Revista de la Societat Musical de Guadassuar 9

REVISTA DE LA

societat musical nĂşmero 9

GUADASSUAR

octubre-novembre-desembre 1999

0 euros

REVISTA DE LA

societat musical

SANTA CECÍLIA 1999 ¾ CERTAMEN D’ALTEA El proper 27 de novembre, la nostra banda participa de nou en un certamen. Els músics ja estan treballant, assistint als assajos amb regularitat i deixant de banda altres activitats tal vegada més gratificants. Però el repte val la pena. La prova és que com sempre alguns músics que feia temps que no col·laboraven amb la banda per diverses raons, tornen per a l’ocasió. Ells també protagonitzaren pàgines de la història de la banda (certàmens, viatges, paelles, sopars...). Ens alegra tornar a veure’ls i els donem la benvinguda. Les portes del Musical estan sempre obertes per a qui vulga col·laborar.

Un certamen, a banda del resultat sempre és important per la unió que genera i el gran

treball musical que comporta. El nivell artístic d’una banda sempre millora després. Però el premi... Els premis no sempre son justos.

Esperem que com sempre els nostres incondicionals seguidors, que en son molts, ens acompanyen. La seua presència i recolzament és molt important. ¾ CELEBRACIONS DE SANTA CECÍLIA També esperem la presència de tots els nostres amics en tots els actes que tradicionalment celebrem en honor a la nostra patrona. Enguany, vist el èxit aconseguit el passat any, oferirem en desembre un concert-homenatge als socis en el que podran gaudir de nou d’una gala lírica. Esperem la seua assistència al concert i al sopar posterior.

Levante, 13 de octubre de 1999 ROSENDO GARCIA GUADASSUAR

Estreno de un pasodoble.

La sociedad musical ofreció, al inicio del concierto, el estreno del pasodoble Vestigis d’Art, obra del joven músico Sergio Pastor –que tiene raíces en la población-, compendio de clasicismo en este tipo de música, con bellas melodías y destacable armonía. Sergio Pastor, además de estar integrado en la banda de música de Alginet en la cuerda de saxo , es a la vez director de la banda juvenil, cursando en estos momentos estudios de composición y piano.

Rafael Talens y Amando Blanquer, autores de Cosmos y Glosses II, respectivamente, pusieron a prueba toda la extensa gama de solistas por sus constantes atonalidades, absoluta libertad rítmica y uso indiscriminado de intervalos. Páginas de mucha dificultad interpretativa y que solo cualificados directores pueden superar, como lo fue la batuta de Francisco Zacarés.

En homenaje a Mariano Clemente, al inicio de la segunda parte del concierto de música ofrecido en el auditorio se interpretó el pasodoble Sala Rex, que es obra del director Francisco Zacarés.

ÌNDEX

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

ACTIVITATS ....................................................... 3 NOTÍCIES ........................................................... 4 PROGRAMA DE FESTES DE SANTA CECÍLIA ................................................ 5 CERTAMEN D’ALTEA ...................................... 7 HORARIS DE L’ESCOLA DE MÚSICA ......... 9 60 ANYS D’UNIÓ MUSICAL .......................... 11 MÚSICS: 25 ANIVERSARI ............................. 12 ANIVERSARI DE LA BANDA JOVE ............ 14 VIRGILIO BELTRAN ........................................ 19 DEU ANYS DE LA PRIMERA REVISTA ...... 22 SPANISH BRAS LUUR METALLS ............... 23 JOAQUIN RODRIGO/ ALFREDO KRAUS ... 26 ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIETATS MUSICALS ....................................................... 27 EL FOSQUIBRUT DESAFINAT ..................... 29 IMATGES ......................................................... 32

GUADASSUAR EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília.

Carrer Pare Vicent 10. CP 46610.

REDACCIÓ Coordinació: Salvador Colomer Col·laboradors: Juan Bta. Boils, Javi Boils, Fotos Carrillo, Neus Pérez Polanco, Agustin Roig, Domingo García, Perfecto Osca, Jose Luis Ribes, Família Beltran Llopis, Manolo Pérez, Enric Garcia, Ribera i Isabel, Áurea Fuertes.

Portada: AVI Edició electrònica: Enric Garcia.

usuarios.iponet.es/enric Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí.

PER A SUCCESSIVES REVISTES ENVIEU ELS VOSTRES TREBALLS AL MUSICAL

2

REVISTA DE LA

societat musical

ACTIVITATS DE LA SOCIETAT MUSICAL (setembre-octubre 1999) &

CONCERT DE LA BANDA JOVE A VALÈNCIA. Dijous 16 de setembre, 22’30 h. La primera eixida en la història de la Banda Jove fou per a participar al Festival de Bandes de Música que la Unió Musical l’Horta, de Sant Marcel·lí (ciutat de València) celebrava amb motiu de les festes populars del barri. L’actuació havia sigut concertada pel “mànager general” Colo.

&

CONCERT DEL 9 D’OCTUBRE. Divendres 8 d’octubre, 21h. Com ve sent habitual, l’única celebració d’aquesta data és el concert de la banda, que va aprofitar per a posar en marxa les obres del certamen d’Altea.

Curiós que en escoltar el Cosmos (l’obra obligada) el públic posava la mateixa cara de sorpresa que quan l’escoltava per al certamen de 1987 en que la portarem com a obra lliure.

&

&

Banda Jove, Sant Marcel·lí, València 16-9-1999

CONCERT DE L’ORQUESTRA A ALBAL. Diumenge 17 d’octubre, 20.30 h. Hi havia que provar el programa del concert del dia 20 a Madrid i ho pagà Albal, poble amb el que es tenen unes excel·lents relacions actualment.

Fou a l’església, i resultà curiós que el rector que havia posat pegues per a fer el concert allí acabà demanant-nos una gravació.

CONCERT DE L’ORQUESTRA A MADRID. Dimecres 20 d’octubre, 20.30 h. Moltes coses d’especial va tindre aquest concert. El cor “Cantollano” amb el que havíem col·laborat en diverses ocasions ens va demanar que participarem junt a ells en el cicle “Música Sacra en iglesias y catedrales” que patrocina la marca de cotxes i motos BMW. El lloc era d’aquells que es diuen un marc incomparable, l’església de San Jerónimo el Real de Madrid, darrere el Museo del Prado, la de la polèmica ampliació, la que es casen reis, futbolistes del Real Madrid i demés gent “guai”. Ja allí, desplegament de “azafates”, protocol (no 3

Auditori Municipal, 8-10-1999. Carrillo Fotógrafos.

podien haver músics mirant el concert si no era de particular...), i gent molt ben vestida: l’assistència era per invitació, i a l’eixida regalaven un CD. També uns programes de luxe en forma de llibret, però amb moltes errades, i on per exemple venia el nom dels components de l’Orquestra però no el nom de la mateixa ni tant sols el del poble. Moltissim públic i gran èxit. Sopar i a casa. Amb les ganes es va quedar algun que altre músic que esperava que ens regalarien algun cotxe “d’eixos que no volen”. Ah!, i si hem dit que allí trobarem proto-colo, nosaltres ja en portavem un de casa, perquè el nostre Salva-Colo particular ens va acompanyar.

J.B.B.

REVISTA DE LA

societat musical

NOTÍCIES ¾ CONCERT I DISC El proper 11 de desembre el grup Vesperale, del que forma part Rubén Marqués, presentarà en concert el seu disc a l’Auditor Municipal. «Toot Suite» és una obra de Claud Boling per a trompeta, piano-jazz, contrabaix i bateria que recorre un itinerari musical des del barroc fins a la música actual. Es convenient portar diners perquè el disc estarà a la venda.

¾ MÚSICA ANTIGA A VALÈNCIA Un total de set concerts conforma el programa del festival internacional de música antiga Música, Història i Art, que es celebra en diversos espais històrics de València des del 26 d’octubre fins el més de maig del 2000. El certamen està promogut pel Centre de Música Antiga i Barroca de la Comunitat. El dos primers concerts s’han celebrat en marcs incomparables com l’Almodí, per al concert inaugural del cicle amb el grup Mudéjar, i al Museu de Belles Arts Sant Pius V amb el grup Harmonices Mundi. Estan previstos al ritme d’un per mes a la Beneficència, la Llotja, el Palau del Marqués de Dos Aigües, el Museu de la Ciutat i a l’església del Patriarca. Els assistents poden gaudir tant de la música com dels espais. (Consultar cartellera)

¾ NATALICIS El passat 6 de setembre va nàixer Neus Pérez Polanco, filla de Sam i Raquel. Com a bona filla de músics li agrada la nit i ja li han notat dots musicals, sobretot per al cant, encara que suposem que tocarà el clarinet. Antecedents familiars no li’n falten.

¾ CINE No son moltes les pel·lícules que tracten temes relacionats amb el mon de la música i que podem vore en les pantalles de cinema. Per això volem destacar «El violín rojo», una pel·lícula americana que quant escrivim açò està en les pantalles d’alguns cines de València. Compta la història d’un violí fabricat en els segle XVII que al llarg del anys passarà de mà en mà sent testimoni a traves de tot el món, de passions amoroses, compromisos polítics i suïcidis. (Consultar cartellera) ¾ ALBAL-GUADASSUAR GUADASSUAR-ALBAL Els músics de la banda d’Albal li han demanat al seu director que no assagen els primer divendres de mes per a poder vindre a Guadassuar. De tots són conegudes les estretes relacions que hi han últimament entre les dos bandes; alguns en particular més relacions i més estretes.

¾ ESPORTS Moises Boils no ens acompanyarà al certamen d’Altea. El jugador del Frontenis GuadassuarExagom Verd i trompetista de la nostra banda, ha sigut seleccionat per a representar a Espanya en el Campionat del Mon Sub-22 de frontó de 30 metres, en l’especialitat de paleta-goma argentina.

La competició es disputarà en Buenos Aires (Argentina) des del 29 de novembre fins al 5 de desembre. Junt als seus companys de selecció ha estat entrenant-se durant l’últim any per enfrontarse a seleccions com França, Mèxic, Argentina, Cuba, Xile i Estats Units. (Levante, 25-9-1999)

¾ CORRECCIÓ D’ERRADES. Nous Músics 1999. En la revista anterior parlàvem en la pàgina 5 dels xiquets i xiquetes que entraven en la Banda Jove i Orquestra Jove.

Cal afegir a Diego Garcia Noguera (trombó) i Laura Asensi Moreno (Violoncel) i donar de baixa a Laia Medes Cleries (saxo).

4

REVISTA DE LA

societat musical

FESTES DE LA MÚSICA FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA NOVEMBRE – DESEMBRE DE 1999

PROGRAMA DIUMENGE 7 DE NOVEMBRE

CONCERT DE LA BANDA DE MÚSICA 12 HORES, AUDITORI MUNICIPAL DIUMENGE 14 DE NOVEMBRE

FESTIVAL D’ORQUESTRES SUECA, AUDITORI BERNAT I BALDOVÍ, 11’30 HORES Orquestra de l’Ateneu Musical de Cullera Orquestra de la Societat Unió Musical de Guadassuar Orquestra «Ciutat de Sueca», de l’Ateneu Musical DIVENDRES,19 DE NOVEMBRE

CONCERT DE SANTA CECÍLIA BANDA DE MÚSICA 21’30 HORES, AUDITORI MUNICIPAL DISSABTE, 20 DE NOVEMBRE

CELEBRACIÓ DE SANTA CECÍLIA 18’15 HORES: CERCAVILA 18’45 HORES: TRASLLAT DE LA IMATGE DE LA NOSTRA PATRONA. 19’00 HORES: EN L’ERMITA DE SANT ROC, MISSA EN HONOR DE SANTA CECÍLIA. 19’45 HORES: PROCESSÓ FINS A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL I TORNADA AL MUSICAL. 22’00 HORES: SOPAR DE GERMANOR PER A TOTS ELS MÚSICS. DILLUNS, 22 DE NOVEMBRE

DIA DE SANTA CECÍLIA 19’30 HORES: MISSA EN L’ESGLÉSIA PARROQUIAL EN RECORD DELS MÚSICS, SOCIS I AMANTS DE LA MÚSICA DIFUNTS.

5

REVISTA DE LA

societat musical DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE

CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA “CIUTAT D’ALTEA” Venda de bitllets per a l’autobús a l’Ajuntament, del 22 al 25 de novembre de 9 a 14 hores.

DISSABTE, 11 DE DESEMBRE

GRUP VESPERALE Presentació del disc “Toot Suite” 19’30 HORES, AUDITORI MUNICIPAL PATROCINAT PER L’AJUNTAMENT DIUMENGE, 12 DE DESEMBRE

CARABA BRASS (GRUP DE METALLS)

RONDALLA “VICENTICO EL CEGUET” 12 HORES, AUDITORI MUNICIPAL DISSABTE, 18 DE DESEMBRE

CONCERT HOMENATGE ALS SOCIS RECITAL LÍRIC 19’30 HORES, AUDITORI MUNICIPAL 22 HORES, SOPAR AMB ORQUESTRA EN LA SALA REX Venda de tiquets per al sopar al Musical els dies 13, 14 i 15 de desembre de 19 a 21 hores.

DIUMENGE, 26 DE DESEMBRE

CONCERT DE NADAL PATROCINAT PER LA COOPERATIVA AGRÍCOLA SANTÍSIM CRIST DE LA PENYA CATÒLIC, 20 HORES QUALSEVOL MODIFICACIÓ EN DATES I HORARIS S’ANUNCIARÀ ALS LLOCS DE COSTUM

6

REVISTA DE LA

societat musical

XXXIII CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA “VILA D’ALTEA” El Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d’Altea, patrocinat per l’Ajuntament d’Altea i organitzat per la Societat Filharmònica Alteanense, es va dur a terme per primera vegada l’any 1949. Enguany celebra la 28a edició. Amb un pressupost de més de 4 milions de pessetes, dels quals es destinen 2 milions als premis, el Certamen Vila d’Altea és un dels més importants de l’estat espanyol.

HISTÒRIA DEL CERTAMEN Una vegada acabada la guerra civil, la Societat Filharmònica Alteanense s’organitza de nou reprenent la seua història que és remunta a 1889. En un intent per rellançar la cultura a Altea, la Filharmònica organitza el 1949 el primer certamen provincial de bandes de música. Però les greus dificultats econòmiques de la postguerra fan que el certamen no es poguera tornar a celebrar fins a vint-i-quatre anys després. Al febrer de 1973 té lloc el segon certamen. Des d’aquella data fins avuí, el certamen s’ha celebrat sense interrupció. Fins a l’any 1978 va tenir caràcter provincial. Des del 1979 fins al 1989, l’àmbit de la convocatòria va ser regional, estatal des de l’any 1990 i per primera vegada es va convocar internacionalment en 1996, amb motiu de la celebració de la seua 25a edició. Un centenar de bandes, milers de músics, grans personalitats del món de la música, han desfilat any rere any pel certamen d’Altea.

Aquesta edició del certamen serà presentada per Fernando Argenta i Araceli GonzàlezCampa, conductors del programa Clásicos Populares de RNE. http://www.ctv.es/sfaltea

XXVIII EDICIÓ DEL CERTÀMEN Enguany i per primera vegada, es durà a terme al Palau de Belles Arts d’Altea, el 27 de novembre a les 17’30 hores.

La primera banda en actuar serà la Societat Unió Musical de Carlet, que porta com a obra de lliure elecció “Quadres d’una exposició” de Mussorgsky, la segona la Societat Musical l’Artesana de Catarroja, en tercer lloc la nostra banda.

El jurat estarà presidit per Rafael Talens Pelló, Catedràtic del Conservatori de València, autor de l’obra obligada.

7

REVISTA DE LA

societat musical

LA SOCIETAT MUSICAL DE GUADASSUAR AL CERTAMEN D’ALTEA La nostra banda participa enguany per segona vegada en el Certamen d’Altea. En l’anterior ocasió, en 1996 vàrem obtindre el segon premi, portant com a obra lliure “Till Eulenspiegel” de Richard Strauss, com a obra obligada “Semiotécnia” de Rafael Talens i els pas dobles “Hermanas Falcó” de Talens per al concert i “Lagartijilla” de J.Martín per a desfilar. El primer premi l’aconseguí la Societat Musical l’Artística de Manises amb “Evocación” i “Agüero” com a pas dobles i “L’ocell de foc” de Stravinsky com a obra lliure. En tercer lloc quedà la Societat Artístico Musical de Picassent, amb “La Cañada” de Talens i “El abanico” de A. Javaloyes com a pas dobles i “Per la flor del lliri blau” del mestre Rodrigo.

Enguany les obres i autors que portem per al certamen son les següents: bandes celebrat a Onda (Castelló) l’any 1980. A hores d’ara exerceix la Càtedra d’Harmonia al Conservatori Superior de Música de València.

En nombroses ocasions hem interpretat obres seues com “Sicània” o “Ibérica” i diversos pas dobles. En 1987, la nostra banda aconseguí la menció d’honor de la llavors anomenada Secció Especial B, interpretant el seu pas doble “Paquita i Nieves” i “Cosmos” com a obra obligada.

“Cosmos”, també obra obligada en aquesta edició del Certamen d’Altea, està dividida en sis “sketchs” simfònics que s’anomenen “Preludio”, “Constelación”, “Espiritual”, “Retorno”, “Neblina” i “Consumación”.

PAS DOBLE PER A DESFILAR:

“SANT ROC” de Francesc Zacarés Fort Pas doble composat pel director de la nostra banda amb motiu de la festa de Sant Roc de 1997 per encàrrec dels festers d’eixe any.

Està basat en motius populars de les dances del nostre poble.

PAS DOBLE DE CONCERT

“SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA DE GUADASSUAR”

OBRA DE LLIURE ELECCIÓ:

de Francesc Zacarés Fort

“GLOSES II”

Pas doble composat pel nostre director especialment per a aquest certamen i, com el seu nom indica, dedicat a la nostra Societat.

Esperem que serà una gran composició, al igual que totes les que coneguem d’ell.

d’Amando Blanquer Ponsoda Amando Blanquer va nàixer a Alcoi l’any 1935.

Estudià al Conservatori de valència, al Conservatoire National Supérieur de Musique i a la Schola Cantorum de París. Fou professor del Conservatori de València i titular de la Càtedra de Composició i Formes Musicals del mateix conservatori. Director de la Banda d’Algemesí durant molts anys, la vinculació a este poble el va dur a reflectir en les seues composicions la música tradicional del nostre poble veí en l’obra “Rituals i Danses d’Algemesí”. També va incorporar música tradicional d’altres comarques valencianes en obres com “Tres danses valencianes”.

En aquesta ocasió interpretem l’obra “Gloses II” com a obra de lliure elecció. L’obra està dividida en cinc gloses o parts que s’interpreten sense interrupció.

OBRA OBLIGADA:

“COSMOS” de Rafael Talens Pelló Rafael Talens va nàixer a Cullera l’any 1933.

Començà la seua carrera musical en la banda de música de la Societat Musical Instructiva Santa Cecília del seu poble. Més tard, i pels conservatoris de València i Madrid, es titularia en clarinet, piano, direcció d’orquestra i composició.

Ha estat premiat tres vegades en obres per a banda per l’Exma. Diputació de València i obtingué el premi nacional de música per a 8

REVISTA DE LA

societat musical

60 ANYS DE LA FUNDACIÓ DE LA BANDA DE MÚSICA MUNICIPAL DE GUADASSUAR La tradició bandística de Guadassuar es remunta al segle XIX, però els esdeveniments històrics de la primera part del segle XX, més concretament la 2a República i la Guerra Civil, i les diferents problemàtiques locals, varen fer que desaparegueren. Per això en 1939, recent acabada la guerra, es decidí la refundació de una banda de música al nostre poble amb els músics sobrevivents de les diferents societats que havien existit avans. D’aquells fundadors de la Banda Municipal, en l’actualitat en sobreviuen dos: Domingo Añó i Joaquín Gimeno.

(Agustin Roig Barrios, del llibre d’actes municipal)

AYUNTAMIENTO 15-4-1939

Todos los gestores hacen uso de la palabra para abundar en sus manifestaciones que no son otras que traducir el estado de ánimo flotante en la población se acuerde un proyecto de Reglamento para constitución de la misma y una vez redactado se aprueba para que se le dé forma legal y municipal a la Banda de Música. Esta proposición es aprobada por unanimidad 11 mayo 1939. El Ayuntamiento reunido en sesión extraordinaria aprobó por unanimidad el Reglamento de la Banda de Música Municipal de Guadasuar.

CONCIERTO Nº 1 inaugural de la Banda Municipal de esta Villa, celebrado en la noche del día 8 de Junio de 1939, interpretándose las obras siguientes: PRIMERA PARTE : Gerona (Pasodoble), Lope; El Barberillo de Lavapiés (Selección), Barbieri; Brisas del Ebro.

SEGUNDA PARTE: Saludo a la bandera (Pasodoble), Evaristo Roig; Una noche en Calatayud (Serenata), P. Luna; Mariceli (Polca), Cortés. Himnos Nacionales

ALCALDE. Salvador Colomer Asensi TENIENTES DE ALCALDE: Vicente Osca Añó (1º), Francisco Gimeno Montalva (2º).

GESTORES: Agustín Lafarga Añó, David Pellicer Sanz, Vicente Ibiza Alós, Salvador Osca Pastor, Salvador Montalvá Hurtado, Joaquin Roig Cerveró SECRETARIO : Antonio Ferri Girones ACUERDO FUNDACIÓN BANDA MUNICIPAL (4-5-1939): “Habiendo acudido ante la Presidencia infinidad de personas de esta población para que se dé realidad a las aspiraciones casi unánimes de todos los vecinos para que se cree una banda de Música Municipal a fin de que de esa manera queden unificadas todas las tendencias que de antiguo pudieran existir, motivo de algún recelo, y estando casi ultimados todos los preparativos para la constitución de la banda que se proyecta, propone que el Ayuntamiento haga suyas las aspiraciones del pueblo y cree la Banda de Música proyectada, bajo la dirección, protección y apoyo de este Ayuntamiento.

PRIMERA PLANTILLA DE LA BANDA MUNICIPAL DE GUADASSUAR (ABRIL DE 1939) DIRECTOR: D. Virgilio Beltrán Cleries SUBDIRECTOR: D. Evaristo Roig Añó PROFESSOR DE L’ESCOLA DE MÚSICA: Agustín Roig Cerveró

TROMPETA: Vicente Estruch Roig, Torcuato Ferrero Donat, FLISCORN: Vicente Gimeno Añó, Joaquín Gimeno Jornet TROMPA: Damián Osca Pastor, Vicente Vidal Plaza BOMBARDÍ: Enrique Roig Vidal TROMBÓ: Joaquin Canet Ibiza, Bautista Ferrer Esteve, Bernardo Peris Aleixandre, Indalecio Canet Villora, Alfredo Roig Cerveró BAIX: Germán Roig Rosell, Agustín González Madramany, Joaquín Sentamans Fuertes, Gregorio González Madramany BATERIA: Juan Bautista Gimeno Añó CAIXA: Joaquín Ribera Puchol TIMBALS: Joaquín Domingo García ORDENANÇA: José María Sais Alonso

MÚSICS: OBOÈ: Leopoldo Vidal Plaza CLARINETS: Joaquín Sais Vidal, Vicente Boils Domingo, Agustín Estruch Puig, Joaquín Ortega Bataller, Germán Roig Montalvá, Joaquín Oliver Beltrán, José Perales Cleries, Evaristo Roig Oliver, Salvador Oliver Rosell REQUINT: Domingo Añó Cleries CLARINET BAIX: Joaquín Castells Gimeno SAXO ALT: Joaquín Beltrán Cleries, Vicente Beltrán Mut SAXO TENOR: José María Beltrán Cleries SAXO BARÍTON: Federico Roig Domingo

11

REVISTA DE LA

societat musical

MÚSICS: 25 ANIVERSARI Fa uns anys, a diferència de l’actualitat en que els músics entren a formar part de la Banda o l’Orquestra el dia del Crist al mes d’agost, els educandos s’incorporaven en novembre, dins de la festa de Santa Cecília. En la pàgina següent veureu el programa de la festa d’aquell any. El 24 de novembre farà 25 anys entraren a formar part de la banda (d’esquerra a dreta en la foto) Domingo García Hervás, Salvador Colomer Torres, Joaquin Mora Sola i Salvador Ribes Vernia. Els dos primers continuen vinculats a la música i d’ells parlem a continuació:

DOMINGO GARCIA HERVAS

SALVADOR COLOMER TORRES

Naix l’any 1960. Als 13 anys inicià els seus estudis de solfeig amb Antonio Noguera i de clarinet amb Arturo Pastor, entrant a formar part de la banda l’any 1974. En 1976 començà els seus estudis de solfeig i clarinet als Conservatoris de València i Carcaixent. A Saragossa, on feia el servei militar des de 1979, acabà el grau elemental de clarinet.

En 1982, ja en Madrid, ingressa en el Real Conservatorio Superior de Música, on realitza el grau superior de clarinet fins a l’any 1986 amb el professor Vicente Peñarrocha. Participà com alumne als anys 85 i 86 als “Cursos Mariano Puig”, del Centre Cultural Musical de Torrent, amb els professors Vicente Peñarrocha i José Tomás, integrants de l’Orquestra Simfònica Nacional.

Des de 1988, per oposició, forma part de Cos de Suboficials Músics del Ministeri de Defensa. Ara es troba destinat en la Música del Batalló de la Zona Militar de Canàries.

En 1996, al Conservatori Superior de Música de Santa Cruz de Tenerife, assisteix al curset impartit pel professor Michael Caruli (Catedràtic de Conservatori de Milà, a Itàlia).

Ha participat en vàries ocasions al Certamen Internacional de València amb la nostra banda.

Des de l’any 1990 viu a Candelària (Tenerife), òbviament per motius de treball i segurament també per plaer. Es casat amb Teresa Peciña des de 1991, amb qui te un fill, Victor, que complix sis anys al mes de novembre. I ens envia a tots una salutació amb molt d’afecte.

Realitza els seus estudis musicals a l’escola d’educandos de la Banda de Música., primer a càrrec d’Antonio Noguera i posteriorment de don Virgilio Beltrán, aleshores director de la Banda.

Entra a formar d’ella l’any 1974 tocant el requint. Amb posterioritat ha tocat el clarinet, el clarinet baix, el saxo baix i la percussió. En l’actualitat toca de nou el clarinet baix des de l’any 1996.

Ha format part de la Junta Directiva amb diferents càrrecs i en l’actualitat assumeix el càrrec de Vicepresident de la nostra Societat.

Es Diplomat en Magisteri i Llicenciat en Geografia i Història. Ha exercit la docència com a mestre en Eivissa, Albacete i diversos pobles de València. En l’actualitat treballa en la Conselleria d’Educació com a Assessor Didàctic per a l’Ensenyament en Valencià.

Foto cedida per Salvador Colomer

12

REVISTA DE LA

societat musical

ANIVERSARI DE LA BANDA JOVE: CINC O QUINZE ANYS? INICIACIÓ Res més que cinc intents hi va haver fins que el que hui coneixem com “Banda Jove” prenguera una marxa continuada. Les primeres vegades varen ser quasi més per comboi que per altra cosa. Les bandes importants tenien Banda Juvenil i Guadassuar no anava a ser menys. Es feren algunes parts de concert només amb els jovens de la Banda, de manera que la Banda Juvenil la formaven els mateixos que la “Banda Gran” exceptuant els més majors. Al mateix temps, els qui tenien gana de dirigir anaven trencant mà. El primer fou Rafa Polanco a la Plaça Major el 15 d’agost de 1984.

En l’any 1987 Samuel Pérez, Jesús Osca, Joaquín Osca i de nou Rafael Polanco dirigeixen un nou concert de la Banda Juvenil. En 1988, continua amb Juan Bta. Boïls, Jesús Osca i Samuel Pérez.

L’Orquestra havia començat a rodar el setembre del 88 i s’havia de fer el mateix amb la

Banda Jove, però no era fàcil (encara que ara ho parega) decidir qui formaria part d’ella, qui la dirigiria, quin nivell s’exigiria, quin seria el seu funcionament, assajos, paper, etc.

Nous intents foren el concert de 1989, dirigit per Rafael Polanco, Juan Bta. Boïls i Samuel Pérez que també dirigeix el de 1992.

CONSOLIDACIÓ Després, passà a ser una necessitat. La “Banda Gran” havia aconseguit un alt nivell i els músics que entraven nous a ella no tenien cap experiència prèvia i a més s’enfrontaven amb obres difícils directament. La Banda Jove, havia de ser creada per a que els joves músics pogueren entrar en contacte amb el que suposa la interpretació en una banda, amb obres de menor dificultat, al mateix temps que els joves directors trobaven també un espai d’experimentació i contacte amb el mon de la direcció.

Maig de 1997. Auditori Municipal.

14

REVISTA DE LA

societat musical A partir d’octubre de 1994 es posà definitivament a funcionar de manera continuada, fent-se càrrec de la seua direcció Samuel Pérez i Josep Ribes. Els components ja no eren els mateixos que els de la “Banda Gran” (encara que es convidà a tots els músics jovens de la “Banda Gran”, a que formaren part de la Jove) si no tots els nous músics que havien entrat a la Banda aquell mateix estiu, programant-se, una sèrie d’obres, adequades al seu nivell, les quals, es treballarien durant l’assaig setmanal. Fruit d’aquest treball, poguérem escoltar el primer concert d’aquesta nova etapa el 17 de desembre de 1994.

A l’estiu de 1995 se suma a la direcció d’aquesta banda Perfecto Osca. Al deixar la direcció Samuel Pérez durant l’any 1997, queden com a directors fins a l’actualitat Josep Ribes i Perfecto Osca.

Des de la creació d’aquesta Banda Jove fins a la data de hui , s’han realitzat 19 concerts, entre els quals cal destacar els concerts d’estiu, (algun d’estos fins i tot passat per aigua) on s’han fet grans estrenes mundials d’obres com “El Cumbanchero”, (on destacà l’actuació d’un trio de percussionistes) altres on han actuat solistes que hui en dia ja són de gran prestigi internacional com: Mario Bou, Julio Roig, Ricardo Alòs,

Jose Javier Jornet, Moisés Boils, Paco Gimeno, Vicent Osca, Bernat Sentamans i Daniel Garcia, i, fins i tot, un on participà un gran narrador com Rafa Polanco i una excel·lent ballarina com és Paloma Cucarella.

De entre les últimes actuacions, cal destacar el festival realitzat el passat 16 de Setembre a València on actua junt a la banda de la Unió Musical L’Horta de barri de Sant Marcel·lí de la ciutat de València.

A banda de la formació musical, els components d’esta agrupació desenvolupen dos aptituds més: una esportiva, amb grans campionats de futbol sala (ho podeu vore a les fotografies) i una segona gastronòmica, sempre després de cada concert, on la paella ocupa el lloc principal (diuen que les últimes han arribat a un nivell exquisit).

Text: Perfecto Osca, Joan Bte. Boïls Fotos: Josep Ribes

Gener de 1998: Campionat de futbet de la banda jove.

Any 1996: paella i partit de futbet a la Plaça de la Constitució.

15

REVISTA DE LA

societat musical 1r CONCERT. 15-8-84 Plaça Major I Part “Sección Juvenil” Pepita Greus....... ........ P. Pérez Chovi Concert per a dos trompetes...... Vivaldi Fiesta de las trompetas......R Anderson Fiesta de las trompetas...... R. Andeson Director: Rafa Polanco

4t CONCERT. 30-07-89 Plaça Major, 22’30 I Part “Banda Juvenil” Marxa Militar........................F. Schubert Dtor. Rafa Polanco Jesucristo Superstar.....A. Lloyd Weber Dtor. Juan Bta. Boïls Film-Festival.............Arreglo: H. Kolditz Dtor. Samuel Pérez Valencia..................................J. Padilla Dtor. Rafa Polanco

II Part Tota la Banda 2n CONCERT. 04-01-87 Patronato, 12’30h I Part Quintet de vent Grup de metalls

II Part Tota la Banda 5é CONCERT. 14-04-92 Patronato, 22h I Part “Banda Jove” Forever.............................. J. P. Sousa Vaudeville Suite................P. Scheffer Dtor. Samuel Pérez

II Part “Banda Juvenil” Certamen Musical......... R. Dorado Dir. Samuel Pérez Éxodo........................... Arr. J. Casasús Dir. Jesus Osca Marxa Militar........................F. Schubert Dir. Joaquín Osca La del manojo de rosas..... P Sorozábal Dir. Rafa Polanco

II Part “Conjunt Instrumental”

Levante, 30 de enero de 1987

GUADASSUAR BANDA JUVENIL. Se ha presentado ante el público, que abarrotaba el patronato cultural, la banda juvenil dependiente de la sociedad musical. Cuatro fueron las obras que se presentaron y cuatro los directores que las ilustraron.

“Certamen Musical” fue dirigido por Samuel Pérez; “Éxodo”, por Jesús Osca; “Marcha militar”, por Joaquín Osca, y selección de “La del manojo de rosas”, por Rafael Polanco. Tanto los jóvenes intérpretes como los también jóvenes directores, músicos a la vez de la banda, fueron largamente aplaudidos. Informa R. García Marco.

6é CONCERT. 17-12-94 Patronato, 19’30h I Part “Banda Jove” Las Provincias...................V. i A. Terol La Canción del Olvido.......... J. Serrano Dtor. Samuel Pérez Moonlight Serenade................G. Miller La guerra de les galàxies.....J. Williams Dtor. Josep Ribes

3r CONCERT. 03-01-88 Catòlic, 20’00h I Part Grup de metalls II Part “Banda Juvenil” Luisa Martín (Pd)....R. Martínez Segura Dtor. Juan Bta. Boïls Vaudeville Suite...................P. Scheffer Dtor. Jesús Osca Film-Festival.............Arreglo: H. Kolditz Dtor. Samuel Pérez

II Part Banda gran

16

REVISTA DE LA

societat musical 10é CONCERT. 21-12-96 Patronato, 19’00h.

“Concert de Nadal” I Part “Banda Jove” Larguetto del Quintet en La ...... Mozart Clarinet: Mario Bou / Dtor. Samuel Pérez Film Festival................ Diversos autors Dtor. Josep Ribes.

Oregon........................... Jan Der Haan Dtor. Perfecto Osca.

II Part Banda Gran

7é CONCERT. Estiu de 1995 Plaça Major “Concert Banda Jove” Obertura Festiva...........D. Shostakovitx Dtor. Josep Ribes L’Arlesienne.............................G. Bizet Dtor. Samuel Pérez Trumpets Flighting....................

Dtor. Perfecto Osca 8é CONCERT. 03-12-95 Patronato 12’30h “Concert Banda Jove” I Part El Motete.......................... J. Serrano La Leyenda del Beso .... Soutillo i Vert.

Rapsòdia Valenciana........ M. Penella.

Dtor. Samuel Pérez .

Sait ....................................... R. Giner.

Dansa Oriental............ J. M. Izquierdo.

Dtor. Perfecto Osca.

II Part Recuerdo Feliz................... V. Beltran.

De L’Horta Valenciana........ F. Cuesta.

Un día de Pasqua en Catarroja. JM Izquierdo Dtor. Josep Ribes.

11é CONCERT. 19-01-97 Auditori, 12’00h.

Concert Inauguració Auditori “Orquestra de Cambra” “Banda Jove” Film Festival................ Diversos autors Dtor. Josep Ribes.

Oregon.......................... Jan Der Haan Dtor. Perfecto Osca.

Dansa Hongaresa.................. Brahms La Pantera Rosa.................... Manccini Dtor. Samuel Pérez.

“Banda Gran”

9é CONCERT. 14-07-96 Plaça Major, 23’00h.

“Concert Banda Jove” I Part Trompetten Parade.............................

Manhattan Symphony......L Dondeyne Caribbean Concerto............... K Vlak Dtor. Josep Ribes.

Tres peces breus.................. B. Bartok.

Indiana Jones..................... J. Williams.

II Part Rikudim...................... J. Van der Roost Dtor. Perfecto Osca Copacabana............... Manillow de Mey The Beatles............................ B. Arnal Chees..................... Ulvaeus/ Anderson Dtor. Samuel Pérez

12é CONCERT. 04-05-97 Auditori, 12’30h.

“Concert Banda Jove” I Part Czardas................................. V. Monti Saxo: Julio Roig.

The Bombastic Bombardon.. E. Siebert Tuba: Ricardo Alós.

2n. Suite en Fa Major ........... G. Holst Dtor. Josep Ribes.

Els Miserables.......... C. M. Schonberg II Part Polka................................ R. Martínez Trompeta: Moisés Boïls / Dtor. Perfecto Osca Ballant amb llops.......... John Williams Rienzi................................. R. Wagner Dtor. Samuel Pérez.

13é CONCERT. 23-08-97 Plaça Major, 23’00h.

“Concert Banda Jove” I Part En Er Mundo....................... F. Lorenzo Las dos Comadres............. H. Labit En un Mercat Persa............... Ketelbey.

E.T.................................. J. Williams.

Dtor. Josep Ribes.

II Part El Cumbanchero............. R Fernández Reflections of this time....... T. Hoggens Mary Poppins.................... R. Sherman El Cumbanchero.............. R Fernández Dtor. Perfecto Osca.

17

REVISTA DE LA

societat musical 17e CONCERT. 12-12-98 Auditori, 19’30h.

“Concert Banda Jove” I Part Arponeros....................... J. J. Poveda.

Jurassic Park..................... J. Williams.

El Rei Lleó.......................... Elton John.

Concert per a Trombó.. Rimsky-Korsakov.

Trombó: Vicent Osca.

Dtor. Perfecto Osca.

14é CONCERT. 16-11-97 Auditori “Concert Banda Jove” I Part Pare i Fill .................... Camilo Laporta.

Concert Suite............... Trevor J. Foxd.

Dansa Oriental..... Josep M. Izquierdo.

Dtor. Perfecto Osca.

II Part Cabaret........................... John Kander.

Porgy and Bess............... G. Gershwin.

The Beatles........................ K. Sorbon.

Dtor. Josep Ribes.

II Part Pequeña Czarda................ P. Iturralde.

Saxo: Daniel García.

Sonatina per a Timbals. A. Teherepnin.

Timbals: Bernat Sentamans.

Divertiment per a Banda.. V. Persichetti Dtor. Josep Ribes.

15é CONCERT. 31-05-98 Auditori 12:00 h.

“Concert Banda Jove” I Part Trencanous .................... Tchaikowsky.

Balla: Paloma Cucarella.

El festí de Baltasar................. Giner.

Narrador: Rafa Polanco.

Dtor. Josep Ribes.

18é CONCERT. 20-06-99 Plaça Major 22’30h.

“Concert Banda Jove” I Part Filà l’alegría..................... J. J. Poveda.

En el Jardí d’una Pagoda Xina. Ketelbey.

Royce Hall Suite ................ H. William Dtor. Perfecto Osca.

II Part Primavera ........................................

Cançons de mare.................. Talens.

La Pantera Rosa.................. Manccini Dtor. Josep Ribes.

II Part Marisun............................. P. Martínez.

Trompeta: J. Javier Jornet.

Superman.......................... J. Williams.

Diagram............................ A. Waignein.

Dtor. Perfecto Osca.

16é CONCERT. Agost de 1998 Plaça Major “Concert Banda Jove” I Part En Er Mundo........................ F Lorenzo La Joya Catalana.......................

Bombardí: Paco Gimeno Dtor. Josep Ribes II Part Trombons Braus.................. E. Loffler El Cumbanchero............ R. Fernández Dtor. Perfecto Osca

19é CONCERT. 16-9-1999 Pati del Col·legi Sant Marcel·lí, València. 22’30 h I Part Filà de l’alegria ............... J.J. Poveda Dansa Oriental ............. J.M. Izquierdo Film Festival .............. diferents autors Dtor. Perfecto Osca II Part Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí

Juny de 1999 Sala d’assaigs del musical

18

REVISTA DE LA

societat musical

VIRGILIO BELTRAN A poc a poc, va quallant la iniciativa de l’Alcalde Pepe Ribera de fer un homenatge al mestre Virgilio Beltrán Cleries amb la gravació i edició d’un C.D. de la seua música; idea que ha fet seua la Junta Directiva, amb les gestions necessàries per a que la gravació siga realitat en funció de la programació d’activitats de la Banda. El concert del dia del Corpus (6 de Juny de 1999) i la publicació en la Revista de la Societat Musical, de dos magnífics articles, un a càrrec de Joan B. Boils en el que ens dona noticia de les obres composades pel mestre existents a l’arxiu de la Societat i l’altre d’Agustí Roig Barrios, una excel·lent. biografia del personatge a la que no li falta detall.

Enhorabona a tots dos i a la Junta Directiva pel magnífic treball realitzat! La família us ho agraeix de tot cor Per a nosaltres és una gran satisfacció participar en aquest homenatge contant anècdotes i detalls familiars del nostre pare, músic de Guadassuar, intèrpret de trompeta, director de Bandes, compositor i educador i també, bon pare de família, que amb la mare Felicidad Llopis Osca ens han tramés estima, experiències i ensenyaments que han presidit la nostra vida, afegint detalls, coneguts o no, que completen o amplien allò ja publicat.

Escriu Agustí Roig que la tradició musical Granollers, 3 de juny de 1926. Al revers: del llinatge Beltran ve d’antic. Així és, en efecte. I «Fotografia dedicada a mi apreciable Felicidad» cal afegir que és perllonga: comença en la primera generació (Vicent Beltrán Jornet), passa per la Antoni Palanca, que l’amic s’incorporara a ella. segona (Josep i Vicent Beltrán osca), i esclata en Agraït Josep li prometé a Virgilio que si tenia un la tercera amb Virgilio Beltrán Cleries i els seus segon fill, li ficaria el seu nom. I així va ser.

En l’estiu de 1940, la família Beltrán Llopis germans Josep Maria, Joaquim i Caries. Hi ha una quarta generació: els fills de Joaquim Beltrán passà uns dies de descans a la Font d’En SeguCleries, Joaquim i Vicent Beltrán Vidal, aquest últim res (Benassal). Des del balneari i mirant cap al músic professional i en l’actualitat, Comandant Di- nord, es veu perfectament la silueta d’un poblet rector de la banda de Música de Infanteria de Mari- blanc al cim d’una mola altíssima i recolzat conna a San Fernando (Cadis). I ha continuat amb tra la roca d’un castell: és Ares del Maestre. Els que heu conegut a Virgilio Beltran, recordareu alguns nebots-nets que han passat per la banda. que era un nerviós, un «desinquiet». Es va ficar Durant la seua estada a la Música Militar al cap que tenia que trobar al seu amic de la mili de Granollers (anys 1925-27) Virgilio Beltran va i fins que no anà a Ares no parà, malgrat les coneixer a un xicot d’Ares del Maestre (Castelló) dificultats que el viatge suposava per la mancança que complia el servei militar al Regiment. Era de mitjans de transports.

Josep Joaquim Mir Mestre, casat i amb un fili; I, en efecte, va trobar al seu amic Josep, tocava la trompeta en la Banda de Música del el qual en assabentar-se a on estava estiuejant, seu poble i tenia unes condicions i, sobre tot, un li va dir que, a partir d’aquell any, la seua casa llavi excel·lent per a la trompeta; es feren amics estava disponible per a que tots els anys la i, degut a la difícil situació familiar i econòmica família puguera passar les vacances a Ares. Huí en que es trobava ei jove d’Ares, Beltran en dia, 60 anys després, els fills continuen anant aconseguí del mestre de la banda, ei saguntí a Ares i mantenen la relació amb els fills i nets.

19

REVISTA DE LA

societat musical En aquells estius dels primers anys 40, el mestre Virgilio Beltran dirigí els assajos de la Banda d’Ares i va conèixer els balls típics del poble (ball pla, jota i bolero) les melodies dels quals va transcriure al pentagrama i gràcies a això no s’han perdut i continuen sentint-se i ballant-se la nit del 25 d’agost, festa de Santa Elena, patrona del poble. Eixe és l’origen del pas doble «Ares del Maestre» (pasodoble sobre sus motivos populares), signat a València el 1 de juliol de 1945.

D’aquell fet, Virgilio va traure un propòsit ferm: si tenia fills i volien estudiar, procuraria que ho feren, ficant de la seua part els mitjans i l’esforç necessaris a tal fi. Propòsit que va complir àmpliament.

També va traure d’aquella experiència amb son pare, una conclusió que va estar present sempre en la seua vida: l’estudi i la formació son fonamentals. Virgilio fou un autodidacta; de menut va tindre que deixar l’escola primària per a treballar al camp i, per això, sempre que va poder, tractava de cobrir aquesta carència per lliure, ampliant estudis en el Conservatori de Barcelona quan estava en Granollers, cursant estudis de contrapunt, harmonia, fuga i composició en ei Conservatori de Sevilla amb Norberto Almandoz i en el Conservatori de València amb el mestre Manuel Palau.

Virgilio Beltran tenia molt clar des de ben menut que havia de ser músic. Per això quan després d’haver guanyat la plaça de fliscorn a la Banda Militar d’Alcoi ha de renunciar per l’oposició de son pare i ser menor Ara bé, malgrat haver estudiat tot el que d’edat, aquesta decisió suposa un colp per a les seues aspiracions. Els fills pensem que podia i estava al seu abast, cap al final de la seua aquest moment es la clau de la vida del nostre carrera professional, es va trobar amb un greu propare i, de rebot, de la nostra. Virgilio es blema. En els anys 1920 a 1930, per a guanyar les obedient; fa cas a son pare i es queda a casa places de trompeta solista en Córdoba, Sevilla i ajudant en els treballs agrícoles, però no València, els ajuntaments no demanaven titulació s’afona ni es conforma, sinó que continua oficial, sols era necessari superar les proves de les estudiant i preparant-se com pot. Però quan diferents oposicions front a la nombrosa s’incorpora al servei militar i és músic profes- competència. Als anys 60, per tal de classificar els sional per oposició, ja no hi ha qui el pare, és nivells retributius dels músics de l’Orquestra Munimajor d’edat i ningú pot impedir la seua volada: cipal de València, l’Ajuntament va aplicar el criteri Córdoba, Sevilla i València, amb eixe magnífic legal segons la titulació oficial. Amb eixa disposició itinerari que Agustí Roig magistralment ens ha descrit contantnos totes les activitats i experiències tan singulars viscudes en els diferents àmbits en que es va moure.

Ja major ens comentava que, en aquell moment, son pare Vicentet, havia actuat com calia, i reconeixia que tenia tota la raó de no voler que el seu fill de 16 anys se n’anara de casa. No havia arribat el seu moment encara.

Febrer 1960. Orquestra Municipal de València i Orfeó Universitari. «Carmina Burana» «Podria haver-me fet de Karl Orff. A la trompeta, Virgilio Beltrán, cantant Luis Beltrán. un perdut», ens deia. .

20

REVISTA DE LA

societat musical Certàmen de pasodobles CIFESA. Fallas 1945.

família, amb una filla i tres fills estudiant, V. Beltran no tenia més remei que practicar el «pluriempleo», com tants i tants treballadors i també els músics.

Afortunadament no li faltava feina: l’Orquestra Simfònica, l’Orquestra Clàssica de Ramón Corell, temporades d’òpera, sarsuela, revista, etc. als teatres Principal i Apolo, etc. Però també es cert que si la família va poder tirar endavant en una època de «vaques flaques» va ser, sobre tot gràcies a la rigorosa administració de «l’ama de casa», Felicidad.

Per això les vesprades, en que tenia que viatjar a Guadassuar, si no tenia temps de tornar a casa, per deixar la trompeta i portar-se la bossa de viatge, sempre havia una filla o un fill que l’esperava ai peu del rellotge de l’estació del Nord, o bé a l’estació d’Autobusos del carrer Xàtiva, enfront de la finca de ferro, a on agafava «l’auto roig», amb el natural nerviosisme per si de cas, se li feia tard i perdia el tren o l’autobús. I encara, moltes vegades, l’un o l’altre havien passat abans per casa Penadés per arreplegar els instruments (flauta, clarinet, trompeta, saxo, etc.) que havien reparat i d’aquesta manera aprofitar el viatge i estalviar despeses a la Banda.

Amb aquesta classe de vida, l’horari de V. Beltrán estava ben ajustat. Quan tornava de Guadassuar, sovint i segons la temporada, carregat amb un cabàs de melons o taronges, o un sac de cacauet, desdejunava i apressa i corrent, a l’assaig de l’Orquestra Municipal; per la vesprada i de nit, al teatre o al concert. Això vol dir que patia un dèficit de son important; d’ací que, després de dinar, la «siesta», encara que fora de mitja hora, era un temps sagrat en el que, de cap manera, es podia fer soroll a casa.

administrativa Virgilio Beltran restava greument perjudicat, no sols mentre estiguera en actiu, sinó en especial, de cara a la jubilació, de la qual ja no estava llunt. Així que tingué que examinar-se, als seus seixanta i tants anys, de tota la carrera de trompeta per tal de obtindre el títol superior i poder aconseguir, així, el màxim nivell retributiu.

Gràcies a les gestions del mestre Roca, director, aleshores del Conservatori de València, ell i els músics que estaven a la mateixa situació pogueren examinar-se de totes les matèries en una sola convocatòria.

Encertadament, Agustí Roig fa referència a la faceta d’educador de Virgilio Beltrán. El seu compromís amb la Banda era total, però, la seua activitat no es limitava a la direcció; tenia cura també de l’aprenentatge dels educands a l’Escola de Música, prenent-los les lliçons de solfeig i dels diferents instruments amb la magnífica col·laboració de D. Agustí Roig Cerveró, músic de la Banda i professor de l’Escola. Aquest compromís suposava, com a mínim, dos viatges setmanals de València a Guadassuar per tal de assistir, a poqueta nit, a les classes i, desprès de sopar, dirigir els assajos de la Banda.

Com en aquell temps el sou que es podia guanyar com a trompeta solista de la Orquestra Municipal de València era mes bé curt i totalment insuficient per atendre les necessitats de la

Família Beltran Llopis, València, Setembre de 1999.

21

REVISTA DE LA

societat musical

DEU ANYS DE LA PRIMERA REVISTA

REVISTA DE LA SOCIETAT MUSICAL. nº 1. Nov. 89 cançoner de Salvador Seguí , «Cancionero Popular de la Provincia de València», editat per la Diputació de València i la Institució Alfons el Magnànim. Eren les següents: “Els reis”, “Posa vi”, Arre burret!”, “La primera bicicleta”, “Les xiques de la Ribera”, “Lliures d’estorb” i “Bateig”.

Pàgines 12 a la 17: Ressenyes de tots els concerts celebrats al llarg de l’any 1989, intercalant cinc artícles de premsa apareguts al periòdic Levante.

La impressió de la revista es va fer a la multicopista del Col·legi Sant Francesc. Anava grapada i impresa a una sola cara.

Si algun dels músics o socis ha tingut la precaució de col·leccionar totes les revistes que des de fa tres anys estem publicant, es preguntarà a on està el primer número. No és que hàgem equivocat la numeració o que l’haja perdut.

Simplement és que fa deu anys, en novembre de 1989, quan es va publicar, la gran majoria de músics i de socis no ho eren encara.

En aquest desé aniversari d’aquella pionera Revista de la Societat Musical, volem recordar a aquells que encetaren la idea i els continguts que tenia.

En primer lloc la portada, iniciant la tradició en disseny de portades, era ja del nostre amic AVI, com podeu veure a la il·lustració.

A l’interior el contingut era el següent: Pàgina 1. Saluda del Alcalde, el mateix que tenim a l’actualitat, José Ribera Añó.

Pàgina 2. Saludo del President, Vicente Esteve Bou. Pàgina 3. Notes al programa del concert de Santa Cecília de 1989. S’interpretaren el pas doble “Añoranza” de C. Cerveró, “Concert per a saxofon” de A. Glauzounov, “Homenaje a Sorolla” de Bernardo Adam Ferrero, “Variaciones sobre un tema suizo” de Mohr, l’obertura de “Guillermo Tell” de Rossini i els gojos i himne a Santa Cecília de Virgilio Beltrán.

Pàgina 4. L’escola: desé curs de funcionament.

Pàgines 5, 6 i 7. Gent del poble: biografia de Lorenzo Ruiz Osca, signat per Salvador Ribes, Vicente Boils i Juan Bta. Boils, 1r d’Història de la Música i Estètica. Curs 1985-86.

Pàgines 8 i 9. “La compañía incesante”, article transcrit del llibre “Para acercarse a la música”, de J.L. Téllez, Editorial Salvat, col·lecció Temas Clave, Barcelona, 1981.

Pàgines 10 i 11. Cançoner: recull de cançons populars de Guadassuar, extretes del 22

REVISTA DE LA

societat musical

SPANISH BRASS “LUUR-METALLS” BREU HISTÒRIA Primer que res m’agradaria presentar-vos als meus col·legues. Les trompetes son Carlos Benetó Grau i Juanjo Serna Salvador, el trombó Indalecio Bonet Manrique, i la tuba Vicent López Velasco.

Tot començà en l’estiu de 1989, a Santiago de Compostela, en un dels encontres de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya (JONDE). Allí en qualsevol moment lliure, en una aula del seminari on estàvem concentrats ens ajuntàvem per a tocar.

Des del primer moment vàrem notar una sonoritat molt particular. Començàrem fent exercicis junts, després treballant uns corals de J.S. Bach per a la sonoritat i l’afinació i llegírem algunes obres. Al principi sols tocàvem al final de cada encontre per als cambrers que ens servien al menjador, i també als concerts interns que es realitzaven en les concentracions de la JONDE. concerts més importants d’aquell moment fou la gala de lliurament dels Premis Príncep d’Astúries (1995), en el “Gran Teatre Campoamor” d’Oviedo, per a una audiència de mes de 700 milions de telespectadors.

Quant vàrem deixar l’orquestra començàrem a treballar pel nostre compte. El primer va ser decidir un nom: LUUR-METALLS. Us explique: Luur es un instrument escandinau del 1800 abans de Crist que en un principi es construïa de fusta i posteriorment al evolucionar entrà a formar part de la família del metall. L’altra part del nom, metalls, com tots sabem, es el nom de la nostra família d’instruments.

El 2 de Maig de 1992 va ser el nostre primer concert fora de la JONDE. Treballant i poc a poc, anaven eixint les coses i els concerts, que era allò mes important per a poder donar-nos a conèixer. En 1993 decidírem presentar-nos al concurs de Joventuts Musicals d’Espanya, vàrem agafar el frac i cap a Girona que anàrem. A la final ens donaren el segon premi. La desil·lusió va aparèixer ja que creiem que mereixíem més, però hi havia que continuar treballant.

I per què no presentar-nos al Concurs Internacional de Quintets de Metalls de Narbona a França? Era un concurs molt difícil, el més important en l’especialitat, doncs anaven grups de tot el món i sobre tot, les obres eren de gran dificultat tècnica i molt pesades. Assajàvem tots els caps de setmana i si els trompetes, que en aquell temps estaven a l’Orquestra de Granada, tenien concert, nosaltres havíem d’anar cap allà, i si era el trombó el que tenia concert a l’Orquestra Nacional, anàvem cap a Madrid. En vacances assajàvem en València, ja que tots som d’ací.

A mitjans del 95 proposàrem a l’Orquestra de Granada, tocar alguna obra per a Quintet de Metalls i Orquestra. Els va agradar la idea, però havíem de decidir nosaltres l’obra. En aquells moments no en coneixíem cap i en triàrem una a partir d’un catàleg. Quan arribà la partitura obrírem els ulls. Pareixia molt difícil però ja estava

En 1995 començà una nova etapa.

Joventuts Musicals confià en el nostre quintet per a fer una xicoteta gira per Andalusia. Tornàrem a treballar com ho fèiem abans, sabent que no haviem errat el camí i a partir d’ací ens llançàrem per tota Espanya a fer cursos i concerts. Un dels 23

REVISTA DE LA

societat musical desolats, doncs mentre els demés quintets estaven complets, nosaltres només érem dos.

Participaven un quintet francés, un austríac, un belga i un americà. Sort que allí estava la banda de Mislata, convidada per als actes d’eixa setmana, que al menys en feien companyia. Per la vesprada arribaren els nostres companys, allò ja era un altra cosa.

L’endemà començava el concurs i érem els tercers. A la sala d’escalfament estaven preparant-se els francesos que tocaven davant i que no ens miraren de molt bona cara... Arribà l’hora de tocar. En la primera prova “Three Pieces” de Maurer, “Adagio” de S. Barber i “Petite Musique de Rue” de T. Kassati. Ens digueren que l’Adagio que tocàrem nosaltres durà un minut mes que el dels demés (la veritat, la nostra versió va ser prou lenta).

Passàrem quatre a la segon prova: francesos, americans, austríacs i nosaltres. Tots corregueren a assajar les obres de la segon prova menys el nostre quintet. La feina estava feta d’abans, créiem que millor era descansar.

En la segon prova havíem de tocar “Courts Metrages” de V. Cosma, “Passages” de P. Caratini i “Quintet” de M. Arnold. Quant s’assabentàrem que passàvem a la final no s’ho podíem creure. Havíem pensat que passar la primera prova seria més que suficient.

Ara, una vegada en la final havíem d’anar a per totes. En la final tocaren primer els austríacs, després nosaltres i per últim els americans. Era la prova mes difícil tant musical com tècnicament.

Tocàrem el “Concert per a Violí i Orquestra en La menor” de J.S. Bach, “Nabra” de D. Walter, “L´home au Marteau dans la Poche” de W. Pirchner i “Sonatine” de E. Bozza i quant acabàrem ens quedàrem a escoltar als Americans...

A l’hora dels resultats, estàvem els tres grups junts en una sala abans d’eixir a l’escenari.

El resultat començà per els tercers, els austríacs, els segons els americans i ja ens posàrem a botar. Érem els guanyadors! Segons el president del jurat, Bernard Soustrot, “amb el quintet espanyol “Luur-Metalls” hem donat el millor dels primers premis des de la creació del concurs l’any 1986”.

A partir d’ací ens donàrem a conèixer

programada dins de la temporada de l’Orquestra i no es podia canviar. La treballàrem simultàniament amb les obres del concurs de Narbona, arribant en vacances de Nadal del 95, a assajar mes de vuit hores al dia. L’obra de quintet i orquestra, tenia moltes dificultats tècniques i rítmiques però al final el 13 de Gener de 1996 (en Granada) estrenàvem en Espanya amb l’Orquestra Ciutat de Granada i baix la direcció de Josep Pons el Concert per a Quintet de Metalls i Orquestra de Cordes de Karel Husa.

Quedaven quatre mesos per al concurs i en veritat, el treball que havíem fet per a muntar l’obra d’Husa ens havia servit molt per a treballar les obres del concurs. El ritme de treball era intens, fent molts quilòmetres i ens quedava poc de temps. Dos setmanes abans del concurs Inda, Vicent i jo sol·licitarem un permís sense sou en els nostres treballs i se n’anàrem a Granada, ja que als trompetes no els donaven tant de temps.

Assajàvem en un local que pertanyia als Escolapis on feia molt de fred. Però era el millor que teníem, amb una estufa de gas i una manta en terra per no gelar-nos els peus. De tant en quant algun company venia per fer-nos una visita i escoltar-nos, sobre tot gent de l’Orquestra, que ens suggerien alguns detalls.

L’últim dia en Granada assajàrem per la vesprada i, al sopar, estàvem tan angoixats que començàrem a beure cerveses i al tornar a assajar de nou, cadascú agafà un instrument diferent al seu i va tocar les obres del concurs.

Pareixia que tots havíem après la part dels demés de tant com ho havíem treballat.

S’aproximava el dia del concurs. El dia de la presentació, Inda, Carlos i Juanjo tenien un concert al Palau de la Música de Barcelona amb l’Orquestra de Granada. Vicent i jo havíem de llogar una furgoneta en València, deixar-la en Barcelona per a que quant acabaren el concert vingueren el més ràpid a Narbona, mentre nosaltres devíem continuar el viatge en tren. No va ser així. Perdérem el tren perquè hi havia molt de trànsit i plovia molt. Deixàrem la furgoneta en un Pàrking prop del hotel on es quedava l’Orquestra i la clau la en la recepció, mentre Vicent i jo agafàrem un taxi per a arribar.

El dia havia arribat, Vicent i jo ens sentíem 24

REVISTA DE LA

societat musical diferents conservatoris i orquestres Joves com la JOSC (Jove Orquestra Simfònica de Catalunya), OJA (Orquestra Jove d´Andalusia), JONDE (Jove Orquestra Nacional de España).

Era tanta la feina que teníem que en Setembre del 98 decidírem deixar els nostres treballs en conservatoris i orquestres i dedicarnos exclusivament al quintet. Fins al moment tenim enregistrats tres CD i diversos programes per a ràdios nacionals i internacionals. Tenim previstes gires per Austràlia, França, Filipines, Alemanya, Polònia, Corea, Iberoamèrica, etc. així com estrenes de diverses obres.

internacionalment. Modificàrem el nom del grup, doncs quant la gent veia “Luur-Metalls” no sabia realment que era. Ens posàrem “LUURMETALLS Spanish Brass Quintet” abans de canviar de nou i posar el que tenim actualment Spanish Brass “Luur-Metalls”. Spanish Brass es com una denominació d’origen (metalls espanyols) i “Luur-Metalls” es el nom que hem conservat des del principi.

Des d’aleshores hem fet concerts per Alemanya, França, Portugal, Itàlia, EEUU, Hong Kong, Ukrania, Suècia, Polònia, Finlàndia, i diversos països d’Iberoamèrica; i en festivals com Festival de Música Contemporània d’Alacant, Festival de Música i Dansa de Granada, Festival de Radio-France en Montpellier (França), Serenates de València, etc.. i també en Masters en la “Universitat de Geòrgia” (Atlanta), “Universitat de les Arts” en Hong Kong, “Eastman School” en Rochester (EEUU), “Lieksa Brass Week” (Finlàndia), Acadèmia Permanent Internacional de Metalls en Vila-Real, així com en

Tot açò es resultat del treball que férem i que encara seguim fent (pregunteu-ho a les persones mes pròximes a nosaltres). Quant una persona comença una professió, en aquest cas la Música, deu intentar arribar sempre al màxim nivell i crec que açò s’aconsegueix treballant. A nosaltres encara ens queda molt de camí...

Manolo Pérez Ortega

25

REVISTA DE LA

societat musical

JOAQUIN RODRIGO «Els homes serem al paradís «sons»» «Lo que más me gusta en la vida comienza por M: la Música, la Mujer y el Mar.» l’escena i cultivat especialment el concert i la cançó, a la que ha donat un llenguatge nou i universal, creant obres mestres, com el “Càntic de l’esposa” o els “Quatre madrigals amatoris”. Les seues obres per a piano només bastarien per a situar-lo en primera línia, però, a més a més, la seua creació abraça importants composicions per a violí, cello i flauta. S’ha de destacar que l’aportació de Rodrigo al repertori per a guitarra és definitiva, aconseguint la seua dignificació com a instrument de concert.

Joaquín Rodrigo aconseguí la universalitat com ho proven les nombroses distincions de què ha sigut objecte al llarg de la seua dilatada carrera, entre les quals cal destacar els doctorats honoris causa per les universitats de Salamanca, Politècnica de València, Complutense de Madrid, Alacant i altres estrangeres; diverses condecoracions i el Premi Príncep d’Astúries de les Arts.

El Rei Joan Carles el va distingir en 1990 amb el títol de Marquès dels Jardins d’Aranjuez.

A punt de complir el seu primer centenari, Joaquín Rodrigo va morir el 6 de juliol de 1999 envoltat de la seua família, dolça i dignament, com havia viscut..

Joaquín Rodrigo naix a Sagunt (València), el 22 de novembre de 1901, festivitat de Santa Cecília, patrona de la música. Als tres anys d’edat perd la vista, circumstància que el condueix cap a la música, estudis que comença als huit anys. Les primeres composicions daten de 1923, escrivint totes les seues obres en el sistema Braille, dictantles després a un copista.

En 1927, es trasllada a París, estudiant durant cinc anys amb Paul Dukas. Prompte es dóna a conèixer com pianista i compositor i entaula amistat amb Falla, Ravel i altres figures. Contrau matrimoni en 1933 amb la pianista turca Victòria Kamhi, qui fins a la seua mort en 1997 va ser la seua companya inseparable i més assídua col·laboradora.

En 1940, estrena a Barcelona el Concert d’Aranjuez, per a guitarra i orquestra, primera obra que li donaria fama universal. Rodrigo fou fidel a una estètica que a ell li agrada denominar «neocasticisme», practicant la tradició tonal, el gust per les formes clàssiques i incorporant elements cultes. Encara que coneix les més modernes estètiques europees, sempre ha afirmat la seua pròpia personalitat.

La música de Joaquín Rodrigo es un homenatge a les distintes cultures d’Espanya. Ha escrit obres per a

www.joaquin-rodrigo.com

ALFREDO KRAUS Un “antidivo” que va viure per la música Es considerava un privilegiat per la seua professió i un lluitador nat Nascut en 1927 en Las Palmas, es forma en eixa ciutat i en València, Barcelona y Milà. Debuta en 1956 en El Caire com el duc de Màntua de Rigoletto. La seua veu, de extens registre, arriba al Mi sobreagut, la qual cosa li ha valgut grans triomfs. Es un de los majors exponents del bel canto y del repertori francés dels últims temps. La seua depurada tècnica li ha permès fins als 71 anys seguir en actiu, conservant moltes de las facultats que l’han dut a ser un dels millors tenors d’aquest segle.

Fou durant tota la seua vida un “antidivo”, un home amb els peus en terra que entenia el cant com un plaer vocacional, no com un treball. Per això, sempre digué que mai haguera pogut dedicar-se a altra cosa que no fora l’òpera, un art “etern i imperible”. Estava convençut de que per a ser un bon cantant no era suficient amb la veu, hi ha que tindre un talent especial. Creia que per a convertir-se en artista es necessitava temps, la tècnica per la que alguns el consideraven fred i madurar com a persona. No obstant això “els artistes de hui en dia” assenyalava, “tenen molta presa i el talent el substitueixen per màrqueting”.

Werther, Alfred, Romeo... foren alguns dels personatges al que mai va ser infidel. Kraus deia que no ho havia fet com un principi ètic, sinó com una conveniència personal per a no afectar a la seua veu. No obstant, foren els papers que li donaren fama, els del repertori clàssic.

“No crec que hi haja que popularitzar l’òpera, sinó culturitzar a la gent. Si vols donar a conéixer l’òpera, no pots oferir un ària de Puccini, escrita per a un sol tenor, cantada per tres. Això és vulgaritzar-la”, va comentar en al·lusió als concerts dels tres tenors.

Però a pesar de tot, la espiritualitat de la gent no va a permetre que l’òpera mora, repetia el tenor. I per això advocava per la divulgació i l’ensenyament, fer que la música aplegue als xiquets i entre en l’escola.

El 10 de setembre de 1999, moria una de les majors figures líriques del nostre segle, un cantant al que es qualificava de miracle vocal quant, amb edat avançada assumia complexes tons i matisos.

Levante, 11 de setembre de 1999

26

REVISTA DE LA

societat musical Per a guanyar un certamen es necessari...

El Fosquibrut

...assajar molt i ..................... al jurat.

desafinat Secció crítica i satírica, més divertida que el primer divendres de mes.

FESTA DEL CRIST-ESTIU 1999

FONDO FAIRY EN LA PLATJA

En la foto es pot apreciar a una grup del Fondo Fairy, en concret la secció més Fairy, lluint la nova samarreta d’estiu després del tradicional esmorzar del dia del Crist. “Entre todas las mujeres”, un component del Fondo Viagra Jove com a mostra de que també el seu Fondo sap passar-se ho bé. En tan bona companyia, segur que eixe dia no es va perdre i va saber tornar a casa. Però, i Bernat?

El fals Fondo Fairy ens ha remes una carta en la que es queixa de que no es diguera res a l’anterior revista de tota la feina que va costar preparar l’actuació del dia del Crist, i per a que no s’entere ningú! Asseguren que qui redacta l’apartat de “Notícies” és de dins del Fondo Fairy.

Per fi hem aconseguit una foto de la secció més lluidora del Fondo Fairy, que habitualment i de fa uns anys organitza excursions privades a la platja.

Sabem positivament que tenen algunes fotos molt més atractives en les que es mostren en roba molt més platjera, però les protagonistes les han censurades.

Seguirem intentant aconseguir-les per a properes publicacions.

Però es que el Fondo Viagra no organitza activitats d’estiu i d’hivern? Esportives o lúdiques? O no feu fotos o és que teniu vergonya d’ensenyar-les. Per què no organitzeu un Full Monty?

CENTENARI DEL NAIXEMENT D’HUMPREY BOGART En l’any del centenari de la mort d’Humprey Bogart i primer aniversari de la publicació en la nostra revista de la carta “Tócala otra vez Sam”, remesa per “un col·laborador anònim”, la redacció de la revista, davant la insistència dels lectors en saber la identitat de l’autor, vol declarar que tampoc ho sap i que també li agradaria saber-ho. Així que, identificat col·laborador anònim!

La única pista que tenim és la foto on vegem als protagonistes de la pel·lícula on s’inspirà: Casablanca.

(Foto: El País)

29

REVISTA DE LA

societat musical

la ola

EXCLUSIVA MUNDIAL!!

LES FOTOS DE LA BODA

de la societat musical

Els amics del novio en la despedida ballant «las sirenas» o el «estruki estruki», última adqusició coral del repertori fester. Pròximament publicarem la lletra si l’autor es digna cedir-nos els drets.

Son els nóvios, per si algú no ho sabia, que saluden als lectors de RSM. De fartera en la sala Rex. Alguns, no direm qui, fartaren més que els altres. Podeu endevinar-ho per les cares de satisfacció.

Ah! al fons la parelleta feliç.

Els nóvios saludant al fotógraf de la competència en lloc de mirar als amics que tant els aprècien.

EL CABINISTA 9 9

9 9 9 9

962570719 (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)

(QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...)

Certamen: Guanyarà Carlet? Quedarem segons?

9 De bon vore. Volem vore publicades en la revista Catarroja quedarà la última? les fotos de les components del Fondo Fairy en biProgramació d’activitats del mes de desembre: kini. Signat: Fondo Viagra.

Com que no cabia a la pàgina 6 posem ací que 9 Els pobles d’Albal i Guadassuar estan en tràmits Juamba i Sabina es casen el dia 7 de desembre. La d’agermanament. En principi ja hem intercanviat els despedida de Juamba serà el dia 4. directors de les respectives bandes. Segons Bar del carrer Major, vol agrair al Fondo Fairy la informacions anònimes la comissió organitzadora publicitat que li fan. dels actes està formada per alguns músics d’ací i Amenaces. Hem rebut en la redacció un comunicat algunes músiques d’allà. Seguirem informant. reivindicat per l’autonomenat “Fondo Fairy Ultra 9 L’orquestra no ha anat a Formentera aquest estiu, Radikal” en el que diu: “Xivataaaaaa, ja te pillareeeem”. però Tomi sí.

Concert de la Banda Jove a València: en properes 9 Última frase de l’esquela de París apareguda ineixides portarem una cordeta per dur lligadets a completa en la revista anterior: “Però en el record alguns dels més majors i que no es perden. B i V. sempre restarà París”.

Laura Mercedes Sais Gonzàlez vol deixar clar que 9 Coordinador de Revista de la Societat Musical, ella no és la reina de les danses de l’any 1999, sinó músic amb vint-i-cinc anys d’experiència, també de l’any 2000. Visca el canvi de mil·leni!! vol samarreta d’estiu, que encara no li ha arribat.

30

REVISTA DE LA

societat musical

CERTAMENS I CERTAMEN Davant la participació de la nostra banda al Certamen d’Altea volem mostrar la realitat d’altres certàmens musicals. En la foto podeu contemplar la divertida prova, no sabem cert si és la lliure o l’obligada, d’un certamen de determinades agrupacions musicals.

Per desgràcia les nostres proves son molt més difícils, com poden comprovar els que venen a assajar assíduament, i els premis s’endevinen amb antelació.

Per cert la resposta a la paraula que falta als ànecs del Fosquibrut és agradar.

Els suspicaços hauran pensat en convidar a sopar, untar, comprar, fer la pilota....

Mira que son desconfiats i recelosos.

BENVOLGUTS REIS MAGS: ENS DEMANEM UN PRIMER PREMI AL CERTAMEN D’ALTEA UFFF!! SI NO ENS CONVIDEN A SOPAR LA VESPRA COM ELS ALTRES, VAN AVIATS...

31

imatges

Pati de l’antiga escola Balmes, actualment Institut d’Educació Secundària.

Final del carrer Vicente Barrios, després de replegar a Joaquín Mora que acabava d’entrar a la Banda .

24 de novembre de 1974.

(Fotos Salvador Colomer)