Revista de la Societat Musical de Guadassuar 8

REVISTA DE LA

societat musical nĂşmero 8 juliol-agost-setembre 1999

GUADASSUAR 0 euros

REVISTA DE LA

societat musical

MATRÍCULA DE L’ESCOLA DE MÚSICA CURS 1999-2000 que no ho feren el passat mes de juny.

Els exàmens de setembre, per a tots aquells alumnes que no superaren alguna assignatura en juny passat es realitzaran al Musical el dissabte dia 11 a les 12 hores.

Més informació a les pàgines 9 i 10 de la Revista i al tauló d’anuncis del Musical.

Les inscripcions per al curs 1999-2000 en l’Escola de Música de la Societat Musical de Guadassuar, es podran realitzar els dies 8, 9, 10, 13, 14 i 15 de setembre, de 19 a 21 hores als locals del Musical.

Els mateixos dies podran recollir els butlletins de notes del curs 1998/99 tots aquells alumnes

EDICIÓ ELECTRÒNICA A INTERNET

CERTAMEN DE BANDES DE MÚSICA CIUTAT D’ALTEA

Tal com anunciarem en la revista anterior en internet podeu trobar molta informació del nostre poble i de la Societat Musical. A partir d’aquesta revista també podreu trobar els mateixos continguts que cada trimestre apareixen en ella.

Si teniu familiars o amics fora del poble i els interesa coneixer les nostres activitats podeu comunicar-los la nostra adreça electrònica que podreu trobar sempre en aquesta pàgina.

Altres adreces electròniques musicals: ♦ www.ulo-pasion.arrakis/es: Informació sobre la Unió Musical Orcelitana d’Orihuela. ♦ www.palauvalencia.com: Programació de concerts, publicacions... ♦ www.pas.org: Percussive Arts Society, organització amb seu en USA, que s’ocupa del mon de la percussió. Fer-te soci, sol·licitar publicacions, informació de concursos, cursos, actuacions, seminaris de percussió d’arreu del món.

(Més Internet a la pàgina 8)

La Banda de Música de la nostra Societat va a participar de nou en un Certamen. El proper dia 27 de novembre es celebrará el Certamen de Bandes de Música Ciutat d’Altea (Alacant) i per segona vegada hem sigut seleccionats per a participar en ell junt a les Societats Musicals Unió Musical de Carlet i l’Artesana de Catarroja.

Els nostres músics començaran en setembre a treballar en la preparació de les obres seleccionades però tenim molta tasca per fer i la col·laboració de tots serà importantísima. En aquestes ocasions tots els músics som importants per a dur endavant els reptes que assumeix la nostra Societat i per a representar al nostre poble.

També, com no, esperem el recolzament incondicional de tots els nostres seguidors, que com sempre, estem segurs ens acompanyaran en una ocassió tan important. Seguirem informant en la propera revista.

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

ÌNDEX

GUADASSUAR EDITA: Societat Unió Musical Santa Cecília.

Carrer Pare Vicent 10. CP 46610.

AVISOS ...................................................... 2 ACTIVITATS SOCIETAT MUSICAL ..... 3 NOTÍCIES ................................................ 5 ESCOLA DE MÚSICA ........................... 9 VIRGILIO BELTRAN CLERIES .......... 11 INSTRUMENTS: EL SAXOFON ........ 14 RECULL DE PREMSA ........................ 15 EL FOSQUIBRUT DESAFINAT ......... 17

REDACCIÓ Coordinació: Salvador Colomer Col·laboracions: Agustin Roig, Família Beltrán, Juan Bta. Boils, Javi Boils, Dolores Calatayud, Julio Roig, Carrillo Fotógrafos.

Portada: AVI Edició electrònica: Enric Garcia.

//usuarios. iponet.es/enric Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí.

2

REVISTA DE LA

societat musical

ACTIVITATS DE LA SOCIETAT MUSICAL (maig-juny-juliol-agost 1999)

* CONCERT DE L’ORQUESTRA A ÀVILA. Divendres 14 de maig, 20 h. En realitat el viatge va durar dos dies, fins diumenge. Esta vegada l’encarregada d’organitzar el concert al “seu” conservatori fou Marta que s’ho va currar de valent per a que pogueren anar. Pel demés, com altres voltes: concert-festeta-visita turística, a vore quina de les tres coses més interessant. A destacar la impressió causada de nou per l’Anacreón de Paco i la Simfonia dels Joguets, i per altra part el lloc de menjar i dormir, un antic convent convertit en residència d’estudiants. * CONCERT DE LA BANDA AL PALAU. Diumenge 23 de maig, 19.30 h. De nou una altra demostració. Cal destacar l’excel·lent comportament del públic del poble en quan al caramels, tos etc. Per a alguna cosa ha servit la portada de la revista n. 6 i els seus manaments.

moments més tard reprendre’s i fer-ne 4 més, sense escoltar les altres dos obres. * AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, XI CONCERT. Dissabte 19 de juny, 19.30 h. Actuaren pianos i la Jove Orquestra. A l’hora de començar no estava oberta la porta principal per al públic ni estava en marxa l’aire: ja havien passat les eleccions.

* CONCERT DE CORPUS. Diumenge 6 de juny, 20.45 h. Com es ve fent els últims anys el concert es realitzà només acabar la missa, d’eixa manera el públic és molt més nombrós i se’l pilla en eixir de l’esglèsia. Enguany el concert estava dedicat a D. Virgilio, interpretant tots els seus passos dobles a més de la tradicional “Es xopà... hasta la Moma” i una peça de Blanquer. Quan havíem tocat dos passos dobles es posà a ploure i hi hagué “estampida” de músics, podent

* CONCERT DE LA BANDA JOVE. Diumenge 20 de juny, 22.30 h. A la plaça, com és habitual, i sorprenentment NO hi havia cadires per al públic (ni una): ja havien passat les eleccions. * AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, XII CONCERT. Dimecres 23 de juny, 19.30 h. De nou ni aire ni porta oberta. Guitarres, trompes, més pianos, contrabaix, violoncel, flautes i percussió. Ànim i records al jove percussionista que justament caigué mal el dia l’audició, tenint que intervindre el profe en el seu lloc. * AUDICIONS DE L’ESCOLA DE MÚSICA. CICLE DE CAMBRA, XIII CONCERT. Dijous. Per fi aire i porta oberta a hora. Violins, violes, fagots, saxos, clarinets, metall greu i trompetes. El final fou un tant estrany degut a que l’últim trompetista que havia d’actuar es va pillar els dits a la porta de l’escenari uns segons abans d’eixir a tocar; menys mal que no va ser res. Cal comentar la notable millora que ha suposat el traslladar les Audicions del

Foto cedida per Carrillo Fotógrafos

3

REVISTA DE LA

societat musical * CONCERT DEL CRIST. Dijous 5 d’agost, 23.30 h. “De la festa la vespra”, i per això el dia 5 d’agost la banda s’encarrega d’obrir les festes d’agost on es solen incloure algunes obres que s’han treballat al llarg de l’any i que han causat bona impressió. * CONCERT DE ST. ROC. Dilluns 16 de juny, 22.30 h. S’ha convertit en el concert més multitudinari de l’any; quina quantitat de públic! Com a sorpresa d’enguany estava interpretar música de pel·lícules i al mateix temps que esa projectaven fragments en una pantalla gegant. L’altra sorprenent novetat fou que els festers no es mogueren durant la segona part dedicada a música festera, i a més no en demanaren més quan es va acabar.

Musical a l’Auditori, amb més lloc, comoditat... i el conseqüent increment de públic. Tampoc podem deixar passar la idea de que els mateixos alumnes eren els que es presentaven uns a altres i deien el que anaven a interpretar. * CONCERT DE LA BANDA. CAMPANYA DE LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA “RETROBEM LA NOSTRA MÚSICA”. Diumenge 18 de juliol, 22. 30 h. Els anys anteriors era el concert de St. Cristòfol, o millor dit el que es feia aprofitant la processó d’eixe sant. Però enguany s’ha endarrerit una setmana perquè venia millor a un important grup de músics que estaven fora del poble.

Una curiositat: el campanar va fer sonar les 12+4 campanades quan estava sonant el solo de fliscorn de l’obra de Blanquer. Açò passa moltes voltes, però el solista ens recordava que el primer solo que va fer “en sa vida”, quan tenia poquets anys, li va passar exactament el mateix, sonaren les 12 quan l’interpretava i ningú el va poder escoltar. El autor del pas doble.......................

Foto cedida per Carrillo Fotógrafos

* CONCERT DE L’ORQUESTRA A NAVAJAS. Dissabte 24 de juliol, 23 h. Com l’estiu passat, obrirem el cicle de concerts que tots els anys es celebra a eixe poble.

Esta vegada acompanyarem a 6 trompetistes. Vingueren a escoltar-nos diversos membres de la Societat Musical (de la junta), alguns d’ells incondicionals seguidors; són com “els yomus” de l’orquestra .

4

REVISTA DE LA

societat musical

NOTÍCIES NOUS MÚSICS 1999 Volem donar la benvinguda als xiquets i xiquetes, que com ja es tradicional, el passat 6 d’agost entraren a formar part com a educandos de les nostres agrupacions de Banda i Orquestra. Son els següents:

Ines Audí Gimeno (percussió) Ana Beltran Montalvà (percussió) Diego Boils Hernàndez (trompeta) Amparo Costa Bisbal (violí) Mara Escrivà Arnandis (percussió) Irina Estarlich Beltrán (flauta) Mario Garrigues Casanova (fagot)

Enrique Gimeno Torres (fagot) Vicent A. Gonzálvez Beltrán (violí) David Marqués Marqués (trompeta) Héctor Marqués Marqués (percussió) Laia Medes Cléries (saxo) Verónica Puig Ramos (flauta) Jose Carlos Sais González (trompeta)

Foto cedida per Carrillo Fotógrafos

5

REVISTA DE LA

societat musical

9 PACO ZACARÉS OBTÉ UN NOU PREMI. Ja quasi és una secció habitual a la nostra revista la dels premis concedits al nostre director. Si en l’anterior parlàvem del que li havien concedit a Estats Units, en la present hem de ressenyar l’aconseguit a Algemesí. Concretament al festival de música i dansa “Musicat 99” li va ser concedit el 1r premi de Composició per a Dolçaina i Banda Ciutat d’Algemesí, convocat enguany per primera vegada, per la seua obra “Abstraccions Eufòniques” que pròximament serà publicada, editada i gravada pel Musicat. Cal destacar l’impuls que l’Ajuntament de la nostra població veïna està donat a eixe instrument tradicional de la música valenciana. Precisament el lliurament de premis va coincidir amb el concert de la nostra Banda al Palau de la Música i Paco va arribar tard.

L’obra del nostre director Francesc Zacarés “Iocundum” ha estat designada obra obligada per a un certamen a Luxemburg. També es va a editar l’obra al mateix país.

9 BODES, BATEJOS I DEMÉS. ENHORABONA! Naixements. Encara que amb un poc de retràs, no volem deixar de felicitar al nostre director Paco Zacarés, a Elvira la seua dona i a Alberto el seu primer fill, pel naixement el passat 20 de gener de la preciosa Laura que molts haureu vist aquest estiu escoltant-nos atentament en algun dels concerts. Enhorabona!

Bodes i demés. Anem de boda. Per si algú no ho sap, salvo error o omissió, tenim tres bodes musicals a la vista: en setembre Vicente Ribera i Isabel Pérez, en octubre Vicent Fuertes, en novembre descansem que es Santa Cecília i en desembre Juan Bta. Boïls i Sabina. Hi haurà qui entre despedides, bodes i sopars de músics no pararà. Seguirem informant.

9 NOTÍCIES DE RÀDIO I TV 97.7 La ràdio. El dissabte 19 de juny, l’emissora de ràdio 97.7, va dedicar el seu programa Concierto a la nostra Banda . En concret va oferir entrevistes amb el president Paco Gimeno, que va parlar del projecte de gravació del disc de Virgilio Beltrán, i amb el director Paco Zacarés. De les obres que interpretàrem al concert al Palau de la Música de València del dia 23 de maig, els oients del programa pogueren escoltar “L’aprenent de bruixot”, “Rapsòdia romana”, “Sant Roc” i el primer, segon i quart temps de “Iocundum”. El programa Concierto, dedicat a les bandes de música valencianes, s’ofereix tots els dissabtes a les 14 hores i està dirigit i presentat per Vicente Gil. PUNT DOS. TVV. Curiós: el 12 de maig en el concurs de després de dinar al segon canal de la TVV, ens trobàrem amb una sorpresa. La prova tractava de lligar termes i dos dels proposats eren “Música de banda” i “Francesc Zacarés”.

Lluïsa Domingo al Palau i a la ràdio. El passat dimecres 20 de maig, Ràdio Clàssica va retransmetre en diferit el concert que dies abans havia oferit al Palau de la Música de València l’arpista guadassuarenca Lluïsa Domingo amb el seu quintet.

9 NOUS CÀRRECS José Ribes Villalba, director de la banda d’Albal. Des del passat més de juny el nostre company i amic Xaua (important músic de la nostra Societat), dirigeix la banda de la Societat Musical Juventud Musical d’Albal. Li desitgem molts èxits. Segons tenim entès està tenint gran acceptació tant per part dels músics com del públic que ha assistit als seus concerts tant en Albal com per tot arreu del mon mundial. De entrada ja ha estat de viatge este agost per Àustria, i de guia portava... a Josef.

En relació amb aquesta notícia, volem fer-nos ressò de que la Societat Musical d’Albal va organitzar el 17 de juliol un festival de bandes amb la participació de les societats musicals de l’Alcúdia, Piles i Albal. Els directors d’aquestes dos últimes pertanyen a la nostra Societat Musical. Molt de públic i reforços d’ací.

6

REVISTA DE LA

societat musical

9 DANSES 1999 Tenim la reina en casa! Seguint la llarga tradició de reines musicals, la nostra companya i amiga Laura Sais (flauta) ha sigut elegida reina de les danses. Enhorabona! A veure si ens arriba alguna cosa.

Mes felicitacions. Ja que ningú ho fa mai i ho tenen més que merescut, volem felicitar als/les percussio-nistes que participen en les Danses, espe-cialment els més “majors” sobre els que cau tots els anys gran part de la responsabi-litat de que una dansà isca bé, més enguany on la organització per part dels festers era , inexistent, i a més l’esforç, haveren de suportar enfrontaments amb “balladors” i “festers” entre cometes, per dur-la endavant.

Foto cedida per Carrillo Fotógrafos

Uniformitat. En quan a equipament “seriós”, s’està plantejant en adoptar com a uniforme oficial d’estiu el que desfilaren un grup de músics el dijous i divendres de danses (el d’abans de llevar-se les bermudes). Més informació a les últimes pàgines.

9 NOTÍCIES ESPORTIVES De tots és coneguda l’afecció al futbol (i a jugar-lo) que hi ha dins la nostra Societat Musical. Fa anys, quan es feia una paella de músics s’organitzaven partits de futbet fusta-metall. Fa dos cursos es jugaren dos partits com aquest amb motiu de Sta. Cecília i de les Falles. Puix bé, enguany s’ha représ amb bastant èxit eixa “sana” costum i des de primavera s’estan jugant moltes setmanes partidets al pavelló municipal. Sol ser els diumenges pel matí (per això hem dit “sana” costum). Ara ja no és fusta-metall, sinò “majors-menors”, o millor dit l’equip habitual a les 24 hores “Alfred y sus muchachos” contra el seu filial “Alfred y sus muchachos B”. Ah! al primer partit jugat, que acabà 10 10, va destacar notablement un jugador, el requint solista, que marcà ell sol 5 dels 10 gols del seu equip; un gran, però que gran jugador.

A les 24 hores de futbet sempre hi ha hagut representació musical. En quasi tots els equips hi ha algun músic, però un equip és el representant “oficial”. Fa anys era “Colla Músics”, que si recordem canvià el nom en l’edició de 1990 i s’anomenà “Menció d’honor”, per haver-la aconseguit la Banda al certamen de la plaça de bous. Actualment i des de fa uns pocs anys l’equip representatiu de la Societat Musical és “Alfred y sus muchachos”, que enguany ha arribat més lluny que mai. Fa dos anys va passar la primera ronda, cosa que “Colla Músics” no havia fet mai, i aquest estiu també l’ha passat i ha sigut eliminat per penaltis, després d’empatar el partit i empatar la primera ronda de penaltis (omitim el nom de qui va errar el penalti que suposà l’eliminació).

Dins les notícies esportives volem destacar també el gran paper que segons ens ha arribat a la nostra redacció ha tingut en diferents competicions de frontenis el nostre company Moisés Boils.

7

REVISTA DE LA

societat musical

9 NOTÍCIES DEL FONDO FAIRY Camp i platja. La secció de xiques (conegudes popularment com “fondo fairy”) organitzaren per a elles, i com sempre en secret, una eixida a la platja. Fou en juliol i no sabem res més. Ens havien promès una foto de totes elles en bikini per a publicar-la però no han complit la seua promesa. Els haurem de fer memòria per a la propera revista.

Moda. Ideat també en secret pel “fondo fairy” i amb sorpresa general, el dia del Crist s’entregaren als músics un nou model de “camiseta” de batalla que venia a substituir la del 1990. El disseny és cosa de AVI, i el color fa pensar en la Copa i Recopa del València C.F. La portada de la revista recull els motius que apareixien en elles.

9 DESCOBRIMENTS Per als interessats, dir que este estiu hem descobert dos llocs per a anar a escoltar concerts alguna nit de desfici, gaudint de la música i del lloc al mateix temps, com ja han comprovat alguns a Navaixes. Aquestos dos nous són el Castell de Xàtiva, on enguany actuà “Lluís percussió” interpretant tangos amb el grup Nou Mil·leni, i en el Campot, enmig de l’Albufera, on va tocar Emilio (el blanco).

Altre descobriment, però “a cobert”, fou l’últim dissabte de maig, a Carcaixent, concretament l’ermita de Ternils, situada en plena horta enmig dels tarongers, la qual ha sigut habilitada com a auditori, i on actuaren en un concert de música antiga dos “Javis” de la nostra Societat (cornetto i percussió) junt a altres coneguts col·laboradors de la nostra Orquestra: Lourdes, David i Sergi.

9 NOTÍCIES BREUS Notícies taurines. El 23 de juliol la nostra Banda va assistir, com fa 2 anys, a una de les corregudes de bous de la Fira de Juliol de València. Torejaren Manzanares, Barrera i Rivera Ordóñez. Després de Moralzarzal i açò quasi ens entrarà aficció als bous. Més informació a les últimes pàgines.

Cursets d’estiu 1999. Entre els nostres companys que han assistit l’últim estiu a cursets a tot arreu del mon cal destacar a Víctor Estarelles (clarinet) que ha estat a Salzburg (Austria).

Oposicions. Fa molt de temps que no es convocaven oposicions en pla massiu tant de conservatoris, secundària i primària. En elles han participat gran número de components i excomponents de la nostra Societat Musical. Encara que no hi ha hagut molta sort, només volem des d’ací que animar-los per a pròximes convocatòries.

Concert de Primavera de la Coral Lorenzo Ruiz. Amb gran assistència de públic, el passat 30 de maig la Coral Lorenzo Ruiz va oferir a l’Auditori Municipal el seu segon concert. Participaren les seues dues seccions, el cor de xiquets i la coral de majors.

Salut. Continuen les consultes mèdiques al musical. El més curiós és que a banda de les cridades telefòniques seguint confonent el número amb de l’ambulatori, al mes de maig es produïren dos consultes “en directe”, és a dir consultes a D. Salvador aprofitant el descans de l’assaig.

9 INTERNET

♦ www.gva.es: Pàgina de la Generalitat Valenciana. Informacions, entre altres de centres docents. ♦ www.joaquin–rodrigo.com: Dedicada al compositor valencià, amb el seu currículum y dades de la seua vida, així com activitats relacionades amb la fundació que duu el seu nom.

(Extret de la revista Música i Poble)

♦ www.uv.es: La Universitat de València te un apartat dedicat a l’Orquesta Filharmònica de la Universitat, amb la programació dels seus actes. ♦ www.arrakis.es/piles: Podeu consultar els catàlegs i fer encomandes via correu electrònic. ♦ www.fsma.com: Informació de la Federació de Societats Musicals d’Alsacia (França) i el certamen que preparen per al 2000 en Estrasburg.

8

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

ESCOLA DE MÚSICA SOCIETAT MUSICAL DE GUADASSUAR CURS 1999-2000 Un any més, i ja van 19, l’Escola de Música de la nostra Societat inicia un nou curs amb ganes de que els alumnes, xiquets i xiquetes del nostre poble, continuen millorant la seua formació musical amb l’objectiu de formar part de qualsevol de les nostres agrupacions, i com no, de arribar algun dia a augmentar la ja llarga llista de músics professionals nascuts a Guadassuar i que treballen a tota Espanya. Com a mostra podem dir que l’últim curs hem comptat amb 22 professors especialitzats que atenien a 174 alumnes.

9 EXÀMENS DE SETEMBRE: DISSABTE DIA 11, A LES 12 HORES 9 INSCRIPCIONS PER AL CURS 1999-2000 DELS DIES 8, 9, 10, 13, 14 I 15 DE SETEMBRE, DE 19 A 21 HORES 9 RECOLLIDA DE BUTLLETINS DE NOTES TOTS AQUELLS QUE NO HO FEREN EN JUNY, ELS MATEIXOS DIES Com tots els anys els pares que inscriguen als seus fills seran considerats socis de la Societat Musical, estant obligats a pagar la quantitat anual de 3.300 ptes., a pagar en juliol de l’any 2000. Cada alumne al inscriure’s abonarà la quantitat de 3.000 ptes. Les mensualitats no s’han variat respecte als passats cursos: - Llenguatge musical...........................….. 3.200 ptes (2 hores setmanals) - Harmonia................................................ 3.200 ptes - Instrument.............................................. 4.000 ptes (40 minuts setmanals) - Conjunt Coral.......................................... 1.800 ptes (1 hora setmanal) ¾ La Sociedad Musical facilita la adquisició dels instruments següents: Trompa, Trombó de vares, Bombardí, Tuba, Violí, Viola y Contrabaix. ¾ L’alumne ja matriculat que desitge donar-se de baixa en qualsevol de les assignatures, deurà formalitzar la mateixa al final del trimestre en que es trobe, abonant les mensualitats pendents de cada una d’elles. ¾ Per a cursar les distintes especialitats d’Instrument es deuran estar realitzant els cursos de Llenguatge Musical en aquesta Escola de Música. ¾ Al final de cadascuna de las Avaluacions, se lliurarà a cada alumne/a un Butlletí de Notes en el qual es reflectiran las qualificacions obtingudes. Deuran retornar-se, amb la màxima brevetat, als professors de Llenguatge Musical, signats pels pares o tutors de l’alumne/a. ¾ Les audicions d’alumnes es realitzaran quan el professor/a d’instrument ho crega convenient. Aquestes audicions s’anunciaran prèviament. ¾ Aquells alumnes que desitgen pertànyer a la Banda Jove o Orquestra Jove, deuran tindre aprovat el tercer curs d’instrument en juny de l’any 2000. ¾ REUNIONS DE PARES. Al llarg del mes de juny de l’any 2000 es citarà als pares per a tractar els següents temes: 1. Elecció d’instrument per als alumnes que hagen aprovat el curs d’Iniciació Musical i per als que hagen finalitzat el primer curs de llenguatge musical.

2. Ingrés en la Banda Jove o Orquestra Jove per a aquells alumnes que hagen superat en juny el tercer curs d’instrument.

3. Informació per a aquells que hagen finalitzat el grau elemental.

10

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

CALENDARI ESCOLAR CURS 1999-2000 Inici del curs............................ 1 d’octubre de 1999 Últim dia de classe................... 23 de juny de l’any 2000 1a Avaluació: del 20 al 23 de desembre de 1999 2a Avaluació: del 27 al 31 de març del 2000 3a Avaluació: del 19 al 23 de juny del 2000

AVALUACIONS

FESTIVITATS

-

9 d’octubre (Dia de la Comunitat Valenciana) 11 i 12 d’octubre (Festa nacional) 1 de novembre (Tots Sants) 22 de novembre (Santa Cecília) 8 de desembre (Immaculada Concepció) del 24 de desembre al 6 de gener (Nadal) 21 i 22 de gener (Fireta de Guadassuar) 17 de març (Falles) del 20 d’abril a l’1 de maig (Pasqua)

INFORMACIÓ PER ALS ALUMNES DEL PLA L.O.G.S.E. QUE FINALITZEN ELS ESTUDIS DEL GRAU ELEMENTAL Els alumnes son preparats segons els objectius assenyalats pel nou sistema d’ensenyament musical. Per tant, al finalitzar els estudis corresponents al grau elemental tindran varies opcions: 1. Presentar-se a la prova de pas de grau en qualsevol conservatori. Deuen tindre en compte que al presentar-se a aquesta prova l’alumne podria aprovar i no ser admès al conservatori per ser molt limitades les places..

2. Continuar els seus estudis en la nostra escola. Per al present curs hem considerat oportú ampliar el nombre de cursos, donat que molts alumnes no poden accedir als conservatoris, no pel nivell exigit sinó, com ja hem dit abans, pel reduït nombre d’alumnes que admeten.

Els cursos que hem ampliat corresponen al Primer Cicle de Grau Mitjà.

3. Donar per acabats els estudis, sent el professor d’instrument l’encarregat de decidir si l’alumne està capacitat per a formar part de qualsevol de les diferents agrupacions de la Societat (Banda, Banda Jove, Orquestra, Orquestra Jove).

ASSIGNATURES \ GRAU LLENGUATGE MUSICAL INSTRUMENT COR ORQUESTRA*

ELEMENTAL 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n

MITJÀ 5é 6é 5é 6é 1r

2n

Els alumnes de vent-fusta, vent-metall i percussió que els corresponga cursar l’assignatura d’orquestra deuran assistir a tots els assajos de la Banda Jove. Els alumnes amb instruments de corda fregada deuran assistir a tots els de l’Orquestra Jove. Els alumnes de piano y guitarra segons la legislació no cursen l’assignatura d’orquestra.

11

REVISTA DE LA

societat musical

VIRGILIO BELTRAN CLERIES (1904-1983) Continuem amb la sèrie d’articles que li dediquem a aquest músic de Guadassuar que destacà com virtuós intèrpret de trompeta, director de bandes, compositor i educador, amb motiu de la gravació del disc-homenatge amb les seues obres.

La tradició musical del llinatge Beltrán ve d’antic. L’avi, Vicent Beltrán Jornet, músic de la Banda Filharmònica, guanyà el sobrenom del “rei de la trompeta” en les actuacions que la banda realitzava pels pobles de la Ribera, pel seu sorprenent domini de l’instrument interpretant polques i malaguenyes. A més el pare de Virgilio cantava en el cor de l’església; l’oncle José Beltrán Osca dirigia la Banda Municipal i era organista de la parròquia, i el germans, José-Maria i Joaquin van ser músics de la banda i Carlos, director d’una banda de cornetes i tambors.

Virgilio nasqué a Guadassuar el 21 de desembre de 1904, essent els seus pares Vicent Beltrán Osca i Vicenta Cleries Sabater. Rebé les primeres lliçons de solfeig i trompeta del seu oncle Pepe, director de la banda, iniciant, amb constància i aplicació en l’estudi, una brillant trajectòria artística i professional.

En 1915, comptant amb onze anys ingressà com educand en la banda Filharmónica Victoria de Guadassuar, on prompte ocupà la plaça de trompeta solista. En els concerts de la banda, el jove músic gaudí de l’admiració del públic per la facilitat d’interpretació dels solos de polques, motiu pel qual es despertà el seu interés per aquest gènere musical amb què inicià la composició, dedicant-ne a les xiques del poble en les rondes que celebrava amb els seus amics les nits dels dissabtes.

Virgilio, en els anys de l’adolescència, ajuda a son pare en les feines agrícoles i aprofita les hores lliures per a l’estudi. En 1920, sense consultar-ho amb la seua família, es va presentar a unes oposicions per ocupar una plaça de Fliscorn en la Banda Militar d’Alcoi. Malgrat haver guanyat

Sevilla, 12 de novembre de 1929

el concurs, son pare s’oposà, i hagué de renunciar a la plaça per ser menor d’edat.

A CATALUNYA En 1925 s’incorpora Beltrán al servei militar a Tarragona, on en unes oposicions, el 3 de juny, és promogut músic de tercera (caporal) en la banda del Regiment d’Infanteria núm. 12. El 23 següent, ascendí a músic sergent en el Batalló de Muntanya núm. 4, a Granollers, fins el 3 de juny de 1927 que fou llicenciat. El temps que estigué a Catalunya, l’aprofità assistint al Conservatori de Barcelona per ampliar estudis.

A ANDALUSIA En 1927, Virgilio viatja a Andalusia i guanya, per oposició, la plaça de professor solista de Fliscorn de la Banda Municipal de Córdoba.

Sols va estar un any en aquesta ciutat, doncs segons consta en l’acta de la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Sevilla de 25 de gener de 1928, el músic Virgilio Beltrán Cleries es nomenat trompeta solista de la Banda Municipal, en virtut d’haver-se classificat amb el número 1 en les oposicions. Aquest nomenament comportava, a més, el càrrec de professor de música en la Casa de Beneficència de Sevilla, escola en la qual es formaren destacats músics, com Manuel Jordán que arribà a ser trompeta solista de la Banda Municipal. Beltrán segueixels 11

REVISTA DE LA

societat musical A VALÈNCIA. El 13 se setembre de 1933, Beltran oposita a la Banda Municipal de València i obté la plaça de primer trompeta. Pren possessió el 23 de febrer de l’any següent. Les brillants interpretacions de Beltrán entusiasmen des del principi al públic que acudeix als concerts. En el Conservatori de València convalidà la resta d’estudis iniciats a Sevilla, rebent classes particulars de l’insigne compositor Manuel Palau.

En 1934 i 1935 exercí de director de la Banda del Regiment Motoritzat de Monteolivete.

Acabada la Guerra Civil, en 1939 s’uneixen en una sola agrupació els músics de Guadassuar essent nomenat Virgilio Beltran director. L’11 de maig es converteix aquesta banda en Municipal, i poc després en Banda Unió Musical Santa Cecília. Sota la direcció de Beltrán, la banda obtingué primers premis en els certàmens següents: 1940, Fira de Juliol de València; 1943 i 1946 concurs de Falles de València; 1947 i 1948 al certamen de Carcaixent a més de segons i tercers premis. El contacte directe amb grans compositors i directors proporcionaren a Virgilio coneixements excepcionals de direcció i interpretació que va saber traslladar als seus músics.

La seua activitat musical a Guadassuar no es va limitar a la direcció de la banda de música.

En l’Escola de Música, junt al professor titular Agustín Roig Cerveró desplega Beltran una important tasca educadora. Sota la direcció del mestre Beltrán, l’Orquestra i Cor Santa Cecília, intervingué fins a l’any 1950, en les solemnitats religioses de la parròquia.

estudis d’harmonia, contrapunt, fuga i composició en el Conservatori de Sevilla, amb Norberto Armendoz, el qual era també organista de la catedral de Sevilla.

La indubtable vàlua del músic valencià el va fer popular en la capital andalusa i prompte va ser nomenat trompeta solista de la “Orquesta Bética de Cámara de Sevilla”, fundada per Manuel de Falla, Roberto Halfter i Eduardo Torres (il·lustre valencià d’Albaida, mestre de la Seu sevillana). En l’intercanvi epistolar de Falla amb el violoncel·lista i directiu de l’Orquestra, Segismundo Romero, hi han referències de Virgilio Beltran. També va formar part, Beltrán, a Sevilla de l’Orquestra de Junito Mostazo, on compongué música ballable i es gravaren diversos discos.

El 28 de juliol de 1930, aprofitant les vacances d’estiu, Virgilio Beltrán contrau matrimoni a Guadassuar amb la seua bella paisana Felicitat Llopis Osca, unió de la qual nasqueren quatre fills: Felicitat, Virgilio, Luis-Vicente i Juan Ignacio.

En 1932 va ser nomenat vocal de la directiva de la “Orquesta Bética”, segons consta en una carta de Segismundo Romero a Manuel de Falla.

Orquestra Municipal de València. Director: Pedro Pirfano Zambrano. Teatre de la Unió Musical de Llíria. 30 de novembre de 1966.

12

REVISTA DE LA

societat musical

Orquestra Municipal de València.

Barcelona, 9 de novembre de 1957.

Dedicatòria manuscrita: «Para el Sr. Virgilio Beltrán con un abrazo de José Iturbi»

Beltrán fou compositor fecund i la seua obra està inclosa en la Biblioteca Musical de Compositors Valencians de l’Ajuntament de València, catalogada en 1982 pel jesuïta Vicente Javier Tena Meliá .

En la revista de la Societat Musical (n. 7, abrilmaig-juny 1999), Juan B. Boïls ens dona el llistat de les obres compostes per Virgilio Beltrán, pasdobles, himnes, marxes de processó i fúnebres i música religiosa que es conserven en l’arxiu de la Societat Musical.

D’entre les seues composicions sols destacarem dos de les seues obres. El pas-doble «Guadasuarense», inspirat en les melodies de les típiques danses, estrenat el 21 de gener de 1942 davant la Casa de la Vila, en iniciar-se l’acte de la «Repartició de la Carn» de la festa de Sant Vicent. I “Ares del Maestre», pas-doble compost a partir de l’estada en l’estiu de 1944 a eixe poble de la provincia de Castelló, prenent una melodia popular; fou estrenant el 5 d’agost de l’any següent a Guadassuar.

El 30 de setembre de 1945 ocupa la plaça de primer trompeta de la nova “Orquesta Municipal” de València, on coneix directament els grans directors Lamote de Grignon, Hans von Benda, Anovazzi, José Iturbi, García Asensio, Pirfano, García Navarro etc. Fou, a més, trompeta solista de l’orquestra de la “Societat Filarmónica” de València, “Juventudes Musicales”, “Orquesta Clásica” de València i “Festivales de España.

Als anys cinquanta va ser director de la banda Ateneo Instructivo Musical Giner de Llaurí, aconseguint primers premis, el 1952 del certamen de Cullera i en 1954 del de Carcaixent.

La seua fecunda labor musical culminà als anys setanta, jubilant-se com a professor de l’Orquestra Municipal de València l’any 1972 i cessant en 1977 com a director de la banda de Guadassuar, la qual havia dirigit durant 38 anys.

Els músics li dedicaren un emotiu homenatge.

Mor el mestre, el 15 de juny de 1983 a l’edat de 79 anys. El soterrar, amb l’assistència de les autoritats, banda de la Societat Musical i gran part del poble, fou mostra inequívoca de l’estima i admiració dels seus paisans.

En 1992, l’ Ajuntament posà el nom de «MÚSIC VIRGILIO BELTRAN» al carrer on havia residit el mestre els darrers anys.

Agustí Roig Barrios Fotos cedides per la família Beltrán Llopis.

Informacions correspondència Manuel de Falla, Joaquín Osca Pons.

13

REVISTA DE LA

societat musical

INSTRUMENTS

EL SAXOFON prescindible en aquest tipus de música. En el jazz, podríem destacar als saxofonistes Charlie Parker, John Coltrane, Coleman Hawkins,etc.

Una de les característiques del saxofon és la gran extensió del seu so, que ve donada també per la seua gran família, i que fa que aquesta extensió quasi iguale a la del piano.Aquesta família esta formada per: Sopranino (Mi b): De registres més bé penetrants.

Soprano (Si b): El seu registre greu sona misteriós, el registre mig, més bé delicat.

Alt (Mi b): El registre greu es intens, el mig es expressiu i l’agut penetrant.

Tenor (Si b): El seu registre greu és ple, sonor, el mig és expressiu, mostrant-se nostàlgic al registre agut.

Baríton (Mi b): Té gran importància al quartet de saxofons. És de fàcil maneig, veloç i expressiu.

Baix (Si b), Contrabaix (Mi b): La seua fabricació està poc desenvolupada. El registre greu és el millor i més sonor.

D’entre els compositors que han incorporat el saxofon en les seues composicions cal destacar a Bizet (Suite n. 1 de l’Arlesiana), Debussy (Rapsòdia per a saxofon i orquestra), Ravel (Bolero), Moussorgsky (El vell castell, de Quadres d’una exposició), Hindemith, R. Strauss...

Julio Roig

El Saxofon és un instrument jove, ja que fou inventat a mitjan del segle XIX. Al contrari de quasi tots els instruments de música, no te avantpassats. Aparegué quan el progrés en la fabricació d’instruments es basava en la afinació, en la facilitat d’emissió, la simplificació de les digitacions i la extensió.

Fou inventat per Antoine-Joseph Sax (motejat «Adolphe» des de la seua infància, en al·lusió al heroi Adolphe de Benjamin Constant), en 1840, i va ser el mateix Adolphe Sax qui el tocà per primera volta davant del públic en Brussel·les en 1841.

Des d’un principi fou molt utilitzat a les bandes militars. El propi Adolphe Sax es va encarregar de les classes de saxofon al Conservatori de Paris en 1854.

Encara que en un principi va ser molt acceptat, a partir de 1870 l’interés per aquest instrument anà baixant, fins quasi desaparèixer. Va ser a partir de 1930, quan, en Europa, gràcies a dos virtuosos, Marcel Mule i Sigurd Rascher, van tornar a donar al Saxofon la importància que li calia.

Prompte, compositors com Ibert, Glazunov i Tomasi, entre d’altres, es van interessar per aquest instrument. En Estats Units, el pioner dels solistes nord-americans fou Cecil Leeson.

El saxofon també té gran importància al jazz. Es va introduir a la segona dècada del segle XX, i prompte es convertí en un instrument im14

REVISTA DE LA

societat musical

RECULL DE PREMSA LEVANTE

LEVANTE

LA RIBERA

Viernes, 21 de mayo de 1999

LA RIBERA

Jueves, 17 de junio de 1999

15

REVISTA DE LA

societat musical

EDUCACIÓ

EL PAÍS, dimarts 15 de juny de 1999

Educació reformarà l’ESO i el batxillerat per a potenciar els estudis de música i dansa.

El Govern crearà un model especial d’ensenyament superior per a les disciplines artístiques.

Molts estudiants abandonen els estudis artístics de música i dansa quan arriben a l’ensenyament secundari obligatori (ESO), la qual cosa repercuteix en el nombre de músics i ballarins professionals que ixen de les aules espanyoles. En els nous estudis oficials de grau elemental i mig de la LOGSE hi ha 70.940 xiquets estudiant música en 570 centres oficials i 10.968 dansa en 109 centres. Dels alumnes que inicien aquests estudis, no més del 15% arriben al grau mig dels estudis artístics i el 8% al superior.

El major abandó es produeix quan han de compaginar els estudis de grau mig artístic amb els cursos de l’ESO (a partir dels 12 anys). Aquests alumnes estudien de mitjana set hores extra de classe a la setmana en el cas de la música i 21 en el de la dansa. Amb el fi de rebaixar aquesta càrrega lectiva, el Ministeri d’Educació reformarà l’ESO i el batxillerat per a convalidar als xics que estudien als conservatoris algunes assignatures dels instituts, com educació física, música i algunes matèries

optatives. El Govern ultimà al juny un reial decret per a canviar la secundària i altre per al batxillerat, que s’espera que aprove el Consell de ministres després de l’estiu.

Els tècnics que elaboren el projecte creuen que la millor solució és convalidar els estudis de distints cursos. Açò vol dir convalidar, per exemple, la matèria de música de segon d’ESO als estudiants que superen un any inferior de música, el primer de grau mig. Així la mesura afectaria també els alumnes que estudien cursos més baixos de música que de secundària, una cosa que ocorre a molts estudiants perquè comencen a estudiar música tard. L’ideal és que ho facen als sis o set anys.

Educació també està ultimant una altra mesura per a afavorir la producció de professionals de distintes branques artístiques: la creació d’escoles superiors especials, independents de la universitat, en la que es formen els professionals en música, dansa, art dramàtic, cinema i restauració. Es dóna la incongruència que la música, la dansa... s’estudien en centres de secundària, però als alumnes que conclouen el grau superior se’ls dóna un títol que equival a una carrera.

(RESUMIT)

CIÈNCIA I INVESTIGACIÓ

LEVANTE, dijous, 20 de maig de 1999

La música, font de salut.

La relaxació i la música, en conjunt o per separat, reduïen sensiblement el dolor dels pacients que acaben de ser operats. Així mateix, els calmants contra les sensacions molestes són més eficaços si van acompanyats d’esta teràpia musical, segons es desprèn d’un estudi realitzat per la universitat nordamericana Case Western Reserve, en Ohio. Segons informa Science Daily, este descobriment podria reduir el temps d’hospitalització dels pacients i accelerar la seua recuperació, a més de millorar la qualitat de vida dels malalts.

La doctora Marion Good, professora de dita universitat, i el seu equip d’investigació van estudiar a tres grups de pacients intervinguts quirúrgicament a l’abdomen. Un dels grups va rebre, a banda de la medicació rutinària per a calmar els seus dolors, una teràpia de relaxació; un altre grup va escoltar música durant la rehabilitació i amb el tercer es van combinar la relaxació i la música.

Els resultats han revelat que estos pacients van sofrir molts menys dolors que els d’un quart grup, als que se’ls va aplicar únicament el tractament

químic tradicional dels calmants. El millor d’estes teràpies combinades, assenyala Good, és que els malalts poden prendre menys medicació i evitar-se així en certa mesura els seus molestos efectes secundaris.

El dolor és un dels obstacles per a la recuperació dels postoperatoris pel fet que accentua en els pacients els nivells d’estrès propis de les operacions frenant la recuperació dels teixits i incrementant la coagulació i la retenció de líquids.

Així mateix, també condiciona la gana i el son, la qual cosa provoca complicacions que prolonguen l’estada als hospitals. Per això resulta tan important evitar en la mesura del possible el patiment físic dels pacients.

La doctora Good treballà amb 500 malalts d’edats compreses entre els 18 i els 70 anys, oferint-los sessions musicals d’arpa, piano, sintetitzador o jazz. Per altra banda, la relaxació consistia en una sèrie de respiracions. Durant els tres dies després de l’operació, els pacients dels tres grups tractats amb aquestes teràpies alternatives van sol·licitar menors dosis de calmants que el quart grup, ja que, afirma Good, gràcies a la música i que estaven més relaxats podien exercir un control major sobre el seu dolor. Ara l’equip estudia la possibilitat de calmar dolors crònics com el del càncer o altres malalties amb el mateix mètode.

16

REVISTA DE LA

societat musical

Hola fondo fairy!

El Fosquibrut desafinat

Hola fondo viagra!

Secció satírica, millor que el primer divendres de mes.

PUBLICITAT

Ir ANIVERSARI DEL VIATGE A PARÍS

Plaça de Bous VALÈNCIA Divendres 23 de juliol

Estat en que quedaren bou i torero a conseqüència de l’anterior actuació de la Banda de Guadassuar.

EN MEMÒRIA DE TOTS ELS MÚSICS DESAPAREGUTS L’ÚLTIM ANY

GRAN CORREGUDA DE BOUS Es lidiaran

50

MÚSICS

50

La Junta Directiva i els components de la Banda de Música de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar, preguen un record per tots aquells companys i companyes que han desaparegut del Musical des que viatjarem a París.

De la prestigiosa ramaderia de Francisco Gimeno, de Guadassuar PASEILLO GUADASSUAR-VALÈNCIA A LES 5’30 DE LA VESPRADA EN PUNT

VENDA D’ENTRADES A LES TAQUILLES DEL MUSICAL (QUIOSC DEL TIO FERNANDO)

Els comuniquem que qui vulga pot tornar. Les portes les tindran sempre obertes. Però sense tindre morro.

“Els vostres companys vos oblidaran, però en el record, París restarà sempre”.

EL CABINISTA. 962570719

¾ Xupitos fondo fairy. Ens comunica el propietari d’un PUB local amb nom d’illa italiana, que necesita ajuda per a afrontar el treball d’escurar la quantitat de gotets tipus xupito que utilitzaren les components de l’Agrupació Musical Fondo Fairy de Guadassuar el dia de sant Roc.

(Cridada gratuita de 1 a 16 hores) ¾

OFICINA D’OBJECTES PERDUTS DEL PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA. Es busca propietari/ ària de una jaqueta blava amb botons daurats. Pareix de músic. Es va perdre el diumenge 23 de maig al voltant de les 19 hores. Ref: d’@\\U/.r.\E//@.clar

¾ Músics, amics de tota la vida de la Reina de les Danses de 1999, li comuniquen que si es paga alguna cosa li’n tocaran una. La que ella vulga.

¾ Clarinet amb aire condicionat. Es donen classes particulars de ventall-clarinet per a processos d’estiu en vesprades caloroses. Ref: Loco Mia.

¾ Reina de les Danses 1999, vol comunicar als músics que al bar del musical tindran barra lliure tos els dimarts al descans de l’assaig fins que passe el certamen. Paga ella.

¾ Festeres de l’Assumpció, comuniquen als músics que es posen el rellotge a hora per a futurs acompanyaments. O un sonotone.

17

REVISTA DE LA

societat musical

Guadassuar celebra les festes danseres de Santa Ceci

Els músics participen en un curset de Formació i Desfile Nova uniformitat estiuenca de la Banda de Guadassuar

Com és tradicional, els músics de Guadassuar han participat en l’animació de la Típica Festa de les Danses (Declarada d’Interés Turístic Nacional i conegudes a tot arreu del mon mundial gràcies a la gran promoció que de la Festa han fet les nostres autoritats).

En aquesta ocasió els músics, lluint la nova uniformitat que estrenaven per a l’ocasió, acompanyaren a la comissió de Festes de Santa Ceci formada per la Festera Major i Musa de la Música 1999 (a l’esquerra en la foto) i la seua Cort d’Honor, formada per un ramellet de cinc guapes components de la nostra Banda de Música. Quique, (a la dreta en la foto) pareix que feia de mascota de l’agrupació.

Despés de les mostres de desencontre entre els músics i les festeres de l’Assumpció, l’acte de confraternització entre músics i festeres ens dona una mostra de que tot és possible en les danses.

(Foto cedida per Farrillo Cotógrafos)

La Junta Directiva de la Societat Musical de Guadassuar, en sessió extraordinària celebrada el dia 32 de juliol als locals del Musical, decidí per unanimitat variar la tradicional uniformitat d’estiu per una altra més acorde amb la moda (es pot apreciar a la foto, cedida gentilment per Farrillo Cotógrafos).

Al mateix temps, decidiren organitzar un curset accelerat de Formació i Desfile. El president de l’entitat cultural guadassuarenca, Paco Gimeno, ha declarat: “A vore si per fi aconseguim que al menys sàpien anar en fila a vore si no fem el ridícul cada vegada que eixim del musical. Per la seua banda els músics de la ídem han declarat: “Ni pensar-ho, que ens ha costat molts anys d’esforç el desfilar tan mal com ho fem últimament”.

Gran correguda de Bous en la plaça de València El passat 23 de juliol, actuaren una vegada més en la Plaça de Bous, rememorant antics èxits i mencions d’honor, els músics de la Banda de Guadassuar. El públic davant el espectacle que observava en l’arena, i reconeguent l’excel·lent qualitat dels músics a les grades, va demanar repetides vegades la interpretació de passos dobles toreros.

Prova de les meravelloses interpretacions amb les que delectaren als assistents, va ser l’actitud del cinqué bou ( a la foto amb un amic) que, coneguent les nits de glòria que la banda de Guadassuar ha tingut en eixa mateixa plaça, decidí deixar de banda al torero i escoltar atentament la música. Segons els músics, ja que no anem al Certamen, anem als bous.

18

REVISTA DE LA

societat musical

PERCUSSIONISTA INTENTANT COMPLIR EL CODI DE LA CIRCULACIÓ EN ALLÒ QUE RESPECTA ALS TRIANGLES.

LEVANTE, 30 D’AGOST DE 1999 19

imatges

Músics de Guadassuar ‘desfilan’t en Alcoi en la década dels 60. Filà de Contrabandistes.

(Foto Atlas gràfic del Pais Valencià. 1976. Ed. Aguilar)

Músics vestits de contabandistes per a desfilar en Alcoi. (23-4-1968).

(Foto cedida per Francisco Gimeno)