REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 28 gener-febrer-març-abril 2005 0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
LA NOSTRA BANDA ACUDIRÀ PER PRIMERA VEGADA AQUEST ESTIU AL CERTAMEN DE KERKRADE (HOLANDA) Des del mes de març ja és oficial que la nostra Banda ha sigut admesa per a participar al 15 World Music Contest, certamen que es celebra cada 4 anys a la ciutat holandesa de Kerkrade, i possiblement el certamen de bandes més important a nivell mundial. Nombroses bandes de la Comunitat Valenciana han assistit a edicions passades des de fa molts anys, i ara la nostra s’ha decidit. Després d’haver-se vist desbordada l’organització per la nombrosa quantitat de bandes sol·licitants, s’ha fet una selecció i finalment participaran en la present edició un total de 8 bandes valencianes: Benissanó, Tavernes Blanques, Siete Aguas, Villar del Arzobispo, Bétera, Altea i Sagunt, estes tres últimes a la primera secció, la mateixa que Guadassuar. L’actuació tindrà lloc el dissabte 30 de juliol a les 3 de la vesprada. L’obra obligada és Danceries de K. Hesketh, i de lliure, Paco Zacarés n’ha compost una per a l’ocasió amb el títol Guadsual·lia, sobre motius de les Danses, encara que en l’estil de Paco costen de reconéixer les melodies degut a l’elaboració i transformació a que han sigut sotmeses. Els components de la nostra banda ja estan assajant de valent i el viatge (que serà en avió) ja està pràcticament organitzat. Seguirem informat sobre el tema.
KERKRADE
REVISTA DE LA
SUMARI
SOCIETAT MUSICAL EDITA:
GUADASSUAR
Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino Signes FOTOS: Josep Ribes, Luis Osca, Salvador Colomer, Antonio Noguera, Laura Signes, Salvador Ribes
Certamen de Kerkrade ............................... 2 Activitats ..................................................... 3 Notícies ....................................................... 4 Santa Cecília 2004 ..................................... 6 Fitxer 2004 .................................................. 7 1979-2004 .................................................... 8 El Pedernoso .............................................. 9 Dedicatoria .................................................. 9 Recull de premsa ....................................... 10 Faristol ........................................................ 11 Cine de música .......................................... 13 El Fosquibrut Desafinat ............................ 14
Edició internet: Enric Garcia.
525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats OCTUBRE 2004-ABRIL 2005 * CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Divendres 8 d’octubre, Auditori, 20 h. Un any més, l’acte més important del 9 d’octubre és aquest concert format per diverses composicions d’autors valencians.
saxos i més amb músiques no habituals, i després la gran sorpresa de la nit, un contrabaixista cantant en anglés (no del tot del poble, clar) acompanyat per bateria. Tancava la vetlada el grup de metalls i el de corda amb músiques del cine.
* CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Dissabte 20 de novembre, Auditori, 19.30 h.
* CONCERT DE L’OR-QUESTRA. Diumenge 16 de gener, Auditori, 22.30 h. Amb molt més públic del que és habitual, l’Orquestra oferí un concert integrat quasi exclusivament per composicions per a instrument solista. Escoltarem Nicolau Bay al violí en L’Estiu, de Les 4 estacions de Vivaldi, a Moisés Boïls en un concert per a trompeta de Torelli, a Fernando Oriola en altre per a fagot de Vivaldi, i a Samuel Pérez i Mario Bou en una Peça de concert per a dos clarinets de Mendelssohn. Completava La oración del torero de Turina (seguint la línia de la Simfonia Sevillana), i dos fragments de pel·licules de les clàssiques: Amarcord i Temps Moderns.
Destacaven dos importants peces de música espanyola, una d’elles interpretada per primera vegada per la Banda, la Simfonia Sevillana. A més, una clàssica hongaresa, Háry János. Per a acabar el concert s’interpretaren els Gojos i Himne a Santa Cecília de Virgilio Beltran, les quals s’havien deixat d’interpretar en este concert (no sabem per què) el 1989.
* CONCERT DEL SOCI. Dissabte 11 de desembre, Auditori, 19.30 h. Amb el títol “Tot sarsuela” la Societat Musical oferí als socis un variat concert format íntegrament per fragments instrumentals procedents de distints títols d’aquest gènere. Programa de mà de molt nivell, no fotocopiat.
* CONCERT DE PRIMAVERA. Diumenge 13 de març, Auditori, 12 h. Seguint la línia de música espanyola dels últims concerts, escoltarem tres moviments de la Suite Española d’Albéniz, i continuant també l’altra línia música de cine, amb el pasdoble de Biba la banda. També s’interpretà l’obra obligada per al certamen de Kerkrade.
* CONCERT DE NADAL. Diumenge 26 de desembre, Catòlic, 19.30 h. El tradicional concert de la Cooperativa del Crist s’inicià amb tres clarinetistes (una d’elles amb el clarinet un tant rebel), després dos bateries soles, un curiós quartet de
* CONCERT DE LA JOVE ORQUESTRA I DE LA BANDA JOVE. Diumenge 30 d’abril, Auditori, 19.30 h. La notícia estava en que la Jove Orquestra, formada per alumnes de corda de l’Escola, reapareixia després d’una forçosa pausa. Després, la Banda Jove continuà amb la línia cinematogràfica dels últims concerts de l’Orquestra i la Banda i escoltarem Titànic, Gladiator i La màscara del Zorro, entre altres composicions.
3
REVISTA DE LA
notícies
societat musical
La Banda a Ràdio Clàssica.
RECTIFICACIONS A L’ANTERIOR:
El passat diumenge 21 de novembre escoltarem en esta emissora de Ràdio Nacional la nostra Banda interpretant el Concert tuba de F. Zacarés que havíem tocat al Palau de la Música el passat 5 de juny.
A banda de les errades involuntàries que quasi tots els números se’ls escapen als nostres redactors després de repassar 3 ó 4 vegades els textos, poden ocórrer coses molt més estranyes, atribuïbles, o a la informàtica o a algun altre misteri sense resoldre. I és que després de les correccions pertinents, caigueren trossos de text i no aparegueren a la impressió definitiva. Entre les errades habituals només hem detectat l’hora del concert del Catòlic, del 26 de desembre que apareixia com a les 23 h, a més d’un canvis també “misteriosos” de tipus lletra a les pàgines 9, 18 i 19. També la pàgina 9 de l’anterior revista que torna a apareixer en l’actual tal i com va ser preparada, amb un escrit de Ximo fagot i els noms de Vicent Llopis (trompa), Bernat Peris Plaza (tuba) i Evaristo Noguera (tuba). Per altra part, ací teniu el final de fitxer de 1984 (pàgina 24):
Sobre el Concert de Santa Cecília. Notícia també és la recuperació al concert de Santa Cecília dels Gojos i Himne a Santa Cecília de Virgilio Beltran, que encara que s’interpretava tots els anys en acabar la missa o la processó, s’havia deixat d’escoltar inexplicablement en concert des del 1989. Per altra banda, també ens assabentàrem que dos de les obres del concert foren “peticions” d’incondicionals: Háry János de Mari, i la Gran Fantasía Española del tio Salvoret.
Curiosa plantilla. Degut a algunes confusions, al primer assaig de la Banda després de Nadal acudiren només 11 persones, les quals una vegada allí, assajaren “com si res”. Assajaren per exemple l’obra obligada de Kerkrade. El més curiós de tot fou eixa plantilla de 11: 3 tubes, 3 violoncels, 3 clarinets tercers, 1 flauta i 1 percussionista.
Diumenge 2 de desembre / Cine Rex, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília: 1a part: Edinburg, L’Alesienne (suite), Rapsòdia hongaresa núm. 2 2a part: Danses valencianes (Blanquer), La Dolores (jota)
Paelles Banda Jove. A més d’assajar, segur que Dimecres 26 de desembre / Cine Rex, 19 h. / Concert de Nadal
són els que més bé s’ho passen. Han fet paelles el 7 gener, i l’1 d’abril, que tingam notícia. Algun dia també ens decidirem a reproduir frases que apareixen en els cartells de convocatòria als assajos de la Banda Jove.
1a part: GRUPS DE CAMBRA.
2a part: Los Planetas (Marte), Del Guadalquivir
Concertino. Assenyalar que el famós Xaua actuà de concertino amb l’orquestra Turiae Camerata el passat 30 de març i 5 d’abril al Palau de la Música on interpretaren la integral de les Suites per a orquestra de Bach.
Premi jove. Els passats 15, 16 i 17 d’abril, tres joves trompes de la nostra societat musical acudiren al Ir Concurso de Jóvenes Trompistas que es celebrava a Alba de Tormes (Salamanca). Després de totes les eliminatòries, David Gimeno va obtindre un segon premi de la seua secció (diferenciades per edats).
Mèrit. Cal comentar, encara que ell no vol, el mèrit de Salvador Oriola (el pare) i el seu interés i gran passió per la música. En l’actuació de la Jove Orquestra del passat 30 d’abril, ell fou l’autor de part dels arranjaments (concretament dels baixos) realitzats per a que els joves músics pogueren tocar.
4
REVISTA DE LA
notícies
societat musical
La banda de tubes de València a l’Auditori. Com
III Curs de Música Antiga. Per tercer any
ve sent habitual el últims anys, el dissabte anterior a la fira es va portar a cap a un concert extraordinari de festes. Enguany actuà la Banda de Tubes de València. Dalt l’escenari de l’Auditori hi havia prop de 90 músics entre tubes i bombardins, 5 d’ells de Guadassuar: tres tubes (el tio Antonio Noguera, Paco Gimeno i Ximo Cortina) i dos bombardins (Vicent Osca i Ricardo Alòs), i també un percussionista col·laborador (Luis Osca). A més, també va intervindre en diferents peces Rubén Marqués a la trompeta. El concert resultà d’allò més divertit, contribuint a això de manera especial el director de l’agrupació, David Llácer, tuba de l’Orquestra de València. Cal destacar, a més de la peculiar sonoritat de l’agrupació, la claredat amb la que sonava tenint en compte les característiques dels instruments que la formaven. L’Auditori quedà xicotet per al nombrós públic assistent, molts de fora de Guadassuar.
consecutiu, durant la segona quinzena dagost i primers dies de setembre, es celebrarà al nostre poble el III Curs de Música Antiga. L’excelent acollida de les dues convocatòries anteriors ha fet que l’edició d’enguany, ja convocada tinga un nivell millor. Cal agrair i donar anims als organitzadors, doncs activitats tan interessants com aquesta donen prestigi al nostre poble. Més informació a www.ladispersione.com.
Classes de violí barroc a Guadassuar. A iniciativa d’alguns alumnes del curs de música antiga que es porta a cap en estiu a Guadassuar, s’estan portant a cap a l’Auditori classes de violí barroc i música de cambra amb periodicitat mensual. Són impartides per Olivia Centurioni, una professora italiana afincada a Madrid, d’on ve expressament a donar les classes, qui ha col·laborat en diferents grups de música antiga de tota Europa, en alguns dels quals ha actuat i ha gravat diversos discos com a solista. L’Ajuntament de Guadassuar cedeix l’Auditori, la Societat Musical el clave, i els mateixos alumnes es fan càrrec íntegrament les despeses. Recordem que els “alumnes” que acudeixen són professionals en conservatoris, orquestres, etc. que busquen l’especialització en eixe terreny, inexistent als estudis reglats als conservatoris espanyols.
Concert d’arpa. El 15 d’abril, Luisa Domingo va
Més de música antiga.
BIBLIOTECA MUNICIPAL
oferir un concert a la Casa de Pedra (Biblioteca Municipal) on demostrà sobradament per què és la/el músic de Guadassuar amb el currículum més brillant. Escoltàrem composicions de diferents estils (Mudarra, Bach, Scarlatti, Godefroid, Tournier...), íntegrament interpretades de memòria.
La Dispersione, l’orquestra barroca amb seu al nostre poble, efectuà tres concerts durant la passada Setmana Santa. Interpretaren Membra Jesu Nostri, de D. Buxtehude, una sèrie de 7 cantates dedicades cada una d’elles a una de les parts maltractades de Jesucrist (peus, genolls, mans, costat, pit, cor i cara). Junt a l’orquestra participava un cor, i 5 solistes vocals amb notables trajectòries (Pilar Moral, Patricia Lloréns, Cristina Faus, Alberto Guardiola i Luis Vicente). Els concerts es dugueren a terme a tres esglésies de Sagunt, Dénia i Benicarló els dies 22, 24 i 26 de març respectivament. També 17 d’abril portà a cap a Benicarló una versió escènica (amb cantants, actors…) de La serva padrona de G. B. Pergolesi que repetirà el 22 d’agost a Orpesa.
La Biblioteca Municipal (algú encara no sap on està?) ens ha enviat un escrit agraint-nos la seua presència a la nostra revista. Al mateix temps ens comunica que de les novel·les amb temàtica musical que assenyalàvem la revista passada, estan a la Biblioteca (i es poden traure debades!!): El afinador de pianos de D. Mason i La chica del trombón de A. Skármeta. A més, des de desembre de 2004 es rep la revista musical Scherzo que es pot llegir allí mateix si és la del mes en curs o endur-te-la a casa durant 15 dies si es tracta de números anteriors. També s’ha adquirit la col·lecció de 50 CDs anomenada Clásica que ha editat recentment el periòdic El País, interessant col·lecció que acompanya amb un llibre explicatiu cada CD. Per a que tingau més temps per a assistir a la Biblioteca, el nou horari és de 11.30 a 13.30 i de 4 a 8.
5
REVISTA DE LA
societat musical
Santa Cecília 2004 El primer capítol fou el concert del dia 20, i el segon, ja un tant peculiar. El sopar de la vespra al que acudeixen els més fervorosos músics caigué en diumenge. El calendari, que és molt savi, no va permetre que caiguera dissabte, i botà de divendres a diumenge (era bisiesto). Això per si de cas a algú se li ocorria fer coincidir els dos sopars de Sta. Cecília en un. Eixe fet ocasionà que alguns l’oblidaren, però així i tot, es presentaren 19 músics, més 2 que no soparen, entre els que hi havia només 3 xiques. A pesar de caure diumenge, diumenge per la nit, “salvaren la papereta” que deia un important músic. El lloc canvià per estar tancat el Catòlic, i s’anà al Manchego. I el que és el sopar, més ràpid que mai. Després, tot el que toca: processó (sense anda però amb comitiva), i banda formada per bombardí, clarinet i flauta en la que sonava tot:: temps, contratemps, melodia, contrapunt. I en arribar al lloc indicat, cantada dels gojos i himne, amb una escenografia un tant fallera. El dissabte 27 tingué lloc la part central de la celebració. Passacarrer, trasllat a l’Ermita, missa on va intervindre per primera vegada un quartet de corda (vore foto), cant d’himne i gojos i processó fins el Musical. I per a rematar, un sopar de Santa Cecília com els últims. Les diferències que notarem foren, per exemple, el licor (que clar, és diferent cada any) enguany Mirtillo (grapa), el tio Agustí que pujà dalt la taula per a cantar Nuestra Bandera, i també el primer sopar de Santa Cecília d’un nou fondo, que formaven un grapat de nanos: Salva, Sara, Silvia, Ariadna, Neus, Lola, Andreu... futurs grans músics. S’entregaren també “els altres premis de Campo de Criptana” (vore pàgina 15) amb la presència d’un efusiu presentador, que recordava altres actuacions memorables de fa anys com a presentador d’una musa. Com a persona “de mèrit” que entregava els premis estigué Gustavo. I també festa fins...
6
··· FITXER 2004··· Diumenge 4 d’abril / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera Maria Esparza La del manojo de rosas Poème Montagnard
The sword and the crown La vídua valenciana
Dissabte 5 de juny / Palau de la Música (València), 11.30 h. / II Festival de Bandes «Nuestras Bandas de Música» Las Provincias Tuba Concerto (Zacarés) Metamorfosis Simfòniques
(UNIÓN MUSICAL UTIELANA d’ UTIEL)
Diumenge 13 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus Giraldillo Cinematógrafo Nacional Las Provincias Metamorfosis Simfòniques (I i IV) Es xopà… hasta la Moma
Diumenge 18 de juliol / Pati Antic Col·legi Balmes, 22.30 h. Giraldillo Cinematógrafo Nacional Metamorfosis Simfòniques
Agüero Cinematógrafo Nacional Metamorfosis Simfòniques
Dissabte 24 de juliol / Auditorio El Ferial (Campo de Criptana, Ciudad Real), 23 h. / XXXI Certamen Nacional de Bandas de Música (BANDA MUNICIPAL de VILLENA)
(SOCIEDAD UNIÓN MUSICAL de LLANERA DE RANES)
Giraldillo Cinematógrafo Nacional Metamorfosis Simfòniques
(FILHARMÓNICA BEETHOVEN de CAMPO DE CRIPTANA)
Dijous 5 d’agost / Plaça Major, 23 h. / Concert del Crist Giraldillo Cinematógrafo Nacional Metamorfosis Simfòniques
Pagan Dances (II i I) Poème Montagnar
Dilluns 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc La boda de Luis Alonso Antonio Galbis Doménech Ciclo de Rios Beatles Symphonic Festa de les trompetes
Agüero Suspiros de España Indiana Jones Als Berebers Dunia Piris Ximo En er mundo Azcárraga Guadassuarense (xaranga: Campanera, Cristianos de Villena i Morena)
Divendres 8 d’octubre / Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Pepita Reyes Entre el Xúquer i el Túria Sait
Margarita la tornera Tríptic Modal Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana
Dissabte 20 de novembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Santa Cecília Agua, azucarillos y aguardiente Háry Janos
Gran Fantasía Española Sinfonía Sevillana Gojos a Santa Cecília Himne a Santa Cecília
Dissabte 11 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Concert del soci : Tot Sarsuela La Revoltosa La canción del olvido Agua, azucarillos y aguardiente
El barberillo de Lavapiés La Gran Vía El tambor de granaderos bis: Antonio Galbis Doménech
REVISTA DE LA
societat musical
EN ALTRE “LUGAR” DE LA MANXA: EL PEDERNOSO Recordem que al 1981 la Banda començava a fer-se gran i havia incorporat bastant gent jove, però sense ser massa abundant com ara. A més, D. Joaquín Vidal s’havia fet càrrec de la direcció de la Banda el febrer d’eixe mateix any. A la processó, es pogueren vore curioses costums, com la subhasta per a entrar l’anda, així com les carreres que pegaven avant i arrere abans d’entrar la imatge a l’església. El concert, davant l’església, fou un tant peculiar, i prompte es va convertir en tot una festa. En oir Ximo es formaren filades de moros i cristians entre músics, públic local i públic de Guadassuar. Inclús algun músic s’alçà oboè en mà per a fer de capità de les filaes. I Ester, la filla menuda de D. Joaquín Vidal, que en aquell moment tenia només 8 anys, va “dirigir” Paquito Xocolatero. Pel que hem pogut recordar entre tots, també s’interpretà Pan y Toros. Memorable actuació de la percussió... L’explicació de tant èxit també és senzilla. A més de que no estaven molt acostumats a escoltar bandes, per a que no es secara la boca als músics hi havia diversos cabassos de goma plens de vi d’on els músic anaven servint-se. Un d’ells darrere la tarima del director. I res més per a beure.
Potser molts no ho saben, però l’actuació de la Banda a Campo de Criptana el passat 24 de juliol no és la primera que es fa a La Mancha. A finals de setembre de 1981 (no sabem el dia exacte) la Banda va fer un concert a El Pedernoso, per on passarem poc abans d’arribar a Campo de Criptana i uns pocs músics que havien estat en aquella ocasió ho recordaren. Total fa 24 anys. La Banda es va traslladar a aquella població perque el seu alcalde havia estat fent la mili amb el que en aquell moment era president de la Societat Musical, Vicent Esteve. Es va moure molt matí, de nit encara, per que s’havia de fer un passacarrer i per suposat que encara no existia l’autovia. Així i tot, abans d’arribar, en Las Pedroñeras, es va fer una parada per visitar un guadassuarenc que estava allí de Guardia Civil. En arribar, primera sorpresa, l’agutzil estava esperantnos per a repartir-nos per les cases. Molts músics no ho sabien i anaven fent-se arrere poc a poc. Dinaren i soparen repartits per cases particulars, en xicotets grups o individualment, excepte uns pocs que anaren al restaurant de la carretera. A banda del passacarrer del matí, el s’havia de completar el dia amb l’acompanyament a missa, la processó de vesprada i el concert, a més d’alguna “picaeta”. Però la cosa va eixir d’allò més bé, segurament per la costum local de traure només vi per a menjar i per a les “picaetes”. Tant bé va anar, com que després de dinar, un animat grup de músics (no molt joves ells), amb Camilo al capdavant, acabaren a la discoteca del poble, la Charles Chaplin
(Si se’ns ha escapat algun detall, com el dia exacte o més, i algú el recorda, ens ho pot dir i completar el relat al pròxim número de la revista).
DEDICATORIA (emitida por Ràdio Guadassuar el dia 3 de mayo de 2005) por D. José Hernandis. Médico jubilado músicos en activo. Los tres jóvenes que dirigieron la orquesta y la banda lo hicieron muy bien. La mejor inversión que hace el ayuntamiento es la de la banda de música. Cuando voy por la calle y oigo el sonido de un instrumento musical, de un chico o de una chica que está ensayando, me alegro mucho pensando: ¿dónde estará mejor que ensayando en su casa? I así toda esa juventud que se dedica a la música. Aparte de la buena cultura musical que reciben estos chicos, puede ser una salida profesional. Prueba de ello es que ya existen bastantes personas de nuestro pueblo, que esparcidos en orquestas i bandas de todo el mundo, viven de la música. Mi enhorabuena al pueblo de Guadassuar por esta cultura Musical.
Buenas tardes. Este disco va dedicado a la banda de Música. Estuve el sábado en el concierto que dieron la Banda Joven i la Orquesta Joven y lo pasé muy bien. Hace 85 años que empecé con la música en la banda de mi pueblo, Poliñá de Júcar, primero con el flautín y luego con la flauta, que aún conservo. Tanto la Orquesta como la Banda Joven me gustaron mucho, teniendo en cuenta que son aprendices. Me llamó sobre todo la atención un chico que tocaba el fagot, un instrumento más grande que él. Hubo una época en que el pueblo de la música era Liria. Hoy podemos decir que Guadassuar es un pueblo musical, pues entre jóvenes y adultos pasan de 250 los
8
REVISTA DE LA
societat musical
··· 25 anys: 1979-2004··· Des de que va eixir del poble, que jo recorde ha format part de la JONDE, ha treballat al Conservatori de Saragossa (on crec que solament tenia un alumne, doncs va ser el primer professor de fagot que hi va haver) i al de Granada, i en l’actualitat treballa a l’Orquestra Ciutat de Granada. La seua dona Ruth toca el violoncel al mateix lloc i crec que els fills que tenen porten camí de ser músics també. Li vaig demanar que ens escribira alguna cosa i ens va enviar un correu electrònic en el que no va voler parlar d’ell i sí de les persones que l’introduïren en la Banda: “Fa 25 anys que vaig entrar en la banda i per a rememorar tal commemoració em demanen que escriga alguna cosa per a la revista. De totes les coses que recorde vull contar el perquè de que jo toque el fagot i a la persona que gràcies a ella jo sóc fagotista: Vicent Esteve “el Brigo” Jo ja sabia música, doncs havia estat a l’Escolania de la Verge dels Desemparats a València. Però volia entrar en la banda i mon pare em va acompanyar al musical. Allí en l’antic Musical, Vicent el Brigo que era el president de la Banda, ens va dir que feia falta un fagot en la Banda. Com que era una forta inversió, ell es comprometia a traure els diners per a comprar-lo si jo em comprometia estudiar-lo. Jo ni sabia el que era un fagot i llavors ens va parlar del tio Pepe Vidal que havia tocat el fagot en la Banda i que ja estava retirat. El seu fagot era del sistema francés, que ja estava en desús, i jo tènia que tocar el de sistema alemany. Al cap de tres mesos va arribar el meu “Sonora” (la marca del fagot) i mon pare i jo vam anar a l’assaig del divendres. D’allí vam anar a Alzira a que Miguel Simó –fagotista – m’ensenyara a muntar-lo. Tot açò ho va organitzar Vicent el Brigo a qui sempre portaré en el record i que en un dia com aquest voldria rendirli el meu just homenatge de gratitud.”
En aquell any l’entrada de nous músics es va fer de manera escalonada i repartida al llarg de les festes. En primer lloc a la fira entraren Immaculada Noguera Puchol i Immaculada Navarro Climent, les dos amb el saxo. De Imma Noguera, filla del tio Antonio Noguera (tuba), podem comentar que tota la família vivia al Musical, que aleshores estava al carrer Salvador Mahiques on actualment està el reten de la Policia Municipal. Son pare exercia de conserge i professor de solfeig. Va donar classes de solfeig a tots els que passaren pel musical en aquells anys setanta quan l’Escola de Música encara no era com la coneixem ara. Imma Navarro continua molt vinculada al món de la música, doncs dona classes en l’IES els Évols de l’Alcúdia, i Nicolás Esteve, el seu marit també es músic, professor de trombó en el Conservatori de Cullera. Per Setmana Santa tinguérem una altra remesa Merxe Calatayud Tomás i Sergio Pérez Amores al clarinet i Joaquín Osca Pons al fagot. Era el primer fagot que entrava en la banda des dels anys 40. Pel Cristo va entrar Eustàquio Barberà Boïl (percussió), Vicent Llopis (trompa), Bernat Peris Plaza (tuba) i Evaristo Noguera (tuba).
XIMO FAGOT De Joaquín Osca, Ximo fagot per als músics que ja portem uns quants anys a la banda, es poden dir moltes coses i totes bones. Els que hem tingut la sort de tocar al seu costat en passacarrers, processons, concerts, falles i moros, no tenim més que bons records d’ell. Igual el tenies tocant un solo amb el seu instrument, que amb el bombo en una entrada de moros i sempre amb el seu habitual bon humor. Sols vull ressaltar d’ell que sempre que ha estat a disposició de la banda, vivint com viu lluny del poble. Les dos frases que li recorde de totes les ocasions en que hem anat a un certamen son “quin dia és el certamen?” i “quan he d’anar a assajar?”.
Salvador Colomer
9
REVISTA DE LA
societat musical MĂşsica i Poble, novembre-desembre 2004
Guillem Gimeno, percussionista en la nostra Banda Jove.
20 minutos, 13 de mayo de 2005
10
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol Suite Espanyola d’Isaac Albéniz Un dels compositors espanyols més importants del segle XIX, especialment per les seues obres per a piano, d’inspiració nacionalista i llenguatge modern. Va nàixer en Camprodon, Girona, i va ser un xiquet prodigi al piano. Son pare Ángel Albéniz va preparar el primer concert públic del seu fill quan només tenia 4 anys i el va presentar en el Teatre Romea (Barcelona). Als 13 anys va fugir de sa casa i va treballar com a pianista en diversos països llatinoamericans, a on va arribar en un vaixell com a polissó. Hi ha constància que va estar a Argentina, Uruguai, Brasil i Cuba. En la tardor de 1873 va tornar a Madrid. Més tard va estudiar en el Conservatori de Brussel·les (1875-1878) amb el compositor i pianista hongarés Franz Liszt (1878) i amb el compositor nacionalista espanyol Felip Pedrell (1883). En 1893 es va establir a París, on va rebre classes de Vincent d’Indy i va entrar en contacte amb un grup de compositors de l’avantguarda europea entre els que es trobaven Claude Debussy i Gabriel Fauré, que van influir de forma decisiva en la seua moderna tècnica compositiva. La seua obra mestra és la suite per a piano Ibèria (1906-1909), composició virtuosística i musicalment complexa, composta a Niça durant un poc més de dos anys. De la resta de la seua producció destaquen les peces per a piano Rapsòdia espanyola i Suite espanyola, les òperes L’Òpal màgic (1893) i Pepita Jiménez (1896). També va ser autor de sarsuela i de lieder. Dins d’este últim gènere destaca l’obra Quatre melodies, dedicada al compositor francés Fauré, on s’allunya del seu primer estil. En 1899 va compondre la suite orquestral de caràcter nacionalista Catalonia. Va morir el 18 de maig de 1909 en Cambo-les-Bains (França). És, al costat d’Enric Granados, un dels màxims exponents del piano romàntic espanyol.
Suite Española Originalment per a piano, ha sigut fruit de diverses transcripcions de manera total o parcial. Composta entre 1885 i 1886, és a dir, quan el compositor tenia 25-26 anys, es troba dins la línia nacionalista pròpia de finals del segle XIX. Encara que no alcança les quotes de la posterior Iberia, l’obra és molt atractiva, potser per l’ús en ella de melodies i ritmes del folclor espanyol, aconseguint colors i sonoritats d’allò més sorprendents. Consta de les següents parts:
11
REVISTA DE LA
societat musical
Die Meistersinger von Nürberg de Richard Wagner Wagner, Richard (1813-1883), teòric i compositor alemany, va ser una les figures musicals més importants del segle XIX. Nasqué el 22 de maig de 1813 en Leipzig i estudià en la universitat d’esta ciutat. Entre 1833 i 1839 treballà en els teatres d’òpera de Würzburg, Magdeburgo, Königsberg i Riga i va escriure les seues (i menys conegudes) òperes Les Fades (1833) y La prohibició d’amar (1836), y varies obres orquestrals, entre d’elles una simfonia composta als 19 anys. En Riga finalitza el llibret (text de l’òpera) i els dos primers actes de la primera òpera important, Rienzi. Comença un període de la seva vida de disgusts : fugides pels deutes, de la policia, fracassos afectius, professionals, depressions, malalties que s’allarga fins a 1864. Però tot i que passa aquestes dificultats es tracta d’un període molt creatiu de la seua vida i en ell podem trobar algunes de les òperes més famoses: L’Holandés errant (1843), Tannhäuser (1845), Lohengrin (1850), Tristà i Isolda (1865) En 1864, trobant-se en una situació a tots els nivells crítica, es cridat a Munich pel rei Lluís II de Baviera per a fer realitat el somni de Wagner, la construcció d’un teatre per a la representació de les seues òperes. La localitat on es construiria aquest teatre (en alemany Festspielhaus) es Bayreuth. És ací on estrenarà les òperes de l’anomenada Tetralogia (quatre òperes) anomenada L’anell del Nibelung, inspirada en la mitologia escandinava. Està formada per L’or del Rhin estrenada en 1869, La Valkiria en 1870, Sigfrid en 1876, L’ Ocàs dels Déus en 1876. Die Meistersinger (els Mestres Cantors de Nürenberg) estrenada a Munich en 1868 i la seua última òpera Parsifal estrenada a Bayreuth en 1882 formen el complet d’obres del compositor alemany. Per motius de salut (buscant un millor clima) es trasllada a Venecia on mor el 13 de febrer de 1883. Els aspectes més obscurs de la personalitat de Wagner el duen cap al seu antisemitisme, expressat en el seu escrit El judaisme en la música (1850), que, amb la forta identitat germànica dels temes de les seues òperes junt a la grandiositat de la seua música el convertiràn en un compositor d’atractiu únic per al nazisme als anys 30. Aquesta associació d’idees ha dificultat l’acceptació de la seua música per a una part del públic a tot arreu del món. Com a fet concret l’Orquestra Filharmònica d’Israel es negava a interpretar la seua música fins fa poc de temps.
Die Meistersirger von Nürberg (Els mestres cantors de Nuremberg) Estrenada el 1868 a Munic, és l’única òpera còmica escrita per Wagner. Açò no significa que la densitat de la seua música siga molt diferent a la d’altres òperes d’altres temàtiques. L’acció es situa a meitat del segle XVI, enmig dels ambients dels gremis artesanals, on un jove cavaller que acaba d’arribar a la ciutat intenta aconseguir la mà de la filla d’un ric orfebre mitjançant un torneig de cant.
12
REVISTA DE LA
societat musical
CINE DE MÚSICA - MÚSICA DE CINE De la mateixa manera que tenim una secció dedicada als llibres sobre música i altra als discos, encetem ara una altra dedicada al cine, amb recomanacions de pel·lícules que tinguen alguna relació amb la música. Comencem amb una que ens sonarà (sobretot als que assistiren a l’últim concert de la banda), i altra molt actual.
BIBA LA BANDA
LOS CHICOS DEL CORO
Director: Ricardo Palacios Any: 1987 Nacionalitat: Espanyola Intérprets: Antonio Ferrandis, Florinda Chico, José Sancho, Manuel Alexandre, Alfredo Landa, Mario Pardo, Oscar Ladoire Música: Miguel Asíns Arbó Gènere: Comèdia Duració aproximada: 91 min. Certificat: Tots els públics
Títol original: Les choristes Director: Christophe Barratier Any: 2004 Nacionalitat: França-Suissa Intérprets: Gérard Jugnot, François Berléand, Kad Merad, Jean-Paul Bonnaire, Marie Bunel, Jacques Perrin Didier Flamand… Música: Bruno Coulais Gènere: Drama Duració aproximada: 95 min. Certificat: Tots els públics
La pel·licula, ambientada el 1938, en plena Guerra Civil espanyola, ens conta les peripècies d’una banda de música que ha de donar un concert i d’alguns dels seus músics, els quals s’escapen per ajudar a collir arròs a la nóvia d’un d’ells, fent perillar la celebració del concert. Una divertida comèdia plena de músics de banda. Fou rodada a Sueca i Alzira.
El 1949, un professor de música en paro comença a treballar com a vigilant en un internat de reeducació de menors. Amb un sistema d’educació especialment repressiu, el director de l’escola no aconsegueix mantindre l’autoritat i el respecte dels alumnes. Mentrestant, aquell professor de música descobreix que la música atrau l’interés dels alumnes, la qual cosa és utilitzada per anar transformant els seus comportaments i actituds.
Alguns músics de la nostra banda ens conten que quan anaven a l’institut nocturn, junt a molts músics d’Alzira, estos aparegueren un dia amb el cap rapat: havien esta fent d’extres per al rodatge. La nostra banda interpretà al passat concert de primavera el pasdoble de la Banda Sonora Original (no era una falta d’ortografia).
Es tracta d’una pel·licula molt aplaudida internacionalment i premiada en diferents festivals.
13
REVISTA DE LA
societat musical
Un poc tard ha eixit aquesta revista...
El Fosquibrut desafinat
Xe, que em pensava que ja no eixia!!
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
la hola de la societat musical Rarament ens comuniquen res, però ens hem assabentat que Mario Bou i Tere Boïls es casen a setembre. Seguirem informant. Per altra banda, Ino aporta una nova música per al futur, li diuen Laura i va nàixer el 14 de març. Tant Ino, com Susana i Irene ens han comentat que estan molt feliços amb la nova membre de la família. Felicitats a tots.
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
- Cançó. “Porque tenia un fagoot, qué dolor, que dolor, dentro del armario...” o algo així, deia una coneguda cançó de Rafaella Carrá.
- Qué plou!! Paraigües que pare l’aigua per als clarinets tercers. No és que toquen tan mal que plou; és l’aire condicionat.
- Incògnita. Xafaran els músics de Guadassuar, encara que siga uns minuts, sol alemany este estiu, després d’estar uns 20 anys amb el crit d’Alemanya, Alemanya?
- “Agencia de Viajes José Luis”. Viatges a la carta. Preus molt interessants. I Contigo al fin del mundo. - “Agència de transports TOT ÉS TORT PERQUE SÍ”. Especialitat en transportar taburets i tamborets (que no és el mateix). Màxima discreció: no s’entera quasi ningú.
- Altra incògnita. Per què es va quedar tanta gent esperant que Riki fera algun solo dels seus en el concert de la Banda de Tubes?
- Busca. Tècnic d’aire condicionat busca desesperadament excuses per a excusar-se al tio Fernando després la clavada de pata pensant que este últim no s’enterava.
- Tercera incògnita. Tindrà alguna cosa a vore el tocar al Concert de Santa. Cecília un fragment titulat “Tiempo de panaderos” i que les revistes repartides eixos dies eixiren cremades?
- Triptic Thodal, nou títol d’una de les obres que interpretàrem en un dels últims concerts segons el programa de mà. En la seua línia habitual d’inventar títols.
- Falles en novembre. Paraigües que no para l’aigua busca bombers en novembre.
- Negoci secret. Està a punt de descobrir-se com va a financiar la Banda el viatge d’Holanda. S’està embotellant l’aigua que cau de l’aire condicionat i està venent-se.
- Endevina. Ens ha visitat fa poc la famosa “adivina” que ja coneixem d’anteriors visites. Ens ha dit ja el número de músics i/o músiques que es deixaran la Banda només passar el viatge de l’estiu, tal i com va passar a París i Itàlia. En total seran...
14
REVISTA DE LA
societat musical
històriesdel pare vicent 10
avi
ELS ALTRES PREMIS DE CAMPO DE CRIPTANA - Premi “Qué aseats que som” als músics de la Banda que no deixare ni un paper ni una botella per terra a hora de berenar i sopar.
- Premi “Al mèrit musical” al públic que va acompanyar la Banda. A més de 4 hores d’autobús d’anar i 4 de tornar, els feren pagar 5 euros!! per a entrar a escoltar el certamen.
- Premi “Gira’t la gorra” al presentador del Certamen, per exagerar tant en dir que l’obra lliure de Llosa de Ranes (Festival Variations) era una de les més destacades del segle XX.
- Premi “Exploradors del terreny” a la furgona que anà dies abans del certamen amb Vicent el Roig i el tio Joaquín.
- Premi “Quina emoció més gran” a Zaida per emocionar-se tant sempre que oia el solo de flauta de les Metamorfosis.
- Premi “Què bo, què bo!” als col·laboradors i col·laboradores del Certamen que organitzaven els sopars entreassajos i els entrepans del dia del certamen. Tot una feina.
- Premi “Aguantar els papers també té mèrit” a Fina per contribuir a aconseguir el premi d’eixa curiosa manera.
- Premi “Anar a un certamen sempre és un sacrifici” a Ximo Cortina per endur-se dos tubes alhora.
- Premi “L’afició no falla” als portadors de la famosa pancarta “Guadassuar, això és bufar” que de nou ens acompanyà.
- Premi “Qui no berena debades és perque no vol” a tots el membres de les altres bandes que participaren al Certamen de Campo de Criptana que arrimaven per si cauia algun entrepà dels nostres..
- Premi “A la millor interpretació de l’obra lliure” (del títol) a Anna Bonet per dir que interpretàvem les Metamorfosis sintètiques.
- Premi “Fotógrafo nacional” a Xaua, que no parà de fer fotos encara que no pillara l’entrega del premi a l’escenari.
(A Riki no li toca premi per haver tocat només a l’autobús durant 2 de les 4 hores que durava el viatge)
- Premi “A la innovacio en la cançó” a Ximo D. L. N. per introduir un fragment de gregorià en una de les seues actuacions.
Premis especials Ceci’s 2004. - a Paco el secretari. Per ser el secretari i per dir-se Paco, com el president i el director.
- Premi “Xé quin mòbil” al de José Carlos, que té ràdio, llinterna, gravadora, càmera de fotos, no sé quantes coses més... i a més pots parlar per telèfon!!
- a Reme. Per acompanyar-nos a tot el que faça falta des de fan molt de temps.
15
àlbum PAELLA FALLERA 1985 Durant uns anys, en l’època en la que tota la banda anava a tocar a falles, en passar aquestes festes es solia celebrar una paella fallera. En ella tots els músics passaven el dia junts, dinàven, i feien bona cosa de festa. Eren els anys en que la banda estava creixent de manera molt ràpida. En concret, la paella de la que fem referència es va celebrar en març de 1985 al sequer de Cardenal (del pare de Rubén Marqueés). En les fotos, cedides per Salvador Ribes, que aleshores tocava la flauta, encara el podem reconeixer ell, a Vicent Esteve i Joaquín Vidal, president i director respectivament en aquells anys, a Paco Gimeno (el pare, el fill no era músic encara que parega increible), Sam, Colo, Xaua, Dolores Calatayud, Ruben Marqués, Ximo Osca (fagot), Nicolas Esteve, Bernat Péris, Ester Vidal i molts altres que s’endevinen per les fotos. Busqueu-los i podreu veure les caretes que feien fa vint anys. Per a que vejau que les paelles de la Banda Jove ja estaven inventades fa molts anys.