Revista de la Societat Musical de Guadassuar 2 by Societat Musical Santa Cecília Guadassuar

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

PRESENTACIÓ Teniu a les vostres mans el segon número de SOCIETAT MUSICAL. Segon perquè hem volgut reprendre la iniciativa que ja fa vuit anys van iniciar amb il·lusió un grup de músics i que per diverses raons, es va quedar en no més que un primer i fins ara únic número. Volem que aquesta revista siga un àmbit de participació de tots, músics i socis, socis i músics en el que tots aquells que tinguen alguna cosa que contar puguen fer-ho. Aspirem a que siga un espai on els socis puguen conèixer que la nostra Societat no és únicament una Banda de Música que desfila pels carrers els dies de festa acompanyant clavaris i processons i fa concerts en dies assenyalats. Contem amb una Orquestra que ha actuat en molts llocs d’Espanya i que poc a poc des de fa quasi deu anys va assolint un nivell sorprenent. Contem amb una Escola de Música on tots els anys un gran nombre de xiquets i xiquetes del nostre poble entren en contacte amb la cultura musical i alguns d’ells i d’elles fins i tot inicien un camí que els durà a la professionalitat, com ja ho han fet molts altres. Contem amb una Banda Juvenil en la que eixos xiquets i xiquetes comencen a actuar públicament en grup… Volem que la revista siga un lloc on els músics puguen mostrar les seues inquietuds, els seus treballs, les seues queixes, sugerències i aportacions. Volem que siguen uns papers on tots pugam conèixer les activitats relacionades amb la música que hagen realitzat les persones i agrupacions que pertanyen a la nostra Societat i les que tenim programades. Som conscients de les dificultats que suposa mantenir una periodicitat en una publicació com la nostra. Per això animem a tots a que ens aporten les seues inquietuds, treballs d’estudi, queixes, sugerències… i així poder eixir al carrer vàries vegades a l’any. Esperem la col·laboració de tots, músics i socis. Moltes gràcies i esperem que agrade.

LA REDACCIÓ

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

ARA FA VINT-I-CINC ANYS Prompte farà vint-i-cinc anys de la meua entrada com a músic de la Banda de música Santa Cecília de Guadassuar. Un període de temps considerable, encara que, com tot, es presta a la interpretació personal de cadascú. Per alguns -trobe que són la gran majoria- soc un dels últims representants del juràsic. Altres, com Domingo Añó , amb setanta anys de permanència, segurament em veuen com un xiquet. Del que no cap dubte és que esta etapa constitueix un tros molt important de la meua vida. En vint-i-cinc anys han succeït moltes coses. Deixàrem de ser Banda Municipal i passarem a ser Societat Musical (conseqüència inevitable de l’aire renovador que impregnà la societat en aquells temps de democràcia incipient). Era un moment de canvi, de projectes. Un grup de músics es posaren al front i tiraren avant amb una esperança cega en el seu propòsit. Es formà una Junta Directiva. Línstrumental es va renovar. Comprarem una casa que des d’aleshores és la nostra seu. Recorde amb enyorança els dies de pujar sorra i taulells per a condicionar el nou Musical. Les recol·lectes pel poble i les rifes als bars. O les llargues sessions nocturnes per decidir quans diners descomptaven a cada músic dels actes realitzats. No séscatimaba cap esforç ni cap sugerència. Sárribà a collir taronja i alguns, fins i tot, avalaren amb els seus propis diners les compres de la Societat. I désta manera el que pareixia impensable sáconseguí, gràcies a la voluntat de tots, però sobre tot gràcies a la convicció dún grapat d´homes que treballaren amb un objectiu comú: “fer banda”. Ells marcaren el camí i els demés els seguirem. Es convenient que les generacions actuals de músics coneguen estos fets. Perquè açò és la seua història. La història de la seua banda. Molt més important que saber quins premis hem obtingut al Certamen és conèixer allò que els va fer possibles. El pas del temps sol donar-te una millor perspectiva per a jutjar els esdeveniments passats, i de veritat, a hores dára pense que es de justícia ressaltar la seua labor. Avui en dia tot és diferent. La Societat està consolidada. Comptem amb un centre social excel·lent, una Escola de Música que funciona bé, una orquestra i una banda jove, a més a més de la banda gran. Però no cregam que dur a bon fi aquell projecte inicial ha resultat fàcil. En eixe marge de temps ha passat de tot, hem perdut a gent estimada pel camí, han hagut moments dálegria i moments de discussions i dénfrontaments personals, però sempre al final acabà predominant la voluntat solidària del col·lectiu. I este és el principal missatge que hem déxtreure per al futur. La herència rebuda del nostres majors i que ha conformat el caràcter dels autèntics músics désta banda deu déstar sempre vigent. Per damunt de tot, dópinions discrepants, de polèmiques personals, per damunt de tot està lámor a la nostra banda.

Rafael Polanco Olmos

REVISTA DE LA

societat musical

L’ESCOLA DE MÚSICA Fou el curs 80/81 quan començà en Guadassuar una Escola de Música amb les característiques necessàries per a nodrir a la Banda de gent preparada i qualificada. Un altre objectiu era el tractar de donar oportunitat a tothom de conèixer més a prop tot allò que ens dona i representa la música. L’escola ha anat desenvolupant-se, intentant que els xiquets i xiquetes del nostre poble pogueren triar entre un ventall cada vegada més ampli d’assignatures. Açò ens ha portat a que professors forasters vingueren a formar part de l’Escola en aquelles assignatures en les que no teníem gent suficientment formada que han anat completen les que ja impartien companys nostres. Amb el pas del temps i la incorporació d’assignatures de corda des de fa uns anys hem pogut formar una orquestra cada vegada amb més components. En aquest moment contem amb 20 professors especialitzats que atenen a 180 alumnes d’assignatures tan diferents com solfeig, piano, guitarra, clarinet, trompeta, fagot… fins a arribar a incorporar enguany un professor especialista de contrabaix, fent que al nostre poble es puga estudiar quasi qualsevol especialitat musical. Es important deixar constància de que la nostra Societat Musical, amb un gran esforç de tots els seus membres, ha millorat la infraestructura de l’Escola, millorant l’edifici, les aules i dotant-la dels millors professors possibles. A més volem destacar la labor ferma i constant dels 5 professors que començaren, reconeixent en el seu treball la llavor que ha donat el fruit del que tots estem gaudint. La prova de tot açò es tant el bon nivell de les nostres agrupacions com la gran quantitat de músics professionals que tenim repartits en l’actualitat per molts llocs. INFORMACIÓ ALS PARES Els pares de l’alumne/a son considerats obligatòriament socis de la “Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar” estant obligats a pagar la quantitat anual de 3.300 pessetes. Aquesta quantitat es paga al mes de Juliol. Cada alumne que sínscriu a lÉscola de Música abona la quantitat de 3.000 ptes. al moment de la inscripció. Les tasses es pagaran mensualment: - Solfeig (Llenguatge musical)........ 3.200 ptes. mes (2 hores setmanals) - Harmonia............................……… 3.200 ptes. mes - Instrument...........................……… 4.000 ptes. mes (40 min. setmanals) - Conjunt Coral......................……… 1.800 ptes. mes Per a realitzar la inscripció en les distintes especialitats de Instrument es deuran déstar realitzant o haver-se realitzat els cursos de Solfeig a aquesta Escola de Música. Aquell alumne matriculat que desitge donar-se de baixa en qualsevol dels cursos inscrits, deurà formalitzar la mateixa al final del trimestre en que es trobe, tenint que abonar les mensualitats pendents de cada una de elles. Al final de cada una de les Avaluacions del present curs, es lliurarà a cadascú dels alumnes un Butlletí de notes al que estaran reflexades les qualificacions. Aquestos Butlletins deuran remitir-se, amb la màxima brevetat possible, als professors corresponents degudament firmats per els Pares o Tutors.

REVISTA DE LA

societat musical

ALUMNES DEL PLAN L.O.G.S.E. Els alumnes es preparen per a realitzar la prova de Fi de Grau a qualsevol Conservatori. Si la prova no es superada, l’alumne deu repetir curs (no hi ha prova a Setembre) sent els pares els encarregats de decidir-ho. En cas de que la prova siga superada, lálumne ha finalitzat els estudis que corresponen al grau elemental. Una vegada superada la prova, lÉscola no es responsabilitza dels problemes que puguen sorgir al no obtindre plaça a un Conservatori de Grau Mig. L’ensenyament a aquesta escola no te un caràcter oficial. Es una entitat privada en la que el nostre deure es el de preparar als alumnes per així potenciar les seues qualitats educativo-musicals (escoltar, parlar, cantar, experimentar, desenvolupar la percepció auditiva, expressió vocal, motricitat, expressió corporal, creativitat,...). Els alumnes de lÉscola no tenen dret a beca per ser una entitat privada i els alumnes no son oficials, si no lliures. CURSOS DE GRAU ELEMENTAL LOGSE LLENGUATGE INSTRUMENT MUSICAL

1r 2n 3r 4t

RELACIÓ ACONSELLABLE

CONJUNT CORAL

LLENGUATGE MUSICAL

INSTRUMENT

EDAT ACONSELLADA

1r 2n

1r 2n 3r 4t

8-9 anys 9-10 anys 10-11 anys 11-12 anys 12-13 anys

curs preparació prova d’accés

Els alumnes d’aquest pla deuran finalitzar els seus estudis de llenguatge musical i dínstrument el mateix any, sent una qüestió a decidir pels pares si el xiquet tria instrument o no al primer curs de llenguatge musical. CALENDARI ESCOLAR CURS 1997-98 - Inici del Curs........................ 1 dÓctubre de 1997 - Últim dia de Classe...... .........20 de Juny de 1998 AVALUACIONS: 1a Avaluació: del 15 al 20 de Desembre de 1997. 2a Avaluació: del 30 de Març al 3 dÁbril de 1998. 3a Avaluació: del 22 al 27 de Juny de 1998. FESTIVITATS:

9 d´Octubre de 1997 (Dia de la Comunitat Valenciana) 1 de Novembre de 1997 (Dia de Tots Sants) 22 de Novembre de 1997 (Patrona dels Músics) 6 de Desembre de 1997 (Dia de la Constitució Espanyola) 8 de Desembre de 1997 (Dia de la Immaculada) Del 24 de Desembre de 1997 fins al 6 de Gener de 1998, (Nadal). Del 21 de al 23 de Gener de 1998, (Fira de Guadassuar). 19 de Març de 1998 (Dia de San Josep) Del 9 al 20 d´Abril ambdós inclosos (Pasqua) 1 de Mig de 1998 (Festa del Treballador)

AUDICIONS D´ALUMNES: Es realitzaran del 25 al 30 de Juny de 1998. 8

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

HORARIS PER AL CURS 97/98 INICIACIÓ MUSICAL dimarts i divendres (5’30-6’30) ASUN BARRIOS AULA 2 LLENGUATGE MUSICAL 1r A dilluns i dijous (5’30-6’30) AMPARO OLIVER AULA 1 LLENGUATGE MUSICAL 2n A dilluns i dijous (5’30-6’30) VICTOR ESTARELLES AULA 2 LLENGUATGE MUSICAL 3r A dijous i divendres (5’30-6’30) JOSE LUIS RIBES AULA 7 LLENGUATGE MUSICAL 4t A dijous i divendres (7’30-8’30) JOSE LUIS RIBES AULA 7 LLENGUATGE MUSICAL 5é dimarts i divendres (6’30-7’30) PACO ZACARÉS AULA 1 CONJUNT CORAL 1r dimecres (6-7) JUAN BTA. BOÏLS AULA D’ASSAIG VIOLÍ-VIOLA dilluns i dijous (6’30-9) PAULA MARQUÉS AULA 3 CONTRABAIX dissabte (10-1) FRANCISCO LLUCH AULA 3 PIANO dimarts i dimecres (6-9) OLGA PEIROTEN AULA 7 OBOE dissabte (5-7) TERESA RIBERA AULA 4 SAXÒFON dilluns, dimecres, dijous (5’30-8’30) VICENT BOÏLS AULA 3/8 TROMBÓ-BOMBARDÍ-TUBA dissabte (10-1) PERFECTO OSCA AULA 6 CLARINET dilluns i dijous (7’30-9’30) ÀUREA FUERTES AULA 5 CLARINET dilluns i dijous (5’30-9) TOMÁS COLOMINA AULA 4

HARMONIA dimarts (4’30-5’30) divendres (8’30-9’30) PACO ZACARÉS AULA 1 LLENGUATGE MUSICAL 1r B dilluns i dijous (6’30-7’30) AMPARO OLIVER AULA 1 LLENGUATGE MUSICAL 2n B dilluns i dijous (6’30-7’30) VICTOR ESTARELLES AULA 2 LLENGUATGE MUSICAL 3r B dijous i divendres (6’30-7’30) JOSE LUIS RIBES AULA 7 LLENGUATGE MUSICAL 4t B dijous (8’30-9’30) divendres (7’30-8’30) JOSE LUIS RIBES AULA 7 LLENGUATGE MUSICAL 6é dimarts i divendres (7’30-8’30) PACO ZACARÉS AULA 1 CONJUNT CORAL 2n dimecres (7-8) JUAN BTA. BOÏLS AULA D’ASSAIG VIOLONCEL divendres (6-9) ALEJANDRO ABAD GUITARRA dimarts i divendres (6’30-9) ASUN BARRIOS AULA 2 FLAUTA dissabte (10’30-1) DOLORES CALATAYUD AULA 8 FAGOT dilluns (4-5) dissabte (9’30-1) JUANJO CHORNET AULA 5 TROMPA dimarts (5’30-9) AMPARO OLIVER AULA 3 TROMPETA dilluns i dimecres (5-8) RUBÉN MARQUÉS AULA 4 CLARINET dilluns i dijous (7’30-9’30) VICTOR ESTARELLES AULA 2 PERCUSSIÓ dilluns i dijous (5’30-8’30) LUIS OSCA AULA D’ASSAIG

9 9

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

NOVEMBRE DE 1998 MES LA MÚSICA FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA Per primera vegada i aprofitant que comptem amb les possibilitats que ens ofereix l’Auditori Municipal, anem a oferir als nostres socis i al poble en general un Cicle de Concerts amb motiu de la Festa de la Música, de la festa que tots els anys celebrem en honor de la nostra patrona Santa Cecília: Per això, totes les agrupacions amb que compta la nostra Societat Musical, oferiran diversos concerts al llarg del mes de novembre. Al mateix temps durant el mes de les nostra festa es realitzaran diferents competicions esportives.

PROGRAMA DIUMENGE 9 DE NOVEMBRE CICLE DE MÚSICA DE CAMBRA 1r CONCERT GRUP DE METALLS PERCUSSIÓ HORA: 17 HORES AUDITORI MUNICIPAL

DIUMENGE 16 DE NOVEMBRE BANDA JOVE DE LA SOCIETAT MUSICAL CONCERT HORA: 12’45 hores AUDITORI MUNICIPAL

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

DISSABTE 22 DE NOVEMBRE

DIA DE SANTA CECÍLIA 18’15 HORES: CERCAVILA 18’45 HORES: TRASLLAT DE LA IMATGE DE LA NOSTRA PATRONA 19 HORES: MISA EN HONOR DE SANTA CECÍLIA I EN RECORD DELS MÚSICS, SOCIS I AMANTS DE LA MÚSICA DIFUNTS EN L’ERMITA DE SANT ROC. 20 HORES: PROCESSÓ I TRASLLAT QUE FINALITZARÀ AL MUSICAL. 21’30 HORES: SOPAR DE GERMANOR PER A TOTS I TOTES ELS/LES MÚSICS/ES

DIUMENGE 30 DE NOVEMBRE BANDA DE MÚSICA CONCERT HORA: 12 HORES AUDITORI MUNICIPAL A CONTINUACIÓ DINAR EN LA SALA REX PER A TOTS I TOTES ELS I LES NOSTRES COMPONENTS DE BANDA I ORQUESTRA. ES POSARAN TIQUETS A LA VENDA PER A TOTS AQUELLS SOCIS I SÒCIES QUE DESITGEN ACOMPANYAR-NOS.

DIA A DETERMINAR ORQUESTRA DE CAMBRA CONCERT AUDITORI MUNICIPAL

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

NOTÍCIES SOCIETAT MUSICAL Î Amb un èxit clamorós el passat dia 13 de setembre la Banda de la nostra Societat realitzà un concert a Amposta invitats per la Societat Musical La Unió Filharmònica d’aquesta ciutat. Interpretarem entre el clamor del públic assistent, obres de Bernstein, Borodin, Respighi, Bizet i el nostre benvolgut TILL EULEUS PIEGELS LUSTIGE STREICHE. L’èxtasi del públic arribà al seu moment culminant quan interpretarem la sardana “La Santa Espina” i sobretot el nostre himne Guadasuarense. Î Amb gran assistència de representants de les Societats Musicals de la Ribera Alta, celebrarem el passat 19 de setembre la reunió comarcal en la Llar dels Jubilats. Î També aconseguirem un èxit memorable per segon any consecutiu al poble madrileny de Moralzarzal. Amenitzarem els bous, férem un concert extraordinari, acompanyarem una dansà i s’ho passarem molt be. Va ser els dies 26, 27 i 28 de setembre. Î El passat dia 8 d’octubre i en commemoració del Dia Nacional Valencià, la Banda oferí un concert a l’Auditori Municipal. Destacarem entre altres aspectes la masiva assistència de públic, fet singular degut a que habitualment als concerts no solen acudir més que els socis i familiars (de vegades ni això). Un altre aspecte singular es el fet de que any rere any, l’únic acte commemoratiu d’aquest dia tan assenyalat el realitze la Societat Musical. Î Fou el passat dia 18 d’octubre a Càrcer, on la Banda realitzà un dels seus millors concerts d’enguany. Un repertori grandiós, una meditada direcció i un gran sentit de responsabilitat per part dels músics, resultà ser la combinació perfecta per a que la banda sonara al nivell que ho va fer. A destacar la gran assistència de músics (ja feia temps que no es reunien un nombre tan elevat) i l’èxit clamorós de públic. Î La gran assistència de músics sembla que ha estat motivada pel nou sistema de funcionament que hem introduït:: assistència i recompensa. El músic/a que compleixca rebrà una magnífica compensació: prendrà part en el viatge que segurament en juliol realitzarem a l’estranger. Esperem que el sistema funcione. Î Notícia exemplificadora: Una parella francesa, Dominique Bigot i Violaine Pippette, amics del nostre vicesecretari Vicent Rosell, que durant la seua estada a Guadassuar aquest estiu i, captivats pel plaer d’una de les nombroses velades musicals que els proporcionarem, decidiren que volien participar del nostre projecte cultural i sense pensar-ho dues vegades s’han fet socis de la nostra Societat Musical. Tot un exemple a seguir. Î Seguidors de l’orquestra: Teniu notícies a la pàgina següent i a les pàgines del recull de premsa. Î Congrés Mundial de Saxos: Teniu notícies al recull de premsa. Î Fa 25 anys entraren en la banda tal dia com el 22 de novembre les següents persones: Rafael Polanco (bombardí), José Casasús (clarinet), Joaquin Roig (saxo alt), Alfonso Crespo (trompa).

CICLE DE CAMBRA Per iniciativa de la Societat Musical s’iniciarà el mes de novembre un cicle de música de cambra a l’Auditori. Consistirà en oferir un concert al mes amb dos parts no massa llargues (d’uns 20 a 30 minuts) on participaran músics de distints nivells i que aniran des de xicotets grups instrumentals fins a duos o un sol músic. En el primer concert actuarà un grup de metalls i un altre de percussió. La idea va sorgir, per una part per donar ús continuat a l’Auditori (últimament molt parat), i per altra per potenciar la pràctica de la música de cambra entre els estudiants de música de la població, al mateix temps que puguen oferir les obres que estudien durant el curs... Esperem que aquestos músics no es troben massa sols a l’hora d’actuar.

SECCIONS És molt grat comprovar la progressió que porta la BANDA JOVE i les notables millores que experimenten concert a concert. El passat 24 d’agost fou l’últim concert, un tant accidentat a causa de la pluja, abundant sobretot al descans. Ara, tant la 1a com la 2a part s’iniciaren amb algunes gotes d’aigua, parant en sec al posar-se els joves músics a tocar. *

L’ORQUESTRA també continua la seua activitat. Després de l’última actuació al poble (amb la participació d’una soprano i la interpretació d’una obra del mestre Cuevas), s’ha actuat a Alfarrasí, el 13 d’agost dins la campanya del SARC de la Diputació de València, i el 25 de setembre a l’auditori de la ciutat d’Albacete per inaugurar el curs de “Juventudes Musicales de Albacete”. I quasi ense donar-nos compte l’any que ve ja farà 10 anys d’activitat. *

Després de veure el resultat que està donant la Banda Jove de cara a la formació dels músics que s’inicien en la pràctica d’algun instrument, a partir d’octubre es va a posar en marxa una JOVE ORQUESTRA (no és que l’altra no siga jove), per tal de que els alumnes de corda de l’Escola de Música interpreten obres més senzilles que les treballades per l’Orquestra de Cambra, servint també de preparació per a després passar a aquesta segona.

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

MUSICA, PERO, QUE AIXO S'ESTUDIA?. A qui de nosaltres, estimats músics, no li ha segut formulada mai aquesta ridícula i cruel pregunta?. I qui de nosaltres no ha experimentat com l'envaeix una sensació de menyspreu i inferioritat quan li formulen aquesta pregunta o altres del mateix "estil"?. Fins i tot la teua sensació de impotència la pots notar com es multiplica si l'executor de tan ridícula pregunta intenta fer creure't que aquesta és una pregunta lògica i plena de sentit i que, per tant, mereix una resposta que puga satisfer la seua enorme curiositat. Aquesta és, encara que semble exagerada, la cruel realitat, benvolguts músics. Nosaltres (els músics) som (i serem si no fem res molt prompte) el col·lectiu estudiantil i professional que gaudeix de menys prestigi i admiració per a una gran part de la societat i per a un gran nombre de universitaris. Som, també per a tots ells, els qui menys obligacions acadèmiques tenim, els qui menys feina (estudiantil) realitzem, els qui tenen els horaris més flexibles, els menys il·lustrats, els més incultes, els menys compromesos amb el seu temps i la seua societat, etc. i continuaríem engrossint la llista de ridículs i odiosos estereotips que als músics ens han penjat. Una dada "positiva" (per anomenar-ho d'alguna forma) és que, almenys, també ens consideren els més divertits (no direu que no és tot un "reconeixement" a la nostra llavor i tot un "honor" el que ens coneguen als músics gràcies a les valuoses "aportacions" de tota mena que realitzem a les nombroses festes que a casa nostra es realitzen). I és ara, quan després de presentar-vos el problema (si es que algú no el coneixia) quan us dec de informar de quina (o quines) son les causes i qui (o que) és el responsable de l'elevat grau "d'admiració" del que avui gaudim els músics, principalment els joves. I pensant (sí, els músics també pensem!) arribe a la conclusió de que hi ha, almenys, dues causes fonamentals que han contribuit de forma notable al deteriorament de la nostra imatge. Per una part, i aquesta causa és ben coneguda per tots, ens trobem amb l’actitud de menyspreu cap a la cultura en general que durant molts anys els músics (tant gran professionals com músics de peu) han mantingut, inclòs fent gala de ser els únics funcionaris als qui no els feia falta tenir cap coneixement cultural que anara una mica més enllà del que comprenia el seu instrument i, de vegades, fins i tot ni del seu mateix instrument. Aquest mite que fa temps fou creat al voltant de la figura del músic i que feia referència a que un músic bo estava exempt de l'adquisició d'un mínim de coneixements culturals, que tenia d'ésser tot el contrari al que és un intel·lectual, que tenia d'ésser un mal parlat i que, com no, es tenia que creure el melic del món. I aquesta és una de les raons del nostre desprestigi intel·lectual: el fet de que molta gent pensa que, avui, els músics encara som així. Per tots es sabut (així que no caldrà anomenar a ningú) que músics al vell estil encara en queden, si, d'eixos que llegeixen el nom d'una partitura que esta escrita en anglès o en altra llengua que ells no coneixen i s’esforcen en llegir-la mal, el pitjor que poden!, per a fer gràcia, i no saben que no fan gràcia, i que, per insignificant que siga la seua acció, veus com una vegada més aquestos que es creuen ser el melic del món i dels qui moltes vegades depèn el teu futur, fan tot el possible per a distanciar-se de la cultura i de la dignitat i orgull personal que el gran coneixement d'aquesta comprèn. Però no tota la culpa es troba a casa nostra o entre nosaltres. Cal dir que una gran part de culpa del que ens ocorreix als músics també la trobem en el fet de que molta gent pensa que una carrera de música es pot compartir perfectament amb altres estudis superiors. Es a dir, consideren la música com a un estudi complementari o secundari, per a quan suspenen al institut o a la universitat i pensen que l'eixida és la música, per que, com és molt més fàcil (pobres ignorants) almenys sempre els queda 14

REVISTA DE LA

SOCIETAT MUSICAL

una esperança i, amb una mica de sort, sempre poden acontentar als pares amb la famosa frase “lo meu és la música!". Però quan decidits a fer música des d'una perspectiva seriosa veuen que això no és el que el seu amic o el que la seua amiga els havia contat i, per suposat, aconsegueixen el seu suspès, decideixen tornar als estudis "seriosos" (digam institut o universitat) i conformen als pares amb una d'aquestes famoses frases: "pare, la música és massa fàcil per a mi!" o "jo vull ser universitari!". I així entren en un cercle viciós del que ni ells ni els seus pares podran eixir. Però també ets pots trobar amb eixes persones que et volen fer creure que perfectament es poden realitzar les dues carreres i rendir al cent per cent en les dues. Exemple: jo estudie x1 a la universitat. A més, també toque el x2 i estudie x3 al conservatori. Així, de sobte, pots pensar que realment aquesta persona ho deu de fer tot. Però, intrigat com estàs, decideixes investigar-ho i preguntant trobes que el subjecte en qüestió fa el següent: de la carrera x1 que realitza de forma normal a la universitat ha suspès dues assignatures, que del instrument x2 fa els curs 2on per segona vegada i s'examina al setembre i que del x3 que fa al conservatori ho ha suspès. No falla, aquest subjecte era dels que a qualsevol cosa li diuen tocar un instrument, fins i tot al que fan ells, que, per cert, sempre veus que deixa moltíssim que desitjar. Així que aquesta actitud que manté tota aquesta gent considerant a la música com a una carrera de segona categoria al afirmar que ells fan les dues coses, fet que amb qualsevol altra carrera seria impossible de compartir, la fan arribar al seu entorn universitari i familiar, propagant el poc esforç que suporta la realització d'una carrera musical. Si, de segur que algú pensara que tot açò és una mica exagerat i que el músic és el més admirat de tots els artistes i intel·lectuals. Però, per mal que ens sàpiga i per molt que ens pese, açò és el que hi ha. I es que molta gent no coneix el que representa una carrera musical, l'enorme esforç i sacrifici (sobretot econòmic) que la realització d'aquesta compren. Encara que les comparacions sempre resulten odioses, m'agradaria fer-ne alguna amb la resta dels universitaris considerats "normals" que podria esdevindre molt aclaridora. Exemple: veritat que un universitari o un estudiant d'ensenyances secundaries no manté durant tot l'any un ritme intens d'estudi fins que no arriben les èpoques d’exàmens?. Un instrumentista que aspire a aconseguir uns nivells òptims tan tècnics com interpretatius sap que el seu ritme d' estudi o de treball al llarg de l'any deu de ser constant i, sobretot, diari. I, per si algú ho desconeixia (i el desconeixement es el que porta a molta gent a la seua actitud de menyspreu front als músics), els músics també tenim un bon grapat d'assignatures al conservatori i que, a més, en la temporada en que realitzes els teus estudis al institut resulta quasi impossible compartir-ho tot i dur-ho tot endavant. De segur que a molta gent ja no li sembla gens divertida ni fàcil la nostra carrera!. I és fins ací on arriba aquest compendi de reivindicació de la dignitat dels músics. Vosaltres mateixos (lectors) podreu extraure les vostres conclusions i jutjar si el que jo observe al voltant de la figura del músic és encertat o si realment no obeeix al concepte que avui es té del que representen els músics i la sua carrera. Però, permeteu-me que us informe d'alguna de les meues conclusions i que, sense aprofundir massa, fan referència a que el músic també deu de contribuir a millorar la seua imatge, intelectualitzant-se i fent un esforç per a llegir alguna cosa més que no siga el "Super sport". Ànim i fins a l'altra. Nicolau Bay Royuela.