1
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
Toses contra violines El director Kurt Mansur abandona un concierto en Nueva York por los carraspeos del público. JUAN CAVESTANY. Nueva York
Toser o no toser. Ësa es la cuestión que hormiguea en las gargantas de la afición neoyorquina en la ópera, los conciertos y el teatro. El incremento de ruidos, murmullos y carraspeos durante estas representaciones culturales ha alcanzado tal nivel que la semana pasada el director de la Filarmónica de Nueva York, Kurt Mansur, abandonó un concierto a medias como protesta por lo que llamó ‘tosesdescontroladas’’ en el patio de butacas. Los ruidos en los conciertos se han hecho algo insoportable, según el propio director, y lo peor es que los empresarios, pese a que se lo toman muy a pecho, reconocen que no pueden hacer nada al respecto. Hay incluso quienes creen que es mejor esperar a un momento de silencio en la representación para aclarar su garganta o sorberse los mocos creyendo que así no interfieren con la obra, cuando de hecho se recomienda que lo hagan en el momento más sonoro de la sinfonía o cuando hay aplausos . Las toses no solo se contagian, igual que los bostezos, sino que provocan también murmullos de queja que pueden ser igual de molestos. En el Lincoln Center de Nueva York donde está basada la Filarmónica, así como en otros
962570719
recintos parecidos de Estados Unidos, se regalan a la entrada caramelos contra la tos, envueltos además en un papel blando que no es celofán y que no hace apenas ruido cuando se desenvuelve. Decálogo Aparte de vistosos carteles avisando que hay que desconectar los teléfonos móviles y los buscapersonas, la revista de teatro Stagebill ha redactado una lista con unos “diez mandamientos” de la etiqueta correcta para acudir a un concierto o similar que resumidamente dice así: “No excederse en el uso del atomizador refrescante bucal, impedir que los niños lloren, desenvolver los caramelos antes del inicio de la representación, apagar las alarmas de los relojes, cerrar la boca en el preciso momento en que se oiga la primera nota musical, no besarse ni decirse cosas al oido para no tapar la vista a los de atrás, no tararear ni llevar el ritmo de la música con el pie, no ponerse a rebuscar cosas en la cartera o en el bolsillo, no abandonar la sala hasta el final del ultimísimo movimiento y, finalmente, aquello de no hacer a los demás lo que no le gustaría a uno que le hicieran”. Publicado en EL PAIS (resumen)
NOU TELÈFON DE LA SOCIETAT. DISPONIBLE EN L’HORARI HABITUAL DEL MUSICAL
REVISTA DE LA
INDEX
SOCIETAT MUSICAL
TOSES CONTRA VIOLINES ......................... 2 ACTIVITATS ................................................ 3 NOTÍCIES ................................................... 5 MÚSICS ..................................................... 7 HOMENATGE A DANIEL BOURGUE ............ 8 VICENT ESCRIG, NOU PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ ............................................... 9 COL·LABORACIONS DELS LECTORS BRAMS, SIMFONIA N. 4 ....................... 10 INSTRUMENTS: EL TROMBÓ ................ 11 CONCERT ............................................ 12 EL FOSQUIBRUT DESAFINAT .................... 13 LA HOLA: EXCLUSIVA DE LA BODA .......... 15 IMATGES .................................................. 16
GUADASSUAR REDACCIÓ Coordinador: Salvador Colomer Col·laboradors: Juan Bta. Boils, Javi Boils, Rafa Polanco, Paco Gimeno, Maria Rosell, Elena Camarasa, Ino Signes, Gema Pérez Portada: AVI Maquetació: Vicent Peris Imprimeix: Impremta Nostra, Algemesí. PER A SUCCESSIVES REVISTES ENVIEU ELS VOSTRES TREBALLS AL MUSICAL
2
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
ACTIVITATS DE LA SOCIETAT MUSICAL (novembre-desembre 1998, gener-febrer 1999) * CONCERT DE SANTA CECÍLIA. Dissabte 14 de novembre, 19.30 h. D’aquest concert de la Banda cal destacar per una part l’impressionant calor que feia, sobretot dalt l’escenari, i per altra l’estrena del pas doble de Paco dedicat a la Sala Rex, el concert de trompeta que Rubén interpretaria unes setmanes després amb l’Orquestra de València, o la segona part amb dos LEVANTE, 18-11-1998 obres molt “espacials” (vore revista anterior). Tampoc faltaren els diplomes de rigor als músics que porten ja molts anys de dedicació a la banda. Cal destacar el nomenament de president d’Honor de Domingo Añó pels 70 anys de dedicació a la nostra societat. Després, sopar de cova (foto última pàgina) i ball de Sta. Cecília per als músics. * FESTA DE SANTA CECÍLIA. Diumenge 22 de novembre. Aprofitant que enguany coincidia en diumenge, es va fer la missa (acompanyats per la Coral ‘Maestro Cuevas’) i la processó el diumenge de matí. Anada Musical-Ermita: passacarrer; tornada Ermita-Musical: processó. No va faltar la ja tradicional volteta al Ravalet, enguany amb ritme de marxa de processó donat que l’himne i goigs ja s’havien cantat (per primera vegada) a l’Ermita. Després, paella gegant per a tots (fotos última pàgina). LEVANTE, 26-12-1998 * CONCERT-ASSAIG GENERAL DE L’ORQUESTRA. Dissabte 28 de novembre, 16 h. Hi havia que preparar ben bé fins l’últim moment el concert del dia següent i retocar els detalls finals. * CONCERT DE L’ORQUESTRA AL PALAU. Diumenge 29 de novembre, 19.30 h. Es va donar la talla com s’esperava. Sorprengué la quantitat de públic foraster que va assistir. I és que valia la pena. Siga pels solistes: Manolo, Mario (Mariano en el periòdics)) i Rubén, o per l’estrena de l’obra de Paco dedicada a l’Orquestra, la qual va impressionar tot el públic. * CONCERT DE LA BANDA JOVE. Dissabte 12 de desembre, 19.30 h. No faltaren les músiques de pel·lícules ni tampoc les obres amb solistes: trombó, saxo alt i timbals. Per cert, a la revista anterior cometérem un oblit i no apuntarem un jove solista de saxo que de seguida ens va fer memòria. * CONCERT DE LA BANDA. Dissabte 19 de desembre, 19.30 h. Dedicat al Soci, el concert fou un èxit total, possiblement per la novetat de què eren tot fragments de sarsueles (cantaren 4 xiques), i també possiblement perquè 3
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
després hi hagué sopar oer als socis que volgueren assistir a la Sala Rex.
LEVANTE, 31-12-1998
* CONCERT DE NADAL AL CATÒLIC. Dissabte 26 de desembre, 19.30 h. Com ja ve sent tradicional es celebrà el segon dia de Nadal el Concert de cambra de la Cooperativa del Crist. Participaren un quintet vent, un de grup saxos, un duo tubabombardí, i a la segona part 2 clarinets acompanyats per bateria i contrabaix, i un (el) grup de metall. * PARTICIPACIÓ EN L’HOMENATGE A DANIEL GOURGUE. L’acte fou organitzat per un membre de la Societat, Manolo, i altres també col·laboraren d’una forma o altra, a més de la participació també de la nostra Orquestra de Cambra. (Segur que tots recorden el numeret de la manguera acompanyat per l’Orquestra i que tragueren a Canal 9). (Pàg. 8) * CONCERT DE L’ORQUESTRA. Diumenge 31 de gener, 19.30 h. Fou interessant escoltar sobretot dos peces molt poc freqüents: unes seguidilles per a soprano de Sor i una tonadilla de Blas de Laserna per a dos cantants. La tonadilla és un gènere precedent de la sarsuela, amb diàlegs inclosos. Cal destacar també el solo de paperet de caramel després de l’obertura inicial. L’Orquestra esperà i el deixà actuar, fins que una veu del públic digué: “ja deixem el caramelet o no?” (més referències a les primeres pàgines). * CONCERT DE L’ORQUESTRA A L’ESGLÉSIA. Diumenge 7 de febrer, 12.30 h. Junt al Cor de Cambra “Cantollano” de València s’interpretaren dos obres religioses (una missa i un magníficat) en un ambient immillorable. Esperem que es puga repetir. La única cosa desagradable va ser el nou intent de ‘solo’ de caramel. * CONCERT DE CAMBRA, X CONCERT. Dissabte 13 de febrer, 19.30 h. Actuà un jove duo de violoncel i piano (comencem a usar-lo) i després la Jove Orquestra que encara no havia pogut trobar data per a fer l’audició de Nadal.
4
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
NOTÍCIES •
XXX Assemblea de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Requena 23, 24 i 25 d’octubre de 1998. Com tots el anys, a l’Assemblea de la Federació va assistir una representació de la nostra Junta FOTO PRESIDENTS Directiva. Cal destacar les discussions al voltant de l’aplicació de la Llei Valenciana de la Música, recentment aprovada per les Corts Valencianes, les escoles de música i l’elecció de Vicent Escrig com a nou president de la Federació, en sustitució de Ángel Asunción. Després de 31 anys vinculat a la Federació, d’ells 15 com a president, ha sigut nomenat President d’Honor. Uns dies després, amb la presència de representants de la nostra directiva, la Comarcal de la Ribera Alta, li oferí altre homenatge a Alberic. (més informació pàg. 9) •
Concert de LUUR METALLS SPANISH BRASS. Dissabte 21 de novembre. Ja teníem gana d’escoltar-los al poble, i comprovarem que no són qui són debades. Un LUUR altíssim nivell de principi a final, i alguna gota d’humor per part del presentador. Interpretaren una obra de Paco Zacarés. •
Concerts al Palau. El passat 11 de desembre Rubén Marqués va interpretar el concert per a trompeta de Haydn (quasi res) acompanyat per la seua Orquestra, la de València, dirigida pel titular M. Àngel Gómez Martínez. També la Banda de Piles, dirigida per Samuel Pérez va actuar al Palau de la Música el passat 6 de desembre. Gran èxit. • Concert de SIR ALIGATORS COMPANY. Diumenge 13 de desembre, 19.30 h. Quina festa! Amb només trombons, una tuba i bateria (tots ells professionals a Madrid) ho feren passar d’allò més bé al públic que al principi es resistia a participar en l’espectacle.
• Premis. Només eixir l’anterior número de la revista, a principi de novembre, una grata notícia ens sorprenia. Un clarinetista de la Societat, Víctor Estarelles, obtenia el premi de final de grau superior (de final de carrera), disputat entre tots els que havien obtingut la qualificació de excel·lent en 8é. També Vicent Osca obtenia el de grau mig de trombó i es sumen als ja obtinguts anys passats. 5
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
•
Ja tenim piano! Els Reis vingueren uns dies abans, i com havíem sigut tant bons i li havíem pegat tant la vara a l’alcalde en les 3 celebracions d’enguany de Sta. Cecília (sopar, paella i sopar Sala Rex), els cas és que ens han deixat un preciós piano a l’Auditori. Falta feia també. (Ara ja podríem anar pensant-nos la pròxima petició). •
Nou métode de trombó. Durant l’últim trimestre de l’any ha vist la llum un interessant mètode de trombó. Res més que els autors són Rafa Polanco i Nico Esteve, professors dels conservatoris de Torrent i Cullera. Ha sigut editat per Piles, i compta també amb la col·laboració “harmònica” de Paco Zacarés i els dibuixets de Javi Boïls.
MÉTODE
•
Reconeixements. Bé està. Poc a poc es reconeix el paper de la música (i la Societat Musical) al nostre poble i fora d’ell. Els Festers St. Vicent, en el catàleg de l’exposició de pintura que ha tingut lloc durant aquestes festes, fan referència a la música com a exemple de “creativitat i virtuosisme creatiu” a Guadassuar. A més, en vàries publicacions s’han fet ressò de la recent publicació del disc de les dances. En la revista “Música i Poble” (n. 91, setembre-octubre 1998), publicada per la Federació Valenciana de Societats Musicals; a la publicació del “Col·lectiu de Guadassuar del Bloc Nacionalista Valencià” (n. 8, novembre 1998), on també ens feliciten per la revista; en la revista “Música y Educación” (n. 36, desembre 1998) i en el semanari “El Punt” publicat el 3 de gener de 1999. També cal destacar la presentació del mateix disc al III Congres de Festes Tradicionals de la Comunitat Valenciana, celebrat els dies 27, 28 i 29 de novembre passat a la ciutat castellonenca de Vilareal. Amb el patrocini de l’Ajuntament del nostre poble, acodiren dos membres de la nostra Societat a llegir un CONGRÉS comunicació. Tingué molt d’èxit. • Nova agrupació musical a Guadassuar. El passat 00 de desembre va oferir el seu concert de presentació la Coral Maestro Lorenzo Ruiz. Va ser en l’església, després de misa de dotze, oferint una selecció de cansons nadalenques. • Serà tan difícil? Més versions del nom del nostre poble. Si als programes de l’Orquestra a Eivissa teníem Gaudassuar i a les taules de París Guaduasuar, ara, al diari Las Provincias (3-1-99) diu Guadassduar. Falta el d’un programa de St. Vicent d’anys passats, amb 3 “s” (Guadasssuar). Pareix ser que el nom del nostre poble és complicat de veritat. Si algú troba més perles pot aportar-les. 6
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
MÚSICS El passat mes de novembre, dins del concert de Santa Cecília, homenatjàrem a vàries persones que han format part de la nostra banda, de la nostra Societat al llarg de molts anys. D’alguns d’ells ja hem parlat en les pàgines de la nostra revista. Dos d’ells, dels que parlem a continuació, tenen ara el seu espai.
FRANCISCO GIMENO ASENSI
LEOPOLDO VIDAL GARCIA
Realitza els seus estudis musicals a l’escola d’educandos de la Banda de Música., primer a càrrec de Juan Barberà (germà de Reginaldo Barberà, músic que dona nom a la plaça) i posteriorment de don Virgilio Beltrán, aleshores director de la Banda. Entra a formar d’ella l’any 1961 to-cant el fliscorn. Amb posterioritat va pasar a tocar la trompeta i des de l’any 1980 to-ca la tuba. Podem dir al voltant d’això, que és segurament un dels pocs músics que ha entrat a la banda dues vegades, doncs l’any 1980 el passacarrer que habi-tualment serveix per a incorporar als nous músics, va passar a recollir-lo. Pertany a una de les famílies amb més tradició musical de Guadassuar. Ja van ser músics el seu iaio Joaquin Gime-no, que tocava el bombardí, i els ger-mans. Més recentment, son pare (fliscorn i percussió), els seus germans Joaquin (trombó), Pepe (fliscorn i trompeta), cosí Blai (trombó)... I evidentment els fills i filles Mari (flauta), Paco (bombardí i trom-bó), Fina (percussió) i Quique (estudia fagot). La dona, com que no ha deprés a tocar cap instrument musical, balla com ninguna. Ha format part de la Junta Directiva amb diferents càrrecs i des de l’any 1992 assumeix el càrrec de President de la nostra Societat. En l’actualitat treballa en l’empresa familiar dedicada al tractament de la fusta per a realitzar embalatges.
Estudia música a l’escola d’educandos de la Banda de Música., primer a càrrec de Juan Barberà i posteriorment de don Virgilio Beltrán. Entra a formar d’ella l’any 1961 tocant el oboè, instrument que ha tocat fins a l’actualitat. Pertany a una família de músics. El seu pare també va tocar el oboè al llarg de molts anys i amb posterioritat el saxo baix fins que la salut el va obligar a jubilar-se. Altres familiars seus també foren músics de gran aficció, com el tio Pepe Vidal (fagot), Carlos Beltrán (saxo)... En l’actualitat la seua filla M. José segueix els seus passos tocant l’oboè i, esperem que els seus nets també ho facen. La cosa promet. Ha format part de la Junta Directiva amb diferents càrrecs i ho segueix fent en l’actualitat. Treballa en l’empresa familiar dedicada a la fusteria.
foto
7
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
HOMENATGE A DANIEL BOURGUE Diumenge 3 de gener. Quan Manolo deia fa uns mesos el que anava a organitzar pareixia difícil de creure. I per què a Guadassuar? La veritat és que es va pegar una “currada” impressionant, però valgué la pena. Una conferència, una fanfàrria a la plaça i un súper-concert de més de dos hores i quart sense descans amb les millors trompes de tota Espanya. Moltíssima publicitat en diaris, revistes i televisions. l Participaren diversos trompes de la Societat Musical i també la nostra Orquestra. Curiosament l’homenatjat va nàixer a Avignon, on estigué la Banda fent un concert aquest estiu, i desenrotllà la seua activitat professional a l’Òpera de París, la qual també visitarem en el referit viatge.
8
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
9
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
J. BRAHMS. SIMFONIA N. 4 Estiu de 1885, a la campanya vienesa, concretament a un xicotet poblet de la zona d´Estiria, anomenat Mürzzugschlag, a tan sols uns pocs quilòmetres de Viena, on els seus habitants no participen ni coneixen l’activitat musical de la capital austríaca. Una figura robusta d’un home torna del seu passeig, con tots els dies quan acaba la seua feina, però eixe dia, especialment satisfet, perquè ha acabat l’obra que duia entre mans. De sobte, veu que al cel hi ha fum com si alguna cosa s’haguera incendiat. Conforme va acostant-se és més gran el temor que l’assalta, doncs pareix que l’incendi prové de la casa on passa l’estiu. Allà es troba el manuscrit de la Simfonia conclosa aquesta tarda. En arribar, els temors queden confirmats per l’escena que presència: els habitants de l’aldea salven tot el moblatge domèstic que poden, taules, cadires, mobles, roba... tot menys la preuada Simfonia. «¿Qui anava a pensar que eixe munt de fulls podien ser alguna cosa valuosa?» Es pregunta el compositor, amb el cor encongit al pensar que la seua música anava a ser past de les flames. Quan ho donava tot per perdut, veu aparèixer d’entre el foc, a la casera de la casa, portant a les seues mans, amb tota la cura del món el manuscrit, com si d’una joia es tractarà. I en efecte, no es va enganyar, doncs portava a les seues mans un tresor, ni més ni menys que la Quarta Simfonia de Brahms, eixa meravellosa quarta Simfonia. Aquesta dona, que probablement no hauria
anat mai a un concert, i segurament mai hi aniria, va intuir que a sa casa havia allotjat un geni, i ho va encertar, el seu hoste era Johannes Brahms. ¿Què va moure a esta dona a desafiar les flames i salvar de les seues inevitables garres un munt de papers, abans que les seues pertinences? No ho sabem, ni ho podrem saber mai, la resposta al misteri ella se la va endur. Podríem pensar que així ho van voler les muses, protectores de les arts, y així ho feren, inspirantla a fer-ho. Siga com siga, el cas es que la quarta Simfonia de Brahms, no va desaparèixer, va sobreviure al foc, i a més a més ho va fer gloriosament, com l’obra grandiosa d’un geni: Brahms; innegablement, gràcies a ell com a creador que li va donar vida, però també, gràcies a aquella misteriosa dona que la va salvar de la mort, renaixent com el fènix renaix esplendorosament d’entre les cendres. La simfonia N. 4 de Johannes Brahms va ser estrenada en Meinimgen el 17 d’octubre de 1885, dirigida per Hans von Bülow, gran amic de Brahms, i el primer director d’orquestra, entès com s’entén modernament, la persona que s’encarrega d’aportar les seues idees sobre l’obra, donant-li una visió personal, al igual que l’intèrpret, però a diferència d’ell, el seu instrument és una orquestra. MARIA ROSELL 10
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
INSTRUMENTS
EL TROMBÓ Instrument que pertany a la família del vent-metall . La construcció cilíndrica acabada amb pavelló són elements comuns a la resta dels instruments de metall. Presenta com a novetat tècnica l’utilització d’una “vara” per a produir les diferents combinacions d’harmònics, tot i que existeix un “trombó de pistons”, actualment fora d’ús, que ha tingut una forta implantació a les bandes de música valencianes. El trombó “tenor” és el model estàndard conegut a tot arreu, encara que avui són d’ús habitual el trombó “baix” i també el trombó “alt” que configuren el conjunt dels trombons. Si fem un poc d’història hem d’esmentar que Johannes Tinctoris en 1.484
ja parla del “sacabuche” per a designar la trompeta baixa que els italians anomenaran més tard, als segles XV i XVI, “trombone”, nom que perdurarà fins als nostres dies. A les primeries del segle XVI, el trombó o sacabuche era conegut per tota Europa. Formava part de la plantilla de les bandes de cerimònies dels prínceps. També s’utilitza a les esglésies –per exemple a la catedral de Canterbury- com ajut del cant del cor. I Gabrielli, en les seues composicions de música religiosa per a la Catedral de San Marcos de Venècia, dona als trombons un
paper important. De Monteverdi a J.S. Bach el trombó pateix relativament pocs canvis. És en “Orfeo” de Monteverdi quan apareix per primera vegada a l’orquestra. Bach i Haëndel feren ús del trombó però amb reserves. En Beethoven sols es troba a les simfonies 5°, 6° i 9°. Schubert l’utilitza en les seues últimes simfonies. Berlioz i Wagner contribuïren més que tots a donar al trombó una posició estable a l’orquestra. Després de 1.860 la popularitat d’aquest instrument va ser ja molt gran. De les intervencions “a solo” més conegudes del trombó cal ressaltar: el “Bolero “ de Ravel, el fragment del “tuba mirum” del “Requiem” de Mozart i
el “solo” de la tercera simfonia de Mahler. De les moltes possibilitats sonores del trombó podem destacar el “glissando”, el “furullati” i les diferents varietats tímbriques que es poden aconseguir amb les distintes “sordines”. Aquestes possibilitats són les que li han donat una personalitat pròpia en la música simfònica i han afavorit , a més a més, la seua inclusió en la música de cambra i el jazz. RAFA POLANCO 11
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
12
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
El Fosquibrut desafinat Secció satírica, millor que el primer divendres de mes.
Nou projecte de formació per a la banda de Guadassuar
CIÈNCIA
La màquina del temps funciona
Gustavo Bassa. GUADASSUAR
Segons un projecte que ha transcendit de les reunions de la Junta Directiva, està en estudi un nou estil de formació de la banda de música per a totes les desfilades. El president ha declarat “al llarg de les festes de Sant Vicent s’ha pogut observar la aparent impossibilitat de formar de una manera coherent durant més de quatre passes seguides. Per tot això la Junta directiva ha decidit adoptar un mou estil de formació: lligats, es la única manera ”. A la foto podeu apreciar un exemple. (Imatge de “Gato negro, gato blanco”, una pel·lícula d’Emir Kusturica, director de cine bosni).
Benny Goodman. NEW YORK
Després de llargues i costoses investigacions la NASA ha aconseguit fer funcionar la màquina del temps. Al viatge experimental, els cientifics han arribat al Guadassuar de l’any 2043 on han aconseguit fotografiar un concert a l’Auditori Municipal. En la foto que han aportat com a prova podem observar a Xaua tocant el clarinet.
Gran èxit del concert i del sopar d’homenatge al/a la soci/a Edu Airlet. GUADASSUAR
El passat dissabte 19 de desembre a les 19’30 hores, la Banda de la Societat Musical, va celebrar un concert d’homenatge a tots i totes els/les seus/ seues socis/es. En ell varies cantants, acompanyades per la nostra banda, ens emocionaren amb interpretacions de diverses peces de sarsuela. El públic entusiasmat va aplaudir calorosament totes i cadascuna de les interpretacions. Posteriorment tingué lloc un sopar de germanor en l’afamada Sala Rex de la nostra localitat. La velada va ser amenitzada per una orquestra de fama internacional. Cal destacar les acostumades, encara que afectuoses salutacions que al llarg de tot el sopar s’intercanviaren els anomenats ‘Fondo Fairy’ i ‘Fondo Viagra’, que estratègicament situats als laterals de la sala rivalitzaren en enginy, gràcia i ganes de pasarho be.
Cor de Xiquets Cantors en el moment de la seua interpretació.
Per a finalitzar, el Cor de Xiquets Cantors de la Societat Musical, emulat amb entusiasme i ganes d’agradar, a les cantants que hores abans havien actuat a l’Auditori, varen interpretar la coneguda cançò ‘Somos las sirenas’ amb gran èxit de públic.
13
REVISTA DE LA
SOCIETAT
MUSICAL
DISCOGRAFIA VENDA EXCLUSIVA EN CECI’S, ELS ÈXITS DE L’ANY OH SUSANA! SOMOS LAS SIRENAS ESPAÑOOOOLA LA MÚSICA DE LA BODA GUADASSUAR EN FESTES PANTANADA A PARÍS
INCLOU IMATGES EXCLUSIVES GRAVADES EN DVD!!! 14
REVISTA DE LA
SOCIETAT
15
MUSICAL
imatges
16