REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número ESPECIAL VIATGE A KERKRADE 0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
DE VIATGE!! enterat, més exagerades o menys... La maleta de Grau que aparegué a l’aeroport, però al tornar, la d’Oriola que aparegué el 15 d’agost a domicili a la 1.30 de la nit... Per això volem amb el dietari del viatge, les “xorrades” que l’acompanyen, el CD de les fotos, etc. quede com un record del viatge amb tot el positiu i negatiu que ens hem trobat en eixe exercici de convivència que és més que res, un viatge a l’estranger de sis dies de quasi 140 persones.
Un viatge com el que hem fet no sols és els sis dies en que s’està fora del poble. També els preliminars són importants; la il·lusió que va generant-se dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, totes eixes expectatives que desemboquen en el dia de moure. Sobretot els últims dies on l’emoció bull. El paperet amb l’itinerari i el discurs de Xaua de divendres 15 (els burritos, Mari i Mara...), les llistes provisionals i definitives d’habitacions, les de qui mou cada dia, la preocupació després el concert d’Albaida, les puntuacions de la nostra secció que presentava Reyes (a partir del dia 19) i eixos 93 punts d’Altea a superar, la notíciareportatge a Canal 9 el dia 20 amb la muntonada d’errades sobre el triomf d’Altea i la cridada del seu director a Paco Zacarés demanant disculpes, els soparets a casa Paco a partir del 21 (encara que alguns ja en feien dies abans al Musical), el primer assaig a l’Auditori-sauna sense aire condicionat on la policia ens salvà, la càrrega de trastos el dia 25 on ens deixàvem la bandera, una funda sense instrument i un músic amb trage sense portatrages...
I recordeu: no és el mateix viatjar a soles que en un grup gran. Per poder moure tanta gent cal seguir les instruccions que es donen, Aixó garanteix en gran manera l’èxit del viatge. I aixina i tot es donen els imprevistos. Fins el proper viatge!!!
Ja en marxa recordar també que era el primer viatge en avió per a alguns, la primera eixida a l’estranger per a molts, el primer certamen per als més joves. Un viatge sencer sense equipatge per a un parell de músics. Tres països diferents visitats en sis dies i les dificultats o facilitats imprevistes de comunicació. Les anècdotes amb els menjars, l’allotjament i les eixides nocturnes. El certamen i el Rodahall. Els mòbils que funcionen sense parar i la sorpresa de les factures a l’arribar a casa. De la mateixa manera, els dies posteriors a la tornada, les històries que es recorden, les que ja sabíem i les que no ens havíem
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL EDITA:
SUMARI
GUADASSUAR
Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com
De viatge ..................................................... 2 Dietari ........................................... ............. 3 Les millors fotos ....................................... 10 El Fosquibrut Desafinat ............................ 14
COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Juan Bta. Boïls, Salvador Colomer SELECCIÓ FOTOS: Josep Ribes, Juan Bta. Boïls
Imprimeix: 7 i 7 indústria gràfica 96 297 02 01. la Pobla Llarga 250 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
DIETARI Primer dia: dijous 28 Fent honor a la frase de que tot el que comença bé acaba bé, hi ha hagut esmorzar a les 9.30, si bé no ha acudit molta gent: els últims detalls de la maleta, la son... Poc a poc han començat a arribar músics i familiars a la porta de casa Paco. Quin ambient!! Última revisió dels DNI abans de pujar els autobusos, i marxa cap a l’aeroport. Allí estaven ja els set músics professors de conservatori, tots ja aviats, que havien anat a triar destinació de bon matí. Hem començat a facturar i ja han sorgit els primers problemes: alguns no apareixien al llistat, però era per tindre els cognoms la revés (Oriola, Paco...). Es soluciona. Unes maletes pesen més que altres. Després hem passat l’estricte control de la policia, pitant l’escàner a molts músics que han tingut que llevar-se les corretges i passar per l’arc sostenint-se els pantalons. A alguns els han tornar a revisar la motxilla una vegada dins. Alguns més compren el diari o revistes, altres s’han fet fotos amb un guapo “famós” d’eixos que no coneix quasi ningú. Només obrir el Super Deporte hem pogut llegir el titular “Kerkrade nuevo destino túrístico”, referint-se no a la nostra banda sinó al València CF, i l’article explicava que és la ciutat on acudeixen moltes bandes valencianes. Hem dinat sense sobrar massa temps mentre escoltàvem pels altaveus com cridaven Salvador Colomer (sembla que volia eixir prompte en la revista) que s’havia deixat la tarja d’embarcament sobre el mostrador. També Fernando B. havia perdut la bossa de mà, que va trobar altre músic. Hem esperat i pujat l’avió que ha arribat tard. Una vegada dalt l’avió comença l’espectacle. En fer l’explicació habitual del salvavides i demés (en alemany), s’ompli l’avió d’aplaudiments i crits diversos, provocant això un atac de rialla a la xica que estava fent la mímica. Rialla fins caure-li llàgrimes, i rialla que es va contagiar a l’altra xica i fins i tot qui estava donant les explicacions en alemany pel micròfon. Durant el trajecte, alguns que patiren més que altres i molts que es creien en una barra de bar. De segur que han batut el rècord de consum de cervesa dalt d’un avió.
En replegar els equipatges, primera sorpresa: la maleta de Salva Oriola no apareix. Els Orioles no tenien el seu dia. Hem pujat als dos autobusos alemanys i ens han portat a Kerkrade, a una espècie de monestir preciós... però allí no era. Difícil aclarir-se on havíem d’acudir. Unes banderes del certamen a unes cases ens han portat a uns amables homes que ens ho han aclarit per fi. No estava tan lluny, l’escola on hem de dormir estava a l’altra part de la carretera del monestir.
3
REVISTA DE LA
societat musical Un gran grup de joves músics xinesos asseguts a l’escala de l’escola ens reben amb un gran aplaudiment. Després ens assabentem que són de Singapur. Sopar al menjador (el menjar no estava tan mal com deien) i després a veure com és la nit de Kerkrade. Fa la mateixa calor que al poble. Després de recórrer a peu el carrer que ens porta al centre, un carrer “perfecte” (bonic, net, verd...), un grup ha anat a parar a un baret de persones no massa joves i amb instruments penjats... que han acabat tocant. Altre grup va a parar a la plaça on hi ha una espècie de “berbena” i unes carpes amb molta cervesa que entra molt bé. S’han de traure fitxes per beure, i la gent és molt amable i ens pregunta. Aprofitant l’amabilitat d’algunes joves hi ha qui no deixa passar l’ocasió per intentar lligar utilitzant tots els recursos possibles, des de parlar anglés sense vergonya fins inventar-se germans (Rafa Polanco era el germà major de Fernando i Salva Oriola). A les 12 en punt paren la música. Poc a poc van arribant al col·legi i alguns es queden al pati per tal de que no hi haja massa silenci. No estem molt acostumats a tant de silenci. Moltes rialles als bancs del pati fins altes hores.
Segon dia: divendres 29 A les 7.30 està pràcticament tot el món desdejunant. És el primer dia. Per les finestres veiem els joves músics xinesos fent taules de gimnàstica al pati. Quines costums tan diferents!! (com també la de dutxar-se amb calçotets).
encara que no feia massa pinta de sospitós. Però després ja dalt l’avió, el pilot li ha dedicat el vol pel micròfon degut a que era la primera vegada que pujava en avió als seus 90 anys.
Eixim cap a Colònia i un poc abans d’arribar ens para la policia als dos autobusos, els dos amb xofer alemany. Ho han revisat tot: permisos, discos, farmaciola, extintor... i en un d’ells fins i tot han entrat per veure les persones que hi havia dalt. Perdem quasi tres quarts d’hora. Visita guiada amb autobús a Colònia. I parades junt la fira i a la catedral com a final. Un dels autobusos no ha parat junt a la fira, i el xofer s’ha emportat una monumental bronca de la guia. La catedral no l’hem pogut veure per dins per estar fent-se dins un concert a càrrec d’una orquestra anglesa. No hem vist la tomba dels Reis Mags.
Des de Colònia ens hem traslladat a Boppard, un xicotet poble junt al Rin després d’algun que altre “susto” de carretera i, per preparar el que venia, canvi d’itinerari perquè els autobusos eren massa alts i no passaven per baix un pont. La “jaimità” del dia era que el xofer d’un dels autobusos (el que semblava D. Quijote) no trobava l’embarcador i hem fet tard al barco de les dos. Així que a dinar, i mourem a les tres. Preciós passeig pel Rin amb una gran barca amb cadires, bar...
El grup de 50 ha partit de Guadassuar a les 9.30. A l’aeroport han registrat més que a ningú al tio Joaquín
Degut al retard ens hem vist obligats a cancel·lar la visita a la casa natal de Beethoven a Bonn.
4
REVISTA DE LA
societat musical El grup de 50 ha arribat a Brussel·les. El “sorteig” de a qui li havien de perdre la maleta li ha tocat a Vicent Grau. La diferència amb Salva Oriola era que ell sí que portava el trage de músic dins. S’escolta una de les frases del viatge: “quants forasters hi ha en este poble!!”. Allà a l’aeroport no estaven Fina i Mara per replegar-les, que venien d’Irlanda. Gràcies a l’existència del mòbil s’han adonat que estaven a Colònia. Un despiste de l’organització raonat i explicat. Un dels autobusos que venia del Rin (no el de D. Quijote) passa a replegar-les. Sense problema. Els contratemps estan per a solucionar-los. L’autobusero que ens ha replegat a Brussel·les és Conrad, el català de Girona que va carregar dies abans els trastos de casa Paco. Ja tots al col·legi de Kerkrade, s’acaben d’omplir les habitacions ocupades pel grup de 81, no sense que ens adonem que falten llits i matalassos dels 110 reservats. La resta s’acomoden ja a l’hotel d’Aquisgrà. Sopem al col·legi i eixim de nou, ja coneixent el terreny del dia anterior. Les destinacions les mateixes, però plou moltíssim. Els del baret, sense problema, millorant l’actuació del dia anterior, sobretot per la presència de Riki. Els de la “berbena” de la plaça es conformen amb estar baix les carpes de cervesa. Quan para un poc, apareix una xaranga entrada en edat que munta festa i que corresponen els músics de Guadassuar. Toquen fins i tot Paquito xocolatero... Els de la plaça volen veure també el baret i els del baret volen veure també la plaça. Com que falla l’organització acaben tots en un baret de la plaça. S’han fet també diversos viatges a les hamburgueses que venien al fons de la plaça. Tampoc va fallar la tertúlia nocturna al pati de l’escola.
Tercer dia: dissabte 30 És el dia del certamen. No hi ha hagut matinada, ni preses ni visites. Una mica d’escalfament (dels instruments) al pati i a les 11 un assaig al gimnàs d’enfront de l’escola, dinar a les 12.45 i marxa cap al Rodahall acompanyats per la pluja que ens sorprén a meitat de camí. En arribar hem deixat les fundes en uns barracons (com els que usen ací algunes escoles). Hi ha
5
REVISTA DE LA
societat musical dos persones de Guadassuar, els pares de Lídia, que han acudit per veure la Banda. El control d’entrada, sorprenent: anar vestit de músic i un cartonet que ens havia repartit Xaua, cap identificació més. Per això hi ha bandes que acudeixen amb tantíssims reforços. En donar el cartonet, et posaven un segell de tinta a la mà d’eixos que tarden diversos dies en desaparéixer. Una vegada dins, hem afinat fins que ens han indicat l’eixida a l’escenari. Esta eixida ha sigut en files i molt ordenada. Moltíssima calor a l’hora de tocar. Bastant públic en les grades (el Rodahall és un pavelló esportiu). Una campaneta sona del fons i ens indica quan començar cada obra. Hem tocat com millor hem sabut amb unes condicions acústiques noves i molta calor. A Paco li han caigut les ulleres mentres dirigia. Hem eixit fora a esperar refrescant amb cervesa. En acabar el bloc de tres bandes van a donar la puntuació i en quedava una. Ens comenten que la banda anterior ho ha fet molt bé... Seguim esperant i bevent cervesa. Entrem a les grades per veure la puntuació que és projectada en tres pantalles dalt l’escenari. Puntuen primer tres bandes del matí amb qualificacions bastant baixes en comparació a les referències que teníem dels passats caps de setmana. Puntuen la banda anterior, la que ho ha fet tant bé, i la puntuació tampoc és molt alta. Per tant, a continuació, la nostra és una mica més baixa. Decepció general. De tornada cap a l’escola es comenta el mateix que abans d’anar, que la Banda ha treballat bé, ha millorat el seu nivell i que mai hem viscut obsessionats pels resultats (tan relatius) dels certàmens, ni quan ixen bé ni quan no ixen tant bé. Però canvia de dir-ho fa una setmana a ara. Recollim el trastos de l’escola i sense canviar-nos esperem els autobusos. Asseguts a l’escala de l’escola arriben els joves músics de Singapur, que són rebuts amb un aplaudiment, situació inversa a la del primer dia. Així i tot, hi ha dubtes si este grup de músics són els mateixos del primer dia o són uns altres. Com són cares tan semblants. Només arriba un autobús dels dos alemanys, el qual s’assabenta que haurà
6
REVISTA DE LA
societat musical de fer dos viatges (tercera “jaimità”). Mou un alemany, el català, i l’altre grup espera fent-se fotos amb un curiós ciclista que passa per allí. Els que arriben a l’hotel d’Aquisgrà van organitzant les habitacions ordenada però lentament. Quan quasi estaven organitzades la recepcionista ens diu que hi havia canvis, que 4 dobles han de ser individuals: maldecap i nova reorganització (quarta “jaimità”). En acabar la distribució dels tres autobusos, la recepcionista convida a cervesa als organitzadors pel “folló” que havien aconseguit solucionar. Hem sopat a l’hotel i hem eixit al centre en l’autobús 33 que parava davant l’hotel. Hem omplit l’autobús. Alguns s’han atrevit a anar a peu. No hi ha massa on anar, i a una espècie de bar de sopar on preguntem si ens poden servir. No hi havia molta gent ja. Ens distribuïm en la planta baixa i la primera planta. Serveixen sobretot poals de cerveses (poals amb gel i botelles dins) i còctels... que ens fan cantar. Els pocs que quedaven sopant se’n van. Un xiquet ix tapant-se les orelles. El silenci alemany no és com el “silenci” nostre. Després alguns han acabat a un estrany local on et fan pagar per a eixir, no per a entrar.
Quart dia: diumenge 31 A hora d’eixir faltaven alguns músics (onze en total). Hem esperat una mica i hem eixit cap a Amsterdam. Dormida general als tres autobusos. Els xòfers no eren els mateixos (ja no venia El Quijote, però sí que parlaven anglés). En arribar, l’autobús català acudeix al lloc acordat, l’estadi situat a les afores. Els dos alemanys a l’estació del centre. Tenien ordres diferents (quinta “jaimità”). Mentre s’aclareix la confusió uns simpàtics d’una barco-vivenda del port ens han saludat... i ella ens ha ensenyat el cul!!, i finalment ens han regalat una planta (decorativa). Després d’acudir tots tres a l’estadi ens han portat junt al riu Amstel (més alt que la terra), els típics molins i... hem anat a parar a una fàbrica de formatges i de socs per a que comprem (jugada típica dels guies turístics). No ha estat mal però no anàvem sobrats de temps. I ens hem rist amb les traduccions de Salva Oriola aprofitant que
7
REVISTA DE LA
societat musical la que explicava no s’enterava. La visita guiada ha continuat per dins la ciutat sense baixar de l’autobús. A una de les guies li hem regalat la planta (decorativa, creiem) que ens havien regalat els del barcovivenda, els del cul. I després, dinar i temps lliure fins les 5 en un dia bastant plujós. Ha donat temps de passejar (plaça, barri roig, mercat de les flors...). I solucionar un xicotet problema amb alguns que no tenien molt clara la diferència entre viatjar en grup o pel seu compte. I una cartera que s’ha perdut. De tornada, Paco el president ens ha sorprés amb un monòleg d’altíssim nivell al micro de l’autobús. El sopar ha sigut lliure, així que tot el món, després d’arribar a l’hotel i arreglarse, a agafat l’autobús de les 9 a la porta de l’hotel. Apretats com sardines i a les corbes que quasi bolca. Cadascú ha anat buscantse on sopar pel centre d’Aquisgrà, la veritat que amb bastant més relax que les nits anteriors. Els que no han tornat només sopar a l’hotel han acabat al mateix baret que el dia anterior. I la història “no agradable” que continua (notícies telefòniques). Alguns que no han tingut prou amb el barri roig d’Amsterdam han anat a veure (veure només) el d’Aquisgrà. Com que és diumenge hi ha menys autobusos i el N5 per a tornar no ve, de manera que molts hem comprovat la velocitat de rallie dels taxis d’Aquisgrà. Al tall que van arribant a l’hotel ocorren a l’hotel algunes coses un tant peculiars, sorprenents, com un grup de joves que marxava a la 1.20 de la nit amb banyador i xancles a buscar la piscina de l’hotel (la recepcionista reia a carcallades contant-li-ho al seu company), cinc persones més que es queden tancats dins l’ascensor, o uns peculiars jocs que tingueren lloc a algunes habitacions...
Quint dia: dilluns 1 Després de comunicar-nos les queixes de l’hotel respecte la última nit, em eixit a les huit amb més gent que el dia anterior. Només se’n han quedat dos. Un major perquè ja havia vist Bruges i volia veure Aquisgrà, i un jove perquè no volia veure res. Tots els que el dia anterior no havien agafat paraigües i impermeable, hui sí l’han agafat, per tant, no ha plogut en tot el dia.
Bruges i tenim lliure fins les dos que hi haurà visita guiada a peu. Dinem, i uns pocs denuncien la pèrdua de la cartera del dia anterior. Han cridat del periòdic Levante i músics contesten per telèfon les preguntes del periodista. Distribuïts en tres grups, tal i com estem als autobusos eixim alhora però fem itineraris distints, de manera que ens creuem de tant en tant. Després de les dos hores de visita, encara queda temps: botiga de Tintin, xocolates (de menjar). Alguns que se’n havien eixit abans d’acabar la visita guiada encara els dona temps per pegar el passeig en barca pels canals. La resta, a la pròxima. Un gelat i a tornar.
Hem eliminat la parada prevista a Brussel·les per veure la plaça Major i alguna cosa més. Ens han dit que hi ha embussos d’entrada i el tràfic està molt mal. Així podrem veure millor Bruges. De tota manera, de camí, pillem l’embús de Brussel·les. Arribem cap a les 12 a
8
REVISTA DE LA
societat musical L’última nit. Carreguem l’autobús de Conrad per al dia següent. Molta gent no va al centre i es queda xarrant a la terrasseta de l’hotel. No estava muntada del tot sobre ser juliol i agost (no sabem quan la utilitzaran si no és ara). Es recorden “batalletes” i historietes del viatge.
Sext dia: dimarts 2 El dia de tornada. Als del “grup de 50” els ha sonat el despertador a les 4.30 del matí, o millor, de la nit. A les 5.30 mou l’autobús cap a l’aeroport de Brussel·les. Apareix la maleta de Grau després de cridar Francis per reconéixer-la. Per a rematar, algú que no es sabia encara les normes se li ocorre fumar a l’avió i el pillen. Paciència. Els altres dos autobusos mouen a les 8. A l’aeroport de Colònia, el ramell de flors que es quedava a l’autobús (i es quedà allí), un músic que no troba el DNI... i el tenia a uns pantalons dins la maleta. La medalla d’or guanyada a Kerkrade ha xiulat a l’escàner de la policia. Anava a l’estoig del requint de Xaua i ha sigut ensenyada. Poc abans de moure l’avió, criden pel micròfon a Luis Vicente Osca. A Manises ens costa estar quasi una hora esperant els autobusos per dur-nos a casa, ja feia temps que no teníem contratemps (senyal que no era qüestió dels alemanys). Està clar que no volíem arribar ja a casa, però tampoc era això. La maleta de Salva Oriola encara no ha aparegut. En arribar al poble ens espera el gran titular del diari Levante...
9
REVISTA DE LA
societat musical
PREMI DE FOTOGRAFIA KERKRADE 2005 LES MILLORS FOTOS DEL VIATGE
Després de consultar les prop de 4000 (sí: quatre mil) fotos que ens han arribat hem comprovat que els motius fotogràfics més repetits són: - Els castells del Rhin. - L’escultura de Miquel Àngel que es troba a Bruges. - El molí holandés. - Els socs que hi havia a la fàbrica de formatge. - L’interior del baret d’Aquisgrà. - La paret color taronja del baret d’Aquisgrà. - Gent dormint
Primer que res volem donar les gràcies a tots aquells que han aportat les seues fotos per a la revista i el DVD. Els seus noms son: Adrián, Alícia Gema, Altea, Antoni, Bernat i Gema, Colo i Susi, Diego, Enric, Héctor, Imma, Inés Añó, Javi i Maria José, Juanba, Julio, Laura i Carlos, Luis fagot i Ana, Mara, Mario Bou, Natàlia, Paco Gimeno i família, Perfecto, Reyes, Riki, Santi, Xaua, Xaueta, Ximo Alonso, Ximo cassalla, Ximo Cortina, Zaida (creiem que no hem oblidat ningú igual que alguns oblidaren dur les fotos).
10
REVISTA DE LA
societat musical
Vistes totes, el jurat del premi de fotografia “Kerkrade 2005” ha pres els següents acords: 1. Fer extensiu el premi d’una subscripció vitalícia a la Revista de la Societat Musical de Guadassuar a tots i toes els qui han col·laborat amb les seues fotos, tant a la revista com al DVD. Tindreu el premi a la vostra disposició al quiosc del tio Fernando. 2. Declarar tota la resta de premis com a honorífics. 3. Establir tres categories: les fotos més boniques, les fotos més curioses i les fotos més adequades per als diferents apartats de la revista. 4. En la categoria de les fotos més boniques atorgar el primer premi a Julio Roig per la foto “Pont de Brugges” que podeu veure en la pàgina 10. 5. Atorgar tres accèssits en aquesta mateixa categoria a Santi Masip per la foto “Ximo in the nigth”, a Laura Sais i Carlos Mellado per la foto “Bona punyada” i a Natàlia Blanco per la foto “Des de dalt”.
11
REVISTA DE LA
societat musical
6. Considerar les tres fotos més curioses de la col·lecció les següents: “Despertar musical” d’Enric Garcia, “Trombonistes” d’autor desconegut i “Sam el titella”, d’e Ximo Cortina.
12
REVISTA DE LA
societat musical
7. Publicar sense premi les fotos dels que encara no havien vingut mai al viatge. En primer lloc, la foto “Llançolà”, dels músics més joves en el seu “llit”; la foto “Nosaltres ja hem anat de viatge amb la banda” als futurs músics que podran dir que han anat de viatge amb la banda fins i tot abans d’entrar; i per últim la foto ”Per fi hem anat de viatge amb la banda, i hem demanat una beer” als músics més majors que ens van acompanyar. 8. L’últim apartat, el de les fotos més adequades per als diferents apartats de la revista no anem a identificar als autors per què seria molt llarg. Cadascú ja reconeixerà les seues. De cares rares, lligues i persones dormint no hem posat cap foto per haver ja seccions especials al DVD de fotos (hi ha per a omplir una enciclopèdia).
13
REVISTA DE LA
societat musical
a quina hora ix l’autobús?
El Fosquibrut desafinat
i el tren?
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
FRASES CÉLEBRES - Mmm qué bonico!! (X. C., moltes vegades) - Salvador Colomer, Salvador Colomer, acuda a... (altaveus de l’aeropoert de Manises) - Un cuc: “una Coca Cola” (A. G. tenia set) - Quants forasters hi ha en este poble (X X., pronunciada només baixar de l’avió a Brusel·les) - Tenim preparada una sorpresa... (frase molt usada) - Què bé, dormim tots al mateix carrer. (Salva Colomer fill, al despertar-se el primer dia en Kerkrade) - Tres hores de viatge? Si estem tres dies ací i no hem vist res!! (F. B. amb molt poca gana de fer res) - Jo em quede ací. (Jove músic –xica– després d’un enamorament repentí) - Unes olivetes no mos trauries? Xé unes olivetes!! (en vore que no li entenien ni pipa en demanar-les. Mirar foto)
- M’he gastat més diners pixant que bevent (que ja és dir, venint la frase de qui venia: B. S.)
- Més creïlles no, més creïlles no!! (X. X. en veure que el cuiner no parava d’abocar creïlles a la fregidora... però no totes eren per a ell)
- Quin autobús ve a replegar-nos, el del català? (I. G. esperant a Manises tornar a casa quan eixe autobús ens havia dut feia unes hores de l’hotel d’Aquisgrà a l’aeroport de Colònia)
- Veus, encara acabaran ensenyant-se castellà!! (C. B. després de demanar en valencià la clau 54 de l’habitació i la conserge alemanya li la donara)
- Pff!! I ara què hem de beure, aigua altra vegada? (P. G. T. quan l’autobús de tornada estava a punt d’arribar al poble)
- Pit, pit, pit pit, pit (molt repetit, de vegades formant cors de mòbils, cada vegada que passàvem una frontera, i no va ser poques voltes). - rpwb yuqtrmd qoertieoibfad aerjbiqeip (“poseu-vos els cinturons de seguretat!!”; no sabíem si volia dir això el xofer, però com no l’enteníem...). - Per fi a Alemanya!! (frase no pronunciada però sí pensada pels que porten molts anys oint el crit “Alemanya, Alemanya”). - Altra vegada sopa!! (pronuncià un músic aficionat al sòlid amb no massa bon to a l’hotel d’Aquisgrà) - Amb tot el que vaig patir per si no em deixaven passar el botiquí a l’aeroport i no li ha pegat a ningú per caure mal ni per tindre cap accident!! (S. O., metge, en veure que l’últim dia de viatge no l’havia encetat)
14
REVISTA DE LA
societat musical
EL CABINISTA
962570719
LES PREGUNTES DEL VIATGE
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
- Quantes persones poden cabre en un autobús urbà?
- ELS VIATGES DE LA BANDA I EL VALÈNCIA C.F. La Banda realitza el seu primer viatge a l’estranger a París (1998) i el València juga allí la seua primera final de la Champions (2000). En 2001 la Banda va a Itàlia i l’equip juga allà la seua segona final. Ara, la Banda viatja a Kerkrade (del 28 al 2) i el València juga la Intertoto contra l’equip d’eixa ciutat els dies 27 i 3. Per a rematar les casualitats, ja de tornada, a l’aeroport de Manises, ens trobarem a Juanfran, el qual fitxà uns dies més tard per l’Ajax, equip d’Amsterdam. Hi haurà alguna connexió paranormal entre en València i la nostra banda?
- Sabeu per què les bales de palla tenen eixa forma? (P. G. A. a l’inici del seu famós monòleg). - Què va veure darrere de la cortina l’amo del baret dels instruments que va fer eixa cara i es va tindre que sentar tot acalorat? Tan lletja era la cara dels que estaven darrere? - Què portava Paco el president en el maletí abans de pujar a l’avió en el viatge d’anada? (diners per subornar el tribunal segur que no. Mireu la foto)) - Per què els paquets de pipes i de “xuxeries” s’unflaven dalt l’avió?
- Per què el joves xinesos del col·legi de Kerkrade es dutxaven amb calçotets?
- Per què els coixins de l’escola s’havien d’unflar per a dormir, arribares a l’hora que arribares?
- Per què alguns joves xinesos del col·legi de Kerkrade feien asomarse a altres a un dels lavabos i eixien rient escandalosament?
- Per què no ens donaren els coixins setmanes abans i s’haveren unflat sense esforç a l’avió?
- Té alguna cosa a veure “el joc del psiquiatra” amb l’altre joc? (el del dit...)
- És possible que diversos músics acabaren amb complex de mescla d’entrepà després de pujar dos voltes en un avió pintat amb els mateixos colors i disseny que les bocateries Pans & Company?
- Què hi havia dins la maleta d’Imma per a que pesara 22.5 kg.? (la que més) - De qui fou la idea d’enviar un xòfer alemany molt semblant a D. Quixot en l’any del IV centenari? (Quin detall)
- Què pretenien les dones xineses del creuer pel Rhin que no paraven de fer-se fotos amb Salva Colomer fill? Buscaven influències per a eixir en la revista?
- On va estar la maleta d’Oriola del 28 de juliol al 15 d’agost? - Quantes persones caben en un ascensor?
15
REVISTA DE LA
societat musical
PREMIS KERKRADE 2005 - Premi “Nada de nada” als nadadors (José Carlos, Xaueta, David...) que circulaven amb banyador per l’hotel a la 1.30 de la nit buscant la piscina. - Premi “Això de bon matí!!” als joves músics de Singapur que feien taules de gimnàstica a les 7.30 del matí. - Premi “A la constància” al grup de músics majors (Carlos, Domingo, tio Joaquín i tio Enrique) en recórrer a tot el que sabien i més per tal que els portaren una cervesa (i tardà). - Premi “Vaja marrón” a Reyes, per jugar a... - Premi “Aprén anglés en un minut” al tio Ximo Osca, que demanava el número de l’habitació (29) en anglés. - Premi “Aprendrà valencià” a Carlos Beltrán, que demanava la clau de l’habitació en valencià... i l’entenien. - Premi “Aprén alguna altra llengua, que eres xòfer turístic” al conductor D. Quijote que només parlava alemany. - Premi “A l’interès cultural” a Fernando Boïls per quedar-se dormint dos dies i no visitar ni Amsterdam ni Bruges. - Premi “Al més treballador” a Riki que entrà a treballar el dia 2 a les 2, només arribar del viatge. - Premi “Al segon més treballador” a Bernat que havia eixit de treballar el dia 28, el dia de l’eixida, a les 7 del matí, cosa que no es va notar en tot el viatge. - Premi ”Un poal de cerveses” al xicotet local d’Aquisgrà que va fer realitat la frase. - Premi “Com que no cabíem?” als 5 músics que protagonitzaren l’episodi de l’ascensor. - Premi “Queremos un viaje tuyo” a Xaua per l’immens treball fet en l’organització de l’excel·lent viatge que hem gaudit 137 persones. - Premi “Dedicat a ells” al tio Domingo, al tio Antonio i Pepe Gimeno Añó, que a pesar de tindre més ganes que ningú no pogueren vindre a tocar a Kerkrade.
16
REVISTA DE LA
societat musical - Premi “Això és afició” als pares de Lídia, per acudir fins Kerkrade a escoltar la Banda. - Premi “Ho faig per la Banda” a Mari, per vindre en avió a Kerkrade. - Premi “Una gran família” als tres germans Oriola Salva , Fernando i Rafa. - Premi “Obri l’ull” a Anna Bonet que va perdre la cartera. - Premi “A la millor risa” a l’hostessa de l’avió mentre feia la sessió de mímica. - Premi “A la segon millor risa” a la recepcionista de l’hotel en veure la colla de nadadors a la 1.30 del matí buscant la piscina.
VOCABULARI DEL VIATGE - El català (nocturn): xicot jove que enmig la multitud de la plaça de Kerkrade parlava català i ens enteníem amb ell sense practicar llengües “atrevidament”; portava anys vivint allà.
- matalàs: matalàs (es diu igual en holandés que en valencià). - singermorning: “cantamañanas” textualment; usat i inventat per Bernat.
- Señor Torpedo: nom d’un grup de música pop alemany.
- Guadassaur: el nom del nostre poble escrit al menjador de Kerkrade (una altra versió per a la col·lecció)
- Pifactoria: pronunciat al monòleg de Paco.
- Pajotenland: ciutat un poc abans d’arribar a Bruges.
- Beer: la paraula més utilitzada en tot el viatge.
- Don Quijote: nom del xòfer que només parlava alemany. - El Català: l’altre xòfer, molt amable, de Girona, que es deia Conrad. - Roken is dodelijk: “si ronques, dotze d’estos” (?) es podia vore escrit als paquets de tabac
17
ANUNCIS I NOTÍCIES ESTÀTUA DE COLOR BLANC PREGUNTA DESESPERADAMENT PER RIKI. ESTÀTUES DE COLOR NEGRE PREGUNTEN DESESPERADAMENT PER HÈCTOR.
DISCOMÒBILS IMMA & SALVA
MONÒLEGS
equips portàtils
PACO GIMENO BUENAFUENTE
no et faltarà la música inclús dins l’habitació
molt bons per la salut (efectes tranquilitzadors)
APRÉN LA LLENGUA BÀSICA PER A MOURE’T PER ALEMANYA
LLEPOLIES “A & CIA.”
WC
preguntar per Carlos
V.G.
ESPECIALITAT EN “ARREGLOS” PER A VIATGES.
SEGUR QUE NO PATEIXES FAM!!
WANTED LA POLICIA HOLANDESA BUSCA A UN GRUP D’ALBOROTADORS NO IDENTIFICATS QUE S’INTERPOSAREN EN UNA FOTO DES DOS RESPECTABLES CIUTADANS. ES RECOMPENSARÀ AMB TRES CERVESES HOLANDESES A QUI IDENTIFIQUE ALS TRES DELS CULS
QUEDA PROHIBIT PAGAR AMB FITXES ALS BARS DE GUADASSUAR
GUIA TURÍSTIC “FERNANDO”
CURSOS D’ANGLÉS (O D’ALTRA LLENGUA)
Si te’n queden, guarda-les per a d’ací 4 anys
TOT UN SOMNI
PER A LLIGAR C/ Pare Vicent, 10.
GRAN ÈXIT LITERARI:
CURSOS DE NATACIÓ NOCTURNS
L’ENIGMA DE LA FUNDA DE BOMBARDI
A PARTIR DE LA 1.30 DE LA NIT
AUTOR: R.P.
TRADUCCIONS ANTONI “SENSE PARAR A BEURE”
Com havia anat a parar allí? Què és el que havia de posar-se dins? Tenia previst tornar a Guadassuar??
XICOTET RESTAURANT PUB D’AQUISGRÀ TANCA PER FALTA DE CLIENTELA
REVISTA DE LA
societat musical
passatemps LES 7 DIFERÈNCIES NO DESCOBERTES
Descobreix les 7 diferències
ANOMENADES “SORPRESES” O “JAIMITAES”
Entre Guadassuar i Kerkrade, endevina a on es refereix cadascuna de les següents afirmacions:
(que originaren un confusió cada una dels 4 dies)
- N’hi ha molts arbres i moltes nombroses zones verdes
Josef (de Viajes Austria que ens acompanyà els altres dos viatges de la Banda) no va poder acompanyar-nos en esta ocasió, per això que resultà molt dificultós resoldre tot el que anava sorgint. El que sí que va estar tots els dies en l’aire fou la seua més famosa frase: “os tengo preparada una sorpresa...”. Però en este viatge les sorpreses eren com deia algú (jaimitaes” = de Jaimito). L’encarregat de resoldre-les era el nostre particular Joseph-Xaua que hagué de lluitar més que Carlemany per aquelles terres.
- Els cotxes no piten pel carrer i les motos no fan soroll. - Quan hi ha una berbena pots parlar sense cridar inclús prop dels bafles. - N’hi ha molts carrils bici. - La gent no crida quan parla.
Quines seran les diferències?
- 1r dia: no és el mateix el Rolduk monestir que el carrer Rolduk, que pot ser molt llarg.
- Els carreres estan nets al 100%.
- 2n dia: no és el mateix un xofer que sap on va que un que no sap on va i passa de llarg els cartells amb el dibuix del barco (la trampa era el xofer per arribar tard al barco).
- El mobiliari urbà està en perfecte estat.
(per si no ens havien preparat cap “sorpresa” en portàvem una de casa: Mara i Fina aparegueren a Colònia i no a Brussel·les com posava el paperet) - 3r dia: no és el mateix un autobús que dos (dos poden dur 80 persones en un viatge i un ha de fer dos viatges, tenint que esperar l’altra meitat) - 3r dia: no és el mateix 4 habitacions dobles que 8 individuals. - 4t dia: encara que s’assemble, no és el mateix station que stadium (estació que estadi).
DESCOBREIX LES MÚLTIPLES DIFERÈNCIES En l’espai de baix pots anotar les diferències entre anar de viatge en grup i anar de viatge pel teu compte.
19
Ă lbum Rodahall, Kerkrade 30-7-2005 15 hores