
El caçador furtiu
Egmont
Òpera en tres actes estrenada en Berlín en 1821. En ella Max, un aprenent de monter (caçador reial) vol guanyar la competició de tir i al mateix temps la mà de Agathe, filla del monter major (cap dels caçadors del rei). Kaspar, un altre aprenent s’ofereix a fer pràctiques de tir amb ell per a ensenyar-li els secrets de fabricació de les bales per a que no fallen mai. Al arribar al lloc Max troba a Kaspar amb una altra persona, Zamiel (que és el diable a qui Max ha venut la seua ànima). Fonen set bales de plata però la setena la controlarà el diable. Quan la competició està acabant i les sis primeres bales han acabat amb blanc, la setena controlada pel diable va cap a Agathe. En l’últim moment la bala és desviada cap a uns arbres matant a Kaspar que ho mirava tot, amagat. Finalment es descobreix que Max és innocent i que tot ha sigut obra del diable i que Kaspar ha caigut en la seua pròpia trampa.
Basada en la vida de Lamoral, comte d’Egmont (15221568), polític i general flamenc. Com a general de l’emperador Habsburg Carlos V, logrà vèncer als francesos en San Quintí (1557) i Gravelines (1558), lo que el converti en un famós heroi. Felipe II, rei d’España, el nombrà estatúder (governador) de Bravante, d’Artois, i membre del Consell d’Estat. L’escriptor alemany Goethe, màxima figura del romanticisme alemany, utilitzà alguns incidents de seua vida com a base per a la seua obra teatral Egmont (1788), per a la que Ludwig van Beethoven composà la música i també aquesta obertura de concert..
Carl Maria von Weber (1786-1826) Tingué com a professor, entre altres, al compositor austríac Michael Haydn, germà de Joseph Haydn. La fama de Weber es deu principalment a tres òperes: El caçador furtiu (1821), Euryanthe (1823) i Oberón (1826). Amb El caçador furtiu, basat en el folklore nacional alemany i en una combinació d’elements llegendaris i sobrenaturals, Weber creà l’escola romàntica d’òpera alemanya. L’òpera Oberón, que fou un encàrrec per la Covent Garden de Londres amb un llibreto anglés, obligà a Weber a estudiar esta llengua. Richard Wagner afirmà que mai havia existit un músic més alemany que Weber. Fou autor de dos simfonies, cançons, dos concerts per a piano, cantates, misses i música per a piano, com la famosa Invitació a la dansa (1819). Els seus dos concerts per a clarinet (tots dos de 1811) son peces obligades en el repertori d’este instrument.
Gioacchino Rossini (1792-1868) És autor de 37 òperes, des de Demetrio i Polibi (1806) fins a Guillem Tell composta als 37 anys (1829). Sense cap dubte la més famosa de Rossini és El barber de Sevilla, escrita a Roma en 1816. Altres òperes seues que figuren en el repertori actual són Italiana in Algeri (1813), Il turc in Itàlia (1814), La Cenerentola (1817), Semiramide (1823) i Comte Ory (1828). Les òperes de Rossini van ser les últimes compostes dins de l’estil italià d’opera buffa (òpera còmica). Lleugeres i animades, la seua música destaca per les seues característiques còmiques. Rossini utilitzava el bel canto per a crear melodies alegres de gran brillantor i emotivitat.
20
REVISTA DE LA
societat musical
El barber de Sevilla Estrenada al teatre Argentina de Roma el 20 de febrer de 1816. El comte Almaviva coneix en Madrid a Rosina (una jove bellísima) i la segueix fins a Sevilla per a conquerir-la. Rosina viu a Sevilla amb el seu tutor Bartolo (doctor en medicina) qui la té aïllada per a llevar-li l’herència. Amb l’ajuda de Figaro (barber a Sevilla que te entre els seus clients a Bartolo), el comte Almaviva aconsegueix entrar i rescatar a Rosina. A la fi es casen però Bartolo aconsegueix fer-se amb l’herència de Rosina
La gazza ladra (La garsa lladre) Rossini va escriure esta òpera semiséria en tres actes segons el libreto de Giovanni Gherardini, basat en l’obra «La peu voleuse» de J.M. Baudoin d’Aubigny i LouisCharles Cagniez, estrenada a Milà en el teatre Alla Scala el 31 de maig de 1817. Esta obra, encara que prou brillant, denota una certa fatiga i tedi per part del compositor, fins al punt que la música d’algun ària és idèntica a una altra de les ja escrites per Rossini per a una altra obra. És de destacar la seua magnífica i conegudísima obertura. Basat en un fet real ocorregut a França, La gazza ladra ens conta la història de la serventa Ninetta, un personatge molt pròxim al de la Cendrosa (Cenicienta). La serventa va ser acusada del robatori d’uns coberts de plata i condemnada a mort, resultant després que els objectes els havia furtat una garsa.
Orsini està enamorat secretament de Irene i la desitja. A partir d’ahí començarà tota la trama com una variació del tema de Romeo i Julieta.
Lohengrin
Richard Wagner (1813-1883)
La història narra l’arribada del cavaller Lohengrin al ducat de Brabant per a salvar Elsa de la falsa acusació de fratricidi i per a regir als seus ciutadans davall l’imperi de la justícia i de la bondat, i el fracàs d’esta noble gesta. El regent Telramund, tutor dels dos jóvens fills òrfens de l’últim Duc, Elsa i Gottfried, acusa la xicota d’haver donat mort al seu germà. Davant de la seua indefensió, Elsa resa i llavors es produïx l’aparició sobre un cigne d’un cavaller que s’oferix a salvar-la i, pel seu matrimoni amb ella, a regir el regne amb equitat. L’única condició que ha posat el cavaller a Elsa és la promesa de no preguntar-li mai el seu nom ni la seua procedència. Quan Elsa i el cavaller queden sols, després del solemne casament, ella li fa la pregunta fatal. Entren Telramund i quatre nobles per a matar el cavaller, que en defensa pròpia dóna mort a l’enemic. Davant de les tropes reunides per a defendre l’Imperi, el cavaller acusa Elsa d’haver traït el seu jurament i anuncia que la revelació del seu secret l’obliga a partir. Dóna a conéixer a tots que el seu nom és Lohengrin, que pertany a la confraria dels cavallers del Sant Grial i és fill de Parsifal. El cigne reapareix per a emportar-se al cavaller i Ortrud revela llavors que es tracta de Gottfried, el germà que creien mort, metamorfosat pels seus males arts. L’oració de Lohengrin el torna a la seua forma humana i és aclamat Duc de Brabant. El colom del Grial descendix del cel per a acompanyar a Lohengrin riu amunt i Elsa mor de tristesa en braços del seu germà.
Compositor alemany, una de les figures musicals més importants del segle XIX. En 1864, és cridat des de Munich pel rei Lluís II de Baviera per a fer realitat el somni de Wagner, la construcció d’un teatre en Bayreuth per a la representació de les seues òperes. És ací on estrenarà les òperes de l’anomenada tetralogia L’anell del Nibelung, inspirada en la mitologia medieval escandinava, formada per L’or del Rhin, La Valkiria, Sigfrid, L’Ocàs dels Déus. Rienzi, L’Holandés errant, Tannhäuser, Lohengrin, Tristà i Isolda, Els Mestres Cantors de Nürenberg i Parsifal són altres de les seues òperes més importants i conegudes. El seu antisemitisme, junt a la forta identitat germànica dels temes de les seues òperes i la grandiositat de la seua música el convertiran en un compositor atractiu per al nazisme. Aquesta associació d’idees ha dificultat l’acceptació de la seua música per a una part del públic. Com a fet concret L’Orquestra Filharmònica d’Israel es negava a interpretar la seua música fins fa poc de temps.
Rienzi L’argument de l’òpera és molt enrevessat però, resumint, podem dir que tracta de la lluita dels clans Orsini i Colonna. El clan Orsini vol raptar a Irene, germana de Cola Rienzi que és notari del Papa. Adriano, fill del clan
21
REVISTA DE LA
societat musical
Tsunami Ino
El Fosquibrut desafinat
és capaç de tocar el clarinet tan fort com vulgau
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
la hola de la societat musical Com és habitual, des de les pàgines de la nostra revista volem donar l’enhorabona a Tere Boïls i Màrio Bou que es casaren el passat 10 de setembre. Tant a la boda com a la desdedida, que va ser multitudinària, els acompanyaren un bon grapat de músics. Els desitgem siguen molt feliços en esta nova etapa de la seua vida. Ah! i esperem que no deixen de vindre pel Musical als assajos i demés actes com han fet altres quan s’han casat. De moment podem donar fe de que estan venint.
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
Conferència sorpresa sobre Plató a càrrec d’un músic sorpresa de la Banda. Parlarà només sobre un llibre d’aquell autor. Acudirà públic interessat amb el tema fins i tot d’Albaida.
Pregunta. Què li haurà fet la banda a la policia municipal per a que durant el passacarrer del nou d’octubre, la moto que ens guiava començara a donar-li gas i omplira la Banda de fum? Tan mal toquem?
Parada BUS. Els músics de les places Llibertat, C. Valenciana, Lluís Vives, l’Alter... sol·liciten una parada d’autobús per a les pròximes eixides de la Banda. Les dos a Kerkrade i la d’Albaida foren de la Pl. de la Constitució. Qui viurà per allí? L’organitzador dels viatges?
Desaparició misteriosa. Flautista femenina busca jaqueta d’uniforme de la seua talla. Alguna altra instrumentista de la nostra banda de segur en té una que li ve gran. Agrairia refer l’intercanvi involuntari. Referència: Laura.
Pasdobles dedicats. Per impossibilitat tècnica es tanca la llista de persones que sol·licitaven a Salva Oriola que els dedicara un pasdoble. Els pròxim que escriga portaran un mínim de 4 noms.
Boicot. S’ha descobert un complot per a no deixar començar cap concert de la Banda. Fou al concert del 9 d’octubre. El primer intent va tindre lloc quan el director alçà els braços per a començar, sonant un mòbil camuflat entre els músics. En intentar-ho de nou, sonà altre mòbil amagat entre l’Ajuntament. Tan mal toquem? Seguirem investigant.
Un dubte. Junt a quins instruments s’han de sentar els clarinets baixos per a que sonen millor? Duo de cornetos Osca & Ribes. (Que ningú pense en qüestions musicals sinò amb els gelats: bufen cap a dins, no cap a fora.)
Fernando Boïls, Fernando Boïls, mira baix. Sí Baix. Tan difícil serà? Llegit a la pàgina 14, columna central cinqué paràgraf, del Així som BIM, octubre 2005: Gaudassuar.
Internet. Què fan a la pàgina web corneta.net determinats músics i presidents de Guadassuar fotografiats amb...?
22
REVISTA DE LA
històriesdel pare vicent 10
societat musical Ximo, en el moment d’interpretar per primera vegada el solo del pasdoble que li va dedicar Salva Oriola i que porta el seu nom: Joaquin Alonso.
DANSES 2005
De danses n’hem tingut de diferents classes aquest estiu. En la foto de dalt podem observar un dels grups que la nit de danses del carrer de Cristo participaren en l’animació que enguany va consistir en una manifestació-contramanifestació al voltant del tema de les bodes gay. Com sempre va ser tot un èxit, encara que no sabem quanta gent va assistir a cada mani. Segons els d’una part n’eren dos milions i segons l’altra n’eren ells el dos milions. Jo, la veritat, no vaig veure tanta gent en cap de les dos. Ara, la dansà estava molt animada. A l’altra foto podeu admirar l’estil de Ino Signes i Salva Oriola en ballar una dança del Renaixement al Curs de Música Antiga celebrat aquest estiu al nostre poble. Pareix ser que estan preparant-se per al programa de televisió Mira quien baila. L’associació Carabassalasa també ha mostrat el seu interés en incorporar-los a la seua plantilla de monitors.
23
Ă lbum
Dos moments del viatge a Kerkrade. La foto superior correspon a la visita a la ciutat belga de Brugges. Realitzada per Julio Roig, ha estat considerada la millor foto del viatge en el concurs convocat entre els mĂşsics. La segona mostra un moment del creuer pel riu Rhin que realitzarem en altre moment del viatge.