REVISTA DE LA
societat musical nĂşmero 11 abril-maig-juny 2000
GUADASSUAR www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista
0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
notícies · notícies · notícies · notícies FESTIVAL D’ORQUESTRES JOVES AL PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA
UNA REVISTA DE TOTS Ja hem arribat al número 11 de la nostra revista. És de suposar que un molts dels 525 exemplars que ixen de la impremta son llegits pels nostres músics, socis i simpatitzants que la reben a casa o passen per ella al Musical. Però ens agradaria que la llista de persones que col·laboren en ella fora superior. Ara anem cap a l’estiu i hi hauran audicions de l’escola, concerts de la banda, de la banda jove, de l’orquestra, passacarrers, danses, processons, sopars, esmorzars... i es faran fotos que podrien publicar-se. I passaran anècdotes que podries portar per escrit. O podries escriure la història del teu instrument. O buscar fotos antigues per casa. O aportar algun retall de periòdic. Per què, és clar que si alguna cosa no eix en la nostra revista, simplement és perquè no ha arribat a les nostres mans la foto, la notícia o el retall de premsa. Si tu també col·labores, la revista serà de veritat de tots.
El proper 19 de juliol la nostra Orquestra de Cambra tornarà a actuar al Palau de la Música de València. Però esta vegada en una ocasió especial: dins el marc del Festival Internacional d’Orquestres Joves que tots els anys es celebra amb la participació de les millors orquestres joves valencianes i estrangeres. En concret la nostra orquestra, compartirà concert amb una altra anglesa. Esperem, com ja és habitual, que trobarnos acompanyats per un bon grapat d’amics i seguidors.
LA BANDA DE MÚSICA GRAVA UN DISC I PARTICIPA EN UN ALTRE Per primera vegada la Banda de Guadassuar ha gravat dos discos compactes. El primer, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Algemesí per a la gravació de l’obra guanyadora del premi de composició per a dolçaina i banda. El segon, patrocinat per l’Ajuntament de Guadassuar, és un disc homenatge al que va ser director de la nostra banda al llarg de més de 35 anys, Virgílio Beltràn Cleries. Per primera vegada els músics de la nostra han conegut l’esforç que suposa una gravació, doncs les anterior ho foren de certàmens i actuacions en directe. (Més informació en pàgs. 3 i 4)
Gravació d’Abstraccions Eufòniques, de Francesc Zacarés, !r premi de composició per a dolçaina i banda Musicat 99, Auditori Municipal, 1 d’abril de 2000. (Foto Salvador Colomer)
REVISTA DE LA
SUMARI
SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR
UNA REVISTA DE TOTS ........................ 2 GRAVACIONS ........................................2 ACTIVITATS .......................................... 3 NOTÍCIES ............................................. 5 20 ANYS D’ESCOLA DE MÚSICA .......... 6 DIRECTORS (1) JOSÉ ROSELL ............. 8 MIGUEL LLOPIS ..............9 RECORDS: ESLAVA ........................... 10 DISCOS .............................................. 11 LLIBRES ............................................. 12 INSTRUMENTS: LA DOLÇAINA ............ 13 RECULL DE PREMSA ......................... 14 FOSQUIBRUT DESAFINAT .................. 16 IMATGES ............................................20
EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília. Carrer Pare Vicent 10. CP 46610. Telèfon 962570719 REDACCIÓ Coordinació: Salvador Colomer Col·laboradors: Juan Bta. Boils, Javi Boils, José Gimeno, Francesc Zacarés, Julio Roig, Ana Oliver, Adelina Boils, Dolores Calatayud, Paco Gimeno, Joaquín Pérez, Vicent Niclòs, Inma Osca, Reyes Gimeno. Edició electrònica: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats FEBRER-MARÇ-ABRIL-MAIG-JUNY 2000 &
CONCERT-FESTIVAL. Diumenge 5 de març, 19.30 h, Auditori Municipal.
&
A la primera part escoltarem l’actuació com a solistes, i acompanyats per la banda, de Víctor Estarelles (Concert per a clarinet en Mi m de Weber) i Paco Gimeno (fill) (Variacions simfòniques per a bombardí i banda, de Curnow), premis final de carrera 1998 i 1999 respectivament. A la segona, la banda de l’Agrupació Artístico-Musical “Santa Bàrbara” de Piles, dirigida pel nostre amic músic Samuel Pérez, en preparació per a la seua participació en el Certamen Provincial de bandes de música.
Una nova experiència per a molts músics va ser gravar l’obra de Paco Zacarés “Abstraccions Eufòniques” primer premi del concurs per a dolçaina i banda del Musicat d’Algemesí de 1999. En realitat la gravació va ser per a banda sense dolçaina, que ho farà a l’estudi. Els altres tres premis del concurs també es gravaren al nostre auditori a càrrec d’altres bandes. &
&
CICLE DE CAMBRA. XVI CONCERT. Dissabte 11 de març, 19.30 h, Auditori Municipal.
VISITA A L’HEMISFÈRIC. València, Dissabte 15 d’abril, 15 h.
D’excursió. Ja feia molt de temps que no s’anava així d’excursió, sense més, sense fer concert, ni passacarrer, vaja sense instruments musicals. Alguns dels que no són tant joves recordaven l’última al maig del 1981 (veure última pàgina) quan es va visitar pel matí la base aèria (militar) de Manises i després tots de paella al sequer de Cardenal. Aquesta segona part de l’acte ja està sent reivindicada i podria reprendre’s la tradició de fer paelles al llarg de l’any. Com en aquella ocasió, anaren grans i menuts, de la banda, de l’orquestra i de l’escola... tots a veure “Fantasia 2000”. Aquesta pel·lícula ha estat creada per Disney, seguint el model de la ja mítica “Fantasia”, però en exclusiva per a sales IMAX i conservant de la original tan sols “L’aprenent de bruixot” de Paul Dukas. Combina
Actuaren el grup de percussió de la Banda Jove i la Jove Orquestra, en la que alguns components actuaren per primera vegada com a solistes. &
GRAVACIÓ DE “ABSTRACCIONS EUFÒNIQUES”. Dissabte 1 d’abril, Auditori Municipal.
CONCERT DE L’ORQUESTRA. Dissabte 25 de març, 19.30 h, Auditori Municipal.
Es tractava de celebrar el 250 aniversari de la mort de J. S. Bach, interpretant dos cantates, una per a soprano i una per a baix, aconseguint que hi haguera clave per a un concert del poble. Com que la “celebració” no incloia ni “picaeta” ni sopar, va acudir molt poc de públic.
Orquestra de Cambra, Lourdes Castells (soprano) 25-3.200, Auditori Municipal. (Foto Salvador Colomer)
3
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats &
CONCERT DE L’ORQUESTRA A CONCA. Dissabte 6 de maig, 20.30 h, Església de S. Esteban.
Una col·laboració més amb el Cor Cantollano per a acompanyar-los en la segona part del concert que ja havíem interpretat en diverses ocasions. Un concert “rellamp” d’anar-tocar-tornar i amb una plantilla molt reduïda de la nostra orquestra. &
Una segona experiència de gravació, mes i mig després de l’altra, ara amb més calor a l’escenari i més esgotadora, 10 hores de treball amb l’instrument a la boca. Encara que les peces eren tècnicament més fàcils que a l’anterior vegada, el treball va ser més dur per la quantitat de música que gravarem: sis pas-dobles i vuit marxes de processó i fúnebres composades per don Virgilio al llarg de la seua vida. La majoria de les peces seran conegudes per la gen més major que segur que les hauran sentides moltíssimes vegades pel carrer quan s’interpretaven més a sovint. En concret els que millor ho passaren foren el fill major de don Virgílio i la dona que ens acompanyaren la primera nit, i un dels músics amb més solera del nostre poble, José Gimeno, que aguantà un grapat d’hores al pati de butaques de l’Auditori. Esperem que el disc tinga èxit.
la música de Beethoven, Shostakovitx, Respighi, Saint Saëns, Elgar, Gershwin i Stravinsky amb els dibuixos animats creats especialment per a l’ocasió. Ha estat en exclusiva per a tota Espanya en l’Hemisfèric de València de gener a abril. Per a l’anecdotari: uns segons abans de començar la projecció tots ja sentats a la sala, li sonà el mòbil a un dels directors de la Banda Jove, era un jove músic (A. A. I.) que li preguntava a quina hora eixien els autobusos per anar a l’Hemisfèric (!!). Els d’anada, és clar. &
GRAVACIÓ DEL CD DE D. VIRGILIO BELTRÀN. 19, 20 i 21 de maig, Auditori Municipal.
CONCERT COMMEMORATIU DEL DIA DE LA MÚSICA VALENCIANA. Diumenge 14 de maig, 12 h, Auditori Municipal.
JBB/SCT
Per segon any consecutiu, celebrarem el concert amb el que totes les Societats Musicals valencianes commemoren l’aprovació de la Llei valenciana de la Música.
Gravació del disc amb composicions de Virgilio Beltrán Cleries. Auditori Municipal, 27 de juny de 2000. (Foto Salvador Colomer)
4
REVISTA DE LA
societat musical
notícies · notícies · notícies · notícies ¾ TRIOMFANT
AUDICIONS DELS ALUMNES DE PIANO DEL CONSERVATORI DE VALÈNCIA “JOAQUÍN RODRIGO”
L’últim cap de setmana de febrer dos músics nostres protagonitzaven dos actuacions estel·lars, Rubén interpretava a Madrid el 2n Concert de Brandenburg, i Ximo fagot a Granada, i amb la seua orquestra, feia el mateix amb un concert per a fagot de Mozart, dos paperetes gens fàcils.
CÀTEDRA DE PIANO DEL PROFESSOR MARIO MONREAL OBRES DE J.S. BACH, CHOPIN, BRAHMS I SCHUMAN 12, 14 I 16 DE JUNY AUDITORI MUNICIPAL DE GUADASSUAR
¾ LLEGIT ALS PERIÒDICS Sense entrar en el tema de la crítica periodística (d’això Rafa Polanco. ens parlarà extensament algun dia), el fet és que hem trobat recentment dins de dos crítiques de concerts de l’Orquestra de València que es destacava amb nom i cognoms el paper de dos músics del nostre poble. En elles només es nomenen eixos dos noms i cap més. El 26 de març diu: ”...bien secundado por los acompañantes, entre ellos y en primer plano Luisa Domingo Sanz, solista de arpa de nuestra orquesta...”. El 2 d’abril: “...A la hora de las citas individuales, en apreciación corroborada por el público el director destacó la labor del solista de trompeta Rubén Marqués...”. Cal dir que el crític en qüestió (diari Levante) no es caracteritza per tirar massa flors a ningú ni per fer crítiques tan positives.
¾ ORQUESTRA DE LA RIBERA El passat 19 de febrer es va presentar al públic en la Casa de Cultura de l’Alcúdia la nova Orquestra Clàssica de la Ribera. Formada amb 24 músics de la comarca, 5 d’ells de Guadassuar, aspira a aconseguir la viabilitat econòmica d’una iniciativa on treballen de moment per amor a l’art. Tene previst buscar el recolzament dels ajuntaments i les mancomunitats de la Ribera Alta i Baixa, així com el patrocini d’empreses de la comarca amb sensibilitat cultural. (LEVANTE, 19-2-2000)
¾ ENSEMBLE MIXTURES
¾ OÏT A LA RÀDIO
Vuit músics de la comarca han format un grup de música de cambra denominat Ensemble Mixtures. Entre ells trobem al nostre company Gustavo Canet (violoncel). Actuaren per primera vegada al Conservatori de Carlet el passat més de març. (LEVANTE, 11-3-2000)
Diumenge 2 d’abril emeteren a Ràdio Clàssica RNE, al programa Plaza Mayor el pas doble Hermanos Falcó i Till Eulenpiegel interpretat per la nostra banda. Formaven part del Certamen d’Altea de 1996. També en la 97.7 el dissabte abans de Falles, dia 11, dedicaren un programa a Paco Zacarés.
¾ TAMBORRADA
¾ BOLERO DE GUADASSUAR
Per primera vegada a Guadassuar i amb motiu del Divendres Sant, a les 15 hores del passat 21 d’abril tingué lloc una Tamborrada en la col·laboraren uns 25 tambors, bombos i caixes de la nostra Societat, de la Confraria de les 7 Paraules i altres a nivell personal. Una Tamborrada és una celebració que es fa en molts pobles i rememora el terratrèmol que hi va haver a Jerusalem en el moment de morir Jesucrist en la creu.
Ens comuniquen que al Col·legi Sant Francesc i patrocinat per l’Ajuntament s’han estat impartint classes per a aprendre a ballar el nostre bolero a càrrec de Paloma Cucarella. Estem segurs que aquesta iniciativa, que permetrà la recuperació d’una peça importantísima del nostre patrimoni cultural, continuarà el proper curs.
¾ JONDE
¾ VETERANS DE LA RIBERA
Gustavo Canet, violoncel·lista de la nostra Orquestra i Banda, ha sigut admès a la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE). Una orquestra de formació en la que actualment estan també Marta Asensi i Paula Marqués. Curiosament els tres són de corda; i els dos anteriors que formaren part també (Luis Osca i Vicent Fuertes). És sorprenent que en els 17 anys de vida d’eixa agrupació hagen passat per ella res més que 12 músics de Guadassuar.
El passat mes de maig actuà en Guadassuar l’Agrupació de Músics Veterans de la Ribera del Xúquer, en la que participen alguns músics del nostre poble, clausurant els actes organitzats per l’Associació de Jubilats. (LEVANTE, 24-5-2000)
¾ EL COLMO DELS COLMOS De tots és sabuda la història del passat certamen d’Altea i el que passà amb la banda de Carlet. Bé. Un dissabte del passat mes de febrer estigueren gravant un disc al nostre auditori; però per si no és prou era el disc de la Diputació que teníem que haver gravat nosaltres i pel que tant lluitarem fent la pilota a uns i altres (concert a Càrcer...), i que finalment no hem gravat. I damunt s’ofenen. I és que qui té padrins i padrins i padrins... JBB/SCT
¾ CERTAMEN DE BANDES Volem felicitar a la Banda de Piles i al seu director Samuel Pérez per l’èxit obtingut en el Certamen Provincial de Bandes de Música 2000. Després d’una gran actuació va obtenir un 3r premi. Tal com va passant el temps es nota la mà de Sam. La banda que guanyà, la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí, tinguerem la oportunitat de escoltar-la en gener al nostre Auditori.
5
REVISTA DE LA
societat musical
ESCOLA DE MÚSICA. CURS 1999-2000 UN POC D’HISTÒRIA titulats de l’escola podien examinar als seus propis alumnes, excepte els cursos de fi de Grau Elemental corresponents a 4t de Solfeig, 1er de Conjunt Vocal i 3r d’instrument, quan els alumnes es desplaçaven al Conservatori per examinar-se. Però el curs 97-98 en que s´ implantà per complet el nou sistema d’ensenyança LOGSE l’escola torna a quedar com un centre privat. Des d’aleshores el principal objectiu de l’escola el de tractar de donar oportunitat a tothom de conèixer més a prop tot allò que ens dona i representa la música. Atenem a tots aquells que volen estudiar música, tant per simple afecció com per a intentar dedicar-se professionalment a ella algun dia. En aquestos moments podem dir que el ventall de possibilitats que oferim des de la nostra escola de música és molt ample, fent que al nostre poble es puga estudiar qualsevol especialitat musical. Actualment impartim 8 cursos distints de llenguatge musical, 2 de cor, 2 d’harmonia, 1 de formes musicals i 17 especialitats d’instrument. En aquest curs han segut inscrits 163 alumnes, atesos per 21 professors, tots ells especialitzats. (DCT)
Aquest any del 2000, l’escola fa vint anys que existeix com a tal. Podriem tirar anys enrere quan hi havia certs músics (d’això parlarem en properes revistes) que ensenyaven a tots aquells que els agradava la música, el poquet o molt que sabien de solfejar i tocar un instrument en el musical vell (on actualment està la Biblioteca Municipal o els anys del Col·legi Sant Francesc. Abans de l’any 1980 no era un centre com a tal, més bé es tractava d’un grup de gent que ajudava als alumnes a preparar-se per anar a examinar-se a València per lliure, de manera que els alumnes eren preparats per realitzar un examen final del curs que es corresponia. El Conservatori de València era a l’edifici de la plaça de San Esteban. Fou el curs 80-81 quan començà a Guadassuar una escola de música amb les característiques necessàries per a ser un centre no oficial reconegut dependent del Conservatori de València, on es matriculaven a tots els alumnes per lliure i cada curs venien al poble professors d’allí a examinar de solfeig i dels diversos instruments. A partir del curs 86-87, començàrem a dependre del Conservatori Mestre Vert de Carcaixent i els professors
ALUMNES MATRICULATS PER ESPECIALITATS
6
REVISTA DE LA
societat musical
20 ANYS DE L’ESCOLA DE MÚSICA José Gimeno
d’assistir a classe de música amb el mateix programa que s’impartia als Conservatoris oficials, examinar-se a final de curs en la pròpia escola, on es traslladava un tribunal d’exàmens procedent del Conservatori Superior de Música de València. Amb això es facilitaven molt les coses, doncs la gent menuda, que era la majoria, no passava a trobar-se en un lloc estrany i amb examinadors amb cara de pocs amics. En l’actualitat ja es compta amb un quadre de vint-i-un professors dels diferents cursos de solfeig i de divuit especialitats instrumentals diferents de vent, corda i percussió, en la responsabilitat dels quals s’ha delegat l’ensenyament excepte l’examen de final de Grau Mig que segueix en mans del tribunal. En aquestos vint anys s’ha aconseguit un dels objectius principals que té tota Escola: preparar gent per al futur. Tots coneguem la cinquantena llarga de companys que hui són professionals de la música, bé com a professors en Orquestres i Bandes de Música, com a docents en Conservatoris, Instituts, Escoles, etc. Hi haurien tants fills de Guadassuar vivint de la música de no haver estat l’Escola de Música al seu abast? Al meu entendre crec que no. Estic quasi segur que la realitat actual no s’hauria donat. I açò és molt fàcil de justificar: quan existeix un mitjà que està a mà, molta gent l’utilitza; si no ho està les dificultats son majors. I aquesta és la raó que esgrimisc per a justificar la meua opinió. Açò mateix ho podem traslladar a qualsevol tipus d’activitat: si hi ha escola de futbol ixen futbolistes, si existeix escola d’atletisme ixen atletes, el mateix en basquet, frontenis, etc. A Guadassuar, l’Escola de Música ha sigut en molts dels casos com la segona família, en la que s’han generat grups d’amics i a la llarga molts d’ells han format parella. Per l’escola han passat més de mil alumnes (una cinquena part aproximadament dels habitants de Guadassuar) i estic segur que una gran part guardaran un grat record (encara que sempre hi ha alguna excepció: el càstig que el professor em va posar, el dia que em va tirar de classe perquè no parava de parlar, etc.), però quan més lluny ho veus, amb més afecte ho recordes i les estones roïnes solen servir per a divertir-nos contant les nostres malifetes. L’escola, en general, és l’única institució que no deu desaparéixer mai de la nostra societat. Prova d’això ho veiem observant els distints països del nostre planeta: els països pobres són deficitaris en escoles, els països rics solen tindre escoles suficients per a preparar el futur dels seus habitants. En resum, l’escola són els fonaments d’allò què tots volem que siga la nostra societat. Depenent de com construïm els nostres fonaments així de ferm estarà construït el nostre futur i el dels nostres descendents. Si açò ho traslladem a la nostra Societat Musical, el seu futur va a dependre de l’escola que tinga i el dia de demà tindrà el nivell que l’escola li haja donat. L’Escola de Música deu ser com la flama que ha de romandre sempre encesa per a enllumenar el futur de la Societat Musical.
Enguany estem vivint un estat de balanç permanent per allò de la fi del mil·lenni, en un any ple d’anàlisis, commemoracions, aniversaris. S’han estat traient estadístiques i resultats de tot tipus: econòmics, sociològics, humanístics, històrics, culturals, etc.. Doncs bé, anem nosaltres també a fer balanç d’una cosa nostra, l’Escola de Música de Guadassuar en el seu 20é aniversari. Des de xicotets, quan comencem a aprendre, tots assistim a una escola. Però, què entenem per escola? Escola pot ser: 1.- Un establiment on es dóna la instrucció primària, o qualsevol gènere d’instrucció. 2.- L’ensenyament que es dóna o que s’adquireix. 3.- Conjunt de professors i alumnes d’un mateix ensenyament. 4.- Mètode, estil o gust peculiar de cada mestre per a ensenyar. 5.- Conjunt de caràcters comuns que en literatura i en art distingeixen de les altres les obres d’una època, regió, etc., (escola clàssica, barroca... o escola veneciana, espanyola...). 6.Conjunt de deixebles, seguidors o imitadors d’una persona o de la seua doctrina, art, etc. Nosaltres anem a prendre com a referència els tres primers conceptes, que són els que coneixem habitualment i hem viscut. Com bé recorden tots els habitants de Guadassuar, sempre hi ha hagut una «escola de música», que abans denominàvem escola de solfeig, amb l’objecte que s’anaren adquirint els coneixements necessaris per a, posteriorment, poder aprendre a tocar un instrument. Aquesta escola estava ubicada a l’edifici anterior al que hui és la Biblioteca Municipal. Un lloc que ja és història per als que el recordem entranyablement, un punt de referència geogràfica en la població, un lloc en què anàvem a aprendre, a assajar, a dinar i sopar quan celebràvem la festivitat de la nostra patrona Santa Cecília i alguna que altra vegada a jugar (rebent la corresponent reprimenda). Passada aquesta època i constituïda la Societat Unió Musical Santa Cecília es va passar a crear la que seria la principal secció de la mateixa, sense la que difícilment es podia augurar l’esplèndid present que tenim. Enguany es compleixen vint anys de la fundació de l’actual Escola de Música de la nostra Societat Musical. L’any 1980 i per al curs 80/81 va començar a funcionar a les aules del Col·legi de Sant Francesc. Des de llavors i ininterrompudament fins als nostres dies ha estat funcionant a ple rendiment. I dic a ple rendiment perquè tots els anys han estat eixint alumnes amb el grau elemental acabat per a passar al grau mig. Açò significa que a aquests xics i xiques els agrada la música, ja que aquesta matèria, que no és d’obligat estudi, fa de la seua voluntarietat la principal qualitat per a què l’estudiant l’exercisca amb ganes, implicant que s’obtinguen bons resultats. Quan es va constituir l’Escola de Música la principal intenció era poder tindre al poble una cosa que no estava a l’abast de tots (sobretot pels desplaçaments, en un moment en que no eren tan fàcils), tindre la possibilitat
7
REVISTA DE LA
societat musical
1975-2000 25 ANYS DE SOCIETAT MUSICAL DIRECTORS (1) que havia sigut el director des de l’any 1939, es buscà un nou director per a afrontar aquesta nova etapa. En l’anterior revista férem un repàs als certàmens en els que s’ha participat aquestos 25 anys, en aquesta iniciem una série amb els dos primers directors amb els que tinguérem l’honor de treballar i que continuarem en les revistes de setembre i novembre amb els dos últims.
Encara que indubtablement la història de la nostra Banda de Música es remunta molt més, ara fa 25 anys que la nostra Societat Musical existeix com a tal. En 1975 els músics decidiren formar una Societat que s’integraria dins l’incipient Federació Valenciana de Societats Musicals, deixant de banda la seua vinculació amb l’ajuntament com a Banda Municipal. Es comprà tot l’instrumental nou i, davant la jubilació de Virgilio Beltrán,
JOSÉ ROSELL PONS Va ser director de la nostra banda entre setembre de 1976 i febrer de 1977. Naix a Guadassuar en 1934. Per raons familiars es trasllada a viure a Sumacàrcer on inicia els estudis musicals en la Banda Unió Musical El Xúquer, sota la direcció de Jaime Calafat. Més tard ingressa al Conservatori de Música de València, on cursa els estudis de Solfeig amb el professor José María Gomar, Harmonia, amb M. Teresa Oller, Música de Cambra amb José Roca i Trompa amb Miguel Falomir. Posteriorment es trasllada a Madrid on al Reial Conservatori de Música finalitza els estudis en l’especialitat de Trompa, amb Salvador Norte. En 1959 és contractat com a Trompa solista a l’orquestra Simfònica de Xalapa (Veracruz, Mèxic), realitzant diverses gires per tota la república mexicana, essent membre fundador del Quintet de Vent de la dita orquestra. A partir de 1962 passa a ocupar la plaça d’Ajuda de Solista a l’Orquestra Simfònica Nacional de Mèxic, aprofitant per a perfeccionar els estudis de la Trompa en Sib, sota la direcció del gran professor nord-americà Fred Fox. En 1964, es crea l’Orquestra Simfònica de RTV Espanyola on per concurs oposició obté la plaça de Trompa Solista. Va ser membre fundador del Quintet de Vent de la dita orquestra. Ha realitzades gravacions per a Ràdio Nacional d’Espanya i altres emissores amb obres per a trompa i quintet de vent de diversos compositors. En 1970 pren possessió com a professor numerari de Trompa al Conservatori Superior de Música de València, alternant des de gener de 1971 amb la plaça de trompa
solista en l’Orquestra Municipal de València com a professor interí, càrrec que consolida mitjançant concurs oposició en 1977· Per raons d’incompatibilitat administrativa en 1 9 8 8 decideix deixar l’Orquestra Municipal per a dedicar-se de ple a la docència. En aquest centre ha ocupat els càrrecs directius de Vicesecretari, de Secretari i de Subdirector. Ha actuat com a solista en repetides ocasions amb les orquestres: Simfònica de Madrid, Orquestra Simfònica de RTV Espanyola, Orquestra Clàssica de València, Orquestra Municipal de València, Orquestra Filarmónica de Las Palmas i Orquestra Simfònica de Palma de Mallorca. Ha realitzat diversos cursets pedagògics sobre la trompa.
8
REVISTA DE LA
societat musical
MIGUEL LLOPIS BERNAT Va dirigir la nostra banda de 1977 al 1981. Natural de La Pobla de Vallbona (València), on inicia els seus estudis musicals, prosseguint-los al Conservatori Superior de Música de València, finalitzant la seua carrera en l’especialitat de Saxofon, obtenint el títol Professional. L’any 1966 aconsegueix, per oposició, la plaça de Saxofon Alt Solista en la Banda Municipal de Palma de Mallorca (Balears), càrrec que exerceix fins a 1976. Des de l’any 1976, és professor de la seua especialitat del Conservatori Superior de Música de València. Ha impartit les classes de Saxofon durant els Cursos Internacionals de Música «Ciutat de Cullera», Palma de Mallorca i Sagunt. Així mateix, ha col·laborat com a instrumentista en diverses agrupacions professionals, entre les quals cal destacar: Banda Municipal de València, Orquestra Ciutat de Palma, Orquestra del Conservatori Superior de Música de València i Orquestra Municipal de València. L’any 1985 assisteix al IIn Curs per a directors de Bandes de Música de la Diputació i Ajuntament d’Alacant, sent seleccionat per a dirigir el Concert de clausura amb la Banda Municipal d’Alacant. Ha sigut nomenat membre del tribunal en diverses
oposicions i concursos per a l’especialitat de Saxofon. És autor de dues obres, el llibre titulat «El Saxofón (Método progresivo de iniciación)» i «El Saxofón Clásico» ambdós editats per Unión Musical Española. Ha treballat i col·laborat amb els professors Daniel Deffayet i Jean Marie Londeix, dels Conservatoris de París i Bordeus, respectivament. En 1990 és nomenat Catedràtic numerari de Saxofon per concurs-oposició lliure, càrrec que segueix exercint en l’actualitat. Al camp de la direcció, ha sigut titular de: Corporació Musical de Pobla de Vallbona, Banda Municipal de Pollensa (Balears), Societat Musical d’Algemesí, Unió Musical de Sueca i Centre Musical Paternense de Paterna. Ha obtingut diversos primers premis diferents certàmens com de la Diputació de València (1982, 1992), Cullera (1984), Comunitat Valenciana (1984, 1992), València (1987), Certamen del Mediterrani (1990), Campo de Criptana (Ciudad Real) (1991). En 1993, i per encàrrec de l’excel·lentíssima Diputació de València, gravà el primer CD corresponent a la campanya «Retrobem la nostra Música».
Plantilla de la Banda de Música, presidida per Vicent Esteve i dirigida per Miguel Llopis, a la sala d’assajos del Musical quan estava al lloc on és actualment la Biblioteca Municipal. Corria l’any 1980 i buscant reconeixereu, i potser amb alguna sorpresa, (amb 20 anys menys) unes quantes cares. (Foto arxiu Societat Musical)
9
REVISTA DE LA
societat musical
reCOrds · re cords · records · records I si hi ha una persona que instintivament relacionem amb l’Eslava és a Antonio Noguera, que va estar 15 anys ensenyant als futurs músics amb aquell mètode. Els més majors recordem com durant aquells quinze anys va viure al musical vell (veure foto pàg. 9). Ell recorda com en el moment de fer-se ell càrrec de donar les classes de solfa, solament hi havia un xiquet estudiant música i hagueren de fer una campanya per les escoles per tal de captar-ne uns quants i reactivar la banda. I com era una classe de solfeig en aquell temps? primera classe de solfeig al musical: «a les línies va mi-sol-si-re-fa i als espais fa-la-do-mi; estudia’t la primera lliçó per a la setmana que ve». Es tractava d’anar passant lliçons. En arribar a la 25 del segon volum, que era la primera en clau de fa, et donaven l’instrument i en quant don Virgílio creia que ja estaves en condicions, ja podies anar a l’acadèmia (als assajos de la banda). JBB
Em sona però, què és? Escoltada en versió “xaranga” o solfejada. Fins i tot “Pepe” la interpretava en la seua particular versió amb el no menys peculiar instrument de paper de diari que solia portar. Doncs no és res més que la lliçó 22 de l’Eslava, o millor dit del “Método completo de solfeo” de D. Hilarión Eslava (18071878) escrit el 1846. Davant els nombrosos mètodes pedagògics actuals, sorprén que aquell fora pràcticament l’únic llibre amb el que s’aprenia música (tampoc a les escoles se’n donava). I encara sorprén més que no faça molts anys que s’ha deixat d’utilitzar-se. Els músics actuals amb una edat de 30 anys estudiaren música amb ell, deixant-se d’usar a finals dels anys 70. Era curiós que algunes lliçons les podies trobar, ja avançat el mètode, idèntiques però amb els valors recurtats a la meitat.
10
REVISTA DE LA
societat musical
DISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discos NO COMMENT Spanish Brass “Luur Metalls” Editions BIM-Productions CASCAVELLE Fribourg, Suïssa 1999 Segon disc dels nostres amics de Luur Metalls, grup del que no és necessari fer moltes presentacions doncs ja son ben coneguts. Recordem que està format per Indalecio Bonet (trombó), Juanjo Serna i Carlos Benetó (trompetes), Vicent López (tuba) i el nostre company Manolo Pérez (trompa). Fou enregistrat en l’Auditori Manuel de Falla de Granada en 1998 abans d’una gira per Estats Units i Sudamérica i porta un significatiu títol, el d’una de les peces que interpreten al disc: “No comment”. Al disc podem escoltar dos arranjaments d’obres clàssiques, el Concert en Sol
Menor (BWV 1041) de J.S. Bach i l’Orgia de les Danses Fantàstiques de Joaquín Turina; tres obres composades per a quintet de metalls, la que dona títol al disc No comment, del compositor eslovac Juraj Filas; del búlgar Georgi l. Mintchev, el Concerto Breve II “ContempoRetro” que ells estrenaren; i la Suite Americana n. 1 de l’uruguaià Enrique Crespo. Per últim també interpreten una obra de jazz tradicional, Just A Closer Walk, clàssica en els repertoris dels quintets de metalls i en homenatge a Canadian Brass, famosa agrupació canadenca, pionera en el génere.
FIESTA ESPAÑOLA Banda Simfònica de la Societat Musical d’Alzira PILES, Editorial de Música SA. 1999 Aquest disc ens interessa pel seu contingut al estar inclòs en ell “Sant Roc” , pasdoble que el nostre director Francesc Zacarés va composar sobre motius guadassua-rencs i estrenat per la nostra banda l’any 1997 amb motiu de les festes de Sant Roc i per iniciativa dels festers d’aquell any. L’editorial PILES ha editat aquest disc per a promocionar els pas-dobles i marxes mo-
res que ha editat recentment en la seua col·lecció FIESTA. Entre les composicions que integren el disc, trobem composicions d’autors com Jaime Piles (fundador de l’editorial) amb el pasdoble faller Filo Montoro, Gustavo Pascual (autor de Paquito el Chocolatero) amb Els Berebers, Rafael Talens amb la marxa mora Cora d’Algar, Manuel Galduf, J.V. Mas Quiles, Ataulfo Argenta i altres.
11
REVISTA DE LA
societat musical
llibres · llibres · llibres · llibres DA CAPO MESTRE!, Josep Sanz Biosca. Ed. L’Eixam, Tavernes Blanques (València) 1999 . No us heu preguntat mai quina és l’essència del músic de banda? No heu tingut mai la benaurança diafragmàtica intercostal que s’esdevé després d’haver bufat a gust en el compàs errat? No has sentit mai que estàs enmig dels altres, els altres enmig teu, tots harmonitzats fent intercanvi de manera fantàstica? I moltes nits, estant tocant bé, seguint al mestre, matisant, escoltant-nos els uns als altres, i de colp catacroc! Voleu saber d’algunes «nits d’assig on alguns músics, pels seus pecats, tenen els genolls pelats»? Da capo, mestre! és la primera i filharmònica novela de Josep Sanz Biosca, músic (diuen) i professor de solfa, que segons diu al llibre, ha tocat la trompa, els timbals, la trompeta, el piano, l’orgue, i la batuta en bandes, orquestres i orquestrines. Dedica la seua obra als músics d’unes catorze bandes de diferents categories. Vicent Estrems, mestre de banda, porta (és un dir) La Vella Unió del poble de Montrepòs Florit, de l’Horta de Meninfot, «quan pujava al pòdium de fusta corcada cada dimarts i divendres (...), sol·licitava silenci i enlairava la batuta donant-hi el colp d’entrada, sentia als ronyons com si alçara del sòl La Vella Unió tota sencera»... «Estrems, doncs, solet dalt la tarima (...) sembla un ocell barbut recol·locant-se les ulleres tot senyorejant l’espai». «Els músics abraçaven calorosament els instruments com si, transtornats, volgueren socarrar-los després de conviure amb ells durant tota la setmana, i ignorar-los... Hi havia tabolls, benintencionats a mort entre els que no disposaven d’instruments en condicions, o no en sabien més, o no tenien el do, ni el temps, el sentiment, o la destresa, que s’entestaven com xiquets complidors en obeir la particel·la fins a perdre l’instint i el pols». «Egmont compartia l’assaig nocturn amb un repasset de dalt a baix d’un pas-doble, sense divergències estèticodomèstiques greus. I, per favor, en aqueixa matèria a La Vella Unió no se li’n podia demanar més. A l’arxiu de la societat..., hi havia els millors pas-dobles del repertori universal: toreros..., d’aire gallec, madrileny, canari... Però al damunt de tot estava allò que en deien el pas-doble meninfotenc “de sempre” en les diverses branques característiques del país: dianers, fallers..., de certamen, de concert...» ... «Què còrrega l’alé de l’artista pels nostres cors. No som de mata morta, veritat?... Per contra, anar a destemps,
maltractar harmonies, i aquell maleït mal inveterat de no escoltar-se, ... com els saxofons, sonant com joves bestioles d’aiguardentosa veu... O tubes i bombardins sonant amb embranzides violentes juntament amb trambons i percussió. Els saxofonistes s’havien d’aguantar tothora les ganes de tocar a gust, de llançar a l’espai el so calent, vibrant, salvatgí que guardaven al sarró». «(La junta) es posava a recordar-li part de les seues obligacions “obligatòries”: el repartiment equitatiu d’instruments als educands, la programació i organització de concerts i festivals de bandes, la preparació de lliurament de premis i diplomes a l’escola, el calendari d’actuacions a la vista en festes, passacarrers i processons, etc. així com estudiar la més que probable participació de La Vella Unió en el Certamen Internacional de la Fira de Juliol de Meninfot City». I el que vullga pot acabar-la de llegir aquest estiu.
SCT 12
REVISTA DE LA
societat musical
instruments · instruments · instruments
LA DOLÇAINA La dolçaina és l’instrument propi de la música tradicional valenciana que pertany a la família dels oboès. Té unes dimensions reduïdes i una construcció cònica que junt a una gran campana Ii dóna una gran potència sonora. El domini de l’afinació es basa en un sistema de 8 orificis sense claus annexes combinat amb una controlada pressió de I’aire i de l’embocadura. L’extensió real és del LA 4 fins el Ml 5, encara que es pot aconseguir amb gran dificultat un FA# 5. Al ser un instrument transpositor, la seua música s’escriu en Sol, essent la nota més baixa el RE situat sota la primera línia del pentagrama en clau de Sol, i la nota més alta el LA situat en la primera línia addicional dalt del pentagrama. L’àmbit de la dolçaina es divideix en dos registres diferenciats pel timbre i per la manera en què es produeixen: 1. Registre mitjà. So natural. És el més fàcil i descansat, i compren la primera octava, és a dir, de Re greu fins a Re agut. 2. Registre agut. Harmònics per pressió. És el més difícil i cansat i compren del Mi agut fins al La agut. La dolçaina no va ser construïda per a ser un instrument cromàtic, però en l’actualitat es pot aconseguir. Tonalitats. Les més utilitzades són Sol Major, Re Major i mi menor. De certa dificultat ens trobem amb la tonalitat de Do major i la resta de tonalitats són difícils o molt difícils.
Alteracions: Son fàcils, de sonoritat clara i potent: Do# i Re# de la primera octava. La resta son considerades més difícils. Dinàmica. El so natural de la dolçaina és de gran potència sonora i de difícil manipulació, així que tocar naturalment implica tocar el més fort possible. Ara bé, en les tècniques actuals podem jugar amb el volum, però de manera limitada. Es pot fer un mf, tal vegada un mp, però no es pot passar ràpidament a un piano perquè dificultaria enormement l’afinació i seria extremadament cansat. Articulació. La dicció de les notes es produeix amb l’atac de la llengua sobre la canya, si la velocitat és molt elevada cal utilitzar combinacions de lligats, ja que no es pot fer doble articulació. Resistència. La dolçaina és un instrument en el qual Ia fatiga física i psicològica de l’intèrpret apareix ràpidament, molt més que amb els instruments de la família del metall. Al ser un instrument curt té poca resistència al pas de l’aire i demana una gran quantitat per a la producció del so. A més, la doble canya que utilitza és de les més grans i dures de la família i cal fer molta pressió sobre ella per a poder manipular el so.
Xavier Ricart i Peris, Professor de dolçaina del Conservatori “Jose Iturbi” de València.
13
REVISTA DE LA
societat musical
RECULL DE PREMSA · recull de premsa LEVANTE, 3-9-1999
LA PARTITURA VISUAL El conservatori de Carcaixent incorpora l’ordinador a la música CAROLINA BORREDÀ, CARCAIXENT
Conselleria d’Educació aquesta assignatura. L’interès dels joves músics per endinsar-se en aquest nou camp ha quedat patent a l’hora d’elegir aquesta assignatura. De fet en aquest curs aquesta assignatura és la que rnés acceptació ha tingut entre els alumnes de tercer cicle de grau mig. Al llarg de l’estiu s’han portat a terme les obres d’adequació de l’aula d’informàtica perquè estiguera tot a punt a l’iniciar-se el nou curs. De moment, el centre ha comprat sis ordinadors per a posar en marxa aquesta assignatura durant aquest curs. No obstant això, el director del conservatori, Javier Costa, va avançar que aquest centre de grau mig de LOGSE va a continuar en els pròxims anys invertint per a poder ampliar aquesta aula d’informàtica, ja que és la il·lusió de la direcció el crear un laboratori de música electroacústica. En definitiva, aquesta xicoteta aula és l’embrió del què en un futur pot ser un centre d’estudis que tracte el so de forma creativa.
Les noves tecnologies s’imposen en tots els àmbits de la vida humana, fins i tot en un món tan particular com és el de la música. El conservatori de música Mestre Vert de Carcaixent és un dels primers de la Comunitat Valenciana a incorporar al seu programa d’estudis la informàtica com a assignatura optativa. El centre ha habilitat aquest curs una aula d’ordinadors amb la finalitat d’iniciar una sèrie de programes informàtics d’escriptura musical. El conservatori pretén que els alumnes aprenguen les ultimes tendències que existeixen a l’hora de compondre música. «Van a aprendre a transcriure partitures a l’ordinador, encara que més endavant es podran fer més coses», segons va comentar el cap d’estudis del conservatori, Juan Ignacio Barrachina. Una enquesta entre l’alumnat del centre va ser el que va propiciar que la direcció del conservatori sol·licitara a la EL PAIS, 18-3-1998
«Un músic ha de conèixer l’ordinador tant com la fuga i el contrapunt» Pierre Boulez, compositor i director d’orquestra. JESÚS RUIZ MANTILLÁ, Madrid Pierre Boulez (Montbrison, França, 1925) mai no va voler ser una estrela. Sols va pretendre revolucionar la música del segle XX. Ara declara no haver-ho aconseguit del tot. «Mai s’aconsegueix, sempre cal començar de nou», diu, però u té la impressió que si un personatge com ell, ara tranquil, afable, parsimoniós i simpàtic, no ho ha arribat a veure en la seua totalitat, sí que ha degut tocar-ho amb la punta dels dits. No obstant això, del que sí que pot presumir és de ser una de les figures clau i de referència en la música contemporània. Diu que les batutes són «com els bastons per a caminar». «I jo encara no necessite una cosa així, tinc les mans perfectament», afig. Amb 73 anys a l’esquena se sent com un xaval. Ha portat a cap els seus treballs en l’Institut de Recherche et Coordination Acoustique-Musique, més conegut com IRCAM, en el que Boulez duria a cap el seu somni d’investigar per a la posteritat la música i les seues possibilitats. Allí ha desenvolupat el músic els seus treballs més arriscats com a compositor i director, com barrejar instruments clàssics amb computadores. «Un músic ha de conèixer les posibilidades que ofereixen els ordinadors tant com saber el que és la fuga i el contrapunt», assegura. Té fe en el què fa i creu que en el futur el que es
considere música clàssica del segle XX siga una cosa que estiga relacionada amb el pop, el jazz o altres músiques. Aposta per una generació que ja té molts músics als altars, com Webern, Schönberg, o Stockhausen, company d’estudis en la seua joventut amb Oliver Messiaen en Paris; anys que van ser fonamentals per a la seua evolució com a compositor, quan proposava destruir l’Òpera de París com el més incendiari dels surrealistes. Boulez estableix paral·lelismes i diferències entre la música i la pintura contemporànies. «Un quadre es veu un moment i si no t’agrada te’n vas al següent, però en un concert és més difícil aguantar una peça sencera, costa més anar-se’n i la gent pot avorrir-se o sentir-se presonera». A més a més, per a Boulez la pintura s’aprecia més perquè té un valor enorme, per un quadre es paguen molts diners, mentre que la música no es pot comprar, la música està en l’aire. Es pot arribar a pagar molt per una partitura de Stravinski, és veritat, però mai tant com es paga per un quadre. Tot això fa que la gent la valore i l’entenga menys». Boulez, ara dirigeix d’encàrrec a les orquestres que més li abelleixen i ha estat al front de les millors del món, dedica més temps a compondre en l’actualitat. «Ara estic fent una obra per a tres pianos, tres arpes i tres percussions».
14
REVISTA DE LA
societat musical LAS PROVINCIAS / Diario de La Ribera, 26 de marzo de 2000 LEVANTE, 19 de abril de 2000
Algemes铆 premia a los ganadores de Musicat con la edici贸n de un CD
LEVANTE, 21 de gener de 2000
15
REVISTA DE LA
societat musical Ni Nacho Duato ni Joaquín Cortés,
El Fosquibrut desafinat
les xiques de la banda ballaren de lo més. (Popó)
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
L’EFECTE 2000 HA ARRIBAT A LA BANDA!!! PERQUÈ: Ì Ara podem fumar en les cavalcades, però quan no ens veuen les mares. Ì Si tenim fred estem exempts d’assistir a les processons, si fa calor també i si no tenim ganes d’anar també. Ì Una processó vista des de qualsevol cantó te una altra perspectiva: és més bonica. Ì L’esmorzar del dia de Sant Vicent pot ser a cal presi o on tu vulgues. Ì El sopar de Santa Cecília és imprescindible per a considerarse músic. Altres actes no.
Ì Tenim una nova tecnologia en l’uniforme: el mòbil. Ì Pots continuar considerant-te músic assistint als assajos sols els primers divendres de mes (que no hi ha). Ì Un solo en qualsevol concert equival a no anar als assajos uns quants mesos. Ì Es poden ajornar els assajos sempre que el València jugue els dimarts. Ì Ah! I si penses deixar-te la Banda, l’últim acte oficial al que cal assistir és un sopar. Per a despedir-te.
ATENCIÓ!!! Si tens algún d’aquestos simptomes ENHORABONA!!!. Estàs infectat per l’efecte 2000. Si açò és el que buscabes ves amb compte: allunyat de la resta de músics per una temporada. Aquest efecte te consequències nocives per a la teua salut. Si pel contrari açò no t’ha agradat massa i penses que has de canviar, ves a ca Oriola, no toques el timbre, seu-te al banquet i recapacita: m’agrada estar a la Banda? Realment vull ser músic? Esperem que la teua resposta siga positiva, així gaudirem tots d’una bona “Harmonia musical”.
La Dedé Dátil
ENTRADES HEMISFÈRIC Tenim encara catorze entrades per a visitar l’Hemisfèric de València i poder veure la pel·lícula Fantasia 2000 . Si eres una de les catorze persones que t’apuntares i no vingueres, i que no avisares de que no anaves a vindre, pots passar pel musical a per ella i guardar-la de record.
16
REVISTA DE LA
societat musical
FALLES, XIQUES I NINOTS Decimetes de Sant Josep 2000
Què què? Les xiques ja anem a tocar i sols ens fan falta cinc xics d’Ontinyent i un de Guadassuar. (Oscar) Per fi han acabat les falles, i les xiques de la banda, a Ontinyent a buscar músics anaren perquè en Guadassuar, xics no en quedaren. (Anònim) Qué passa!! Què cadascú no fa el que vol? Les xiques han triomfat i tanta amistat s’ha quedat que fins i tot el primer divendres xiques i fallers ens hem ajuntat. (Xerxio) (Fotos: Adelina Boils)
EL CABINISTA
I no sols ha sigut tocar, també ha sigut beure, menjar i ballar fins a rebentar. (La castellana) Amb molta il·lusió començàrem I amb l’ajuda d’alguna gent comptarem. (La comissió) “Rúbies” i morenes anàvem, totes ben camuflades, i en la cavalcada de Xiques-Martini triomfàrem. (La de la franxa) Els plats pesaven, els braços es cansaven, però en cap moment el ritme deixaren. (Va Xim) Una falla de trellat, uns fallers amb molta diversitat i una xaranga de qualitat. (La afònica) Amb moltes ganes començàrem, i després de Sant Josep quasi ens ingressaren. (Josep)
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
♣ Augment de plantilla. En hem assabentat de que Dolores i Javi per una banda i Rafa i Vicen per altra, estan en camí de portar al món nous musiquets o musiquetes. Enhorabona!
♣ Aclariment a la pregunta respecte a la Banda
♣ Boletin Oficial del Estado. La relació de municipis afectats per les pluges torrencials de gener de 1999 publicada al BOE està plena de perles i equivocacions en el nom dels pobles: Vilamarrxant (Vilamarxant), La Nupcia (La Nucia), Taberna (Tavernes), Albalar (Albalat) dels Sorells, Gofdelleta (Godelleta), Vinalasa (Vinalesa), Bétara (Bétera), Ares del Maestro, Guadasur... (LEVANTE, 9-4-2000)
♣ Fals Fondo Fairi: Els fals Fondo Fairi ens ha enviat
♣ Gravacions. Empresa discogràfica busca músics que
♣ Coordinador de Revista de Societat Musical reclama de nou que a ell no li ha arribat encara la samarreta de l’any passat.
d’Albal: De tots son conegudes les estretes relacions que hi ha últimament entre les dos bandes. Cal dir que alguns en particular tenen més relacions i més estretes. una queixa per escrit per a reivindicar l’actuació del dia del Crist de l’any passat. Pareix ser que n’estan preparant una bona per a enguany.
♣ Ximo de la noche: vol aclarir que les faltes successives als assajos dels dimarts son una excepció.
estiguen disposats a gravar un disc en un auditori amb altes temperatures i sense que funcione l’aire condicionat. Seran deu hores de gravació com a mínim i es dotarà a cada músic d’una bonica botella d’aigua mineral. Interessats apuntar-se a l’Ajuntament.
♣ Misteri descobert. Crec que he descobert el misteri de l’anterior revista en quan al nom que li havien posat al nostre poble al cartell del Ravalet, Guadassvar. En realitat han sigut els músics d’Albal que en això que sempre estan ací de festa li volgueren dir Guadas-bar.
♣ Pregunta important: És veritat que els músics de la
♣ Missatge des de París. El València CF vol agrair als
Banda d’Albal li han demanat al seu director que no hi haja assaig els primers divendres de mes per poder vindre a sopar a Guadassuar?
músics de Guadassuar el recolzament rebut per tots ells en lluir el color taronja de les seues camisetes contínuament.
17
REVISTA DE LA
societat musical
la hola
LES FOTOS MÉS ESPERADESDE LA BODA!!!
de la societat musical
Ja es pensaven que no apareixerien, però ací estan les fotos més esperades del segle. A l’esquerra podeu observar en primer lloc la prova de la resignació amb que Juamba i Sabina afrontaren aquell dia i la prova de que pujaren dalt de la cadira, encara que com que el bes va ser tan ràpid, la càmera no va tindre temps de captar-lo. A la dreta teniu a la “Inestable Agrupació per a Bodes” de Guadassuar i als testimonis de tan important dia. Encara que amb sis mesos de retard, volem desitjar-vos que sigueu molt feliços!!!!
Ha arribat a la redacció de RSM una foto del sopar i lliurament de premis que celebrarem el passat més de desembre en la que podem apreciar a una part ben representativa del Fondo Fairy festejant la consecució del premi «Suavemente bésame». Es nota que s’ho passaren d’allò més bé. Esperem poder repetir-ho.
El passat 12 de desembre va ser batejada Neus Pérez Polanco. Per exprés desig del padrí (Rafa) i de Ximo publiquem la foto en la que podem apreciar a alguns dels músics que acudiren al reclam del menjar i el beure. Li desitgem molta felicitat a Neus i esperem veure-la pel Musical algun dia. (Foto: Colo)
(Foto: Adelina Boils)
18
REVISTA DE LA
societat musical
HISTÒRIES HISTÒRIES DEL DEL PARE PARE VICENT VICENT 10 10 AVI AVI
Paco, pense que els xavals porten un temps amb algún JOC entre mans.
i que és el que t'ha fet sospitar això, Paco?
que cada setmana que pasa deixa de venir algú. i no tindràs idea de com es diu el famós JOC?
CREC QUE ES DIU
"ENSAYO"
racó dels acudits Abans del concert en l’auditori municipal un espectador: - Es pot saber per quina raó venen hui tots els músics amb ulleres fosques? - És que la majoria de les obres les toquen en clau de sol. LEVANTE (10-1-2000) Ramonet, el fill de Ramon el barber, toca el bombardí en la banda del poble. Totes les vesprades assaja en sa casa. Tornant del conservatori perd I’instrument de vent sense explicar-se com. A l’endemà, s’escolta un pregó: «Es fa saber que la persona que trobe l’instrument del fill del barber, guanyarà una gratificació de 10.000 pessetes! Ramon, el barber.» Als deu minuts, s’escolta un altre pregó: «Es fa saber que la persona que trobe l’instrument i no el torne, guanyarà una gratificació de 20.000 pessetes! El veïnat de Ramon, el barber.» LEVANTE 13-2-2000 Una jove molt alegre, abans d’una operació d’apendicitis, li pregunta al metge: - Després de l’operació podré tocar la guitarra? - Sí dona, ja ho crec que sí. - Què bé, perquè a hores d’ara no tinc ni idea de tocar-la! LEVANTE 19-5-2000 Llorenç Giménez
19
imatges paella fallera, maig 1981 Fa uns anys, quan tots els músics anàvem a tocar a falles, existia la costum de fer una paella un temps desprès d’acabada la festa per a passar un dia de festa i comboi. Acudien un bon grapat de músics, d’alumnes de l’escola i de col·laboradors que ajudaven a cuinar les paelles i a menjar-se-les, evidentment. A les fotos podeu trobar en uns quants anys menys a Paco Gimeno fent les paelles, a Samuel Pérez aguaitant, a Rubén Marqués, a Reyes Gimeno, al tio Fernando Boils, al tio Joaquín Gimeno, a M. José Fuertes i a molts altres que en aquell temps freqüentaven la nostra companyia. (Fotos José Gimeno)