La Revista. Institut Trivium - gener - febrer 2019 by Trivium

Neurociència Cognitiva Aplicada a l’Aprenentatge

Logopèdia - Psicologia - Psicopedagogia - Neuropsicologia - Neuropediatria

Barcelona

La Revista.

gener - febrer 19

núm. 37 trivium.cat

núm. 37 Edició Institut Trivium

Direcció Mireia Sala i Carme Huguet

Redactors Edgar Gonzàlez Anna Bayo Marta Santarén

Correcció Llengua de foc

Disseny i il·lustracions Edgar Gonzàlez Impressió Institut Trivium Col·laboradors de redacció Carme Huguet Mireia Sala Mateo Gonzàlez el butlletí de paper gener - febrer 2019

Editorial

A principis de gener publicàvem un article a “El Diari de l’Educació”: “El Big data - Anàlisi de l’aprenentatge o aprenentatge de l’anàlisi”, i just per aquelles dates va arribar a la nostra biblioteca L’Ull i la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície, d’Ingrid Guardiola, que va provocar un petit focus de debat en el nostre entorn educatiu: les dades, les interfícies, l’educació de la imatge, la postalfabetització... I la reflexió no va tant encaminada a entrar en el debat sobre què ens aporten aquestes lectures, sinó a pensar que ens permeten ampliar el focus, sortir de la nostra bombolla, veure que fora de les nostres disciplines hi ha un món interrelacionat, que les investigacions en filosofia i sociologia tenen un impacte tan important en l’educació i l’aprenentatge com ho poden tenir les investigacions en psicologia, pedagogia o en neurociència, d’igual manera que la visió transgressora d’un

artista també ens ajuda a interpretar el món de les imatges simplement jugant amb el context o amb l’espai temps... El mes passat escrivíem sobre espais d’intervisió multidisciplinaris i avui seguim en aquesta línia, perquè el coneixement enriqueix la mirada i les disciplines s’enriqueixen les unes amb les altres. Per altra banda, aquest mes us portem un article sobre “la professió de la qual depenen totes les professions”, un altre que parla dels “Lladres de la nostra atenció” i una petita anàlisi sobre què és Google for Education, juntament amb l’última moda d’obtenir certificacions de capacitació per a les grans companyies tecnològiques. A l’agenda us hem deixat el recull d’activitats formatives que hem preparat per a aquest mes de febrer.

Seguiu-nos a

facebook.com/Institut-Trivium

twitter.com/InstitutTrivium

Associació Institut Trivium Formació

Agenda enero febrero

Espaci de formació

Xarxes socials, sóc el que comparteixo

Pares, vull ser youtuber

Converses amb un expert

Dates:

Dimecres 6 de febrer de 2019

Dimecres 13 de febrer de 2019

Horari:

18.00 - 20.30 h

Dirigit a:

Mares, pares i familiars

Quan la dislèxia entra a casa

Com ajudar a progressar al meu fill amb Trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF).

Converses amb un expert

Dates:

Dimecres 20 de febrer de 2019

Dimecres 27 de febrer de 2019

Horari:

18.00 - 20.30 h

Dirigit a:

Mares, pares i familiars

Conferències

Debat: “Com avançar cap a una Secundària postobligatòria per a tots?”, Barcelona, Palau Macaya, Obra Social “La Caixa”, organitza: Fundació Jaume Bofill, 14 de febrer de 2019.

Mobile World Congress, Fira de Barcelona, Barcelona, 25-28 de febrer.

Actualitat

El debat està obert i fa temps que ens preguntem:els mòbils a l’aula:sí o no?; els mòbils com a oportunitats d’aprenentatge. Els prohibim com a França fins a una determinada edat o els regulem com vol fer el Departament d’Educació? A la vida privada cadascú decidirà segons els seus valors i la seva consciència, però potser cal una mica de sentit comú a les aules.

la que esperava per apuntar aquella reunió tan important; la notificació és d’un grup de la família on tots som adults, que ara que s’acosten les festes hem decidit fer l’amic invisible i els participants envien propostes del que volen que se’ls regali; amb fotos, és clar,com si això fos la carta dels reis i els cosins els patges reials. I sí, per fi! Arriba el missatge de la reunió, m’ho apunto:divendres 29 a les 12 h. Perfecte, millor que tanqui el mòbil abans que em despisti un altre cop i alguna aplicació es torni a fer propietària de la meva atenció durant els pròxims 10 minuts. Potser que miri endavant, que al final m’atropellaran.

Comencem pels adults Si de camí cap a casa recordo que no he apuntat a l’agenda la data, hora i lloc de la reunió de la setmana vinent tots veiem amb naturalitat que agafi el mòbil i amb un senzill whatsapp pregunti a algú que jo pensi que pot tenir aquesta informació si me la pot fer arribar. I com que les respostes no són instantànies, mentre esperem em salta una notificació deTwitter a la pantalla, i, és clar, entro, llegeixo el tuit, obro el link, torno enrere i segueixo el fil de la conversa; potser sóc d’aquells que contesta o que potser s’autocensura, tan de moda actualment, però mentre em decideixo si faig pública la meva opinió m’arriba una notificació de Whatsapp. No, encara no és

Sí, últimament les aplicacions mòbils lluiten per captar la nostra atenció. Som més inatents, és una evidència. Però si a nosaltres ens costa estar atents i focalitzar-nos en una sola cosa, com volem que els infants i joves d’avui dia siguin capaços de fer-ho? La nostra pròpia pràctica professional posa a prova la nostra atenció de manera constant. Obrim Twitter a la cerca d’informació i contingut, i alhora

hem d’evitar la temptació d’entrar en els sponsors i els titulars clickbait. També és veritat que en tota aquesta massa d’informació hi ha contingut de qualitat, com per exemple l’article “Teachers Turn Lessons Into Instagram-Worthy Photos” de l’NPR, la National Public Radio, una font respectable que és una organització de mitjans de radiodifusió americans tant de l’àmbit públic com privat.

Conclusió Abans de posar sentit comú a les aules, primer hauríem de posar seny a la nostra vida privada. Perquè els mòbils són, alhora que una eina essencial per comunicar-nos, quelcom més, com per exemple una font d’ingressos, passant de ser usuaris a formar part de l’economia col·laborativa. Però per altra banda, aquesta eina tan valuosa capta constantment la nostra atenció i cada aplicació lluita per obtenir-la a costa del nostre temps; i si com a adults ens costa gestionar-la, com legislarem per a les generacions futures?

En resum, aquest article explica que alguns professors de plàstica de diferents escoles dels EUA han creat un hashtag, #teachersofinstagram, on publiquen les fotografies de les lliçons, les decoracions o les peces artístiques creades a l’aula. Tot això ho publiquen en el seu perfil propi d’Instagram. A través d’aquestes publicacions creen xarxa i comunitat, on comparteixen idees. Els docents manifesten que per a ells “és una manera de seguir constantment el que fa un altre professor a la seva aula”. No és estrany trobar comptes de professors a Instagram amb més de 70.000 seguidors. Els especialistes comenten que de vegades són els únics que imparteixen l’assignatura en el seu centre i se senten una mica sols, i en moltes ocasions la xarxa els permet estar connectats i no sentir-se com una illa. També expliquen que de vegades utilitzen aquests perfils per obtenir una font d’ingressos extres penjant continguts i materials a plataformes d’intercanvi de materials entre professionals. Alguns docents ho veuen com un augment de la càrrega de treball, i d’altres com una oportunitat de replicar el mateix que fan a altres centres. Es posa de manifest també que el coneixement és circular i que al final les creacions d’uns estan inspirades per les dels altres.

Potser podem posar-hi una mica de sentit comú i tenir present una frase d’un dels protagonistes de La noche de los 12 años: “El temps és l’única cosa que no es recupera”.

El món Educatiu

Pel títol, sembla que el pes del text anirà dirigit exclusivament cap a Google, però podíem haver substituït la paraula “Google” per “Microsoft”, “Amazon”, “Facebook” o ”Apple”,perquè de la mateixa manera que són líders al mercat de la tecnologia i la vida social, han entrat directes al món educatiu. No són noves les plataformes que van posar sobre la taula dels docents a Google, Microsoft i Apple.

més econòmics que els iPads i que ofereixen una major funcionalitat, atès que disposen de teclat. En aquesta batalla també hi ha Microsoft amb les seves Surface, però sembla que en aquest cas ha sortit derrotat. Facebook, la realitat augmentada i l’escola pública

L’aposta de Mark Zuckerberg és la realitat augmentada, i a partir d’aquesta, la modificació de la nostra vida social, amb un gran interès per importar això també a dins de l’aula, creant una gran fàbrica de mons educatius virtuals.

Actualment, la veritable pregunta no és tant si aquests sistemes seran capaços de canviar el model de negoci del món educatiu, sinó en quin sentit el transformaran i si ens afegirem al carro amb els ulls clucs; o fins i tot, si voldrem que ens acreditin i els exposarem al nostre perfil de LinkedIn.

Alhora, Facebook ha iniciat un projecte pilot als Estats Units, Summit Public Schools, format per una cadena d’escoles públiques centrades en un aprenentatge digital, autogestionat pels alumnes, on s’afavoreix la responsabilitat de l’aprenentatge i on cada alumne va al seu ritme. A primer cop d’ull semblen projectes atractius, però deixarem en mans de Facebook l’educació pública?

La primera batalla

La lluita pels dispositius que es feien servir a les aules va començar pel hardware. Apple té tota la gamma d’iPads, que van aparèixer amb força ara fa uns quatre anys al nostre món educatiu. Després Google va presentar els seus Chromebook,

El llibre de text i Apple

Ho vull tot

En aquest món de grans tecnologies podríem posar en dubte que les editorials puguin mantenir el seu monopoli, però l’aliança creada entre Apple i McGraw-Hill i Pearson per a la transformació del llibre de text en llibres de text digitals ho contradiu. Aquest pas intermedi entre el llibre tradicional i la realitat augmentada de moment està funcionant, i a totes les escoles hi ha un llibre digital o un altre.

Finalment, les eines educatives de Google for Education són inacabables, ja que es barregen gairebé totes les propostes abans esmentades. Es poden fer servir aplicacions com Quizzes, per fer exàmens; Cast for Education, per generar debats a classe, o Exeditions, una aplicació gratuïta de realitat virtual i que proposa un món interactiu d’aprenentatge. No hi ha res gratis

Vist com està el panorama digital, ja podem dir que aquestes grans multinacionals són al cor del sistema educatiu. Estan aconseguint el control de les plataformes que comencen a suposar el lloc on succeeix l’aprenentatge, on s’avalua i on es registren les dades. En realitat ja han començat a transformar l’educació. Però existeix evidència que aquestes tecnologies millorin l’educació? A quins agents ajuden en realitat? Encara més, volem que siguin ells qui la transformin cap als seus beneficis o és la comunitat educativa qui ha de ser crítica amb si mateixa, mantenir les coses que funcionen i fer crítica d’allò que s’ha de millorar? Hem de pensar que cada acció o pas que fem té un impacte en els nostres alumnes i les generacions futures, així com també el té a nivell econòmic i polític en el nostre entorn. Fer-nos responsables, preocupar-nos de les nostres decisions, ens farà ser més conscients de la transformació que volem.

Gamificació a l’aula

Amb la compra de Minecraft per part de Microsoft es va obrir el mercat de la gamificació de l’educació per part d’aquesta major. L’aposta de Microsoft és crear classes interactives i donar un software de suport per gestionar l’aula (OneNote) i tenir tota la informació centralitzada. El mercat dels continguts

Avui l’aposta és crear motors de cerca on els docents puguin buscar i trobar el material que ells mateixos fan per preparar les classes. Aquí la competència és dura perquè hi ha grans portals com Tes i TpT que estan estesos al mercat americà; l’últim que ha posat l’ull ha estat Amazon amb el seu programa en fase Beta InSpire. Com a la resta de plataformes, els docents podran pujar i descarregar continguts, tant gratuïts com de pagament, comentar-los, editar-los, etc.

Tot està regit per algoritmes, però qui escriu l’algoritme, la seva intencionalitat, i el seu biaix que segueix uns criteris concrets? Quins han de ser aquests criteris? Qui els ha de pactar?

Reflexió

Ensenyar és la professió de la qual depenen totes les altres professions. Linda Darling-Hammond a El dret d’aprendre

constantment que només aprens realment quan estàs emocionat o interessat (Mora, 2016). El conjunt d’emocions té un paper definitiu en la manera com l’alumne s’enfronta a les exigències escolars: pot ser que t’agradin els teus professors, però per exemple, si tens por, si creus que algú et criticarà o estereotiparà, aprendràs menys. Tot això ha de ser entès pels mestres.

Què han de saber els professors per tal d’ensenyar a tots els alumnes segons les aspiracions educatives dels nous estàndards d’aprenentatge?

Els mestres també necessiten saber com construir un pla d’estudis que porti els nens i les nenes des del punt on sigui que estiguin fins als objectius curriculars que marca la seva etapa educativa. Però el repte aquí és que aquests objectius curriculars no siguin rígids i permetin al professor adequar-se a les necessitats i competències dels seus alumnes. En aquest sentit, els professors també necessiten entendre l’avaluació: una avaluació que vagi més enllà de la qualificació en un examen, que realment reflecteixi com l’estudiant està aprenent i anar més enllà, ensenyant a aquest últim habilitats de metacognició per ajudar-lo a revisar la seva pròpia feina i així poder millorar.

Amb aquesta pregunta s’obre el fil conductor d’aquest article, que tracta d’oferir una visió de la tasca docent al més holística, justa i exhaustiva possible. Diuen que els nens són el futur, peròa quines exigències han de fer front els que s’ocupen del futur dels nostres nens i nenes? Linda Darling-Hammond, experta nord-americana en educació, parla de la «cistella de coneixements» per fer referència a aquest conjunt de competències docents que porten el docent a ser capaç d’entendre com aprenen els seus alumnes i com aprenen de manera diferent. Mestres i professors necessiten saber com es du a terme el desenvolupament social, emocional, acadèmic, moral i psicomotor, i com interactuen entre si totes aquestes dimensions del desenvolupament infantil i juvenil. Necessiten entendre la relació entre l’emoció i l’aprenentatge. Perquè la neurociència ens recorda

D’altra banda, una altra de les premisses fonamentals dels discursos pedagògics dels experts en educació és el repte amb què s’enfronten els docents en acceptar

que han d’ensenyar per al futur. Memoritzar informació i plasmar-la en una prova no prepara per a les exigències d’un món de caràcter cada vegada més canviant. De fet, ningú discuteix el fet que els nostres alumnes hauran de treballar amb coneixements que encara no s’han descobert i amb tecnologies que encara no s’han inventat per resoldre grans problemes que encara no hem pogut resoldre. Per tant, la metodologia docent ha d’estar vertebrada per unes competències dirigides a la resolució de problemes, al treball cooperatiu per trobar una solució consensuada, provar-la, avaluar-la, revisar-la i poder generar el seu propi progrés en l’aprenentatge.

1- El professor com a expert en la matèria que imparteix: el docent ha de dominar els continguts de l’ensenyament amb un nivell prou exhaustiu per disposar-nede tal manera que els alumnes puguin desenvolupar mapes cognitius poderosos del que estudien. El coneixement del propi àmbit disciplinari resulta decisiu; els professors han de conèixer quins conceptes són clau i com establir connexions i acomodacions fructíferes entre aquests. 2- Coneixement dels alumnes: les seves diferències pel que fa a la comprensió d’idees està marcada en gran mesura per la seva experiència prèvia i el seu context. Per crear experiències profitoses d’aprenentatge, un bon professor ha de descobrir què és el que ja saben els estudiants i quins són els continguts i conceptes que permeten connectar amb el seu món. També són importants els coneixements sobre diferents modalitats d’intel·ligència, processament de la informació i la comunicació, fortaleses, debilitats, àrees d’interès i motivacions pròpies de l’estudiant i de l’etapa de desenvolupament en què es troba. 3- Contextualització: un ensenyament que pretengui connectar amb els alumnes també exigeix prendre consciència de les diferències sorgides de la cultura, el llenguatge, la família, la comunitat, el gènere, l’experiència escolar prèvia i altres factors que configuren les experiències de les persones. 4- El professor com a agent motivacional: estructuració de les tasques i la informació a fi d’encoratjar l’esforç constant dels alumnes, procurant que persisteixin en l’afany de comprendre, sobretot quan progressar resulti difícil, evitant que caiguin en el desànim i acabin abandonant.

Tal com Darling-Hammond remarca, estem davant d’un tipus d’exigències molt diferents de les conegudes fins ara que demana d’un tipus d’educació diferent. No vol dir que els fets desapareguin. No vol dir que desaparegui l’ensenyament d’un currículum estructurat. Però sí vol dir que la manera com s’aborda el currículum ha d’estar molt més enfocada a aquest tipus de preguntes que a simplement llegir el capítol i respondre les preguntes al final del llibre. La investigació educativa descriu l’ensenyament com una activitat complexa caracteritzada per la simultaneïtat, la multidimensionalitat i la imprevisibilitat (Jackson, 1968; Lortie, 1975; Clandinin, 1986). En aquest sentit, el paper del professor sens dubte s’articula com a peça clau (que no protagonista) d’un engranatge amb més exigències que recursos, amb més diversitat que veritats universals i amb una de les expectatives socials més altes socialment que podem trobar al món professional. Què esperem, doncs, dels nostres professors? Els experts en educació ens donen una sèrie de claus per avaluar els estendards de qualitat dels nostres docents.

010

necessitat de satisfer la individualitat de cada estudiant i les demandes grupals, així com per portar endavant múltiples itineraris de treball, de manera que tots els estudiants, en moments diferents del seu aprenentatge, puguin avançar i cap es quedi endarrerit.

5- Ha de ser flexible: ensenyar una matèria i desenvolupar capacitats, al mateix temps que tracten amb subjectes diferents i amb les seves respectives personalitats, requereix una gran habilitat. Molts estudis han demostrat consistentment que la flexibilitat, l’adaptabilitat i la creativitat són determinants en l’eficàcia dels professors.

Realitats com aquestes contradiuen la visió burocràtica de l’educació com una tasca dirigida a un nombre limitat de fites i objectius simples i predeterminats, organitzats en un conjunt seqüencial d’activitats i lliçons uniformes per a tots els estudiants d’una mateixa classe o de classes diferents que els siguin plantejats, en general, sense tenir en compte els subjectes com a persones i individuals.

6- La planificació de l’ensenyament: la investigació ha demostrat que els professors que planifiquen tenint en compte les capacitats i les necessitats dels seus estudiants, i que a més són flexibles mentre ensenyen, són més eficaços, especialment a l’hora d’estimular el pensament més complex.

Donar suport decididament a aquelles condicions que facin possible que l’ensenyament per a la comprensió pugui passar no com una activitat subversiva i extraordinària, sinó com una característica normal de l’experiència escolar de tots els estudiants esdevé, doncs, una necessitat evident a la qual hem de donar resposta.

7- La importància de les relacions: les característiques pròpies de la feina d’ensenyar fan de les relacions quelcom important. Els professors no arribaran a tenir èxit docent llevat que els estudiants vulguin esforçar-se a aprendre, així com que el grup classe, en conjunt, estigui disposat a treballar de forma profitosa. Disposar de més temps i establir unes relacions més estretes i continuades amb els estudiants en faciliten la motivació i la participació (Darling-Hammond, 1996). 8- Tenir destreses comunicatives i potenciar el diàleg: fer servir el sentit de l’humor, no jutjar l’alumne sinó proporcionar un feedback continu dels seus progressos i crear un clima positiu i agradable a l’aula per reforçar l’autoestima dels alumnes. Ensenyar amb entusiasme. La realitat de l’aula... Cada hora i cada dia, els professors han de fer malabarismes davant la necessitat de crear un entorn segur i de suport per a l’aprenentatge, pressionats pel rendiment acadèmic, la

011

La frase

“Necessitem ser vistos per ser estimats“. Ingrid Guardiola

Un espai, 3 centres TRIVIUM GRÀCIA (seu central) Torrent de l’Olla, 204-206 08012 BARCELONA Tel.: 93 217 48 38 TRIVIUM VILA OLÍMPICA Pl. Tirant lo Blanc, 5, baixos 2a 08005 BARCELONA Tel.: 93 221 85 30 TRIVIUM SANT GERVASI Av. República Argentina, 248, 1r 3a 08023 BARCELONA Tel.: 93 211 79 13

www.trivium.cat

info@trivium.cat