REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR
número 10 gener-febrer-març 2000
www.usuarios.iponet.es/enric/musica/revista
ORQUESTRA DE GUADASSUAR COR CANTOLLANO ESGLÉSIA DE SAN JERÓNIMO EL REAL MADRID, 20-10-1999
0 euros
REVISTA DE LA
societat musical
notícies · notícies · notícies · notícies ¾ MOISÉS BOILS, SUBCAMPIÓ DEL MÓN SUB-22 DE FRONTÓ
¾ ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS DE LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA
El passat 4 de desembre el nostre company Moisés Boils, jugador del Club Frontenis Guadassuar Exagom Verd, aconseguí en Buenos Aires (Argentina) el subcampionat del món de frontó de 30 metres en la modalitat de paleta-goma argentina. Participaren els equips d’Espanya, Mèxic, Argentina, França, Uruguai, Cuba, Xile, Perú i Veneçuela. La gran preparació de Moisés el va fer anar eliminant al llarg del campionat, a equips presumptament millors. En la final, amb el seu company Iván Martínez, demostrà la seua categoria front a l’equip argentí, principal favorit. La partida va ser molt igualada, arribant a posar-se per davant amb un 19-20, encara que finalment perderen per un ajustat 25-21. Junt a les medalles de plata en la modalitat de raqueta masculina i d’or en la femenina, son les primeres medalles que una selecció espanyola guanya en l’especialitat. A la seua arribada al poble, va ser rebut per familiars, autoritats veïns del poble i una nodrida representació dels seus amics músics que ho celebraren al Catòlic i l’acompanyaren a casa entre passos dobles. Cal resaltar, que molt a pesar seu, Moises no va poder acompanyar a la banda al certamen d’Altea per estar concentrat amb la selecció nacional en preparació per al mundial. Des de les pàgines de la nostra revista volem donar-li la enhorabona de part de tots els músics i simpatitzants.
El proper divendres 25 de febrer, a les 21’30 en primera convocatòria i a les 22 hores en segona, tindrà lloc al Musical la preceptiva assemblea anual de socis.En ella, com a tema principal, és produirà l’aprovació dels comptes de 1999. Esperem la vostra assistència.
¾ PACO GIMENO, PREMI DE GRAU SUPERIOR El passat més de novembre el nostre company Paco Gimeno, va obtindre un brillant Premi de Grau Superior del Conservatori de València amb el seu instrument preferit que és el bombardí. Aquesta gesta, que cal destacar que l’ha aconseguida als dèsset anys ve a sumar-se al guardó que va aconseguir Victor Estarelles l’any 1998 en la mateixa categoria, però amb el clarinet. Des d’aquestes pàgines volem donar-li la nostra felicitació i animar-lo a seguir treballant en la seua formació musical. I esperem que continue la ratxa amb altres companys. Nicolás Bay (flauta) ha aconseguit una menció honorífica, també de Grau Superior el passat novembre. Per la seua banda, Julio Roig, amb el saxo ha participat en el 4t Concurs de Joves Interprets celebrat a Xàtiva el passat 22 de gener.
REVISTA DE LA
SOCIETAT MUSICAL
ÍNDEX
GUADASSUAR EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília. Carrer Pare Vicent 10. CP 46610. Telèfon 962570719 REDACCIÓ
NOTÍCIES .............................................. 1 ACTIVITATS .......................................... 2 NOTÍCIES .............................................. 7 ALFONS FUENTES ............................ 8 CERTAMENS ........................................ 9 VALÈNCIA I PUCCINI ........................10 DISCOGRAFIA ................................... 11 EL CLARINET .................................... 12 BIBLIOTECA MUNICIPAL ................13 RECULL DE PREMSA ..................... 14 EL FOSQUIBRUT DESAFINAT ........ 17
Coordinació: Salvador Colomer Col·laboradors: Juan Bta. Boils, Javi Boils, Rafa Polanco, Áurea Fuertes, Perfecto Osca, Moisés Boils, Daniel Osca Martín, J. Enric Mut, Ximo Pérez, Salva Oriola, Tere Gomis, Ernesto Colomer, Paco Gimeno, Severiano Camarasa, Bernat Peris, Agustín Roig. Edició electrònica: Enric Garcia. Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí
2
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats NOVEMBRE-DESEMBRE 1999, GENER 2000 &
S’interpretà la Sonata VIII de Biber i, a petició dels organitzadors l’Anacreon de Paco Zacarés que curiosament va resultar l’obra que més agradà al públic de tot el festival. Entre el públic casualment coincidiren tres autors d’èxit dels que hem interpretat en prou ocasions: Talens, Montesinos i Zacarés. Va ser el desé concert de la nostra Orquestra al llarg de 1999, què és diu molt prompte.
PORTADA: CONCERT DE L’ORQUESTRA A MADRID. Església de San Jerònimo el Real, 20 d’octubre de 1999.
Com que a l’anterior revista no teníem encar la foto l’hem col·locada en aquesta com a portada. Els músics i els cantants no apareixen vestits de gala perquè correspon a l’últim assaig moments abans del concert. (Comentari en la revista número 9) &
&
CONCERT DE LA BANDA. Diumenge 7 de novembre, 12 hores. Auditori Municipal.
Hi havia que “fer rodar” les obres que preparàvem per al Certamen d’Altea, i encara que el resultat es veia vindre (o això deien les “males llengües” respecte als premis), es volia que el nostre paper fora el millor possible. Els músics i el públic volien demostrar allò de que l’esperança es l’últim que és perd. &
CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Divendres 19 de novembre, 22’30 hores. Auditori Municipal.
Última actuació oficial abans del Certamen d’Altea per a polir detalls. El públic va suportar de nou un programa ja escoltat i a més repetit per partida doble, pensant que l’esforç serviria per a alguna cosa més que per a anar a fer turisme per la costa. &
Ir FESTIVAL D’ORQUESTRES “CIUTAT DE SUECA”. Diumenge 14 de novembre, 11’30 hores. Centre Bernat i Baldoví, Sueca.
CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA. Dissabte 20 de novembre.
Com es habitual, tinguérem cercavila, missa en l’ermita (amb l’acostumat acompanyament de la Coral ‘Maestro Cuevas’), processó i sopar de cova en casa del president. No ens va faltar quasi de res: el fred, els himnes, la “disco” particular amb els nostres “disjokeys” i per suposat l’acostumada botella de licor internacional, enguany irlandés (ni xinés, ni eivissenc...). Esperem la sorpresa de l’any que ve. Sols va faltar la volteta al Ravalet per a concloure la processó, però feia tant de fred...
Participaren l’Orquestra de l’Ateneu Musical de Cullera dirigida per Frank de Vuyst, l’Orquestra de la Societat Musical de Guadassuar i l’Orquestra “Ciutat de Sueca” dirigida per Voro García. Assistí molta gent del poble, encara que alguns músics estigueren a punt de no arribar. Ir Festival d’Orquestres «Ciutat de Sueca». Actuació de l’Orquestra de Guadassuar. (Foto: perfecto Osca)
3
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats &
XXXIII CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA “VILA D’ALTEA”. Dissabte 28 de novembre, 17’30 h.
Crònica d’una derrota anunciada o d’un esforç sense la recompensa merescuda. 2n premi: Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar. Tant d’esforç per a què? Tres mesos de treball i d’assajos per a no aconseguir més que frustració? Alguns segur que retrauran allò de que ells ja ho havien dit, que ja sabíem tots quin anava a ser el resultat, o que no val la pena anar a cap certamen, ni al d’Altea ni al de València. Però després d’uns dies i ja en gelat cal traure algunes conclusions positives: - sense massa esforç aconseguirem reunir a 100 músics, no com altres, que per a sumar més portaven com a músics, fins i tot als educands, - tornaren pel musical alguns músics que per diverses circumstàncies feia temps que no els vèiem, alguns dels que viuen fora del poble feren l’esforç de desplaçar-se des de molt lluny, músics que per raons professionals no assisteixen amb regularitat, prestaren la seua col·laboració... - sentirem per Ràdio 9 al director de la banda de Carlet dient que sempre havia envejat a la nostra (5-12-99) - veure a la banda de Guadassuar en TVE-2 durant una hora (9-12-99), cosa poc habitual, - sentir-nos acompanyats per eixe públic incondicional, que es va indignar amb el resultat, però l’acceptà amb dignitat, - ens retrobàrem amb don Joaquín Vidal que ens acompanyà en algun assaig, - el nostre director Paco Zacarés ens dedicà un pas doble... I el bon humor, que al cap i a la fi s’ho passarem molt bé després, celebrant que vulguen o no, fòrem els millors. Ara, és el moment de deixar de banda els mals records i plantejar-se nous objectius. Sabem que alguns músics més voldrien haber-nos acompanyat, però per diversos motius no ho pugueren fer. Cal agrair l’esforç realitzat a Paco Zacarés, a la Junta Directiva, als nostres familiars que ens recolzen, i a tots els músics que en major o menor mida, algunes nits s’oblidaren del fred, la pluja, la son i la comoditat de casa: Fotos: Ernesto Colomer
4
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats FLAUTA Bay Royuela, Nicolás Boïls Ibiza, Adelina Calatayud Tomás, Dolores Castells Salom, Carla Gimeno Torres, M. Ángeles Ibiza Masip, Carolina Otero Colomina, Carla Ribera Montañana M. Jesús Sais González, Laura
FLAUTÍ Boïls Ibiza, Juan Bta.
OBOÈ Boils Gimeno, M. Teresa Ribera Boil, M. Teresa Vidal Bay, M. José Vidal García, Leopoldo
CLARINET Añó Montalvá, Gema Bataller Martínez, Silvana Boils Camarena, Agustín Bou Ortega, Màrio Camarasa Baixauli, Elena Camarasa Cléries, Catalina Cléries Díaz, José Colomina Remígia, Tomás Estarelles Camarasa, Víctor Esteve Jornet, Ángela Estarlich Beltrán, Silvia Fuertes Gimeno, Áurea Fuertes Montalvà, M. José Gimeno Añó, José Gimeno Añó, M. Reyes Mancebo Juanes, Irene
Masip Alonso, José Oliver Meseguer, Ana Oriola Requena, Salvador Osca Ferrer, Inmaculada Palau Ibiza, Dora Pérez Ortega, Samuel Rosell Masip, M. Pilar Signes Barberà, Ino
TROMPETA
REQUINT Ribes Villalba, Josep
Boils Ibiza, Javier Ribera Boil, Vicente
CLARINET BAIX
TROMPA
Colomer Torres, Salvador Ibiza Masip, Joaquín
Boils Gimeno, Jose Enrique Castells Canet, Joaquín Fuertes Raga, Joaquín Oliver Villalba, M. Amparo Osca Ruiz, Mário Pérez Ortega, Manuel
Alonso Gimeno, Joaquín Andreu Alapont, Salvador Bay Royuela, Jose Miguel Gimeno Ribes, José Jornet Añó, José Javier Marqués Colomer, Rubén
FLISCORN
FAGOT Alapont Osca, Luis Masip Gimeno, Santiago Oriola Requena, Fernando Osca Pons, Joaquín
TROMBÓ Esteve Andreu, Jorge Osca Añó, Vicente Polanco Olmos, Rafael Sentamans Asensi, Joaquín Villaba Colomer, Enrique
SAXO ALT Alonso Sentamans, Ángel Castells Salom, Eloy Cortés Colomina, M. Pepa García Añó, Daniel Pérez Camarasa, Diego Roig Vidal, Julio
Noguera Alòs, Antonio Pérez Pérez, Vicente
VIOLONCEL Asensi Canet, Marta Asensi Canet, Carina Canet Peirotén, Gustavo García Asensi, Ana Oliver Meseguer, Judit Pérez Pérez, Gema
CONTRABAIX Añó Cleries, Domingo Fuertes Gimeno, Vicente Osca Añó, Perfecto
PERCUSSIÓ Cucarella Montalvá, Lídia Gimeno Colomer, Javier Gimeno Torres, Fina Grau Díaz, Vicent Ortega García, Andrés Osca Gonzálvez, Luis Sentamans Asensi, Bernardo Vidal Vila, Amparo
ABANDERAT
BOMBARDÍ García Ferrer, Enrique Gimeno Torres, Francisco Pérez Ortega, Joaquín
SAXO TENOR Barberá Noguera, Vicente Boils Sais, Vicente Mellado Salom, Carlos Osca Ruiz, Inmaculada
TUBA Alòs Ibiza, Ricardo Asensi Canet, Blai Cortina Barberà, Joaquín Gimeno Asensi, Francisco
SAXO BARÍTON Beltrán Navarro, Joaquín
5
NO FEDERATS Trompa: Boix Sanz, Sergio Trombó: Bonet Manrique, Indalecio Clarinet: Oriola Font, Salvador Saxo alt: Rios Furió, Bernat Corn anglés: Roper, Sarah
REVISTA DE LA
societat musical
activitats · activitats · activitats &
CICLE DE CAMBRA. XIVé CONCERT. Diumenge 12 de desembre, 12 hores. Auditori Municipal.
&
Aquest popular concert, patrocinat per la Cooperativa Agrícola Crist de la Penya, s’ha convertit ja en un acte tradicional del Nadal guadassuarenc. Llàstima que el lloc tinga una capacitat tan reduïda i no càpiga més públic. Enguany gaudirem d’un programa molt variat, amb un trio de metall, un duo de saxos, un grup de metall i clarinets, un altre de corda (que va encantar al públic amb uns encantadors boleros), làmines i bateria, i l’actuació del grup de metalls “Caraba Brass” , amb la brillant presentació com a cantants de dos dels seus components que va “emocionar” al públic assistent.
Actuaren en primer lloc els alumnes de Conjunt Vocal de la nostra Escola de Música dirigits per primera vegada per Lourdes Castells, la nova professora de l’assignatura, que ho va fer passar d’allò més bé i a la que li desitgem molts èxits. En segon lloc es va presentar per primera vegada i amb gran èxit de públic, la Rondalla “Vicente Perales” (més informació a la pàgina 7). Per a tancar el concert actuà ennGrup de Metalls de la Societat Musical que ha adoptat el nom de “Caraba Brass”. &
GALA LÍRICA. CONCERT HOMENATGE ALS SOCIS. Dissabte 17 de desembre, 19’30 hores. Auditori Municipal.
&
Per segon any consecutiu i després de l’èxit de l’any passat tinguérem recital de sarsuela dedicat als socis. Com que la presència de lírica és poc habitual als nostres concerts, el públic va respondre magníficament per a escoltar a tan “especials” cantants. Ah!, i per primera vegada tinguérem un “tenor”. Es va presentar per primera vegada fora dels concerts de preparació del certamen de pas doble que el nostre director Paco Zacarés ens ha dedicat baix el curt títol de “Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar”. Al descans homenatjàrem, en el 60 aniversari de la creació de la Banda Municipal (veure revista anterior), als dos músics sobrevivents de la primera plantilla que consta en les actes de l’Ajuntament: Domingo Añó i Joaquín Gimeno. Com ve sent costum se li lliurà a Salvador Colomer un escut de la Societat pel 25 aniversari de la seua entrada a la banda i es va distingir a José Añó, actual alcalde de Guadassuar, com a soci d’honor. A continuació, en la Sala Rex, tingué lloc el ja també habitual sopar de socis i músics, amb “orquestra” i per primera vegada lliurament de premis als músics. &
CONCERT DE NADAL. Diumenge 26 de desembre, 19’30 hores. Catòlic.
CONCERT DE PERCUSSIÓ. CICLE DE CAMBRA XVé CONCERT. Diumenge 9 de gener, 12 hores. Auditori Municipal.
Javi Gimeno i Luis Osca decidiren aprofitar les vacances de Nadal per a preparar-se un concert “mà a mà”, acompanyats al piano per Olga Peirotén. Va ser una llàstima el poc públic que va assistir, encara que és una bona inicitiva a repetir i a seguir per altres músics de la nostra Societat. &
CONCERT-INTERCANVI DE LA BANDA JOVE. Diumenge 16 de gener, 12 hores. Auditori Municipal.
La Unió Musical L’Horta de Sant Marcel·lí (València) tornà la visita que la Banda Jove els va fer al setembre passat amb motiu de les festes populars d’eixe barri de la ciutat de València, protagonitzant la primera part del concert. Actuà també Julio Roig al saxo, acompanyat al piano per Adolfo García i per últim la nostra Banda Jove. Debutaren com a solistes Joaquín Cortina a la tuba (Bombastic Bombardon) i Jorge Esteve (La Dolorosa). I amb gran èxit de públic.
JBB/SC
FELICICTACIÓ NADALENCA. Dissabte 25 de desembre, 13 hores. Plaça major.
Com tots els anys, la banda de Música va felicitar els Nadals a tot el poble amb la interpretació enguany del pas doble “Luchando” i la Marcha Radetzky i la polca TristchTrastch de Strauss. Desfilarem amb el pas doble Sant Roc del nostre director. Plaça Major, 25 de desembre de 1999
6
REVISTA DE LA
societat musical
notícies · notícies · notícies · notícies ¾ NATALICIS
¾ MARIA PILAR ROSELL I MASIP, REINA DE LA FIRA I FESTES DE SANT VICENT DEL 2000
El 29 de novembre Begoña Martín, esposa del nostre amic Jesús Osca (trompa en la Banda Municipal de Madrid) augmentà la família amb un xiquet al que han posat el nom de Daniel. Salomé, l’altra xiqueta que ja tenien, en declaracions als nostres redactors ha mostrat la seua alegria per contar amb un germanet. Pareix ser que, donats els antecedents familiars, de major serà un gran músic. De moment ja canta molt bé.
Enguany l’honor de ser la reina de la Fira ha recaigut en Maria Pilar Rossell, que toca el clarinet en la banda i en la banda jove. Encara que quan llegiu aquestes pàgines ja hauran passat les festes, volem donar-li la nostra més sincera enhorabona i agrair-li les paraules que ens dedicà al programa de festes.
¾ LUISA DOMINGO EN L’ORQUESTRA DEL FESTIVAL DE BAIREUTH La jove arpista de l’Orquestra de València Luisa Domingo tocarà durant deu setmanes, des de mitjans del pròxim mes de juny fins a final d’agost, en l’Orquestra del Festival de Bayreuth, considerada com una de les més prestigioses del món. La intèrpret formarà part del grup de set arpes que estrenarà una nova tetralogia de Wagner davall la direcció de Giuseppe Sinopoloni. L’artista, de 23 anys, ha sigut seleccionada per a participar en esta iniciativa després de presentar-se el passat mes d’agost a una prova i una entrevista celebrades a Bayreuth. Luisa Domingo es convertirà així en el segon intèrpret espanyol a tocar en aquest conjunt, ja que anteriorment només ho havia aconseguit Ángel Jesús García, actualment concertino de l’Orquestra de Barcelona. Per a la jove guadassuarenca, l’experiència suposarà “passar un període en l’orquestra d’un dels més rellevants teatres d’òpera del món”, van assegurar fonts del Palau de la Música. La trajectoria de Luisa Domingo està avalada per sis premis internacionals obtinguts a Lió, París, Spottorno, Còrdova (Argentina), Indiana i Cincinatti. Als huit anys va iniciar els seus estudis d’arpa, piano i violí en el Conservatori Superior de Música de València. (LEVANTE, 23-11-1999)
¾ CALENDARI PER AL 2000 Per primera vegada la Societat Musical ha editat un calendari en el que apareix la nostra orquestra. Anteriorment en tres ocasions ja havia editat calendaris amb la imatge de la nostra banda, la última l’any 1999. Les quatre fotos que apareixent corresponen al concert que l’Orquestra realitzà al Palau de la Música de València en novembre de 1998. Esperem que haja agradat. Per cert, el dia 9 d’octubre per error apareix en negre, però és festa.
¾ PRESENTACIÓ DE LA RONDALLA “VICENTE PERALES” El diumenge 12 de desembre en un dels concerts amb motiu de Santa Cecília, va realitzar la seua presentació pública una nova agrupació musical: la Rondalla “Vicente Perales”. Aquesta agrupació ha sorgit d’un grup d’amics que després de molts anys, i amb alguns nous companys, han volgut reviure la rondalla que en la seua joventut formaren baix la iniciativa de Vicent Perales, conegut popularment com “Vicentico el ceguet”, motiu pel qual i com a mostra de record i homenatge han decidit posar-li el seu nom. Vicent Perales nasqué a Guadassuar en 1917. Ingressà als vuit anys en la Casa de la Misericòrdia de la Diputació de València on va aprendre Braille, solfeig, piano i guitarra. Al llarg de molts anys fou organista de la parròquia. En 1949 fundà la rondalla “La Armónica” amb un grup de jovens als que ensenyà a tocar la guitarra, el llaüt, la bandúrria i la mandolina. Actuà en diferents ocasions al poble i Ràdio Guadassuar i altres i va obtindre el primer premi en un concurs a Montcada. Va composar “Nit de danses en Guadassuar”, que la rondalla interpretà com a cloenda del concert..
¾ DOMINGO AÑÓ, NOU PRESIDENT DE LA CONFEDERACIÓ DE RELIGIOSOS DE LA COMUNITAT VALENCIANA El provincial dels caputxins Domingo Añó, capellà habitual de les celebracions religioses de la nostra societat, serà al llarg dels tres pròxims anys el nou president de la Confederació de Religiosos de la Comunitat Valenciana, que agrupa a més de 5.000 religiosos. (LEVANTE, 22-11-1999)
7
REVISTA DE LA
societat musical
notícies · notícies · notícies · notícies ¾ CONCERT DE NADAL DE LA CORAL “LLORENÇ RUIZ”
¾ BREUS Velada musical al CAPRI-PUB. Els propietaris del Capri tingueren la feliç iniciativa d’organitzar una velada musical el dia 26 de desembre en la que participaren els nostres amics de Caraba Brass. Certament tingué gran èxit de públic. Esperem que es pugua repetir.
El passat 26 de desembre i per segon any consecutiu la Coral Polifònica “Llorenç Ruiz”, dirigida per Pepe Lluïs Sanchís Camarasa, ens va oferir el seu Concert de Nadal a l’església parroquial del nostre poble. Interpretaren deu nadales tradicionals de diferents parts del món. També va intervindre el seu cor de xiquets.
¾ CONCERT DEL GRUP PERCUSSIÓ “AMORES”
AVI i el corneto. AVI ja comença a fer audicions amb el corneto després de dos anys de estudiar-lo a Toulouse. Ens ha promés escriure’ns una pàgina per a la revista i ens enterarem que és això.
DE
El Messies de Händel. La Schola Cantorum d’Algemesí, dirigida per Diego Ramón Lluch, oferí el passat 30 de gener la seua versió en valencià d’aquesta famosa obra. Com d’habitual, sis components de la orquestra eren de Guadassuar: Pareix ser que repetiran la iniciativa en anys successius.
El passat 11 de desembre en substitució del concert de presentació del disc “Toot Suite” del grup Vesperale que havíem anunciat a l’anterior revista, actuà baix el patrocini del nostre Ajuntament el grup de percussió “Amores”. Aquest grup de percussió fundat en 1989, és un dels més importants d’Espanya en la seua especialitat i han actuat en nombroses ciutats espanyoles, europees i nordamericanes. Han realitzat gravacions tant discogràfiques (Vivencias, 1998) com de ràdio i televisió i en l’actualitat és grup resident al Palau de la Música de València on realitzen anualment un cicle de concerts. Cal destacar la gran col·laboració del nostre amic Lluís Osca. El gran èxit de públic ve justificat per la gran qualitat de les interpretacions que ens oferiren.
La segona de Mahler al Palau. L’últim cap de setmana de gener, el Cor i l’Orquestra de València interpretà al Palau la segona simfonia de Mahler amb huit músics del poble: els dos de plantilla més sis més. Foto a Canal 9. El passat 21 de novembre, per a il·lustrar una notícia de música en el noticiari del migdia de Canal 9 aparegueren les imatges de la nostra participació al certamen de València de l’any 1994. SC/JBB
ALFONS FUENTES UN MESTRE DE CAPELLA A GUADASSUAR AL SEGLE XVII • 15 de març de 1635: «Testes huius rei sunt Ludovicus Perales, scriptor, et Alfonsus Fuentes, magister capellae, universitatis Guadasuar habitatores.» («Testimonis d’açò són Lluís Perales, escrivent, i Alfons Fuentes, mestre de capella, habitants de la Universitat de Guadassuar»). • 15 de juny de 1635: «Presentibus ibidem pro testibus Alfonso Fuentes, magistro capell’ae, et Petro Madramany, agricultore, universitatis de Guadasuar habitatoribus.» («Presents, així mateix, com a testimonis Alfons Fuentes, mestre de capella, i Pere Madramany, llaurador, habitants de la Universitat de Guadassuar»). • 28 d’agost de 1635: «Testes sunt Alfonsus de Fuentes, magister capellae, et Michael Scriva, scriptor, universitatis de Guadasuar habitatores.» («Testimonis són Alfons de Fuentes, mestre de capella, i Miquel Escrivà, escrivent, habitants de la Universitat de Guadassuar»). Ara esperem que algú puga completar aquesta breu notícia amb informació sobre el personatge.
A les funcions litúrgiques de les esglésies més importants no solia fallar mai la presència d’un organista i d’un mestre de capella que s’encarregaven de l’acompanyament musical El mestre de capella era aquell que dirigia l’agrupació musical i que, normalment, en componia també la música que s’interpretava en cada festivitat. Fins ara, només teníem noticies dels organistes de Guadassuar des del segle XVIII, de quan es conserva documentació a l’Arxiu Municipal. Però, ara, hem d’afegir l’existència estable al segle XVII d’un Mestre de Capella, Alfons Fuentes o Alfons de Fuentes, a la parròquia de Guadassuar. El documentem no en la seua faceta de músic, que això no sol passar als papers, sinó actuant com a testimoni de diversos documents públics de l’any 1635 (igual que actuen llauradors, ciutadans, preveres, metges, teixidors, fusters, sastres, moliners, cirurgians, etc.), redactats pel notari de Guadassuar, Valeri Fortuny (A.P.P.V. Protocols Notarials, núm. 13.744). El seu nom ens fa pensar que procedeix d’una àrea castellana.
J. Enric Mut i Ruiz 8
REVISTA DE LA
societat musical
1975-2000. 25 ANYS DE SOCIETAT MUSICAL Participació en Certàmens 1999, 29 de novembre, dissabte. Vila d’Altea, 2n premi. Director: F. Zacarés. Obra obligada: Cosmos, de R. Talens. Obra lliure: Gloses II, d’A. Blanquer. Bandes participants: U.M. de Carlet (1r), l’Artesana de Catarroja (3r), G.
Un de tants referents de la trajectòria de la nostra banda als últims 25 anys, són els certàmens. Possiblement la música no deuria ser una raó per a competir, sabent que sempre hi ha guanyadors i perdedors, i en massa ocasions injustos guanyadors i injustos perdedors (que d’això sabem molt). Però també és cert que l’intens treball que és fa per acudir a un certamen repercuteix en una notable millora de nivell entre altres coses. Les ocasions en que la nostra Banda ha participat en certàmens han segut les següents:
(Cal aclarir que el sistema de puntuació del Certamen de València canvià el 1986. Anteriorment sols es podia donar un primer premi, un segon, etc. si exceptuem el 1985 en que excepcionalment es donaren dos primers premis ‘ex aequo’, deixant-nos amb el 2n i dos pams de nassos. A partir d’aleshores es donen els premis segons la puntuació atorgada, de manera que reben primer premi tots aquells que arriben a determinats punts, aconseguint la Menció d’Honor, la banda de major puntuació. La G indica l’ordre en que actuarem. Entre paréntesi els premis)
1978, 4 de juny, Certamen Regional de Bandes, fase provincial, Almussafes. Director M. Llopis. Obra obligada: Los de Aragón, de J. Serrano. Obra lliure: A mi Buñol, de Carrascosa. Bandes participants: S.M. de l’Olleria, S.M. d’Alfara d’Algímia, S.M. de Vinalesa, S.M. de Silla, S.M. de Tavernes Blanques, S.M. del Puig. Premi: cap. 1981, 26 d’abril, Ciutat de Cullera, 3r premi. Director: J. Vidal. Obra obligada: Ibérica, de R. Talens. Obra lliure: Las golondrinas, de J.M. Usandizaga. Bandes participants: U.M. de Carlet (1r) i Benifairó de la Valldigna (2n). 1983, 15 de juliol, divendres. Ciutat de València, 1r premi de la 1a secció, millor puntuació de totes les seccions. Director: J. Vidal. Obra obligada: Danses alacantines, de B. Adam Ferrero. Obra lliure: Sicània, de R. Talens. Bandes participants: Sagunt (2n), Kaalheide-Kerkrade (Holanda) (3r), Waldkirch Breisgau (Alemanya) (4t), G. 1985, 13 de juliol, dissabte. Ciutat de València, 2n premi de la secció Especial B. . Director: J. Vidal. Obra obligada: Valencianes, d’Eduardo López-Chvarri. Obra lliure: Per la flor del lliri blau, de J. RodrigoAltres bandes: U.M. de Torrent (1r), l’Artesana de Catarroja (3r), G, Vila Nova de Castelló (1r) 1987, 13 de juliol, dilluns. Ciutat de València, 1r premi i Menció d’Honor de la secció Especial B. Director: J. Vidal. Obra obligada: Suite Divertimento, de G. Tailleferre. Obra lliure: Cosmos, de R. Talens. Bandes participants: Alberic (2n), Alaquàs (2n), G, Alcàsser (2n), Quart de Poblet (2n) 1990, 13 de juliol, divendres. Ciutat de València, 1r premi i Menció d’Honor en la secció Especial B. Director: J. Vidal. Obra obligada: En la quinta del sordo, de F. Tamarit. Obra lliure: Homenatge a Sorolla, de B. Adam Ferrero. Bandes participants: Picassent (2n), G, Requena (1r). 1994, 16 de juliol, dissabte. Ciutat de València, 2n premi de la Secció d’Honor. Director: J. Vidal. Obra obligada: Olbap, de F. Grau. Obra lliure: Caribdis. De F. Zacarés. Bandes participants: G, Artística de Buñol (1r i MH), U.M. Lliria (1r). 1996, 24 de novembre, dissabte. Vila d’Altea, 2n premi. Director: F. Zacarés. Obra obligada: Semiotècnia, de R. Talens. Obra lliure: Till Eulenspiegel, de R. Strauss. Bandes participants: Manises (1r), Picassent (3r), G.
A més de totes aquestes dades, podem recordar moltes anècdotes. La sorpresa dels veïns del poble en 1983, quan a altes hores de la nit les músics anunciaren el premi amb una cercavila per el carrer Major en obres. Els sis (!!!!!!) diplomes que ens lliuraren, exposats a l’Ajuntament i passejats en una nova cercavila el diumenge següent. Al mateix certamen, la placa corresponent al premi a la màxima puntuació de totes les seccions apareix gravada per error (?), esborrada i tornada a gravar amb el nostre nom. (Diuen que la primera vegada posava U.M. de Llíria). Cal recordar també la il·lusió que tenien cada vegada els músics “vells”, com el tio Leopoldo (saxo baix) que no va poder tocar en Cullera en 1981 per què li havien implantat un marcapassos feia pocs dies. O la desil·lusió del mateix en 1985, que volia eixir per la ‘porta gran’ de la plaça de bous. Casualment faltà l’estiu de 1986 i no ho va poder fer en 1987 quan si que guanyàrem. També son dignes de recordar les festes celebrant la victòria al Catòlic, al Patronato, a la Sala Rex, al Molí o a la Fórmula 1. Les cançonetes com la del 90: ‘Una lágrima cayó en Requena, i en Picassent en caigueren més de cent’, després de portar 11 autocars a València i fer la ‘ola’ en les grades de la plaça de bous. Les pancartes confeccionades al musical, les comissions organitzadores dels certàmens, els cartrons, cartolines i demés martingales per a organitzar els papers; el descuit de les trompetes que es deixaren les sordines a l’autobús en 1983, tenint que demanar-les als de Sagunt. O el taxi que va portar en 1990 a Rubén i Oliver des de Barcelona a València per que el mateix dia tenien concert amb l’Orquestra de Barcelona. La rebuda al poble els anys 87 i 90 amb volteig de campanes, focs artificials, cercavila, himnes a l’església..., i tot a les tantes de la matinada i amb tot el poble esperant-nos.Els assajos al Ravalet, al frontó del Patronato, els plors de Teo, els nervis de Vidal, el ‘llàtig’ i el tio Juaquín amb el 5/8 del cosmos, les obres lliures, els instruments inusuals... En quant a les obres, podem destacar les 13 obres d’autor valencià de les 18 interpretades, d’elles 11 originals per a banda (curiosament 5 de Talens, Cosmos 2 vegades). Caribdis, obra composada ‘ex profeso’ per al certamen de 1994 per Zacarés o la transcripció del Till...
JBB 9
REVISTA DE LA
societat musical
València homenatja a Puccini en el 75 anniversari de la seua mort model d’allò que no devia fer-se. “Campió de la facilitat”, “capdavanter en la concessió al públic”, “perseguidor de l’èxit”, són alguns dels comentaris fets per la crítica i els creadors de la seua època. La qual cosa, com el temps ha demostrat, significava una vertadera injustícia. És just destacar en l’obra del mestre italià, ara que es compleix el 75 aniversari de la seua mort, uns valors innegables: el tractament orquestral, l’habilitat en les modulacions i l’atreviment de les seues harmonies, així com una eficiència lírica fora del comú. La critica i la musicologia han reconegut, finalment, les excel·lències de la música de Puccini. Són reveladors, en aquest sentit, els testimonis de músics tan dispars com Edgar Varèse i Heitor Villalobos. L’estrambòtic Varèse comenta: ”Puccini no escriu mai una escena de més. Els seus actes són sempre d’una duració perfecta. Té un prodigiós sentit del teatre. I la seua orquestra sona admirablement bé per allò que ell vol aconseguir...., igual sona bé amb vint-i-quatre que amb seixanta músics”. El compositor brasiler Villalobos parla de l’autor de “Tosca” amb aquestes paraules: “En música hi ha revolucionaris que ho pareixen i altres que no. Però alguns que no ho pareixen són tan revolucionaris com els altres. Puccini era un d’ells”.
Una iniciativa de l’Ajuntament de València per mig de la ”Fundación III Milenio” ha fet de la capital del Túria la seu d’un cicle monogràfic dedicat a Giacomo Puccini (18581924) El “Festival Puccini”, es du a terme des del darrer trimestre de l’any passat i acabarà a finals del 2000. Són nombroses les activitats programades per al esdeveniment: conferències, classes magistrals, exposicions, concerts de cambra, recitals de cant, programes simfònics i, com no, una mostra molt representativa de les seues òperes: “Tosca”, “La boheme”, “Turandot” i “Manon Lescaut”, “Madame Buterfly” que ja han estat interpretades, amb versió de concert o escenificades (segons els casos), i “Gianni Schicchi” i “Suor Angelica” que ho farán a finals d´any. Musicalment, es reconeix la figura del compositor Italià com màxim exponent de l´ estil “verista”. Avuí en dia, la seua música es respectada i admirada per tots, però no sempre ha estat així. I és que Puccini va ser un músic que nadá contracorrent. Als inicis del segle XX es preconitzava el culte als grans géneres simfònics (Strauss, Mahler, etc) i hi havia una reacció negativa front allò que representava l’òpera tradicional. L´ estètica de Giacomo estava molt lluny dels nous plantejaments musicals. Fins i tot, al calor de les polèmiques artístiques, Puccini era considerat com
Rafa Polanco
La lírica valenciana se sent amb força a pesar de tot, tenen avantatges: «Hui en dia els hòmens amb veu greu ho tenim més fàcil. En una òpera hi ha poques sopranos, però hòmens en el repartiment hi ha molts, i sempre és més senzill colar-se amb un paper». Un d’eixos pocs papers de soprano ha sigut per a Isabel Monar, que encarnà a una inoblidable Liú en la recent escenificació del Turandot. Per a ella «València està començant a tindre rellevància perquè els teatres saben que el que ix d’ací té qualitat». La clau està en haver evolucionat amb calma, brindant xicotetes aparicions als més jóvens i permetentlos que es foguejaren a poc a poc. Un d’aqueixos escalons ha sigut el Taller d’Òpera que ha permés a moltes noves veus poder donar-se a conéixer en modestes però efectives produccions. També com a membres del Cor de València, que s’ha revelat com un gran planter. Un immillorable present que planteja un dubte: que passarà quan acabe el festival? De moment, els cantants valencians han de conformar-se a cantar fora, si volen obtindre un prestigi i una economia estable, alhora que un aprenentatge junt amb grans estrelles. Si l’opció d’eixir a l’exterior, sempre es pot sobreviure a València. Les opcions van més enllà de l’òpera i engloben des de concerts fins a misses cantades o bodes, «molt ben pagades, per cert».
LEVANTE, 7 de gener de 2000. R.R. / J.R.S./ VALÈNCIA A la rebotiga del Festival Puccini, a esquenes de les grans estrelles i de les aparicions enlluernadores, una excel·lent fornada de cantants d’òpera ha anat prenent posicions en el panorama líric nacional. En una dècada, la Comunitat Valenciana ha aconseguit satisfer la seua pròpia demanda interna i convertir-se en exportadora d’artistes del bel cant. «Quan jo vaig estudiar era impensable acabar la carrera i pensar a cantar òpera, però ara tots els que ixen amb el cicle complit i tenen qualitat acaben trobant treball amb facilitat». És l’opinió d’Ana Luisa Chova, professora de cant al Conservatori Superior de València, que ha format l’última gran generació de cantants lírics. A partir de 1990, comencen a destacar Isabel Rei, a Zuric actualment, María José Martos, al Teatre Reial de Madrid, Ofelia Sala, en Leipzig, i molts altres que comencen a tindre papers importants. Pareix un món de dones, però també hi ha hòmens, que han de començar més tard, pel canvi de veu, i que, segons Chova, «si als 25 anys una dona està encara perfeccionant la seua carrera, ho considera una cosa normal, mentre que els hòmens es posen nerviosos, i volen començar a treballar quant abans». Carlos López, que va participar en la Tosca que va obrir el festival, reconeix que,
10
REVISTA DE LA
societat musical
DISCOs · DISCOs · DISCOs · discos · discos LUUR METALLS Spanish Brass Quintet Disques du Solstice, France No seria necessari explicar ara qui son Luur Metalls (RSM número 9, 1999), però recordarem que és un quintet de metalls format pel nostre company i amic Manuel Pérez (trompa) i els seus companys Indalecio Bonet (trombó), Juan José Serna (trompeta), Carlos Benetó (trompeta) i Vicent López (tuba) a partir de 1989 dins de la JONDE. En concret ens trobem davant el seu primer disc que gravaren en 1996 arrel del primer premi que aconseguiren al Concurs Internacional de Quintets de Metalls de Narbona (França).
Està dedicat als respectius pares, dones i núvies per la seua paciència i suport, als seus mestres per les seues ensenyances i a tota la gent que els vol. Conté les següents obres: - Court métrages, del compositor romà Vladimir Cosma. - L’Homme au marteau dans la poche, de Werner Pirchner. - Tres peces del Sombrero de Tres Picos de Manuel de Falla, Introducción, Danza del Molinerofarruca i Danza ritual del Fuego. - Petite músique de rue, de Tadeusz Kassatti. - Sonatine, d’Eugène Bozza.
MÚSICA EN DAROCA Colección Aragón-LCD, Gobierno de Aragón, Institución “Fernando el Católico” de la Diputación de Zaragoza. En 1979 es compliren tres segles de la mort de Pablo Bruna, “el ciego de Daroca” (1611-1679), extraordinari organista i compositor de l’Església Col·legiata d’eixa ciutat aragonesa. En el seu honor organitzà eixe any la institució “Fernando el Católico”, de la diputació de Saragossa l’acollida al III Encontre de Música Ibérica i al I Congrés Nacional de Musicologia. En eixa data va nàixer també el Curs i Festival Internacional de Música Antiga de Daroca. Pel seu rigor i discret fonament, la qualitat dels seus professors i intèrprets invitats, la procedència cosmopolita de docents i discents i la extraordinària càrrega històrica, artística i humana de Daroca i els seus habitants, el seu èxit no ha fet més que créixer en fama i en resultats. La demanda de places s’ha multiplicat molt més que l’oferta, però aquesta es manté, amb tota intenció, dins els límits
que permeten unir qualitat, excel·lència, contacte directe i en suma, els factors que permeten que una activitat com aquesta no es degrade. En el XX aniversari de les seues activitats estivals, la Institució “Fernando el Católico” ha seleccionat uns pocs exemples d’allò que ha sigut, i és , la música en Daroca per a la gravació d’aquest disc. El portem a la nostra revista, no per què haja intervingut cap músic de la nostra Societat, sinó perquè a les fotografies que il·lustren el llibret que acompanya al disc apareix el nostre company Javi Boïls. Al disc podem trobar música renaixentista francesa, italiana i espanyola i barroca alemanya, interpretada amb instruments propis de l’època com la vihuela, el llaüt, la viola de gamba, la guitarra, l’orgue, el clave i instruments de vent com la xirimia, el sacabutx o diversos instruments barrocs.
11
REVISTA DE LA
societat musical
instruments · instruments · instruments
EL CLARINET segon tema de Till Eulenspiegel, de Strauss tant conegut per tots; clarinet en re, i la degeneració de la idea fixa en el últim temps de la “Simfonia Fantàstica” de Berlioz; clarinet en mi bemoll). En general, és un instrument líric (com la “crida de Venus” a l’obertura de Tannhäuser); també s’utilitza amb certa freqüència per imitar el cant dels ocells (el cucut en el fragment junt el rierol, de la Simfonia “Pastoral” de Beethoven, les veus dels boscos en el “Sigfrido”, de Wagner). Apareix rarament a la música de cambra: Mozart va escriure un quintet encantador per a clarinet i corda; la Op. 115 de Brahms està també destinà per al mateix conjunt. Salvador Oriola
El clarinet és un instrument de vent construït amb fusta i amb una llengüeta simple, que el 1690 fou construït pel fabricant alemany de instruments John. Christoph Denner, basant-se en el vell chalumeau francés; però el clarinet no fou utilitzat per l’orquestra fins el 1750. Es sentit accidentalment en Bach i Händel, però en un desencert estilístic d’arranjadors dels nostres dies. Posteriorment li augmentaren les claus de les dos inicials fins arribar el 1810 fins a tretze. Mitjançant el segle XIX s’imposà en tota Europa el clarinet amb les modificacions que Bohem li va aplicar i que és el que pràcticament coneguem en l’actualitat. Aquest instrument es presenta en diverses grandàries i afinacions (la, si bemoll, do, re, mi bemoll). El clarinet pertany així als instruments coneguts com instruments transpositors. El clarinet en si bemoll és el més utilitzat. El clarinet baix està precisament en si bemoll, però una octava més baixa. Els diversos registres del clarinet són sense excepció molt sorprenents; en el registre greu sona el clarinet ple i dramàtic (com el principi de la “Setena Simfonia” de Tchaikovski, clarinet en la), en al registre més alt, clar i alegre (com el
Joan Enric Lluna* recupera el repertori del clarinet acústiques que cal explorar», afirma. El seu disc és una primera selecció que recupera obres de Yuste, Toldrá, Granados, Guinovart, Casadeseus i adapta a Turina recorrent quasi cent anys. És un homenatge a alguns dels seus mestres que li ha portat dos anys de recerca de partitures i de recuperació de peces. «Hi ha moltíssima música que mai no s’ha gravat. La meua idea, és recuperar música espanyola per a clarinet i gràcies a la discografia poder-la difondre pel món. Amb anteriors gravacions he rebut cartes de tot el món interessant-se pels compositors o pel repertori. Això vol dir que la música de clarinet sí que interessa i que sorprén descobrir-la». Des de Londres té una perspectiva privilegiada des de la que analitzar la situació espanyola sense estar immers en ella. ”La imatge que es té fora és que s’està invertint molt, però en música i músics que vénen de fora. També crec que caldria invertir més en música actual i no tindreli por. És com el cas dels músics espanyols, és difícil trobar-los en els grans auditoris. Se sofreix un complex d’inferioritat. El músic de fora sempre té més possibilitats”.
J.R. S./ VALENCIA (LEVANTE, 6-12-99) Joan Enric Lluna és un exemple del potencial musical valencià que viu en la diàspora. Fa deu anys que resideix a Londres, impartint classes al conservatori de Birmingham. Allí, al poc d’establir-se, va ser reclamat per l’Academy Saint Martin in The Fields i treballà amb la London Symphony i el Brodsky Quartet. Lluna és un músic de risc no sols perquè en el seu objectiu estiga la recuperació del repertori per a clarinet, el seu instrument, sinó perquè és capaç d’involucrarse en nombrosos projectes al mateix temps com la JONDE o l’Orquestra de L’Horta, amb un continu anar i vindre. Ara acaba de gravar un nou disc que s’anomena “Capricho Pintoresco” (Harmonia Mundi) on dóna a conéixer una part del repertori espanyol per a clarinet. Admet que és un aventurer de la música i que els grans projectes el mouen. «El clarinet ho té més difícil que altres instruments. El desconeixement del repertori pel gran públic és un handicap. Jo intente convéncer que el clarinet té un repertori interessant que va des de Mozart fins als nostres dies i que hi ha una producció immensa i unes possibilitats
* Va ser professor de clarinet a la nostra Escola de Música.
12
REVISTA DE LA
societat musical
BIBLIOTECA PÚBLICA “SALVADOR MAHIQUES” SECCIÓ DE MÚSICA EIXAM: 332 cançons amb l’àmbit de l’escala diatònica major, ordenades per a una progressió de l’aprenentatge musical dels xiquets. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1990. ENCICLOPEDIA Larousse de la Música (8 vols.). Barcelona, Argós Vergara, 1991 (B) ESPINA, Antonio: Chopin, el hombre, el artista. Buenos Aires, Espasa-Calpe, 1952 ESPLÀ, Oscar: Escritos de Oscar Esplà. Madrid, Alpuerto, 1986 (J) FONOLL, Celdoni: Cançons del Camí Florit. Barcelona, La Xarxa, 1988. (J)(B) FERRER ESCRIVÀ, Vicenta: Josep Serrano Simeón. Paiporta, 10 Denes, 1998 GALÁN, Natalio: Cuba y sus sones. València, Pre-textos, 1997 (J) GALBIS LÓPEZ, Vicent: Un viatge pel món de les corals. València, Conselleria de Cultura, 1995 (B) GOURDET, Georges: Debussy. Madrid, Espasa-Calpe, 1976 HAMEL, Fred: Enciclopèdia de la música, (3vols). Barcelona, Grijalbo, 1981. HERRERO, Fernando: La ópera y su estética. Madrid, Ministerio de cultura, 1983. HISTORIA de la música española (7 vols.). Madrid, Alianza, 1983 (J) JATIVA, J.M.: La música pop. València, Conselleria de cultura, 1995. (B) JOAN Baptista Cabanilles: Músico Valenciano Universal. Valencia, ACAD, 1981 LLINAS, Julián: La música a través de la historia. Barcelona, Salvat, 1982 LÓPEZ-CHAVARRI, Eduardo: Cien años de historia del Conservatorio de València. Valencia, Conservatorio Superior de música y Escuela de Arte Dramático de Valencia, 1979 LÓPEZ-CHAVARRI ANDUJAR, Eduardo: Cien años de música valenciana, 1878-1978. Valencia, Caja de Ahorros, 1978 (B) LUDWING, Emil: Tres titanes: Miguel Ángel, Rembrandt, Beethoven. Barcelona, Juventud, 1989 (J) MARTINEZ GOMEZ, Benito: El llenguatge musical. Valencia, Conselleria de Cultura, 1995 MICHELS, Ulrich: Atlas de música. Madrid, Alianza, 1983. MILAN, Luys: Del libro de Vihuela de mano intitulado el maestro. València, Alfons el magnànim, 1987 MORALEDA MONZONIS, Joan: La música en el Corpus de Valencia. Valencia, Ayuntamiento de Valencia, 1993 El MUNDO de la música. Grandes Autores y Grandes Obras. Barcelona, Océano, 1999. La MÚSICA al palau reial de Valéncia al segle XVIII. València, Associació Cabanilles, 1983.
La Biblioteca Pública de Guadassuar compta entre els seus fons amb una secció dedicada a la música. A continuació teniu un llistat dels llibres, ordenats alfabèticament per l’autor, incloent les obres infantils i juvenils que es refereixen a aquesta matèria marcades amb una J i també les biografies de músics il·lustres, precedides per una B. ABBIATI, Franco: Historia de la música. Barcelona, Vergara, 1958. ADAM FERRERO, Bernardo: Músicos valencianos. Valencia, Proip, 1988 AHUIR, Xavier: Métode de dolçaina. Valencia, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1989 (J) ALFAENGER, Peter K. La música. León, Everest, 1984 ANTONIO Cortis: Un trono vicino al sol (18911952).València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1992 ARNAU AMO, Joaquin: La obra de Joaquin Rodrigo. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1992 (J) BARBER, Llorenç: L’orquestra simfònica. València, Conselleria de Cultura, 1995 (J) BLANCH, Fani: Els instruments de corda. València, Conselleria de Cultura, 1995 BRENET, Michel: Diccionario de la música històrico y técnico. Barcelona, Iberia, 1946. BUENO CAMEJO, Francisco Carlos: Historia de la Ópera en Valencia. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1997. (J) CERVERO, Joan, Els instruments de percusió. Valencia, Conselleria de Cultura, 1995. (J) CHALER, Anna: Els instruments de vent. València, Conselleria de Cultura, 1995 CHAVARRI ANDUJAR, Eduardo L.: Compositores valencianos del siglo XX. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1992. CLIMENT, José: Història de la música contemporànea valenciana. Valencia, Del Sènia al Segura, 1978. CLIMENT, José: Villancico barroco valenciano. Valencia, Consell Valencià de Cultura, 1997 CODINA, Daniel: Qui canta sos mals espanta. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989 (B) COMPOSITORES sinfónicos valencianos. Valencia, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1990. (J) CORTES, Blas: La màgia de l’òpera. València, Conselleria de Cultura, 1995 (B) DAVALILLO, M.: Músicos célebres. Barcelona, Juventud, 1979 DESHAUSSÉES, Monique. El pianista: técnica y metafísica. València, Edicions Alfons el Magnànim, 1987 DOMENECH PART, J.: Introducción al mundo de la música. Madrid, Daimón, 1980.
13
REVISTA DE LA
societat musical (B) RUVIRA, Josep: Compositores contemporàneos valencianos. València, Edicions Alfons El Magnànim, 1987 RUVIRA, Josep: Javier Daria: Obra de composición e investigación musical. Valencia, Conselleria de Cultura, Educacion i Ciencia, 1990. SEGARRA, Ireneu: El meu llibre de música (3 vols.). Barcelona, Sirvensae, 1983 SEGOVIA, Andrés: Mi libro de guitarra: guia para principiantes. Madrid, Montena, 1980 (B) SEGUÍ, Salvador: Manuel Palau (1893-1967). València, Consell Valencià de Cultura, 1997. TELLEZ VIDERAS, José Luis: Para acercarse a la música. Barcelona, Salvat, 1981 TIRANT de Rock. València, Eliseu Climent, 1992 TORRENT, Vicent: La música popular. València, Edicions Alfons el Magnànim, 1990 (B) VIDAL CORELLA, Vicente: El maestro Santiago Lope. Valencia, Conservatorio Superior de Música, 1979 (B) VIDAL CORELLA, Vicente: El maestro Serrano y los felices tiempos de la Zarzuela. Valencia, Prometeo, 1973. ZANE, Massimo: Cómo leer la música. Barcelona, De Vecchi, 1994.
La MÚSICA a la parròquia de Sant Martí de València (ss.XVI-XX). València, Associació Cabanilles, 1982. MUSICARD: notación, instrumentos y músicos importantes. Barcelona, Castellnou, 1995 MUSICOS y festeros valencianos, València, IVAECM, 1993 ORGUES i organistes de la vila d’Ayora. València, Associació Cabanilles, 1982 ORGUES de l’església de la Companyia de Jesús a València. València, Associació Cabanilles, 1982. ORQUESTA del Conservatorio de Valencia, Abril 1977-Junio 1979. Valencia, Servicio de Publicaciones del Conservatorio Superior de Música, 1979. PALAU de la música de Valencia. Décimo aniversario. De la utopia a la realidad. Valencia, Palau de la Música, 1997 PARDO, José Ramón: El canto popular. Folk y nueva canción. Barcelona Salvat, 1983 PIERCE, John R.: Los sonidos de la música. Barcelona, Labor, 1985 QUEROL GAVALDÁ, Miguel: Transcripción e interpretación de la polifonía española de los s.XV y XVI. Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia, 1975. RUIZ MONRABAL, V.: Historia de las sociedades musicales de la Comunidad Valenciana: Les bandes de música i la seua federació (2 vols.). Valencia, Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana, 1993.
Tere Gomis, Biblioteca Municipal.
RECULL DE PREMSA LEVANTE, 13-11-1999 LEVANTE, 26-11-1999
14
REVISTA DE LA
societat musical LAS PROVINCIAS, 24-11-1999
LEVANTE, 1-12-1999
LAS PROVINCIAS, 30-11-1999
15
REVISTA DE LA
societat musical LEVANTE, 22-11-1999
València supera a Catalunya i Madrid quant a nombre de concerts programats
La música clàssica perd a la Comunitat Valenciana un 21,5% d’espectadors RICARDO RODRIGUEZ. VALÈNCIA La Comunitat Valenciana és l’autonomia amb major presència de la música clàssica, tant en recitals celebrats com en nombre d’auditoris, segons es desprèn d’un informe de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) de l’any 1998, que analitza els diversos indicadors culturals de tota Espanya. València va celebrar el passat any un total de 1.941 espectacles d’aquest tipus de música, amb la qual cosa se situa per damunt de Madrid (1.807) i Catalunya (1.677), que són les comunitats que segueixen en el rànquing a la valenciana. Aquest liderat també es manté als recintes que pro-
gramen regularment aquest tipus d’activitat, que van ser 294 pels 235 de Catalunya i els 185 de Madrid. Aquestes són les dades més destacables d’un sector que, no obstant això, va perdre espectadors durant 1998. Especialment alarmant va ser el descens a la Comunitat Valenciana, que va perdre un 21,5 % enfront dels registrats en 1997, sent la regió que més assistents va perdre de tot el territori nacional. El descens en espectadors i en espectacles va ser general en tota Espanya, ja que en 1998 van acudir a recitals de música clàssica 100.000 persones menys que durant 1997.
COMMEMORACIONS MUSICALS PER A L’ANY 2000 Durant el més de febrer età previst realitzar un homenatge a Juan i Ricardo Lamote de Grignon, fundadors de l’Orquestra de València. Entre les activitats commemoratives figura la celebració de l’Any Rodrigo amb gravacions discogràfiques, activitats educatives en torn a la seua vida i obra i una sèrie de concerts a través d’intèrprets valencians i altres de talla internacional en espais de la Comunitat. També cal destacar la celebració a l’any 2000 de l’Any Borja en el que es preveuen una sèrie de concerts en Canals, Gandia, Xàtiva, València i Roma i l’estrena d’un espectacle escènic musical sobre la cort dels Borja amb danses i música de l’època i la gravació d’un doble CD sobre la música en el Renaixement gravat per Capella de Ministrers i el Cor de València. El festival Ensems es dedicarà a revisar l’obra de Bach, commemorant el seu 250 aniversari. (LEVANTE, 24-11-1999)
LEVANTE, 24-11-1999
L’Institut de la Música aprova el seu calendari d’activitats i el seu reglament intern
Cultura fixa en el 2001 la creació de l’Orquestra de la Comunitat i obrir el Palau de les Arts un any després J.R.S., VALÈNCIA El consell rector de l’Institut Valencià de la Música (IVM) ha fixat per a l’any 2001 la convocatòria dels concursos per a la creació de l’orquestra Simfònica de la Comunitat Valenciana. Aquest col·lectiu no sols ha de ser qui participe en la programació estable d’òpera del Palau de les Arts, sinó que al mateix temps ha d’oferir una programació regular de concerts en l’àmbit autonòmic. Junt amb l’orquestra està prevista també la creació de la Banda Simfònica de la Comunitat Valenciana. Segons va estimar la directora general de Promoció Cultural i Patrimoni, Consuelo Ciscar, les previsions de
l’Administració és que el Palau de les Arts siga inaugurat a la primavera del 2002 i que la primera representació siga oferida a la tardor d’aquest mateix any Ciscar no va voler pronunciar-se sobre els contactes establits per la Generalitat amb l’alemanya Helga Schmidt perquè aquesta assumisca la direcció artística del Palau de les Arts. El consell celebrava ahir la segona de les seues reunions en què es va abordar l’aprovació d’un calendari d’actuacions per a enguany, la del reglament intern i la de l’organigrama provisional. De moment, l’institut que tindrà la seua seu a la Conselleria de Cultura, apenes disposarà d’un reduït
16
equip de persones per a portar endavant una sèrie d’iniciatives que no difereixen molt del programa general de l’antiga Àrea de Música de la pròpia Conselleria de Cultura. El seu pressupost estarà en tom als 500 milions de pessetes. Entre els plans previstos figura l’inici del pla de catalogació del patrimoni musical valencià que afectarà inicialment a la catedral de València, el Corpus Cristi, la catedral de Sogorb i la d’Oriola. Així mateix la creació d’un segell discogràfic que editarà diversos treballs sobre Joaquín Rodrigo o un doble CD sobre la música en temps dels Borja gravat per Capella de Ministrers i el Cor de València.
REVISTA DE LA
societat musical Al certamen no vajes si no tens diners...
El Fosquibrut desafinat
... que tocaràs moltes coses i no guanyaràs res.
Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.
PREMIS “EN TENIM MÉS QUE NINGÚ” (1ª EDICIÓ, CERTAMEN 1999) Donades les circumstàncies que els jurats dels últims certàmens als que ha assistit la nostra banda no han tingut a bé concedir-nos cap primer premi, mostrant-se prou ràcanos per no dir una altra cosa, la Junta Directiva del Fosquibrut Desafinat reunida en sessió plenària i extraordinària als locals de la redacció ha decidit atorgar els primers premis “En
tenim més que ningú”. El passat 18 de desembre, durant el sopar d’homenatge als socis es va fer lliurament dels diplomes acreditatius a alguns d’ells. Però en teníem més que ara podeu conèixer. Aquells que encara no tinguen el diploma i vullguen recollirlo, podran passar pel musical el dia 31 de febrer de l’any 2000 en hores d’oficina.
ESTEM FINS ELS/LA...: Els músics de Guadassuar. CAMPIÓ DEL MÓN DE FRONTÓ: Moisés Boils. QUE BONIC ÉS EL AMOR: Ximo Castells. MÉS MORAL QUE L’ALCOIANO: Paco Zacarés. MILLOR ORGANITZACIÓ: La junta. OO2, EL SEGUNDO NUNCA ÉS SUFICIENTE: El millor públic, el de Guadassuar. AL MILLOR JURAT: Desert. OTORRINO: Al jurat. DINERS MAL GASTATS: Al sopar de Talens. MILLOR ASSESSOR: Joaquín Vidal. FANS INCONDICIONALS: Als músics d’Albal. PUNTUALITAT: Ximo Cortina. SI LO SE NO VENGO: Sílvia Estarlich BOMBARDÍ NOU: Ximo Pérez. AL MILLOR MÒBIL: Ex aequo a: Ximo Pérez Per la sintonia AMUNT VALÈNCIA Rubén Marqués: PEL TELÈFON DE .... MISSING: Una percussionista anònima.
CLARINET BAIX D’HONOR: Bernat Peris. FAMÍLIA GIMENOS: Estem buscant-los. MILLOR ESTRANGERA DE L’EQUIP: Sara Roper. MILLOR TRADUCTOR SIMULTANI: Zacarés. JA HO VAIG DIR JO: Als redactors de la revista de la Societat Musical. MÉS GASTADORS QUE NINGÚ: Als de la percussió. TIC TOCOTO TAM TUM TOCO TITAM, XIM: Lluís. COLA CAO: Andreu. MILLOR BOMBERA: Fina. MILLOR PLANCHISTA: Lídia. TOÍIIIII TÍO TAAIII: Julio Roig. AL PERCUSIONISTA MÉS TEMPLAT: Xavi Gimeno. UN POC MÉS I NO PUJE: Javi Boils. NEVERA: Comissió organitzadora del certamen. TRENCABATUTES: Paco Zacarés. DESPEDIDA: Una saxofonista que s’ha despedit. A LA MILLOR PIZZA: Dani García. SUAVEMENTE, BESAMÉ...: Fondo FAIRI
UNA SUBSTÀNCIA CONTAMINANT PROVOCA LA MORT DE CENTENARS DE PEIXOS A SUECA L’Orquestra de Cambra de Guadassuar actua a la capital de la Ribera Baixa. BERNAT I BALDOVÍ Sueca. Albufera Press.
El passat diumenge 14 de novembre, dins el 1r Festival d’Orquestres “Ciutat de Sueca” va actuar l’Orquestra de Guadassuar. Segons informacions arribades a la nostra redacció el dia va resultar prou accidentat per a alguns components de l’agrupació. Alguns instrumentistes (no direm qui son, però toquen el fagot i la trompa) no sentiren el despertador a l’hora corresponent amb la conseqüent sufocació del director. Per aca-
bar-ho d’animar un altre (no direm qui, però toca el clarinet) passà directament de la disco a l’auditori, o en paraules del regidor de cultura de la localitat, de la música rap i disco a la de Haydn, Bach i Zacarés. Al finalitzar el concert, dos compositors d’èxit, Talens (Cosmos) i Zacarés (Anacreón), es saludaren efusivament, donant-se ànims i enhorabones mutues. Respecte a la substància contaminant, ccal pensar en la costum d’alguns d’emetre substtàncies...
17
NOTÍCIES BREUS ♣ Albocàsser: José Tena, membre de l’Agrupació Musical Santa Cecília d’Albocàsser, resultà ferit al caure-li al braç esquerre el batall de la campana grossa del campanar de l’església al arribar la Cavalcada de Reis a la plaça. Acte seguit els músics deixaren de tocar. (LEVANTE, 6-1-2000) ♥ Guadassuar: El passat 7 de desembre es casaren Juamba i Sabina. La cerimònia va transcórrer amb normalitat. El sopar posterior no va tenir incidents de consideració, llevat de l’assumpte del pastis nupcial i d’allò de dalt de la cadira. Seguirem informant. (PONIENTE, 32-13-00)
REVISTA DE LA
societat musical
la hola
FOTOS EXCLUSIVES DE LA BODA EN SEVILLA
de la societat musical
QUE VA SER UNA MARAVILLA Alguns amics famosos del nóvio que assistiren a la boda. D’excursió per Sevilla. Vicent i Sara posant per als nostres lectors després de la ceremónia. Podeu admirar el preciós traje de la nóvia, l’elegància del nóvio i la cara de felicitat dels dos.
Acompanyats de familiars i amics, el passat 30 d’octubre, és casaren en Sevilla, com molts famosos, els nostres amics Vicent Roig i Sarah Roper. Des de les pàgines de la nostra revista volem donar-los
l’enorabona i desitjar-los molta felicitat. Entre altres coses, sabem que alguns convidats apreneren a ballar per sevillanes, encara que ens han censurat les proves.
EL CABINISTA
962570719
(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)
(CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
♣ Videncia musical en directo. En mi bola de cristal
♣ Professor de cant de l’Escola de Música de
puedo ver el futuro i el resultado de los certámenes. La prueba de mis poderes la puedes tener leyendo la anterior revista en esta misma sección. Si quieres consultarme mi teléfono es el 020202. Total discreción. ♣ Guadassvar: Però com punyetes li diuen al poble que fins i tot a les obres de reforma del ravalet han possat Guadasvar i ningú ho ha rectificat? ♣ PUB del Carrer Major amb abundant clientela entre els músics i músiques vol deixar ben clar que no és un BAR, és un PUB, P, U, B. Està clar? ♣ Fondo Nanci: Volem donar la benvinguda a una nova agrupació festiva, el Fondo Nanci, presuntament format per la secció menys veterana del Fondo Fairi. Ànim i endavant! El futur és vostre! ♣ Percu-Cao, l’aliment dels percussionistes. Millor que el Cola-Cao. ♣ Garcia Asensio, president del tribunal del certamen voldria saber el nom del graciós que em telefonava aquell dia a Altea. El seu número de mòbil ja el se. ♣ Leopoldo, acaba-li allò del xalet a Vidal, home. ♣ Frase: Del copón. Xaua. ♣ Professora d’anglés es presta voluntària per a donar classe gratuïtament a Paquito i a Ximo Cassalla.
Guadassuar vol fer quatre escoltets als cantants del concert del Catòlic del segon dia de Nadal. ♣ Esposa de president de Societat Musical i mare de músics, també vol fer escoltets a un cantant. ♣ TV: Músic que no va aparèixer en cap moment en la retransmissió del Certamen d’Altea voldria saber que ha pagat el del flautí per a eixir tantes vegades. O és que soc invisible? ♣ Frase famosa: Hola, hola, hola, hola, hola, soc Boils. ♣ Frase cèlebre: Ja no queda ketchup. (V. Boils). ♣ Es busca pancarta que posa Societat Musical de Carlet. Es recompensarà. Comissió Organitzadora de Certamen. ♣ Especialista en salutacions s’ofereix gratuitament per a ensenyar a tuba solista de la Banda Jove a saludar i no deixar sol al director dalt l’escenari. ♣ És més fàcil que la Banda de Guadassuar guanye un certamen que la Cavalcada de Reis comence a l’hora anunciada als músics. O un assaig a la seua hora!!! ♣ Trofeu de certamen agrairia que els músics el visitaren al PUB. Grau, pagat alguna cosa... ♣ Se busca a Anacreon i Hamlet. Foren vistos per última vegada a Sueca el passat 12 de novembre. Es gratificarà. (Partitures del director)
18
REVISTA DE LA
societat musical
EL CALVARI DELS CERTAMENS EL C
Amb molt d’esforç cap al premi que no obtinguerem...
ALE LLUIS!!! ALE JULIO!!!
TOÍIIII TÍO TAAIII
TIC TOCOTO TAM TUM TOCO TITAM XIM
19
...però amb alegria a pesar de tot!!!
SEGÓN PREMI!!!
imatges
D’esquerra a dreta: José Gimeno, Salvador Llopis, Joaquín Gimeno, Paco Gimeno, Leopoldo Vidal, Blai Asensi, Vicent Beltrán, José Ortega, Arturo Pastor, José Esteve. (Foto: Paco Gimeno)
Foto: Severiano Camarasa Barrachina.
En la fira En segon plànol Elena Bueno, Maria Perales i Ana Oliver. Foto: LEVANTE, 14-1-2000