REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR nĂşmero 17
octubre-novembre-desembre 2001 www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats OCTUBRE 2001 CONCERT DE L’ORQUESTRA A PRIEGO DE CÓRDOBA (CÒRDOVA). Dissabte 6 d’octubre, Iglesia de San Pedro 20.30 h.
CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Dimarts 9 d’octubre, Auditori 20 h. Enguany els veïns del carrer Jaume I es quedaren esperant el passacarrer suspés per la pluja. Després, concert de la Banda on enguany no hi hagué personatge de l’any.
Una nova eixida de l’Orquestra a Andalusia per a obrir el curs del Conservatori d’eixa població. Diverses sorpreses: el poble, desconegut però molt bonic i omplir l’església de públic sorprenent fins i tot als organitzadors. Aprofitant que hi havia pont, diumenge es va visitar Granada que es trobava a pocs quilòmetres.
Orquestra de Cambra, Iglesia de San Pedro, Priego de Córdoba
REVISTA DE LA
SUMARI
SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília. Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon 962570719
Activitats .................................................... 2 Programa d’actes de les festes de Santa Cecília ....................................... 3 Escola de música ...................................... 5 Notícies musicals ...................................... 6 Discografia ................................................ 7 Consulori ................................................... 7 Notícies web ............................................. 8 Músic@l webs ........................................... 8 Recordant 1981 ......................................... 9 Faristol ...................................................... 10 Carrers musicals ....................................... 12 Tirant lo blanch i la música ..................... 14 Música porcina .......................................... 16 El fosquibrut desafinat .............................. 18
COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, Miguel Martínez, Agustín Roig, Javi Boïls, JM Solare FOTOS: Salvador Colomer, Juan Bta Boils, Miguel Martínez, Domingo Añó, Vicente Ribera, Francisco Gimeno, Fernando Boil. PORTADA I CÒMIC: Avi Edició internet: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí 525 exemplars
2
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
FESTES DE LA MÚSICA 2001 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA PROGRAMA D’ACTES DIUMENGE, 4 DE NOVEMBRE
PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA BANDA DE MÚSICA 11’30 HORES venta de tiquets per a l’autobús i entrades a l’Ajuntament del 29 al 31 d’octubre, de 9 a 14 hores
DISSABTE, 10 DE NOVEMBRE
BANDA JOVE AUDITORI MUNICIPAL 19’30 hores
DISSABTE, 10 DE NOVEMBRE
ORQUESTRA DE CAMBRA AUDITORI MUNICIPAL 19’30 hores
DIJOUS, 22 DE NOVEMBRE
DIA DE SANTA CECÍLIA 19’30 HORES: Missa en l’església parroquial en record dels músics, socis i amants de la música difunts.
3
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE
CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA 18’15 HORES: Cercavila 18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’ermita. 19’00 HORES: En l’ermita de Sant Roc, missa en honor de Santa Cecília. 19’45 HORES: Processó fins a l’església parroquial i tornada al musical. 22’00 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.
DISSABTE, 1 DE DESEMBRE
CONCERT MÚSICA DE CAMBRA 19’30 hores
DISSABTE, 15 DE DESEMBRE
CONCERT HOMENATGE ALS SOCIS 19’30 HORES, Auditori Municipal 22 HORES, Sopar amb orquestra en la Sala Rex Venda de tiquets per al sopar al Musical els dies 11, 12 i 13 de desembre de 19 a 21 hores.
DIMECRES, 26 DE DESEMBRE
CONCERT DE NADAL PATROCINAT PER LA COOPERATIVA AGRÍCOLA SANTÍSIM CRIST DE LA PENYA. CATÒLIC, 20 HORES
QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM
4
REVISTA DE LA
societat musical
escola de música nota informativa
Novetats i normes de convivència NOVETATS.
¾
Portats pel nostre continu interès de
millora, en este exercici hem incrementat l’oferta de noves activitats tant per a xiquets de 6 anys com per a adults. A més es complementa la formació rebuda pels alumnes des del quart curs de Grau Elemental amb la integració en les agrupacions de Banda o Orquestra Jove. L’assistència als assajos i actes de les mateixes es considerarà necessària per considerar-se com a classe col·lectiva de l’instrument i per tant imprescindible per a la qualificació en la nota de l’instrument. Esta participació serà gratuïta i obligatòria fins als 18 anys per a tots els integrants de la banda o de l’orquestra.
RECOMANACIONS
¾
¾
per a un millor funcionament
del centre: ¾ És molt important la puntualitat, així aprofitarem al màxim el temps assignat a l’alumne. ¾ També és interessant que els xiquets estiguen en el centre únicament el temps imprescindible, doncs si s’acudix amb massa antelació o no són arreplegats tot just acabar les classes, queden fora del control dels professors i açò a més de produir molèsties, en alguns casos pot arribar a ser perillós. No cal oblidar que hi ha una responsabilitat sobre els menors que no ens és possible assumir fora de l’aula d’una forma indefinida. ¾ És important que en cas de no poder assistir a classe informeu el professor com més prompte millor. D’esta forma a més de portar un millor control de l’assistència, imprescindible sobretot en els menors, es podrà aprofitar eixe horari lliure amb altres activitats (classes col·lectives, preparació d’audicions, etc.) Podeu comunicar-ho també telefonant al musical en horari de vesprades al Tno. 962570719.
¾
D’igual forma el professorat es compromet a informar-vos en temps raonable qualsevol circumstància que li impedisca acudir a classe, així com el moment per a recuperar-la acordant-ho amb el/els alumnes. A ser possible farà arribar esta circumstància per escrit en la classe anterior. El fet que els pares s’involucren en l’educació musical dels seus fills, resulta fonamental i imprescindible, ja que açò determinarà en gran part l’èxit i afavorirà que el desenrotllament es produïsca d’una forma satisfactòria. És necessari estudiar tots els dies, encara que siga poc de temps, així es crearà l’hàbit. Segons els cursos s’anirà incrementant el temps de dedicació. Els pares/mares han de ser conscients que esta no és una activitat extraescolar més, sinó que per la seua pròpia complexitat, es constituïx com una activitat facultativa, dotada de legislació i finalitat pròpia, així com d’una important projecció professional. També recordar-vos que l’instrument és una peça molt delicada i costosa, per tant és fonamental mentalitzar el xiquet perquè el cuide de manera esmerada.
Finalment posar-me a la vostra disposició per a tot el que necessiteu. Podeu localitzar-me al Musical i els dilluns de junta a les 21 hores.
El coordinador de l’escola:
Miguel Martínez Navarro
5
REVISTA DE LA
societat musical
notícies musicals RÀDIO I PREMSA
CAS VERÍDIC: REPETICIÓ DE LA JUGADA
Molta gent es quedà esperant el dimecres 3 d’octubre l’actuació de la nostra Banda a Ràdio 9 i poder escoltar “En la quinta del sordo”, tal i com s’anunciava als cartells del Musical. Però el que pareix ser que l’emissora no tenia en compte al programar-ho és que eixe dia hi havia jornada de lliga de futbol. Per fi ho poguérem escoltar el dia 17 del mateix més, ja sense futbol (de lliga).
Fa pocs dies es va rebre un nou “enviament” (li ha agafat gustet) com el que es feia referència al número 14 de la nostra revista (“Cas verídic”). Ve dirigit a l’Orquestra, però pareix ser que qui ho envia no sap que és una orquestra de cambra, no una orquestra de fer “berbenes” i balls. Alguns dels nous títols són El euro, Dos escoltas y un jefe, o El minador, del que hem extret ara també un fragment: El minador del naranjo, / es difícil de matar, de minadores hay muchos, / fáciles de controlar. Una muchachita joven, / y con mucho pechugón, hay que tomar precauciones, / por si ataca el minador. Si la chica es muy bonita / y de curvas un montón, son dos cosas favorables, / para que ataque el minador.
Sorpresa quan escoltàvem els primers dies d’octubre a les emissores de ràdio la sintonia usada a les “cunyes” que anunciaven de la Fira Gastronòmica de l’Alcúdia: era el Danseret de Guadassuar, extret del CD per a dolçaina dels xirimiters de Castelló de la Ribera que apareix a l’anterior número de la nostra revista. Al número 105 de la revista Música i Poble (març-abril de 2001), es publica un especial al voltant de la figura del director de banda. Per a il·lustrar un article de RichardScott Cohen, de la Radford University de Virginia) EEUU, a que no s’imagineu quina foto apareix? La de la nostra banda al certamen de València de l’any 1983.
TAN DIFÍCIL ES? Més versions del nom del nostre poble (i ja queden poques combinacions): “natural de Guadasna” diu al Diccionario de efemérides de músicos españoles de Baltasar Saldoni de 1881 al parlar d’un músic del nostre poble. En aquell temps ja confonent-se! Una col·laboradora de la nostra revista ens ha portat la versió més actual. En un sobre publicitari de una companyia de mòbils que li ha arribat, el nom del nostre poble apareixia com a GUARDA SUAREZ, amb el codi postal ben posat 46610.
BANDA FEDERAL La Federació de Societats Musicals ha creat enguany un Banda Federal de la que formen part per la nostra Societat Vicent Osca, Francisco Gimeno, Moisés Boïl, Mario Bou i Salva Oriola. Han actuat en Altea en la celebració de 9 d’octubre, al Palau de la Música de València en la cloenda del Congrés Internacional de Societats Musicals i actuaran en Castelló el proper 25 de novembre.
ACLARIMENTS A LA REVISTA ANTERIOR (núm. 16)
MÉS MÚSICS DE GUADASSUAR, PEL MÓN
En l’apartat del Concerts i quan es parla del concert de l’Orquestra a Sant Mateu diu: “Plaça de l’Ermitori de Déu dels Àngels”. Lògicament falta enmig “la Mare de”.
Els primers dies d’octubre foren cridats per a treballar interinament com a professors de secundària a l’illa de Mallorca tres músics de la nostra Societat: Julio Roig, Vicent Osca i Jose Javier Jornet No es déu estar gens mal treballant allà, no?
La raó per la que entraren a la fira tants instruments de corda és perque la junta de la Societat Musical havia decidit considerar els músics de l’Orquestra (que venia funcionant dos anys) de la mateixa manera que els de la Banda, encara que aixó ens sorprenga actualment (tampoc existia la Banda Jove estable). Per tant el dia Sant Vicent es replegaren els components de l’Orquestra que no formaven ja part de la Banda amb un altre instrument. Al quadre d’assignatures de l’Escola de Música cal aclarir que el que s’anomena Conjunt instrumental, és exactament l’assignatura que la legislació anomena Orquestra, i que es desenrrotlla tant a la Banda Jove (dissabtes al matí) com a la Jove Orquestra (dissabtes a la vesprada).
COTILLEOS En les propers edicions de la revista tornarem a tindre la que ja era habitual secció de “la hola”, que motius tindrem. Perfecto es casa el dia 7 de desembre, Ino i Colo seran pares a l’any nou i Jesús Osca (trompa en Madrid) ho ha sigut per tercera vegada. Enhorabona a tots. Continuarem informant.
ACADEMIA SPANISH BRASS Els nostres amics de Luur Metalls han muntat en València una acadèmia per a la formació de músics en la seua especialitat. Com és lògic el nostre company Manolo Ortega és un dels professors de música de cambra i Rafael Polanco ho és de història dels instruments. Els desitgem molta sort en aquesta nova iniciativa.
Encara que no ho posara en lletres grans, el fitxer de la pàgina 13 corresponia a l’any 1991.
6
REVISTA DE LA
societat musical
discografia OFFICIVM DEFUNCTORUM Gines Pérez Victoria Musicae. J.R. Gil-Tàrrega, director Ars Harmonica. Patrocinen: Institut Valencià de la Música, Diputació de València i Ajuntaments d’Oriola i València. El present disc és una nova aportació en la recuperació del nostre ric i desconegut patrimoni musical. Està dedicat a la figura de Ginés Pérez (Oriola 1548?-1600), que exercí de mestre de capella en la catedral de València entre 1581 i 1595. El disc està centrat en la música que va escriure per a l’ofici de difunts, cicle d’obres més complet dels conservats de l’autor. La major part d’eixes composicions mai no s’havien enregistrat. En aquesta gravació s’ha intentat reproduir la capella de música de la catedral de València en l’època, utilitzant tant el número com els instruments d’aleshores. Trobem, a banda del cor, dos flautes, orgue, un baixó, una xirimia, dos sacabutxos i dos cornetos. Els intèrprets al càrrec dels dos cornetos son Javi Boïls i Jeremy West, un dels més importants cornetistes anglesos.
consultori Curiositats. Quines coincidències de noms! (són reals, cap inventat). Alzira és el títol d’una òpera de Verdi. Alberich és un personatge d’algunes òperes de Wagner. Silla és una òpera de Haendel de 1713. Ino és (a més d’un clarinetista) una cantata de Telemann.
Què és una simfonia? Una simfonia és una composició per a orquestra. Al llarg de la història ha evolucionat i ha variat considerablement tant la forma interna com altres elements que la con-
formen (quantitat d’instruments, varietat i paper d’ells, etc.). S’origina al segle XVIII i s’utilitza fins el XX, però hem de tindre en compte que durant el barroc i primer classicisme s’utilitzà com a sinònim d’obertura.
Què és un melòman? Un melòman és un aficionat a la música.
Què són els decibelis? Els decibelis és la mesura de la intensitat (volum) del so i també del soroll.
7
Què significa la paraula interval? En música un interval és la distància que hi ha entre dos sons, siguen simultanis (interval harmònic) o consecutius (interval melòdic).
Què és una baqueta? Les baquetes són els “palos” amb els que es toque molts instruments de percussió. Hi han de diferent forma i material segons per a quin instrument siguen o quin so es vol aconseguir.
REVISTA DE LA
societat musical
notícies web Ja són casi 1.000 les visites a la nostra pàgina web Com sabeu, la nostra revista a més de llegir-la en paper, també ho podeu fer per internet. Des del dia 20 de març del 1998 la nostra web ha sigut visitada per 994 persones de tot el món, les quals han gaudit de la revista i les notícies de la nostra banda.
País de procedència 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10.
Prompte observareu una gran millora de la pàgina, ja que encara manté el format de l’any 1998 i s’estava quedant un poc antiquada. Dintre d’uns dies visiteu la pàgina i apreciareu la notable actualització amb noves tècniques de disseny. La col·laboració amb la pàgina esta oberta a tothom. Qualsevol que li interesse publicar alguna idea, comentari o suggerència ho pot fer. http://usuarios.iponet.es/enric/musica
Espanya Estats Units EEUU Comercial (.com) Anglaterra Colòmbia Xarxa Mèxic Alemanya Irlanda EUA Institucions Educatives (.edu)
723 18 9 9 8 5 2 2 2
72.7 % 1.8 % 0.9 % 0.9 % 0.8 % 0.5 % 0.2 % 0.2 % 0.2 %
2
0.2 %
Desconegut La resta Total
206 8 994
20.7 % 0.8 % 100.0 %
músic@l webs 2001: ANY VERDI
salzburgfestival.com: informació del festival de Salzburg, amb el programa de concerts, notícies, història del festival...
villaverdi.org: pàgina on podràs entre altres coses fer una visita virtual de la casa de Verdi.
festival-int-santander.org: tota la informació sobre el festival que a l’estiu es celebra a Santander amb el programa d’activitats, informació sobre les seus, historial d’anteriors edicions...
verdi-2001.com: es pot recórrer l’exposició organitzada en l’any del centenari de la seua mort. giuseppeverdi.it: pàgina de la Societat de Cultura Giusseppe Verdi de Parma i del Comité Nacional per a les Celebracions Verdianes. teatroregioparma.org: seu de les celebracions del Festival Verdi 2001.
yahoo.com/Entertainment/Music/Genres/Classical/ Events/Festivals/: aquest famós buscador agrupa en una pàgina multitud d’enllaços amb tot tipus de festivals de música clàssica.
FESTIVALS
ALTRES
Euro-festival.net: pàgina web de l’Associació Europea de Festivals amb informació de més de 90 festivals musicals que es celebren a tota Europa.
operabase.com: Una poderosa eina per a trobar programes d’òpera por qualsevol combinació, per data, compositor, títol o localitat. Banc de dades de 700 teatres y festivals de tot el món. La pàgina amb el resum de representacions ofereix una visió mes a mes amb la informació de cada teatre.
granadafestival.org: Pàgina oficial amb informació sobre el programa, reserves i cursos Manuel de Falla del festival que es celebra a aquella ciutat andalusa.
8
REVISTA DE LA
societat musical
recordant 1981 MÚSICS 1981
BOLETÍN MUNICIPAL DE INFORMACIÓN N. 14, noviembre-diciembre de 1981
Si no ens han fallat els nostres informadors, fa vint anys entraren en la banda de música sis músics. D’una foto de 1983 hem pogut recuperar la imatge de cinc d’ells. Entraren en dos tandes, tres d’ells per a l Corpus que foren Antonio Lacal (clarinet), Roberto Salcedo Peirotén (trombó) i Damián Miñana Osca (trompa), i tres més per Santa Cecília, Juan Bautista Boïls Ibiza (flauta), Maria José Pascual Mateu (saxo) i Rosa Elvira Soler Ferrer (flauta).
BMI, n. 10, marzo-abril 1981
BMI, n. 11-12, mayo-agosto 1981
9
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol BANDA DE MÚSICA: Till Eulenspieguel Lustige Streiche, de Richard Strauss Richard Strauss (res a veure amb els Strauss dels valsos vienesos) va ser una de les figures fonamentals de la musica europea a finals del XIX i primera meitat del XX. Nascut a Munic l’11 de juny de 1864, el seu talent va ser reconegut prompte. Son pare va ser trompa solista de l’orquestra de la Cort Bavaresa, a Munic, i mantenia una relació amistosa amb alguns dels millors músics del seu temps; sa mare va ser membre de la família de cervesers Pschorr i va poder donar al seu fill el suport econòmic que necessitava en els començaments de la seua carrera. Quan tenia 20 anys, la seua música ja havia sigut interpretada pels més importants directors del moment. Als 35 anys ja havia compost els poemes simfònics “Don Juan”, “Mort i Transfiguració”, “Les entremaliadures de Till Eulenspiegel”, “Així parlava Zarathustra”, “El Quixot” i l’autobiogràfica “Una Vida d’Heroi”, i s’havia convertit en el líder de l’avantguarda dels compositors europeus. Va ser també un dels directors d’orquestra més sol·licitats del seu temps, i en diverses ocasions va ocupar llocs d’importància en les òperes de Munic, Berlín i Viena. El seu principal interés com a compositor es va traslladar a l’òpera, i creà obres com “Salomé”, “Elektra”, “Ariadna i Naxos”... Amb el pas dels anys, Strauss compondria també ballets, obres instrumentals, algunes peces corals, i una extensa i bella col·lecció de Lieder. Les seues últimes obres importants, Metamorphosen, un cant fúnebre per a 23 instruments de corda solistes, i Quatre Ultimes Cançons, van ser escrites al mig de la destrucció que assolava Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Strauss va morir el 8 de setembre de 1949, als 85 anys.
Richard Strauss
Les entremaliadures de Till Eulenspiegel és una obra escrita en 1894-95. En esta peça d’un humor exuberant, Strauss utilitza les aventures d’un pillet llegendari en l’Alemanya del Nord medieval com a vehicle per a mofar-se dels conservadors musicals que criticaven el seu radicalisme. Va ser interpretada per primera vegada en Colònia el 5 de novembre de 1895. L’obra s’inicia amb una introducció nostàlgica, carregada de reminiscències, en la que pareix endevinarse el típic inici dels contes populars. De fet, se’ns van a narrar les aventures d’un personatge real (o així almenys ho vol la llegenda) que va viure a Alemanya en l’Edat Mitjana. Al pillet Till Eulenspiegel, el protagonista del conte, ens el presenta la trompa amb un solo burlaner: A continuació sentim el tema de l’heroi, concloent l’exposició amb una rotunda afirmació de la melodia. El solitari clarinet entonant un disseny juganer es converteix en l’encarnació musical de Till al llarg de l’obra. A partir d’ací comencen les seues malifetes. Primer Till en la plaça del mercat bolca els objectes que es troben en les parades de les venedores. A continuació la música vertiginosa ens mostra la persecució de que és objecte. Cessen les carreres i els crits: Till ha aconseguit amagarse i el seu disseny rítmic característic apareix expressat constantment per la fusta.
10
REVISTA DE LA
societat musical
La música pareix encaminar-se cap a la tragèdia, però torna a sonar en el metall el coral heroic de glorificació de Till, que no obstant és atrapat i condemnat al patíbul, com indica el sinistre redoblament de la caixa. Estos acords del vent descriuen els últims moments de la vida de Till en els instants anteriors a la seua execució en la forca. Després d’ells, es farà el silenci. Pareix que Till es resistix a morir i el clarinet, el seu símbol musical, entona amb aparent despreocupació el seu tema característic. Tornen els acords amenaçadors, però Till es resistix a morir i el clarinet torna a intervindre. Per tercera vegada, el metall al complet tracta de narrar la mort de Till, de qui encara percebem un últim intent per fer-se escoltar per boca del clarinet. Però el seu crit a penes és ja audible. S’ha complit l’objectiu, i el metall amb sordina rememora un motiu anterior, de quan Till encara vagarejava pels carrers fent maldats. Ací comença el que el propi Richard Strauss denomina en la partitures «Epíleg», que presenta un començament idèntic que el de la resta de l’obra. El to és obertament nostàlgic. La narració del conte arriba a la seua fi. De repent, la nostàlgia dóna pas a un atac d’alegria. El tema de Till torna amb tota la seua força, bé per a demostrar que la mort no pot amb els guilopos com ell, o que tota la cerimònia d’execució només va ser una més de les seues bromes. L’obra conclou amb el mateix to burlaner i vitalista amb què va començar.
Un tema solemne i cerimoniós dóna pas a una nova aventura de Till, en la que s’ha disfressat de sacerdot i es troba predicant a les gents. La tercera maldat consisteix en jugar a enamorar-se, però cau presa d’una atracció real. Till és rebutjat i la música ho simbolitza amb un motiu tràgic que acaba clamant venjança pel despit sofrit. Però Till oblida prompte el que ocorre i el disseny del clarinet anuncia l’arribada de noves malifetes. Till es vol burlar d’un grup de cultes cavallers. i s’entremetrà en la seua conversa fins a provocar un vertader tumult. A Till no li agraden les conversacions serioses, sinó la vida despreocupada, alegre, guilopa. Este nou i desenfadat tema musical reflecteix perfectament la seua filosofia de vida que li farà ser pobre sempre, sense aspiracions de cap tipus, la qual cosa no pareix importar-li massa. El clarinet torna a introduir la faceta més jovial i despreocupada de Till. La trompa, igual que en els primers compassos, entona el segon, i el més extens, dels temes que descriuen a Till. Musicalment, es tracta d’una reexposició dels primers compassos, la qual cosa induïx a pensar que els relats de les aventures han conclòs i que ens acostem a la conclusió de l’obra. La trompa serà l’encarregada de conduir tot este passatge en un crescendo imparable. A continuació les trompes i els trombons toquen en fortissimo un tema semblant a un coral, que pareix suposar la glorificació de Till i les seues aventures.
ORQUESTRA DE CAMBRA: Concert per a timbals, de W. Tharichen És una de les principals composicions del repertori d’aquest l’instrument. Utilitza una plantilla orquestral bastant ampla intervenint totes les famílies instrumentals que apareixen bé com a grup o amb intervencions solistes buscant determinats efectes tímbrics. És una composició molt elaborada que utilitza un llenguatge propi del segle XX, que inicialment no “entra” amb facilitat a l’oient, però que finalment acaba sorprenent per la seua espectacularitat i ritme del tercer moviment, que contrasta amb l’ambient creat en el segon, el lent. Es fa ús del 5 timbals diferents amb la més diversa varietat de recursos sonors.
11
REVISTA DE LA
societat musical
CARRERS MUSICALS De veritat que no hi han molts carrers al poble relacionats amb la música, menys encara en relació a la tradició i afecció musical que hi ha. Molts també, són relativament recents. Si ens pararem a buscar, en trobem en falta alguns altres Eleuterio Garcia (del poble), Joaquín Rodrigo, Joan B. Cabanilles... (però també passa amb «no músics» Sorolla, Blasco Ibáñez, etc.). En concret els músics que tenen dedicat un carrer al nostre poble son el Mestre Cuevas (3), Reginaldo Barberà (4), Virgilio Beltrán (5) i Llorenç Ruiz (6) entre els nascuts a Guadassuar i José Serrano (7) i Salvador Giner (8) entre els valencians. A tots ells els dedicarem un espai en properes revistes. Per a començar parlarem de dos carrers molt musicals, però no per estar dedicat a músics... Carrer del Pare Vicent, bisbe caputxí. En el carrer de Tarragona i en la casa número 21 nasqué el 29 d’agost de 1904, a les 2 de la vesprada, el que fou fill il·lustre de Guadassuar, el Pare Vicent Roig Villalba, missioner caputxí, bisbe i vicari apostòlic de Valledupar (Colòmbia) L’Ajuntament de Guadassuar, en sessió celebrada el dia 24 de juny de 1946, acordà retolar aquest carrer amb el títol de Carrer del Pare Vicente, bisbe caputxí. El 5 d’agost següent, vespra de la Festa del Santíssim Crist de la Peña, a les 11 del matí, es concentraren a l’entrada del carrer de Tarragona , el P. Vicente, acompanyat del clergat, autoritats civils, banda de música i poble en general. L’alcalde oferí al Pare Vicent la dedicatòria del carrer i tot seguit l’il·lustre religiós descobrí la lapida on es llegia : Carrer del Pare Vicent bisbe Caputxí. La Banda Unió Musical Santa Cecília interpretà l’Himne de benvinguda al Nostre Bisbe, coreat per tot el poble, lletra del rector Salvador Cotanda Mateu i música del director de la banda D. Virgili Beltrán Cleries. 1953. El carrer del Pare Vicent va ser el primer que es pavimentà amb formigó armat. El 8 de març de 1953, els veïns del carrer del Pare Vicent celebraren la feliç terminació de les obres de pavimentat, el primer que es realitza amb formigó armat, en lloc d’empedrat, la qual cosa donà un resultat excel·lent de solidesa i abaratiment de les obres. Dirigí les obres el constructor Enrique Roig i Vidal, músic bombardí solista de la banda de música. Es pavimentaren, des de la plaça del Ravalet de Sant Bernat fins a la carretera o carrer de Colon, 246,30 metres lineals de superfície, 590 metres quadrats. El pressupost ascendí a 44.607,20 pessetes, resultant el metre quadrat pavimentat a 75 pessetes.
CARRER UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA (1) Conegut més per «el carrer de la Banda». És on han anat els músics a cantar la nit (o nits) properes a Santa Cecília actuant sempre de cara als rajolets (sempre els torca algú) situats a la paret de l’escorxador (actual Escola d’Adults), i de vegades són acompanyats per misteres... L’any 1999 ens l’asfaltaren. Està situat al final del carrer de l’Ermita, front a la plaça de la Comunitat Valenciana. En abril de 1976 la Corporació Municipal presidida per En Joan Baptiste Sanz Osca, prengué l’acord de retolar el carrer número 11 del plànol urbà, amb el títol de Carrer Banda Unió Musical Santa Cecília.
CARRER PARE VICENT (2) No és un carrer dedicat a un músic però si que és el carrer més musical del poble. No debades és el carrer on es troba el Musical des de l’any 1981. Ha estat conegut, en el transcurs del temps, per les denominacions següents: Carrer del Molinet. Nom popular que encara es conserva, el qual rebé pel molí hidràulic que havia al final del carrer. Aquest molí.figura, l’any 1765, en el Mapa de la Reial Séquia d’Alzira de Juan de Roxas i el solar esdevingué, el 1968 en un grup de habitatges de la Cooperativa de Vivendes Sant Vicent Màrtir.. Carrer de Tarragona. El 9 de setembre de 1897, l’Ajuntament de Guadassuar acordà retolar el Carrer del Molinet amb el títol de Carrer de Tarragona, en memòria de l’antiga alqueria pròxima a Guadassuar, despoblada en el segle XV..
12
REVISTA DE LA
societat musical El carrer va ser esplèndidament adornat, pels veïns, de murtra i flors. Pel matí la Banda de Música va fer una cercavila i al migdia, després de disparar una «mascletà», es reuniren els veïns en un dinar consistent en la típica paella valenciana. 1958. El carrer del Pare Vicent tributa una càlida rebuda a la patrona de la vila. La imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia va ser beneïda, l’11 de maig de 1958, pel nostre paisà el bisbe P. Vicente Roig i Villalba i a continuació, en l’espai d’una setmana, fou passejada i aclamada amb fervor per tots els carrers de la població.. El divendres dia 16, pròxima la mitjanit, després de recórrer diverses cases de camp, la imatge arribà al carrer del Pare Vicent, acompanyada pel bisbe monsenyor Roig, el rector En Salvador Cotanda Mateu, el vicari En Joaquin Tur Bonora i molta gent. Un grup de dones, cobrien els seus caps amb típiques mantellines. En entrar en el carrer, on s’havia disposat un artístic arc de murtra i flor, un grup de músics de la Banda Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar interpretà l’himne nacional La imatge es detingué davant de la casa dels germans músics Vicente i José Esteve Bou, on la seua germana Vicenta imposà, en el braç dret de la Verge una artística
polsera. La Verge s’introduí després en la casa natal del senyor bisbe, mentre els músics tocaven la «Marxa d’Infants». Després de tornar la Verge a l’església, el Pare Vicente tornà al seu domicili, acompanyat de tota la gent. Els músics li oferiren, davant de la seua casa, els pasdobles «L’entrà de la murta» de Salvador Giner, «Valencia» de Padilla i «Lo cant del Valencià» de Pedro Sosa. La festa es prolongà fins a la matinada, perquè tot seguit s’organitzà, espontani una «dansada» en honor del Pare Vicent. En finalitzar, monsenyor Roig tingué paraules d’agraïment per a tots i especialment per als músics, incansables d’animar i amenitzar la festa. Els músics que actuaren aquella nit, veïns dels carrers per on passà la Verge, van ser : Domingo Añó Cleries, Joaquim Roig Presencia, Salvador Oliver Olmos, Alfonso Crespo Benito, Joaquin Domingo Garcia, Vicent Casasús Plaça, German Roig Montalvá, German Roig Boils, i les parelles de germans Vicente i Enrique Camarasa Ramos, Joaquim i Vicent Ribera Llopis i Vicent i José Esteve Bou.
Agustín Roig JB Boïls, Salvador Colomer
4
6 1
7 3
2
13
5
8
REVISTA DE LA
societat musical
i la música Tirant en Cervantes, Alonso afig: «Tirant no era aún la novela moderna, pero había en él muchos elementos, más aún, elementos esenciales, de lo que había de ser la novela moderna.» Aquests elements corresponen a les «novedades increíbles» que aportava el realisme del Tirant, i que s’anticipen en diversos segles al corrent majoritari de la literatura europea: «la novela, en general, no llega hasta el siglo XIX, y en algunos casos hasta el XX, a una tal libertad y suelta despreocupación en la pintura de la realidad humana».
a novel·la Tirant lo Blanc és una obra de la segona meitat del segle XV, pertanyent al gènere cavalleresc. L’autoria del llibre s’atribueix al cavaller valencià Joanot Martorell, tot i que habitualment s’accepta que Martí Joan de Galba, un altre cavaller valencià, també hi tingué alguna cosa a veure.
Finalment, l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa posa el nom del cavaller valencià autor del Tirant al costat d’alguns dels més destacats novel·listes de tots els temps i de tots els països : «Martorell és el primer d’aquesta estirp de suplantadors de Déu -Balzac, Dickens, Flaubert, Tòlstoi, Joyce, Faulkner- que pretenen de crear en les seues obres una ‘realitat total’, el més remot cas de novel·lista totpoderós, desinteressat, omniscient i ubic.» Això converteix el Tirant en una de les novel·les més ambicioses de la literatura universal, el primer cas de novel·la total : «novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica, psicològica ; totes aquestes coses alhora i cap d’elles exclusivament, ni més ni menys que la realitat».
Tirant lo Blanc és una de les novel·les més importants, i sens dubte la més emblemàtica, de la literatura valenciana. Es tracta, a més, sense dubte de la més important novel·la de tota la literatura valenciana, la millor novel·la europea de tot el segle XV, i una de les més grans obres de la literatura universal, com ho testimonien les nombroses traduccions, a llengües ben diverses, de què ha estat objecte des del temps de la seua publicació fins als nostres dies. Cervantes, que cita el Tirant dues voltes en les pàgines del Quijote, afirma que «por su estilo, es éste el mejor libro del mundo», i argumenta així el seu judici: «aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros deste género carecen». Afegint també que per a ell era “un tesoro de contento y una mina de pasatiempos”.
I què te a veure tot açó amb la música i la nostra revista? Té a veure que al llarg del Tirant, la música i els instruments musicals apareixen nomenats multitud de vegades i que un company nostre, Xavi Boïls està llegintlo i transcrivint per a tots vosaltres tots aquells passatges relacionats amb aquest tema. A partir d’aquesta revista podreu anar llegint aquestos passatges i podreu presumir d’haver llegit el Tirant. O una part d’ell.
Martí de Riquer, màxim estudiós del Tirant , la qualifica com a primera novel·la moderna. El prestigiós estudiós i escriptor castellà Dámaso Alonso ha escrit que «(...) Tirant es la mejor novela europea del siglo XV. Tirant se salta toda la novela sentimental y la caballeresca para darse la mano con la novela realista española, es decir, con la que recibirá, imitará y continuará la Europa moderna». Després de destacar la gran influència que va exercir la lectura del
Acabem aquesta introducció amb les paraules que clouen el breu discurs del capellà del Quijote sobre el Tirant, que en lloc de manar cremar-lo com a la resta de llibres va dir a l’escuder: «Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto dél os he dicho». NR
14
REVISTA DE LA
societat musical
-GUILLEM DE VAROIC-
CAPÍTOL XX Lo vot solemne que lo Rei ermità féu, estant nafrat3 per lo rei de la Gran Canària.
CAPÍTOL VI Lamentació que feu lo Rei
E prestament se féu dar la roba e llevà’s del llit, e féu tocar les trompetes; e lo primer que isqué fora de la ciutat fon lo Rei, e féu crida que tots quants fossen d’onze anys ensús e de setanta en avall, sots pena de la vida, tots l’haguessen a seguir.
E estant l’afligit Rei en aquestes lamentacions, posà lo cap sobre lo llit, e donà-li de parer que ves entrar per la porta el retret1 una bellíssima donzella, vestida de domàs2 blanc, ab un petit infant en los seus braços; e moltes altres donzelles venien aprés d’ella cantant totes lo Magnificat.
CAPÍTOL XXIII Com los cavallers qui havien acompanyada la Comtessa se’n tornaren al camp ab lo fill, e recitaren al Rei les lamentacions de la Comtessa.
CAPÍTOL XIV Com los ambaixadors del rei de Canària portaren la lletra de batalla al rei d’Anglaterra. Partiren dos grans cavallers moros del castell d’Alimburg, los quals trametia lo rei de Canària a la ciutat de Varoic per ambaixadors al rei d’Anglaterra, e ans de llur partida trameteren un trompeta a la ciutat per demanar salconduit. Com lo trompeta fon al portal de la ciutat, les guardes li digueren que s’esperàs un poc e tornarien-li resposta. Una de les guardes anaren prestament al Rei per dir-lohi; lo Rei, hagut son consell, dix a la guarda que el deixassen entrar. Com lo trompeta fonc dins la ciutat, lo comte de Salasberi parlà ab ell e dix-li: - Trompeta, jo us dic de part de la majestat del senyor Rei que los ambaixadors poden venir salvament e segura, que no els serà fet negun dan. E lo Comte donà-li una roba de seda e cent nobles. Lo trompeta se’n tornà molt content,(...).
(...); e al matí com lo sol fon eixit, feu regonèixer entorn del seu camp si hi havia gent alguna; aprés féu tocar les trompetes e féu mudar lo camp envers los moros, quasi mija llegua d’allí on ells estaven. CAPÍTOL XXV Com lo Rei ermità donà la batalla als moros e fon vencedor. Anaren a poc pas fins que foren al castell on los moros s’eren fets forts, e aquí pararen lo camp e reposaren aquella nit ab alegria inestimable; e al matí, en l’alba clara, lo Rei féu tocar les trompetes e armà’s tota la gent. CAPÍTOL XXVI Com lo Rei ermità se manifesta a la Comtessa sa muller.
CAPÍTOL XIX Raons que fa la Comtessa al Rei ermità com li demana en gràcia que li prestàs les armes de son marit lo comte Guillem de Varoic; e com ordenà la batalla per entrar en camp clos ab lo rei moro, del qual guanyà gloriosa victòria.
(...). E tots aquells barons prengueren lo Rei e la novella Reina e tots ensems anaren a la major església, e aquí feren llaors e gràcies infinides a la divina Bondat, com per mans d’un tan valentíssim cavaller, Anglaterra era estada lliberada de poder d’infels. Aprés tornaren al castell ab moltes trompetes e tamborinos, ab gran triümfo e alegria.
Com los ambaixadors foren elets, trameteren un trompeta per salconduit. Los moros foren contents de dar lo salconduit tan bastant com lo volgueren.
1
Retret 2. obs. En una casa, xicoteta peça retirada destinada a diferents usos. 2 Domàs 2.a. TEXT. Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternànça de setí per ordit i setí per trama.
3
Nafrat adj. Que sofreix naframent. Nafra PAT. Solució de continuïtat amb pèrdua de substància d’un teixit orgànic, generalment la pell.
15
REVISTA DE LA
societat musical
Música porcina JUAN MARÍA SOLARE “Never try to teach a pig to sing. Yon ‘Il waste your time and annoy the pig.” “Mai intentes ensenyar a cantar a un porc. Perdràs el teu temps i molestaràs el porc.” (atribuït a Mark Twain)
Que la música és so organitzat (Edgar Encalle’s), i que qualsevol so -absolutament qualsevol- és, en potència, musicalment aprofitable (John Cage), són concepcions molt del segle XX. Però fa ja mig mil·lenni es va produir una clarivident bestreta del futurisme musical. Estem a Alsàcia davall el regnat de Lluís XI, que va governar França des de 1461 fins a la seua mort en 1483. No pareix haver sigut el pitjor dels reis gals, encara que caldria considerar què opinaven els seus súbdits. Corrien, concretament, els temps del ministeri de l’influent humanista Robert Gaguin. Entre els músics de la cort es trobava l’abat de Baigné, un personatge aparentment molt respectat per Lluís XI, que l’invitava amb periodicitat al seu castell de Plessislés-Tours. Durant alguna d’estes visites, i davant de nombrosos cortesans (no resulta clar si era una orgia desenfrenada o una discussió d’alta intel·lectualitat), Lluís XI no va tindre millor idea que demanar-li a l’abat Baigné la gesta d’organitzar un concert porcí: «És vosté capaç de produir harmonia amb porcs?» Després de reflexionar un moment, el religiós va acceptar el desafiament: «Senyor, crec que si, però han de complir-se tres condicions: deu vosté proveir-me tots els diners necessaris, també em concedirà el termini d’un mes, i a més he de ser jo qui dirigisca el cant.» Estos dos es palmejaren les mans, segellant el tracte. «Apostaré qualsevol suma per a produir harmonia porcina», va fanfarronejar el rei; i, per a evitar que l’abat tinguera temps de retractar-se, va fer senyals al seu tresorer, ordenant que li entregara immediatament totes les peces d’or que demanara. Exultant, la cort celebrava este peculiar encàrrec de composició. Cert que l’endemà, passada l’eufòria, esta mateixa gent xiuxiuejava que l’abat estava boig per acceptar insensatament un desafiament tan arriscat, que podia arruïnar el seu prestigi i el de sa casa. L’abat de Baigné, a l’assabentar-se d’estes murmuracions dels professionals de la intriga, es va engolir de muscles dient que mancaven d’imaginació, que estaven extraient conclusions
precipitades sense considerar totes les alternatives; en suma, que jutjaven impossible alguna cosa per no saber com fer-la. Gràcies al subsidi del rei (hui diríem «amb els diners dels contribuents») l’abat va comprar una porcada, per a formar un cor a quatre parts (amb la tradicional divisió de Soprano, Alt, Tenor i Baix). Dels trenta-dos animals, acuradament engreixats, huit porques van ser elegides per a la veu de tenor i huit javalins van assumir la veu del baix. Ja que estava, l’abat els va tancar junts perquè les cobriren dia i nit. A més, huit porcs van ser revestits de la dignitat de contralts. Finalment, per a la veu de soprano va seleccionar huit porquets -els flamants fruits de la unió entre porques i porcs- i els va castrar personalment amb un ganivet de pedra. Fins ací, el primer pas d’esta metamorfosi coral. Després, les pobres bèsties van ser tancades individualment en diminutes gàbies de jonc, i lligades perquè no pogueren moure’s. Per a fer-los sonar de manera mitjanament coherent, l’abat va construir un dispositiu ad hoc: un instrument semblant a un orgue, amb dos teclats i pedalera. Cada tecla estava connectada a un llarg fil d’aram de coure; i en la punta de cada fil d’aram va lligar un esmoladísim punxó de ferro que, segons la tecla pressionada, punxava més o menys profundament a determinat porc. L’abat afonava garfis, piques i ganxos en estes carns porcines; els porcs engabiats, per mitjà dels seus udols, produïen tots els matisos requerits pel compositor. Així, va inventar simultàniament un instrument musical i una màquina de tortura. (En aquella ruda època, en la qual era impensable discutir sobre drets humans, hagueren resultat hilarants les queixes de grups ecologistes. Pel que fa als drets de l’animal, la qüestió ha canviat un poc)
16
REVISTA DE LA
societat musical Cinc o sis vegades va assajar l’inventor, fins a transformar-se en virtuós del seu propi artefacte. Quan va jutjar presentable el resultat, encara faltaven quatre dies perquè vencera el termini acordat amb el rei. L’abat de Baigné va escriure llavors a Lluís XI, invitantlo al promés recital de música porcina. El debut del cor seria a l’aire lliure, en el pati de l’abadia de Marmoutier. Per eixos dies, el rei estava en Plessis-lés-Tours amb els seus ministres i membres de la cort. (Tenim a vegades la imatge que els reis medievals se la passaven de festa perpètua amb els seus amigots; este relat no aspira a neutralitzar tal impressió) Ansiosos per escoltar el cor de porcs, el monarca i els cortesans van anar prestament a Marmoutier. L’Abbaye de Marmoutier, 4 Km a l’oest de Tours i 30 Km a l’oest d’Estrasburg, va ser fundada en 372 per Sant Martí de Tours, fortificada en els segles XIII i XIV, i parcialment destruïda en 1818. Actualment està en ruïnes, però -m’informa un amable lector- pot visitar-se allí una rosada església romànica. Per cert, una antiga llegenda de la regió (Alsàcia) afirma que alguns devots, a causa dels seus pecats, van ser transformats en porcs. Encara que tal llegenda ben podria ambientar-se en qualsevol latitud. Arribaren a l’Abadia de Marmoutier, vegeren al mig del pati una gran tenda de campanya adornada amb els colors reials, i van observar desconcertats aquella espècie d’orgue amb pedals i doble teclat; però ningú podia descobrir quina funció complia l’instrument, i -particularment- on estaven els porcs, protagonistes, a la fi, de l’esdeveniment. La cort es va instal·lar a alguns metres de distància, on l’abat havia ordenat ubicar grades i -davant- un tron cobert de làmines d’or per al rei. El sobirà va donar l’orde de començar. De peu davant del teclat, l’abat va començar a pressionar les tecles amb peus i mans (com es tocava –segons documents dels antics grecs- l’orgue hidràulic). Els porcs bramaven per torn cada vegada que eren punxats, i «en acords» quan l’instrumentista pressionava diverses tecles simultàniament. Va resultar una música literalment inaudita, una polifonia variada, doncs l’abat - que era un músic experimentat- va començar amb un cànon, va prosseguir amb dos ricercares i va concloure amb tres motets que -diuen els testimonis i no els puc desmentir- van complaure a La Seua Majestat. Una vegada no és prou quan es tracta de nova música; així que el rei Lluís XI va demanar a l’abat de Baigné que executara les seues obres per segona vegada. Les composicions van sonar de la mateixa manera que en l’estrena. Lamentablement no es conserven gravacions. Després de la repetició, els membres de la cort es van dirigir al rei, elogiant a l’abat i estimant que havia complit folgadament la seua part del pacte. Cert noble escocés que s’hostatjava en la cort del rei de França va murmurar “Caula Airn” (toque fusta) mentres estrenyia l’empunyadura de la seua espasa.
De naturalesa suspicaç (no li faltarien raons), el rei Lluís XI, abans de premiar a ningú, va voler verificar si no existia engany, si vertaderament hi havia porc tancat. Així que va ordenar alçar un costat del tendal per a examinar l’interior de la tenda de campanya. Quan va veure com estaven lligats els animals i com estava construït el mecanisme de fils d’aram i agullons, va declarar que l’abat de Baigné era un home notable i molt enginyós, superior a qualsevol temible campió els desafiaments del qual havia acceptat. El rei va confirmar llavors que li llegava, tal com havia promés, una suma equivalent a la desembossada pel tresor reial per a comprar els porcs, construir la tenda de campanya, l’orgue i les graderies. L’abat es va agenollar davant del seu mecenes, agraït; i alçant el cap va deixar caure un ben cisellat comentari: “Altesa, he ensenyat a porcs a dir AB en 24 dies. En 34 anys no he pogut ensenyar-ho a reis”. La clau de l’assumpte és que “AB” es pronuncia “abé”, i a més de ser les dos primeres lletres de l’alfabet signifiquen “abat” en francés. El rei Lluís XI, entenent que el músic no sols volia ser abat pel títol, sinó per la conducció efectiva d’una abadia, li va regalar una casa religiosa buida en aquell moment, amb totes les seues prebendes. L’enginyosa resposta del músic va agradar tant al sobirà que la citava sovint. Abans d’abandonar l’abadia de Marmoutier, el rei Lluís XI va rebre als principals de la ciutat; i, assegut en la butaca daurada construïda per l’abat, va pronunciar davant de tota la noblesa i el poble un discurs que culmina quasi messiànicament: “Antany, la reina Pasífae* va demanar a l’enginyer Dèdal que li construïra una vaca de fusta gran i buida, recoberta de cuiros. Nua, va ingressar en la vaca de fusta per a atraure al bou i rebre en ella la seua llavor. Els troians també van tindre un gran cavall de fusta. Els jueus posseïen al mateix temps un boc emissari per a les arenes del desert i vedells de ferro per a les tendes de campanya. A la vora de la mar, en la ciutat de Cartago, les mans de bronze del déu Baal, tornades cap al forn crematori, introduïen fins a dos-cents xiquets. En quant el rei Phalaris, havia ordenat construir un bou de bronze ornat de trompetes molt enginyoses; quan torrava als joves en el ventre de metall, els crits de dolor transformaven en melodies gràcies a les trompetes de bronze. El bou deixava a poc a poc de mugir a mesura que els adolescents torrats pel tirà es convertien en cendres. Quan el bou callava, havien passat a l’estat de records. Vaig tindre el meu orgue, en el que alguns javalins entonaven memòries infantils. El Senyor Abat de Baigné és per a mi el que va ser Dèdal per a Minos. En el país dels Jeranesios, Jesucrist va introduir el nom impur dels dimonis en els porcs. Jo he extret d’ells música”
* Pasifae: reina mitològica de Creta, fetillera, esposa de Minos, mare del Minotaure (justament a conseqüència del que relata ací).
17
REVISTA DE LA
societat musical bufar i beure no pot ser?
El Fosquibrut desafinat
que li ho pregunten a alguns...
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
NOTÍCIES Com recordareu de l’anterior revista, el Fondo Fairy realitzà el passat estiu el ja tradicional viatge a la platja. Com que no ens han portat foto en bikini, ací teniu el dibuix que en nostre a gent secret ha pogut fer de les assistents a tan secreta excursió. Ara, el dia del Cristo si que s’ho passaren bé. I sense amagar-se, eh guilopes? (fotos CIA i MM) Molt de fer cursets de música antiga i d’anar a França i a Daroca i per fi hem descobert els instruments que han aprés a tocar Avi i Tere: la trompeteta de plàstic i la carraca (foto Priego)
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
§ Avis Fusteria Vidal: Per fi, després de molts anys,
§ En Priego sí que hi ha pubs. I els aprofitàrem.
Poldo ja li ha acabat la porta al mestre Vidal. Informa descansat Joaquín Vidal.
§ El licor d’enguany no serà italià ni francés, serà...
§ Destroyers. Dos trencaespills que no paren ni un minut,
§ Curiositat. Mirant la revista número 14 Voldria saber si té alguna segona intenció o lectura el dibuix de dalt a l’esquerre de la pàgina 19 i el Cas verídic de la pàgina 4. Com es publiquen tantes coses amb doble sentit!!
ho feren per a donar-nos sort?, mala sort?, per a que no estudiara ningú més cara l’espill? tan lletjos som?
§ Ja ho avisàrem. A la revista número 9 s’advertia a les
§ Solo de flauta. Clarinet eixit s’enrolla a Itàlia amb paper d’Albal.
històries del pare Vicent que anarem en compte per no caure en el pont de desembre. S’han complit les prediccions: Perfecto i Tere han caigut. Hi haurà algun Raphel infiltrat a la Banda? Té relació amb el trencament de l’espill? Qui seran el pròxims?
§ Observació: L’autor de la “música” dels patos de la capçalera del fosquibrut perd originalitat. Això del taninà taninà ja ho coneixiem de sobra.
§ Censura. Ara que arriba Santa Cecília i segurament es
§ Es ven oli d’oliva. Primera qualitat. Denominació
donaran els premis corresponent a enguany acabe de descobrir rellegint la revista núm. 14 on estan els premis de l’any passat, que no coincideix el que està escrit amb el que es va dir al sopar. El premi corresponent al redactor.... de la revista era per a Salvador Colomer i no ho posa. És una errada intencionada o censura?
d’origen Priego de Còrdoba. Raó Orquestra de Cambra. En portaren en quantitat.
§ Yuyu. En Priego les cadires per a l’orquestra eren d’una funerària. Yuyu yuyu.
§ Diferències en el comportament. Per la nit lleons i pel matí... Per la vesprada un poquet millor.
§ Alemanya, Alemanya, Alemanya... 18
REVISTA DE LA
societat musical
REFRANS I ENDEVINALLES MUSICALS Tres cares tinc per fer dring, dring. *** Xim-pom!, xim-pom!, dos som, Xim-pom!, xim-pom!, qui som? *** Jo prou mire de callar tararà, tatà, tatà però no me’n sé eixir tararí, tatí, tatí.
BUFAR I BEURE NO POT SER.
De ballar tan bé i d’estar tan bonica tinc el cul com una tomaca. *** Més ossos tinc que un esquelet, estesos tots sobre una fusta, i un sabut amb dos palets me’ls classifica i me’ls ajusta. *** On no arriba ni el canari a mi em toca d’arribar-hi. *** Instrument d’Orfeu, al cel tinc el feu.
Refranys divertits, Col. El Mosquit, Juguem amb el llenguatge. L’EIXAM SOLUCIONS: Triangle, bombo i plats,
19
trompeta, pandereta, xilòfon, flautí, lira
MÉS MÚSICA, MESTRE!, Miquel Desclot. Ed. la Galera
àlbum
D’esquerra a dreta: Domingo Añó Cleries (fira de 1929), Vicente Ribera Llopis (1951) i Francisco Gimeno Asensi (19-9-62), aproximadament quan entraren a la banda cadascun d’ells.
Podrien haver animat qualsevol de les festes, saraos i sopars que organitzem aquestos dies per Santa Cecília o per Cap d’Any. D’esquerra a dreta podeu contemplar a Arturo Pastor, Leopoldo Vidal, Joaquín Beltrán, Jose María Sais, Joaquín Gimeno, Joaquín Ribera i Enrique Roig. Amenitzaven balls i verbenes als anys 1945-50 amb gran èxit de públic. (foto Fernando Boils)