REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR nĂşmero 26 maig-juny-juliol-agost 2004 0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
II CURS DE MÚSICA ANTIGA Els propers 18,19 i 20 d’agost i 1, 2 i 3 de setembre es celebrarà al nostre poble el II Curs de Música Antiga. El fet d’organitzar un curs sobre un camp tan específic com és la música antiga en un poble com el nostre sembla inicialment quasi un atreviment. Però això resulta senzill de justificar. Per una part, l’ampla activitat musical a la població, que és també la principal oferta cultural i al mateix temps una important ocupació professional (al voltant de 60 persones viuen de la música). Per altra part, l’excel·lent acollida de la primera edició del curs de música antiga el setembre de 2003, tant per part del públic, assistents al curs, com de l’Ajuntament, que recolza el projecte des del mateix inici. Per a portar a cap una segona edició només faltava posar-se a treballar partint d’una idea inicial: Guadassuar cedeix els seus edificis més representatius històricament, els quals faran de contenidors que omplirem de música europea interpretada tal i com es feia en el seu temps, amb els instruments i els criteris de la seua època, i aproximant-nos també als escenaris per als que fou escrita. Música i edificis històrics coincidents en el temps, però distants en l’espai. Guadassuar, poble hospitalari tal i com demostra contínuament, sobretot en les seues principals restes (les danses a l’estiu i la fira a l’hivern), ofereix una raó més per a intercanviar persones i cultura, per a gaudir de música i historia. A més de les persones que s’inscriguen com a participants en el curs, també el públic en general podrà gaudir de les activitats organitzades, doncs estan programats tres concerts als tres edificis històrics amb que compten a la nostra localitat. El dia 20 d’agost podrem assistir a un concert de música del Reinaxement a l’església, el 31 d’agost al concert de llaüt, vihuela i tiorba a la Casa de Pedra (Biblioteca Municipal, antic convent de les monges) i el 3 de setembre a un concert de música barroca a l’ermita de Sant Roc.
REVISTA DE LA
SUMARI
SOCIETAT MUSICAL EDITA:
GUADASSUAR
II curs de música antiga ............................ 2 Certamen de Campo de Criptana ............. 3 Faristol ...................................................... 4 Activitats .................................................... 7 Notícies ...................................................... 8 Fitxer 2003 ................................................ 9 Músics 1984-1994 ....................................... 10 Fitxer 1994 ................................................ 11 Discografia................................................. 12 Recull de premsa ..................................... 12 El Fosquibrut Desafinat ............................. 14
Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino Signes FOTOS: Josep Ribes, Luis Osca, Salvador Colomer, .............., Tere Ribera, Laura Sais, Salva Oriola, Reyes Gimeno, Edició internet: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí 525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
LA BANDA DE GUADASSUAR PARTICIPA AL CERTAMEN DE CAMPO DE CRIPTANA Deu anys després d’haver assistit per última vegada al Certamen de València, la nostra Banda de Música participa de nou a un certamen en estiu. En aquesta ocasió es tracta del ja veterà certamen de la localitat manxega de Campo de Criptana. Es tracta de la XXXI edició d’aquest prestigiós certamen que es celebrarà el proper 24 de juliol i que en la seua història han guanyat ja nombroses bandes valencianes. Com en cadascuna de les ocasions en que els nostres músics han participat en un esdeveniment d’aquest tipus, aquestes últimes setmanes han estat preparant la seua actuació amb el màxim interés, assajant amb entusiasme. Sens dubte esperem portar al nostre poble un nou guardó que augmente el prestigi de la nostra Societat Musical. La Villa de Campo de Criptana, es troba situada en la falda del la Serra de «Los Molinos», envoltada d’immenses planes, al nord-est de la província de Ciudad Real, prop del límits de la de Toledo i de la localitat de Alcázar de San Juan. La seua població ronda els catorze mil habitants amb predomini del sector agrícola en la seua economia. Podem ressaltar entre els seus monuments, els famosos Molins de Vent, escenari de les aventures de Don Quijote de la Mancha, que en un número actual de deu, declarats Monuments de interés Històric Artístic Nacional, en l’any 1995. Compta amb una llarga tradició cultural. músics, poetes, pintors, escriptors, han donat noms singulars a la història de l’art. Destaquen el conegut compositor Luis Cobos i l’actriu de fama universal Sara Montiel. Dins l’àmbit musical compta amb un Conservatori de Música oficial amb el nom de “Angel Arteaga”, una Banda de Música, fundada en 1850, que porta el nom de “Filarmónica Beethoven” i la Coral “Santa Cecilia”. Altres associacions son l’Ateneo Musical, que organitza un concert mensual amb intèrprets nacionals i estrangers, un grup de corda i una Escola de Música d’instruments de “pulso y pua”, una escola de ball folklòric i dos bandes de cornetes i tambors. A més compta amb una Escola Municipal de Dibuix i Pintura i un grup de teatre. Entre l’artesania tradicional destaquen els treballs en boba i espart i el brodats.
3
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol Giraldillo de Pascual Peris Chirivella Pascual Peris Chirivella és un músic nascut a Catarroja i que ha dirigit diferents Bandes de Música. El pasdoble que hem elegit per a interpretar a aquest Certamen és una obra d’aire taurí que l’autor va composar per a un concurs de composició celebrat en Sevilla en 1992 i del que va resultar finalista. El títol aludeix al Giraldillo, nom que rep la figura que corona la torre de la catedral de Sevilla, la Giralda.
Cinematógrafo Nacional, de Gerónimo Giménez Gerónimo Giménez naix a Sevilla en 1854 (enguany fa cent cinquanta anys) i mor a Madrid en 1923. Va iniciar els seus estudis musicals amb son pare, prosseguintlos en Cadis i, més tard, en el Conservatori de París. Allí estudia violí, composició, harmonia i contrapunt. En estes dos últimes matèries va obtindre el primer premi, arribant a véncer a Debussy que estudia en el mateix lloc que ell.
millors treballs són els de l’inici de la seua carrera. Entre els més notables estan Trafalgar i Los Voluntarios, però la seua fama descansa realment sobre tres treballs: El Baile de Luis Alonso, La Boda de Luis Alonso i la seua obra mestra La Tempranica. Va col·laborar amb els millors sainetistes de la seua època: Ricardo de la Vega, Arniches, els germans Quintero... Però els seus majors èxits van ser els de Javier Burgos. En 1896 estrena en el Teatro de la Zarzuela El mundo comedia es o El baile de Luis Alonso. A l’any següent, La boda de Luis Alonso o La noche del Encierro. Un altre èxit és La Tempranica, amb llibret de Julián Romea, estrenada en el Teatre de la Zarzuela en 1900. Més tard va col·laborar amb el mestre Amadeo Vives en
En 1878 dirigix a Madrid en els teatres Apolo, de la Zarzuela i el Lírico, així com en la Unión Musical Española i la Sociedad de Conciertos. Chapí el contracta per a l’estrena de El Milagro de la Virgen i La bruja. A més d’una gran producció de sarsueles, també va escriure diverses simfonies i música de cambra. Els seus
4
REVISTA DE LA
societat musical
diferents sarsueles. Quan va decréixer la seua fama va pretendre ser professor de Música de Cambra en el Conservatori madrileny, però no ho va aconseguir. Va morir pobre, el 19 de febrer de 1923.
CINEMATOGRAFO NACIONAL En commemoració del cent cinquanta aniversari del naixement de l’autor, l’organització del certamen de Campo de Criptana ha elegit com a obra obligada la fantasia de Cinematógrafo Nacional. Revista cómico-satírica estrenada al teatre Apolo de Madrid en 1907, amb libreto de Guillermo Perrín i Miguel de Palàcios. És una obra breu, vuit números, agradable d’escoltar i plena de situacions divertides. Per la seua articulació formal aquesta obra es va fer molt popular entre les bandes i orquestrines de café de l’època i es va tocar durant molts anys com a fantasia. Aprofitant la creixent popularitat del cine, que en aquells anys estava començant a tindre el favor del públic, fa una fortíssima crítica del Congrés dels Diputats, transformat en un gran local cinematogràfic. Pel seu argument crític amb els polítics del seu temps, va patir fortes intervencions de la censura. Gerónimo Giménez
Metamorfòsi simfònica, de Paul Hindemith
Paul Hindemith
Interpretarem com a obra de lliure elecció Metamorfosi simfònica (1943, sobre temes de Weber), de Paul Hindemith (1895-1963). A este autor se’l considera la figura més important de la música alemanya durant la dècada de 1920. Era el que es coneix com un «músic per a músics»: tenia un timbre perfecte, va ser violinista i violista professional, bon pianista i podia, pràcticament, tocar tots els instruments de l’orquestra. Va ser un bon musicòleg que componia amb facilitat increïble. Va ser deixeble de A. Mendelsshon i de B. Sekles en el conservatori de Frankfurt. Si bé els inicis de la seua carrera musical van estar marcats per l’avantguardisme i l’internacionalisme, les seues formes musicals van anar avançant amb el temps cap al tradicionalisme i cap a l’estil més específicament germànic. Professor de composició a Berlín, Hindemith es va vore enfrontat al nazisme arran de certes composicions considerades escandaloses pel règim: òperes de cambra com a Assassí, esperança de les dones, 1921, Santa Susanna,
5
REVISTA DE LA
societat musical 1921, l’esquetx Anada i tornada, 1927, l’òpera Notícies del dia, 1929, o la cèlebre Matías el pintor, 1934, que va suposar la seua persecució i exili d’Alemanya en 1937 per a instal·lar-se a Turquia i, dos anys més tard, en EUA, on va ser nomenat director del departament musical de la Universitat de Yale. Va compondre nombroses obres de música de cambra (Cardillac, 1926 i el cicle de cançons Das Marienleben; 1925) i, a la seua mort, va deixar una de les produccions numèricament més importants del s. XX. Entre les seues obres destaquen l’òpera Harmonia del món, 1957, ballets com Nobilissima visions, 1938 o Metamorfosi simfònica, 1943 i la seua obra teòrica Unterweisung im Tonsatz, 1937, en la que va exposar les seues concepcions harmòniques.
METAMORFOSI SIMFÒNICA (sobre temes de Carl Maria von Weber) Va ser durant la seua estada en els Estats Units que Hindemith va compondre la seua famosa Metamorfosi simfònica, una sort de simfonia en quatre temps, construïda sobre materials originals del compositor romàntic i compatriota seu Carl Maria von Weber (1786-1826). Algunes fonts indiquen que la idea per a esta obra va sorgir originàriament en 1940 i va ser planejada com una partitura de ballet per al coreògraf Leonid Massine, però la partitura de la Metamorfosi simfònica data de 1943 i va ser estrenada a Nova York en 1944.
Carl Maria von Weber
Respecte als materials originals de Weber hi ha algunes contradiccions en diverses fonts musicològiques respecte a quines peces va utilitzar Hidemith per a cada un dels quatre moviments de la seua obra simfònica, encara que molts s’inclinen per melodies de les seues obres per a piano a quatre mans. En l’únic en el que hi ha una evident unanimitat és en el tema que inspira el segon moviment, extret de l’òpera Turandot de Weber (no confondre amb l’homònima de Puccini), ambientada en la Xina imperial. Hindemith modifica els temes originals amb el seu estil característic. L’orquestració és magistral amb especial atenció a la percussió, incorporant instruments com el woodblock, el gong, el tamboril, el triangle o les campanes.
Paul Hindemith
Metamorfosi simfònica consta de quatre temps: Allegro, TurandotScherzo, Andantino i Marsch. La transcripció per a banda que interpretem ha estat realitzada especialment per a l’ocasió pel nostre director Francesc Zacarés.
6
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats GENER-JUNY 2004 •
•
CONCERT DE LA BANDA JOVE. Dissabte 7 de març, Auditori 19.30 h.
CONCERT DE CORPUS. Diumenge 13 de juny, Plaça Major 20.45 h.
Obres per a solistes, pasdobles, sarsueles, pel·lícules... tot això i molt més en els concerts de la Banda Jove.
El tradicional concert de Corpus davant l’Església comptà enguany amb molt més públic del que és habitual.
•
•
CONCERT “PERCUSSIÓ I +”. Dissabte 13 de març, Auditori 19.30 h.
Iniciaren les audicions els alumnes de piano, clarinet i percussió.
El concert s’hauria d’haver titulat “Luis i +”, ja que es tractava d’una sèrie d’obres per a un percussionista i altre instrument (trompeta, violí, contrabaix, tuba o altre percussionista) que feia parella amb ell. Composicions tècnicament molt complexes i de llenguatge innovador que foren molt treballades i molt ben interpretades.
•
Dilluns 28 de juny, Auditori 19 h. La segona sessió de les audicions va estar protagonitzada pels alumnes de violoncel, saxofon, oboè, trompa, guitarra i clarinet.
CONCERT DE PRIMAVERA. Diumenge 4 d’abril, Auditori 12 h.
Dimecres 30 de juny, Auditori 19 h. Per últim actuaren els alumnes d’Iniciació, violí, bombardí, trombó, tuba, flauta, trompeta, Conjunt Vocal i Banda Jove.
Un any més es dona la benvinguda a la primavera amb un entretingut concert de la Banda.
•
CONCERT DE L’ORQUESTRA A TARAZONA (SARAGOSSA). Dissabte 24 d’abril, Sala Guillaume Lupe del Conservatori de Tarazona, 20 h.
Altra actuació de l’orquestra lluny de casa, en esta ocasió interpretant obres sols per a corda que en alguna ocasió acompanyava algun instrument de vent. No va assistir massa públic tot i que estava patrocinat per l’Ajuntament, però de tot manera va valdre la pena, com sempre.
•
TOTSTROPERCUSSIÓ EN CONCERT A BENIFAIRÓ DE LES VALLS. Dissabte 21 de maig.
Dins el cicle de concerts de SARC de la Diputació de València, el grup de percussió de la nostra Societat Musical inicià així la seua “trajectòria” fora de la població.
•
AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. Dilluns 21 de juny, Auditori 19 h.
FESTIVAL DE LA BANDA AL PALAU. Dissabte 5 de juny, Palau de la Música (València) 11.30 h.
La Banda va participar en la segona edició del festival organitzat per Las Provincias i que constà d’un doble “mà a mà”: pel matí Guadassuar i Utiel, per la vesprada l’Ateneu de Cullera i la Unió Musical de Torrent.
7
REVISTA DE LA
notícies
societat musical
MÚSICS DE GUADASSUAR, PEL MÓN Una agrupació “de formació” que no havia tastat encara ningú dels nostres és la Jove Orquestra de Catalunya, a la qual han admés a Ximo Fuertes per a dos anys. Enhorabona!
BOLERO DE GUADASSUAR Una versió coral del Bolero de Guadassuar harmonitzada per Diego Ramón va ser interpretada per la coral Llorenç Ruiz al seu últim concert. Ens han arribat rumors que la partitura s’ha interpretat fins a Lleida. Continuarem fent averiguacions
ALTRES CONCERTS. La Coral Llorenç Ruiz oferí a l’Església el concert de Setmana Santa i el Concert de Primavera a l’Auditori el 6 d’abril. Encara que no s’ha celebrat a Guadassuar, sí que cal destacar que als concerts que formen part del curs que imparteix Luur Metalls tots els anys a Alzira, moltíssima part del públic era del nostre.
RECTIFICACIONS AL NÚMERO ANTERIOR DE LA REVISTA. A la pàgina 12, la data de la foto no´és el 5 d’agost, sinó el 6.
FOTOS Sabem que a tots us agrada molt el veure fotos de les diferents activitats que tenim i en aquesta revista ens hem trobat amb una bona quantitat d’elles i amb poc d’espai per a documentar-les. Son les següents: Portada i pàgina 7. Banda de Música, Palau de la Música de València (5-62004) i Orquestra de Cambra, Tarazona (24-4-2004). En aquesta pàgina. TOTSTROPERCUSSIÖ a Benifairó de les Valls (21-504) i audicions de l’Escola de Música (30-6-2004): Banda Jove, alumnes de Conjunt Vocal i Teresa Martínez iJoaquín Canet, alumnes de fagot.
8
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 2003··· Dissabte 29 de març / Auditori, 19.30 h. / Concert de Primavera Todo son nubes Orient Express Lucentum Symphony (1r mov.) Polifemo
Bolero Guillermo Tell
Dissabte 24 de maig / Auditori, 19 h. Rex Pan y Toros Una nit d’albaes Music for a Solemnity Simfonia del nou món (1r mov.)
Diumenge 22-6-03 / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus El capitán La casita blanca Music for a Solemnity Una nit d’albaes Es xopà... hasta la Moma
Dimarts 5-8-03 / Plaça Major, 23.30 h. / Concert del Crist El Motete Mal de amores Concert per a percussió (R. Jager) Fiesta Mexicana
Simfonia del nou món
Dissabte 16-8-03 / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc Orient Express Caribean Concerto 1812
Music for a Solemnity Festa de les trompetes Churumbelerías España cañí Jessica Azcárraga L’embaixador cristià El gato montés Archeus Xubuch Guadasuarense Ximo En er mundo
Dimecres 8 d’octubre / Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Valencia (Lope) Coplas de mi tierra Los claveles
Royce Hall Suite Coppelia Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana
Diumenge 16 de novembre / Auditori, 12 h. / Concert de Santa Cecília Los dos Adolfos Estígia Ouverture to a New Age
Pagan Dances La Venta de los gatos
Dissabte 20 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Concert del Soci (RONDALLA “VICENTICO EL CEGUET”)
Finlandia La gruta de Fingal El llac dels cignes Pastorets i pastoretes Fum, fum, fum
9
REVISTA DE LA
societat musical
MÚSICS 1984 Nombrosa promoció la d’aquest any: tres clarinets, un oboé, dues flautes, tres trompes, una trompeta i una tuba. Cinc xiques i set xics: una dotzena de músics, però que no es feren foto de grup. Hem recuperat aquesta foto de Tere Ribera de la fira de l’any següent. Per al 25 aniversari em buscarem més. Elvira Benlloch (clarinet) Victoria Beltran (clarinet) Eduardo Úbeda (clarinet) José Baldrés (clarinet) Tere Ribera (oboé) Dolores Calatayud (flauta) Maite Sentamans (flauta) Mario Osca (trompa) Carlos Camarasa (trompa) Alfonso Cleries (trompa) Javi Boïls (trompeta) Vicent Fuertes (tuba)
MÚSICS 1994 En l’any 1994, els solament quatre músics que entraren a la banda i a l’orquestra ho feren en dues dates diferents. El 22 de gener, dia de Sant Vicent van ser: Diego Pérez Camarasa ((saxo) Laura Sais González (flauta) Elia Hervas Canut (violí)
I per l’estiu, 6 d’agost tot solet i un poquet vergonyoset ell, va entrar Salvador Oriola Requena (clarinet). Tampoc es feren fotos de grup, però hem trobat aquestes.
10
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 1994··· Diumenge 2 de juny / Plaça Major, 22.30 h. / Concert de Corpus Fina Blasco Egmont Marxa Eslava Olbap
Es xopà hasta la Moma Caribdis (2n mov.) Olbap Guadasuarense
Dissabte 25 de juny / Plaça Major, 23 h. Fina Blasco La del manojo de rosas Caribdis
La canción del olvido Olbap La boda de Luis Alonso
Diumenge 3 de juliol / Pati del Col·legi Balmes, 23 h. / XV Retrobem la nostra música Fina Blasco Una nit d’albaes Danses valencianes (Adam Ferrero) Valencianes (L. Chavarri) (1r mov.) Olbap
Caribdis Fina Blasco
Diumenge 10 de juliol / Pati del Col·legi Balmes, 23 h. Fina Blasco Olbap Caribdis
Olbap Fina Blasco
Divendres 15 de juliol / Pati del Col·legi Balmes, 23 h. Fina Blasco Olbap
Caribdis Guadasuarense
Dissabte 16 de juliol / Plaça de bous (València), 20.30 h. / Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València” Olbap Caribdis
(C. I. M. “LA ARMÓNICA” de BUÑOL)
(UNIÓ MUSICAL de LLÍRIA)
Dissabte 6 d’agost / Plaça Major, 24 h. / Concert del Crist Valencia Fruits Undía en Viena Erwin Carmen (fantasia)
Pepita Greus L’Arlessienne Guadasuarense
Dimarts 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Pan y Toros (pasacalle) - Gallito El arte de cúchares Marujita El paseíllo Islas Canarias Pepita Greus Churumbelerías En er mundo
Manolete Las hijas del Zebedeo Vito Cristianos de Villena En er mundo Reige Ximo El gato montés Guadasuarense
Dissabte 3 de setembre / Parc escolar Juan Vte. Mora (Carlet), 22.30 h. / XVI Festival de Bandes (UNIÓ MUSICAL d’ALBERIC)
Fina Blasco Olbap El príncipe Igor
(AGRUPACIÓ MUSICAL “LA ARTÍSTICA” de CARLET)
Divendres 7 d’octubre / Sala Rex, 20 h. / Concert del 9 d’octubre El aprendiz La tabernera del puerto Gran fantasía española
El príncipe Igor West Side Story Guadasuarense Himne de la Comunitat Valenciana
Divendres 28 d’octubre / Sala Rex, 22.30 h. / XV Retrobem la nostra música Valencia-París Rapsòdia valenciana Danses valencianes (Adam Ferrero)
Drema Una nit d’albaes Un dia de Pasqua en Catarroja Guadasuarense
Dissabte 17 de desembre / Patronato, 19.30 h. / Concert de Santa Cecília (BANDA JOVE)
El sombrero de tres picos Rapsòdia hongaresa nº 2 Capritx italià Guadasuarense
11
REVISTA DE LA
societat musical
discografia SACRED SONGS Plácido Domingo Destche Grammophon (2002) I per què un disc de Plácido Domingo a aquesta secció? Habitualment traiem a la nostra revista discs amb gravacions de músics del nostre poble o amb melodies relacionades amb Guadassuar per qualsevol motiu i aquesta vegada no va a ser menys. El cas és que ens arribà la notícia fa un temps de que en un disc de Plàcido Domingo apareixia acompanyant-lo la nostra paisana Luisa Domingo amb l’arpa, instrument del qual tots sabem que és una gran instrumentista i calia traure’l també a la nostra revista. Concretament es tracta del disc Sacred Songs (Cançons sagrades) en el que Plácido Domingo interpreta algunes de les melodies inspirades en temes religiosos més famoses de la música clàssica europea. Conté temes de Mascagni, César Franck, Schubert, Gounod, Handel, Rossini, Wagner i Mendelshon entre d’altres. Per al final he deixat el nomenar l’Ave Maria de Bach, on podem sentir el bell so de l’arpa de la nostra paisana Luisa.
Música i Poble, gener-febrer 2004
12
REVISTA DE LA
societat musical
13
REVISTA DE LA
societat musical
En un lugar de la Mancha de cuyo nombre sí que me acuerdo...
El Fosquibrut desafinat
... la Banda de Guadassuar ganó/perdió un Certámen. (tache lo que no proceda)
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
la hola de la societat musical En la foto de la dreta podeu veure a les xiques que assistiren a la boda de Luis Osca (fagot) i Ana Oliver (clarinet) que es va celebrar el passat 21 de març. Dels xics no tenim notícia i pensem que deurien estar amb Luis. Maig va ser un altre més de bodes musicals, doncs tenim notícia dels casaments de M. Ángeles Gimeno (flauta) i Raül el dia 7, i del de Ximo Pérez (bombardí) i Carmen el dia 15, encara que de cap dels dos ens ha arribat cap foto. Per altra banda volem recordar que una de les seccions més habituals de la nostra revista és la de
rectificacions, descuits, errades i notícies amb retard. Ve al cas de que no havíem donat notícia de la boda d’Adelina Boïls (flauta) i Adrià el passat 7 de novembre. Esperem que ens perdone.
ANECDOTARI D’ESTIU urgentment la mula, i carregar en ella ràpidament la bateria i a tots els xiquets músics. Entrada triomfal de la mula carregada i tot el soroll que armava en mig la plaça per a que acabara el concert com estava previst.
CARAMELADES Als concerts d’estiu a la Plaça es toquen moltes vegades obres amb solos. Recordem dos situacions curioses. Una, l’època en que algunes persones tenien la costum de llançar caramels als solistes quan acabaven i el públic els aplaudia, sense pensar si li podien fer algun mal a l’instrument. L’altra situació es produïa quan Paquito, només entrar a la Banda feia solos i tenia que pujar dalt la cadira quan a acabava per a saludar perquè no el veia el públic de menut que era.
TRES D’OBLITS I DESPISTES La primera és prou antiga. Allà pel 1980, la nostra banda va participar en un festival a Montserrat. Quant el director, per aquells anys Miguel Llopis va pujar a l’escenari faltava una carpeta. La seua. Interpretàvem entre d’altres peces Manhattan Simphony, una de les primeres obres mes “modernes” que havia interpretat la nostra banda fins eixe moment. Al concert que la Banda va fer el febrer de 1998 a Muro, D. A. es donà compte en arribar que s’havia deixat l’arc a casa i no va poder tocar; gran disgust. Però més curiós fou el que va ocórrer el 1983 al Certamen de la Plaça de Bous de València. La Banda feia més de 30 anys que no acudia. En arribar i baixar de l’autobús hi havia que agafar tots els trastos. Les trompetes no s’enteraren, i a hora de tocar, les sordines s’havien quedat a l’autobús. Les demanaren a la banda de Sagunt i pogueren tocar. Per cert, guanyarem el certamen.
CONCERT PER A MULA I BANDA Un concert d’estiu a la Plaça, davant l’Ajuntament, el 1982, quan se’n feien alguns més que ara. La Banda no tenia quasi instruments de percussió, en part perquè no es tocava música que es necessitaren. S’havia assajat West Side Story, i s’anava a interpretar amb bateria, cosa molt novedosa. Comença el concert i el percussionista (E. B. B.) i la bateria no estaven. S’acaba la primera part, quan s’havia d’haver interpretat l’obra i encara no havia aparegut. Un grup de xiquets músics són enviats pel president a buscar-lo a sa casa... S’havia dormit. Solució: traure
14
històriesdel pare vicent 10
REVISTA DE LA
societat musical
avi
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
- COBRADOR DE MOROSOS visita casa de jove fagot. No ha pagat un sopar perdut a l’squash amb altres músics.
- ES BUSCA TÍTOL DE PEL·LÍCULA. Rodatge: 24 d’abril. Extres: músics de l’orquestra. Protagonistes (per ordre d’aparició): l’alumna pi, algunas mozas, dos policies amics (sobretot d’Oriola), el políglota, Ofelia (la de Mortadelo i Filemón), el Rony (“agente secreto”) i l’espectador, que actuà fins el final, i a més era qui pagava els gastos. Col·laborà: la xiqueta “bossa nova”.
- ATENCIÓ. Després d’escoltar les espectaculars melodies de l’obra obligada del certamen, Ximo D. L. N. Afirmà: “a açò li pose jo lletra!!”. Seguirem informant. - SUPERHEROIS. S’ha detectat la presència en algun assaig de la Banda de Superman i de Superwoman. Solen seure prop del director, i es reconeixen per la seua camiseta.
- TOT S’APEGA. Encara que fa temps no ens trobavem noves versions del nom del nostre poble, al programa del concert de Setmana Santa de la Coral Llorenç Ruiz deia “Guadassaur”.
- AGENT SECRET. També es va detectar, encara que ell creuia que no, la presència de Dani el del saxo disfessat de cambrer a Tarazona espiant l’Orquestra.
- CINEMATÓGRAFO NACIONAL s’ha oferit per a rodar una nova pel·licula amb els actors abans esmentats.
- ALTRA PROPOSTA per a solucionar el problema de tanta gent xarrant als assajos: repartir a l’entrada un llibre, una revista (no aquesta, que Zacarés d’enfada)... a cadascú i que quan no es toque s’estiga llegint. Açò ja fou practicat magistralment fa molts anys pel tio Pepico al clarinet, famós perquè en un silenci de semicorxera llegia una pàgina de la novel·la.
- EXPEDIENT X. Sobre algunes fotos de la revista anterior. Què fa Albelda en una foto?, són del poble els que estan amb ell? (pàg. 5). Què està llegint Paquito mentre tots toquen en l’Ermita?, és l’ultima denúncia de trànsit? Anava Xaua a fer el sermó? (pàg. 8) Què és això llarg i de plàstic que sostenen les xiques mentre es riuen? (pàg. 8). - SERÀ CERT? Sobre una afirmació del president al periòdic després de tocar la loteria: què és això de renovar el local?
- APARICIONS MARIANES. Si Tarazona està en Saragossa, si la verge d’aquella ciutat és la del Pilar. Pregunte: com és diuen que a Xaua se li va aparèixer a aquell viatge la Verge de Fàtima?
- PROPOSTA INNOVADORA. Per a deixar satisfets a tots i a tots els que es passen els assajos de la Banda xarrant, es convocarà pròximament un assaig només per a xarrar. No farà falta ni dur l’instrument.
- POLI HINDEMITH. Escolteu el mòbil de Jose Carlos. Llama al 5522.
15
passat i futur
àlbum
Aproximadament en l’any 1964 es van fer la foto de dalt uns músics de la nostra banda en les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Eren Carlos Beltran (saxo), Domingo Asensi (trombó), Joaquín Gimeno i José Gimeno (trompetes) i Enrique Roig (trombó). El passat més de juny, Josep Ribes va fer les altres fotos en un assaig de la nostra Banda Jove. Son els que, junt a latres molts, representen el futur de la nostra banda. Enrique Roig i German Añó (fagots), David Garrigues i David Sais (percussió) i Gabriel Bekkouche i Rubén Garrigues (bombardí).