BIBLIOTECA CAN PEDRALS
JUNY 2022
Club de lectura
CLÀSSICS AL DIA Zazie al metro, de Raymond Queneau Anna Ballbona Periodista i poeta
1 de juny 2022 Biblioteca Can Pedrals
L'obra Zazie al metro (1959) de Raymond Queneau La llengua que s'inventa Queneau és la base fonamental de la novel·la. Ell la va escriure en un neofrancès ple de col·loquialismes i d'oralitat, amb jocs de paraules, etc. La traducció és un exercici de català no normatiu perquè intenta simular l'oralitat de l'obra original. La versió catalana conté coses absurdes perquè són així en francès i d'altres que han quedat així perquè la traducció al català, que va ser feta als anys vuitanta per Jaume Fuster, no acaba de funcionar i ha quedat una mica desfasada amb el pas del temps. Malgrat que el traductor estava avesat a molts jocs de paraules en la seva prosa, algunes coses li han quedat més divertides i, en canvi, en d'altres no ha sabut traslladar la gràcia del francès original. El llibre no ha envellit malament, la traducció sí. En aquests casos sempre hi ha la temptació de representar l'oralitat a través del castellà; afortunadament, aquí no es va fer.
Resum de la sessió Raymond Queneau (1903-1976) havia flirtejat amb el surrealisme, l'absurd i la comicitat abans de la II Guerra Mundial. Queneau també va ser un dels fundadors del grup Oulipo, Ouvroir de Littérature Potentielle, que tenia com a objectiu buscar tot el potencial renovador i modernitzar el llenguatge a través dels jocs. Altres autors que en van formar part van ser Calvino o Perec. Zazie al metro combina molts d'aquests ingredients. Aquest va ser el títol que va portar l'èxit a l'autor. Zazie arriba a París amb la il·lusió de veure el metro, però a causa d'una vaga haurà de recórrer la ciutat en taxi o a peu. A la novel·la sura la idea d'un París fantàstic i la vaga obliga a Zazie a conèixer una altra cara. Ens mostrarà la cultura popular nocturna parisenca, amb els buscavides, els personatges extravagants, els mentiders compulsius, etc. Segons la dinamitzadora, Queneau utilitza aquests perfils semimarginals en un intent d'ensenyar aquest París que no és de postal. En el llibre, els personatges juguen a una espècie de transformisme. Són gent alternativa, com Gabriel que és un home que treballa disfressant-se de dona a un cabaret i una nena malcarada que trastoca el seu rol. La transexualitat de Gabriel i l'escena final, quan la dona de Gabriel retorna la Zazie a la seva mare, i la dona es diu Marcel. Els assistents també comenten el xoc generacional entre la nena i la resta de personatges. Una nena que a estones fa trontollar els grans i que s'hi adreça frontalment, però que llavors són els adults que no fa correctament el seu paper. La novel·la toca més temes dels què sembla; a partir de les preguntes de la nena van sortint temes com l'homosexualitat i el transformisme. Queneau se'n riu de la moral burgesa i gràcies a l'humor aconsegueix introduir temes de crítica social. La dinamitzadora comenta que l'estil de Queneau s'assembla a la comèdia d'embolics de Billy Wilder, i algú entre els assistents diu que li recorda a la comèdia de Jacques Tati. L'humor de l'absurd de vegades et deixa indiferent i, en canvi, en altres escenes funciona millor. Algú comenta que hi ha un humor molt àcid que vindria a ser una barreja entre Capri i Perich. Durant la sessió es comenten uns quants llibres que poden tenir similituds amb aquest: alguns títols de Georges Perec o Màrius Serra i Xocolata desfeta, exercicis d'espill de Joan-Lluís Lluís inspirada per Exercices de Style de Queneau. També es comenta el Tot demana salvació de Danielle Mencarelli i de G.K. Chesterton la novel·la L'home que fou dijous.
Recursos Zazie al metro (1960) de Louis Malle Pel·lícula disponible a eBiblio Tercer llargmetratge de Louis Malle que correspon a la seva etapa francesa. L'adaptació va ser feta l'any següent de l'edició del llibre. L'objectiu de Malle durant gran part de la seva filmografia va ser denunciar els valors burgesos, però a la vegada tractar com els nens i els adolescents havien de fer front al món dels adults. Podem destacar Atlantic city (1980) o Au revoir les enfants (1987).
Biblioteques de Granollers