REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 23
maig-juny-juliol-agost 2003 0 euros
1
2
3
Alumnes d’Iniciació Musical 6-7 anys
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats FEBRER-MARÇ-ABRIL-MAIG-JUNY 2003 * CONCERT DE PRIMAVERA DE L’ORQUESTRA. Dissabte 22 de març, Auditori Municipal, 19.30 h.
secció de la Societat Musical. Després del concert, paella jove de germanor.
* CONCERT DE LA BANDA. Dissabte 24 de maig, Auditori Municipal, 19 h.
Al primer dels tres concerts de primavera de la Societat Musical escoltarem a l’Orquestra un concert per a dos violins, un per a dos clarinets, l’extranya Hipocondria, i, com no, la Primavera de Les 4 Estacions de Vivaldi, que mai haviem oit a Guadassuar. Triomf total de Luis (violí).
En el dia de reflexió abans de les eleccions, la Banda oferí un entretingut concert condicionat per eleccions, futbol, exàmens, millora de l’oratge... (Qué difícil és, de vegades, fer un concert i que damunt assistisca públic!!).
* CONCERT DE PRIMAVERA DE LA BANDA. Dissabte 29 de març, Auditori Municipal, 19.30 h. Segon concert primaveral amb dos obres molt recents, Polifemo (que haviem gravat) i Lucentum Symphony (només el 1r moviment), l’última creació de Paco; dos més “clàssiques”, Bolero de Ravel, i l’obertura de Guillermo Tell; i Orient Express una descripció d’un viatge amb eixe tren (seria una petició dels músics d’un nou viatge?).
* FESTIVAL DE BANDES JOVES. Diumenge 6 d’abril, Auditori municipal, 12 h. El tercer concert de primavera fou un festival de bandes joves. Participaren la de Castalla i la nostra. I com sempre, les xifres més altes d’espectadors aconseguides per una
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
SUMARI
GUADASSUAR EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com
Activitats .................................................... 2 Notícies ...................................................... 4 Adéu a Teo ............................................... 5 Moros a Agullent ...................................... 6 Entrevista radiofònica ............................... 7 Carrers Musicals ........................................ 9 Faristol ...................................................... 10 GUADASSUAR MULTIMEDIA ...................... 11 Fitxer 1983 ................................................ 12 El fosquibrut desafinat .............................. 14
COORDINACIÓ: Salvador Colomer PORTADA: dibuixos d’alumnes d’iniciació musical del grup de 6 i 7 anys: (1) Andrea, (2) Josep, (3) M. Delfina. TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino Signes, Agustín Roig FOTOS: Salvador Colomer, Susi Niclòs, Josep Ribes, Reyes Gimeno, Salvador Ribes, Amparo Oliver, Arxiu. Edició internet: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí 525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats * CONCERT PERCUSSIÓ. CICLE DE CAMBRA, XXX CONCERT. Dissabte 21 de juny, Auditori Municipal, 20.30 h.
* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, XXXIII CONCERT. Dimecres 25 de juny, Auditori, 19.30 h.
“Totstrop percussió”, el grup de percussió de la nostra Societat Musical ens oferiren un nou i esperat concert amb el títol “Diferents Sentiments”. Un concert d’alt nivell (obres molt difícils i molt ben interpretades). No faltaren les llums, la primera peça interpretada al carrer, com a reclam, altra baix l’escenari entre el públic incloent el component espai...
L’últim dia d’audicions (i 5é consecutiu de concerts de la Societat Musical) oirem el metall greu, guitarres, trompetes, més clarinets, i el plat fort, la Banda Jove junt als alumnes d’iniciació, una altra “gran currada” de Salva Oriola (coreografia, música, lletra, paciència...). I una orla per a cada xiquet d’iniciació. Ni un sol segon de silenci per part del públic, grans i menuts.
* CONCERT DE CORPUS. Diumenge 22 de juny, Plaça Major, 20.45 h.
En pàgina anterior: alumnes de trompa acompanyats per la seua professora Amparo Oliver. En esta pàgina: dalt presentació del concert de percussió i baix, audició dels alumnes d’iniciació musical i de la Banda Jove. (fotos Josep Ribes)
Tradicional concert oferit a l’aire lliure, encara de dia, amb olors de “l’enramà” i enguany moltes oronelles sonant junt a la banda. Músiques típiques del dia, i una sarsuela que ni els ex-músics més vells havien tocat (que ja és estrany): La casita blanca.
* AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, XXXI CONCERT. Dilluns 23 de juny, Auditori Municipal, 19.30 h. Escoltàrem la Jove Orquestra, violins, saxos, violoncels, pianos i flautes. Molt de silenci per part del públic.
*AUDICIONS DE L’ESCOLADE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, XXXII CONCERT. Dimarts 24 de juny, Auditori Municipal, 19.30 h. El segon dia intervingueren trompes, fagots, clarinets i la percussió, com sempre, sorprenent amb una composició per a periòdics i tots els sons que es podien extraure d’ells. Bastant silenci per part del públic.
3
REVISTA DE LA
notícies
societat musical
JORVAL-JONDE
RÀDIO
El passat 11 de maig, la 2 de TVE va retransmetre en diferit (en el seu horari cultural de les 8 del matí) el concert que la Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana va donar a Madrid. Allí poguérem veure als diferents membres de la nostra Societat Musical que formen part d’ella (primers plànols inclosos). En la gens fàcil Consagració de la Primavera de Stravinski, apareixia Paco i Vicent, els dos primers trombons, Víctor de primer clarinet, Moisés al primer faristol de trompeta, i Fernando al fagot.
El passat diumenge 20 d’abril (dia de Pasqua), Ràdio Clàssica de RNE, va emetre l’actuació de la Banda de Guadassuar al certamen de Múrcia del mes de novembre. Es radiaren les dos obres, la lliure i l’obligada degut a que (per si algú ho havia oblidat), es va guanyar el primer premi.
BIBLIOTECA MUNICIPAL
Ja feia algun temps que cap membre de la nostra Societat Musical formava part de la JONDE (Joven Orquesta Nacional de España). Paco Gimeno (el fill, clar) amb el trombó va superar les proves el passat mes de maig, trenca també la línia dels últims components que havien sigut instruments de corda: un contrabaix, dos violins i dos violoncels.
Ens comuniquen des de la Biblioteca Municipal que disposen d’una interessant fonoteca de la que es pot fer ús en l’horari habitual de la Biblioteca i en les mateixes condicions que qualsevol altre material. També ens comuniquen les últimes novetats adquirides entre les es troben des de discos de música clàssica d’autors com Bach, Albéniz, Bizet, Granados, Händel i música pop de Sabina, Café Qujano, Alejandro Sanz, Aute...
ORIOLES
ESPORT MUSICAL
Salva Oriola ha sigut admés per a estudiar clarinet als Estat Units, concretament a la Universitat d’Indiana, així que el curs que ve el passarà per allà. Algun dia ens contarà la història del viatge del mes de març, quan va anar a fer la prova d’admissió i a l’aeroport creien que el clarinet era una arma. (Increïble!!). Sense eixir de la família, Fernando ha estat tocant amb l’Orquestra de València la segon setmana de juny: segur que el més jove amb diferència.
Després de la recent experiència de la Banda assistint a Mestalla, alguns músics decidiren continuar amb eixe tipus d’experiències i el passat 18 de maig acudiren al Camp de Futbol de Guadassuar. La diferència fou, sobretot, de caràcter esportiu, donat que el Guadassuar CF aconseguí pujar a la categoria preferent. Els demés actes foren els mateixos que a Mestalla: volta al camp... I per si de cas no són suficients els partits de futbet (a 3 equips) que s’organitzen molts diumenges pel matí entre músics, ni el campionat nadalenc de la Banda Jove, l’última setmana de juny es va portar a cap el primer campionat de squash entre músics. Participaren dotze jugadors i jugadores, amb sistema lligueta. La classificació final va estar encapçalada per Paco Gimeno, seguit per Pepe Gimeno, David Gimeno i Quique Gimeno. Xaua va quedar en un honrosíssim cinqué lloc seguit per este ordre per Tere Gimeno, Fina Gimeno, Enric Añó, Jordán Calatayud, Dani Garcia, Pablito Alonso i Mario Bou. (Informació del nostre corresponsal Josep Ribes)
TÍTOL No és molt habitual aconseguir el títol superior de direcció d’orquestra per la quantitat d’anys i assignatures que es necessiten (4 d’harmonia, 3 de contrapunt i fuga, 2 de composició, 5 de piano, 3 de repentització amb el piano, 3 de musicologia, 3 de direcció de cors, etc.). A la nostra Societat Musical, Juanba Boïls el va finalitzar el passat mes de juny. Els únics guadassuarencs que havien estat en possessió d’aquest títol superior foren Reginaldo Barberà i Vicent Beltran (desaparegut el passat estiu), curiosament els dos, directors militars.
MÚSICA ANTIGA El 3 juny Xaua, amb el violí barroc va actuar al Palau de la Música de València (un concert d’abonament) amb la Capella de Ministrers. Es va interpretar en versió de concert l’òpera de Purcell Dido i Enees. També el 17 de maig, Tere amb l’oboè barroc i Javi al corneto formaren part a Elx d’un concert dedicat a recuperar música de Matías Navarro, un mestre de capella de finals del segle XVII i inicis del XVIII.
4
REVISTA DE LA
societat musical
JAZZ
CORAL LLORENÇ RUIZ
El passat divendres 16 de maig hi hagué un concert de Jazz a l’Auditori, una de les poquíssimes vegades que s’ha escoltat jazz en directe a Guadassuar. La llàstima és que no es tinga en compte al programar que divendres a la
La coral Llorenç Ruiz va celebrar el 31 de maig a l’Auditori el seu concert de primavera, en el qual demostraren els notables progressos, tant del cor mixte com del de xiquets.
nit hi ha assaig de la Banda i no es busque alguna solució.
ADÉU A TEO De manera discreta, sense que molts s’enteraren a hora, ens deixava Teo el passat 26 de febrer. Si moltes vegades es parla del que suposa la banda en un poble xicotet, o què significa la música per a diferents persones, ací tenim un peculiar exemple. No hi havia volta que escoltara la banda i no es posara a plorar; donava igual que fora processó, passacarrer o concert, Teo no podia reprimir les llàgrimes. Els efectes de la música. (Els efectes de la música en una persona que no sabia ni llegir).
De vegades pensàvem que l’emoció d’un certamen de la plaça de bous acabaria amb ell. Però va resistir els 5 als que acudí la banda als anys 80 i inicis dels 90. Expressament per a assistir a un d’eixos certàmens es comprà un elegantíssim trage nou. Estava desconegut. Un dia, aparegué amb un retrat seu, emmarcat, i el penjà a l’aula més important del Musical, a la que donava classe el mestre Vidal (l’actual sala de juntes). Era, deia, per a que el recordarem quan desapareguera.
Conserge de musical durant molts anys (de 1980 a ben entrats el anys 90), molts músics i ex-músics recorden els “renegons” (indesxifrables) que pegava als xiquets que armaven soroll dins el musical, els últims anys, amb el garrot en alt. Però finalment sabíem que es calmava. S’autoconsiderava “el tio” de tots els xiquets del musical: “el tio li ho dirà”, “vine ací al tio...” deia, als que freqüentment anomenava pel nom del pare: Arturet (Ino), José Maria (Emilio, el pianista), Salvador (Xaua), Batistet (Juanba)...
Una manera molt peculiar i molt personal de viure la música, de viure la banda. JBB Imatge habitual de Teo (dalt, sentat i amb el seu bastó) en els certàmens. Concretament acompanyant a la banda en el Certamen de València de l’any
Moltes vegades donava la impressió que el Musical i Teo eren la mateixa cosa. Allí dormia sentat en una cadira, allí llavava roba en el llavaner que hi havia de l’antiga casa, i l’estenia al corral, baix el gesmiler, per a que es secara. Presenciava entre atentament i mig dormint, les classes sobretot del mestre Vidal, i es permetia la llicència d’opinar: “este xiquet...”. Als sopars de Santa Cecília, que es feien a l’entrada del Musical, sonava l’aclamació de Teo, Teo, fins que saludava, entre llàgrimes als ulls. I inclús s’atrevia a cantar o a parlar en públic en l’època en que hi havien dos conserges alhora i ell havia de defendre el seu terreny. (D’eixos sopars naix la paraula “tomacateo”; ell era qui feia les ensalades). Per a la llegenda, encara que es compta com a cert, allò de que feia les ensalades per a molta gent dins un timbal, dels antics, sense parxe.
5
REVISTA DE LA
societat musical
MOROS i CRiSTiANS A AGULLENT Diumenge de la segona Pasqua. I com si no hi haguera res més que fer, la Banda estava a Agullent per a participar, sols per un dia, en unes festes de moros i cristians. Però l’ocasió era un tant especial: havia sigut nomenat capità Antonio Galbis, el qual manté una estreta relació amb la nostra Societat Musical, i ens havia proposat fa algun temps si estàvem disposats a acompanyar-lo. Com no! Eixida a les 6 del matí des del Ravalet, arribada a Agullent després de perdre’s l’autobús, i diana a eixes hores del matí. A tots els músics els va passar la son quan veieren desfilar les primeres bandes: totes portaven el pas perfectament (molts músics de la banda de Guadassuar no sabien ni què era això de portar el pas per falta de pràctica a casa). Però el més increïble estava per arribar: segurament per no fer el ridícul, els músics de Guadassuar ho intentaren, i ho aconseguiren de seguida. No era tan difícil. La banda de Guadassuar portant el pas i ordenada!! Bonic passacarrer matinal pels carrerons del poble als peus de la Serra de Mariola. Després, esmorzar. El següent acte era dinar, i per a fer temps, a estirar les cames (no molt), i a armar un poquet
de festeta en un bar que es creuà pel camí (atracció automàtica de clientela). En eixir del bar, com passava una banda (formada) acompanyant uns cinc o sis moros que tenien ganes de festa, s’uniren cantant tots els músics de Guadassuar que allí estaven (molts). Com el dinar encara no estava a punt, un curt passacarrer voluntari, per a que els instruments no es gelaren. I finalment dinar, o millor dit “banquetaso” de luxe, de Galbis. A mitjant vesprada, l’entrada de moros després d’esperar pacientment l’inici. Curiós recorregut per carrers molt estrets. I molta gent de G u a d a s s u a r d’espectadors. (Qué corredors!!). Després de l’entrada, de nou a menjar: sopar del bo. I com de forces ja anàvem justos, cap a casa a dormir. Una jornada d’allò més entretinguda: conéixer un poble, passar-ho bé, menjar de categoria... I en quan al tocar, només Ateneo Musical a la diana (per recordar que es tocà el 1983 al Certamen de la Plaça de Bous?) i Capitan Antgalb (la marxa mora dedicada a Galbis), en l’entrada. Això sí, dos peces en tot el dia, però tocades moltes vegades seguides sense parar. Un bon dia. JBB, corresponsal en la moreria
Dos moments de l’entrà, dalt Antonio Galbis (Capità AntGalb) i la filla desfilen en la seua carrossa. Baix la nostra banda de música que els va acompanyar.
6
REVISTA DE LA
societat musical
ENTREVISTA RADIOFÒNICA HOMENATGE ALS MÚSICS VETERANS
Recentment hem localitzat la gravació d’una entrevista als músics més majors de la banda emesa a Ràdio Alzira el 13 de juliol de 1985 a vespres d’acudir al Certamen de la Plaça de Bous de València. Conservàvem una fotografia de l’entrevista, i pel seu interés no hem pogut esperar que es compliren els 20 anys, d’ací a dos. Rosendo Garcia (en el centre de la foto) entrevistà a quatre músics, dos d’ells encara entre nosaltres encara que no en actiu, el tio Joaquín Gimeno i el tio Domingo (a l’esquerra i a la dreta de la foto respectivament), i altres dos desapareguts, el tio Leopoldo, que faltà l’estiu següent a l’entrevista, i el tio Joaquín Beltran, que ens deixà el 1995 (a la dreta i esquerra respectivament de l’entrevistador).
deia. Resulta interessant fixar-se en algunes de les coses que diuen (com aprenien música, els mitjans de transport...) en una societat molt diferent a l’actual. També la banda actual resulta diferent en el sentit que no hi cap músic d’edat en actiu (excepte el tio Antonio Noguera).
- (Rosendo García) Leopoldo Vidal, quants anys té? - (Leopoldo Vidal) 75 només. - (RG) Quants anys en la banda? - (LV) El 21 de gener va fer 61 anys que vaig entrar. - (RG) Joaquín Beltran, quants anys té? - (Joquín Beltran) 71. - (RG) I quants en la banda? - (JB) Des del diumenge de Pasqua de l’any 29. - (RG) Domingo Añó, quants anys té vosté? - (Domingo Añó) 70. - (RG) 70. I quants en la banda? - (DA) El mateix dia que entrà el meu cosí Beltran,
Per a que no perdera massa frescor, l’hem transcrit quasi literalment encara que hi hagen expressions i paraules que resulten un tant “estranyes”. Sí que s’han quedat per transcriure algunes frases que resultaven impossibles d’entendre el que es deia degut a que de fons sonava un assaig de la banda i no s’apreciava el que es
7
REVISTA DE LA
societat musical - (RG) 7 anys servint! - (JG) Des de l’any 37 hasta l’any 43. I entonces ja començava a tocar la trompeta, i al vindre, era un germà de mon pare que tocava el fliscorno, i al vindre diu: “ala nebot, fes-te càrrec del fliscorno que jo ja he estat prou ahí”. - (RG) Com esta banda d’ara? - (LV) Sona molt bé. - (RG) Sona millor que la de antes o què? Han canviat molt les coses? - (LV) Els joves fan maravilles. - (RG) Com era antes i com és ara un músic de poble? - (DA) Estàvem en els principis de bases que tenen hui, tenen professors de conservatori que nosatros no ho hem tingut. Jo per exemple, quan ací no hi havia banda tenia que ensenyar-me primerament en Benimodo, en bicicleta tots els diumenges, i m’ensenyava; i després amb Moreno Gans d’Algemesí. - (RG) El gran compositor Moreno Gans. - (DA) Jo he tingut molta amistat particular en ell i per mediació d’ell me buscà un tal Juan Morales, director de banda, i el m’ensenyà a mi. - (RG) Lo que passa és que entonces hi havien més dificultats, ara hi han més possibilitats, quasi tots tenen piano, van al conservatori, hi han vehiculs de totes les maneres, se va més fàcilment; s’estudia millor; vostés baix d’un taronger o baix del que fora a la sombra. - (DA) Este mestre va acabar a Almussafes de director. - (RG) Hui tenen molta possibilitat, vostés tenien molt més sacrifici. Tio Leopoldo. Vosté, raonàvem un poc en secret, en privat, que ha tocat tots els instruments de canya, això és possible? Vosté és un mestre consagrat! - (LV) He tocat el clarinet, requinto, saxofó alt, saxofó tenor, saxofó barítono i saxofó baix. I oboè i (?). - (JB) Més la flauteta que té la gràcia per arroves. - (RG) Ara la última pregunta que vull fer-los als 4 també: com estan preparant eixe certamen? com estan vostés d’animats per al mateix temps comunicar eixa animació a la joventut que va de cara al certamen? - (LV) Jo crec que estan prou bé. El que vullga xafarnos el rabo es té que afanyar. - (RG) Vosté que diu tio Domingo, vosté també és subdirector de la banda. - (DA) Al sacrifici no li tenim nosatros mai por. - (RG) Vosté Gimeno - (JG) Tenim l’ànimo fet. - (RG) Anem a pegar les bombaes que faça falta, acertaes a temps per a que sone bé. Tio Beltran, eixe saxo com sona? - (JB) A mi me pareix que la gent que tenim, si pensem tots com estos homens, podem ser la millor banda d’Espanya. - (RG) Jo els ho desitge de veres.
bueno el mateix dia no, o siga, jo vaig entrar el divendres sant de l’any 29 i ell a continuació el diumenge de Pasqua. - Molt bé, l’any 29. Joaquín Gimeno, quants anys té vosté? - (Joaquín Gimeno) 69. - (RG) 69 anys. I quants a la banda també? - (JG) Jo vaig entrar en l’any 30 de furriel. - (RG) Molt bé, molt bé. Entonces ja coneguem la veterania d’estos grans músics; jo lo que voldria és que vostés mos contaren al públic en general alguna anècdota, alguna cosa, alguna incidència, no fa falta que siga una anècdota frívola sinó que siga també una cosa de transcendència. Vosté, tio Leopoldo, que té per ahí amagat en eixos anys de músic? - (LV) Oi, moltes coses. - (RG) Diga’m alguna cosa. Vosté em contava antes que si la bicicleta la feia vosté jas anant a ensayar a un puesto i altre; com anava? - (LV) Jo vaig anar a casi tots els concerts que feia la banda de Llaurí sent el director don Virgilio Beltran o a ensayar allí, cada vegà en la bicicleta cara cap a Llaurí. - (RG) Total que es feia uns quants quilòmetres d’anar i tornar i ademés de nit. No està mal. Vosté, tio Beltran, eixes anècdotes que té vosté per ahí. - (JB) Sí, baix del nisproler jo he estudiat moltes vegades. - (RG) Xé!, baix del nisproler. - (JB) En serio. - (RG) Això és bonico, perque la naturalea li inspiraria també bona música. Domingo Añó. - (DA) Com el meu cosí, ell baix d’un nisproler, però jo les primeres notes en una caseta de la séquia Tossal que anàvem a collir taronja i venia el meu cosí Virgilio Beltran. - (RG) Que va ser director de la banda. - (TD) Però entonces encara no era director. Ell, quan venien vacacions, treballava, perqué era treballador i venia a collir taronja en nosatros, i mon tio Salvador, i ell, antes de posar-nos a collir m’ensenyava les primeres notes allí cara solet en una fesa que hi havia en la séquia braçal. Sempre que passe me’n recorde, ahí m’he ensenyat jo. - (RG) Total que vegent jo que cara a la naturalea s’han ensenyat els músics, pues ara no és aixina, ara és en les aules ahí en el conservatori cara els pianos. - (DA) I lo que dia el meu cosí, mentres paràvem a descansar per a dinar, a cada ú el seu métode baix d’un taronger, ale!, i quan era hora de collir, mon tio feia: “va que ja hi ha prou”. - (RG) I vosté, Gimeno. - (JG) Una cosa pareguda; anava a collir que diuen ells i el mètode darrere. - (RG) Vosté ara és percussió, antes ha dit que tocava altres instruments. - (JG) La trompeta. - (RG) La trompeta. - (JG) Quan vaig vindre del servici, que vaig estar 7 anys servint.
8
REVISTA DE LA
societat musical
CARRERS MUSICALS
de
GUADASSUAR
Carrer del
Mestre Giner
El carrer Mestre Giner s’estén des del carrer de l’Ermita
Una nit d’albaes, El festín de Baltasar, el passodoble L’entrà
fins al carrer Antoni Torres. S’obrí l’any 1927, quan
de la murta, la marxa regular Sant Vicent Ferrer, en la
s’iniciaren les obres de la Casa Quarter de la Guàrdia Ci-
processó dels combregars i el capritx Entre el Júcar y el
vil, hui convertida en Llar del Jubilat. Per acord municipal
Segura i fou destacada la música religiosa a l’església de
de 17 d’octubre de 1932 es realitzaren, en esta via, les
Guadassuar, com Misa de Gloria en Fa major, Misa de
primeres obres d’urbanització, per a facilitar el seu accés
Requiem en La bemol major, Dolores a la Virgen a 2 vo-
al carrer de Sant Josep. A partir de la dècada dels anys
ces, Trisagio, Miserere, Credidi, Te Deum etc...
1960 amb noves construccions va anar, poc a poc,
Llegim en el programa de la festa de Sant Vicent
prolongant-se fins unir-se al carrer Antoni Torres.
Màrtir de 1926:
L’any 1928, en la festa del Corpus que organitzava
“22 de enero. A las 9 solemnísima fun-
l’Ajuntament, es retolà amb el nom del l’insigne composi-
ción religiosa en invocación al Patro-
tor Salvador Giner Vidal. Descobrí la làpida l’alcalde Vi-
no de esta villa San Vicente Mártir. Una
cente Garcia Rossell, conegut per «Vicentet Pedreguer»,
nutrida orquesta compuesta de valio-
entusiasta de la música i molt amic, tota la seua vida,
sos elementos interpretará la Misa en
dels músics de Guadassuar. Assistí al dit acte la Banda
si bemol del gran genio valenciano
de Música Municipal que dirigia Josep Beltrán Osca, la
maestro Giner”.
qual interpretà el pasdoble de Giner «L’Entrà de la Murta». La música de Giner ha gaudit sempre de gran popularitat a Guadassuar. La banda de música ha inclòs en les seues
Agustín Roig
actuacions els poemes simfònics: Es xopà hasta la moma,
9
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol BANDA DE MÚSICA Es chopà... hasta la moma, de Salvadoer Giner
ES XOPÀ... HASTA LA MOMA Aquest poema simfònic està basat en la festa del Corpus valencià. Encara que aquesta processó es ve realitzant des de l’any 1355! el mestre Giner ens descriu la processó tal i com li arriba, al seu temps: la gent vestida de festa, els perfums naturals que brollen dels carrers plens de murta i flors, les banderes i els gegants que, obrint la processó, ballen acompanyats per la dolçaina i el tabalet, els xiquets dels hospicis i...”la tronà” que interrompeix la festa. Els rellamps i la pluja ara són els protagonistes i detenen la processó. A la fi para la pluja. Ningú es vol perdre l’entrada de la Custòdia en la Catedral. La marxa real, les dolçaines, i les campanes repicant arriben a un clímax, que tal i com ens diu el text: “Músiques, toqueu, toqueu. Que està ja entrant en sa casa el Santíssim Sacrament!”. La poesia escrita en valencià i presa com a text per a aquest m o n u m e n t orquestral va ser escrita per Luis C e b r i á n Mezquida, cronista de València. El mestre Valls estrenà l’obra el 13 de juny de 1886, en el Teatre d’Estiu als Jardins del Real.
Salvador Giner Vidal va nàixer a València el 19 de Gener de 1832 i va morir el 3 de novembre de 1911. Va viure per tant un frenètic canvi de segle. Giner, el Mestre Giner, procedia d’una humil família de músics valencians. Deixeble del mestre Pascual Pérez Gascó, constituïx al costat d’Úbeda i Guzman el trident que va impulsar la música valenciana durant la Renaixença, a partir de les influències italianizants que imperaven en l’època. En 1871 Salvador Giner es trasllada a Madrid, on coincidix amb personalitats tan ressenyables com a Bretó i Barbieri. En la capital de l’estat, on residirà fins a 1879, compon la seua Missa de Rèquiem per als funerals de donya Mercedes d’Orleans i Borbó, reina d’Espanya i primera dona d’Alfons XII, la qual cosa dóna bona mostra del prestigi i la consideració que mereixia entre els seus coetanis. La música de Giner es centra principalment en la religiosa, programàtica i en els poemes simfònics, on es va inspirar sovint en la visió folcklórica regional.Entre les seues obres cal destacar, les operes: «El soñador», «Morel», «Sagunto», «El fantasma», amb text i música seua i dedicada a Lamberto Alonso, insigne tenor de Godella; els poemes simfònics: «Una nit d’albaes» i «És xopà hasta la moma». Sarsueles com «Foc en l’era», «Los mendigos», «Les enramaes». Obres religioses com «Gojos a la Verge dels Desamparats», «Missa en Re a quatre veus i orquestra», composta als díhuit anys. El seu pasdoble «L’entrà de la Murta» també ha arribat a tindre una gran popularitat fins als nostres dies. Crea l’Orfeó El Micalet, el qual passa a convertir-se en Institut Musical Giner cap a 1928.
10
REVISTA DE LA
societat musical
BANDA DE MÚSICA Simfonia del nou món, d’Antonin Dvorak
Nou Món) i el quartet de cordes en fa major, conegut com “quartet americà” les va compondre durant la seua estada en terres nord-americanes. Encara que aquestes obres no contenen temes propis del moment de la música negra, podem apreciar melodies semblants en estructura i esperit a les anteriorment anomenades. Tornà a Bohèmia en 1895 i en 1901 fou anomenat director del Conservatori de Praga. Morí l’1 de Maig de 1904 en Praga. El dia del seu soterrar va ser dia de dol en tota la regió de Bohemia.
Va nàixer en Nelahozeyes, un xicotet poble de Bohemia (República Checa) el 8 de setembre de 1841. Començà els seus estudis musicals tocant el violí, i molt sovint entretenia amb música els clients del mesó de son pare. Estudià a l’acadèmia d’orgue de Praga. Uns anys després es va unir a la banda de concerts de Komzak i després formà part de l’Orquestra del Teatre Nacional de Praga on dirigia Smetana (un altre compositor txec, nacionalista). El seu primer èxit va ser a 1873 amb la cantata Hymnus i la seva projecció internacional tingué lloc el mateix any amb la publicació de la primera col·lecció de danses eslaves. Entre 1892 i 1895 fou director del National Conservatory of Music de Nova York, acceptant la invitació de la senyora J.Thurber, fundadora d’ aquesta institució. Als Estats Units s’interessà molt per els espirituals negres i de la música i ritmes dels autòctons i originaris pobladors, les tribus dels indis. Dos de les obres més famoses, la 9ª simfonia (del
LA SIMFONIA “DEL NOU MÓN”. És una de les obres més conegudes i populars del repertori simfònic. En conjunt podem destacar els temes del segon i quart moviment. El tema del segon temps presentat pel corn anglés, és una melodia molt trista que ens recorda els cants espirituals dels negres americans en l’època de l’esclavitud. L’últim moviment comença amb una introducció, interrompuda per unes pauses que augmenten la tensió, que dona lloc a un tema solemne però enèrgic, presentat per les trompetes i després per tota l’orquestra. Consta de quatre moviments Adagio.Allegro molto, Largo, Scherzo i Finale. Allegro con fuoco.
discografia GUADASSUAR MULTIMEDIA 2003 Ajuntament de Guadassuar Regidoria de Cultura La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Guadassuar ha editat un CDrom amb moltíssima informació sobre el nostre poble. A més de dades sobre la Societat Musical, com a principal entitat cultural de Guadassuar caldria destacar algunes altres coses, per si de cas algú es perd. Trobem 30 cançons populars de Guadassuar gravades expressament per a l’ocasió; imatges dels dos músics, un de vent i un de percussió, de a la portada renaixentista de la nostra església (se n’havieu adonat alguna vegada?); hi han manuscrits del mestre Cuevas i les portades de les publicacions de Garcia Castañer, els dos músics més importants del segle XIX al nostre poble. A més, moltes fotos de la Banda, incloses les dos més antigues que es conserven (una de finals del segle XIX i altra d’inicis del XX a la plaça), les músiques de D. Virgilio, de les Danses, etc., etc. Val la pena per a entretindre’s este estiu i per a enterar-se de moltes coses que tenim prop i que desconeixem totalment.
11
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 1983··· No sembla que diga molt eixe any de 1983, sobretot a la gran quantitat de joves que formen la Banda i Banda Jove actual, molts dels quals no havien nascut, i altres, feia molt poc. Eixe estiu del 83, la Banda participava al Certamen de la Plaça de Bous de València després de 38 anys sense acudir, des de 1948. La Banda va ser inscrita en la Primera Secció, i començà a treballar dur i amb molta il·lusió per a un certamen gaudia de molta millor salut que actualment. El mestre Vidal només portava dos anys al cap de la Banda. Assajos al Ravalet, del qual tallaven el tràfic. Al final, va i ens donen el primer premi (encara no existien els premis compartits amb menció d’honor), per davant de Sagunt (2n), una banda holandesa (3r) i altra alemanya. En arribar al poble, gran passacarrer per tot el poble (inclús pel carrer Major en obres amb una gran trinxera), i de totes les cases n’eixien a rebre’ns.
I com diu la cançó, “ara que fa (ara que tinc) vint anys, ara que encara tinc força”, cal recordar que el 83 significà l’inici de la imparable ascensió de la Banda durant els anys 80 i inici dels 90.
CONCERTS El 1983 estigué marcat pel Certamen de la Plaça de Bous. Cal vore quantes vegades s’interpretà en públic l’obra obligada, les Danses alacantines (12), i la lliure, Sicània (14); o els 7 concerts (més 3 fora del poble) des del Corpus fins les festes d’agost quan actualment se’n fan 3 ó 4. El més espabilats es donaran compte que no es feia concert de Sant Roc, sinò que el cicle d’eixos concerts d’estiu, acabava el dia la Mare de Déu d’Agost, interpretant tots els himnes. Més curiositats: el repertori seriós de la primera part del concert de Setmana Santa, o el del 19 de juny dins el catòlic (la Banda) perque plouia. Aclarim que l’Himne de Guadassuar no era Guadassuarense, sinò un himne fet expressament per José López Calvo i estrenat un any abans, l’estiu del 82.
Nou dies després, el 24, es va fer una celebració especial a Guadassuar amb concert (on s’interpretà Nuestra bandera) i passacarrer, on passejarem els 5 diplomes aconseguits els quals estigueren exposats a l’Ajuntament. I l’anècdota que no ha deixat de contar-se des d’aleshores. Un d’eixos premis, un dels més importants, era el de la màxima puntuació obtinguda entre totes les bandes de totes les seccions: 229 punts sobre un màxim de 240. Quan ens el donaren, posava el nom de la Unió Musical de Llíria!!. L’havien gravat amb antelació pensant que aquella banda anava a obtindre la màxima puntuació de totes les seccions, però s’equivocaren. (Si algú ho vol comprovar, està penjat al Musical i s’aprecia la correcció posterior).
15-7-83, Plaça de bous de València. (foto Boletín Informativo Municipal Agosto-Septiembre 1983. N. 23)
12
REVISTA DE LA
societat musical
1983 Diumenge 13 de febrer / El Catòlic, 22 h. (GRUPS DE CAMBRA) Moreno Ouverture Solenelle Himne Regional Valencià Dijous 31 de març /Patronato, 20.30 h. / Concert de Setmana Santa Jesús Preso El Príncep Igor Sonata Patética (II mov.) Sicània Tosca (marxa fúnebre) Andante (R. Barberà) Peer Gynt (La mort d’Aase) Divendres 8 d’abril / Patronato, 22.30 h. Churumbelerías Un día de Pascua en Catarroja La leyenda del beso Sicània El Príncep Igor Dijous 2 de juny / Plaça, 23 h. / Concert de Corpus L’entrà de la murta Es xopà... hasta la Moma Una nit d’albaes Danses alacantines Sicània Himne de Guadassuar/Himne Regional Dissabte 11 de juny / Auditori Moreno Gans (Algemesí), 23 h. / Inauguració de l’Auditori Moreno Gans (ASSOCIACIÓ MUSICAL (AGRUPACIÓ MUSICAL “LA Pascual Cortés (SOCIETAT CANALENSE AMISTAD” MUSICAL Danses alacantines de CANALS) de QUART DE POBLET) Sicània d’ALGEMESÍ) Diumenge 19 de juny / El Catòlic, 23 h. Aires llevantins Pascual Cortés El sitio de Zaragoza Fiesta de las trompetas Danses alacantines Danses alacantines Sicània Sicània Diumenge 3 de juliol / Plaça, 23 h. Ateneo Musical / Marujita Lo cant del valencià La leyenda del beso La Tempranica Danses alacantines Danses alacantines Sicània Sicània Diumenge 10 de juliol / Plaça, 23 h. Ateneo Musical Coplas de mi tierra El sitio de Zaragoza Marujita Las hijas del Zebedeo Danses alacantines Danses alacantines Sicània Sicània Divendres 15 de juliol / Plaça de bous (València), 21 h. / Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València” (LIRA SAGUNTINA (HARMONIE ST. JOZEF de (STADTMUSIK de Danses KAALHEIDE-KERKRADE, WALDKIRCH BREISGAU, alacantines de SAGUNT) HOLANDA) ALEMANYA) Sicània Diumenge 24 de juliol / Plaça, 23 h. / Celebració del Certamen Pascual Cortés Ateneo Musical La Gran Vía Danses alacantines El barberillo de Lavapiés Sicània Nuestra Bandera Himne a Guadassuar/Himne Regional Valencià Dissabte 6 d’agost / Plaça, 22.30 h. / III Festival de Bandes (CENTRO ARTÍSTICO (SOCIETAT MUSICAL Puenteareas MUSICAL de BÉTERA) d’ALZIRA) La italiana en Argel Espíritu valenciano Himne de Guadassuar/Himne Regional Dilluns 15 d’agost / Plaça, 23 h. / Concert de la Mare de Déu d’agost Gerona Danses alacantines El tambor de granaderos Sicània Una noche en Granada Himne de Guadassuar/Himne Regional Dimarts 16 d’agost / Camp de futbol (Bétera) / Festival de Bandes Danses alacantines (CENTRO ARTÍSTICO MUSICAL de BÉTERA) Sicània Diumenge 27 de novembre / Patronato, 12.30 h. / Concert de Santa Cecília Torre de Muza Bocetos del Cáucaso Tres Danses (Khachaturian) 1812 Danses valencianes (Adam Ferrero) Gozos a Santa Cecilia/Himno a Santa Cecilia
13
REVISTA DE LA
societat musical
SAUNA EL MUSICAL
El Fosquibrut
Pare Vicent 10
desafinat
Obert dimarts i divendres a la nit Servei esmerat Ambientació musical
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
la hola
NOUS MÚSICS La banda infantil seguix augmentant. No és prou que Ruben i Maria hagen tingut un nou aspirant, Pau, el 22 de maig, sinò que per a finals d’any en venen dos més, el de Vicent Ribera i Isabel, i el de Juanba i Sabina.
de la societat musical
BODES Hem rebut en la nostra redacció la foto de la boda d’Amparo Oliver que es va celebrar el passat 23 de març en la qual podem apreciar lo guapa que anava la nóvia i la quantitat de músiques que l’acompanyaren en eixe dia. Susí Sentamans, viola a la nostra Orquestra, també es va casar el passat 25 d’abril. Continuarem informant de les que ens esperen d’ací a final d’any.
I CONGRÉS SOBRE “MISTERIS MUSICALS” Novembre 2003
ACUDITS MUSICALS Ara que tenim un recent titulat director d’orquestra, van dos acudits dedicats per a ell:
Auditori Municipal
Un parell de dies després de faltar un famós director d’orquestra, el primer oboé crida a sa casa i li pregunta a la vídua si pot parlar amb ell. - Ho sent -diu ella- però el mestre ha mort. L’oboista es disculpa i penja. Al dia següent crida altra vegada i fa la mateixa pregunta. - Ho sent -li contesta la dona- però el mestre està mort. Es disculpa de nou i penja. Quan torna a cridar al dia següent, la vídua li solta: - Mire és la tercera vegada que li dic que el mestre ha mort. Es que no ho entén? - Ho entenc senyora, però és que m’encanta escoltar-ho.
Títols de les ponències: • “Com ser xica músic, casar-se i no deixar-se la banda” (i la seua aplicació pràctica). •
“Per què ser fester de Sant Roc és sinònim de passar de la banda tot l’any excepte el propi dia de Sant Roc”.
• “Influència de l’estudi de dimarts a la nit en la nota de l’examen de dimecres” (sobretot si n’hi ha assaig el dimarts a la nit). •
Si estagueres davant d’un director d’orquestra i un
“Com trobar un dia i hora adequat per fer un concert” (ponència interessant tant per als músics com per al públic)
tenor, a qui mataries primer? - Al director i després al tenor, doncs primer està el deure i després el plaer.
14
REVISTA DE LA
societat musical
L’EVOLUCIÓ DEL MÚSIC (SEGONS UN TROMPETISTA)
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
- SAUNA MUSICAL. Durant les tres últimes setmanes del mes de juny s’ha portat a la pràctica una nova modalitat d’assaig de la banda: la saunassaig. Consistia en anar a l’assaig i aguantar les altes temperatures i humitat ocasionades per estar en reparació els aparells d’aire condicionat. I com que no feia molta calor!! Segurament no es repetirà l’experiència (esperem).
CONVOCATÒRIA FEMENINA SECRETA. Com sabem que aquesta secció és la primera que llegiu els músics, aprofitem l’ocasió per a convocar a totes les xiques de la banda i orquestra, i a les que ho han segut a un sopar amb motiu de la commemoració del 25 aniversari de l’entrada de les primers xiques. No sabem ni el dia, ni l’hora, ni el lloc. Pareix ser que com que els que fem la revista som xics no ho ens ho han volgut contar. Més informació a la comissió organitzadora, que tampoc sabem qui són.
- FITXATGES. No sabem qui eren les dos xiques guapes que tocaven en la Banda Jove en l’actuació del 25 de juny, però la Banda Gran, l’Orquestra i Totstropercussió, entre altres, ja han mostrat interés per algunes així. Si és que van a parelles no passa res. I si toquen altres instruments que no són el clarinet tampoc passa res. Més informació Salva Oriola.
- DECORACIÓ ZAIDA. Especialitat en ratllar i decorar carpetes de la banda. Horari: preferiblement a hora dels assajos.
- DUBTE. Un curiós aficcionat als concerts de la Banda ens pregunta si la sarsuela interpretada l dia Corpus, La casita blanca, portava algun missatge subliminal (eliminant el diminutiu).
- ES BUSCA. Des d’Alzira han vingut diverses falles preguntant per un saxofonista de pel ros... que toca a tota hora unes tals czardes. No sabem per a què el busquen. - LECTOR. Un atent lector de la Revista ens pregunta si la foto dels àrbitres de l’anterior número té alguna cosa a vore amb treballar en secundària. I si és que sí, que expliquem que vol dir això.
- ALTRE DUBTE. Què feia aparcat a la porta de l’Auditori, el dia del concert de Totstropercussió, un autobús amb un cartell de “Ateneu Musical de Cullera”. Fans o espies? - TRIO LA-LA-LÁ s’ofereix per a cantar en festivals d’eurovisió i altres actuacions d’eixe tipus després d’haver triomfat al concert de Totstropercussió. Només saben cantar les vocals. Les consonants en un futur pròxim.
- PERDONATS. Després de l’excel·lent concert dels percussionistes el passat 21 de juny, queden tots ells i elles perdonats per haver convocat un sopar exclusiu un divendres que hi havia assaig de la banda (i no se’n quedà cap ni de guàrdia).
- EXCUSA. Ja hi ha hagut gent que s’ha enterat que l’aire condicionat del musical estava estropejat i ho ha utilitzat com a escusa perfecta per a no anar a l’assaig. Quina cara!!
- BAR d’Agullent busca desesperadament el cor que va amenitzar un matí de festes per a un interessant contracte. Mai havia fet tanta caixa.
15
25 anys de presència femenina a la banda
àlbum Continuant amb la celebració de les xiques, ací tenim tres fotos que ens han arribat. Les tres són molt estiuenques. En la de dalt, de l’any 1987, podem veure a Reyes Gimeno, Dolo Calatayud i Esther Vidal en algun dels actes que habitualment es fan a l’estiu. (foto Reyes Gimeni)
En aquesta podem reconeixer a Imma Navarro i Cristina Llopis en un concert a la plaça. També reconeixem a Joaquín Beltrán, Domingo Añó, Joaquín Roig, Joaquín Ferrer i Alfonso Cléries. (foto arxiu Societat) I en l’última, en una nit de danses de l’any 84, a Maria José Fuertes i Maria José Pascual acompanyades de Bernat Péris, Salvador Rosell i Salvador Ribes. (foto Salvador Ribes) Per cert, quan es repartisca aquesta revista, les xiques estaran preparant una festa per a celebrar aquest aniversari amb totes les xiques que han passat per la banda o l’orquestra.. Si estàs interessada posat en contacte amb elles.