REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 24 setembre-octubre-novembre-desembre 2003 0 euros
Alumnes d’Iniciació Musical 6-7 anys
REVISTA DE LA
societat musical
··· NOUS MÚSICS 2003··· Ja són músics i esperem que per molts anys. Des del dia 6 d’agost en que s’incorporaren a la banda i l’orquestra, ja han pogut vindre a alguns esmorzars, pasacarrers, assajos, concert de Sant Roc... Són els següents: Ferran Barberà Cabrera (clarinet) Álvaro Pérez Girbés (trompeta) Sergio Ribes Machí (percussió) Enrique Roig Vanaclocha (fagot) Alejandro Añó Esteve (violí) Adrián Martín Ibiza (clarinet)
Paula Oliver Moreno (clarinet) Cristina Asensi Montalvá (clarinet) David Sais Ibiza (percussió) Laura Garrigues García (flauta) Rubén Garrigues Casanova (bombardí) Eva Cucó Boïls (clarinet) Aitor Torres Osca (flauta)
Foto: Josep Ribes
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
SUMARI
GUADASSUAR EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com
Músics 2003 ............................................... 2 Programa Santa Cecília ........................... 3 Activitats .................................................... 4 25 anys ...................................................... 5 Notícies ...................................................... 6 Curs de música antiga .............................. 8 Horaries Escola de Música ........................ 9 Carrers Musicals: Reginaldo Barberá ....... 11 Faristol ...................................................... 14 25 anys (llistat) .......................................... 16 Fitxer 1993 ................................................ 19 El fosquibrut desafinat .............................. 21
COORDINACIÓ: Salvador Colomer PORTADA: fotos Josep Ribes, 6 d’agost de 2003 TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino Signes, Agustín Roig, Nicolás Bay FOTOS: Josep Ribes, Vicenta Navarro, Salvador Ribes, família barberá Barrios, Reyes Gimeno, Salva Oriola, Juan Manuel González, Laura Osca, Dolores Calatayud Edició internet: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí 525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
FESTES DE LA MÚSICA 2003 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA PROGRAMA D’ACTES DISSABTE, 15 DE NOVEMBRE
BANDA DE MÚSICA Concert de Santa Cecília AUDITORI MUNICIPAL, 19’30 hores DISSABTE, 22 DE NOVEMBRE
DIA DE SANTA CECÍLIA 18’15 HORES: Cercavila 19’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’Església. 19 HORES: Missa en l’Ermita de Sant Roc en honor de Santa Cecília i en record dels músics, socis i amants de la música difunts. A continuació processó amb l’itinerari habitual. 22 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.
DISSABTE, 20 DE DESEMBRE
Concert Homenatge 25 Anys de Presència Femenina a la Banda BANDA DE MÚSICA RONDALLA “VICENTE PERALES” AUDITORI MUNICIPAL, 19’30 hores
DIVENDRES, 26 DE DESEMBRE
CONCERT DE NADAL PATROCINAT PER LA COOPERATIVA CRIST DE LA PENYA CATÒLIC, 20 hores
QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM
3
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats JULIOL-AGOST-SETEMBRE-OCTUBRE 2003 • CONCERT DE SANT Dissabte16 d’agost, Major23.30 h.
• CONCERT D’ESTIU DE LA BANDA JOVE. Diumenge 3 d’agost, Plaça Major 22.30 h.
ROC. Plaça
Quatre directors: Xaua, Juanba, Oriola i Paquito Gimeno, i a més, “teatret” per part dels festers en Orient Express, i efectes espectaculars amb carcasses i volteig del campanar en 1812.
Un variat i entretingut programa amb solistes, passos dobles, musicals... per a passar una nit d’estiu a la Plaça.
• CONCERT DEL CRIST. Dimarts 5 d’agost, Plaça Major, 23.30 h.
• CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Dimecres 8 d’octubre, Auditori, 20 h.
Cal destacar l’espectacular concert de percussió a càrrec de Luis, i la interpretació íntegra de la Simfonia del Nou Món, la qual va captivar el nombrós públic assistent. Una curiositat: cap obra de compositor rus, com havia ocorregut alguns dels últims anys.
Amb música d’autors valencians a la primera part es commemorava la festivitat del 9 d’octubre, on el personatge de l’any nomenat per l’Ajuntament fou Ruben, un membre de la nostra Societat Musical.
4
REVISTA DE LA
societat musical
··· 25 anys: 1978-2003··· Les xiques no poden pertànyer a la banda. Mirat des de l’any 2003 pareix una barbaritat, però fins a l’any 1978 era la norma. Fins a eixe any, les xiques que volien estudiar música es buscaven la vida fora de la banda acudint a classe habitualment a casa de Fina Roig. La norma era d’obligat acompliment: les xiques no poden ser de la banda doncs quan es casen s’ho deixaran... quan tinguen fills s’ho deixaran.. Bé, aquella norma es va trencar l’any 1978. S’havia canviat al director Virgilio Beltran i la junta directiva nova havia decidit que moltes coses anaven a canviar per a millor. Tres xiques foren les primeres en entrar al més de juliol, concretament en la celebració del dia de Sant Cristòfol: Vicenta Esteve Torres amb la flauta (filla del president d’aleshores), Vicenta Navarro Climent i M. José Fuertes Montalvá amb el clarinet. I a partir d’ahí cent cinquanta xiques més fins a enguany. Moltes coses canviaren des d’aquell any. Començava la trajectòria que ens portaria a anar de nou als certàmens (i a guanyar-ne uns quans) i a fer una banda com mai no s’havia conegut a Guadassuar. La veritat és que en estos anys s’han produït moltes anècdotes... Solament us n’insinuaré una: imagineu-vos el problema d’habilitar un lloc per a que dormiren quan la banda anava a tocar a Villena, a Benilloba, a Alcoi... En l’actualitat no concebem ni la banda ni l’orquestra sense xiques, doncs com seria un sopar o un esmorzar de músics sense els tradicionals “Hola fondo...”? De segur que més avorrits. Què seria de les parelles que s’han format dins la banda i han seguit juntes? No s’hagueren conegut? A més, mireu qualsevol passacarrer, concert, processó o assaig. Mireu les xiques que hi ha. Imagineu-se qué quedaria... I què ha sigut d’elles després de 25 anys? Doncs les tres estan vinculades al món de la docència en diferents nivells educatius (Vicenta Esteve al conservatori d’Úbeda, Vicenta Navarro i M. José Fuertes en centres de primària de l’Alcudia i Algemesí) les tres s’han casat amb persones vinculades en algun moment a la música (professors de Conservatori les dos primeres i un ex-músic la última) i les tres han tingut dos descendents cadascuna. Per cert, per la Fira també va entrar a la banda Bernardo Péris Palau (a la foto) en l’actualitat casat amb M. José Fuertes, una de les pioneres.
Foto de dalt cedida per: Vicenta Navarro Foto de baix cedida per: Salvador Ribes
5
REVISTA DE LA
notícies
societat musical
PER A RUBÉN, MARIA I SARA
SOBRE EL FITXER DE LA REVISTA
Habitualment des de les pàgines de la nostra revista intentem donar sempre bones notícies. Quan l’anterior revista estava en impremta ens va sorprende la notícia de que Pau, el fill de Rubén i de Maria havia faltat. Amb aquestes modestes línies solament volem dir-vos que hem estat amb vosaltres. Una abraçada.
Continuant amb l’anterior notícia, gustosament el tio Antonio ens va cedir altres programes “antics” per a confeccionar el fitxer de la nostra revista. Des d’ací animem a qui tinga programes de fa anys a que ens ho diga i així recaptar informació i reconstruir el cicle anual de concerts. Tenim pràcticament complets tots els programes de la Banda des de 1982. Dels anys anteriors en tenim algun solt. Amb açò, entendrà un atent lector de la revista que fa poc ens deia que no havia aparegut encara el concert que la Banda va fer a El Pedernoso (Conca); i és que concretament fou el 1981.
NOVES SAMARRETES SOCIETAT MUSICAL
DE
LA
Des de les pàgines de la nostra revista voler agrair a les empreses que col·laboraren en el finançament de les noves samarretes que els músics han lluït des del dia del Crist. Concretament són, i per ordre d’aparició els pubs MV, Ébano, Samo, Capri i Richi, sense oblidar al Mosset. De la qualitat de la impressió, millor ho deixem córrer.
MÚSICS DE GUADASSUAR PEL MÓN TAULA RODONA El passat 10 de juny, al Club Diario Levante es va portar a cap una taula rodona amb el títol “Requiem por la música. La educación musical en la Ley de Calidad”. En ella participaren representants del professorat de primària, secundària, de la universitat, de l’administració, un assessor de CEFIRE i un representant de conservatoris, Rafa Polanco.
RECTIFICACIONS AL NÚMERO ANTERIOR DE LA REVISTA. A l’article sobre Teo, se’ns oblidà l’any de la foto del certamen: 1994. També a la contraportada es va produir una confusió i el saxo que apareix parcialment a la foto del mig no és Alfonso Cléries (que mai ha tocat el saxo, i sí la trompa), sinó que és Vicent Sais.
ÈXITS EN OPOSICIONS El passat estiu s’han realitzat oposicions a professor de conservatori de la Conselleria de Cultura en només unes poques especialitats. En acabar-les, tres músics lligats a la nostra Societat Musical les han aprovades: Víctor Estarelles amb el clarinet, i Emilio Boïl i Maria Rosell amb el piano.
ALTRA RECTIFICACIÓ. Arrel de la notícia apareguda l’anterior número de la revista en la que s’afirmava, després d’haver preguntat als ex-músics més majors, que la sarsuela La casita blanca mai s’havia interpretat per la Banda, aparegué cert dia el tio Antonio Noguera per a desmentir-ho. Havia buscat en alguns programes que tenia a casa i en un d’ells apareixia, concretament al concert de Santa Cecília de 1967. En el mateix concert s’especificava que s’interpretava per primera vegada, cosa que ocorria també amb El llac dels cignes i El Nostre (la marxa que hi ha darrere de Ximo).
Trasllat del Crist, 5 d’agost (foto Josep Ribes)
6
REVISTA DE LA
societat musical
notícies LUISA A BAYREUTH d’A. Dvorak. Com a anècdota, en un mateix estiu ha tocat aquesta simfonia com a violí en l’Orquestra de RTVE i com a flauta amb la nostra Banda al concert del Crist.
Enguany sí. Si l’any 2000 Luisa Domingo amb l’arpa va cancel·lar la seua actuació amb l’Orquestra del Festival de Bayreuth (Alemanya) per fer una gira per Europa tocant de solista amb la JONDE, enguany sí que ha sigut possible. Aquesta orquestra es forma expressament tots els anys amb els millors músics del món per a interpretar, durant el temps que dura el festival, les òperes de Wagner. Ell mateix fou qui va manar construir els seu propi teatre per a representar les seues obres seguint els seus ideals musicals i estètics sobre l’obra d’art total. I allí “peregrinen” tots els aficionats a Wagner del món estiu darrere estiu. Resulta increïble que una persona de Guadassuar intervinga en eixa orquestra i eixe festival. Només fa falta conèixer-ho per a valorar suficientment el que això suposa.
XIQUES FESTERES Una altra curiositat en la línia femenina que caracteritza les últimes revistes: totes les festeres de l’Assumpció d’enguany, 7 en total, han tocat algun instrument i han passat per l’Escola de Música (1 flauta, 4 clarinets, 1 percussió i 1 piano).
ALTRES ACTUACIONS. Els flequillos d’Anton, un grup de joves trombons amb molta gana de festa, i entre els que està Vicent “Perfecto” i Paquito Gimeno actuaren el 21 d’agost al carrer Major, davant el Capri. Ambient total d’estiu i el nombrós públic que arribava fins el Catòlic que ho passà d’allò més bé.
CLASSE MESTRA El passat 1 de novembre Gustavo amb el violoncel va participar en una masterclass que donava el violoncel·lista Mstislav Rostropovich. I va tocar davant d’ell!!
De nou el festival de músiques tradicionals que organitza i patrocina la Diputació de València, arribà a Guadassuar els dies 22, 23 i 24 d’agost. Poguérem escoltar grups d’Ucraïna, Guinea i Sèrbia-Montenegro respectivament. Entre el nombrós públic que assistí es trobà a faltar la presència de músics locals per a presenciar les admirables demostracions, per exemple en el terreny de la percussió.
ORQUESTRA DE RTVE El passat dissabte 12 de juliol, Nicolas Bay col·laborà de violí 1r en el concert que oferí aquesta orquestra en el festival de concerts del Curs Internacional de Música “Ciutat de Gandia”, sota la direcció de George Pehlivanian. En el concert s’oferí entre d’altres la Simfonia n. 5 “del Nou Món”
També la Banda de Veterans de la Ribera actuà a l’Auditori de Guadassuar el passat 4 d’octubre. En l’agrupació trobem al tio Antoni Noguera (tuba) i al tio Alfonso Crespo (trompa). En esta ocasió col·laborava també Ruben a la trompeta, encara que no és tan “veterà” com els altres.
Animació en l’esmorzar del dia del Crist (foto Josep Ribes)
7
REVISTA DE LA
societat musical
PRIMER CURS DE MÚSICA ANTIGA A GUADASSUAR Els dies 3, 4 i 5 de setembre passat va tindre lloc a l’Auditori de Guadassuar un curs d’interpretació de música barroca. (A l’anterior número de la Revista no deiem res perque encara faltaven moltes coses per concretar). Va ser impartit pel professor italià Agostino Cirillo, especialista en interpretació històrica, qui va treballar la Cantata BWV 199 de Bach, el Concert per a flauta de bec i traverso de Telemann i la Sonata 16 a 3 de Fontana. S’utilitzaren instruments tal i com eren en el moment en que s’escribiren les composicions (segles XVIII i XVII): traverso, flauta de bec i oboè barroc (sense sistemes de claus), corneto, instruments de corda amb arcs convexos i cordes de budell, clave, etc. El treball sobre la partitura per part del professor fou molt exhaustiu tractant amb molta cura i meticulositat qualsevol detall que forma part de la interpretació: colps d’arc, articulació, frasseig, textures i plànols sonors, afinació, baix continu, etc. i l’estreta relació entre el text (el seu significat) i la música en el cas de la Cantata de Bach.
El més interessant del curs fou l’oportunitat de comprovar de seguida l’aplicació pràctica de les explicacions del professor. (Fa uns anys el mateix professor en va fer un semblant a Algemesí però només teòric). Per a açò, el curs comptava amb la col·laboració de l’Orquestra Barroca La Dispersione amb la que col·laboraven alguns músics de la nostra Societat Musical. En total participaren en el curs 44 persones de diverses poblacions entre els actius (que intervenien en l’Orquestra) i els oients que assistiren a alguna de les sessions del curs. En acabar el curs es va portar a cap una audició amb les tres obres treballades on es va comprovar el sorprenent resultat del que s’havia fet durant eixos tres dies. Finalment, tots molt contents i des de l’Ajuntament (a qui voldríem agrair des d’ací el suport rebut) ens prometeren una segona edició l’any que ve.
4
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
ESCOLA DE MÚSICA HORARIS CURS 2003-2004 Ha començat el 24é curs de l'Escola de Música amb una matrícula de quasi 190 alumnes entre els que en trobem uns pocs d'altres poblacions (Algemesí, Alginet, Bunyol, Benaguasil, València...) que busquen professorat de qualitat en assignatures en les que això resulta un tant complicat. Esperem que el curs siga fructífer per a tot l'alumnat de l'Escola.
ASSIGNATURA
INICIACIÓ MUSICAL LLENGUATGE MUSICAL
ANÀLISI I HARMONIA CONJUNT CORAL
CURS
DIES
3i4 anys 5i6 anys 7 anys 1r A
DIMARTS i DIJOUS DILLUNS i DIMECRES DIMARTS i DIVENDRES DILLUNS i DIJOUS DILLUNS i DIJOUS DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIMARTS i DIVENDRES DIVENDRES
HORARI
de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 19.30 de 17.30 a 18.30 de 17.30 a 18.30 1r B de 18.30 a 19.30 2n de 18.30 a 19.30 3r A de 17.30 a 18.30 3r B de 18.30 a 19.30 4t de 19.30 a 20.30 5é de 20.30 a 21.30 6é de 17.30 a 19.30 Adults DIMARTS de 20 1r a 22 Adults DIJOUS de 20 3r a 22 A DIVENDRES de 19.30 a 21 B DIMARTS de 9.30 a 11.30 1r DILLUNS de 17.30 a 18.30 2n DILLUNS de 18.30 a 19.30
9
AULA
PROFESSOR/A
Centre Multiusos Centre Multiusos 3
PEPE GIMENO LÍDIA CUCARELLA ASUN BARRIOS
1 TERE RIBERA 1 2
DOLORES CALATAYUD
1 JOSEP RIBES 1 1 1 7 7 1
PACO ZACARÉS TERE RIBERA
7 1
PERFECTO OSCA PACO ZACARES
AULA GRAN
LOURDES CASTELL
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
ASSIGNATURA
CURS
DIES
HORARI
AULA
PROFESSOR/A
VIOLÍ VIOLONCEL
tots
DISSABTE
de 10 a 12
6
JOSEP RIBES
tots tots
de 16 a 20 de 9 a 13 de 10 a 14
3
CONTRABAIX FLAUTA
DIMECRES DISSABTE DIJOUS
ALEJANDRO ABAD PACO LLUCH
OBOÈ
tots
DIMARTS i DIVENDRES DIJOUS
CLARINET
tots
de 17.30 a 21 de 19.30 a 21.30 de 16 a 21 de 10 a 13.30 de 18 a 19.30 de 18.30 a 21.30 de 16.30 a 19 de 17.30 a 21 de 17.30 a 19.30 de 10.30 a 12 de 17.30 a 20 de 17 a 21
tots
DIVENDRES DISSABTE DIMARTS
FAGOT
tots
DIMARTS
tots
DIVENDRES
SAXÒFON
tots
DIJOUS
TROMPA
tots
DILLUNS
TROMBÓ, BOMBARDÍ i TUBA
tots
DISSABTE DIVENDRES DIJOUS DIMECRES
TROMPETA PERCUSSIÓ
tots DIVENDRES DIVENDRES tots
GUITARRA
tots
PIANO
tots tots
DISSABTE DIMARTS i DIVENDRES DIJOUS DIVENDRES
ORQUESTRA (BANDA JOVE)
tots
DISSABTES
10
de 16 a 19.30 de 17 a 20.30 de 15.30 a 21.50 de 10 a 13 de 18.30 a 21.30 de 16 a 19 de 16 a 19.30 de 12 a 14
3 3 4 5
DOLORES CALATAYUD TERE RIBERA
5
VÍCTOR ESTARELLES MARIO BOU
5
INNO SIGNES
3
JUANJO CHORNET
3
VICENT BOÏLS
4
AMPARO OLIVER
8
PACO GIMENO
8
RAFA POLANCO
8
8
PERFECTO OSCA RUBÉN MARQUES MOISÉS BOÏLS
AULA GRAN
LUIS OSCA
3
ASUN BARRIOS
7 7
OLGA PEIROTEN
8
AULA GRAN
REVISTA DE LA
societat musical
CARRERS MUSICALS
de
GUADASSUAR
Plaça de
Reginaldo Barberà
La plaça de Reginaldo Barberà està situada al Nord de la població, on confluïxen els carrers Mestre Serrano, Joan XXIII, Alginet, Pare Estanislau i Llorenç Ruiz. D’espaiosa grandària s’ha convertit en lloc de trobada de diverses activitats lúdiques, culturals, mercantils etc. El 26 de setembre de 1991 es traslladà ací el mercat dels dijous que tradicionalment venia celebrant-se en la placeta d’Hernán Cortés, i des de 1994, és centre de la Fira Agrícola i Industrial. Fou retolada el 5 d’agost de 1982, vespra de la festa del Santíssim Crist de la Penya, amb el nom de l’il·lustre músic guadassuarenc Reginaldo Barberà Jornet, com es descriu tot seguit: “La Banda Unió Musical Santa Cecília, Banda de Cornetes i Tambors i Grup de Majorettes, Corporació Municipal, alcaldes d’Alzira i Algemesí, Francesc Blasco i Joan Girbés, alcalde d’Agost José María Brotons i la seua esposa i nombrosos veïns, es concentraren en la nova plaça de la partida de l’Alter. Al so de l’Himne Nacional i grans aplaudiments, l’alcalde de Guadassuar, Vicent Barrios Rosell i el tinent d’alcalde, Francesc Ballester España, amic de quadrilla de l’insigne músic, procediren a descobrir la làpida que ostenta la inscripció Plaça de Reginaldo Barberà. Per la nit, a la plaça Major, la banda Unió Musical dedicà un concert en homenatge a Reginaldo, sota la direcció del mestre Joaquin Vidal Pedrós. En finalitzar exaltaren la personalitat de Reginaldo els alcaldes de Guadassuar i Agost i entregaren a la viuda, Maruja Barrios Rosell, un ram de flors.”
Fotos: en esta pàgina en una foto dels anys 70. En l’altra pàgina dalt vestit de músic de la nostra banda als anys 40. Baix, dirigint la Banda de Música del Regiment d’Infantería en Villanueva de la Reina el dia 23 d’abril de 1972.
11
REVISTA DE LA
societat musical
REGINALDO BARBERÀ JORNET (1924-1972) Músic admirat i estimat per la seua ampla sensibilitat artística i excel·lents dots humanes. Perfil biogràfic
Estos èxits animaren a Reginaldo a realitzar estudis superiors i dedicar-se a la música. Estudià harmonia, contrapunt i fuga, composició, instrumentació, direcció, etc. amb els mestres Ernesto Crespo, director de la banda Unió Musical de Carlet, Tomás Blanco i Juan Garcia Lafuente, director de la banda militar d’Alacant, convalidant-ho després en el Conservatori de València.
Nasqué a Guadassuar, el 3 de desembre de 1924, en el carrer Major núm. 13, junt amb el seu germà bessó Joan. Els seus pares foren Reginaldo Barberá Marqués i Carmen Jornet Añó. El pare fou músic i directiu de la Societat Ateneu Musical i fundà una rondalla. Posà gran interés en què els seus fills foren músics d’una banda militar i arribaren fins a la més alta graduació.
Formació musical Els dos bessons reberen del seu pare les primeres lliçons de solfeig del mètode d’Hilarión Eslava i Helizondo. En el curs 1936-37 l’Ajuntament de Guadassuar introduí a l’escola pública l’ensenyança de música, una de les pioneres d’Espanya, a càrrec del mestre Agustí Roig Cerveró, (va ser el primer professor de música guadassuarenc titolat pel Conservatori de Música de València). Els dos germans sobreïsquéren en esta escola de forma que quan a l’abril de 1939, en acabar la guerra, s’inicià l’ensenyança musical de la Banda Municipal, amb els professors Agustín Roig i el director de la banda Virgilio Beltrán Cleries, s’els assignà, de seguida, instrument per el seu estudi, i en la festa de Santa Cecília del mateix any ingressaven en la banda com músics educands Reginaldo, flautista virtuós, prompte ascendí a músic solista. Foren molt aplaudides pel públic les seues interpretacions, acompanyat de banda o piano en obres com “El Carnaval de Venecia” de Giulio Briccialdi, i els concerts per a flauta de Henri Artés i el seu profesor Agustí Roig.
Músic militar L’1 de juliol de 1944, ingressà voluntari per a tres anys junt el seu germà Joan, en la banda de música del Regiment d’Infanteria Espanya núm. 18, de guarnició a Bétera. Al gener de 1945 participà en unes oposicions celebrades a Madrid on obtingué el grau de sergent músic. ocupant la plaça de la banda del Regiment de Sant Ferran núm. 11 d’Alacant. L’any 1951, dirigia, al mateix temps, la banda de la Societat Filharmònica Unió Musical d’Agost, població a qui dedicà un pas-doble. Durant les vacances romangué en el seu poble natal, on dirigí diversos concerts de la banda i el 9 de novembre els músics el nomenaren “Director Honorari de la Banda Unió Musical Santa Cecília”. Amb una xicoteta orquestra, organitzava serenates que es donaven al veïnat les nits de les festes patronals amb peces populars de música clàssica. Al desembre es presentà a les oposicions celebrades a Madrid per a tinents directors, on va ser el núm. 1 de la promoció i ingressà en el Cos de Directors Músics de l’Exèrcit. Durant un curt període de temps va ser subdirector, a Madrid, de la Banda Militar del Generalíssim. En terres africanes Al juliol de 1952 prengué possessió de la direcció de la Banda de Música del Regiment
12
REVISTA DE LA
societat musical Fundà el “Quinteto de Pulso y Púa” el qual porta, actualment el títol de Reginaldo Barberà.
d’Infanteria n. 52 a Melilla, on posà de relleu les seues preades qualitats convertint-la en una de les millors bandes de l’Exèrcit, donant-li un carácter més proper a l’orquestra, aconseguint la gratitud i satisfacció dels seus superiors. Amb eixe motiu el Tinent General Garcia Variño el designà perquè l’acompanyara en el viatge d’inspecció que realitzà en tot el territori del Protectorat Espanyol. Enyorant estar més prop de la seua terra natal, on residia la seua nóvia, el 31 octubre de 1955 passà a la direcció de la banda de música del Regiment d’Infanteria Sevilla núm. 40 a Cartagena. Un any després 31 d’octubre 1956, contragué matrimoni amb la seua paisana Maruja Barrios Rosell, de la qual unió nasqueren tres fills: Mari Carmen, Consuelo i Reginaldo. El 5 de gener de 1959 fou ascendit a Capità Director Músic i al març següent assumí la direcció de la banda de música de l’Agrupació d’Infanteria Tetuan núm. 14 a Castelló.
L’any 1972 en unes vacances en el seu poble natal, i proper a ser nomenat Comandant Director Músic, es sentí malalt i a pesar de les múltiples atencions dels metges deixà d’existir el 17 d’octubre. El seu enterrament constituí una imponent manifestació de dol a la que s’uní tota la població, autoritats civils i militars, representacions del Regiment, Conservatori de Música i Centre Filharmònic de Còrdova, i banda de Música d’Agost. La banda de la Societat Unió Musical de Guadassuar interpretà les marxes que havia compost Inmaculada i Las Siete Palabras. L’Ajuntament de Còrdova, en sessió de 9 de desembre de 1977, acordà retolar en el seu honor, un carrer amb el títol Pasaje Barberà Jornet, que té la seua entrada pel carrer Obispo Mardones i eixida pel de Escritor Jiménez Lora. A Guadassuar, per acord municipal, se li dedicà, el 5 d’agost de 1982 la gran plaça oberta en la partida de l’Alter amb el títol de Plaça de Reginaldo Barberà. La banda Unió Musical i la d’Agost, desplaçada a Guadassuar dedicaren, un concert homenatge a Reginaldo Barberà en el que interpretaren varies de les seues composicions. La musica composta per Reginaldo Barberà fou inclosa en la Biblioteca de Músics Valencians de l’Ajuntament de València que promogué el jesuïta P. Javier Tena. Estava en possessió, entre altres condecoracions, de la Cruz de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo
A Còrdova Al 4 d’agost de 1961 es traslladà a Còrdova, on es feu càrrec de la Banda de Música del Regiment d’Infanteria de Lepanto núm. 2, depenent del Govern Militar de Còrdova. La seua activitat en la bella ciutat andalusa fou molt intensa i fructífera. Reestructurà la banda del Regiment, va ser professor del Conservatori de Música i el primer director del Real Centro Filarmónico Eduardo Lucena. En la festa de la Pentecosta de 1968, el Centre Filharmònic dirigit per Reginaldo Barberà, cantà la “Misa Andaluza” en l’eucaristia que es celebrà a la Catedral pel bisbe Fernández Conde, la qual va ser transmesa a tot el món per Televisió Espanyola i Eurovisió. Intervingué un cor mixt, format per seixanta veus, orquestra i rondalla del Centre Filharmònic. “El éxito obtenido fue tan grande que el Ayuntamiento de la ciudad, reunido en sesión extraordinaria bajo la presidencia del alcalde Antonio Guzmán Reina, acordó felicitarle oficialmente” 1.
COMPOSICIONS MUSICALS REGINALDO BARBERÀ.
DE
Per a banda: Andante, Marcha Militar i Gran Vals, el pasdoble Agost, les marxes de processó Inmaculada i Santísimo Cristo de Gracia i la marxa fúnebre Las Siete Palabras. Cant, acompanyat de orquestra, banda o piano: Evocación Navideña, ¡Qué felicidad!, Himno de la Cofradía de las Siete Palabras (a 2 veus), Himno de la Cooperativa (A 1 i 2 veus). . Agustí Roig Barrios Fotos cedides per la familia Barberá Barrios. Informació de Córdoba de Joaquin Castells Canet.
Foto: dirigint l’orquestra del Real Centro Filarmónico Eduardo Lucena de Córdoba (14 d’octubre de 1966) __________________________________________________________________________ 1 LUIS PALACIOS BAÑUELOS. “Historia del Real Centro Filarmónico de Córdoba Eduardo Lucena” 1994
13
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol Estígia, de Francisco Tamarit
immens embut travessat per quatre rius i dividit en nou cercles concèntrics, en els que se situen els pecadors a raó de la importància de les seves faltes: des dels nens sense batejar, en el primer cercle, fins a Judes, Cassi o Brutus, que són a la zona més profunda, devorats per les tres boques de Llucifer. El camí passa per llocs tortuosos, aspres, pujades i baixades per les roques, on es barreja la mitologia (Caront, la llacuna Estígia) amb la tradició medieval. I què era la llacuna Estígia? Doncs era, en la mitologia clàssica, la llacuna que separava el món dels vius i el dels morts. Per a travessar-la s’havia d’anar en una barca conduïda per Flegias, al que hi havia que pagar unes monedes, per la qual cosa als morts solien enterrar-los amb unes monedes a la boca. Per a evitar que passara qui no devia, el pas estava protegit pel gos Cerber, un gos ferotge amb tres caps. Per cert, no us sona el nom de can-cerbero (gos Cerbero en castellà) per a identificar als porters de futbol: “Y el cancerbero paró el penalti...”
Francisco Tamarit Fayos, nascut a Riola en 1941, ha estat director de les Bandes de Música de Riola, Algemesí, l’Armónica de Bunyol, Lira de Carcaixent, la Lira de Xest i l’Ateneu de Cullera amb les que ha guanyat diferents premis. Actualment es catedràtic del Conservatori Superior de Música de València en l’assignatura de contrapunt i fuga. ESTÍGIA Va ser guardonada amb el Premi de Composició Vila d’Almussafes de l’any 1986. Aquesta obra en dos temps està inspirada en els cants VII i VIII de la DIVINA COMEDIA de Dant, en els quals, l’autor acompanyat de l’esperit de Virgili, travessa en la barca del dimoni Flegias la Llacuna Estigia situada al quint cercle de l’infern, en busca de la ciutat de Dite. Si bé no és una obra descriptiva, el primer temps pretén reflectir la desolació, el buit, el turment i la desesperança que ens suggereix Dant. Al segon temps, el personatge de Dant és representat per una melodia coral, a la qual apareix, de vegades turmentat i trist, i d’altres, com a tímid llamp d’esperança, i ja, després, immers totalment en aquell horror. Hi ha diàlegs planyivols amb les animes condemnades, però després del pas de la barca, una discordant cridòria acompanya l’ombra de Dant.
Dante, Virgilio i Flegias travessant Estígia
Dant, la Divina Comèdia, la Llacuna Estígia i el futbol És un dels autors italians més importants de la història. Va viure entre la segona meitat del segle XIII i principis del XIV. L’obra narra en tercets el viatge imaginari que Dant fa al món dels morts, acompanyat i guiat per Virgili, a qui Dant presenta com el seu mestre. El viatge té tres parts molt destacades: l’Infern, el Purgatori i el Paradís. L’Infern és ubicat a l’hemisferi boreal; és un
14
REVISTA DE LA
societat musical
Finlàndia,
FINLÀNDIA Des del Segle XV i durant 400 anys, Finlàndia va estar unida a Suècia. Va ser ocupada per Rússia en 1808, encara que gaudia d’un estatut autònom dins de l’Imperi Rus, amb la seua pròpia constitució, el seu parlament, duanes, religió i exèrcit independents. Aconseguí la independència el 1917. Davant d’este panorama de lluites per a la independència va composar aquest poema simfònic al 1899, quan encara el pais estava annexionat a Rússia. Amb un clar caràcter reivindicatiu nacionalista, esta obra fou un referent per a la Finlàndia de finals del segle XIX, i fins i tot va ser prohibida per les autoritats russes.
de Jean Sibelius SIBELIUS naix en Hämeenlinna (Tavastehus, Finlàndia) el 8 de desembre de 1865. Als 3 anys d’edat perd son pare. En 1879 comença els seus estudis de violí amb el director d’orquestra local, Gustav Levander, encara que no abandona l’escola normal, matriculant-se en 1885 en la Universitat d’Hèlsinki per a estudiar advocacia Durant els seus anys en l’escola, va desenvolupar un profund interés pel nacionalisme èpic finlandés, la qual cosa serà una font vital d’inspiració en els seus anys futurs. Un altre factor important en la seua personalitat, va ser l’amor per la naturalesa: als 10 anys, ja havia compost una peça per a violí amb acompanyament de cello en pizzicato, que havia titulat «Gotes d’aigua». Va abandonar els seus estudis de lleis i va començar composició als 24 anys. En 1904, el govern finlandés li atorga un subsidi, el que li permet dedicar-se exclusivament a la composició. A partir de 1920 (temps de Schoenberg i Stravinsky), SIBELIUS s’aïlla totalment i es bolca a l’alcohol, deixant de compondre. Mor el 20 de setembre de 1957, als 92 anys.
La gruta del Fingal,
de Félix Mendelssohn Jacob Ludwig Félix Mendelssohn - Bartholdy va nàixer a Hamburg, el 3 de febrer de 1809. Fill d’un ric banquer jueu tingué una acurada formació musical i acadèmica Als quinze anys havia escrit ja diverses composicions. El jove Mendelssohn es va deixar conduir pels corrents romàntiques des que va conéixer a Weber. En 1827, crea una obra mestra , l’obertura «Somni d’una nit d’estiu» i 17 anys després va compondre, amb el mateix títol, la música sobre el text de W. Shakespeare, Gran pianista, va dedicar una important part de la seua producció al piano, l’instrument romàntic per excel·lència. Al 1829 redescobrí l’oblidada obra de Bach amb la interpretació en directe de la Passió segons Sant Mateu. Mendelssohn va viatjar per Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa i França, sent rebut triomfalment per tota Europa. Els seus viatges pel nord de la Gran Bretanya li van inspirar la Simfonia Escocesa i la melodiosa obertura de la Gruta de Fingal, mentre Itàlia li feia compondre la seua fresca i Simfonia italiana. Mendelssohn, que posseïa una excel·lent memòria, va ser el primer virtuós que va tocar sense partitures. Autèntic creador, va saber donar a les seues nombroses obres una gràcia i encant propi. Aprofitant la direcció de la Gewandhaus, la major sala de concerts de Leipzig (Alemanya), va donar a conéixer al públic les obres dels seus contemporanis Schubert, Schumann, Lizt, Chopin i Berlioz. A la mort de la seua germana Fanny (1847), sent un gran buit i mor en Leipzig el 4 de novembre de 1847, dos mesos després. Comptava només amb trenta-huit anys i el món va quedar privat d’un músic genial.
LA GRUTA DE FINGAL Més coneguda com la obertura de «Les Hèbrides» (poema simfònic inspirat en les illes situades al nord d’Escòcia) reflectix l’amor que Mendelssohn setia per la natura. Exactament, la Gruta de Fingal és una cavitat rocosa natural situada a l’illa de Staffa a les Hebrides que va impressionar a Mendelssohn en un dels seus viatges a les terres del nord. Aquesta obra es pot descriure com el primer «quadre-marítim» de la música romàntica. Ens descriu el colp constant i reiteratiu de les ones contra les roques, amb una visió impressionista i no descriptiva. En paraules del propi autor, els primers compassos «fan gust d’oli de peix i de gavines».
15
REVISTA DE LA
societat musical
25 anys de presència femenina a la banda nos i 1 viola. De metall, només 3 trompetes (dos d’elles duraren molt poc) i 2 trompes. Més curiositats: el 1980 totes les xiques que entraren tocaven el clarinet (6), i l’any que més xiques entraren, el 1995: 16. Quantitats que sorprenen: els anys 1999 i 1995 3 percussionistes, el 2002 4 violoncels i el 1995 4 flautes. (El que en 1991 hi haveren tants instruments de corda és perquè es decidí eixe any considerar els membres de l’Orquestra igual que els de la Banda, i es va fer com si tots i totes els que ja formaven part de l’Orquestra entraren eixe 1991).
El passat 9 d’agost es reuniren per a commemorar el 25 aniversari de l’entrada de les primeres xiques, més de seixanta de les cent cinquanta que alguna vegada han sigut membres de la banda o l’orquestra. Per motius familiar diversos, de les tres pioneres solament va poder assistir Vicenta Navarro. Va ser com un sopar de Santa Cecília però només amb xiques (com un enorme fondo Fairy). Com a curiositat, moltes de les que estaven sopant de les primeres remeses de xiques que entraren a la Banda tenen ja fills i filles estudiant a la nostra Escola de Música. Després de revisar el llistat (153 en total), hem fet un resum curiós. La primera entrada de xiques foren 2 clarinets i 1 flauta; 25 anys després (enguany), 3 clarinets i 1 flauta. Per instruments, la «classificació» queda així: 64 clarinets, 25 flautes, 15 saxos, 14 violoncels, 12 violins, 8 percussionistes, 7 oboès, 3 trompetes, 2 trompes, 2 pia-
1978 M. José Fuertes Montalvá (clarinet) Vicenta Navarro Climent (clarinet) Vicenta Esteve Torres (flauta) 1979 Inmaculada Noguera Puchol (saxo) Inmaculada Navarro Climent (saxo) Merce Calatayud Tomás (requint) 1980 M. José Añó Alonso (clarinet) M. Reyes Gimeno Añó (clarinet) Xelo Castells Colomina (clarinet) Laura Osca García (clarinet) Maite Gimeno Roig (clarinet) M.Teresa Gaya Ibiza (clarinet) 1981 M. José Pascual Mateu (saxo) Rosa Elvira Soler Ferrer (flauta) 1982 Sofia Esteve Torres (oboe) Cristina Llopis Gimeno (saxo) 1983 Gema Esteve Colomina (clarinet) Raquel Polanco Olmos (clarinet)
La llista completa, al no tindre unes llistes “oficials” a les que remetre’ns, s’han fet preguntat i consultant fotos, vídeos, arxius de l’escola... Si no hem tingut cap error ni omissió involuntària, és la que apareix a continuació. Per a il·lustrar una llista tan llarga, en la que estan ordenades per l’any en que entraren, voreu fotos d’eixe sopar.
1984 Elvira Benlloch Pérez (clarinet) Tere Ribera Boil (oboe) Dolores Calatayud Tomás (flauta) Maite Sentamans Roig (flauta) Victoria Beltran Navarro (clarinet) Esther Vidal Martí (percussió) 1985 Merxe Alabau Asensi (flauta) 1986 Inma Osca Ruiz (saxo) Gema Barberá Boïl (clarinet) Gema Llopis Ribes (saxo) Elisa Ribes Perales (clarinet) Vicenta Fuertes Pérez (trompeta) 1987 M.Jesús Ribera Montañana (flauta) Dora Gimeno Miravalls (flauta) Maribel Fuertes Raga (clarinet) Susana Alòs Ibiza (clarinet) M. Amparo Oliver Villaba (trompa) Guadalupe Colomina Osca (clarinet) Susana Galán Camarasa (clarinet)
16
1988 Maite Merino Gimenez (saxo) Aurea Fuertes Gimeno (clarinet) Dora Palau Ibiza (clarinet) Isabel Pérez Bueno (clarinet) Carolina Ibiza Masip (flauta) Inés Oliver Meseguer (clarinet) Deli Torres Osca (trompeta) M. Angeles Gimeno Torres (flauta) Carolina Adam Mateu (saxo) Carolina Andreu Alapont (clarinet) Vicenta Rubio Galán (clarinet) 1989 M. Lucía Alos Ibiza (clarinet) Marta Clara Asensi Canet (violoncel) Ruth Gimeno Beltran (violoncel) M. José Asensi García (violoncel) Trini Jornet Alòs (saxo) Pilar Jornet Alòs (clarinet) 1990 Ana Oliver Meseguer (clarinet) Elena Bueno Peirotén (saxo)
REVISTA DE LA
societat musical
1991 Teresa Barberá Noguera (violí) Paula Marqués Tello (violí) Susi Sentamans Añó (viola) Maria Pérez Ortega (violí) Sabina Olmos Lledó (violí) Estefania Añó Castelló (violí) Teresa Gimeno Ribes (violí) Josefa Olmos Castells (percussió) 1992 M. José Vidal Bay (oboe) Carolina Barberá Villaba (clarinet) Teresa Añó Alonso (clarinet) Sandra Fuertes Raga (clarinet) Olga Peiroten Monleon (piano) Oreto Almela Ribes (saxo) Vicenta Ginestar Esteve (clarinet) Teresa Barberá Añó (clarinet) Teresa Machí Baixauli (clarinet) Sonia Lacal Añó (clarinet) Araceli Olmos Miralles (saxo) Rosa Mellado Salom (clarinet) Teresa Bonet Ribes (clarinet) 1993 Adelina Boïls Ibiza (flauta) Silvia Asensi García (violí) Gema Pérez Pérez (violoncel) Isabel Gomis Tello (violoncel) Inma Crespo Segura (clarinet) Victoria Asensi Segura (violí) 1994 Laura Sais González (flauta) Elia Hervás Tello (violí) 1995 Fina Gimeno Torres (percussió) Lídia Cucarella Montalvá (percussió) M. Pilar Rosell Masip (clarinet) Catibel Camarasa Cleries (clarinet) Gema Añó Montalvá (clarinet) Carolina Valero Moya (clarinet) Irene Mancebo Juanes (clarinet) Angela Esteve Jornet (clarinet) Teresa Boïls Gimeno (oboe) Carla Otero Colomina (flauta) Carla Castells Salom (flauta) Teresa Añó Castelló (flauta) Maria Perales Martinez (clarinet) Irene Pastor Olmos (clarinet) Clara Añó García (flauta) Mara Vidal Vila (percussió)
17
REVISTA DE LA
societat musical 1996 Inma Osca Ferrer (clarinet) Sabina Tello Ferrer (clarinet) Victória Pastor Olmos (violí) Pepa Cortés Colomina (saxo) M. Dolores Osca Ramirez (saxo) Carina Asensi Canet (violoncel) Silvana Bataller Martinez (clarinet) Angela Mahiques Aguilar (saxo) Marizel Miravalls Martinez (flauta) 1997 Fina Colomer Martí (flauta) Elena Camarasa Baixauli (clarinet) Judith Oliver Meseguer (violoncel) 1998 Barbara Cortes Cerveró (oboe) Inés Añó Alonso (flauta) Ana Pérez Fuertes (flauta) Alicia González Monleon (clarinet) Laura Bigorra López (clarinet) Elena Nerbon Vendrell (clarinet) Estefania Gomis Tello (clarinet) 1999 Inés Audí Gimeno (percussió) Ana Beltran Montalvá (percussió) Amparo Costa Bisbal (violí) Mara Escrivá Arnandis (percussió) Irina Estarlich Beltran (flauta) Verónica Puig Ramos (flauta) Laura Asensi Moreno (violoncel) 2000 Natalia Blanco Colomer (trompa) Ana Bonet Ribes (clarinet) Inma Cortés Colomina (oboe) Ana Garrigues Medes (oboe) Zaida Ginestar Boïl (clarinet) Victoria Oliver Aguilar (flauta) Arantxa Marqués Encinas (piano) Maria Bergaz Conesa (violí) 2001 Altea Martinez Navarro (flauta) Elia Sais Ibiza (clarinet) Judith Añó Masip (violoncel) Marta Roig Barrios (violoncel) Reme Timor Pau (clarinet) 2002 Zaida Ferrero Puchol (violoncel) Paula Garcia Ribes (violoncel) Celia López Cleries (violoncel) Lia Pastor Gimenez (clarinet) Paula Ferrero Perales (flauta) Elena Ferrero Perales (trompeta) Maria Sais Añó (violoncel) Esther Bataller Martinez (clarinet) Esther Gonzálvez Beltran (violí)
2003 Paula Oliver Moreno (clarinet) Cristina Asensi Montalvá (clarinet) Laura Garrigues García (flauta) Eva Cucó Boïls (clarinet)
18
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 1993··· En l’any 1993, si les nostres informacions no fallen s’incorporaren a l’orquestra i a la banda set persones en dos dates diferents: Per la fira ho feren dos xiques i un xic de vent-fusta i com que no tenim cap foto, solament podem posar els noms: Adelina Boïls Ibiza (flauta) Alberto Bisbal Amargós (clarinet) Imma Crespo Segura (clarinet) En canvi a l’estiu, tres xiques i un xic, tots ells amb instruments de corda. D’ells si que tenim foto, acompanyats pel mestres Joaquín Vidal, que ens permet recordar la cara que tenien fa deu anys: Silvia Asensi García (violí) Gema Pérez Pérez (violoncel) Juan Manuel González (contrabaix) Isabel Gomis Tello (violí)
Foto: Juan Manuel González
ARA QUE VE NADAL LLIBRES MUSICALS PER REGALAR S’acosten les festes de Nadal i Reis i moltes vegades no sabem què regalar. Us proposem uns pocs llibres de música. Són llibres d’introducció, no per a especialistes ni tampoc de cap tema específic. Alguns d’ells són molt assequibles a totes les butxaques (no hi ha excusa). També els podeu regalar al llarg de l’any amb altres excuses (aniversaris...), demanar que vos els regalen, o regalar-vos-els a vosaltres mateix. Qualsevol opció és bona. •
PAHLEN, Kurt: El maravilloso mundo de la música. Madrid: Alianza, 1991 [8.50 euros aprox.]. És una espècie de conte on se’ns van explicant qüestions musicals. Ideal per a joves però no anirà mal a qualsevol persona. Molt fàcil de llegir. •
COPLAND, Aaron: Cómo escuchar la música. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica, 2000. [8.50 euros aprox.] Llibre per a persones que tinguen ja coneixements musicals. Encara que fou escrit fa més de seixanta anys, aclareix moltes coses sobre formes, textures, etc.
19
•
KÁROLYI, Otto: Introducción a la música.
[6.50 euros aprox.].
És més un llibre de consulta, menys atractiu de llegir que els anteriors però millor estructurat i més clar davant dubtes concrets. •
SADIE, Stanley (de.): Guía Akal de la música. Madrid: Akal, 2000. [42 euros aprox.] Llibre molt complet (millor presentat i més car) per a estudiants i aficionats a la música. Té una part on tracta elements, instruments i estructures musicals, i altra on parla dels períodes artístics i compositors. •
BERNSTEIN, Leonard: El maestro invita a un concierto. Madrid: Siruela, 2002. [20 euros aprox.]. Es tracta la transcripció dels famosos concerts per a Joves que aquest compositor i director oferia al Carnegie Hall on tracta temes concrets (Què és una melodia, El so d’una orquestra... ) de manera molt clara i didàctica. Convenient no només per a joves.
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 1993··· CONCERTS Diumenge 4 d’abril / Sala Rex, 12.30 h. Puenteareas Metamorfosis simfòniques Maila La del manojo de rosas El barberillo de Lavapiés Diumenge 13 de juny / Plaça Major, 23 h. / Concert de Corpus Como las propias rosas Es xopà hasta la Moma En el claustro de Santo Domingo Camino Real Rituals i danses d’Algemesí bis: Guadasuarense Diumenge 4 de juliol / Plaça Major, 23.30 h. / XIV Retrobem la nostra música Lo cant del valencià Espíritu valenciano La canción del olvido Siluetes (1r mov.) En el claustro de Santo Domingo Coplas de mi tierra bis: Guadasuarense Dijous 5 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Festival de Bandes (SOCIETAT INSTRUCTIVA UNIÓ MUSICAL El arte de cúchares de MONSERRAT) Concert per a dos clarinets (Krommer) Concert per a trompeta (Aratunian) El Salón Méjico bis: Guadasuarense Dissabte 7 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. Churumbelerías Lanceros de la reina El ruiseñor de la huerta La leyenda del beso (Intermedio) La tempranica Camino real La boda de Luis Alonso Ximo bis: Guadasuarense Dilluns 16 d’agost / Plaça Major/ Concert de Sant Roc Gallito En er mundo Las hijas del Zebedeo España cañí Las dos comadres Paquito chocolatero Slava La entrada Reige Als berebers Ximo Campanera Guadasuarense (xaranga) Dissabte 4 de setembre / Saló Giner (Carlet), 22.30 h. / XV Festival de Bandes (AGRUPACIÖ MUSICAL Churumbelerías (UNIÓ MUSICAL de CARLET) “LOS SILOS” de El ruiseñor de la huerta El Salón Méjico BURJASSOT) Divendres 8 d’octubre / Sala Rex, 22.30 h. / Concert del 9 d’octubre El paseíllo La Gioconda La italiana en Argel Viva Navarra El festín de Baltasar bis: Guadasuarense Divendres 22 d’octubre / Sala Rex, 22.30 h. / XIV Retrobem la nostra música El torero de Chiva El festín de Baltasar Tres piezas infantiles Festívoles Cançons de mare Guadasuarense Dissabte 18 de desembre / Patronato, 19.30 h. / Concert de Sta. Cecília Torre del oro (pd) El amor brujo Gayaneh bis: Caribdis (II mov.) Variacions simfòniques per a tuba (Curnow) Guadasuarense Himne de la Comunitat Valenciana
20
REVISTA DE LA
societat musical
Tirate de la motoooo, de la moto tirateeeee...
El Fosquibrut desafinat
Xauaaaaaa... ...obri l’ull
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
125 ANYS DE PRESÈNCIA MASCULINA A LA BANDA Reunits en sessió extraordinària els diferents fondos de la secció masculina de la banda i orquestra decidiren per unanimitat celebrar el proper any 2004 el 125 anys de presència masculina en la banda “Si elles han celebrat 25 anys, nosaltres 125. Si elles ho han celebrat amb un sopar, nosaltres ho celebrarem amb cinc sopars, un per cada vint-i-cinc anys” , declararen els seus representants en la roda de premsa posterior.
la hola
Decidits a fer una grandíssima banda infantil, per a finals d’any venen nous possibles membres: de Vicent Ribera i Isabel, i de Juanba i Sabina. I per a principis d’estiu altre a Sevilla de Vicent “el roget” i Sara. Per a la pròxima haurem de fer un especial de “la Hola”, amb tantes bodes i naixements dels que haurem de fer ressenya!!!
de la societat musical
ACUDITS MUSICALS (d’oboes, fagots i similars) Per què és el Corno un instrument Diví?... perquè una persona bufa i solament Déu sap el que eixirà d’ell.
Quina és la diferència entre un oboè y una ceba? Ningú plorarà si talles un oboè en trossets.
Quina és la diferència entre un oboè tocant una nota greu, piano y després fort? Cap.
Por què es millor un fagot que un oboè? Perquè el fagot ardeix durant més temps.
Quin nom li posaries a deu oboistes en un patíbul? Un total acte de justícia.
Per a què es bo un fagot? Per a afegir llenya a l’incendi d’oboés.
Quina és la millor manera de tocar l’oboè? En solitari. Quina és la definició d’una segona major? Dos oboès barrocs tocant al uníson.
Per què no hi han acudits de contrafagots? Porquè serien molt obvis. Quina és la diferència entre una secció de cornos i un cotxe? El cotxe es pot afinar.
21
Desprès d’algunes errades del Corno el Director li diu: Perdó ... vosté, fuma? No..., respon el cornista amb certa vacil·lació. Després d’un instant el director li pregunta de nou: Per què no prova? Una orquestra estava plena de problemes sindicals. Molts músics faltaven als assajos. De fet tots els músics n’havien perdut molts, excepte un molt bon oboista. Finalment, en l’últim assaig, el director agraeix a l’oboista la seua especial dedicació. Ell, humilment, respon: «És el mínim que podia fer, ....no puc vindre al concert»
REVISTA DE LA
societat musical
EXTRAORDINARI CONCERT DE BOTELLA D’AIGUA El passat 5 d’agost, durant el descans del concert oficial, es va celebrar al Catòlic un extraordinari concert de botella d’aigua, no ens han aclarit si era amb cassalla o sense, a càrrec del dúo de virtuosos solistes Antonio Noguera i Leopoldo Garcia. El concert va ser tot un èxit de públic i crítica. En la foto podem veure als dos solistes, que davant l’atenta mirada del públic, interpreten a dúo el trio del conegut pasdoble «L’aigüeta fresca aclarix la gola». Ximo of the night va declarar al finalitzar el concert: Jo em reserve per a cantar a l’esmorzar de demà. (foto Josep Ribes)
ANIMADA NIT DE DIVENDRES DE DANSES Com ja es costum de molts anys, el divendres de danses els músics de la nostra banda es van disfressar per participar en la dansà. En aquesta ocasió ens varen sorprendre amb una desfilada de misses. En la foto podeu admirar el meravellós aspecte que presentaven una part de la colla. Esperem que en propers anys tornen a sorprendre’ns. (foto Josep Ribes)
CARTA D’INDIANA A GUADASSUAR Estimats companys i amics, Com va tot per ahi? Per ací ja fa fred, però esta molt guai, es com en les pel·lícules; universitat gegant, molta gent (xiques incloses) i tot això. Mira que us trobe a faltar, ací quan assage en l’orquestra no es el mateix que amb vosaltres. Tinc un company xinés i una companya més gorda que una vaca que a mes em parlen i no els entenc, en lo que m’agrada a mi parlar i ara no puc ni parlar ni escoltar. Llevat d’això em va tot molt bé, cada vegada m’agrada més, el que passa es que es molt monóton pero tot molt bonic i tranquil. He gravat un cd i he fet dos audicions, però esta bé, al final ha valgut la pena. ara supose que em tocarà posar-me les piles en l’anglés, i hauré d’estudiar. A vore si m’escriviu de quan en quan, que sempre m’alegre quan rep noticies.
22
Espere que no sigueu pirates i em toqueu alguna vegada, i si m’envieu alguna carteta tampoc passa res. El telèfon es 8123366327, el que no se massa be es el prefix per a tocar als Estats Units, crec que es 001 però no estic massa segur, podeu mirar-ho en la guia. Bé vos deixe, pero a vore si m’escriviu o coincidim al messenger algun dia. Una abraçada molt forta i records per a tots els de la banda. Ja sabeu que jo sempre m’alegre molt de saber noticies vostres. VOS VULL. Salva Oriola 909 W First Street #S34 Bloomington 47403 Indiana Tlfn: 0018123366327 Correu; salvaoriola@hotmail.com
REVISTA DE LA
societat musical
Secció en hores baixes per boda del dissenyador. Esperem que s’haja recuperat per a la pròxima revista. Enhorabona Javi i Maria José!
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
- OPERACIÓN TRIUNFO. No es sap si per la recomanació d’anar a Lourdes (a classes de conjunt vocal?) que li feren al convit del dia l’Assumpció, el cas és que Ximo D. L. N. va triomfar a Canal 9. Quin serà el pròxim escaló?
- JOSE CARLOS amb tu si que faríem una llançolà. Signat: el Fondo Fairy. - I AMB ELS DEMÉS per què no? Signat: els demés. - ESCOLA D’OFICIS MARI. Classes de: perruqueria a l’instant, solta i vol de polit, aparca-cotxes dins el pati amb gent, i telequinèsia (o com moure un cotxe del seu lloc a distància).
- PLANTILLA RESERVA. Salvador Oriola (pare) ha declarat des de que no vaig estar en la plantilla titular al concert del dia del Cristo estic trist, com Ronaldo. - MALA NOTÍCIA. El 14 d’agost, Oriola mou abans d’hora.
- PA A DOMICILI “INO”. Aprofita quan el passacarrer de la banda passa per davant la pastisseria per a recollir-lo sense abandonar la formació.
- SALA D’ESPERA. La corda de la percussió són uns privilegiats, doncs son els únics que tenen plantilla titular i reserva i els de la reserva poden passar els assajos ala sala d’espera de l’escala.
- AVANTATGES D’ANAR VESTIT DE MÚSIC. Segons Ino el secret per a que et deixen colar-te als forns, està en anar vestit de músic.
- MÉS MISTERIS. Per què serà que entre els de la percussió els de la plantilla titular sempre son els que no han vingut eixa nit a l’assaig?
- MAQUILLATGE XAUA. Especialitat en ulls morats. Confecció ràpida i de gran durada.
- JOSE CARLOS I EL FONDO FAIRY. Molts músics demanen la recepta a José Carlos perquè aclarisca per què era aclamat tan efusivament per tot el Fondo Fairy en l’esmorzar del Crist.
- MISTERIS. Tindrà alguna cosa a vore que les noves camisetes de la banda perden el tint a la primera llavada en que molts membres de la Banda Jove apareixien amb el pel tenyit de groc justament este estiu?
- SE BUSCA. La banda d’Albal busca preocupadament un músic de Guadassuar que va llogar per al 9 d’octubre i encara no ha arribat.
- OCURRÈNCIA. Hem rebut diverses cridades de músics recomanant que l’any que ve, en lloc de fer camisetes noves, es podia repartir un orinal a cada músic, A alguns dos, per vore si no baixen a pixar tantes vegades durant els assajos de la banda. Altra opció a estudiar és que es posen paquet mentre dura l’assaig.
- FOTÓGRAF. L’equip de redacció de la revista en l’últim consell de redacció va decidir proposar a Xaua que continue fen reportatges fotogràfics com el d’aquest estiu. Sense caure de la moto.
23
25 anys de presència femenina a la banda
àlbum
Quines caretes tenien en 1982 les xiques de la banda! Per si no les reconegueu us diguem el nom de cadascuna. D’esquerra a dreta: Inma Noguera, Reyes Gimeno, M. José Añó, M. José Pascual, Inma Navarro, Cristina Llopis, M. José Fuertes, Maite Gimeno, Vicenta Esteve, Vicenta Navarro, Merxe Calatayud, Laura Osca, Sofia Esteve, Elvira Soler i Xelo Castells. A les de la foto de baix, feta este estiu, de segur que no fa falta que us diga qui son. (fotos Laura Osca i Josep Ribes)