REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR número 14
gener-febrer-març 2001
-
www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista
0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
músics de Guadassuar Taller d’Òpera. També a l’Orquestra del Taller
Vesperale presenta Toot Suite.
El dissabte 9 de desembre el grup Vesperale, en el que participa Rubén Marqués, presentà per fi el seu disc Toot Suite. La magnifica interpretació del nostre trompetista i els seus companys delectà els nombrosos assistents que els acompanyaren a l’Auditori Municipal de Guadassuar El dijous 18 de gener va ser presentat també al Club Diario Levante de València. (més informació en la pàgina 12)
d’Òpera del Palau de la Música de València que ha portat a cap diverses representacions d’òperes de Puccini al mes de desembre hi havien tres músics guadassuarencs: un violí (Paula Marqués), un trompeta (Moisés Boils) i un percussionista (Luis Osca).
Sarsuela. En desembre hem vist al Teatre Principal de València, a Gustavo Canet (violoncel) i Lluisa Domingo (arpa) en l’Orquestra que acompanyava la interpretació de la sarsuela “La del manojo de rosas” de Solozàbal.
Spanish Brass-Luur Metalls, quintet de vent en el que com tots sabeu està integrat el nostre company Manolo Pérez, presentà el dissabte 16 de desembre el seu tercer disc al Club Diario Levante. Al disc, titulat “La escalera de Jacob“, interpreten obres d’autors contemporanis espanyols. Respecte al reconeixement (!!) per part d’organismes oficials en relació amb la qualitat del grup val la pena llegir la crítica apareguda dos dies després al mateix periòdic. (més informació en les pàgines 6 i 12)
De cartell. Quina sorpresa causa el vore els cartells que ha fet el Palau de la Música de València per a anunciar la present temporada 2000-2001. De fons, sobre on van escrites les lletres hi ha una fotografia d’un músic. És Luisa Domingo tocant l’arpa, i a l’altre model és Esther Vidal (la filla de D. Joaquín Vidal) tocant el violí.
Músics a la Mostra de Cinema. En la passada edició de la Mostra de Cinema del Mediterrani es va dedicar un apartat a la música de pel·lícules. En l’Orquestra formada expressament per a tal ocasió participaven cinc músics de la nostra Societat Musical: dos violins (Luis Osca i Paula Marqués), un violoncel (Gustavo Canet), un trompa (Mario Osca) i un percussionista (Luis Osca).
Músics viatgers. Quatre músics es traslladaren en novembre a Santo Domingo a actuar amb l’Orquestra Joaquín Rodrigo: Luis Osca i Paula Marqués (violins), Rubén Marqués (trompeta) i Màrio Osca (trompa). (foto dreta)
REVISTA DE LA
SUMARI
SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR
músics de guadassuar Ia gala de la música valenciana notícies musicals activitats novembre-desembre 2000 discografia: la escalera de jacob consultori santa cecília 2000 faristol instruments: el clave any rodrigo: la guitarra està trista music@l webs fitxer 2000 recull de premsa el fosquibrut desafinat àlbum
EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília. Carrer Pare Vicent 10 CP 46610 Telèfon 962570719 COORDINACIÓ: Salvador Colomer TEXTOS: Salvador Colomer, Juan Bta. Boils, Salva Oriola, Perfecto Osca, Francisco Gimeno, Miguel Martínez, Josep Ribes, Nicolás Bay, Raúl Sivera Más. FOTOS: Salvador Colomer, Paula Marqués, Adelina Boïls, Ariadna Polanco, Lola Gimeno, Reyes Gimeno, Vicente Ribera. CÒMIC: Avi EDICIÓ WEB: Enric García Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí 550 exemplars
2
2 3 4 5 6 6 7 9 11 12 12 13 15 17 20
REVISTA DE LA
societat musical
I GALA DE LA MÚSICA VALENCIANA PREMIS EUTERPE 2000 València, 5 de desembre de 2000
Francisco Gimeno Torres entre els premiats PREMIS FI de Ayódar (Castelló), de 98 anys DE GRAU per haver dedicat de 1918 a 1984 a la seua banda., al compositor, SUPERIOR molt conegut per tots nosaltres, Rafael Talens, a Àngel Asunción, 2000 expresident de la Federació i ac-
Organitzada per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana es celebrà a València el passat 5 de desembre la 1a Gala de la Música Valenciana. En ella es va fer entrega per primera vegada dels premis Euterpe, instituïts per a homenatjar a persones i institucions que s’hagen distingit per la seua llavor en pro de la música valenciana i a tots aquells músics que l’any anterior aconseguiren el premi extraordinari de fi de Grau Superior en qualsevol dels Conservatoris valencians. Entre els premiats es trobava Francisco Gimeno Torres, bombardí de la nostra Societat, premi de fi de grau pel Conservatori de València l’any 1998. L’acompanyaren en aquesta categoria de guardons, músics premiats en quasi tots les especialitats instrumentals pels Conservatoris de Castelló, València i Alacant i pertanyents a Societats Musicals d’Alcoi, Altea, Sax (Alacant), Vilafranca, les Alqueries, la Vall d’Uixó, Betxí, Moncofa (Castelló), Llíria, Paterna, Tavernes Blanques, Alfafar, Torrent, Bunyol, Canals, Gandia, Alzira, Carlet, Albalat de la Ribera, Cullera, Venta del Moro, Requena i Real de Montroi (València). A continuació es va distingir a José Pérez Ballester, de la Banda
tual President Honorífic de la mateixa per la seua dedicació de molts anys a la institució. Entre les institucions guardonades es premià a Ràdio Nacional d’Espanya per la seua labor en la difusió de la música valenciana per tots els programes que eixa emissora ha dedicat a les bandes de música culminant en “Plaza Mayor”, programa que s’emet els diumenges per Ràdio Clàssica. Després els alcaldes d’Altea, Requena i Onda recolliren el premi per la contribució que els seus ajuntaments fan a la música. Per últim, donat que no assistí cap autoritat de major jerarquia (ni Consellers ni President), la Directora General de Centres Docents recollí el premi destinat a la Generalitat Valenciana. El trofeu que reberen tots els guardonats està dissenyat per l’artista alcudià Manolo Boix està inspirat en la Euterpe, musa clàssica de la música, que en la mitologia grega era representada tocant la flauta. SC
El passat mes de novembre es celebraren en els Conservatoris de València, Castelló i Alacant les proves de Grau Superior amb un resultat desigual per als nostres músics. Francisco Gimeno, enguany amb el trombó, aconseguí per segona ocasió el premi. Per la seua part Mario Bou (clarinet) el va lograr al Conservatori de Castelló. No tingueren tanta sort Vicent Osca (trombó), Jose Javier Jornet (trompeta) i Julio Roig (saxo) que també ho intentaren al Conservatori de València. Els dos premiats enguany rebran el reconeixement de la Federació de Societats Musicals l’any 2001. Nicolás Bay ha obtingut el premi fi de grau mitjà en l’especialitat de violí al Conservatori de València.
Paco Gimeno (dalt) reb el premi de mans de Xavier Pérez, delegat comarcal. (Foto esquerra) amb els familiars i amics que l’acompanyaren a recollir el premi en representació de la nostra Societat Musical.
3
REVISTA DE LA
societat musical
notícies musicals XIII APLEC DE CORS INFANTILS. Patrocinat per l’Ajuntament de Guadassuar i organitzat per la Coral Polifònica Mestre Llorenç Ruiz, es celebrà el passat 19 de novembre amb la participació de 476 xiquets i xiquetes de 14 corals infantils de tota la Comunitat Valenciana. Pel matí es realitzaren tallers en el CP Balmes, celebrant per la vesprada el concert en el poliesportiu municipal amb l’assistència de més de 900 persones. Els Aplecs de Corals Infantils es celebren des de fa alguns anys baix la inspiració de Diego Ramón Lluch.
ALTRES ACTIVITATS M U S I C A L S CELEBRADES A GUADASSUAR - 10 de novembre, Auditori Municipal: Després de l’obra de teatre “Un dia de prova”, concert de la Rondalla Vicente Perales. - 15 de desembre, Església Parroquial: Concert de Nadal a càrrec de la Coral Polifònica Mestre Llorenç Ruiz, dirigida per Josep Lluís Sanchis Camarasa. En la primera part actuà la Coral Polifònica de Manuel, baix la batuta del mateix director. - 24 de desembre, Auditori Municipal: Gran Matinal de la Rondalla Vicente Perales.
D I S C O G R A F I A GUADASSUARENCA Com tots recordareu l’any passat es gravaren tres discs en el nostre poble. El primer que eixí a la llum l’estiu passat va ser el que homenatjava a Don Virgílio Beltrán, que si alguna persona no el té encara, recordem que es pot adquirir a les oficines de l’ajuntament al preu de mil pessetes. Però el que volíem recordar és que enguany veuran la llum el disc que la Conselleria de Cultura va gravar de les Aurores per a publicar-lo dins la col·lecció “Fonoteca de Materials” i el
disc amb els premis del concurs de dolçaina de l’Ajuntament d’Algemesí que vàries bandes, entre elles la nostra, enregistraren l’any passat a l’Auditori. Pareix ser que abans de l’estiu es presentarà al Palau de la Música.
CAS VERÍDIC Al Musical es va rebre fa unes setmanes un sobre dirigit a l’Orquestra amb unes partitures. Eren unes cançons amb lletra i un xifrat de guitarra per si les volíem interpretar. Pertanyen a la “sèrie” Canciones Modernas del 2000 (!!). Hem extret alguns fragments de la lletra d’alguna d’elles: Yo tengo una cosa / no se como se dice, / se alarga y se acorta / y se mete al escondite. // Estar jubilado / no sirve para nada, / tengo la pistola / que no me dispara. // Cuando era joven / si que funcionaba, /sólo ver el blanco / ya se disparaba. (Sense comentaris).
XXXII ASSEMBLEA GENERAL DE LA FEDERACIÓ DE SOCIETATS MUSICALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA Amb l’acostumada assistència d’una delegació de la nostra Societat es celebrà a Nules els passats 4 i 5 de novembre l’assemblea anual de la Federació. Un total de 259 Societats Musicals van acudir, el que ve a representar quasi mil assistents. El caràcter reivindicatiu dels assistents va marcar el desenvolupament de la reunió. Allí els representants de les diferents Societats van fer públiques les seues reivindicacions, dirigides, com ja és habitual als poders públics, reclamant més subvencions per tal de continuar portant a terme la seua important tasca cultural, educativa i social. Vicent Escrig, president de la Federació, davant l’absència del President de la Generalitat i del Conseller de Cultura, aprofità la
4
presència de la resta d’autoritats presents per a reclamar a la Generalitat Valenciana que dedique més pressupost a les Societats Musicals. Segons Escrig «és una llàstima que els polítics no sàpiguen apreciar en la seua justa mida el significat del moviment bandístic a la Comunitat Valenciana. Invertir en les bandes de música és invertir en ocupació i invertir en cultura». La Directora General de Centres anuncià la dotació d’una quantitat a totes llums insuficient, notícia que va provocar la indignació de molts dels assistents, que coincidien en que l’evolució de la inversió que realitzen les nostres societats a les seues escoles és molt més forta que la que porta endavant la Generalitat. En novembre de 2001 es celebrarà al Palau de la Música la XXXIII Assemblea i II Congrés General de Societats Musicals. (Revista Música i Poble)
C O R R E C C I Ó D’ERRADES DE REVISTES ANTERIORS Per tal de no anar més enllà del que no siga atorgar-li a cadascú el que li pertoca en un numero de la nostra revista informàvem erròniament de l’obtenció per part del nostre company Nicolás d’una Menció d’Honor de final de carrera en l’especialitat de flauta. Però tot quedarà en família si, fent justícia al guardonat, reconeguem que fou el seu germà José Miguel Bay qui la va aconseguir per unanimitat en l’especialitat de trompeta. Revista 11, pàgina Ester Gonzálvez Beltran és violoncel, no violí. Revista 12, pàgina 13: evidentment el concert de Santa Cecília es celebrà el dia 18 de novembre i no el dia 11. Revista 12, contraportada: En la última foto en lloc d’Elías Castells hauria de dir Vicente Ortega Bonafé. JBB/SCT
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats NOVEMBRE-DESEMBRE 2000 & CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Dissabte 18 de novembre, Auditori Municipal, 19.30 h.
& CONCERT HOMENATGE ALS SOCIS. Divendres 6 d’octubre, Auditori Municipal, 20 h.
Amb obres de Sosa, Aratunjan, Vlak, Suriñac i Shostakovitx es celebrà el concert dedicat a la patrona, on li tocà el torn a Moisés amb un concert per a trompeta en la desfilada de solistes que caracteritzen els últims concerts de la Banda.
Per tercer any consecutiu el concert va estar dedicat a la sarsuela, incorporant enguany diversos fragments de l’òpera Carmen. Estigué protagonitzat per 3 cantants, dos sopranos i un tenor. Després hi hagué sopar a la Sala Rex.
& CONCERT DE NADAL DE L’ORQUESTRA. Diumenge 24 de desembre, Auditori Municipal, 18 h.
& CONCERT DE L’ORQUESTRA A POLINYÀ. Diumenge 19 de novembre, locals de la Societat Musical, 13 h.
Per a tancar l’any Bach (en març escoltarem 2 cantates) s’interpretà un programa instrumental gens fàcil. Un concert per a violí i un per a violí i oboè, al que completaven una peça per a violoncel sol i una per a clave sol. El concert aparegué anunciat a les Agendes dels diaris El País i Las Provincias.
Dins la campanya de la Diputació de difusió de la música es va celebrar aquest concert al pati del peculiar local de la banda que celebrava el seu 25 Aniversari. Acudiren fans d’Albal.
& FELICITACIÓ NADALENCA. Dilluns 25 de desembre, Plaça Major, 12.45 h.
& CONCERT DE L’ORQUESTRA A PILES. Dissabte 25 de novembre, 18 h.
Amb un vent que quasi no deixava tocar el músics s’interpretà a la Plaça Major Antañona, Trisch-Trasch polka, la Marxa Radetzky i Sant Roc.
Com la setmana anterior, i dins la mateixa campanya, es portà a cap el concert al poble de la banda que dirigeix Sam.
& CONCERT DE NADAL DE LA COOPERATIVA DEL CRIST. Dimarts 26 de desembre, “El Catòlic”, 19.30 h.
& CICLE DE CAMBRA. XXI Concert. Dissabte 6 de desembre, Auditori Municipal, 19.30 h.
Com cada any, i patrocinat per la Cooperativa Agrícola “Santíssim Crist de la Penya”, el segon dia de Nadal es celebrà el concert de cambra al Catòlic en el que intervingueren un grup “híbrid” de 5 instruments de metall i fagots, un quintet de corda (tangos), un saxo soprano sol (Julio), un quartet de saxos, un de clarinets amb una difícil peça de Piazzola, i tancaren la velada l’habitual grup de metall, que enguany no cantaren. (foto portada)
Per primera vegada actuaren juntes les tres seccions joves de la Societat Musical: la Jove Orquestra, el Cor de l’Escola i la Banda Jove. A destacar els solistes: diversos violins, flauta i trombó. Molt de públic però molt poc de silenci.
& CONCERT DE L’ORQUESTRA A SANT MATEU (CASTELLÓ). Dimecres 6 de desembre, Església Arxiprestal, 22 h.
JBB
Dins les Jornades Culturals “Sant Mateu 2000. Restauració i Conservació del Patrimoni Arquitectònic”, s’interpretà un concert amb obres vocals i instrumentals de Bach a l’Església Arxiprestal d’aquesta turística població castellonenca. (foto portada)
5
REVISTA DE LA
societat musical
discografia LA ESCALERA DE JACOB Spanish Brass-Luur Metalls Edita Anacrusi, Girona 1999 Tercer disc que editen els nostres amics de Spanish Brass, en aquesta ocasió amb obres d’autors espanyols actuals. El disc, enregistrat a la sala Nick Habanna de Barcelona en juny de 1999 conté set temes: “Lluita, Lament i Triomf” del compositor català Salvador Brotons, “Vectoriel” del també català Joan Guinjoan, “Wonder Brass” de l’alacantí J. Vicent Egea, “Questions and Answers” del gironès Xavier Montsalvatge, “Luur Matérico Op. 46 Música Matérica VIII” de l’autor madrileny Carlos Galán, “Belisana” del compositor nascut a Silla, Andrés Valero Castells i l’obra que dona nom al disc “La escalera de Jacob” de Pilar Jurado. Per a finalitzar el disc, un final-final de
cinc segons amb “Wonder Brass Encore”. Quatre d’elles, Wonder Brass, Luur Matérico, Belisana i La Escalera de Jacob, estan dedicades especialment a Luur Metalls. El llibret que acompanya al disc, amb un acurat disseny i editat en trilingüe (valencià, castellà, anglés) conté comentaris sobre cadascuna de les obres i autors i una encesa lloança del músic valencià Llorenç Barber. Respecte a la música, sols cal
dir que compreu el disc i gaudiu de les magnífiques interpretacions de Luur Metalls. Vos ho agrairan els vostres oïts i els intèrprets. RSM
CONSULTORI
LES PREGUNTES SOBRE MÚSICA QUE SEMPRE M’HE FET (i mai m’havia atrevit a preguntar)
&
Què significa el terme “de cambra”?
Aplicat a una orquestra significa que aquesta agrupació no té molts components en contraposició a orquestra simfònica. “Música de cambra” serà per tant música escrita per a un grup reduït d’instruments. &
Què és una tiple?
Una tiple és el mateix que una soprano, és a dir, la veu més aguda de les veus blanques (de dona o xiquet).
&
Què vol dir “Opus” en música?
Literalment significa “obra”. En música s’utilitza per a catalogar obres d’un compositor, per a numerar-les. A banda de l’abreviatura Op. podem trobarne altres segons el compositor referit, o qui haja fet el catàleg: BWV en Bach, RV en Vivaldi, D en Schubert, K en Mozart, etc. La catalogació pot estar ordenada cronològicament, per formes, etc. segons decidisca l’investigador o catalogador. Poden haver diferents catalogacions de l’obra d’un mateix compositor (p. ex. Vivaldi).
6
&
Quina diferència hi ha entre una banda i una orquestra?
Una banda és una agrupació d’instruments de vent (i percussió), però a les més grans també poden haver violoncels i contrabaixos. L’orquestra és una agrupació de corda que pot tindre més o menys instruments de vent (i percussió) segons l’època, el compositor, etc. (s’accepten preguntes, inclòs anònimes, a la bústia del Musical per a ser contestades en properes revistes)
REVISTA DE LA
societat musical
Santa Cecília 2000 Com tots els anys, la celebració de Santa Cecília de l’any 2000 al llarg dels mesos de novembre i desembre ha estat farcida d’actes musicals, religiosos i lúdics. Com que dels concerts ja s’informa en una altra pàgina, ací parlarem solament de la resta d’actes. En primer lloc i com a preàmbul de totes les celebracions, els components de la Banda Jove organitzaren el dia 28 d’octubre una paella a la que assistiren els components i directors d’aquesta agrupació. Pareix ser que l’assistència tant a l’assaig anterior a la paella, estratègicament situat abans del dinar, com a la pròpia paella fou nombrosa i que s’ho passaren d’allò més bé. Però com que no convidaren a cap reporter no tenim proves gràfiques de l’esdeveniment.
des del musical fins el carrer de la Societat Musical on es cantaren l’Himne i els Goigs. A destacar: el director dels cants, la percussió (de molt de pes), el veí que ens va encendre la llum del carrer, i la cara que posaren els del camió del fem que no donaven crèdit al que veien a eixes hores de la nit. En les fotos podeu apreciar als components de la improvisada xaranga moments abans d’eixir del musical i a l’extraordinària coral que interpretà els cants baix l’excel·lent direcció d’Ino Signes.
****
*
Però de destacar enguany és la recuperació del sopar del mateix dia de Sta. Cecília, perduda els dos anys anteriors per caure entre setmana. Va tindre lloc el 21 al Catòlic. Ja sabem que el dia de la patrona és el 22 però els organitzadors eren alguns dels que treballen a conservatoris i tenien festa el dia següent, i a més jugava el València en partit de lliga televisat. Al sopar assistiren menys músics dels esperats (podeu contar-los a la primera foto), tal vegada per la falta de costum adquirida els últims anys. Entre els assistents, destacar la presència de solament quatre fèmines: Ana Oliver, Adelina Boïls, Maria José Vidal i Olga Peiroten que gràcies a aquest fet adquiriren l’honor de ser nomenades “Fondo Fairy de Guardia”. Com a anècdota recordem a Jordàn, Juan Enrique i Ximo que celebraren un sopar alternatiu en altre lloc. En acabar el sopar l’animació de la nit portà als assistents al sopar a realitzar un improvisat passa-carrer
7
REVISTA DE LA
societat musical
El dissabte 25 de novembre es va celebrar la festivitat de la nostra patrona amb els actes que ja són habituals: pasa-carrer, trasllat de la imatge a l’ermita, missa celebrada per Domingo Cleries i processó fins al musical (amb volteta al ravalet inclosa). Per la nit tingué lloc el sopar “de cova” al local alternatiu del carrer Joan XXIII. Primer, les seccions habituals: crits entre els diferents “fondos”, xaranga, licor internacional (enguany de Canadà; l’havien precedit Xina, Eivissa, Irlanda). Com a novetat va estar el “numeret” (de ball) del “Fondo Fairi” del que teniu una mostra completa en les fotos de baix. Per primera vegada el pas-doble “Nuestra Bandera”, himne no oficial de la nostra banda, va ser cantat en pla Karaoke. Donat que no va poder ser inclòs al disc de Don Virgilio, va ser gravat a l’assaig de la banda del dia anterior amb la idea de recuperar-lo de l’oblit en que estava caiguent al no conéixer-lo un nombre cada vegada major dels músics joves. Va ser un èxit. Per segon any consecutiu es va fer lliurament dels premis de la nostra Societat (llistat complet en la pàgina 17). Aprofitant la presència de Ximo Osca, fagot en l’Orquestra de Granada, va acceptar fer entrega dels premis a tos els nominats. En la foto podem veure’l acompanyat de les xiques que reberen de les seues mans el premi «Fondo Fairy de Guardia». Donat el èxit de la celebració, sorgiren allí mateix uns premis alternatius (foto junt a aquestes línies) dels que també teniu notícia a la pàgina 17. Ah!, i per a finalitzar la crònica uns quants dubtes sense solució: Qui és el vertader “fondo viagra” (entre tres possibles grups de diferents edats)? Per què el “fondo llimonà” està tan apàtic i no es manifesta mai? Per què en totes les fotos ix el Fondo Fairy?, És que els components dels altres fondos no tenen càmeres de fotos, que no assisteixen als sopars o que no son tan fotogènics?
****
*
També hi va haver l’habitual sopar homenatge als socis en la Sala Rex el dia 16 de desembre, amb ball i gran assistència de músics i socis, però no tenim fotos ni cap detall a destacar a banda que ens ho passarem molt bé. I ara esperem les festes de Santa Cecília 2001.
RSM (fotos: Adelina Boïls)
8
REVISTA DE LA
societat musical
Faristol faristol m. MOBL. Moble o bastidor de fusta o metàl·lic, amb peu o sense, que forma un pla inclinat on es posa un llibre, una partitura, etc., per tal de facilitarne la lectura. En castellà atril, (d’església) facistol. En anglés (per a llibres) bookrest, reading desk, (per a una partitura) music stand, (d’església) lectern. En francés pupitre, (d’església) lutrin. En alemà (en general) Pult N, (per a una partitura) Notenpult N, (amb peu) Notenständer, (d’església) Chorpult N.
BANDA DE MÚSICA:
Williams en l’actualitat forma part de l’elit mundial de la música en el cinema juntament amb altres com Morricone, Goldsmith, Barry ... Entres les aproximadament cent pel·lícules que compten amb la seua música en la banda sonora podem destacar també les successives de Superman, la série d’Indiana Jones, la de la Guerra de les Galàxies, JFK, Jurassic Park, Siete años en el Tibet, El patriota... En concret l’obra que estem assajant correspon a la marxa de la pel·lícula bèlica 1941, que reflecteix episodis de la segona guerra mundial. Pense que un bon aficionat a l’obra d’un artista deu ser igualment apassionat i crític amb aquesta, ja que si tot ens agradara, no seria interessant. Williams ha compost obres excel·lents, altres han viscut del conte de les anteriors, en altres Williams s’ha autoplagiat, i en algunes ocasions, ha fet obres més bé fluixes. Però el més important és que té al menys deu obres que brillen amb llum pròpia, i ens fan oblidar les altres, supose que com tots els artistes. No Zacarés?. Salva Oriola
1941, de John Williams John Tower Williams, músic i compositor de Nova York, fill de músic, des de prompte estudia piano, trombó, trompeta i clarinet. Al llarg de la seva joventut actua en diverses orquestres dels estudis de cinema, i també a clubs nocturns com a pianista de Jazz. Compositor de bandes sonores per a pel·lícules, l’inici del seu èxit fou en la dècada dels setanta, quan aconsegueix el seu primer Oscar amb la música de la pel·lícula “El violinista en el tejado”. Junt amb Spielberg passa a formar part de l’elit amb la pel·lícula “Tiburón”, en la qual un inquietant contrabaix inspira la proximitat del gran tauró. L’enorme efectivitat i acoblament a la pel·lícula li donaren al seu segon Oscar. Williams no sols és el responsable d’haver compost els motius musicals més populars de la història del cinema, sinó que marca un punt d’inflexió decisiu en aquest camp, rescatant una música simfònica de proporcions wagnerianes que cobra un especial protagonisme en la història, tal com feia Steiner (“Lo que el viento se llevó”) o Rozsa (“Ben-Hur”). Aquest punt el marca principalment en la composició de la partitura per a “La guerra de las Galaxias”, de George Lucas. Des d’aleshores i fins al moment, manté una perfecta simbiosis amb Spielberg, que ens proporciona obres magistrals com “E.T. El Extraterrestre” o “La Lista de Schindler”. Alguns crítics argumenten que la popularitat d’aquesta música és gràcies al caràcter tremendament comercial dels seus treballs, en especial amb les aliances amb Spielberg i Lucas. I és absolutament cert. Però açò no lleva l’extraordinària qualitat artística de les composicions. La prova està en la proliferació d’imitadors que sortiren als anys vuitanta, tots utilitzant la tècnica “galàctica” del leitmotif, es a dir; uns motius especialment composats per a uns personatges o conceptes, i que es repeteixen al llarg de l’obra amb distints instruments, temps i intensitat. La utilització d’aquesta tècnica aconsegueix una gran identificació de l’espectador amb l’acompanyament musical, a més de proporcionar una experiència igualment vàlida sense imatges.
9
REVISTA DE LA
societat musical
BANDA DE MÚSICA:
ORQUESTRA DE CAMBRA:
Mutanza, de James Curnow Compositor i director d’orquestra, va estudiar en la Universitat de l’estat de Wayne en Detroit i en la Universitat de l’estat de Michigan, on va ser alumne de Harry Begian i estudià Bombardí amb Leonard Falcone. Va rebre el premi al «Millor educador d’Amèrica» en 1974, i a l’Associació de Banda Nacional «Excel·lent Cita» en 1980. Com a director i compositor, Curnow ha viatjat molt per tots els Estats Units, Canadà, Europa i Austràlia, on la seua música va ser rebuda amb gran èxit. En els seus premis de composicions de banda s’inclouen el Premi de l’Associació de directors de Banda de les escoles de Volkwein a Amèrica en 1977 (Symphonic Triptych o Simfònic Tríptic) i en 1979 (Collage for Band o «Collage» per a Banda), el Premi d’Associació de bandes d’alt nivell d’Ostwald a Amèrica en 1980 (Mutanza)* i en 1984 (Symphonic Variants for Euphonium and Band o Variacions Simfòniques per a Bombardí i Banda)*, en 1985 la Sexta Competició Internacional de composicions originals per a banda (Australian Variant Suite o Variacions Australianes Acompanyades) recolzat per la Cassa di Risparmo di Perugia de Corciano, Itàlia, i ha rebut el premi anual ASCAP per la contribució significativa a les Bandes de música d’Amèrica des de 1979. A més ha rebut també un Consell d’Estat d’Arts atorgat com a compositor en l’escola de Kentucky i ha sigut comissionat a compondre sobre 60 treballs per a banda i diversos conjunts. James Curnow generalment resideix en «Stone Mountain» (Muntanya de Pedra), Geòrgia, on compon, a més de ser un gran pedagog musical.
Simfonia n. 8 «La inacabada», de Franz Schubert Schubert és una de les peces clau del primer romanticisme. Nascut i mort a Viena els anys 1797 i 1828 respectivament estudià composició amb Salieri. En el camp instrumental destaquen 9 simfonies (casualment com tants altres compositors) a més de 15 quartets de corda (p. ex. La mort i la donzella), 22 sonates i altres peces per a piano i unes 35 obres de cambra. En el terreny vocal és autor de 15 òperes, pràcticament desconegudes per al gran públic, 3 obres escèniques (p. ex. Rosamunda), 7 misses, i sobretot de més de 600 lieder (cançons per a veu i piano), dels que destaquem alguns dels cicles més importants: La bella molinera o Viatge d’hivern. ocambra35 La simfonia que està preparant la nostra Orquestra de Cambra per a la seua interpretació en concert, rep el nom de “Inacabada” per conservar-se només els dos primers moviments dels quatre que haguera sigut habitual. El tercer només fou que esbossat. És a dir, que no s’han perdut, sinó que no els va acabar, d’ací l’eterna qüestió d’anomenarla “Inacabada” o “Incompleta”. Finalitzada el 1825 fou estrenada quasi 40 anys després de la mort de l’autor. Cal aclarir que la 9a simfonia, posterior en el temps (de 1828) i anomenada “La Gran” sí que fou acabada.
*Obres interpretades per la Banda.
Francisco Gimeno
10
REVISTA DE LA
societat musical
INSTRUMENTS DE MÚSICA ANTIGA:
EL CLAVE
A la vista, l’instrument que ens ocupa (i que hem escoltat dos vegades enguany a l’Auditori) és molt semblant a un piano de cua però més menut (no hi han de verticals com els pianos). El seu so possiblement ens recordarà al d’una arpa o una guitarra, i és que la seua particularitat més important és que les cordes que té al seu interior són pessigades amb una espècie de plectres (púes), i no colpejades amb martells de feltre (tela) com és el cas del piano. Degut al seu mecanisme és un instrument que no pot variar la seua dinàmica, és a dir, que no pot tocar piano o fort, i sempre el pessic a les cordes és igual. Per eixa raó, quan es va inventar el piano en el segle XVIII se li posà el nom de pianoforte, perquè podia tocar piano o fort segons s’apretara amb més o menys força les tecles. El clave s’anomena també clavicèmbal, cémbalo o clavecí. Solen estar pintats de color o de vegades decorats amb quadres a l’interior de la tapa superior. De vegades les tecles les té al contrari que el piano, les alterades de color blanc. Hi han també alguns amb doble teclat, un dalt de l’altre. L’època més important de l’instrument fou el barroc (on pertanyen la major part de les composicions que interpreta l’orquestra de la nostra Societat Musical). Del Renaixement són els més antics conservats, i després, al classicisme, es va anar imposant progressivament el nou pianoforte. El clavicèmbal el podem trobar al barroc com a instrument “independent” (sol) per al que foren escrites nombrosíssimes composicions (p. ex. de Bach, Couperin...), o en algunes ocasions com a instrument solista acompanyat per orquestra. També el trobem junt a un o dos instruments més (sonates...). En tots aquestos casos actualment s’interpreta amb un piano. Però el seu major ús és per a formar part del baix
continu, característica fonamental que determina l’estil barroc. A grans trets es tracta de que la música d’aquesta època està basada en la importància de la veu superior i la inferior (la del baix); les internes no eren tan importants (a l’època anterior, el Renaixement, totes les veus eren igual d’importants). Eixe baix que era el que sustentava tota la composició solia estar integrat per diversos instruments, generalment algun de corda fregada (violoncel, viola da gamba, contrabaix...), i un de teclat (clave, orgue), també podia haver-ne algun de corda polsada (tiorba, chitarrone...) o de vent (fagot). El compositor no indicava quins instruments havien de formar part d’eixe baix, sinó que ho determinaven els intèrprets segons les costums, els mitjans de que disposaven, etc., “llibertat” que ens sorprén actualment, donat que encara som hereus de les costums interpretatives del segle XIX on el compositor indica tot el que vol. Tampoc apareixien escrits a la partitura els acords, sinó que es llegia sobre la línia del baix, i com a molt hi havia un xifrat. Per tant, el paper del clave era tan important com el de omplir l’espai intermedi de les composicions (a més de donar-li cos, timbre...), i imprescindible en fragments (recitatius, àries...) per a una veu superior i baix, sense cap veu intermèdia. Actualment, l’estudi del clave, igual que amb altres instruments de l’anomenada música antiga, no està molt extés, i menys encara al territori espanyol encara que la recuperació d’aquestos instruments, tradició interpretativa... va sorgir als anys 50. En alguns conservatoris existeix l’assignatura de clavicèmbal, a la que normalment acudeixen alumnes amb un mínim nivell de piano adaptant la seua tècnica al “nou” instrument.
JBB 11
REVISTA DE LA
societat musical
2001 ANY RODRIGO
MUSIC@L WEBS
LA GUITARRA ESTÀ TRISTA
L’any 1999, encetarem una secció amb adreces electròniques que consideràvem d’interés, per referir-se a Societats Musicals, a organismes relacionats amb la música o a alguna editorial musical. A petició d’alguns internautes, reprenem de nou aquesta secció, per a la que esperem que col·laboreu si en sabeu alguna que no apareix a la revista. Ja sabeu que la xarxa és tan immensa, que és impossible poder-les controlar totes. Ací van unes quantes: www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista: la revista que tens a les mans, a més d’algunes de les anteriors i informació completa de la nostra Societat i del nostre poble. www.spanishbrass.com: Pàgina web oficial de Spanish Brass-Luur Metalls. wwwgeocities.com/Athens/Partenon/1628/: Biografia de Jhon Williams, llistats d’arxius Midi, enllaços i MP3. www.terra.es/personal/jjgvill/: Per a conéixer la vida, obra, guardons i notícies sobre John Williams. www.fsmcv.org: pàgina de la Federació Valenciana de Societats Musicals des de la qual podreu connectar amb totes les Societats Musicals que en tenen pàgina pròpia i que tenen enllaç. www.palauvalencia.com: pàgina del Palau de la Música de València, on s’ofereix imformació sobre la programació, orquestres que actuen... www.inaem.mcu.es: informació relativa a l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, depenent del Ministeri de Cultura: Espot trobar informació sobre l’Orquestra i Cors Nacionals d’Espanya, la xarxa espanyola d’auditoris, el Centre per a la Difusió de Música Contemporània... www.wasbe.org: Informació sobre els membres de la World Association for Symphonic Bands and Ensembles, publicacions, dades de directors de banda i interprets de tot el món, editorials... www.i-formacion.net: portal de la Universitat de La Rioja de formació no reglada. Compta amb un “Programa sobre la Història y Creación Musicales”. www.blasmusik.de/cism: Confederació Internacional de Societats Musicals, integrant les federacions de bandes de tota Europa. www.pas.org: La Percusive Arts Society és una organització d’Estats Units dedicada al món de la percussió.Dona informació sobre cursos, beques...
La guitarra està trista, no se com s’haurà assabentat, crec que no li ho ha dit ningú, ho intueix. Han sigut tantes les vegades que s’ha emocionat amb la seua música, que es nega a pensar que el mestre no va a crear alguna cosa nova per a ella. Ella va tindre relacions amb molts autors i interpretes, però ningú no va arribar a tractar-la com Joaquín. Ell la coneixia com ningú, perquè la veia amb els ulls de l’ànima i així va ser com va poder penetrar en els seus secrets més ocults. La seua relació va començar un dia ja llunyà, allà per la primavera de 1939. Va ser llavors quan van tindre el seu primer contacte formal. L’experiència viscuda per ambdós va ser meravellosa i va donar com a fruit a la seua filla predilecta, «El concert d’Aranjuez». Va ser tan fascinant que l’amor pel mestre l’acompanyà per a sempre. Gràcies a ell, per fi va tindre l’oportunitat de pujar al màxim del reconeixement musical i de situar-se on cap altre instrument havia arribat mai. Liderà amb autoritat a l’orquestra, arribant a tots els públics i acostant la «música clàssica» fins i tot als no iniciats. Amb ell va aconseguir arribar a la capçalera de les llistes dels discos més venuts, i mantenir-se durant molts anys com l’obra que majors drets d’autor ha generat, una cosa totalment insòlita per a l’aquest tipus de música. Tota aquella relació d’amor no va quedar només en aquell famós concert, la descendència ha sigut ampla: «Fantasia per a un gentil home», «Invocació i dansa», «Elogi de la guitarra», «Tríptic», «Tres peces espanyoles» i un llarg etcètera d’obres genials. Per això la guitarra no pot oblidar-lo, i en el seu estoig negre plora vidua per Joaquín. Està desolada i només troba alleugeriment en el record de tot el que ambdós van crear junts. Jo intente consolar-la i quan la prenc entre els meus braços, sempre acabem per interpretar alguna de les seues obres. Ella torna a emocionar-se i no pot evitar que una llàgrima sorgisca del seu interior. Però la música no es deté i sempre arriben aquells passatges que animen l’esperit i t’eleven al diví. És llavors quan esbossa un somriure i pensa que encara que ell se n’haja anat, la seua música està en el seu cor i els mantindrà units per a sempre. Miguel Martínez
(font: elaboració pròpia i Música i Poble, Revista de la FSMCV)
12
REVISTA DE LA
societat musical
recull de premsa
LAS PROVINCIAS, 6-12-2000
LEVANTE, 7-12-2000
LEVANTE, 5-11-2000
LAS PROVINCIAS, 24-12-2000
EL PAIS, 24-12-2000 LAS PROVINCIAS, 6-11-2000
LEVANTE, 6-11-2000
15
REVISTA DE LA
societat musical
recull de premsa
16
REVISTA DE LA
societat musical
··· FITXER ··· CONCERTS BANDA DE MÚSICA ANY 2000 Diumenge 5 de març / Auditori, 19.30 h. / Concert-Festival de Primavera Concert per a clarinet nº 2 (Weber) Variacions per a bombardí,
(AGRUPACIÓ ARTÍSTICO-MUSICAL “SANTA BÁRBARA” de PILES)
Diumenge 25 juny / Plaça Major, 20.45 h. / Concert de Corpus Del Guadalquivir El tambor de granaderos Candide (Suite) El baile de Luis Alonso Es xopà hasta la Moma
Dilluns 31 de juliol / Plaça del mercat (Xàtiva), 23 h. / XXX Festival de Bandes (S. M. “LA PRIMITIVA SETABENSE” de XÀTIVA)
S. U. M. Sta. Cecília de Guadassuar Glosses II
(STAT. ARTÍSTICO MUSICAL “LA NOVA “ de XÀTIVA)
Dimarts 5 d’agost / Plaça Major, 22.30 h. / Concert del Crist U. M. Sta. Cecília de Guadassuar Candide (Suite) 5a Simfonia de Shostakovitx (4t mov.)
Trianero Ares del Maestre Ruslan i Ludmila Jota de “La Dolores” Guadasuarense
13
REVISTA DE LA
societat musical
Dimecres 16 d’agost / Plaça Major, 23.30 h. / Concert de Sant Roc Sant Roc Fiesta de las trompetas Moscow Cheryomushki (selecció) Suite de Jazz nº 2 (selecció)
Czardas (Strauss) Danza oriental Moment for Morricone Dansa hongaresa nº 5 España cañí Gallito Ximo El moro del sinc Als berebers En er mundo Guadasuarense (xaranga...)
Dissabte 7 d’octubre / Auditori / Concert del 9 d’octubre Entre el Xúquer i el Túria La alegría de la huerta Danses valencianes (Adam Ferrero)
Acuarelas valencianas El festín de Baltasar Himne de Guadassuar Himne de la Comunitat Valenciana
Dissabte 18 de novembre / Auditori, 19.30 h. / Concert de Sta. Cecília Canciones del Montañés Concert per a trompeta (Aratunjan) Music for a Movie Picture
Soleriana 5a Simfonia de Shostakovitx (4t mov.)
Dissabte 16 de desembre / Auditori, 19.30 h. / Homenatge als socis:Gala lírica La Revoltosa (Preludi) El año pasado por agua (Havanera) El barberillo de Lavapiés (Cançó de Paloma) La tabernera del puerto (“No puede ser”) Carmen (Preludi, Havanera, Intermedi, Seguidilla, Intermedi, Cançó gitana) El gato montés (Duo de Soleá i Rafael)
Las Leandras (Pasacalle) Los Gavilanes (Duo de Adriana i Rosaura) El huésped del Sevillano (La espada toledana) La Gran Vía (Schottis / Tango de La Menegilda) Luisa Fernanda (Duo-Mazurka) Doña Francisquita (Fandango) La Tempranica (Zapateado) Alma de Dios (Canción húngara) La del manojo de rosas (Cançó de Ascensión) Los claveles (Duo de Rosa i Fernando) Los gavilanes bis:El gato montés (Duo de Soleá i Rafael)
Dilluns 25 de desembre / Plaça Major, 12.45 h. / Felicitació nadalenca Antañona Trisch-trasch polca Marxa Radetzky Sant Roc
JBB 14
REVISTA DE LA
societat musical
Hola Fondo Nanci!!!
El Fosquibrut desafinat
Hola Fondo Llimonà!!!
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA COMISSIÓ ORGANITZADORA DELS 2000 PREMIS 2000 La comissió organitzadora dels premis 2000 de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, en reunió plenària celebrada el dia 25 de novembre del 2000 a les 0 hores trenta minuts acordà per unanimitat la concessió dels següents premis: Premi FONDO ALBAL a: la banPremi HERMANOS DALTON a: da d’Albal per la seua participació la corda de les trompes en les nostre celebracions. Premi ASTERIX I OBÈLIX a: Premi FI DE CARRERA a: Mario Dani i Xaua (doble), respectivament. Bou. Premi ZIPI I ZAPE a: Antoni Premi ALTRA VEGADA PREMI Gimeno i David Gimeno. FI DE CARRERA a: Paco Gimeno. Premi CELEBRACIÓ ALTERNAPremi SI HAGUERA ESTUDIAT TIVA DE SANTA CECÍLIA a: MÉS, SERIA PREMI FI DE CAJordàn, Juan Enrique i Ximo, pel RRERA a: José Javier. sopar alternatiu de celebració de la Premi EL PREMI FI DE CARREvespra de Santa Cecília. RA NO ERA PER A NINGÚ a: Premi MILLOR DIRECTOR Julio Roig. ALTERNATIU DE SANTA Premi LA FAMÍLIA QUE CECECÍLIA a: Ino Signes. LEBRA EL DIA DE SANTA Premi FONDO FAIRI DE GUARCECÍLIA UNIDA, SEMPRE DIA a: Ana, Adelina, M. José i Olga. ESTARÀ UNIDA a: Juamba, Javi Premi MILLOR INSTRUMENT i Adelina Boïls Ibiza. DE VENT a: Víctor, pel concert de Premi CHICO PARA TODO a: vents alternatius. Perfecto Osca, que igual val per a Premi XARRADORES a: Imma tocar en la banda, que en l’orquestra, Gimeno i Inés Añó (flautes) per la que per a dirigir la banda jove o seua habilitat per a xarrar sense l’orquestra jove, per a l’escola i per a parar durant assajos i concerts. gravar Nuestra Bandera. Premi MILLOR VEÍ DE LA Premi MILLOR POLICIA a: la VOLTA DE LA PROCESSÓ a: policia local de Guadassuar que no Arturo Signes, per l’humor amb el que va aparèixer el dia de Santa Cecília. va rebre el passa carrer del dia de Premi FESTERS D’HONOR a: Santa Cecília. Paco Gimeno i Leopoldo Vidal, per Premi PAGA’T UNA RONDA a: la seua participació en els festejos. l’empresa del MV. Premi CAMPIÓ DEL MÓN a: Moisés Boïls. GUADASSUAR, 25 DE NOVEMBRE DEL 2000 EL PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EL SECRETARI DE LA COMISSIÓ
17
LLIURAMENT DELS 2000 PREMIS 2000 El passat 25 de novembre, en el transcurs del tradicional “sopar de cova” de Santa Cecília es dur a terme, per segon any consecutiu, el lliurament dels premis entre els músics i altres persones i institucions. L’entrega va córrer a càrrec del nostre amic Ximo Osca, a qui agraïm el bon humor amb que es va prendre el seu paper. Al sopar assistiren les primeres autoritats locals civils i musicals. Esperem la vostra col·laboració els propers anys. (Més informació en esta mateixa pàgina)
PREMIS ALTERNATIUS ELS GOSSOS DE LA CECI - Al millor dinamitzador de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar a: Salvador Colomer. - A la fabulosa “xirlider” i monitora de l’acte del Fondo Fairy (que ja voldrien tindre en la NBA), a més de la més veterana del sopar a: Reyes Gimeno. - Al millor i únic proveïdor de licors internacionals dels sopars de Sta. Cecília a: Salvador Colomer. - Als redactors, director, dissenyadors, corresponsals, entrevistadors, fotògrafs, etc. etc. del la millor revista del món mundial. - Al “number one” del cacau amb corfa a: Salvador Colomer.
REVISTA DE LA
societat musical
la hola de la societat musical NOUS FITXATGES DEL FONDO NANCI!!! Per a qui no les conega encara us presentem a Ariadna (de Rafa i Vicen) i a Lola (de Dolores i Javi) futures noves incorporacions musicals. A Lola podeu veure-la acompanyada de un nodrit grup del Fondo Fairy que anà a fitxar-la. Els feliços pares ha declarat que la matricularan en quant puguen.
Com que els nostres reporters no paren, en la propera revista tindreu notícia de la descendència de Rubén i Maria, que seran pares a primers d’abril, i un ampli reportatge gràfic i literari de la despedida i boda d’Aurea i Bernat que, si les informacions no ens fallen es casen el pròxim 10 de març. A passar-ho bé!!!
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
§ Es busquen: dues jaquetes de músic, una d’elles
§ Gala de la Música Valenciana. Paco Gimeno To-
marcada a l’interior amb les lletres IS brodades. Raó Ino Signes i Bernat Sentamans. Es recompensarà.
rres: “estic molt content”.
§ Lector assidu de la revista sol·licita explicació addicional cada vegada que es publique la Història del Pare Vicent, 10; “em costa una barbaritat entendre-ho”, ens apunta. O si hi ha prou gent es podria organitzar alguna espècie de curset, o...
de que alguns músics (els que venen als assajos del dimarts) tingueren la revista a les seues mans. Un error de solament unes sis hores no justifica els vostres dubtes cap a les nostres dots adivinatòries. Ja dèiem en alguna revista que algunes coses les endevinàvem.
§ Representant de corals infantils està interessat pel
§ Errades: premi per a qui les trobe. Una subscripció
cor format espontàniament en la paella de la Banda Jove el passat 28 d’octubre. Els dos o tres membres “més grandets” que no es facen il·lusions.
gratuïta a l’edició electrònica de la revista.
§ Caldosos incrèduls! Lola va nàixer molt poc després
§ Estación de Servicio TOTAL-Gudasuar . Comproveu
§ Visca Santa Cecília!!! Pesante a la 3a repetició. Gol
el tiquet de la targeta TOTAL-Plus on us indiquen els punts aconseguits i veureu la ultima versió del nom del poble.
del València. Passa el conyac. Segon gol del València.
§ Pàgina 78 de programa de festes Fira 2001: Un
§ Membres del camió de recollida de fem han consultat
compte local: El cocodril de Gudassuar. TOTAL.
a persones enteses en fenòmens estranys les pretensions dels que hi estaven prop del “matador” la nit del 21 de novembre cap a la 1 de la nit cantant cara a la paret.
§ Es nota que tenen fusta de solistes. Neus (de Sam) i
§ Revoltós i despistat: Solista de tuba que toca sola
Laura (de Paco Zacarès) ja van intervenint en els concerts. Encara que no saben tocar encara el clarinet ni dirigir com els respectius pares, ja saben cridar “papà” enmig d’un concert.
busca desesperadament paper de la Revoltosa.
§ Concert de Sarsuela: Xaua, asómate al balcón carita
§ Dubte angoixant. L’encarregat corresponent de la
de azuzenaaaaa. A la balconada de la cantant, clar.
secció “El fosquibrut desafinat” voldria saber si algú arriba a llegir en cada revista la cançó (sempre diferent) que apareix als patos que encapçalen la secció. A canvi explicaria de nou què vol dir “fosquibrut”.
§ Loteria del Niño: S’ha trobat als vestuaris de l’Auditori dos talonaris. Preguntar a M.A.G.T.
§ Amor patriòtic: Un músic de la nostra Societat (que no toca ni la flauta ni el violí), es troba avorronat amb les variades i nombrossísimes mostres musicals d’acalorat fervor patriòtic que ha rebut per part dels seus companys.
§ Un altre dubte angoixant. Voldria saber amb claredat què és això de “fer un concert a piles”.
§ Tintoreria Ricky: solament groc canari. 18
REVISTA DE LA
societat musical
DEDICAT A LA GENERACIÓ DE FUTURS MÚSICS QUE ESTÀ NASQUENT (EN ESPECIAL A ARIADNA I A LOLA)
mago asín
19
àlbum En la fira de 1981, onze anys després d’haver entrat en la banda, ho celebraren amb aquesta foto Maria José Añó, Virgilio Camarasa i Reyes Gimeno (clarinet), Martí Asensi (oboé), Juan Luis Gimeno (bombardí) i Vicente Oliver i Rubén Marqués (trompetes). (foto Reyes Gimeno)
Després del gran esmorzar del dia de Sant Vicent de 2000 calia un pasacarrer divertit. No posem els noms de cadascú que segur que encara els reconeixeu. (foto Adelina Boïls)
Processó de Sant Vicent (1958): Rafael Climent (trompa), Arturo Pastor Noguera (clarinet), Vicente Ribera (trompeta), Joaquí Roig Preséncia (saxo tenor), Domingo Añó Cleries (requint), Joaquín Ribera Llopis (oboé), Joaquín Beltrán (saxo alt), Carlos Beltrán (saxo tenor, Joaquín Ribera Osca (clarinet), Enrique Villalba Boïls (clarinet) (foto Vicente Ribera)