REVISTA DE LA
societat musical nĂşmero 13
GUADASSUAR
octubre-novembre-desembre 2000
0 euros
www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista
REVISTA DE LA
societat musical
notícies · notícies · notícies · notícies AGRAÏMENTS PEL DISC
GRAN INTERPRETACIÓ DE RUBÉN MARQUÉS EN LISBOA
La família Beltrán Llopis i l’Ajuntament d’Ares del Maestre han enviant sengles cartes agraint a la nostra Societat la gravació del CD amb les obres deVirgílio Beltrán. La família agraeix expressament “a totes les persones que han col·laborat, i molt especialment, a les xiques i xics, músics de la Banda, que sacrificaren tot un cap de setmana del seu temps lliure..., al director Francesc Zacarés per la seua professionalitat i perquè ha sabut traure l’esperit i la musicalitat presents en l’obra del mestre...” així com als autors del llibret que acompanya el disc, Agustí Roig per la biografia, Joan B. Boïls pel seu estudi de les composicions i Salvador Colomer per la coordinació. Per la seua part, l’Ajuntament d’aquell poble de Castelló agraeix la inclusió en el disc del pasdoble “Ares del Maestre”, amb l’acord per unanimitat de tots els regidors. (SC)
El passat 3 d’octubre Rubén Marqués va obtenir un gran èxit al Teatre Luís de Camoes de Lisboa, on acompanyat per l’Orquestra Sinfónica Portuguesa (OSP) va interpretar el Concert de Branderburg n. 2, en fa major, BMW 1047. Al concert l’orquestra portuguesa, baix la direcció de Daniel Chorzempa, va interpretar també els Concerts de Brandenburg n. 4 i n. 5 i el Concert n. 1 per a clave i cordes. Cal recordar que el passat 2 de març ja interpretà brillantment el mateix concert amb l’Orquesta Sinfónica de Madrid a l’Auditori Nacional d’aquella ciutat. (SC)
PREMIS I PUBLICACIONS El nostre clarinetista Victor Estarelles, amb el sextet “Sons de vent i piano”, format per components de la JORVAL ha aconseguit el 1r premi en el II Concurs de Música de Cambra Ciutat de Vinaròs. Interpretaren un sextet de Poulenc. Desitgem que siga l’inici d’una gran carrera d’èxits. Per altra banda volem desitjar molta sort als nostres músics que al llarg del mes de novembre intentaran aconseguir el Premi de Grau Superior del Conservatori de València en diferents especialitats instrumentals. Són els següents: Julio Roig (saxo), Màrio Bou (clarinet), Jose Javier Jornet (trompeta), Vicent Osca (trombó) i Francisco Gimeno, que després d’haver-lo aconseguit l’any passat amb el bombardí, torna a provar sort enguany amb el trombó. Per a no perdre la tradició de parlar de les obres de Paco Zacarés, hem de resenyar la publicació en l’Editorial PILES de València, de Three Portraits, guanyadora en 1999 del primer premi del International Trumpet Guild. (SC)
SUMARI
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
Notícies .................................................. 2 Programa d’actes de la festa de Santa Cecília .................................... 3 25 Aniversari de la Societat Musical ...... 5 Presidents de la Societat ....................... 7 Directors: Francesc Zacarés ................... 8 Músics: Joaquín Ferrer Roig .................. 9 Activitats ............................................... 10 Curs de preparació d’oposicions .......... 10 Horaris de l’Escola de Música ............... 11 Concert de Santa Cecília ..................... 13 Instruments antics: la corneta .............. 14 Músics: qui entrà en la banda fà...? ..... 15 Records: 1980 ....................................... 17 Fitxer: 1999 .......................................... 18 Recull de premsa ................................ 19 El fosquibrut desafinat ......................... 21
GUADASSUAR EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília. Carrer Pare Vicent 10. CP 46610. Telèfon 962570719 REDACCIÓ Coordinació: Salvador Colomer Col·laboradors: Juan Bta. Boils, Javi Boils, Dolores Calatayud, Rafa Polanco, Agustín Roig, Paco Zacarés, Joaquín Ferrer, Rubén Marqués, Biblioteca Municipal, Juan Boils, Edició electrònica: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí
2
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
FESTES DE LA MÚSICA 2000 FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA PROGRAMA D’ACTES DISSABTE,18 DE NOVEMBRE
CONCERT DE SANTA CECÍLIA BANDA DE MÚSICA 20 HORES, Auditori Municipal DIUMENGE, 19 DE NOVEMBRE
XIII APLEC DE CORALS JOVES ORGANITZAT PER LA CORAL “MESTRE LLORENÇ RUIZ” DIMECRES, 22 DE NOVEMBRE
DIA DE SANTA CECÍLIA 19’30 HORES: Missa en l’església parroquial en record dels músics, socis i amants de la música difunts. DISSABTE, 25 DE NOVEMBRE
CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA 18’15 HORES: Cercavila. 18’45 HORES: Trasllat de la imatge de la nostra patrona a l’ermita. 19’00 HORES: En l’ermita de Sant Roc, missa en honor de Santa Cecília. 19’45 HORES: Processó fins a l’església parroquial i tornada al musical. 22’00 HORES: Sopar de germanor per a tots els músics.
3
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
DISSABTE, 2 DE DESEMBRE
CONCERT BANDA JOVE ORQUESTRA JOVE COR DE L’ESCOLA DE MÚSICA 19’30 HORES, Auditori Municipal DISSABTE, 9 DE DESEMBRE
CONCERT RUBÉN MARQUÉS (TROMPETA) QUARTET VESPERALE Presentació del disc TOOT SUITE 20 HORES, Auditori Municipal DISSABTE, 16 DE DESEMBRE
CONCERT HOMENATGE ALS SOCIS GALA LÍRICA 19’30 HORES, Auditori Municipal 22 HORES, Sopar amb orquestra en la Sala Rex Venda de tiquets per al sopar al Musical els dies 11, 12 i 13 de desembre de 19 a 21 hores. DIMARTS, 26 DE DESEMBRE
CONCERT DE NADAL PATROCINAT PER LA COOPERATIVA AGRÍCOLA SANTÍSIM CRIST DE LA PENYA. CATÒLIC, 20 HORES DIJOUS, 28 DE DESEMBRE
CONCERT ANY BACH ORQUESTRA DE CAMBRA 21’30 HORES, Auditori Municipal
QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM
4
REVISTA DE LA
societat musical
1975-2000 25 ANYS DE SOCIETAT MUSICAL El 7 d’octubre de 1975 la banda simfònica Unió Musical Santa Cecília esdevingué, per acord unànime dels seus components, en Societat Musical i s’aprovaren els seus estatuts. El canvi es realitzà per a donar-li personalitat jurídica a la banda i poder ingressar en la Federació Regional Valenciana de Societats Musicals, anomenada després Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
de la Joventut d’Acció Catòlica, dirigida per Domingo Añó Cleries, uns anys abans de la guerra. Sota la tutela de l’Ajuntament, llavors presidit per l’alcalde Salvador Colomer Asensi, es constituí la Banda de Música Municipal de Guadassuar, el reglament de la qual fou aprovat pel ple de la Corporació Municipal el dia 11 de maig de 1939. Es nomenà director, amb plena satisfacció de tots, a En Virgilio Beltrán Cleries, però més avant començà a preocupar la notícia de que pel Cos Nacional de Directors de Bandes de Música Civils es volia donar ple vigor a la Llei de 20 de desembre de 1932, en la que es creà dit Cos, la qual estableix que les Corporacions locals que creen bandes de música “no podran nomenar directors d’elles sinó a qui figure al Cos de Directors”
Antecedents. Després de la guerra civil 1936-39 sorgí un moviment ple d’entusiasme i d’il·lusió, entre els músics de Guadassuar que havien pertangut a distintes agrupacions musicals, per unir-se en una gran banda de música. Aquestes agrupacions foren: Banda Ateneu Musical, extingida en la dècada dels anys 1920 i que dirigí Evaristo Roig Añó; Societat Filharmònica Victòria, anomenada també, en algun temps, Banda Municipal, que estigué dirigida per José Beltrán Osca, dissolta en 1931 i Banda
1974: Plantilla de la Banda en el moment de la conversió en Societat Musical
5
REVISTA DE LA
societat musical ja federades, i la recomanació de l’alcalde de Guadassuar, Juan Bautista Sanz Osca que tènia coneixement de que la Diputació anava a donar ajudes a les bandes, el 23 de febrer de 1974, amb el consens de tots, s’acorda iniciar les gestions per a fundar la Societat Musical a Guadassuar i ingressar en la Federació.
Per no estar supeditats a dita Llei, a més de gaudir els músics de major autonomia i no dependre dels vaivens dels dirigents polítics, la banda s’independitzà de l’Administració Local el 18 de juny de 1942, i es convertí en “entitat cultural-artística” amb el nom de Banda “Unió Musical Santa Cecília”, en la qual els seus components, mitjançant un contracte-reglament firmat davant del notari Juan Gil Quinzà d’Algemesí, es comprometeren a pertànyer a la banda durant un període de quatre anys.
Després de diversos tràmits i prolongats retards per la rígida burocràcia dels organismes oficials, el Govern Civil de València, l’1 de gener de 1975 tornà els estatuts sense aprovar, exigint s’adaptaren alguns articles a la nova normativa.
El suport que rebia la banda de l’Ajuntament continuà igual, establit per mig d’una contracte en el qual el sou del director i gratificacions als músics es compensava amb les actuacions que la banda donava al municipi. L’Ajuntament costejava, a més l’adquisició i reparació d’instrumental, uniformes i facilitava el local dels assaigs.
Fundació de la Societat Musical de Guadassuar. El 7 d’octubre de 1975, reunits els components de la banda de música en Assemblea General al local de l’Acadèmia de Música del carrer de Salvador Mahiques n. 2, presidits per Leopoldo Vidal Plaza, president de la Junta Gestora Provisional, acordaren per segona i definitiva vegada, fundar la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, aprovant-se al propi temps els Estatuts, on diu en els dos primers articles:
La Federació de Societats Musicals. En 23 de març de 1969 es celebrà a València la I Assemblea de la Federació Regional Valenciana de Societats Musicals. La banda de Guadassuar rebé amb antelació la convocatòria, i després de llegida als músics al finalitzar un assaig, se’n donaren diferents opinions:
Article I. Amb la denominació de Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, es constitueix en esta localitat la present Entitat, que es regirà per aquests Estatuts, redactats conforme a la vigent Llei d’Associacions de 24 de desembre de 1962.
La tendència majoritària de la banda era procliu a ingressar en la Federació. El músic Vicent Esteve Bou i altres, es mostraren entusiastes i favorables perquè amb la Federació es podia facilitar la col·laboració mútua entre bandes i aconseguir millors ajudes de les Administracions Públiques. Amb este sentit Vicent Esteve havia mantingut un canvi d’impressions, molt positives, amb músics d’Alberic, Alginet, Dénia i altres poblacions.
Article II. La Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, tindrà com a finalitat promoure, protegir i difondre l’afició, ensenyament i pràctica de la música.
Però uns pocs músics preferien continuar com estaven, és a dir, refusaven comprometre’s un determinat nombre d’anys, pagar cap tipus de quotes o admetre la incorporació de la dona en la plantilla de la banda, pel qual, en precaució de que un canvi de sistema provocara evasions en la plantilla de la banda, ja per si mateix prou reduïda, s’acordà deixar l’assumpte sobre la taula en espera de millor ocasió.
La Federació admeté a la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, el 14 de març de 1976, composta, aleshores, de 80 socis i 48 places en la banda i el 3 de juny següent es produí l’aprovació de la Societat i els seus Estatuts pel Ministeri de la Governació (Direcció General de Política Interior, Servei d’Associacions, amb el n. 2067.
Feia 24 anys que la banda funcionava sense cap compromís escrit, des del 28 de juny de 1946 que s’extingí l’últim contracte de quatre anys, i no es renovava per no perdre músics.
“Esta Direcció General, per delegació de l’Excel·lentíssim Ministre, ha tingut a bé reconéixer la licitud i determinació dels fins de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar. Madrid, 3 de juny de 1976.”
Invitada la banda a la III Assemblea de Gandia, en juny de 1971, la junta directiva decidí assistir per a conéixer personalment la Federació. A la ciutat ducal es desplaçaren el president de la banda Leopoldo Vidal Plaça, el secretari Agustí Roig Barrios i el vocal José Gimeno Montalvá; aquest prestà per al viatge el seu vehicle. La impressió rebuda fou molt positiva i tornaren els tres encara més convençuts de la conveniència de l’ingrés de la banda en la Federació.
Agustí Roig Barrios Cronista Oficial Ex-secretari de la Societat Musical
De nou s’entropessà amb la mateixa apatia d’un reduït grup de músics i hagueren de passar altres tres anys fins que per influència de les notícies favorables d’altres bandes,
6
REVISTA DE LA
societat musical
1975-2000 25 ANYS DE SOCIETAT MUSICAL PRESIDENTS
DOMINGO AÑÓ CLERIES 1990
VICENT ESTEVE BOU 1975-1990
FRANCISCO GIMENO ASENSI 1992-2000
VICENTE SEGURA 1990-1992 7
REVISTA DE LA
societat musical
1975-2000 25 ANYS DE SOCIETAT MUSICAL DIRECTORS (i 3): FRANCESC ZACARES FORT Està al front de la nostra banda des de setembre de 1995, i professor de la nostra escola des de 19 Nascut a Albal en 1962, inicià els seus estudis en la Banda Joventut Musical. Al Conservatori Superior de Música de València es titulà en Trombó, Harmonia, Contrapunt i Fuga, Direcció d’Orquestra i Cors, Composició i Instrumentació, i Musicologia; amb els professors: J. Vidal, L. Blanes, M. Galduf, A. Blanquer, entre altres. Ha assistit a cursos impartits pels mestres Garcia Asensio, Cervera i Cober. En 1986, guanya el Premi d’Honor del Conservatori Superior de Música de València en l’especialitat d’Harmonia i Melodia Acompanyada. Ha dirigit la Unió de Pescadors del Cabanyal, Societat Musical de Torís, Primitiva de Paiporta i Santa Cecília de Sedaví, obtenint primers premis en el Certamen de la Diputació de València (1993 i 1994), Certamen de la Comunitat Valenciana (1994), Certamen de Cullera (1993) i Certamen de València (1993). A més ha dirigit conjunts instrumentals i altres bandes valencianes, així com la Banda del Conservatori de Les Palmes de Gran Canària. Ha impartit les assignatures d’Harmonia i Formes Musicals als conservatoris: Superior de Música de València; Cullera; Vall d’Uixó i Carcaixent. En l’actualitat és professor d’Harmonia i Anàlisi al Conservatori Professional de València. La seua composició Caribdis, va ser estrenada per la nostra banda en el Certamen de València (Secció d’Honor) en 1994. La seua obra Díptic Simfónic va rebre el Primer Premi del Certamen Internacional de
1-4-2000, Auditori Municipal: Gravació de «Abstraccions Eufòniques», obra premiada en Musicat 99 amb el primer premi de composició per a dolçaina i banda.
Composició de la Fundació Mundial de Música de Kerkrade en 1995 i obra obligada en el Certamen Mundial de Bandes de 1997 dins de la secció de concert. Altres obres interpretades per la nostra banda son: “Iocundum” (obra obligada en e! Certamen de València de 1991); “Exegesis” (col·lecció RETROBEM LA NOSTRA MUSICA, Diputació de València, 1996). De les seues composicions per a orquestra destacarem “Anacreon” (1998), estrenada per la nostra Orquestra de Cambra en el seu 10é aniversari i “Fuga Suite” (1992) per a orquestra de cambra. La seua obra “Remembrances” (1998), per a quintet de metalls va ser estrenada per Luur Metalls. Entre els seus pasdobles destacar “SANT ROC” (197) dedicat als
8
Festers de Sant Roc, amb els temes populars de les danses (editat per l’editorial Piles); “REX” (1998) pasdoble taurí dedicat a Mariano Clemente; i “UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA DE GUADASSUAR” (1999). Ha compost música per a orquestra, piano sol, harmonitzacions de música popular per a cor mixt, música de cambra, marxes processionals, pasdobles, etc. Les seues composicions han sigut interpretades a Portugal, Anglaterra, França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia, Israel, Holanda, Suècia, Japó, Noruega, Alemanya, Estats Units, Dinamarca, Luxemburg. 10 CDs tenen enregistrades algunes de les seues obres. També ha realitzat orquestracions d’obres pianístiques d’Albéníz,
REVISTA DE LA
societat musical Kabalewsky; a més de transcripcions per a banda d’obres orquestrals de Copland (Rodeo) i de R. Strauss (Till Eulenspíegels Lustige Streiche) que interpretarem com a obra lliure al Certamen d’Altea de 1996. Ha sigut membre del jurat del Certamen Provincial de València (1995), i de la Comunitat Valenciana (1996). Per últim, destacar els últims
premis aconseguits: - 1r. Premi del International Trumpet Guild 1999 Composition Contest (ITG), amb l’obra “Tree portraits for trumpet, mezzo and piano”, organitzat per la George Washington University de Washington DC, Estats Units (1999). - 1r. Premi del 1r. Concurs de Composició per a Dolçaina i Banda de Música «CIUTAT D’ALGEMESÍ»
amb l’obra “Abstracions eufòniques per a dolçaina i banda” (1999). - 1r premi de la primera secció de XXI Concurs Internacional de Composició per a Banda en Corciano (Itàlia) amb l’obra “RESPIGHIANA” (2000).
músics · músics · músics · músics · músics
Joaquín Ferrer Roig En l’actualitat i des de 1991 és professor de saxofon al Conservatori Provincial de Música de León, per oposició, compartint l’activitat docent amb la concertista, com a component del “Duo Creston” (saxofon i piano) i del “Cuarteto de Saxofones de León”, del qual és el seu fundador, havent ofert nombrosos concerts per tota la Comunitat de Castella-Lleó. És professor del curs d’estiu “Ciudad de Astorga” i director de la Banda de Música del Conservatori de Lleó des del curs 1995-1996.
Naix a Guadassuar, iniciant els seus estudis musicals en la Societat Musical i el grau mig de saxofon en el Conservatori Superior de Música de València, amb menció honorífica. Va realitzar nombrosos concerts com a component del “Quartet de Saxofons del Conservatori de València”. Acabà els seus estudis superiors als conservatoris de Sevilla i València. Va exercir com a Professor de la Banda Municipal de Sevilla, a la vegada que realitzava nombrosos concerts com a solista i com a component del “Cuarteto de Saxofones de Sevilla” , del que va ser membre fundador.
Joaquín Ferrer (segon per la dreta), Rafa Polanco, Alfonso Crespo i José Casasús en 1972 quan entraren en la banda. (foto Joaquín Ferrer)
9
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats SETEMBRE-OCTUBRE 2000 &
CONCERT DE L’ORQUESTRA A MÀLAGA. Divendres 6 d’octubre, 20 h., Catedral.
De nou, l’Orquestra estigué acompanyant al cor Cantollano ara a la catedral de Màlaga. Moltíssim públic. El dia següent, el periòdic La Opinión de Màlaga li dedicava les dos pàgines centrals al concert però... no apareixia en cap moment el nom de l’Orquestra. El peu de foto on apareixen els músics el podeu llegir vosaltres mateix; i la crítica també (!!) (pàg. 29). A més, es destacava que “només” haveren sonat dos mòbils al llarg del concert. &
CONCERT 9 D’OCTUBRE. Dissabte 7 d’octubre, 20.45 h., Auditori Municipal.
Com és costum, la celebració del 9 d’octubre passa pel concert de la Banda, enguany amb molt de “sabor” valencià amb composicions descriptives de Giner, López-Chavarri, Adam Ferrero, etc.
Orquesta de cámara. El violín, la viola, el violoncello, el contrabajo y el oboe se pusieron al servicio de la música. (C. CRIADO) (La Opinión de Málaga, 7-10-2000)
LA UNIÓ MUSICAL DE LLÍRIA ORGANITZA LA 2a EDICIÓ DEL CURS DE PREPARACIÓ D’OPOSICIONS A CONSERVATORIS En el quadre de professors Rafael Polanco i Francesc Zacarés A partir del pròxim mes de Gener, als locals de la Unió Musical de Llíria se celebrarà la segona edició del curs de preparació d’oposicions per als que estiguen interessats en accedir als Conservatoris de Música. L’organització del curs està molt il·lusionada, ja que la primera edició celebrada enguany ha segut un èxit amb una elevada participació d’alumnat, uns quaranta, els quals mostraren la seua satisfacció per la formació rebuda. Cada volta més, les oposicions exigeixen als aspirants a professors de Conservatori, a més d’un elevat domini tècnic i artístic de l’instrument, una sòlida formació pedagògica, que permeta als futurs professionals desenvolupar una docencia adequada amb els principis didàctics de la Reforma Educativa. A més de la preparació específica de les oposicions, també es tracta d’aportar una formació al professorat que serà de gran ajuda a tots aquells jovens que s’inicien com a educadors en les nombroses Escoles de Música de la Comunitat Valenciana. Els professors d’este curs son professionals amb una dilatada experiència en el món de l’ensenyament musical que coneixen amb detall les exigències dels tribunals i els problemes més usuals de la funció docent. Els alumnes que se matriculen en estes jornades gaudiran de tots els temaris confeccionats, el que suposa un estalvi
de documentació important. També els continguts dels temaris s’expliquen en les classes per tal de facilitar la seua comprensió. Amb una metodologia participativa i interactiva els assistents disposaran d’alumnes in situ per fer simulacions de classes individuals d’instrument seguits de posteriors debats sobre el desenvolupament d’eixes classes, situacions a que l’opositor s’enfrontarà davant dels tribunals. Aquells alumnes que no puguen assistir a les classes per qualsevol raó, poden comprar els temaris. No oblidem que confeccionar temaris de música es una tasca costosa degut a que, en la majoria dels casos , la informació està en llengua estrangera. També s’ofereix una informació detallada de les convocatòries en les diverses comunitats, i la obertura de borses de treball. Actualment les especialitats del curs son: Flauta, Oboè, Clarinet, Fagot, Saxofon, Trompeta, Trompa, Trombó, Tuba i Piano. El President de la Unió, Josep Vicent Alcaide se mostra il·lusionat amb el projecte, aquesta Societat sempre ha segut capdavantera en moviments de renovació pedagògica musical i espera rebre la confiança de molts jovens interessats. Per a obtenir més informació, podeu dirigir-se a la secretaria de la Unió, al següent telèfon de contacte 962780254.
10
REVISTA DE LA
societat musical
Concert de Santa Cecília dissabte 11 de novembre Auditori Municipal notes al programa CONCERT PER A TROMPETA I BANDA
SIMFONIA N. 5 (FINAL)
Alexander Arutjunjan
Es commemora enguany el 25 aniversari de la mort d’aquest pianista i compositor rus del que la nostra banda ha interpretat algunes obres últimament. Nascut en 1906, en Sant Petersburg, Shostakovich, als onze anys, va compondre una «Simfonia Revolucionària» i una «Marxa fúnebre a la memòria de les víctimes de la revolució», demostrant des de la seua joventut una adhesió total al nou ordre, orgullós de ser un ciutadà de la URSS i de cooperar a la «edificació de la revolució». Cap als anys 30 era considerat un dels principals compositors soviètics, sent marginat i rehabilitat varies vegades al llarg de la seua vida. Va desitjar ser un historiògraf de la seua època (la Setena Simfonia, anomenada «de Leningrad» o 1941 és una vertadera pàgina d’història, amb un gran impuls èpic, reflectint el setge de Leningrad a mans de les tropes nazis
Dimitri Shostakovich
Alexander Arutjunjan, compositor armeni nascut en 1920, va composar en 1950 aquesta obra que és una de les més peculiars i suggerents del repertori concertant per a trompeta. El que li dona una singularitat especial al concert son les melodies i les tècniques d’escriptura musical que provenen de la música popular arménia, transformades pel talent musical del compositor. Encara que es succeeixen diferents temps (Andante, Allegro enérgico, Meno mosso i Allegro), el concert està concebut en un sol moviment amb dos temes principals. Cal destacar dos traços estilístics principals: el seu lirisme expressiu que caracteritza els temps lents (reforçat de vegades per l’ús de la sordina) i el caràcter dinàmic i àgil dels passatges ràpids, en els que es requereix el doble picat. (MB)
i el seu posterior alliberament).
SOLERIANA Carlos Suriñach Compositor nascut en Barcelona en 1915. Estudià en la seua ciutat natal i en Berlín, dirigint l’Orquestra del Liceu en 1943. Amb posterioritat va viure en París i en Nova York. Entre les seues obres podem citar Sinfonía Passacaglia, Obertura flamenca, Tres cantos bereberes, Sinfonia flamenca, Suite española, Feria mágica... La seua estètica oscila entre un tipisme i colorit hispànic i un moderat modernisme. Soleriana, està dedicada al Pare Antonio Soler, compositor espanyol del segle XVIII. En ella Surinach pren com a base el tema del Fandango, i a partir d’ell dissenya set Differentia (variacions) anomenades, modificant l’armonització, el tempo i la instrumentació.
MUSIC FOR MOVIE PICTURE Kees Vlack Compositor holandés. Ha composat gran nombre d’obres per a Banda Simfònica entre les que podem destacar Ciclo de rios, La cordillera de los Andes, Las playas de Rio.
13
REVISTA DE LA
societat musical
INSTRUMENTS DE MÚSICA ANTIGA:
LA CORNETA és aproximadament de dues vuitenes i mitja. L’absència de pavelló, a més de permetre que la utilització dels forats no repercutisca de cap forma en la qualitat de les notes, sembla la responsable més directa del registre moderat i del timbre tan personal, suau i clar al mateix temps, que aconsegueix ser inusualment interessant. La tècnica és difícil des del punt de vista dels nostres dies ja que és un instrument imperfecte si l’hem de contrastar amb les tècniques actuals de fabricació d’instruments, així com amb les possibilitats d’afinació d’aquests. Cada una de les notes ha de trobar-se amb la sola ajuda dels dits, amb tota classe de posicions de forqueta n e c e s s à r i e s , aconseguint el timbre més suau i l’afinació mitjançant un equilibri de pressió tant de l’embocadura com dels dits sobre els forats. La corneta era l’instrument virtuós per excel·lència de finals del Renaixement. Mentre la tècnica de la trompeta estava sent investigada, la corneta estava en ple apogeu del seu desenvolupament. La col·laboració de bandes de sacabutxes i cornetes aconseguirà a més a més el seu més alt nivell d’organització dins de la Venècia de Willaert i sobretot d’Andrea Gabrieli, que serà, per cert, el primer que indique en les seues obres les parts específicament instrumentals. A finals del XVI s’assisteix de forma contínua, quasi diària, a concerts «a cinc» executats únicament per aquests instruments que entraran a formar part de les orquestres d’òpera convertint-se, per exemple, en una part important del «Orfeo»(1607) de Monteverdi.
«...de tots els instruments de vent, el cornetto és el més excel·lent, ja que imita la veu humana millor que els altres» (Girolamo Dalla Casa). «... pareix l’esclat d’un raig de sol, que apareix a l’ombra o entre les tenebres, quan el sent entre les veus a les catedrals o a les capelles» (Marin Marsenne). Si aquest instrument és tan apreciat, és per la seua imitació quasi perfecta de la veu humana. En efecte, els instruments que intenten reemplaçar les veus; deuen doncs trobar un mitjà de seguir el més fidelment possible les inflexions de la veu, i al mateix temps una forma d’articular la frase musical que recorde amb realisme el que es narra, així com les paraules utilitzades en el text. Constructivament la corneta es feia d’una peça de fusta corbada amb ajuda de la calor, dividint-se de forma longitudinal en dues meitats. La part exterior havia de formar una secció hexagonal, de perfil cònic i sense pavelló. Després d’haver portat a terme el buidat de cadascuna de les dues parts es procedia a la unió de nou d’aquestes, que per a una millor conjunció es recobrien amb un drap, fent pressió. Es fa sonar segons el sistema habitual usat en els instruments de metall. L’embocadura té forma de copa i la seua grandària és més bé xicoteta; a més a més és desmuntable excepte en la corneta muda (cornetto mutto), en la que l’embocadura s’introdueix dins del tub, el que sumat a la seua forma marcadament cònica produeix un so molt més velat i suau. Les notes s’obtenen mitjançant forats que es tapen amb els dits a la manera de les flautes de bec. La seua distribució consisteix en sis forats en la part davantera i un en la part posterior que es tapa amb el polze. El seu registre cromàtic
Javi Boïls 14
REVISTA DE LA
societat musical
músics · músics · músics · músics · músics
Qui entrà en la banda fa...? 20 anys
25 anys En 1975 sols va entrar en la banda Antonio Esteve Moya (tuba), al qui podem veure en una foto de 1977.
En 1980, segons les informacions que hem pogut recopilar, entraren en la banda en tres tandes, excepte error o omissió involuntària, les seguents persones: 21 de gener: Rubén Marqués Colomer i Vicente Oliver Domingo (trompetes), Adrián Esteve Colomina (trombó), Juan Luís Gimeno Roig (bombardí), Jesús Osca Ruiz (trompa), Martí Asensi Osca (oboé), Virgílio Camarasa Cléries, M. José Añó Alonso i M. Reyes Gimeno Añó (clarinets) Falles: Xelo Castells Colomina (clarinet) 22 de novembre: Vicente Boïls Sais i Vte. Decoroso Beltrán Roig (saxos) En la fira entraren en la banda 9 xics i xiques, però sols es feren la foto els xics. Proveu a reconéixer-los. (foto Virgilio Camarasa)
Els sis que entraren aquell any acompanyats del mestre Joaquín Vidal. Identifiqueu-los sense ajuda que no han passat molts anys. (Foto Ana Oliver)
10 anys En 1990, segons les informacions que hem pogut recopilar, entraren en la banda, excepte error o omissió involuntària, les seguents persones: Tomás Colomina Remígia (clarinet) Ana Oliver Meseguer (clarinet) Jose Javier Jornet Añó (trompeta) Jose Miguel Bay Royuela (trompeta) Gustavo Canet Peirotén (violoncel) Enrique Cléries (trompa)
15
REVISTA DE LA
societat musical
reCOrds 路 re cords 路 records 路 records BOLETIN DE INFORMACION MUNICIPAL, N. 8 NOVIEMBREDICIEMBRE DE 1980 (Arxiu Biblioteca Municipal)
16
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
··· FITXER ··· Donat que tot el que es publica a la revista queda escrit per a sempre, com una espècie de diari històric, rebérem fa algun temps la sugerència d’anar arxivant i anotant tots els concerts que feia la Banda, tal i com es va fer fa algun temps amb la Banda Jove (n. 9) o l’Orquestra (n. especial). D’eixa forma quedaria constància de tot el que es toca en cada concert.
especificarem l’autor de la composició interpretada, només el títol, i sí altres dades en cas de possible confusió. Tampoc director ni solistes.
Així com en eixos dos casos es va fer una retrospectiva des de la creació de cada agrupació, amb la Banda ho anem a fer any a any donat que hi han molts més concerts i que és remunta molt més enrere. D’aquesta manera podrem aclarir els dubtes de quan es va interpretar tal obra per última vegada. O observar curiositats com des de quan es fa el concert de St. Roc, quants concerts es feien en estiu, des de quan no es canta l’himne de Sta. Cecília en concert, les vegades que s’interpreten les obres que es porten a un certamen, etc.
Comencem la sèrie per 1990, és a dir, ara fa 10 anys. La Banda va acudir al Certamen de València i guanyà per segona vegada en la secció Especial “B” (podeu comprovar les obres que es tocaren mirant els concerts de l’estiu). En el concert d’homenatge a Vicent Esteve es va fer un repàs als 4 certàmens que s’havia acudit fins eixe moment. En el del 6 de juliol, el president de la Diputació ens lliurà una tuba, encara que amb posterioritat va ser substituida per un saxo baríton. Altres “detalls”: que el concert del Crist es feia el dia 6; que el de St. Roc, que portava molts pocs anys realitzant-se, no tenia encara el caràcter festiu que té actualment; que hi havien 2 concerts de Retrobem; i que per primera vegada no es va fer el concert de Setmana Santa (amb peces “adequades”, majoritàriament lentes), i es va substituir pel de Primavera dedicant-lo a quatre solistes i quatre directors.
Ara sols ens falta “fitxar” els concerts de cambra.
−−−−−−−−−−
Cal aclarir algunes coses. Encara que intentarem ser el més estrictes que pugam, hem de tindre en compte que de molts concerts no es fa programa de mà (els d’estiu per exemple) i que en altres es fan modificacions. Tenim dades de persones que han anotat tot açò, però és possible que se’ns passen coses... Per això ens trobarem també dades amb interrogant, les que no sabem cert. De tota manera, si algú detecta algun error, agrairíem que ens ho corregira. Per altra part, i per a estalviar espai, no
JBB
CONCERTS BANDA 1990 Dissabte 3 de març / Patronato, 20 h. / Concert de Primavera Sonatina per a timbals (Tcherepnin) Solo de concurs per a saxo (R. Escobés)
Concert per a trompa nº 3 (Mozart) Concert per a trompeta (Hummel)
Dissabte 19 de maig / Patronato, 20.30 h. / XI Retrobem la Nostra Música El Mercantil Valenciano Coplas de mi tierra Estampas mediterráneas
Batalla imperial Homenatge a Sorolla València
Divendres 15 de juny / Plaça Generalísimo, 22 h. / X Festival de Bandes Commemoració de la Semana de las Fuerzas Armadas Guadasuarense Capricho italiano Homenaje a Sorolla
(MÚSICA DE LA DIVISIÓN DE INFANTERÍA MECANIZADA “MAESTRAZGO nº 3”)
1
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
Divendres 6 de juliol / Frontó del Patronato, 23 h. Guadasuarense En la quinta del sordo Homenatge a Sorolla
En la quinta del sordo
Diumenge 8 de juliol / Plaça, 23 h. Guadasuarense En la quinta del sordo Homenatge a Sorolla
En la quinta del sordo
Divendres 13 de juliol / Plaça de bous (València), 21 h. / Certamen Internacional de Bandes “Ciutat de València” (SOCIETAT ARTÍSTICO MUSICAL de PICASSENT)
En la quinta del sordo Homenatge a Sorolla
(S. M. “SANTA CECILIA” de REQUENA)
Dissabte 28 de juliol / Plaça de (?) (Torrent) / Festival de Bandes (SOCIETAT ARTÍSTICO MUSICAL de PICASSENT)
Guadasuarense Capricho italiano Díptic per a banda
(CÍRCULO CATÓLICO de TORRENT)
Dilluns 6 d’agost / Plaça, 24 h. / Concert del Crist El Mercantil Valenciano La tempranica Capricho italiano
La boda de Luis Alonso Homenatge a Sorolla (2n mov.) Fiesta de las trompetas Guadasuarense
Dijous 16 d’agost / Plaça / Concert de Sant Roc Churumbelerías La tabernera del puerto Las dos comadres Las hijas del Zebedeo
La del manojo de rosas Guadasuarense Fiesta de las trompetas València
Diumenge 25 de novembre / Patronato, 12.30 h. / Homenatge a Vicent Esteve Bou - Concert de Santa Cecília Ateneo Musical Sicània Valencianes (L. Chavarri)
Cosmos Homenatge a Sorolla
Diumenge 2 de desembre / Parc del Baix Camp (La Selva del Camp), 12.30 h. Churumbelerías Sicània Las dos comadres Estampes mediterrànies Valencianes (L. Chavarri) Ciclo de ríos En er mundo Fiesta de las trompetas València
Diumenge 23 de desembre / Patronato 12.30 h. XI Retrobem la Nostra Música La Cañada Valencianes (L. Chavarri) Sicània La canción del olvido Espíritu valenciano València
18
REVISTA DE LA
societat musical
19
REVISTA DE LA
societat musical Levante - EL MERCANTIL VALENCIANO
CULTURA
Dissabte, 30 de setembre de 2000
VALÈNCIA ACULL EL II FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA ANTIGA El dimecres 23 de setembre es va presentar al Club Diario Levante la IIa edició del Festival Internacional de Música, Història i Art, organitzat per l’Associació Cultural comes amb el patrocini de l’Ajuntament de València, la Diputació i la Universitat. Els concerts seran gratuïts, recollint-se les entrades en la Fundació Municipal de Cine, situada al carrer de l’Arquebisbe de València. D’octubre a maig aquest encontre es celebrarà als llocs històrics més emblemàtics de la ciutat de València com l’Almodí, la Llotja, l’església del
Patriarca, la plaça de l’Arquebisbat o el Museu de la Ciutat, acollint un total de deu concerts de música antiga i barroca, interpretats per alguns dels millors especialistes del món. Entre els grups que participen en el Festival i que encara podeu escoltar es troben Alia Música, dirigit per Miguel Sánchez (15 de desembre en la Llotja), Combattimento, dirigit per David Roblou, (19 de gener en la Universitat), la soprano Marta Almajano i el llaudista Juan Carlos
20
Ribera (24 de febrer, Museu de la Ciutat), La Colombina (24 de març a l’Ajuntament), i finalment la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner clourà el festivalel 28 d’abril a l’Almodí. A aquest cicle de concerts l’acompanyen diverses activitats com clases magistrals, exposicions, conferències i la presentació d’un disc de la Capella de Ministrers. Al mateix temps s’anuncia per a la primavera del proper any la celebració del Festival Internacional de Musicologia en la Universitat.
REVISTA DE LA
societat musical Tiiinc el braç com una espasaaaa...
El Fosquibrut
Jooo l’orella molt calentaaaa...
desafinat Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
2000 PREMIS 2000 Es convoca la segona edició dels premis de la Societat Musical de Guadassuar. Es podran presentar propostes i candidatures fins al 15 de desembre. Les propostes podran enviar-se per escrit als responsables de la revista o al despatx del tio Fernando. S’acceptaran propostes divertides ingenioses i fins i tot serioses. El lliurament de premis es realitzarà en el transcurs del sopar del dia 16 de desembre. Esperem les vostres idees!!!
CELEBRACIÓ DEL PRIMER DIVENDRES D’AGOST A BERLÍN. Els nostres amics, corresponsals i lectors en diversos llocs del món es reuniren l’agost passat a Berlín amb motiu del concert que la JONDE celebrava en aquella ciutat i, com no podia ser menys, al coincidir la seua estança en primer divendres es reuniren per a celebrar-ho i brindar per tots. En la foto reconeixereu als components de la JONDE Gustavo Canet i Marta Asensi (violoncellos), Luisa Domingo (arpa) i a Joaquín Osca, fagot en l’Orquestra de Granada, que aprofità les seues vacances a Alemanya per a passar a saludar als seus paisans. (foto Gustavo Canet)
PUBLICITAT
TRANSPORTS DE SEGURETAT
ORIOLA
TRIOMFS ESPORTIUS DE MOISES I RAÚL. Quan ja haviem tancat l’anterior edició de la Revista, arribà a la nostra redacció la foto de la celebració de l’últim (per ara) triomf esportiu de Moisés i no hem pogut resistir el publicar-la. El dubte és el següent: haurem de dedicar un especial als músics d’Albal? En Albal pensen el mateix dels de Guadassuar? Estan en totes parts. En això de que el director de la banda de Guadassuar és d’Albal i el de la banda d’Albal de Guadassuar. Ho estudiarem en profunditat. (foto Julio Roig)
21
ESPECIALITAT EN TRANSPORTS DE DINERS EN LA LÍNIA CATARROJA-ALBALGUADASSUAR NO HO DUBTE, CONFIE EN NOSALTRES. EL NOSTRE LEMA ÉS CLAR I NET.
REVISTA DE LA
societat musical
SARAOS D’ESTIU DE LA SOCIETAT MUSICAL
la hola de la societat musical BODES I NAIXEMENTS NAIXEMENTS. Vicenta Navarro i Rafa Polanco accediren a la paternitat per segona vegada el passat 17 d’octubre. La xiqueta, que al nàixer va pesar 3k 760g es troba en perfectes condicions al igual que la mare. Tant Rafa com Silvia, l’altra filla dels feliços pares, declararen: estem molt contents. La futura música portarà per nom Ariadna. (la foto en la propera revista, que el carret encara no estava revelat) Javi Gimeno i Dolores Calatayud també hauran sigut pares quan la revista arribe a les vostre mans. Informarem amb tot luxe de detalls i tindrem foto de la criatura. Rubén Marqués i Maria Villalba, com no volien ser menys, també van a ser pares pròximament. De moment l’embaràs va molt bé. Seguirem informant.
Hem rebut diverses queixes per la publicació en la revista de les fotos i notícies dels últims combois del la Societat dient: sempre ixen els mateixos a les fotos, volem que conste que nosaltres també estavem. Que conste. La Junta.
BODES. Aurea Fuertes i Bernat Seguí es casen l’any que ve. Tindreu notícies detallades.
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
♣ Recaet a Marta, dels membres de l’Orquestra: Hola
♣ Albal. Esperem que prompte hi haja en la revista una
Marta, com que sabem que llegiràs la revista volem enviarte una forta abraçada que esperem que arribe fins a La Haia, on sabem que estàs estudiant molt. Quan tingues temps ens envies una carta i ens ho contes tot, tot, tot. Et trobem a faltar. Ah! i envia alguna foto.
secció fixa contant les històries d’Albal-Guadassuar, Guadassuar-Albal. A veure si algú s’anima a escriure-la.
♣ Hola Marta, soc Carina i volia enviar-te un parell de
♣ Futbol femení. Davantera centre d’equip femení s’ofereix per a ensenyar a xutar penaltis (i marcar-los). Preus especials a músics (encara que sigues de l’equip contrari).
besets. Abrigat i no passes fred, que m’han dit que per allí refresca molt.
♣ Escola de música. Davant l’allau de fills i filles de
♣ Pregunta: Es pot tocar i moure les orelles al mateix temps? O millor: algun músic mou les orelles mentre toca. I no està trompa.
♣ Oriola, volem la pela. ♣ Plujes. Abans diem que sempre plou quan no hi ha escola. Enguany quan plou no hi ha escola. 22
músics que estan naixent estem estudiant per al proper curs fer un grup de solfeig especial per a bolquers i plorons. A veure si traguem algun Mozart.
♣ Horaris dels assajos. Abans els assajos començaven molt tard, m’entrava son i se m’oblidava anar. Ara comencen massa prompte i no em dona temps a sopar, vore el futbol i fer-me el cafenet al bar i també se m’oblida anar. A veure si canvien l’hora i en posen una que m’acople!!!
REVISTA DE LA
societat musical
23
imatges 1954. Drets: Enrique Villalba, José Esteve, Abelio González i José Oliver. Acatxats: Juan Boïls, Germán Roig, Vicente Ribera i Joaquín Boïl. (foto Juan Boïls)
1956. Joaquín Llopis, Vicent Esteve, José Pascual, Enrique Villalba, José Osca, Salvador Oliver, Juan Boïls. (foto Juan Boïls)
20 de novembre de 1954, Festa de Santa Cecília al musical. Davant: Elias Castells, José Esteve, Enrique Camarasa, José Pascual, Vicent Esteve, Joaquín Llopis, Salvador Oliver, Emrique Villalba, Agustín Roig i Joaquín Domingo. Darrere: Abelio González, Juan Boïls, Carlos Beltrán, Vicent Ribera, Joaquín Boïl, Germán Roig i Joaquín Alabau. El musical estava en aquell temps darrere de l’Ajuntament, a l’actual Biblioteca. (foto Juan Boïls)