REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR nĂşmero 15 www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista
abril-maig-juny 2001
-
0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
notícies musicals ASSEMBLEA ANUAL DE SOCIS
Societat sempre ha sigut important. Esperem que a partir d’ara millore encara més la nostra relació. Degut a la gran dedicació que suposen els dos càrrecs, la junta directiva ha decidit nomenar secretari a Vicent Rossell, que fins ara ocupava el càrrec de vicesecretari. Els desitgem molts èxits en les seus noves, i grans, responsabilitats.
Amb l’habitual escassa assistència de socis, es celebrà el passat 16 de febrer la preceptiva Assemblea Anual de la nostra Societat Musical. En ella es va donar compte de la situació econòmica en la que es troba la Societat i es donà la benvinguda a Miguel Martínez Navarro com a nou membre de la Junta Directiva. Esperem que el proper any la presència de socis no siga tan escassa.
ELS SOPARS D’ORFEU La Junta Directiva de la Societat Musical d’Algemesí està organitzant al llarg de l’any 2001, una série de sopars, anomenats per ells com “Sopars d’Orfeu”, amb l’objectiu d’intercanviar idees amb representants de les bandes de la comarca per a entre tots millorar el funcionament de les mateixes. En concret la Societat Musical de Guadassuar participà en el sopar que es celebrà el 23 de febrer passat. També estan participant al llarg de l’any les Societats d’Alzira, Cullera, Castelló de la Ribera, Albalat de la Ribera, Almussafes, Alcàntera de Xuquer, Benifaió i Polinyà de Xuquer.
ASSEMBLEA COMARCAL RIBERA ALTA Per tercera vegada es celebrà al nostre poble la reunió comarcal de la Ribera Alta de la Federació de Societats Musicals. En aquesta reunió es va elegir la primera junta de govern que tenim a la comarca, que estarà presidida per Xavier Pérez, d’Alzira i que comptarà com a tresorer amb Vicent Rossell, representant a la nostra Societat. També es va decidir organitzar un curs de pedagogia musical per al professorat de les nostres escoles de música. Al acabar l’acte es va fer entrega per part de l’alcalde d’un disc de Virgilio Beltran.
PAELLA BANDA JOVE El passat dissabte 23 de juny la Banda Jove celebrà el final de curs amb una paella i un partit de futbol-sala. Ens informen que la paella estava d’allò més bona i al que partit participà per primera vegada una xica. També sabem que l’assistència a la paella va ser prou més nombrosa que la mitja d’assistents als assajos. L’any que bé passarem llista. Esperem veure el fruit del seu treball al concert que ens oferiran ara en juliol.
ENHORABONA La Cooperativa Agrícola “Santíssim Crist de la Penya” ha elegit com a nou president al fins ara secretari de la nostra Societat José Vicente Marqués Colomer. Com tots sabeu la Cooperativa és una de les entitats més importants del nostre poble i la seua col·laboració amb la nostra
SUMARI
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
Notícies musicals ................................... 2 Activitats ................................................ 3 Músics de Guadassuar (pel món) ................ 5 Faristol .................................................. 6 Heu vist Amadeus? ................................... 8
GUADASSUAR EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília. Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon 962570719
Corciano 2001 Viatge de la Banda a Itàlia .... 10
COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Juan Bta. Boils, Toni Asensi, Enric Garcia, Francesc Zacarés, Josep Ribes, alumnes de 3r, 4t i 5é de solfeig, Salvador Colomer,, FOTOS: Marta Clara Asensi, Amparo Oliver, Àurea Fuertes, Sara Marqués, Camilo Ortega, Salvador Colomer. PORTADA I CÒMIC: Avi EDICIÓ INTERNET: Enric Garcia. IMPRIMEIX: Impremta Nostra, Algemesí
Discografia i llibres ................................... 12 Recull de premsa ..................................... 13 90.5 FM La ràdio dels músics .................................. 14 El món necessita música ........................... 16 Music@l Webs .......................................... 16 El fosquibrut desafinat .............................. 17 Àlbum ....................................................... 20
525 exemplars
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats GENER-FEBRER-MARÇ-ABRIL-MAIG-JUNY 2001 &
CONCERT DE PRIMAVERA. Dissabte 1 d’abril, Auditori Municipal, 19.30 h.
&
Primer concert del cicle anual que la Banda de Música ofereix al 2001 patrocinat per l’Ajuntament.
AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA XXII, Concert. Dissabte 23 de juny, 19 h.
Actuaren flautes, saxos, trompes i la Jove Orquestra. &
FESTIVAL DE L’ORQUESTRA A TORRENT. Dijous 5 d’abril, l’Auditori, 19.30 h.
&
L’Orquestra participà en la setmana cultural organitzada pel Conservatori Professional de Torrent junt a les orquestres del Conservatori Professional de Meliana i la del conservatori organitzador. Al mateix temps s’actuà a un auditori on encara on encara no s’havia actuat. &
El torn de fagots, violins i violoncels. &
CONCERTDE SETMANA SANTA DE L’ORQUESTRA. Diumenge 8 de març, Església de St. Vicent, 19.15 h.
&
AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA XXV, Concert. Dimecres 27 de juny, 19.30 h.
Conjunt coral, contrabaix, trompeta, clarinet i percussió.
CONCERT DE LA BANDA. Dissabte 26 de maig, Auditori, 19.30 h.
Tres coses a destacar: el concert de piano interpretat per Emilio Boïl, l’estrena d’una altra obra de Paco, Valhalla, i una obra del mestre Rodrigo en l’any del seu centenari. (foto pàgina 5) &
AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA XXIV, Concert. Dimarts 26 de juny, 19.30 h.
Guitarres, pianos, trombons-bombardins-tubes, clarinets i un trio de fusta.
Al idoni marc de l’Església escoltarem les 7 cantates de passió Membra Jesu Nostri de D. Buxtehude amb la col·laboració de 5 cantants solistes del Cor de València. (foto en aquesta pàgina) &
AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA XXIII, Concert. Dilluns 25 de juny, 19.30 h
CONCERT DE CORPUS. Diumenge 17 de juny, Plaça Major, 20.45 h.
Per segon any consecutiu amb la pressió futbolística es realitzà el concert enmig la plaça. Molts es preguntaven per què el públic s’havia assegut tant lluny de la banda.
3
REVISTA DE LA
societat musical
música de guadassuar (pel món) INVESTIGADORS
PREMIS EUTERPE 2001
El passat 8 de juny Rafael Polanco va llegir a la Facultat de Filosofia de la Universitat de València el treball de suficiència investigadora (tesina) titulat “Un lustro de crítica musical en la prensa valenciana: 1912-1916”. Forma part dels programes que han posat en marxa la Universitat de València i la Universitat Politècnica per a que els músics puguen accedir al doctorat, cosa que no podien fer fins ara. Juan Bta. Boïls, l’haurà llegida a primers de juliol. Informarem en setembre.
Per segon any consecutiu, la Federació Valenciana de Societats Musicals organitza la Gala de la Música Valenciana, en el transcurs de la qual es fa entrega dels premis Euterpe. Tal com sabeu per l’anterior revista, Paco Gimeno va ser premiat en la primera edició per haver obtingut el premi final de carrera amb el bombardí. Com que no en va tindre prou, enguany repeteix pel premi obtingut amb el trombó i estarà acompanyat pe Mario Bou que el va aconseguir amb el clarinet. La gala és el 14 de juliol i us la contarem en la revista de setembre.
SPANISH BRASS LUUR METALLS
BIENAL DE LES ARTS
Alguns de vosaltres haureu gaudit dels concerts que han fet en Carlet o en Alzira. Però la resta del món també. En aquestos moments es troben de gira amb més de 40 concerts previstos en festivals de prestigi internacional. La gira ha començat al Great Brass Band Festival de Kentucky, un dels encontres més importants d’Estats Units, on oferiran un concert davant més de 20.000 persones. Altres festivals en els que actuaran són el d’Abbayes en França, Lucerna en Suïssa, Lieka en Finlandia, al Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant i al de Zumaia al País Basc. A més, impartiran cursos de perfeccionament instrumental en Faura, Lieksa, Oporto, Zumaia i per als integrants de l’Orquesta de Jóvenes de Venezuela.
Fins a deu músics de Guadassuar participaren en l’acte inaugural de la primera Biennal de les Arts de València, Bernat Sentamans, Lidia Cucarella i Fina Gimeno (caixes), Jorge Esteve i Paco Gimeno (trombons), David Gimeno i Jose Enrique Boils (trompes), Jose Javier Jornet i Moisés Boils (trompetes i Ricardo Alòs (tuba). L’acte es realitzà en les escalinates de Museu de les Ciències de València, emmarcant l’espectacle que oferí el grup català “La Fura dels Baus”. L’obra “Fanfàrria 11.509 notes per a 2001 músics” va ser composta i dirigida per Carles Santos, el sempre sorprenent compositor de Vinaròs, acostumat ja a impactar amb tots els seus muntatges. Per a l’ocasió va optar per potenciar metalls i percussió, intentant competir, segons ell, amb una mascletà. En concret comptava amb cent bombos i dues-centes trompetes, entre altres instruments de percussió i metall. Els músics pertanyien a moltes de les bandes valencianes. El resultat va ser espectacular, com us podran contar els que hi participaren.
RIBERA SAX QUARTET El nostre company Julio Roig continua donant concerts amb el quartet del que forma part amb tres saxofonistes més de la comarca: Abdón Garcia, Sergio Boix i Pepe Calatayud. Des de fa més d’un any, han format l’agrupació per a intentar donar a conéixer les possibilitats del saxofon a la música de cambra. Aquestos dies els hem vist assajar al musical, però esperem veure’ls prompte en concert.
DES DE MALLORCA El nostre company Salvador Sentamans Roig, professor de trompeta al Conservatori de Palma de Mallorca, ens ha enviat una carta donant-nos la enhorabona per la nostra revista i la pàgina web on es pot trobar. En ella ens conta la seua grata sorpresa per l’existència de la revista. “Em pareix fabulós que feu una revista per a que s’assabente la resta del món que hi ha una revista i un poble que se n’ix.”, ens ha escrit. Segons ell l’ha passejada pel conservatori donant enveja a tots. Al mateix ens anuncia la possibilitat d’acompanyar-nos aquest estiu en algun concert.
RÀDIO CLÀSSICA Dissabte 17 de març en Radio Clásica (Radio 2 - RNE) es va programar Khatarsis de Paco Sacarés (amb S, deia), gravada en un concert en directe a Madrid. Però només començar la retransmissió, hi hagué un problema tècnic i es tallà l’emissió als pocs segons de iniciar-se. Unes setmanes més tard ho retransmeteren sencer, sense avisar. A la mateixa emissora i també sense avisar (no venia al butlletí mensual) poguérem escoltar el divendres 19 de gener un concert complet del grup de cambra Zelenka, format per Vicent Fuertes, Sara, i tres companys més de l’orquestra de Sevilla.
FESTES D’HIVERN En la Fira del Llibre que es celebra al mes d’abril als Vivers de la ciutat de València, Bancaixa trau tots els anys a la llum una publicació de tema valencià. Enguany era un volum dedicat a les festes d’hivern. En ell apareix la fira de Guadassuar, i en una de les dos fotos podem contemplar a tres músics vestits de tal a la porta de l’església. Són dos clarinetistes, Irene i Laura, i Nicolás a la flauta (pàg. 195).
QUINTET DE PIANO I CORDA També Nicolau Bat s’ha llançat al món de les agrupacions de música de cambra. Amb un quintet de piano i corda i el seu violí oferí un concert el passat dos de març al Corte Inglés de Nuevo Centro en València, dins el cicle Jóvenes Intérpretes.
4
REVISTA DE LA
societat musical
música de guadassuar (pel món) FELICITACIÓ
ALTRES ACTIVITATS MUSICALS
Felicitem a Lluís Alapont, fagot, per l’excel·lent que ha aconseguit com a nota al vuité de fagot. Si algú més està en la mateixa situació que avise i el felicitarem públicament, que de vegades les notícies no ens arriben a temps.
Excepte error u omissió involuntària s’han realitzat a Guadassuar els següents concerts organitzats per altres entitats: Diumenge 4 de març. A les 13 hores, en l’ermita de Sant Roc poguérem gaudir d’un gran concert de música antiga a càrrec del grup “El triomf de Marsias” amb un programa de polifonia i contrapunt fins J. S. Bach. Tota la seua música la interpreten amb instruments construïts segons models originals dels segles XVI, XVII i XVIII. I la percussió la tocava el nostre Javi Gimeno. Divendres Sant 14 d’abril. No és exactament un concert, però la tamborrada que a les 10 del matí ens oferiren a la Plaça Major, més de 30 tambors per segon any consecutiu, ja comença a consolidar-se com a acte tradicional de la nostra Setmana Santa. Per cert aprofitem l’ocasió per a donar la benvinguda a la Banda de Tambors de la Confraria del Sepulcre que s’ha creat enguany. Dimarts 8 de maig a les 17’30 hores a l’Auditori Municipal, audició de Cor de Jubilats de Guadassuar, baix la direcció d’Enrique Cucarella. Dissabte 19 de maig a les 19 hores en l’Auditori Municipal, concert a càrrec de les corals Novi Cantores de Guadalajara, dirigit per Núria Matamala Pidroto i Sine Nómine d’Algemesí, dirigit per Imma Oltra i Mulet. Dissabte 30 de juny a les 20 hores a l’Auditori Municipal, ens oferí el seu concert d’estiu la Coral Mestre Llorenç Ruiz i Cor de Xiquets, baix la direcció de Josep Lluïs Sanchis Camarasa.
OPOSICIONS Quan la revista arribe a les vostres mans, alguns companys nostres estaran en el dur tràngol de les oposicions. D’opositors o de presidents de tribunal. Volem desitjar-los que tinguen moltíssima sort.
MÚSICOMENTARISTAESPORTIU El gran J. R. P. (Xaua) va participar un dimarts en un concurs de Ràdio 9 en directe des de la porta de Mestalla junt a altres músics, i dos dies després, dijous, en la tertúlia futbolística a Ribera TV junt a Sam i Ximo.
HISTÒRIES MÒBILS Les dos atribuïdes al mateix músic: P. G. T. Artista de veritat en posar en marxa dos mòbils alhora en els que els havia gravat una melodia i un acompanyament de la mateixa. Hi ha qui proposa ja, que quan millore una mica la tècnica faça ell sols les processons amb dos o tres mòbils o els que facen falta. L’altra història (verídica també) es produí a la presentació de l’últim disc d’Ariel Rot (l’antic membre de Los Rodríguez) a la Fnac de València, on acudí l’esmentat P. G. T. amb dos cançons de l’artista gravades al mòbil, el qual va posar en funcionament en dos moments estratègics de la presentació, acabant ell i l’altre amic (també músic: S. O. R.) que l’acompanyava parlant amb el mateix Ariel Rot sorprés pel que es pot fer amb un mòbil.
5
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol BANDA DE MÚSICA:
BANDA JOVE:
Valhalla (tema i variacions per a banda), de Francesc Zacarés
La Bruja, de Ruperto Chapí Ruperto Chapí , del que enguany es celebra el cent cinquanta aniversari del seu naixement, naix a Villena el 1851. Es traslladà a Madrid i posteriorment a Roma, instal·lant-se definitivament de nou a Madrid on morí el 1909. Fou fundador en aquesta ciutat de la Societat d’Autors Espanyols el 1893 i també un dels primers mestres de Manuel de Falla. És autor d’obres de cambra i simfòniques, però destaquen sobretot les seues sarsueles, 155 en total, a més de 6 òperes (p. ex. Margarita la tornera). D’entre totes les sarsueles podem esmentar La revoltosa, El tambor de granaderos, La bruja, El rey que rabió, etc.
El Valhalla és una part de l’Asgard (el paradís dels déus dels nòrdics) on les Valquíries conduien els herois morts en combat i on rebien nombrosos i exquisits cuidats. Les Valquíries ajudaven en la batalla als guerrers més valents i reanimaven els herois moribunds. Es creia que les seues armadures produien la llum de l’Aurora Boreal. S’inicia l’obra, a través de la presentació del tema que servirà de referència per a després generar les diferents variacions, pretenent reflectir la majestuositat del Valhalla, retratat en la mitologia nòrdica com una gran sala de 540 portes, parets d’or i sostre d’escuts de brillant bronze. La primera variació, és una al·legoria de Thor, déu del tro, del llamp, de la tempesta i de la guerra. És el més fort dels déus i és representatamb el seu terrible martell màgic. A la segona variació, de tempo lent, es relata l’assossec que segueix a la batalla, quan les Valquiries conduiran als Einherjar (herois caiguts amb valor als camps de batalla) fins al Valhalla. La tercera variació relata les peripècies del deu maligne Loki, capaç de canviar d’aparença en tal d’aconseguir els seus sempre retorçuts fins. Està relacionat amb el foc i la màgia. És un déu ben paregut d’aspecte, però malvat de naturalesa, sempre preparant la batalla contra els altres déus. La quarta variació, és un episodi en que s’entaularà la batalla del déus representada per l’aparició al final de l’obra dels diferents elements que han caracteritzat cadascuna de les anteriors variacions. Fins eixe moment apareixeran elements nous de la variació sobre els quals es va a sustentar tot l’entramat final de l’obra.
LA BRUJA Aquesta sarsuela ens presenta la història d’una bellíssima jove convertida en una vella bruixa després de ser encisada per part d’un grup de pretendents als que no feia cas, i Leonardo disposat a desfer l’embruixament. Una vegada aquest ha tornat al poble havent fet els mèrits corresponents, desfà l’embruix i es troba amb que l’Inquisidor la busca per a castigar-la, encara que el poble s’oposa perquè ha sigut una bruixa caritativa i bondadosa. Ella accepta el càstig i es tancada en un convent, d’on és rescatada definitivament per Leonardo amb un final feliç. Com toca. Fou estrenada el 10 de desembre 1887 en el Teatro de la Zarzuela de Madrid.
Evidentment el de la foto és Ruperto Chapí, no Francesc Zacarés
FZF 6
REVISTA DE LA
societat musical
ORQUESTRA DE CAMBRA: Castor et Polux, de J. Ph. Rameau
Goyescas, de E. Granados Nascut a Lleida en 1867 amb la seva música intimista i delicada, sumada a un domini subtil del llenguatge pianístic, Granados és un dels principals representants de la música de l’època modernista a la península ibèrica. Malauradament, en 1916, quan tornava dels Estats Units, on havia estrenat la seva òpera Goyescas, el seu vaixell va ser torpedinat, morint amb ell una de les darreres figures del pianisme romàntic. Per altra banda, la seva important producció pianística ha fet que resten en l’ombra altres gèneres que va conrear, com ara la música simfònica, la teatral i la cançó.
Aquest compositor francés (Dijon 1683-París 1764) comença tard a treballar en la composició musical de manera seriosa. Als quaranta anys solament havia escrit algunes peces per a clavicordi, algunes cantates i el seu llibre «Tractat de l’armonia reduida als seus principis naturals». D’ell hem interpretat també «Les índies galants». Estem preparant una selecció de fragments instrumentals de l’òpera del mateix nom estrenada a París el 24 d’octubre de 1737. Millor que òpera, rep la denominació de tragèdia lírica en aquest cas. Formada per 5 actes ho podem considerar quasi com grans espectacles (de llarga durada) on intervenien a més de cantants, músics i cor, ballarins i grans mitjans escenogràfics i de vestuari. L’argument tracta de Castor, rei dels espartans que acaba de morir, i de Pollux, el seu germà, que ha venjat la seua mort. Els dos són fills de Júpiter i els dos pretenen a Télaïre, filla del Sol. Pollux baixa als inferns a rescatar el seu germà, però només per un dia. Després dels entrebancs amorosos entre els tres, finalment Júpiter, commogut pels seus sentiments, els fa immortals i els porta a ocupar un lloc entre els astres.
El que interpretarem és un fragment, potser el més conegut, de l’òpera en tres actes estrenada a Nova York el 28 de gener de 1916. En la seua major part, aquesta òpera és una adaptació de la música per a piano amb el mateix títol escrita abans pel mateix autor, ara posant-li lletra, clar.
Enric Granados
Jean-Philippe Rameau
7
REVISTA DE LA
societat musical
HEU VIST
?
(nosaltres si) Amadeus és una película que el director de cine Milos Forman va rodar en 1984 i que tracta de la vida de Mozart. Però vegeu el que ens conten alguns alumnes de 3r, 4t i 5é de solfeig, que l’han vista a classe... Com ja sabeu, Mozart era un gran compositor. El seu nom vertader era Wolfang Amadeus Mozart. Va nàixer a Salzburg l’any 1756 i va morir a Viena en el 1791, és a dir que va morir als 35 anys, però en aquella época, les persones morien molt prompte. Des de molt menut va demostrar una precocitat única com a violonista i pianista. En 1761 compon la primera obra senzilla i tan sols sis anys després, és a dir en l’any 1768 ja havia compost més de cent obres, cal dir que sols comptava amb dotze anys. En 1770 rep el títol de compositor i en el 1781 estrena la seua primera òpera Idomeneo en Munic i va fixar la seua residència a Viena. L’any 1782 es casà amb Constance Weber i al cap de nou anys, l’any 1791 va morir. Aquesta és una breu biografia de Mozart i ara vaig a contar la pel·lícula Amadeus que tracta de la vida d’aquest gran compositor. Sallieri, que era un compositor de la época de Mozart, estava loco i per aquest motiu el portaren a un manicomi. Un dia anà el rector i Sallieri li va contar la història d’aquesta pel·lícula. Mozart vivia amb el seu pare a Salzburg, però quan es va fer major es casà amb Constance Weber i se’n anà a viure a Viena. Mozart de xicotet ja sabia tocar molt bé el clavecí. Son pare li digué que quan se n’anara es fera professor de piano, però ell preferia ser un gran compositor. Així és com es va dedicar a compondre. Sallieri volia que Mozart componguera una cançó i així ell (Sallieri) poder dir que era seua, per tal que tota la gent pensar que el millor compositor d’aquesta época era ell. Mozart no sabia res de tot això. Sallieri anava a casa del compositor tot vestit de negre, amb una capa i una carassa del mateix color i per a recompensar a Mozart, Salieri li donava diners. Quan Mozart estava a punt d’acabar l’obra, es va posar molt malalt i Sallieri anava a visitar-lo com si fora un gran amic. Mozart considerava a Sallieri com un amic i no com lo que vertaderament era, enemic,
i per aquest motiu li contà que estava acabant una obra i com ell sols no ho podia fer li va demanar ajuda. Mozart dictava i Sallieri apuntava. Sallieri pensava per a ell mateix: “com pot ser que apunte aquestes coses?” I dos o tres dies després havien acabat l’obra. Sallieri i Mozart s’adormiren. Quan arribà la dona cridà: “Wolfi, Wolfi”. Sallieri en despertar-se va caure del llit. La dona continuava repetint: “Wolfi, Wolfi” però Mozart no contestava: havia mort. Bé ací acaba la meua redacció. Adéu. Enric Añó Montalvà.
ÚÚÚ Comença que Salieri vol suïcidar-se perquè li te molta enveja a Mozart. Quan el veuen el duen al manicomi perquè pensen que està loco. Quan està allí comença a tocar una cançó de Mozart. Al ratet va el capellà a confesar a Salieri, el capellà li diu que ell ha donat solfeig i Salieri comença a tocar-li cançons d’ell i el capellà no les reconeix. El capellà li pregunta: Qui les ha compost? Salieri li respon que ell. Després li’n toca una de Mozart i li contesta que si que la coneix i la canta. Després li pregunta si l’havia fet ell. Salieri li digué que era de Mozart. Comença a contar tota la pel·lícula. Judit Añó Masip
ÚÚÚ Un dia arribà son pare a casa de Mozart i se n’anaren a una festa. Son pare anava disfressat amb una màscara negra amb dos cares, una davant i una darrere. La dona anava disfressada de cigne i ell de cavall. Després d’una discussió, son pare se’n va de casa i... al poc de temps dos homes li donen la notícia de que son pare havia mort.
8
REVISTA DE LA
societat musical
molt famós després va casar-se amb una dona molt bonica i van tindre un fill i Mozart no li feia molt de cas a la seua dona i el seu fill i continuava fent obres i en una obra no li donaven ni un cèntim i quan es va fer més major anava a un lloc on es posava borratxo i tocava més i més el piano millor que abans i de tan borratxo que es posa va anar a tocar una òpera i es va desmaiar en mig de la cançó i el dugué Sallieri i altres homes a sa casa i va i anaren els xics de l’òpera amb 1000 cèntims per a una òpera i li van dir a Sallieri que li diguera a Mozart que si feia una òpera un poc millor li donarien 3000 cèntims i Aina Garrigues Medes Sallieri li ho digué a Mozart i no podia perquè li feia mal tot el cos i el famós Sallieri digué ÚÚÚ que li ho podia dictar que ho copiaria i en eixe moment entra la dona i li diu a Sallieri Mozart estava molt que se n’anara i en eixe moment el fill tant angoixat, perquè estava que s’estava divertint amb els diners la dona convençut de la petició del va veure que Mozart havia mort. I el dugueren pare i volia complir-la, a a l’enterro en una caravana i el tiraren en un Tom Hulce — Wolfgang Amadeus Mozart més en eixe moment estava fossar i li tiraren calç per damunt. I tornaren treballant en una nova i al futur i digué Sallieri que estava molt content meravellosa obra “La flauta que Mozart havia mort. I en eixe moment entra el policero màgica”. En eixa situació tan extrema, es passava les i s’endugué a Sallieri a dinar. nits senceres intentant desenvolupar les dues Francis obres, bevia molt d’alcohol i és per això què la dona el va deixar i se’n va anar de Viena. Cada ÚÚÚ dia, en eixe estat tan oprimit, anava cada vegada tornant-se més boig. Un dia Salieri, altra vegada ocupant el paper de son pare, va anar a N o s a l t r e s demanar-li el Réquiem, però encara no l’havia reconeguem a Mozart acabat. Un altre dia va tornar, decidint ajudar-lo com un dels millors i posar una miqueta de la seua pròpia ànima en compositors d’aquella aquella composició que l’enlluernava, ja que época i pensavem que Mozart no podia ni moure’s, un imaginava la guanyaria molts diners música i l’altre, l’usurpador del pare i el seu amb totes les seues enamorat, la escrivia. obres. Vegent aquesta Zaida Ginestar i Boïl pel·lícula, hem observat que no era així, i que enÚÚÚ cara que els seus treballs eren molt bons i molt Per començar, un músic molt conegut espectaculars, no tenia anomenat Sallieri eix en l’escena de que es dediners, estava molt pogolla i comença tot a xorrar de sang però no es bre... mor. El duen unes persones a un manicomi i F. Murray Abraham — Antonio Salieri L’enterro de Mozart va comença a veure unes persones que pareixen ser molt pobre. El tiraren bojos allí el tanquen en una cel·la on posen a a un forat i no pogueren Sallieri i en eixe moment el policia deixa entrar enterrar-lo en una tomba, ja que no tenien prou diners. a un rector i diu: he vingut a beneir-te, i Sallieri diu de que no vol estar en eixe mon perquè Déu el va trair perquè Amparo Costa Bisbal quan va nàixer Mozart va i començava als quatre anys va fer cançons als dotze una òpera i als setze tocava per als reis i en una òpera va anar el famós Sallieri i la va veure i es quedava impressionat de les seues obres i es va fer Sallieri s’entera i es compra la disfressa que duia son pare en la festa. Toca a la porta de Mozart que com havia begut whisky pensava que era un fantasma. Salieri li va dir: et donaré molts diners si compons un rèquiem. La idea de Sallieri era matar a Mozart i tocar ell el rèquiem i dir que l’havia compost ell.
9
REVISTA DE LA
societat musical
CORCIANO 2001 VIATGE DE LA BANDA DE MÚSICA A ITÀLIA DEL 7 AL 13 D’AGOST El proper més d’agost la nostra Banda de Música torna a eixir de viatge. En aquesta ocasió viatgem a Itàlia amb motiu del XXXVII Festival “Agosto Corcianese” que es celebra a aquella ciutat. Dins eixe festival, tots els anys es celebra un concurs de composició per a banda, en el que el nostre director, Francesc Zacarés aconseguí l’any passat el primer premi de la primera secció amb l’obra «Respighiana». Corciano és una xicoteta ciutat de 14.000 habitants, situada al centre d’Itàlia, a la regió de la Umbria prop de Perugia, que mostra un aspecte medieval gràcies a que conserva un apreciable patrimoni arquitectònic, històric i artístic, junt a interessants restes arqueològiques La mil·lenària historia de Corciano s’inicia en l’època etrusca i romana. En l’edat mitjana està documentada com a ciutat lliure depenent de Perugia. La seua fase d’esplendor va ser al primer Renaixement (segles XV-XVI), època de la que conserva les seues característiques construccions i obres d’art. En eixa època era un florescent centre d’activitat agrícola i artesanal. El seu centre històric, ofereix al llarg de l’any nombroses manifestacions culturals, fent reviure al interior del seu castell les figures, les escenes i els usos del seu passat. Entre altres manifestacions festives es troba la Festa de la Primavera, una fira d’artesania i antiguitats, un premi nacional de poesia, un Betlem vivent pels seus carrers, una “Grande festa della birra”, altre festival anomenat Corciano, “Ciutat dolça-Eurochocolate”... I com no, en agost el “Corciano Festival”, on es junta la música, el teatre, l’art, les evocacions històriques. En el marc d’eixe festival oferirem un concert amb algunes de les obres premiades: Respighiana, de Francesc Zacarés (1r premi de la primera secció 2000), Reminiscencia Gitana, d’André Waignein (1r premi de la primera secció 1993), Comic Obertura, de Ferrer Ferrán (3r premi de la segona secció 2000), Via della Terra, de Marco Somadossi (2n premi de la segona secció). Aprofitant el viatge, i com podeu seguir a l’altra pàgina, visitarem la monumental ciutat de Florència, Roma i el Vaticà, bressol del la cultura mediterrània i cristiana, Pisa i la seua torre inclinada que tindrem ocasió de visitar després de la recent restauració i la turística Niza i la Costa d’Azur francesa.
RSM
10 10
REVISTA DE LA
societat musical
ITINERARI 7 d’agost GUADASSUAR-FRANÇA Eixida en autocar a les 22 hores cap a França on s’arribarà pel matí després de viatjar tota la nit. 8 d’agost FRANÇA-FLORÈNCIA Temps lliure per a descansar. Continuació de la Costa d’Azur i la Riviera italiana. Arribada a última hora de la vesprada a Florència, capital de la Toscana. Sopar i allotjament. 9 d’agost FLORÈNCIA-CORCIANO Desdejuni i visita a peu a la ciutat capital del Renaixement on podrem admirar la catedral, el baptisteri, el Palau de la Signoria, l’església de Santa Creu (panteó de grans artistes del Renaixement)... acabant la visita al famós Mercat de la Palla. Per la vesprada eixida cap a Corciano on oferirem un concert. Sopar i allotjament. 10 d’agost CORCIANO-ROMA Desdejuni i eixida en autocar amb destinació Roma, capital de l’antic Imperi Romà. Arribada pel matí. Dinar. A primera hora de la vesprada visita panoràmica per la ciutat en autobús per admirar els monuments més importants com el Parlament, el Coliseu, la plaça de Venècia, la Basílica i la plaça de Sant Pere. Allotjament a l’hotel. 11 d’agost ROMA Desdejuni i temps lliure per a continuar visitant monuments d’aquesta ciutat com la Capella Sixtina, les quatre Basíliques, les Catacumbes o simplement passejar pels seus carrers i places. Sopar i allotjament. 12 d’agost ROMA-NIZA Desdejuni i eixida en autobús amb destinació Pisa. Temps lliure per a admirar la famosa Torre Inclinada, la Catedral i el Baptisteri. Continuació cap a la Riviera italiana i la Costa d’Azur. Arribada per la vesprada a Niza. Temps lliure per a visitar la ciutat. Sopar i allotjament.
FOTOS:
13 d’agost NIZA-GUADASSUAR Desdejuni i eixida cap a Espanya. Arribada per la nit a Guadassuar i fi del viatge.
A l’altra pàgina: vista de Corciano, Santa Maria de les Flors de Florència i la Plaça de Sant Pere al Vaticà. En aquesta pàgina: el Coliseu de Roma, Pisa, el passeig dels anglesos a Niza i la Costa d’Azur.
BON VIATGE! 11
REVISTA DE LA
discografia
societat musical
PRIMER PREMI DE COMPOSICIÓ DE DOLÇAINA I BANDA CIUTAT D’ALGEMESÍ Musicat Ajuntament d’Algemesí, Regidoria de Cultura El passat 10 de març va ser presentat a la Casa de Cultura d’Algemesí el compacte que conté la gravació de les peces premiades al Primer Premi de composició per a Dolçaina i Banda “Ciutat d’Algemesí”, lliurat el mes de maig de 1999. Com recordareu, totes les obres foren enregistrades a l’Auditori Municipal del nostre poble l’any passat per quatre bandes de música. Comença el disc amb l’obra “Aljama” del compositor Ferrer Ferran, premiada amb el segon premi, interpretada per la Banda Primitiva de Paiporta. En segon lloc trobem l’obra premiada amb la primera menció d’honor “Discrepàncies”, de l’algemesinenc Juan Giménez Cerezo en la interpretació de la Societat Artístico Musical “La Nova” de Xàtiva. “Enderivell”, de l’alzirenc Arnau Bataller Carreño, segona menció d’honor, interpretada per la Banda de Música Santa Cecília d’Algemesí. Per últim la nostra interpretació de l’obra de Francesc Zacarés “Abstraccions Simfòniques”, premiada amb el primer premi.
llibres MÉS MÚSICA, MESTRE!, Miquel Desclot Ed. la Galera, Col. Grumets, sèrie roja 2001 Il·lustracions de Fina Rifà Miquel Desclot ha estat vinculat professionalment al món de l’educació durant més de vint anys. Actualment viu del tot lliurat a la seua vocació literària. El llibre Més música, mestre! està dividit en quatre apartats: Música, mestre!, Qui desafina?, Més música, mestre... sisplau!, i A la plaça fan ballades. Amb l’excepció de la darrera, els poemes de Música, mestre!, dedicats cadascun a un instrument, van constituir les cançons de la cantata Concert desconcertant, amb música d’Antoni Ros Marbà. En Qui desafina? trobem vint endevinalles dedicades a altres tants instruments. Els dos últims capítols, estan configurats per sengles séries de poemes dedicats cadascun a un instrument musical.
12
REVISTA DE LA
societat musical
recull de premsa LEVANTE LEVANTE, 18-2-2001
LAS PROVINCIAS, 18-2-2001
LEVANTE, 19-5-2001 MÚSICA I POBLE, N. 104 GENER-FEBRER 2001
MÚSICA I POBLE, N. 104 GENER-FEBRER 2001
13
REVISTA DE LA
societat musical
GUADASSUAR RÀDIO 90.5 FM LA RÀDIO DELS MÚSICS Jo pense que la població de Guadassuar té dos grans tresors a l’abast de les seues mans. Un d’ells és la passió musical que comporta l’existència de la Societat Musical, molt ben valorada i estimada per tothom, i l’altre és Guadassuar Ràdio, aquest últim, per desgracia, no es troba en la mateixa situació que el primer. Guadassuar Ràdio va sortir després de la “riuada”, allà pel 1982, i va ser tot un èxit. En aquella època tan sols comptaven amb una emissora feta a ma, un micròfon i un aparell reproductor de casset. I la gent d’allò més contenta amb la seua ràdio. Avui en dia l’emissora compta amb un equip tècnic envejable, que altres emissores locals ja voldrien tenir, però la gent ja ni se’n recorda, inclòs hi ha qui no sap ni que existeix. Què, us esteu avorrint amb aquest text tan melancòlic i passional no?? Doncs no perdeu el fil que ara ve la part interessant. El 13 de Maig del 2000, dos intrèpids integrants de la Societat Musical, anomenats “Toni i Enric”, prengueren la iniciativa d’arriscar-se a fer un programa en directe els dissabtes de 19:00 a 21:00 hores, anomenat “Suc de Carabassa”, el qual començà amb poca audiència. Però poc a poc amb els intents dels dos presentadors per ferse famosos i la veu que s’anà corrent per ahí, el programa començà a escoltar-se.
Poc després, aparegué l’il·lustríssim, i bon saxofonista, Xavier Lacal, i va dir: “Jo també vull fer un programa a la Ràdio!” Dit i fet, el senyor Lacal, àmpliament conegut a la nostra Societat Musical, i un amic anònim començaren el programa “Dóna-li més canya”, amb música marxosa per a no parar de ballar (és com un primer divendres a l’MV, però te l’avantatge de ser tots els divendres). I per fi arribaren “Los tres tenores”: Jose Enrique Boils, Pablo Alonso i l’inigualable Fernando Oriola amb un programa creat per a la Societat Musical i per a tot aquell que li agrada la música clàssica, contemporània i les bandes sonores (més tard Oriola va haver de abandonar per problemes tècnics -Oriola sempre tindràs la teua cadira al locutori de Guadassuar Ràdio). Aquest programa s’anomena Classicmania i ha tingut un llistat d’inigualables convidats com Ximo Fuertes, Paquito & Pepe Gimeno i Jose Javier, entre altres, els quals han col·laborat en interesantísims debats com “Músic de Carlet o de Guadassuar” amb la participació d’un espontani anònim de Carlet. Com haveu pogut observar Ràdio Guadassuar està feta per al poble i en especial per als components de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, i són aquestos dos estaments els que l’han de fer ressorgir d’entre les tenebres, i fer-la triomfar com s’havia fet abans. Toni Asensi (Viola)
SUC DE CARABASSA Programa que te el fi d’entretindre, ficant les tendències musicals més actuals, com Rock, Pop, Dance, Patxanga..., amb les noticies més divertides relacionades amb Guadassuar i com no la secció de la broma telefònica i al més important les teues dedicatòries en directe. Presentadors i guionistes: Toni Asensi i Enric Garcia DISSABTE de 19:00 a 21:00 A LA 90.5 FM Telèfon de participació i dedicatòries: 96 257 20 60 E-mail: suc.de@terra.es Web: http://drink.to/suc
14
REVISTA DE LA
societat musical
DONA-LI MÉS CANYA Programa capaç de fer-te ballar fins perdre el coneixement dedicat per als més joves i sobretot per als que els agrada la marxa. En aquest programa podràs escoltar la millor musica Techno, Hardcore i Dance, i fer les teues dedicatòries. Presentadors: Xavier Lacal i anònim no integrant de la Societat Unió Musical DIVENDRES de 18:00 a 20:00 A LA 90.5 FM Telèfon per a dedicatòries: 96 257 20 60
Classicmania Programa capaç de: delectar-te amb delicioses melodies d’autors tan importants com Francesc Zacares i Fort, entretindre’t amb les millors noticies musicals i anècdotes de la nostra societat musical, culturitzar-te amb les biografies dels autors més selectes com Virgilio Beltran Cleries, deixant-te dedicar les millors obres a preu de tarifa telefònica. Presentadors i guionistes actuals: Jose Enrique Boils i Pablo Alonso (Esperem que en un futur torne el senyor Fernando Oriola, el qual ha deixat un gran buit en un dels seients del locutori) DIUMENGE de 12:30 a 14:00 A LA 90.5 FM Telèfon de participació i dedicatòries: 96 257 20 60
Músics i poble de Guadassuar en general: M’adrece a vosaltres per a dir-vos que teniu el dret i l’obligació d’escoltar la 90.5 FM, per que a ella estan lligades els costums i la cultura més antiga del poble, i si es perd la ràdio es perd TOT!!
15
REVISTA DE LA
«El món necessita música»
EXPEDICIÓN ACONCAGUA 2001
La expedición valenciana grita desde el techo de América su mensaje para el nuevo milenio
Levante -
EL MERCANTIL VALENCIANO
DEPORTES
Martes, 9 de enero de 2001
societat musical
MUSIC@L WEBS Vols viatjar a Itàlia de manera virtual? www.comune.corciano.pg.it: per a conéixer la ciutat de Corciano, la seua història, monuments, festes i celebracions i veure les fotos d’aquesta bella ciutat medieval on farem un concert aquest estiu. www.enit.it/es/vedere.asp www.itwg.com/regions.asp www.italyguide.com/turismo www.hcs.it/viaggi/ www.ips.it/turismo/regioni En aquestes pàgines trobaràs tota la informació que necessites per a conéixer amb antelació els monuments, paisatges... de les altres ciutats que visitarem al més d’agost (els que anem al viatge) www.nice-coteazur.org: També podeu visitar la ciutat francesa de Niza per anar ambientant-se. www.supermusics.com: En aquesta Web trobareu informació sobre algunes de les propostes
Supermúsics com ara: el Concurs de Creació Musical Infantil, les edicions de llibres i discos, el Projecte pedagògic, els Video-clips Supermúsics. També trobareu sortejos, podreu veure fotografies dels autors i autores que han fet algunes de les cançons seleccionades, i moltes altres coses que estan preparant. www.liceubarcelona.com : pàgina del Liceu de Barcelona, on podreu trobar informació de la seua programació, del propi edifici, les òperes i inclús la possibilitat de reservar entrades. www.musica-mundi: informació sobre festivals, convocatòries, concursos, certàmens... www.personal1.iddeo.es/ aulodia: pàgina web d’Aulodia, Associació del Professorat de Música de la Comunitat Valenciana, amb les últimes notícies referents al món de l’educació, musical (reforma de l’ESO, legislació, documentació...)
16
www.wfimc.org: la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música (WFIMC) posa a disposició dels internautes una pàgina on es pot trobar un llistat complet amb els concursos internacionals més importants. www.gva.es/benicassim: Totes les dades referents al Concurso Internacional de Guitarra Francisco Tàrrega. www.granadafestival.org: En Grnada es celebra el tradicional festival de música entra finals de juny i primers de juliol. Es pot accedir a la programació. www.festiva-int.santander.org: pàgina oficila d’aquest festival de música que tindrà lloc al llarg del més d’agost a Santander. www.sgae.es: Societat General d’Autors d’Espanya. www.ctv.es/USERS/alicates: Confederació Espanyola de Societats Musicals.
REVISTA DE LA
societat musical Remi, fa sol?
El Fosquibrut
Sí, fa sol redó.
desafinat
(Camilo Sesto)
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
FALLES 2001 Si l’any passat foren les xiques les que ens sorprengueren amb la seua xarnga fallera, enguany han segut “les monges” les que ens sor-prenen amb la seua alegria. A la foto podeu contemplar a Sor Bete, Sor Dina, Sor Deta, Sor-iola, Sor Presa i Sor Tir (endevineu qui es cadascuna). Alegria fallera!
SALUTACIONS DES D’HOLANDA. La nostra companya Marta Clara, que ha estat tot el curs a Holanda ampliant els seus estudis de violoncel. Des d’allí ens envià, quan feia molt, molt de fred aquestes fotos en que la vegem acompanyada d’Amparo. Ens envia molts besets.
EL CABINISTA (QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
§ Cursilli d’Italiani. L’Instituti Guadassuarenqui di Lingua
962570719 (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
§ Del verb “actupar”. Concert de la banda 1 abril Actuparà.
Italiana convoca cursilli accelleratti di lingua italiana per a musici i musica qui volen aprendre aquesta bella lingua. Matrículi al telefoni del musical de 12 a 6 de la nocte. Classi a Piaza Reginaldi le premieri vendredi di messe, també a partire de 12 nocte. Tariffi especiale di gruppi a partire di 100 personi.
§ Jo si que llisc els patos però no sé què vol dir fosquibrut. § Augmenta la família! Varies famílies musicals han decidit animar-se a portar xiquets i xiquetes al món incrementant la plantilla. Enhorabona i que s’estenga el exemple!
§ Serem gafes? Férem un viatge a França. El València
§ Servei d’habitacions. Xic templat i ben paregut busca
jugà la final de la Champions en París i la perdé. Programem un viatge a Itàlia. El València juga la final de la Champions en Milà i la perd. Dona que pensar.
companyia per a compartir habitació al viatge. Preferiblement companyia femenina, encara que també n’acceptaria...
§ Certamen Internacional necessita la participació en
§ Ser o no ser, ací està el dilema. La nostra camiseta
la Secció d’Honor de la banda que va fer el cercavila tocant pasdobles el dia de l’Aurora després de la “Despertà”. La plantilla era ideal: un tuba, un bombardí i dos trompetes.
oficial és de color taronja o de color carabassa?
§ Oració a Sant Solfeig, verge i màrtir. Sant Solfeig gloriós, tu que superares les més difícils proves, fes que m’enfronte amb èxit a claus, tonalitats i compassos difícils, bemolls i sostinguts, corxeres i semicorxeres, fuses i mordents, pianíssims i forts, accelerandos i ritardandos, puntets i ratlletes, i tota la resta d’enemics. Fes que atenga més en les classes i que estudie més a casa. Sant Solfeig gloriós, verge i màrtir, prega per nosaltres. Ora pro nobis. (Si es resa abans i després de cada classe, assaig i de cada sessió d’estudi, com a mínim trenta vegades a la setmana, te efectes miraculosos. Publicar en la RSM els miracles, o els efectes desapareixeran)
§ Concert de Primavera de la Banda de l’1 d’abril. Reunida amb caràcter d’urgència una comissió mixta dels premis oficials i dels premis alternatius Els gossos de la Ceci acordaren regalar: un rellotge que vaja a hora al trompa solista per arribar quan ja tots estaven dalt l’escenari a punt de començar el concert, un despertador (el més gran que es trobe) al trombó 3r per arribar al descans del concert i un calendari al clarinet baix per no arribar.
§ S’acceptaria gustosament una maleta nova (i ben gran) per al proper viatge de la banda a l’estranger. Els músics que la sol·liciten prometen no maltractar-la (no omplir-la) tant com la màrtir que va anar a París.
§ Alemanya, Alemanya, Alemanya! 17
REVISTA DE LA
societat musical
la hola
AUREA I BERNAT S’HAN CASAT!!
de la societat musical
I tenim les proves fotogràfiques on podeu contemplar l’orquestra que acompanyà la missa, l’eixida de l’església, els convidats músics i la demostració gràfica de quan es besaren dalt de la cadira. La despedida també va ser sonada, però no tenim fotos. Us desitgem molta felicitat.
CECI’S GUARDERIA INFANTIL SERVEI EXCLUSIU PER A FILLS I FILLES DE MÚSICS EN ACTIU
TOCARÀ LA TROMPETA? Ací teniu a Sara saludant a l’afició i acompanyada dels seus pares Ruben i Maria el dia del seu bateig. La veritat és que Rubén i Maria no poden amagar la seua felicitat en la foto que ens han dedicat. ISara, continuarà la tradició familiar? Ja posa cara de trompetista. Li desitgem molta sort en la vida. Ah! i en l’escola de música ja te plaça reservada.
18
HORARI COORDINAT AMB EL DELS ASSAJOS, CONCERTS, PASSACARRERS I PROCESSONS (CONSULTAR HORARIS I PREUS ESPECIALS PER A SARAOS, SOPARS DE SANTA CECÍLIA, ESMORZARS DEL DIA DEL CRISTO O DE SANT VICENT I PRIMERS DIVENDRES DE MES SENSE ASSAIG)
REVISTA DE LA
societat musical
RACÓ DELS ACUDITS
Il·lustració de Fina Rifà. MÉS MÚSICA, MESTRE!, Miquel Desclot Ed. la Galera.
van dos de pianos! En la finestra d’un primer pis es veu un cartell: “Es ven piano” En la finestra del costat, un altre: “Gràcies a Déu” En un concert familiar, la filla de l’amfitrió toca i toca. El pare exclama tot orgullós: — Ma filla és una virtuosa del piano! Aconsegueix fer amb ell allò que vol! Una veu en off exclama: — I per què no el tanca d’una vegada?
19
àlbum moros i cristians a Alcoi!!! En els anys 50 i 60 (del segle passat) la nostra banda de música anava a tocar a les festes de Moros i Cristians d’Alcoi i, com podeu comprovar a les fotos s’ho passaven d’allò mes bé. Per a ells, agricultors i ramaders la majoria, el anar a tocar fora del poble era una de les poques oportunitats que tenien per a viatjar i deixar de banda el treball diari. Era com tindre unes vacances pagades, i ben divertides. I calia aprofitar ben bé les ocassions. Cada viatge era també una aventura. Per a anar a Alcoi a les set del matí calia moure cap a Algemesí on a les huit eixia un tren que els deixava en el seu destí aproximadament a les dotze i mitja, després d’haver parat varies vegades en diferents estacions. En aquelles parades els passatgers podien baixar del tren per a estirar les cames i resoldre altres necessitats. Un viatge de més de cinc hores! Penseu que en l’actualitat qualsevol cotxe tarda un hora en fer el mateix camí. Però eren uns altres temps i de cotxes particulars s’en veien ben pocs i les carreteres i els trens també es pareixien en ben poc als actuals. Ara, qui pense que els músics d’aquells temps no sabien passarho bé està molt equivocat. En les fotos, aproximadament de 1960, podeu veure a Camilo Ortega, Vicente Ribera, Joaquín Gimeno, José Pascual, Antonio Noguera, Agustín Boils, Carlos Beltrán i Vicente Beltrán, entre d’altres músics del poble, acompanyats d’alguns components de la Filà Contrabandistes. (fotos 1, 2 i 4: Camilo Ortega; foto 3: Atlas Gràfic del Pais Valencià, 1978, Ed. Aguilar, publicada en la RSM 8)