REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 22
gener-febrer-març-abril 2003 0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
L’ORQUESTRA DE VALÈNCIA OFEREIX DE NOU UN CONCERT A GUADASSUAR El passat 18 de gener, i per segon any consecutiu, l’Orquestra de València ha actuat al nostre Auditori Municipal. L’atractiu programa comptà amb una primera part en la que ens oferiren la Oración del Torero, del compositor espanyol Joaquín Turina i el Concert per a dos clarinets i orquestra de Kromer amb una admirable interpretació a càrrec del clarinetista valencià José Vicente Herrera i de l’austríac Reinhard Wieser. En la segona meitat, i ja amb l’orquestra al complet, el
públic assistent va poder gaudir de la 3a simfonia “Heroica” de Beethoven. Enguany sí que fou dirigida pel seu titular, M. A. Gómez Martínez. L’únic que trobàrem a faltar va ser el lluiment dels músics del poble que estaven al’escenari. L’any que ve serà. El concert, que fou patrocinat per l’Ajuntament del nostre poble va servir per a recaptar fons per a l’Associació de Lluita contra el Càncer.
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
SUMARI
GUADASSUAR
Concert de l’Orquestra de València .......... 2 Cronica d’un triomf ................................... 3 Activitats .................................................... 6 Notícies ...................................................... 8 Discografia ................................................ 9 Festa de Santa Cecília ............................. 10 Banda Jove ............................................... 12 Faristol ...................................................... 13 Carrers musicals: Carrer del mestre Llorenç Ruiz ............... 15 Fitxer 1983 ................................................ 17 Fitxer 2002 ................................................ 18 El buit d’una presència ............................ 19 Consultori .................................................. 20 Musical webs ............................................ 20 El fosquibrut desafinat .............................. 21
EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon: 962570719 guadamusical@hotmail.com COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boïls, Ino Signes, Agustín Roig, José R. Pascual Vilaplana, Salva Oriola, Fracisco Gimeno FOTOS: Salvador Colomer, Susi Niclòs, Leopoldo Vidal, Javi Boïls, Salvador Ribes, Antonio Noguera, Josep Ribes, Manel Barrios. CÒMIC: Avi Edició internet: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí 525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
Múrcia 2002: un triomf llargament esperat El passat dissabte 9 de novembre la nostra banda tornà a guanyar a un certàmen. Aquesta ocasió va ser al Teatro Romea de Múrcia, on baix la magnífica direcció de Paco Zacarés la nostra banda oferí unes memorables versions de les obres “Una nit a la muntanya pelada” de Modest Moussorgsky, obra obligada al certamen i “En la quinta del sordo” de Francisco Tamarit com a obra de lliure eleccció. Amb la interpretació d’aquesta obra ja aconseguírem un primer premi i Menció d’Honor en la secció “especial B” del Certamen de València el 13 de juliol de 1990 baix la direcció de D. Joaquín Vidal. Serà que ens dona sort?
A més de pel jurat, l’excelent nivell demostrat pels nostres músics va ser reconegut fins i tot per la resta de les bandes participants. En concret directius de la banda de Paterna i de la de Cabezo de Torres reconegueren al grup de músics de Guadassuar que es quedaren a Múrcia per a recuperar el saxo baríton perdut, entre els que se trobava el cronista, que la concesió del primer premi havia estat indiscutible. Cosa estranya cal dir, doncs la passió sol cegar en aquestos casos l’objectivitat. L’esforç va valdre la pena.
Salvador Colomer
La resta de bandes participants a la primera secció quedaren classificades de la següent manera: l’Agrupación Musical de Beniaján (Múrcia) obtingué el segón premi, la banda del Centro Musical Paternense de Paterna el tercer i l’Agrupación Musical Juvenil de Cabezo de Torres (Murcia) quedà en últim lloc.
Un moment de l’actuació de la nostra banda al Teatre Romea de Múrcia.
3
REVISTA DE LA
societat musical
CRÒNICA DES DE DINS Clar és que el principal objectiu de la banda no és concursar. Però guanyar és una manera de recompensar el treball fet. Total feia dotze anys que no es guanyava a un certamen. Molts músics no sabien qué era guanyar, els més joves, i es preguntaven “ara què es fa?”, “què es fa quan es guanya un certamen?”. Prompte ho saberen. Cants i rises per Múrcia en saber la notícia. Passacarrer del Musical al Manchego on l’Ajuntament tenia preparat un detall. I després altre passacarrer amb pocs músics (dos bombardins) i molts cantants (i un solista) fins l’MV que estava esperant-nos: els havien avisat per telèfon. Una vegada allí, festeta, com sempre amb músics i músiques mesclats de totes les edats. Alguns dels més “majors” (els de 30 a 40) els sabia mal anar-se’n per si de cas es tardava 12 anys més i el pròxim el celebraven amb els fills. I aguantaren. Al final ja ningú recordava el baríton i la jaqueta de Ximo cassalla que s’havien quedat a Múrcia, ni a Fernando i Moisés que havien vingut corrent de Barcelona i Paco des de Madrid, ni els entrepans que ens haviem menjat (qué nets els músics: cap paper a terra!), ni la pel·lícula de Swatzenaguer, ni... que és el que s’haguera recordat en cas de no guanyar. De dalt a baix: un grup de músics després de l’actuació i esperant que acabaren la resta de bandes, acompanyats del seguidor més jove que ens va acompanyar. Un moment de la celebració, ja al Manchego de Guadassuar, amb Ximo fent una de les seues actuacions líriques. Un altre moment de la celebració, amb part del Fondo Fairy en primer plànol. (Fotos Múrcia: Salvador Colomer. Fotos Guadassuar: Leopoldo Vidal)
4
Juan Bta. Boïls
REVISTA DE LA
societat musical
5
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats NOVEMBRE-DESEMBRE 2002 GENER 2003 • CONCERT DEL SOCI. Dissabte 21 de desembre, Auditori, 19.30 h.
• CERTAMEN DE MÚRCIA. Dissabte 9 de novembre, Teatre Romea (Múrcia), 20 h.
Una primera part amb obres “clàssiques” (de les de tota la vida), dedicada als músics més majors, als ex-músics que sempre estan ahí, i una segona amb la participació de nou d’un nombrós grup de xiquets de l’Escola interpretant nadales junt a la Banda.
Pocs pensaven quan féiem el passacarrer pel centre de la ciutat interpretant Coplas Murcianas que el primer premi vindria cap a casa, i és que quasi ens havíem acostumat a perdre (moltes vegades injustament). Per això, així i que l’obra obligada eixí brodada i la lliure també molt bé, va pillar desprevinguts a molts músics que ni entraren al teatre al final a escoltar els premis.
• FELICITACIÓ NADALENCA. Dimecres 25 de desembre, Plaça Major, 12.45 h.
• CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Diumenge, 1 de desembre, Auditori, 12 h.
Amb millor oratge que l’any anterior, la Banda oferí Ateneo Musical, la polca Trisch-Trasch, la Marxa Radetzki i Rafelguaraf.
Per a celebrar la festivitat de la patrona, la Societat Musical programà un concert conjunt de l’Orquestra i de la Banda com ja s’havia fer alguns anys enrere. A destacar la interpretació de La creació del món de Milhaud per part de l’orquestra, i l’emocionant Cavalleria lleugera per part de la banda. Quintet de corda. Concert de Nadal,Catòlic 26 de desembre. Foto Salvador Colomer
• CONCERT DE LA BANDA JOVE I CONJUNT CORAL. Dissabte 14 de desembre, Auditori, 19.30 h. Primer, els alumnes de Conjunt Coral interpretaren unes quantes cançons dirigits per Lourdes (“Castells del cor”, deia el programa). Després, la Banda Jove, que acabà la seua actuació amb la participació (amb cant i coreografia) dels més menuts de l’Escola, els d’iniciació.
6
REVISTA DE LA
societat musical
• CONCERT DE NADAL. Dijous 26 de desembre, Catòlic, 20 h. En el ja tradicional concert de cambra participaren enguany flauta i guitarra (pare i filla), un molt jove quintet de metall, un altre quintet de metall un poc menys jove, dos marimbes, dos clarinets, clarinet i fagot (dos germans), quintet de corda, i finalment un grup de metall que no era cap dels anteriors. De bis hi hagueren nadales interpretades pels tres grups de metall junts.
• CONCERT DE FIRA DE LA BANDA JOVE. Dissabte 25 de gener, Auditori, 19.30 h. Un concert de música festera en plenes festes de la fira. S’interpretaren passos dobles, i marxes cristianes i mores. Dos músics feren de presentadors (quins comentaris els d’ell!!), i altres tres tocaren, per primera vegada en concert, la dolçaina en dos de les marxes mores.
Dúo de clarinets. Concert de Nadal, Catòlic 26 de desembre. Foto Salvador Colomer
Concert de la Banda Jove i els més menuts de tots. Quí canta més fort el director o els xiquets? Auditori Municipal, 14 de desembre. Foto Manel Barrios
• GRAVACIÓ PER A EDITORIAL PILES. 30 i 31 de gener i 1 i 4 de febrer. La segona meitat del disc per a l’editorial Piles que la Banda començà a gravar en octubre s’acabà ara. Es gravaren tres obres: Sugerencias de A. Pérez Perelló, Polifemo d’Andrés Valero (que vingué a la gravació), i Valhalla de Paco Zacarés (que també estava). Si en octubre dos dies fou esgotador, ara, quatre, fou el doble d’esgotador.
7
REVISTA DE LA
societat musical
notícies NOVETATS EN LA REVISTA Com podeu comprovar a la primera pàgina, a partir d’aquesta revista la seua edició serà quadrimestral és a dir que eixirà solament tres vegades a l’any. Hem comprovat que no hi havia temps i contingut suficient per a fer-ne una a setembre i una altra a novembre. Altra novetat és el correu electrònic que té la revista i al que podreu enviar les vostres col·laboracions si us animeu. És la següent: guadamusical@hotmail.com.
AL MESTALLA Per fi la Banda ha anat a un partit a Mestalla després d’una llarguíssima i incomprensible espera (per allí ha passat ja totes les bandes del món abans de la de Guadassuar). Fou el passat 11 de gener. En principi el partit que ens havien assignat no era atractiu: la Reial Societat, però va i resulta que en eixe moment era el líder i equip revelació de l’any. I retransmés en directe per les televisions autonòmiques. El més destacable fou el intensíssim fred que feia eixe dia. A més, molta emoció per vore els jugadors de molt prop mentre féiem la desfilada inicial i ells escalfaven. En negatiu, la mala formació de la Banda mentre desfilava, segons ens han dit alguns que ho veien des de la grada, és a dir, igual de mal que en les processons però ara ens veien des de dalt. Agrair també els nombrosos aficionats de Guadassuar, que al pas de la banda es feien veure, s’alçaven i movien la bufanda, alçaven els braços... Després, als mitjans de comunicació, res de res. Tantes vegades que ix la foto de la banda al periòdic del dia següent, i només aparegué al Súper Deporte, una de lluny i una de prop. En quan a la tele, un primer plànol de Riki en el previ al partit, i plànols de lluny a l’inici del mateix. El més destacable va ocórrer el dilluns al programa El día
Mestalla, 11 de gener. Fotos Salvador Ribes después de Canal +. En el reportatge del partit en clau humorística nomenaren la Banda en el moment en el que ix la Reial Societat, intenten fer-se la foto i al no haver fotògraf, se’n van. La frase textual fou: “No estaban para tonterias. No estaban para perder el tiempo y después de saludar se dan la vuelta y la banda les molesta... Paso de la foto. Ni siquiera se hicieron la foto de equipo”. Per cert, si veieu a càmera lenta el breu moment en que ix la banda, veureu com Leo trau el cap i mira a la càmera com si ho sabera.
8
REVISTA DE LA
societat musical
LA BANDA A LA RÀDIO
CURIOSITATS
Dos ocasions hem tingut últimament d’escoltar la Banda a un programa de ràdio. Primer, el dissabte 23 de novembre la 97.7 va oferir un extens programa de 2 hores de duració on es va fer un repàs a tots els certamens que ha acudit la Banda des de 1983, a més d’entrevistes als Pacos, etc. La segona ocasió fou el diumenge 19 de gener en LP ràdio
El passat 30 de novembre actuà al Palau de la Música de València l’Orquestra de l’Opera de Viena amb Seiji Ozawa de director. Un dels millors concerts que s’han fet mai al Palau (sense exagerar). Com que pareix ser que moltíssim públic no sabia que era la mateixa orquestra que la Filharmònica de Viena (la dels concerts de Strauss del 1 de gener) i que canvia de nom segons en l’edifici en que actua (l’Òpera o el Musikverein), es quedaren disponibles nombroses entrades fins última hora. Així que concretament 24 persones de Guadassuar pogueren assistir i escoltar íntegra Salomé de R. Strauss.
MÚSICS DE GUADASSUAR, PEL MÓN Durant les setmanes anteriors al certamen de Múrcia, Fernando Oriola i Moisés, els dos components de l’Orquestra de l’Acadèmia del Liceu de Barcelona participaren en el muntatge de Don Giovanni de Mozart. Per eixa raó el mateix dia del certamen hagueren de fer-se un passeig Barcelona-Múrcia en acabar al migdia. També, Paula Marqués, que fou cridada a l’inici de temporada per l’Orquestra de Castella Lleó per a un concert, ha anat enllaçant-los i ha estat allí, a Valladolid, fins que ha enllaçant amb un contracte a Mallorca amb l’Orquestra de les Illes Balears. Diu que a mallorca fa millor oratge, hi ha platja per a l’estiu que ja s’arrima i te altres interessos que no fa falta comentar ací.
BANDA DE PILES La Banda de Piles, la de Sam, també va assistir al Certamen de Múrcia dos dies abans que la de Guadassuar, a participar en una altra secció. Després, en el sopar dels socis del dia 21 de desembre comptarem amb la presència d’un nombrós grup de músics d’aquella banda.
RECTIFICACIONS Com ja és habitual, rectificacions al número anterior de la Revista. Tant la data de la portada (20-11-02), com la de la gravació per a Piles (18 i 19) no eren de novembre, que encara no havia arribat, sinó d’octubre.
BONA IDEA Felicitar a l’autor de la idea de fer torrà de carn per als músics abans la Repartició de la Carn. Tants anys i a ningú se li havia ocorregut.
discografia VIVA LA BANDA Plaza Mayor RNE. RTVE-Música. 2002 El present disc conté música extreta de les actuacions al Palau de la Música de València amb motiu del IIIr Cicle de concerts de RNE. A més de Gloses II del mestre Amando Blanquer, interpretat per la nostra banda, podrem escoltar a les bandes del Centre Artístic Cultural “Verge de la Pau” d’Agost, Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera, Unión Musical de Soneja, Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí,Unió Musical de Muro, Unió Musical de Torrent i la Lira Carcaixentina.
9
REVISTA DE LA
societat musical
Santa Cecília 2002 Pareix mentida, però ja ha passat un any!! Era el que deien alguns, i altres ho pensaven. Repetició de la jugada. Una vegada més i ja no recordem quants anys té aquesta tradició, sopar al Catòlic la vespra de Santa Cecília amb més gent que altres anys: 32 músics, entre ells sis xiques, encara que alguns arribaren tard i altres que se’n anaren prompte. En acabar de sopar, tinguérem una sorpresa anònima: ens feren arribar a la taula carabassa torrada amb un paper escrit: “Se’n recordeu? Que no acabe al sostre”; molts de la taula no sabien a què es referia, algun dia ho explicarem. Després, passacarrer des de la plaça al carrer Sta. Cecília on enguany ja viuen dos músics, que no tenien la “picaeta” preparada. Esperem que en properes ocasions siguen més previsors. O no els deixarem entrar al sopar. Allí com sempre cantàrem l’himne i els gojos a Santa Cecília i els més durs (o que no havien de matinar) continuaren la festa a l’MV.
*****
**
Divendres 22, el mateix dia de Santa Cecília, passacarrer, missa a l’església (enguany canvià respecte a on es feia els últims anys, que era a l’ermita), cant de l’himne i gojos (amb altre director diferent a l’any passat, com en els concerts d’any nou a Viena), i processó fins el musical. Després, com és habitual a quasi totes les celebracions dels múiscs, sopar de cova a casa de Paco. Com sempre, cants (enguany molt atrevits) entre el fondos, sobretot el fairy, que tot el que no havia contestat en estiu ho contestà ara. També el licor de Colo, que en aquesta ocassió va ser de Morella. A l’habitual xaranga, formada com sempre pels que més ganes tenen de tocar, s’afegí enguany la última revelació en animació: Ximo D. L. N. amb els seus cants. Els premis Ceci’s 2002 (veure pàgina següent) que cada any són més esperats, no defraudaren per la seua originalitat. Per a acabar amb el ball general (enguany
En aquesta pàgina i de dalt a baix: dos moments del sopar de la vespra: al Catòlic i al carrer de Santa Cecília i els músics majors al sopar oficial el dia de la festa.
10
REVISTA DE LA
societat musical
preparat pel DJ del Richi, Enric), i el colofó (quina gran idea) de traure, ben avançada la nit, un sac de rolls de paper de WC per a que empapara tot el que hi havia per terra, i que al mateix temps va servir per a posar en marxa la imaginació dels presents en veure qui aconseguia la disfressa més original amb el paper: mòmies, rectors... papers al ventilador... I què poc costà el dia següent de netejar el local!
Un moment de l’animació psterior al sopar el dia de la festa. Si voleu veure una foto dels premis, acudiu al Fosquibrut.
PREMIS CECI’S 2002 Com ja és quasi tradicional els últims anys, en acabar el sopar de cova de Santa Cecília s’entregaren els premis “Ceci’s 2002” a les persones que més mèrits havien acumulat últimament. Enguany el jurat el formaren un representant de cada canal de televisió, per tant, a canvi de la aportació econòmica, cada un dels premis portava un nom de programa televisiu. Els guardonat foren: per les fotos aèries des de dalt l’escala (en posició perillosa) durant l’última paella. -PREMI “PASAPALABRA” a Anna Bonet i Zaida Ginestar, per xerrar més que ningú en els assajos de la banda. -PREMI “SABOR A TI” a Xaua, per les degustacions d’all i oli durant els assajos de la banda. -PREMI “LA CASA DE BÁRBARA” a Vicent ”el roig” i Paco Gimeno, per les paelles que ens brinden últimament. -PREMI “GRAN HERMANO” a Gustavo Canet, per a que el deixen eixir un poc més i no es torne boig de tant estudiar. -PREMI “CADA CANCIÓN UN RECUERDO” a Riki, per no parar ni un segon de tocar dalt l’autobús des de Múrcia a Guadassuar. -PREMI “QUEDA’T AMB MI” a .Bernat, perquè sempre ix l’últim de tots els llocs, sobretot si hi ha festa. -PREMI “AL SALIR DE CLASE” al tio Fernando, per la seua llavor al musical. -PREMI “MINUT A MINUT” al tio Antonio Noguera, per no fallar mai a cap assaig i arribar sempre el primer.
-PREMI “MÉDICO DE FAMÍLIA” a Salvador Oriola (pare), que fa consultes inclòs en els assajos. -PREMI “OPERACIÓN TRIUNFO MERESCUT” a la banda, perquè ja era hora que foren justos en un certamen. -PREMI “DAVID BISBAL” a Ximo Alonso, per les seues cançons del dia del Certamen de Múrcia. -PREMI “QUIEN SABE DÓNDE” a Carlos Mellado que no sabia quina banda s’havia emportat el baríton de Múrcia (i no era la de Guadassuar). -PREMI “INVESTIGACIÓ TV” a Ximo casalla, per perdre la jaqueta a Múrcia i no parar fins trobar-la. -PREMI “SABER Y GANAR” a Paco Zacarés, pel premi obtingut a Múrcia (ja era hora!). -PREMI “ÉL Y ELLA” a Luis i Olga (i que siguen molt feliços). -PREMI “BABALÀ” a Sílvia i Ariadna Polanco, Neus Pérez, Lola Gimeno, Salvador Colomer jr, Sara Marqués, Irene Signes... i els que vindran, que ja acudeixen a les paelles i van eixint a la revista. -PREMI “A VISTA DE PÁJARO” a Salvador Colomer,
11
REVISTA DE LA
Banda Jove
societat musical
PAELLA i II CAMPIONAT DE FUTBET El matí del passat dia 3 de desembre els membres de la Banda Jove celebraren el tradicional Campionat de futbet en el qual participaren 10 equips. Els noms dels equips, escollits entre els pasdobles i cançons de moda, foren els següents: Pepita Creus, La faba de Ricardo, F.C. Barceló (Pérez), Agüero, El Surdo, Rafelguaraf, Paquito el Chocolatero, Xubuch, Fet a posta i Mola mazo. El campionat començà amb la realització d’una lligueta en la qual s’enfrontaren tots els equips, passant després a les semifinals. Foren molt disputades entre Agüero i Xubuch, i Mola mazo i el Surdo, donant pas a la final entre Agüero capitanejat per la seua portera M. Jesús i el Surdo capitanejat per Dj. Enric. La victòria fou a la fi per al modest conjunt d’Enric, El SURDO. Com en tot bon Campionat ocorregué alguna que altra anècdota, encara que sols esmentarem les polèmiques decisions d’algun arbitre i la bona actuació d’Oriola. El resultat creà polèmica a la fi del campionat. Si us fixeu un poc podreu observar que el nom de l’equip guanyador té una relació molt directa amb Oriola, àrbitre del campionat, per tant els altres equips no quedaren molt convençuts pel triomf. En canvi, el capità (Enric) en la roda de premsa a Ràdio Guadassuar assegurà que els partits i campionats es guanyen en el rectangle de joc i no en els despatxos ni buscant excuses. A les grades també hi hagueren seguidors incondicionals com és el cas de Joaquín de la noche (Ximo of the Night!!) que es mostrava altament nerviós quan hi havia algun contraatac per part de l’equip contrari o algun penal en contra de l’equip de la seua germana M. Jesús, ja que ell no podia fer res al patir una greu lesió per una jugada desafortunada en un amistós contra Alfred i sus muchachos, equip representatiu dels músics actualment durant les 24 hores de l’estiu esportiu. Joaquín es mostrava a tot hora animant la seva germana que no té ni punt de
comparació amb mítics porters de la història com Otxotorena, Arconada, Higuita o Sempere. Per últim, referent al campionat, el comité de festes (festers de Sant Vicent d’este any) vol agrair la presència d’un veterà jugador amb moltíssima historia i sobretot histories, que ja no esta per a estos trots: «XAUA, La veterania es un grau (i no el del Capri)». Després, per a reposar forces hi hagué paella, que encara és més tradicional i millor per a molts membres de la banda. Cal assenyalar que ningú en l’història de les paelles havia fet una tant ràpida com Bernat, que va coure l’arròs en deu minuts —Bernat!!!, Que no era a vore qui la feia més ràpida, sinó amb millor qualitat. Aaaaiiiiiii!!!! poc a poc— . En finalitzar la paella i per a postres fou l’entrega tradicional de premis al millor equip, màxim golejador/a, millor porter/a, etc... a més a més per primera vegada l’elecció de Miss i Mister Banda Jove. Com a Miss fou elegida Inma i Mister fou Joaquín de la Noche. També obtingueren premi Inma, que repetia, a la persona més simpàtica, Zaida el cul més bonic i Xaueta juntament amb Dani «el sam» als ulls més bonics i XAUA a la persona més interessant; (XAUA, Te volem!!!) Amb esta cerimònia finalitzà el campionat i paella de la Banda Jove. Els directors volen donar les gràcies a XAUA, M. Angeles (dona del president) i Bernat Sentamans per la seua col·laboració tant per a fer les paelles com per a comprar el preparatiu de la paella. FINS L’ALTRA!!!!, que no passe molt de temps.
Salva Oriola i Francisco Gimeno Dos moments de la festa posterior a la paella: la condemna al director davant els músics. Reconegueu a algú de la foto de la dreta? (fotos Josep Ribes)
12
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol El Bolero naix de la combinació de dos trets molt característics de Ravel: la seua peresa a l’hora de posar-se a escriure i la seua passió por marcar-se reptes y superar-los. A l’estiu de 1928 la cèlebre ballarina Ida Rubinstein encarregà a Ravel la música per a un ballet, de tema espanyol. Al París de l’època aquest terme tenia connotacions exòtiques: vius colors, intensos ritmes, ambientació que remetia a una Andalusia mítica barrejada amb folklore flamenc. En un primer moment Ravel pensà en instrumentar la pianística Ibèria d’Albèniz, fet que hagués suposat un èxit assegurat, amb els precedents de la impressionant instrumentació dels Quadres d’una exposició, de Mussorgski, però desestimà la idea. S’embarcà amb el repte de compondre una obra i creà una de les obres més conegudes i espectaculars del repertori simfònic. Analitzant breument l’obra, el ritme del bolero del segle XVIII, que no deixarem mai d’escoltar al llarg de tota l’obra en ostinato a càrrec de la caixa (ens podem imaginar el repic de les castanyoles), marca el fil conductor de tota l’obra. D’altra banda un segon ostinato, en pizzicato, marca la pulsació i acompanyen les melodies. Amb aquesta base rítmica ens presenta també dos temes. El primer elegant i sensual i el segon rítmic i desafiant. Al llarg dels aproximadament dèsset minuts que dura l’obra, seran exposats per diferents instruments tant a solo com en combinació, culminant aquest gran crescendo (tal i com ho defineix el propi Ravel) en un clímax espectacular. El Bolero es va estrenar a París en 1928 amb el subtítol de “poema coreogràfic per a orquestra, dirigit pel propi compositor. Aviat es va desprendre de la coreografia convertint-se en una obra clau del repertori simfònic.
BANDA DE MÚSICA Bolero, de Maurice Ravel Compositor francés de música avantguardista i innovadora. De pare francés i mare basca. Va estudiar en el conservatori de París des dels 14 anys. El seu estil, allunyat del tradicional, va impedir que el seleccionaren per a la convocatòria del Premi de Roma en 1905, la qual cosa va provocar la dimissió del director del conservatori de París. A principis del segle XX, ja era considerat com un excel·lent compositor. La primera guerra mundial i la mort de sa mare en 1917 van fer que deixara de compondre durant diversos anys. Però posteriorment va continuar la seua labor artística, i va realitzar gires per Europa, Estats Units i Canadà. Als anys vint la col·laboració de Ravel amb Gershwin va exercir una forta influència en ambdós compositors. Va morir en 1937 als 62 anys, a conseqüència d’una operació cerebral efectuada per a pal·liar les seqüeles d’un greu accident de trànsit que va sofrir a París en 1932. L’impressionisme de Ravel s’aprecia especialment en les suites per a piano Miroirs (Espills), Gaspar de la nit i en la Rapsòdia espanyola per a orquestra. El seu gran talent per a evocar èpoques passades es posa de manifest en obres com la Pavana per a una infanta difunta i La tomba de Couperin, composicions totes elles per a piano que posteriorment van ser orquestrades. El seu classicisme s’aprecia en l’obra per a piano Jocs d’aigua i obres de cambra posteriors. Entre l’obra escènica de Ravel cal citar les òperes L’hora espanyola i El xiquet i els sortilegis.
13
REVISTA DE LA
societat musical
BANDA DE MÚSICA Polifemo, d’Andrés Valero
Anem ara a explicar la història que ens conta l’autor amb música: En primer lloc observem una panoràmica de la meravellosa costa siciliana (sud d’Itàlia), lloc en el que es desenvolupa l’acció. De seguida capta la nostra atenció un punt entre el paisatge, es tracta de la morada del cíclop. És una cova freda, obscura i misteriosa. A l’interior es troba el gegant d’un sol ull, que apareix feroçment donant fortes xafades, tocant la seva gran zanponya, fent gal·la de la seva grotesca deformitat. Però la desagradable impressió que primerament ens produeix Polifem, dona pas a la ternura dels sentiments amorosos que el nostre protagonista professa cap a la bella Galatea. Un amor no correspost que transformarà la ternura en terribles cels i un odi mortal que acabarà amb la vida del pastor Acis, brutalment assassinat per l’amant despitat. La tragèdia s’ha consumat, no obstant l’amor, el vertader amor que unix les ànimes d’Acis i Galatea va a triomfar immortalment, ja que la sang escampada es convertida, per gràcia divina, en aigua d’una font que no s’acabarà mai.
L’AUTOR Andrés Valero va nàixer a Silla l’any 1973 i realitzà la seva carrera als conservatoris superiors de València i Múrcia, en les quals obtingué les titulacions superiors de trompeta, piano, composició i instrumentació, contrapunt, fuga i harmonia. Ha aconseguit tres mencions honorífiques al Conservatori Superior de València, el 3er.premi del 2º Concurs de música de cambra de l’associació Isaac Albéniz de Múrcia i el primer premi del concurs Internacional de composició coral “Ciudad de la Laguna”. En l’actualitat fa estudis superiors de composició, musicologia i direcció coral al Conservatori superior de música de València amb els professors R. Ramos, J.M. Vives i E. Cifre. POLIFEMO Aquesta obra, una de les que ha gravat la nostra banda a l’últim disc, està inspirada en el mite de POLIFEMO, un dels més antics que coneix la humanitat. Al segle XVI i XVII fou un dels temes predilectes per a molts poetes italians i espanyols.
ORQUESTRA DE CAMBRA Hipocondria, de Jan Dismas Zelenka Zelenka (1679-1745) és en l’actualitat un compositor totalment desconegut. Txec d’origen, treballà la major part de la seua vida a Dresde, primer com a contrabaixista a la cort, i després d’un viatge per Itàlia, com a mestre de capella responsable de la música sacra. En el seu temps fou admirat per Bach i per Telemann, sobretot per la seua maestria contrapuntística. És autor tant de música religiosa com instrumental. Hipocondria és una obra instrumental escrita en 1723. Començant pel títol tan inusual, tota la resta tampoc s’adapta massa al que és convencional en l’època. Encara que comença de manera majestuosa, com una obertura francesa, i és seguit d’una fuga, notarem de seguida que harmònicament, rítmicament o en quan als intervals que sonen, no és una obra que podríem incloure dins el barroc convencional, fent ús de canvis inesperats que sorprenen l’oient, possiblement molt adequats per a transmetre el significat del títol a qui escolta.
14
REVISTA DE LA
societat musical
CARRERS MUSICALS
de
GUADASSUAR
CARRER del MESTRE LLORENÇ RUIZ
CARRER MESTRE LLORENÇ RUIZ
pare, Lorenzo Ruiz Arlandis, home culte i un dels secretaris més competents que ha tingut l’Ajuntament de Guadassuar, procurà estimular al seu fill en l’estudi, per el qual es revelà amb excel·lents aptituds.. De xiquet sentí gran afició per la música i als 8 anys ingressà en el cor de l’església on també cantava son pare. Rebé lliçons de solfeig, orgue i altres coneixements musicals dels organistes de la parròquia Vicent Montalvà i Joaquim Roig Barberà, el quals foren, a més, directors, successivament, de la banda de música anomenada Companyia Filharmònica d’Instruments Militars de Guadassuar. Estudià amb aprofitament la carrera del Magisteri i en 1872 inicià la seua vocació docent com a interí en l’Escola de Xiquets de Sumacàrcer i després, el 1873, a Sollana. Guanyà les oposicions i ingressà en l’escalafó del Magisteri l’any 1875, ocupant la plaça de mestre de Canet lo Roig, amb el sou anual de 825 pts. En 1877 passà a Faura, on fomentà l’estudi de la música entre els seus deixebles: solfeig, cant i instruments musicals i fundà una banda de música juvenil que adoptà el títol de Joventut Musical. A l’any següent, se li brindà una permuta per a traslladar-se a l’Alcúdia de Carlet, població pròxima al seu poble natal. El 1885 passà a Guadassuar i no més prengué possessió de l’Escola de Xiquets, inicià la tasca de formar una banda de música entre els seus deixebles, com ja havia aconseguit, amb èxit, a Faura. La nova agrupació, composta de 45 músics, es presentà uns anys després en la festa de Santa Cecília, amb la denominació de Societat Filharmònica Santa Cecília de Guadassuar. Assajaven per les nits a la llum dels quin-
El carrer Mestre Llorenç Ruiz és, segons el plànol urbà de Guadassuar, la via pública que s’estén des de la plaça Reginaldo Barberá al carrer les Escoles. L’Ajuntament de Guadassuar, en sessió del Ple del 26 de novembre de 1992 acordà dedicar este carrer al mestre Ruiz. Manca de rètol. La seua curta longitud, on no més que hi ha portelles, sembla més prompte una travessia. Hi hagué altra ocasió en què ja es pretengué exaltar la memòria del insigne músic i poeta guadassuarenc quan el 26 d’agost de 1926 la Corporació Municipal, a proposta del director de la “Banda de Música Municipal Victoria” José Beltrán Osca, acordà canviar el títol del “Carrer Alzira” per “Carrer del mestre Llorenç Ruiz”.. Per oblit, demora o avatars polítics tampoc s’arribà a col·locar la placa, i en produir-se un canvi general de noms de carrers l’any 1931, al “Carrer Alzira” se li donà el títol de “Carrer Echegaray”, després el 1939 “Carrer General Sanjurjo”. El 1979 tornà al seu antic topònim “Carrer Alzira”.
NOTA BIOGRÀFICA LLORENÇ RUIZ OSCA (1851-1897) Mestre d’escola que deixà en el seu poble empremtes indelebles. Fundà una banda de música i fomentà entre els seus veïns l’admiració per la cultura musical. Nasqué a Guadassuar el 24 de febrer de 1851. Son
15
REVISTA DE LA
societat musical El dia de Nadal ambdós bandes havien d’estrenar un pasdoble a la porta de l’església, quan acabara la missa major. Els músics de l’Ateneu assajaven un pasdoble, compost pel seu director Francisco Roig, en una casa dels afores del poble perquè no transcendira. El mestre de la Filharmónica Llorenç Ruiz ho sentí casualment i des d’una altra casa del veïnat. portà al pentagrama la composició del mestre Roig, amb l’objecte d’assajar-ho en la seua pròpia banda i sorprendre a l’Ateneu. Arribà Nadal i la banda de l’Ateneu actuà en primer lloc interpretant la composició del seu mestre, pasdoble de gran solera, amb un trio en què el clarinet lluïa les seues habilitats i deixava bocabadats alguns oients. El final va ser apoteòsic amb un impressionant fort del metall. El públic aplaudí llargament a la banda de l’Ateneu i un dels seus músics, emocionat per l’èxit, li cridà al mestre de l’altra banda: “¡Agàrralo del rabo!“. Arribà el torn per a actuar la Filharmònica i davant la sorpresa de tothom, tocà el mateix pasodoble que havien plagiat del mestre de l’Ateneu, amb tan bona sonoritat i qualitat d’interpretació, que agradà i feu aplaudir al mateix autor, aconseguint demostrar que els músics de la Filharmònica ja no eren uns mocosos i podien competir amb els veterans de l’Ateneu. Este pasdoble quedà batejat, des de aleshores, amb el nom “Agàrralo del rabo”.
qués, perquè a Guadassuar no arribà l’energia elèctrica fins a 1896, i cada músic abonava dos cèntims, per assaig, per a les despeses d’enllumenat. En créixer estos xiquets i perfeccionar la seua qualitat artística arribaren a rivalitzar amb l’altra banda que havia en el poble, Ateneu Musical de Guadassuar, coneguda per la “música vella“, la qual dirigia el mestre Francisco Sebastian Roig Torres. El mestre Ruiz mostrà, també, enginy i fàcil gràcia per a la composició poètica. Escrivia la lletra i música de les seues obres. Compongué misses, motets, himnes, nadales, cants infantils, peces de teatre, passodobles, marxes de processó, etc. Era expert en la transcripció d’orquestra per a banda. La seua obra es troba inclosa en la Biblioteca de Compositors Valencianos de l’Ajuntament de València que fundà el jesuïta P. Tena. Morí el 1897, als 46 anys d’edat, en la plenitud de la seua capacitat educadora i una prova de la gran estima que se li tènia va ser que en el seu enterrament, malgrat la rivalitat existent, assistiren les dos bandes de música de Guadassuar, la “vella” Ateneu Musical i la “nova” Filharmònica Santa Cecília. La memòria de l’il·lustre mestre es manté a Guadassuar per la Coral Polifònica Llorenç Ruiz, d’alt nivell artístic, fundada el 1996 sota la direcció de Diego Ramón i Lluch. Actualment la dirigix Pepe Lluis Sanchis Camarasa.
Anècdota: El pasdoble “Agàrralo del rabo”. Entre les dos bandes existents a Guadassuar a finals del segle XIX, la “vella”, Ateneu Musical i la “nova”, Societat Filharmònica Santa Cecília, existia certa rivalitat. Els músics de la Filharmònica es sentien un poc ressentits de l’Ateneu perquè alguns dels seus components els menyspreaven com a xiquets immadurs.
Agustin Roig Barrios
16
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER 1983··· ternacional per primera vegada. A més del primer premi, s’obtingué una placa per haver obtingut la millor puntuació de totes les seccions. S’interpretà com a obra obligada Danses Alacantines de Bernat Adam Ferrero, i com a lliure Sicània de Rafael Talens. Es classificaren després i per ordre la Banda de Sagunt, Kaalheide-Kerkrade (Holanda) i Wadkirch Breisgau (Alemanya).
Si no estem mal informats, en l’estiu de 1983 entraren en la banda cinc clarinetistes. Concretament eren Josep Ribes Villalba, Ino Signes Barberà, Fèlix Martín Tello, Gema Esteve Colomina, Raquel Polanco Olmos. I com que no tenim foto anem a il·lustrar l’any parlant de Certàmens guanyats. Ara que ja feia anys que no en guanyàvem cap podem recordar que fa 20 anys ja en feia molts que la nostra banda no acudia al certamen de València, que tenia caràcter In-
17
REVISTA DE LA
societat musical
Dissabte 23 de febrer / Auditori-Cinema de la Societat Musical “La Lira Ampostina” (Amposta), 22.30 h. / “Amposta de banda a banda” 1a Edició Lluna Mediterrània Rochester University Gloses II Colas Breugnon La Santa Espina Valhalla bis: La Santa Espina Guadasuarense Diumenge 28 d’abril / Auditori, 12 h. / Concert de Primavera Pique Dame Joaquim Urquizú Castellà Vitalian La reina mora Zapateado (Sarasate) Theatre Music Diumenge 2 de juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus El paseíllo La corte de Granada (I, II, III i IV) Toccata y Batalla Imperial Es xopà... hasta la Moma Dilluns 5 d’agost / Plaça Major, 23 h. / Concert del Crist Dunia Piris Gerona Festive Overture Una nit a la muntanya pelada Capritx italià Music for a festival Divendres 16 d’agost / Plaça Major, 23 h. / Concert de Sant Roc Trombons braus Sant Roc Camino Real La Revoltosa Music for a festival Suite de Jazz núm. 2 El gato montés Una nit a la muntanya pelada Ximo España cañí El surdo El moro del sinc Sant Roc Guadasuarense Dimarts 8 d’octubre / Auditori, 20 h. / Concert del 9 d’octubre Coplas murcianas Consuelín Escolástica En la quinta del sordo Una nit a la muntanya pelada Himne de la Comunitat Valenciana Armando Serra Guadasuarense Dissabte 9 novembre / Teatro de Romea (Múrcia), 20 h. / XII Certamen Nacional de Bandas de Música Ciudad de Murcia (CENTRO MUSICAL PATERNENSE de PATERNA)
(AGRUPACIÓN MUSICAL JUVENIL de CABEZO DE TORRES)
Una nit a la muntanya pelada En la quinta del sordo
(AGRUPACIÓN MUSICAL de BENIAJÁN)
Diumenge 1 desembre / Auditori, 12 h / Concert de Sta. Cecília Consuelín Escolástica Cavalleria lleugera Valhalla Dissabte 21 desembre / Auditori, 19.30 h. / Homenatge als socis Fum, fum, fum Una noche en Granada Christmas Bonanza (núm. 1 i 3) El caserío Recordando la navidad ¡Viva Navarra! (ORQUESTRA DE CAMBRA)
18
REVISTA DE LA
societat musical
Opinió
El buit d’una presència s’emeten el mateix dia i a la mateixa hora en tres emissores diferents. Si fas zapping radiofònic no escoltes res, i si escoltes un, potser et perds les altres audicions, doncs pense que tots tres ofereixen una important i fonamental plataforma de difusió per al treball de les nostres Bandes. Però lluny d’haver solucionat el problema dominical com sempre, encara me’n esperava un de més gros. En arribar al Palau me n’adone que als jardins hi havia un festival de bandes a la mateixa hora que una banda actuava a la Sala Iturbi. Ahí jo vaig començar a dubtar. serà que no m’han educat per escoltar tantes coses a l’hora? El do de la ubicuitat és ara patrimoni de les bandes? Clar com que vinc de la terra de Moros i Cristians i allí això de la música, segons algú, no ho entenem massa potser siga jo l’extravagant que no assimila la realitat tal com deu ser. Afortunadament l’audició dels concerts em va complaure molt. A la fi la matinada per escoltar el programa televisiu, les peripècies per canviar de dial a la radio i la decisió entre escoltar un concert o un altre havien convertit aquest diumenge avorrit en tota una aventura. Que no haurem de canviar la qualificació del diumenge com a «Dia del Senyor» i dir-li més be «Dia de les Bandes» ? Un dia creat per al descans s’ha convertit en tota una jornada d’esforç i de lluita per voler abarcar la poca cultura de banda que se’ns ofereix. Xé... que no donem abast!. Pero ja se sap, la cultura sempre costa. Serà per això que la Conselleria ha minvat les subvencions a les Escoles de Música. Cal concentrar els diners en crear una «Virtual» Llei Valenciana de la Música i en anunciar amb veu cridanera una Escola de Música d’ Alt Rendiment, mentre els Conservatoris públics lluiten per aconseguir aules amb unes mínimes condicions i les Escoles de Música de les nostres bandes treuen diners de baix les pedres per poder tancar l’any. En fi, nimietats... Avuí és diumenge. He complert amb les devocions bandístiques del dia. A la radio, afortunadament, he pogut escoltar audicions del Certamen de València que no vaig poder gaudir en directe. A la televisió, res de res. En ella, les bandes sols surten a les ofrenes de falles (amb grups instrumentals impossibles) i entrades de moros i cristians (sempre al mateix poble). De vesprada, a ma casa recorde tant com vaig disfrutar al concert d’Alacant que vos comentava. Abans de començar-lo, una bona senyora que passejava pel carrer de l’auditori, en veure un grup de músics els digué: «Uy que bien! Una banda de música! Van a tocar aquí? Pues me quedo, así oiré música de hogueras». Cremats senyora... el que estem és molt cremats... José R. Pascual- Vilaplana, compositor i director de banda (Publicat en Música i Poble, n. 114 setembre -octubre 2002)
Quantes vegades ens hem trobat soles enmig d’una gran massa de gent. Quantes vegades llancem un crit davant algú que no ens vol escoltar. La sensació de buit que ens arrosega ens fa aminorar l’esperança de canvi. A les nostres bandes aquesta sensació esdevé un fastigós esvoranc que cal tractar i resoldre amb cura i treball. Fa unes setmanes vaig tenir un concert amb la meua banda a Alacant. Aquest s’enmarcava dins un programa d’actuacions programat per diferents organismes públics i privats. La data del concert va ser consensuada uns mesos abans i el programa del mateix fou enviat amb tres setmanes d’antelació, tal i com ens ho varen sol·licitar. Una vegada hi érem a l’auditori on anàvem tocar, vàrem preguntar pels programes de ma a una senyoreta que hi havia a recepció. Malauradament ella no en sabia res al respecte. En entrar a la sala l’encarregat de la mateixa ens acompanyà on hi eren les cadires per a que els músics les portaren a l’escenari i ells mateix el muntaren. Després de fer una prova acústica un directiu de la institució on hi érem em vingué a buscar. Em digué que ell anava a llegir el programa que enviàrem doncs no tenen el costum de publicar-lo. Sorprés per la noticia i desolat perquè no es podia fer ja res, li vaig demanar que comentara les notes al programa, doncs havíem preparat un repertori molt variat amb música actual per a banda i volíem que al menys el públic sapiguera de què es tractava. Enmig d’una cara d’estupor em digué: «Ni pensar-lo. Yo no pienso leer en valenciano». «Que no s’hauríem enganyat? A vore si no estàvem a Alacant...! Un músic de la banda va fer de presentador després que aquest senyor parlara de l’esforç de les entitats organitzadores de l’event. Acabat el concert, i mentre estava al camerí, entrà l’encarregat de sala i em manà: «Dígale a sus músicos que retiren las sillas y las devuelvan a su sitio». Jo vaig començar a escorcollar els racons del recinte. De segur que hi havia una camera oculta i allò era una broma. Desil·lusió! Era cert i ben cert. Com que no donava crèdit al que m’havia dit, sols li vaig contestar: «Lo siento, pero mis músicos han acabado su trabajo». Una setmana més tard, al diumenge de mati vaig decidir, com moltes altres vegades, anar al Palau de la Música de València per escoltar un concert de banda. Com és diumenge, he començat per alçar-me de bon mati i veure a la televisió l’únic programa que l’ent autonòmic emet sobre les bandes i la gastronomia autòctona dels pobles, tot fent una barreja intel·lectual per a gent molt preparada on la música apareix en pocs minuts per no contaminar l’essència popular del programa. No el puc acabar de veure, doncs és tard i no arribe al concert de València. Pel camí sempre escolte els programes de radio que ofereixen música bandística. Tanmateix aquest costum esdevé complicat. Tres programes radiofònics per a banda
19
REVISTA DE LA
societat musical
consultori En l’anterior consultori explicareu la classificació de les veus. Però, què és un castrat i un contratenor?
ja existent, bé històrica, mitològica, real o no... Un exemple de libretista famós seria Da Ponte, que li va escriure alguns libretos a Mozart, i també al valencià Martin i Soler.
Un contratenor és una veu masculina (generalment un baríton) que canta amb falset (veu falsa) la tessitura de contralt, és a dir una veu de dona. Un castrat era una veu de soprano cantada per un home al que s’havia castrat de menut, abans de la muda, quan era xiquet i si tenia una bona veu, d’eixa manera conservava la tessitura aguda quan creixia. Eixa fou una costum molt utilitzada i acceptada al segle XVIII destinada sobretot a l’òpera. Un dels més famosos fou Farinelli (existeix una pel·lícula sobre ell amb el mateix títol), molt present a la cort de Madrid. La pràctica dels castrat desaparegué a inicis del segle XX. Es conserva una impressionant gravació (de 1904) de l’ultim castrat, A. Moresqui. Tant el contratenor com els castrats eren diferents recursos per a suplir les veus agudes, donat que rarament es permetia a les dones intervencions de qualsevol tipus.
Què vol dir que una música “té programa”? Significa que està basada en un argument, en una història, que descriu alguna cosa, però sense text, sense que hi haja presència de la veu, cant. El terme s’aplica generalment a les composicions simfòniques del segle XIX i inicis del XX que tenen eixes característiques i que s’anomenen poemes simfònics. Exemples de obres amb programa que hem escoltat a la banda serien Till Eulenpiegel, Es xopà... hasta la Moma...
Quin és el compositor que més obres ha composat? Això seria un tant complicat de determinar, donat que a banda dels compositor famosos existiren molta altres no tant importants. De tota manera, dels famosos ens crida l’atenció G. Ph. Telemann, compositor alemany de finals del barroc que va viure 86 anys (1681-1767). Es conserven al voltant de 6.000 composicions, i tot hi ha que dir-ho, d’excel·lent qualitat. Entre elles hi ha per exemple 46 passions, 40 òperes, quasi 100 oratoris, 600 obertures (suites), 200 concerts amb solista, etc, etc.
Què vol dir que un “libreto” de música l’ha fet tal o qual persona? El libreto és on trobem el text d’una òpera, és amb el que es basa el compositor per a escriure la música. Pot haverlo escrit el mateix compositor (no molt habitual) o una altra persona, i pot ser original o basat en alguna història
musical webs VARIAT
EDITORIALS I BOTIGUES DE MÚSICA
-ALGUNS MANUSCRITS DE BACH. bachdigital.org/bduk/index1.html -BIBLIOGRAFIA DE MÚSICA ESPANYOLA. perso.clubinternet.fr/berny/monobio.html -ENLLAÇOS MÚSICA ANTIGA. http:// classicalmus.hispeed.com/baroque.html -PARTITURES VOCALS. cpdl.org
-ARIOSO. arioso.fr -ARS ANTIQVA. ars-antiqva.com -BOULDER EARLY MUSIC SHOP. www.bems.com -CASA BEETHOVEN. casabeethoven.com-actiu.es -CORNETTO. cornetto-music.de -DISCOPLAY. discoplay.es -DORIAN RECORDS. dorian.com -EARLY MUSIC. http:/www.stainer.co.uk -EDITIONS MIKOFF. www.minkoff-editions.com -FUZZEAU. ed-fuzzeau.fr -LA FLUTE DE PAN. laflutedepan.com -LA MÀ DE GUIDO. webcom.pm/musics/guido.html -PUBLICACIONS DEL MEC. mec.es/publi.html -REAL MUSICAL. realmusical.com -TRITÒ. trito.es -WILDBOAR. musicaloffering.com
REVISTES -AUDIOCLÁSICA. lar.es -CD COMPACT. musicspain.com -MELÓMANO. orfeoed.com/index.html -ÓPERA ACTUAL. operaactual.es -RITMO. ritmo.es -MUNDO CLÁSICO. mundoclasico.com -CD VOICE. musicspain -FLAMENCO WORLD. flamenco-world.com/
20
REVISTA DE LA
societat musical Volem tornar a Múrcia! Volem tornar a guanyar!
El Fosquibrut desafinat
Per què som els millors! Que tremolen que anem!!
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
PREMIS CECI’S 2002 Sopar músico-bestial Dilluns següent al sopar de Santa Cecília, a primera hora del mati, una furgoneta de missatgeria arribà al Musical amb un sobre. Eren uns premis que s’havien perdut pel camí i no arribaren a hora per a entregar-los durant el sopar: -PREMI “PECADO ORIGINAL” al diploma del certamen de Múrcia, escrit a mà i arrugat, pese de ser un primer premi. -PREMI “A TU LADO” als qui assajaren però no pujaren al certamen de Múrcia, per la limitació de places. -PREMI “ME GUSTAS TÚ” a Galbis, pel regal d’un caldero gran a la Societat Musical. -PREMI “PUNT DE MIRA” als redactors de la revista, per la vigilància a que estan exposats últimament després dels despistes de dades i rectificacions dels últims números. -PREMI “TELA MARINERA” a l’aranya de la sala d’assajos del Musical: una artista. -PREMI “CORAZÓN DE OTOÑO” a Ade i Mª Angeles, que acaben d’anunciar els seus casaments. -PREMI “LA CASA DE LA PRADERA” a la casa de Xaua, on acaben els més valents de les festes de la banda.
Encara que coste de creure, el grup de músics que apareix a la foto (inclòs els que ixen amb la cara tallada), venien del Palau de la Música de veure la Filharmònica de Viena el passat 30 de novembre. I com resultava tant difícil trobar un lloc per a sopar 22 persones juntes un dissabte a les 11 de la nit, acabaren a...
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
RESULTAT DEL CERTAMEN DE MÚRCIA: La banda de Guadassuar s’emporta el primer premi, la banda de Beniaján s’emporta el segon premi, la banda de Paterna s’emporta el tercer premi, la banda de Cabezo de Torres s’emporta el saxo baríton.
SILENCIO POR FAVOR, estamos grabando (ggggggg) MISTERI: (Sentit a l’auditori) Vinga, que acabem. DC (ZACARES) PREC. Es prega que apaguen els mòbils als concerts. Als assajos també.
MISTERI: Els músics vells es passen el dia xiulant el pasdoble Churumbelerias. Es quedaran secs de tant de xiular. (sentit a l’Auditori a cert presentador)
MISTERI. (Sentit a Múrcia) Que gane el que el jurado diga que es el mejor. ALTRE PREC. Es prega a Ino que porte tila al proper certamen. Gràcies.
PRESENTADOR habitual dels concerts i actes festius de la Societat Musical presenta la dimissió davant l’exhibició de qualitats feta pels presentadors dels concerts de la Banda Jove.
MISTERI: Fagot perdut a Múrcia a l’hora del passacarrer apareix a l’hora del concert. On estava? Es retrobà amb una antiga amiga?
MAL ROTLLO. Entre els fagots s’ha observat últimament molt mal rotllo per saber qui la te més llarga.
MISTERI: Es busca compàs perdut a Múrcia. Te aspecte de Quinta del sordo en xicotet. Es recompensarà.
MISTERI: com es possible que sempre desfilem rematadament mal i a Múrcia desfilem mitjanament bé?
PRESENTADORS d’excepció s’ofereixen per a presentar espectacles cómico-festius-musicals.
SILENCIO POR FAVOR, estamos grabando. (gggggg)
MISTERI: Com es poden emportar sense voler un saxo baríton amb la seua funda tal com és de gran?
21
REVISTA DE LA
societat musical
la hola de la societat musical A la boda de Luis i Olga, de la que no tenim foto oficial però si del premi que li atorgaren al sopar de Santa Cecília, l’ha seguit un allau d’anuncis matrimonials: Ade Boïls (novembre03), Mª José Vidal i Javi Boïls (desembre 03; el fatídic pont), Ana Oliver i Luis Alapont (març 04), Mª Angeles Gimeno (març 04). També Rubén porta de camí un xiquet, potser un trompetista. augmenta la plantilla de la Banda Mini!!!
MÉS CABINISTA (MÉS QUEIXES, MÉS SUGERÈNCIES, MÉS AVISOS, MÉS ANUNCIS, MÉS CONTACTES, MÉS...) SAAABUDA. Per a que després diguen que no és artista. La famosa aranya que fa uns mesos va teixir la teranyina a metres d’altura en la sala d’assajos del musical i que va servir per a rodar Spiderman, Tarzan, etc. ha continuat treballant. Ara ha aconseguit pegar aquella teranyina en forma de saxo!!! (precisament dalt d’on es senten els saxos).
DISFRESSES AMB PAPER HIGIÈNIC “MARI”. Duren tota una nit. Serveixen també per a netejar el piso. Molt absorbents. Multitud de possibilitats, inclòs per a penjar de làmpares, ventiladors, etc. PAPA NOËL especialista en entregar regals a les escoles de música (els Nadals passats estigué a l’escola de música de Guadassuar, al grup de iniciació). Tornarà el pròxim any.
MARISC PER ENCÀRREC “LUIS”. Directament des de El Ferrol recollit de vora mar. Especialitat en tota classe de mariscos “en su tinta” (en su chapapote).
”DISCOMÒBILS XIMO & VICENT”. Major efecte si el cotxe és menut i vell. Molt útil per a fer passacarrers, cavalcades, processons... Demostracions al Panda de Protecció Civil.
WANTED. El passat sopar de Sta. Cecília a casa de Paco va desaparéixer un “membre” masculí. Tots de broma durant la nit, però algú se’l va embutxacar. S’esperen notícies.
MESTALLA. Un aficionat al futbol que va a tots els partits del València voldria que li explicarem allò que els músics cantaven el dia que anaren a tocar al camp: “hola fondo norte-hola fondo sur-hola fondo este-hola fondo esta”.
WANTED 2. Es busca un final per a la peça que tocaren l’últim grup de metalls al concert del Catòlic, no hi havia manera de saber quan acabava.
”CONTA-ACUDITS PROFESSIONAL” s’ofereix per a actuacions en directe. A ser possible no cridar-lo junt al “Papà Noel” i el “Joglar del segle XXI”.
PRESENTADOR. “El paper on estan escrites les obres que es van a tocar” s’anomena “programa” (per al presentador del concert de la Banda Jove).
HO, HO, HO, HO, HO (Fernando Oriola es riu).
SAAABUDA??? Per aclamació popular s’ha decidit despedir a l’endevina que a la revista anterior digué que no guanyaríem el certamen de Múrcia
OT SAXUAL. Els detectius privats de la nostra Societat Musical han detectat activitats musicals clandestines d’un saxo alt anomenat Julio que canta i grava CD’s de Operación Triunfo junt a alguns amics de quadrilla. Esperem una actuació en directe ben prompte.
XIMO D. L. N. JOGLAR DEL SEGLE XXI. Actuacions a domicili. Ideal per a qualsevol tipus de celebració. Lletres “a mida”. No s’assegura la tonalitat.
PETICIÓ. Un nombrós grup de músics s’ha reunit a meitat mes de gener i li ha escrit una carta urgent als Reis Mags, a Bernat o al Papà Noel que vingué al Musical. En ella es demana: un metrònom per a Paco Zacarés i unes mànegues llargues per a José Enrique per a que les puga utilitzar abans de l’estiu.
DISCOMÒBILS RIKI. Rècord Guiness. De Múrcia ciutat a Guadassuar sense parar de tocar ni un sol moment el bombardí. També útil per a posar música a pel·lícules mudes (o amb la veu llevada). POLIFACÈTIC. Si a la revista número 18 es parlava del polifacètic Bernat, el tema continua. Últimament ha fet de Rei Mag, de cuiner en un barracó de la Fira (el de St. Roc), i en Mestalla donava més instruccions als jugadors que el mateix entrenador.
WANTED 3. Es busca desesperadament professor de cant amb molta moral per a donar-li classes a Paquito. Sabíem que no estava per a anar a Operación Triunfo però, després d’allò del segon dia de Nadal...
22
REVISTA DE LA
societat musical
EXCLUSIVA MUNDIAL!!! LES FOTOS SECRETES DEL VIATGE A MESTALLA!!!
A les imatges podeu veure al quartet arbitral del partit i la festorra que es va muntar en casa de Xaua al tornar de València.
ACUDITS SOBRE L’ÚLTIMA GRAVACIÓ DE LA BANDA. Tres de Piles: Primer un acudit roïn: que casualitat que a l’afinador de Xaueta se li acaben les piles mentre gravem per a Piles. Altres dos als que s’acabaren les piles fou a Colo, que pegà una cabotaeta mentre descansàvem (això de tindre xiquets!), i al tècnic (quins ronquits pegava a les butaques de l’Auditori; hi hagué que despertar-lo). Memorable la frase que pronuncià l’altre tècnic pel micro en acabar un solo de tuba i cortina metàl·lica: “mucha cortina” va dir, i és que el solo el feia Ximo Cortina, i el tècnic no ho sabia, i es va referir a l’instrument de percussió.
(ara va de saxos)
ÚLTIM MISTERI. Qui és l’anònim que ha enviat un sobre al musical per a la revista baix el seudònim de “UN DESCONEGUT”? Pareix ser que te problemes de lectura o d’escriptura. La secció que amb més èxit no es diu el CABANISTA.. Transcrivim literalment el que ha enviat: - Naix a la banda un nou cantauto: Ximo hof de Nith. - Trompa en fa busca percussiónista en sol, que siga morena i que li agrade el ELNE. - En la pròxima revista eixiran les noves nominacions d’estiu cap aí espece als assajos i actes de la banda. Que ningú s’ofenga. - Es venen mòbils a 2 euros, preguntar a l’encarregat Enrique Gimeno. Carrer patinet n. 69. Barcelona. - Hola Fondo Petardo. Com aneu de faena.
TRES ENDEVINALLES NOSTRES - Quin és el músic que més quilòmetres fa en un assaig? (Pistes: és un clarinet baix que puja i baixa moltes vegades l’escala cada assaig). - Quins tres músics són “quasi dobles” de futbolistes famosos? Raúl toca el trombó i el bombardí, Angulo el clarinet principal i Ochotorena el saxo tenor. -(Bernat faria la tercera endevinalla sobre uns forats... però no s’atreveix).
El director diu al primer saxofonista que en un fortissimo ataque la nota. Mestre –li respon- jo l’ataque però ella es defén! Per què els goril·les no toquen el saxo? Perquè son éssers massa sensibles. Quina és la diferència entre un saxo i una motoserra? El vibrato, encara que es pot disminuir la diferència sostenint la motoserra amb fermesa.
23
Per què es soterra als saxofonistes a deu metres de profunditat? Perquè en el fons son bona gent. Si et perderes a Nova York, qui pot indicarte la direcció que busques, un saxofonista afinat, un saxofonista desafinat o Papà Noel? El saxofonista desafinat, els altres dos son éssers imaginaris. Quina és la definició de la persona perfecta? La que sap tocar el saxo però no ho fa.
25 anys de presència femenina a la banda
àlbum
El proper estiu farà 25 anys que podem veure xiques a la banda. Fins l’any 1978 no havien pogut entrar a formar part d’ella. Les circumstàncies en l’actualitat són completament diferents. Qui s’imatgina en l‘actualitat un acte de la banda sense xiques? Quí s’imatgina en l‘actualitat un sopar de músics sense els habituals crits Hola fondo...? En la foto superior podeu veure les dos primeres promocions de xiques que entraren en la banda l’any 1978 (Maria Vicenta Esteve, flauta, Vicenta Navarro i Maria José Fuertes, clarinets) i en gener de 1979, quan es va fer la foto, Inmaculada Noguera i Inmaculada Navarro, les dos amb el saxo alt. En la foto de baix podem veure l’actualitat de la Banda Jove on en el concert de passat desembre puguerem contar fins a vint-i-set xiquetes. Algú pot portar fotos per a que aquesta última pàgina enguany sempre estiga dedicada a les xiques?