REVISTA DE LA
societat musical GUADASSUAR
número 7 abril-maig-juny 1999
0 euros
BANDA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA DE GUADASSUAR 2ª PART
1a PART OBERTURA DE “COLAS BREUGNON” D. KABALEVSKY
1a RAPSÒDIA ROMANA G. ENESCO
L’APRENENT DE BRUIXOT P. DUKAS
RITUALS I DANSES D’ALGEMESÍ A. BLANQUER
IOCUNDUM F. ZACARÉS
DIRECTOR: FRANCISCO ZACARÉS FORT PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA DIUMENGE, 23 DE MAIG DE 1999, 19’30 HORES
REVISTA DE LA
societat musical
SOCIETAT UNIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA ASSEMBLEA GENERAL ORDINARIA (12-3-99) EXTRACTE DE L’ACTA A la sala d’assaigs de la Societat, i amb l’habitual escassa assistència de socis, es va celebrar l’assemblea general ordinària corresponent a l’any 1999. Presidia l’assemblea el titular de la Societat, Francisco Gimeno Asensi. Els assumptes tractats foren els següents: 3. Precs i preguntes. A preguntes dels assistents es fan aclariments al voltant de la entrega d’instruments als músics i les possibles reclamacions o no de la seua devolució. S’aclarix que la Societat sufraga íntegrament el cost de determinats instruments que necessiten Banda i Orquestra, i que de la resta sols s’entregaven d’aquells dels que hi havia disponibilitat. Es considera que el fet de que la mensualitat que paguen tots els alumnes per les diferents assignatures no s’haja augmentat l’últim curs significa un benefici col·lectiu per a tots els alumnes de l’escola, independentment de l’instrument que tinguen. Es fa notar, que la Junta Directiva de la Societat Musical es reuneix quinzenalment els dilluns als locals del Musical, podent acudir els socis que ho desitgen a plantejar sugerències o queixes sempre que ho desitgen.
1. Eleccions per a la renovació de mitja Junta Directiva. Al no presentar-se ninguna candidatura s’acorda que els directius que finalitzen en el càrrec repetisquen un nou període. Son els següents: Salvador Colomer Torres (vicepresident) Vicente Marqués Colomer (secretari) Vicente Fuertes Barberà (tresorer) Leopoldo Vidal García (vocal) Julio Roig Bonafé (vocal) Fernando Boils Rodriguez (vocal) Vicente Rosell Colomer (vocal) 2. Aprovació comptes 1998. S’aproven per unanimitat, desprès de les oportunes explicacions dels diferents apartats, sol·licitades pels socis assistents. També s’aprova la justificació de saldos al 31 de desembre de 1998.
Vicent Marqués Colomer, secretari.
REVISTA DE LA
INDEX
SOCIETAT MUSICAL GUADASSUAR
ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS ....... 2 ACTIVITATS DE LA SOCIETAT MUSICAL ................................... 3 NOTÍCIES ...................................................... 4 ESCOLA DE MÚSICA ................................. 6
REDACCIÓ Coordinador: Salvador Colomer Col·laboradors: Juan Bta. Boïls, Javi Boïls, Vicent Marqués, Perfecto Osca, Dolores Calatayud, Ricardo Alòs, Francesc Zacarés, Paola i Altea, Enric García, Adolfo Gimeno. Portada: AVI Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí.
CONCERT AL PALAU DE LA MÚSICA ............................. 7 VIRGILIO BELTRAN CLÈRIES ................... 9 INSTRUMENTS: LA FLAUTA ................... 12 LA SOCIETA MUSICAL EN INTERNET .. 13 EL FOSQUIBRUT DESAFINAT ................ 14 IMATGES ..................................................... 16
PER A SUCCESSIVES REVISTES ENVIEU ELS VOSTRES TREBALLS AL MUSICAL
962570719 telèfon societat musical 2
REVISTA DE LA
societat musical
ACTIVITATS DE LA SOCIETAT MUSICAL (març-abril-maig 1999) * CONCERT DE L’ORQUESTRA A VALÈNCIA. Dissabte 6 de març, 20.45 h. Fou a la Parròquia de Ntra. Sra. del Carme, dels Pares Carmelites, al carrer Alboraia. Es va repetir el programa que junt al Cor de Cambra Cantollano s’havia fet un mes abans a la nostra Església. Entre el públic assistent trobarem a un dels fills de D. Virgilio que viu a València, i al professor de direcció de cor del Conservatori Superior de València, Eduardo Cifre. Després, tots de sopar. * CONCERT DE LA BANDA. Diumenge 7 de març, 12 h. El concert estava enfocat per a que actuaren solistes, i de quina manera! Obriren J. Javier i Moisés amb el Concert per a dos trompetes de Vivaldi. Després, Tomi amb el res fàcil concert per a clarinet de Mozart. I finalment un sorprenent concert per a saxo (de vegades no pareixia un saxo) amb Julio d’heroi. * CONCERT DE PRIMAVERA. Diumenge 28 de març, 12 h. Pareix ser que el canvi d’hora va passa de llarg en molts despertadors i no hi havia massa públic. S’interpretaren algunes obres que es faran al concert del Palau del proper 23 de maig, concretament l’obertura de Colas Breugnon de Kabalevsky, i Rituals i danses d’Algemesí de Blanquer. També s’interpretà per primera vegada l’espectacular La sombra del cruzado del compositor valencià Ferrer Ferran. * CONCERT DE SETMANA SANTA DE L’ORQUESTRA. Diumenge 28 de març, 20,30 h. Un altre concert a la nostra Església amb una obra religiosa i a més de Setmana Santa, el Stabat Mater de Pergolesi. Dos cantants, una nova i una ja assídua. Ple fins a la bandera, pareixia que havien vingut els del concert del matí (els que no els havia sonat el despertador) i els de la vesprada junts. Acudí també molta gent de fora del poble. Per la vesprada havia estat a l’assaig la professora de cant del Conservatori Superior de València Ana Luisa Chova. L’audició deixà un molt bon sabor de boca als assistents. No hi hagueren paperets de caramel (sí alguna xarradeta), però... entre els números 9 i 10 de l’obra, s’hagué de fer un considerable parèntesi degut al pas per la porta de l’església d’una banda de tambors. Ambient de Setmana Santa. * CONCERT DEL DIA DE LA MÚSICA VALENCIANA. Diumenge 2 de maig, 12’30 h. En commemoració de la promulgació de la Llei Valenciana de la Música s’ha instituït el dia 29 d’abril com a Dia de la Música Valenciana. Per tal motiu, totes les Societats Musicals valencianes han celebrat al voltant d’eixa data han celebrat multitud de concerts. En el nostre cas, la Banda de Música interpretà obres de Bernabé Sanchis, Kabalevsky, Paul Dukas, Amando Blanquer i del nostre director Francesc Zacarés. 3
REVISTA DE LA
societat musical
NOTÍCIES • Carlos Kleiber al Palau de la Música de València. Ja es remorejava però ningú ho creia. El mític director d’orquestra Carlos Kleiber venia a València, al Palau. Entre els aficionats de Guadassuar es coneixia el rumor. Un diumenge va aparèixer publicat a la premsa, i pareix ser que no es va assabentar molta gent i les entrades foren relativament fàcils d’aconseguir. Finalment el 20 de febrer actuà de veritat en un concert que farà història a València. Fins i tot havia vingut públic de l’estranger a vore’l en una de les escasíssimes actuacions que fa a l’any. Casualment havia triat València, dins del seu peculiar caràcter, pel clima, la platja... Mentre eixíem anàvem veient molts guadassuarencs, que com tota la resta de públic ni comentaven el concert d’impressionats que estaven. Després, sopant, férem un recompte de la quantitat de carabassots que havien assistit i en comptabilitzarem un total de 29. Un percentatge que pocs pobles superarien. • Publicacions. L’editorial Piles ha publicat el pas doble de Paco Zacarés “Sant Roc” dins la col·lecció FIESTA. També l’ha gravat la banda de la Societat Musical d’Alzira, per encàrrec de l’editorial, per a la seua promoció dins la Fira Internacional de Música de Frankfurt. Junt a aquest pas doble, que com tots recordem va ser un encàrrec dels Festers de Sant Roc de 1997, n’apareixen al mateix disc, altres d’autors com Manuel Galduf, Ataulfo Argenta, Mas Quiles i Talens... • Premi Zacarés USA. El nostre director Paco Zacarés ha rebut un altre premi de composició. Es tracta del 1er premi del Concurs Internacional de composició per a trompeta de la International Trumpet Guild, convocat per la Universitat ‘Georges Washington’ de Washington als Estats Units. L’obra es titula ‘Three portraits for trumpet, mezzo and piano’ (Tres retrats per a trompeta, mezzo i piano) i s’estrena en Richmond (Virginia, USA) el proper 20 de maig. • Nomenaments. Domingo Añó Cebolla, capellà habitual de les celebracions religioses de la nostra Societat, ha estat nomenat el passat mes d’abril, Provincial de l’Ordre dels Caputxins. L’acte d’elecció va ser al convent que l’ordre té a Totana (Múrcia) dins el Capítol General que es celebrava allí. La circumscripció de la que ha segut elegit superior, correspon als convents que l’ordre te a Múrcia, Alacant, Castelló i València. • Músics guadassuarencs a Televisió. Resulta que el passat 17 de febrer en televisió “s’equivocaren” i retransmeteren un concert per televisió, concretament la representació en directe d’una òpera des de Madrid. La sorpresa fou vore dos membres de la nostra Societat Musical en l’Orquestra Simfònica de Madrid, per una part Xuso Osca, fixe allí i al que feia molt de temps que no veiem, i per altra a Luis Osca (percussió) al que havíem vist la nit anterior assajant amb la Banda, acostumat ja als viatges-llàmpec. 4
REVISTA DE LA
societat musical • Cursets. Els passats 6 i 7 de febrer, el grup de metalls de la nostra Societat participà en un curset a Vila-Real amb Fred Mills (en la foto acompanyant-los), trompetista del prestigiós grup Canadian Brass. També participaren els nostres amics de Luur Metalls. També un grup de flautes de la nostra Escola han participat en un curset. Impartit per Dolores Tomàs Calatayud (en la foto), Catedràtica de Flauta del Conservatori Superior “Joaquin Rodrigo” de València, es va celebrar a Dénia els passats 27 i 28 de març. Tot un luxe per als que assistiren. • Revista de Ràdio Clàssica. Revista Mensual de Programación de Radio Clásica (RNE) del mes d’abril. A la pàgina 77 ens trobem una de les moltes fotos que il·lustren la programació de l’emissora. S’anuncia un concert de la Banda Municipal de València, però la foto és... de la Banda de Guadassuar!! La súper-foto té unes sorprenents dimensions de 4’3 x 5’6 cm i en ella trobem a més de tots els components de la Banda, un tros d’arena de la plaça de bous i moltíssim públic a les grades (pertany al certamen del 94). És a tot color. No diu el nom de la banda. L’autora del descobriment fou Olga (quina vista!) en fixar-se sobretot en un saxo tenor d’esquena amb el pel molt “rubio” i un altre al costat sense quasi pel. • Dia de la Música Valenciana. Amb motiu del dia de la Música Valenciana que han celebrat totes les Societats Musicals en commemoració del primer aniversari de la promulgació de la Llei Valenciana de la Música, la Generalitat i la Federació de Societats Musicals ens han remés una serigrafia de Vicente Colom, corresponent a una série de 500 exemplars, que pròximament col·locarem en algun lloc del Musical. (podeu apreciar-la a la reproducció) • Concert de l’Orquestra de l’Auditori d’Alzira. Patrocinat pel nostre ajuntament, el passat 18 d’abril actuà a l’Auditori Municipal, l’Orquestra de l’Auditori d’Alzira. • Correcció d’errades. En la revista anterior, per culpa dels donyets de les impremtes, no va aparèixer la data del primer concert de la Coral Llorenç Ruiz. On apareixia el 00 de desembre, deuria haver posat 27 del mateix mes. El director de la nova coral és Pepe Lluís Sanchis Camarasa. 5
REVISTA DE LA
societat musical
ESCOLA DE MÚSICA CURS 1998-1999 no els agrada, fan el grau elemental i ja pertanyen a la banda,......). Com deia un foraster “en aquest poble hi ha un músic per casa, no hi ha carrer que passe i no escolte algún instrument”, encara que això seria en época d’exàmens... Si mirem quatre anys enrere vorem que la evolució ha segut molt positiva: no hi havia Banda Jove ni Orquestra Jove i no tot el professorat era especialista en la matèria que impartia. Encara que, com que per demanar que no quede, per a un futur ens agradaria tindre una biblioteca, una videoteca, poder tenir tots els instruments que els xiquets ens demanen a principi de curs (aquest curs teníem 23 instrument per entregar i 20 alumnes per agafar instrument, però no sempre coincideix l’oferta amb la demanda), una escola més gran en quant a infrastructura... Poc a poc tot s’arreglarà.
A punt de finalitzar el curs escolar 19981999, volem fer un balanç de l’activitat de la nostra Escola. Aquest curs han segut inscrits 174 alumnes, nombre considerable si ho comparem en alguns conservatoris de tota Espanya que desitjarien tenir motius per demanar una ampliació, tenir totes les especialitats o poder realitzar assignatures com Orquestra o Música de Cambra dignament. En aquesta Escola actualment estem impartint 8 cursos distints de llenguatge musical, 2 de conjunt coral, 2 d’harmonia, 1 de formes musicals i 17 especialitats d’instrument. Cada curs es matriculen per primera vegada uns 25 alumnes de entre 7 i 9 anys, nombre molt elevat si ho comparem a la tassa de natalitat que hi ha a Guadassuar (naixen uns 3540 xiquets al any). Per altra part cada curs ens deixen uns 20 alumnes per diversos motius (es dediquen a altres estudis, passen al conservatori,
Dolores Calatayud
ALUMNES MATRICULATS PER ESPECIALITATS LLENGUATGE MUSICAL Iniciació 1r 2n 3r 4t 5è 6è Grau mitjà Harmonia Formes musicals Conjunt Coral
9 9
INSTRUMENTS Oboè Flauta Clarinet Saxofon Fagot Trombó Bombardí Tuba Trompeta Trompa Piano Guitarra Violí Viola Violoncel Contrabaix Percussió
20 30 20 23 23 18 11 9 6 4 46
6 13 26 11 6 4 4 2 10 7 7 7 10 2 6 3 8
EeXxRr 6
REVISTA DE LA
societat musical
CONCERT AL PALAU DE LA MÚSICA DE VALÈNCIA BANDA DE MÚSICA DE LA SOCIETAT MUSICAL 23 DE MAIG DE 1999, 19’30 HORES Com ja va sent habitual, de nou una de les nostres agrupacions visita el Palau de la Música de València. En esta ocasió és la Banda de Música, dirigida pel seu director Francesc Zacarés, la que ja per tercera vegada, ens oferirà allí un concert el diumenge 23 de maig a les 19’30 hores. Com en anterior ocasions, l’Ajuntament de Guadassuar col·labora en l’organització de la massiva expedició d’incondicionals aficionats que ens acompanya sempre. Allí podran adquirir els bitllets per a l’autobús i les entrades, tots aquells que vulguen assistir. Esperem com sempre la vostra companyia.
PROGRAMA Ia PART OBERTURA DE “COLAS BREUGNON”, DMITRI KABALEVSKY concebuda després d’un encontre del compositor amb Romain Rolland, les obres del qual tenien gran èxit a la URSS. En Colas Breugnon, Kavalevsky s’esforça en destacar l’aspecte humà, satíric i social de la novel·la.
Primera òpera de Dimitri Kabalevsky sobre un “libreto” rus del propi compositor i de V. Braghin, basat en una novel·la de Romain Rolland. L’estrena és va produir el 22 de febrer de 1938 en el Petit Teatre de Leningrado. L’obra fou
L’APRENENT DE BRUIXOT, P. DUKAS que buide poals d’aigua dins un recipient. L’aprenent oblida la fórmula destinada a detindre la granera, amb la qual cosa es provoca una inundació. Enfadat, l’aprenent la talla en dos, però aleshores son dos les parts que realitzen el treball, duplicant-se la inundació. Finalment, el mestre torna i posa fi al desastre. Walt Disney la va aprofitar en la pel·lícula Fantasia.
Scherzo basat en una balada de Goethe i compost per Paul Dukas (1865-1935), que constitueix un dels més famosos exemples del poema simfònic francés, estrenat baix la direcció del mateix autor en la Societé Generale en paris el 18 de maig de 1867. L’argument és el següent: Un aprenent de bruixot, en absència del seu mestre, pronuncia la fórmula màgica que ordena a una granera
IOCUNDUM, FRANCESC ZACARÉS FORT I- AGMEM: Veu de comandament que ordenava l’inici de la marxa de les legions romanes. Es reflecteix l’aire de marxa, amb una introducció en forma de fanfàrria que dona pas al tema del moviment primer en la veu del saxo alt, després del flautí i que després reprèn el tutti, evolucionant sempre de forma brillant en for-
Francesc Zacarés, director de la nostra Banda de Música des de 1995, va compondre aquesta obra per encàrrec per al Certamen Internacional de Bandes de Música de València de 1991. Està estructurada en quatre temps en forma de suite, essent el títol de cadascun d’ells al·lusiu al caràcter de la música. Son els següents: 7
REVISTA DE LA
societat musical d’accentuació dispar. Així, després de l’inici, a manera de solo, la intensitat va “in crescendo” fins aconseguir arribar a un tutti apoteòsic que es talla de forma sobtada per a donar pas a la conclusió del moviment mitjançant un divertiment contrapuntístic. IV- LUDUS: Últim moviment que s’inicia de manera tenebrosa, encara que prompte dona pas a l seu caràcter lúdic i trepidant que es dirigeix a la tònica predominant del final de l’obra. El moviment es sosté sobre modes hexàtons, destacant la diversitat de accentuacions rítmiques de caràcter dissonant. Tot l’esdevindre rítmic es trenca al reexposar el motiu temàtic ampliat, donant pas a la coda final amb la que finalitza el moviment i l’obra de manera “risoluta”
ma de cànon a dos, tres i quatre parts successivament fins la conclusió. Tot el temps te com a sosteniment rítmic aquell aire de marxa, cada vegada més intens. II- LAUDUM: De caràcter lent, assossegat i a vegades tenebrós, entretallat per efectes de la percussió. El tema del moviment el descriu el bombardí i evoluciona per la resta de les seccions de la banda, greus, fustes i després d’una progressió, arriba a la secció més intensa, tot en forma de cànon a 3 parts amb acompanyament polirrítmic. Després de la tensió, el temps acaba de manera tènue. III- FICTUM: Vol ser un vals molt atípic, un vals fictici com diu el títol. Es caracteritza per la diversitat harmònica a l’hora de tractar el tema. Presenta ritmes plurals basats en compassos
IIa PART 1a RAPSÒDIA ROMANA, G. ENESCO Compositor i violinista, Georges Enesco (18811955) és un dels autors que més han contribuït al renaixement musical del seu país, Romania, des del corrent musical nacionalista. El folklore romà ompli tota la seua musica, impregnant-la d’originalitat i poesia. Entre els seus deixebles
destaca el violinista Yehudi Menuhin. De les seues composicions cal citar les dos Rapsòdies Romanes, plenes de melodies de la música popular del seus país. Interpretem la transcripció de L. Sanjaime.
RITUALS I DANSES D’ALGEMESÍ, AMANDO BLANQUER OBERTURA: dels Bastonets, el tema de “l’ú” i la Queta. CANZONA: a l’Allegretto “l’Ampla”, també dels Bastonets. TEMA I VARIACIONS: sobre melodies de “la Muixeranga”. A. TEMA-PASSEIG B. L’ALTA C. LA FONT D. L’ENTERRO FINAL: el tema principal correspon a “la Gallega” i al “dos i quinze” del ball dels Bastonets, continuant amb “la Carxofa”.
Amando Blanquer Ponsoda va nàixer a Alcoi l’any 1935. Estudià al Conservatori de valència, al Conservatoire National Supérieur de Musique i a la Schola Cantorum de París. Fou professor del Conservatori de València i titular de la Càtedra de Composició i Formes Musicals del mateix conservatori. Director de la Banda d’Algemesí durant molts anys, la vinculació a este poble el va dur a reflectir en les seues composicions la música tradicional del nostre poble veí. També va incorporar música tradicional d’altres comarques valencianes en obres com “Tres danses valencianes”. Dins les diferents parts de l’obra “Rituals i danses d’Algemesí”, trobem els següents motius:
Francesc Zacarés, Perfecto Osca, J.B. Boïls, Salvador Colomer
8
REVISTA DE LA
societat musical
D. VIRGILIO BELTRAN CLERIES (1904-1983) Dins el nostre “patrimoni local” ens trobem a Don Virgilio, un home segurament de records molt entranyables encara per a molta gent. Un home al que se li deu molt del que és actualment la Societat Musical (fou director de la Banda durant 38 anys quan la situació era molt diferent a l’actual) i que passejà ben passejat el nom del nostre poble (per exemple, estrenà com a trompetista El amor brujo dirigida per l’autor), i que a més, ens deixà un legat d’obres que diuen molt per als habitants de Guadassuar. Només cal recordar Guadasuarense (en l’actualitat himne oficial del nostre poble), l’Himne i Gojos a Sta. Cecília, St. Vicent Màrtir, Nuestra bandera... o la commovedora marxa fúnebre Pasión. En moltes d’elles fa referència a temes i melodies del nostre poble (les danses, goigs a St. Vicent o del Crist...). Eixa admiració pel seu poble va fer que deixara escrit al testament que totes aquestes composicions només foren interpretades per la Banda de Guadassuar, mai per altres bandes. Per això, aprofitant la iniciativa de la seua família, de la Societat Musical i el recolzament de l’Ajuntament, s’està preparant la gravació i edició d’un disc d’homenatge a la figura d’este gran músic i gran guadassuarenc. La presentació pública del projecte, serà el pròxim dia 6 de juny, aprofitant el tradicional Concert de Corpus. Per a començar eixe homenatge ens hem parat a fer un llistat de les seues obres sense entrar en més dades biogràfiques. Són les que conservem a l’arxiu de la Societat Musical (quasi tot passos dobles i marxes de processó). Junt al títol hem anotat algunes paraules més (data de composició...) que hi ha a les mateixes partitures.
PASSOS DOBLES I MARXES
MARXES DE PROCESSÓ, FÚNEBRES
* ARES DEL MAESTRE. Pasodoble sobre sus motivos populares. Valencia 1º de julio 1945. * DEL GUADALQUIVIR. Paso-doble. Valencia 20-12-39. Año de la Victoria. * EDINBURG. Marcha. Valencia 27-X-1952. * GUADASUARENSE. Paso-doble. * NUESTRA BANDERA. Paso-doble. A la partitura diu: Con el cariño que me caracteriza dedico este modesto “Pasodoble” a la Banda “Unión Musical Santa Cecilia” de Guadasuar con motivo de la bendición de su Bandera y estreno de nuevos uniformes. Enero 1944. Al final diu: Valencia del Cid 8 enero 1944. * RECUERDO FELIZ. Pasodoble. Valencia 9XI-1972. * TRIANERO. Paso-doble. Guadasuar 5 de julio 1939. Año de la Victoria.
* AL SMO. CRISTO DE LA PEÑA. Marcha solemne. Guadasuar agosto 1942. Al final de la partitura del director diu: Valencia del Cid 23 de julio 1942. * CORPUS CRISTI. Marcha de procesión sobre motivos eucarísticos. Estrenada en la procesión del Corpus de 1963. Guadasuar 13 de junio de 1963. Al guió diu: Valencia 16-V-1963. * CRISTO DE LA PACIENCIA. Marcha fúnebre. Valencia 18-VI-1969. * CRISTO REY. Marcha lenta. A mi hermano Carlos “in memoriam”. Guadasuar 17 de octubre de 1961. * ETERNIDAD. Marcha religiosa. Valencia 17III-1973. * PANGE LINGUA. Marcha de procesión. * PASIÓN. Marcha fúnebre. A la memoria de mi 9
REVISTA DE LA
societat musical tío Pepe. A la tapa: A mi tío Pepe le dedico esta marcha fúnebre, en recuerdo de su muerte. Guadasuar 25 -VIII- 1939. Año de la Victoria. * PASIÓN DE CRISTO CONFÓRTAME. Marcha fúnebre. Valencia 28 de marzo 1960. * ¡¡PERDÓN!! Marcha fúnebre. * SANTA CECILIA. En la coberta: “Marcha regular. Valencia 6 de noviembre de 1939. Año de la Victoria. Cariñosamente dedica esta Marcha regular a la Banda Municipal de Guadasuar con morivo de la fiesta que dicha Banda celebrará en honor a su patrona Santa Cecilia en este año de la Victoria. El autor”. Al guió, fet posteriorment, diu: “Marcha de procesión. Valencia 22 de noviembre 1970. Esta Marcha de procesión se estrenó en honor a Santa Cecilia en Guadasuar el 22-XI-1939”. * SAN VICENTE MARTIR. Marcha de procesión. Estrenada en la procesión de San Vicente Mártir de Guadasuar el 22 de enero 1943. * SOLEMNE. Marcha religiosa. Valencia 15 de julio de 1946. * SOLEMNIDAD. Marcha religiosa. Guadasuar 18 de febrero 1975. * STELLA MATUTINA. Marcha religiosa. Valencia de Cid 9 de enero 1949.
* VÍA CRUCIS. Marcha fúnebre. Valencia 11 de enero de 1968. * VIERNES SANTO.Marcha fúnebre. Interpretada por 1ª vez el Viernes Santo de 1948 (dia 26 de marzo). * VIRGEN DE LA MISERICORDIA. A nuestra patrona. Marcha de procesión. Guadasuar 15 de octubre 1958. Al final del guió diu: Guadasuar 7 de agosto de 1958 .
ALTRES OBRES RELIGIOSES * HIMNO A SANTA CECILIA. Letra del Padre Federico de Almoines. Valencia 10 de noviembre 1940. En la coberta diu: 14 de noviembre 1940. * GOZOS A SANTA CECILIA. Letra del Padre Federico de Almoines. Música de Virgilio Beltrán. * OFRENDA A NUESTRO OBISPO. * ISTE CONFESSOR. Motete a 4 voces. Julio 1944. (per a orgue i 4 veus d’home) * OH SACERDOTES. Motete a 3 voces (per a veus i instruments de vent). A D. Salvador Perales Cleries (Pbro) con motivo de su primera misa le dedica este modesto trabajo cariñosamente el autor.
Cronològicament (de les que conserven data) quedarien: 1939: Del Guadalquivir, Trianero, Pasión, Santa Cecilia 1940: Himno a Santa Cecilia 1942: Al Smo. Cristo de la Peña 1943: San Vicente Mártir 1944: Nuestra Bandera, Iste Confessor 1945: Ares del Maestre 1946: Solemne 1948: Viernes Santo
1949: Stella Matutina 1952: Edinburg 1958: Virgen de la Misericordia 1960: Pasión de Cristo confórtame 1961: Cristo Rey 1963: Corpus Cristi 1969: Cristo de la Paciencia 1972: Recuerdo feliz 1973: Eternidad 1975: Solemnidad
Possiblement ací estiga tota la seua producció com a compositor, encara que cap la possibilitat de que el dia menys esperat aparega alguna obra més. Junt a la marxa de processó Virgen de la Misericordia ens hem trobat un únic paper de requint dels Gozos a la Stma. Virgen de la Misericordia, peça de la que no sabem res més. 10
REVISTA DE LA
societat musical A més de l’anterior llistat de composicions caldria nomenar les transcripcions per a banda de grans obres orquestrals, entre les que podem citar El amor brujo o El capricho español. També hem trobat a l’arxiu un pas doble titulat “Virgilio Beltrán” l’autor del qual és Manuel Boscá. Ara, caldria escriure més capítols. Es pot parlar de moltes coses més: biografia, històries i anècdotes relatades pels músics majors, punt de vista dels seus fills, els temes populars i cançons que utilitza per a fer les composicions, les curiositats com usar moltes vegades un colp de bombo, comentar per què va escriure cada composició (per exemple Edinburg el va escriure després d’un viatge a Escòcia), o inclòs aprofundint en alguns interrogants, com la carta de Manuel de Falla que va trobar Ximo Osca (fagot) no fa molt a un arxiu de Granada on apareixia citat D. Virgilio. Juan B. Boïls
LA FLAUTA (CONTINUA DE LA PÀG. 12) Sabeu bé que em quede totalment embadocat quan he d’escriure per a un sol instrument (que no puc suportar). Mozart, Correspondència, 1778 El solo de flauta no és superat en avorriment més que pel duo de flautes. H.Bouasse, Acadèmia General, 1930 La flauta és un instrument que no té bona influència moral, és massa excitant. Aristòtil, Política. No em decidisc a compondre per a flauta, ja que aquest instrument és excessivament limitat i imperfecte. Beethoven, 1809 (.......) Pareix, doncs, que la flauta és un instrument quasi desproveït d’expressió, que un és lliure d’introduir per totes parts..... En general, açò és veritat, i, no obstant això, estudiant-la detingudament un reconeix en ella una expressió que li és pròpia i una aptitud per a evocar certs sentiments, qualitat que cap altre instrument podria superar.... La flauta és el més àgil instrument de vent. H. Berlioz, Tractat. 11
REVISTA DE LA
societat musical
INSTRUMENTS
LA FLAUTA La flauta aparegué en la prehistòria. Quan els homes vivien en coves i es dedicaven a la caça i al camp, les fabricaven amb ossos d’animals i canyes. Aquella flauta primitiva era un os llarg al que li feien uns quants forats; un per el que bufaven i altres per als dits, amb els que podien obtenir sons diferents. Aquests sons eren utilitzats per a ballar, per curar, per cridar als deus, per que ploguera, .... Tenia distintes formes: la flauta recta (com la flauta de bec), flauta nasal (es bufava pel nas), flauta obliqua, flautes de fang (ocarina) i flautes traves-seres (com les que coneguem). Conforme passava el temps dos d’aquestes flautes, la flauta de bec i la travessera, evolucionaren més i adquiriren major importància. Aquella flauta feta d’ossos d’animals o de persones anà evolucionant fins estar fabricada de fusta i utilitzada per joglars en els castells dels senyors i reis, per amenitzar sopars i festes al llarg de l’Edat Mitja. Altre aspecte que canvià fou el nombre de parts. Cap al segle XVIII la trobem dividida en dos parts i una clau. El cap superior es fabricava en varies dimensions i servia de cos de recanvi per corregir l’afinació, separant o ajuntant les seues parts; així apareixen estoigs de flautes que aplegaven a tindre fins sis o set parts. Molts flautistes ajudaren a corregir detalls importants per millorar l’instrument, però fou Theobald Boehm qui la deixà pràcticament com la coneguem. Boehm amplià el nombre d’orificis i afegí claus per que fos més còmode per al instrumentista de forma que amb un dit podia accionar a la vegada dos o tres claus. 12
La flauta travessera actual la trobem dividida en tres parts: una l’embocadura, altra el cos on es troba el mecanisme i altra més petita que es diu peu o pata de do. És considerada un instrument de vent-fusta, no pel material en que està construïda, sinó per la seua tessitura i sonoritat. La família de les flautes consta de quatre instruments. Totes tenen la mateixa forma, canviant la grandària i l’afinació. FLAUTÍ : Primitivament estava limitat a les funcions purament mecàniques de duplicació a la octava superior. Però cada vegada fou més estimat pels compositors des dels últims vint anys, donant-li una autonomia i importància cada vegada major. La grandària es aproximadament la meitat de la flauta en do. Es construeix en fusta noble o metall. FLAUTA EN DO: Es la flauta travessera pròpiament dita i la més habitual. FLAUTA EN SOL: És igual que la flauta, però de majors dimensions, per el que te una entonació més greu. És un instrument dels denominats transpositors. Al ser de majors dimensions, els dits no poden abastar els plats de les claus, per el que tenen uns plats superposats per a que els dits puguen aplegar còmodament. FLAUTA BAIXA EN DO: És la més gran i té la característica de que la seua boquilla forma un colze que desvia el tub de la embocadura paral·lel al del cos del instrument. Sona una octava per baix de la flauta en do. Dolores Calatayud
REVISTA DE LA
societat musical
http://usuarios.iponet.es/enric La Societat Musical a Internet Visita’ns a la web http://usuarios.iponet.es/enric és la direcció electrònica on podeu trobar informació de Guadassuar, i dins d’aquesta s’ha dissenyat una pàgina web dedicada especialment per a la Societat Musical, encara que està en construcció i anirà ampliantse poc a poc amb més textos, fotos i música.
troba la pàgina de la Societat Musical) i moltes mes coses. A la pàgina de la Societat de moment es pot trobar la seua història. Ah! I de fons sona la música de les danses. Vosaltres també podeu col·laborar-hi en fer aquesta pàgina, la qual està oberta a tot el món, animeu-se a entrar, signeu al llibre de visites, i deixeu el vostre comentari. No oblideu que aquesta pàgina és internacional i que qualsevol persona del món pot consultar-la.
Al connectar-te trobaràs informació dels llocs importants que et pots trobar a Guadassuar amb fotos de l’ermita, l’església... , les festes, els serveis del poble, la cultura (en aquest apartat és on se
Enric Garcia
ALTRES ADRECES ELECTRÒNIQUES D’INTERÈS * Editorial Piles: piles@arra-kis.es * Euromúsica Garijo SL: garijo-euromúsica.com * Secció d’ofertes d’instruments: garijo-euromúsica. com/ofertas.html * Confederació Internacional de Societats Musicals (CISM): blasmusik.de/cism * Confederació Espanyola de Societats Musicals: confeder@ctv.es * Federació Valenciana: confeval@ctv.es * Federació Gallega de Bandes de Música: confgal@ctv.es * Federació Andalusa: confean@ctv.es
* Federació Catalana: confeca@ctv.es * Federació Aragonesa: confeara@ctv.es * Federació Castilla-La Mancha: confecas@ctv.es * Federació Asturiana: confeast@ctv.es * Agrupació Musical de Guardamar: ballester@redestb.es * Societat Filharmònica Alteanense: sfaltea@ctv.es * Banda de Música Fuente en Segures (Benasal): geocities.com/Athens/ Acropolis/2864/musi.htm * Casino Musical de Godella: manuel.carrasco@telefónica.es 13
* Unió Musical Santa Cecília de Barxeta: n132730103@abonados.cplus.es * Unió Musical de Llutxent: musillut@geocities.com * Associació Unió Musical, Bocairent: alicayes@ctv.es * Societat Joventut Musical, Faura: VCAMPOS@servc.es * Associació Artístico Musical Sant Blai (Potries): prn00001@teleline.es * Escola Comarcal de Música de la Vall d’Albaida (Beniatjar): Llucapla@ctv.es (Font: Música i Poble. Revista de la Federació Valenciana de Societats Musicals)
REVISTA DE LA
societat musical Preferim tornar a Amposta a tocar altre concert...
...que tornar a tocar el Concert d’Amposta.
El Fosquibrut desafinat Secció satírica, millor que el primer divendres de mes.
CAMPANYA PRO BONA FORMACIÓ DE LA BANDA DE GUADASSUAR
CONCERT A GUADASUDAR DE LA ORQUESTRA DE L’AUDITORI DE BANGKOK (TAILÀNDIA) De la redacció. GUADASUDAR
L’Ajuntament de Guadasudar en el seu afany per oferir al públic local espectacles cada vegada més originals i poc vistos, ha contractat a l’Orquestra de l’Auditori Nacional de Bangkok (Tailàndia) per a oferir un concert al nostre poble. El Coordinador Cultural de l’Auditori Municipal ha declarat: “Volem portar espectacles diferents als que les associacions locals poden oferir-nos degut a les seues limitacions. Per això hem contractat un espectacle de vertadera categoria mundial. El públic local agrairà segur un canvi i que no totes les actuacions musicals que s’ofereixen al poble siguen de música clàssica i a càrrec de la Banda, l’Orquestra, la
Francis Cogi Meno. GUADASSUAR
Banda Jove, l’Orquestra Jove i els concerts de cambra. El públic ja està fart de sentir sempre el mateix tipus de música”. El concert s’oferirà a l’Auditori el proper dia 31 de juny a les 12 hores. Segons les notícies de les que disposem, en els pròxims mesos també actuarà un cor de monjos budistes del Tibet i la Filharmònica de Berlín.
Acaba d’arribar a la redacció de Revista de la Societat Musical, una foto feta amb el sistema de Raigs X i càmera oculta, de la Banda de la nostra Societat desfilant el passat dia 21 de gener durant la tradicional Repartició de la Carn. Segons ens informen, en el moment de realitzar la foto estaven interpretant en estrena mundial el pas doble Xàbia. Totes les peces que interpretaren foren rigoroses estrenes que delectaren al públic.
GRAN ÈXIT DE LA BANDA DE GUADASSUAR I DEL SEU SAXOFONISTA JÚLIO Juliordi Pujol. AMPOSTA Rebem notícies de l’èxit inenarrable obtingut pel famós saxofonista Julio amb la seua interpretació del magnífic concert per a saxo i banda “Concert d’Amposta”, acompanyat per la Banda de Guadassuar. El públic assistent (vore foto) va quedar bocabadat amb la seua brillantísima interpre-tació. Aspecte de dos dels espectadors assistents al Alguns d’ells manifes-taren concert, impressionats per l’audició del Concert la seua opinió de la següent manera: ‘d’alucine tio, ha d’Amposta. sigut d’alucine’.
14
Per la seua part, els músics manifestaren el seu estat d’anim amb expressions com: ‘Preferim tornar a Amposta a tocar altre concert abans d’haver de tornar a tocar el Concert d’Amposta’. També actuaren Moises i J.J.J. amb un concert per a dos trompetes de Vivaldi i el gran Tomi DJ-MV amb un concert per a clarinet de Mozart (a destacar les seues freqüents fugues). Aquestes interpretacions foren una altra història i tant el públic com els músics ja no s’emocionaren tant.
REVISTA DE LA
societat musical
EL CABINISTA (QUEIXES, SUGERÈNCIES, AVISOS, ANUNCIS, CONTACTES...) Centre de salut? És el Centre de Salut? Voldria hora per al metge Oriola. Músic anònim voldria saber què s’ha de fer per a ser la “number one” (com una violoncel·lista) que ha anat a tots els viatges i està a primera fila en les festes, és la que més balla, és la que millor... Tudel de Saxo extraviat baix del llit busca explicació de per què li va tocar a ell servir d’excusa per a... piiiiiiii Detectiu privat dimitix després de no trobar explicació a la foto que apareix darrere la tarima del director del Musical i que aparequé misteriosament al revelar un carret del viatge a París. Ningú sap tampoc qui és eixa xica, ni l’amo del carret tampoc diu no saber-ho (per a dissimular?). Centre de salut? És el Centre de Salut? Voldria hora per al metge Bigorra.
962570719 (CRIDADA GRATUITA DE 1 A 16 HORES)
Me pregunte molt seriosament per què l’Ajuntament fa tanta propaganda (molts cartells...) quan ve alguna agrupació musical de fora del poble. Què són millors? Moltes moltes vegades NO. Saben el que fan? Moltes moltes vegades NO. Centre de salut? Que no és el Centre de Salut? He comprat un disc de Bach i voldria saber si això de després del títol de les seues obres, el BWV, té alguna cosa que vore amb l’MV, o tal vegada amb la marca de cotxes de luxe BMV. Per molt que li he pegat voltes no he aconseguit relacionar molt bé a Carlos “Rapú” i Voro Olmos amb la “Cantata del Café” de Bach i amb el cotxe de Paco el president i el de l’anterior mestre D. Joaquín Vidal. Centre de salut? Com que no? Si este número és el de l’Ambulatori de tota la vida.
Bandé de Guaduasuar? Je suis le propietaire d’une boulangerie de Paris. Je voulez parler amb le resposable du compre masive du pain et que n’est pas payé. Il respon a le nom de Tomy.
Hi havia concentració de la Banda Jove (com els equips de futbol) a Cullera la segona Pasqua. I si no, què feien alguns (bastants) membres cap a les 6 del matí del dissabte 10 d’abril a la discoteca l’Arlequí? Els de la Banda gran tenim espies.
Voldria saber qui és el nou fliscorn que apareix al calendari de la Banda. Em sona la cara però no caic. Està situat en lloc molt discret enmig de la foto.
Voldria saber quina relació hi ha entre l’obra que va tocar l’Orquestra al Palau (The Fairy Queen) i el “Fondo Fairy” que sempre està present en sopars i dinars de la Banda.
15
imatges
Plaça d’Alfonso XIII i Carrer Major en la segona dècada del present segle. Acte d’inauguració de la bandera i uniformes de la Banda Filharmónica Victoria o Banda Nova.
1 de maig de 1970. Concert de Corpus. (Foto cedida per Adolfo Gimeno Orts)