BIBLIOTECA CAN PEDRALS
MAIG 2022
Club de lectura LLEGIR EL TEATRE El pes d'un cos, de Victoria Spunzberg Francesc Viñas
Professor de literatura
16 de maig 2022 Teatre Auditori de Granollers
L'obra El pes d'un cos és el pes del cos mort del seu pare però també el pes de la història. L'obra és una història molt oberta amb un tema central senzill però amb molts punts de fuga. L'autora recrea un fet real però sotmès a un procés creatiu. El pare de Szpunberg va tenir un ictus al qual va seguir un procés degeneratiu i l'escriptura d'aquest text li va servir de teràpia. Alberto Szpunberg va morir el 2020, era un poeta argentí fill de jueus que havien emigrat a Buenos Aires i que amb la dictadura de Videla van tornar a exiliar-se, aquesta vegada, al Masnou. Amb el retorn de la democràcia a Argentina el pare va tornar a marxar però les filles es quedaren aquí. Ell era professor de llengües clàssiques a la universitat i, fins i tot, tenia una tertúlia literària on llegia els seus poemes. Era d'esquerres, fervent militant comunista i gran admirador de la literatura i la política russes. Vivia en un món paral·lel que no s'adeia amb el de les seves filles, es cuidava molt de la cultura, però es despreocupava dels temes mèdics. Pertany a la generació que es pensava que el comunisme portaria la felicitat al món. Quan li dona l'ictus estava a BCN i, de cop, tot es centra en aquest cos que s'enfronta a la mort.
Resum de la sessió A El pes d'un cos, l'Olga que és la germana gran, es fa càrrec del pare quan el pare té l'ictus. Un cop aquest cau del llit ja no hi ha marxa enrere, tot va encaminat cap a la mort. És un text dramàtic que trenca les convencions teatrals bàsiques, però no és melodramàtic. Els fets es narren des del punt de vista de la filla que veu com tot se li va escapant de les mans. L'obra és un gran monòleg (amb la Laia Marull com a protagonista) i té un to a cavall entre la realitat i la ficció. L'obra gira al voltant de dos personatges: la filla i el pare que no surt tot i que està omnipresent. Sobre el pare només sabem allò que ens diu ella: té el fèmur trencat i visions del món comunista. L'obra està estructurada en tres parts: plantejament, nus i desenllaç, però Szpunberg posa en boca de l'Olga el dubte que només calgui el nus i les altres dues parts siguin necessàries. Hi ha un component metateatral perquè l'Olga interpel·la al públic. La filla viu l'angoixa, el dolor, la soledat, el neguit i el trauma. Tot implícit en el procés degeneratiu del pare. Ella no té diners i la seva desesperació fa que es vengui les joies fins a desitjar la mort del pare. Sense ser creient l'Olga invoca a Déu perquè necessita la intervenció d'un ésser superior. Està aclaparada i s'ha d'enfrontar amb la novetat de la decadència però també al món sanitari que apareix criticat a l'obra (el grau de dependència que està pendent de resolució però mentre la residència s'ha d'anar pagant). L'herència de la filla només és ideològica, un cos no físic. Ella manté relació amb les seves germanes a través de videoconferències, que li donen suport moral, en la distància, quatre consells i poca cosa més. L'Olga critica com la vida hospitalària del malalt s'ha reduït a un parell de dies després d'una intervenció, retreu la poca empatia dels metges amb el diagnòstic i el fet que només parlin amb paraules sofisticades. També critica que alguns centres siguin com màquines amb poca humanitat. No critica el personal perquè diu que fa allò que pot. A Catalunya és on hi ha més expedients sense resolució i més temps d'espera per resoldre els casos de la llei de dependència. Estem davant un tema molt dolorós com és el deteriorament progressiu d'un pare centrat en una filla sola i sense mitjans. L'Olga perd la feina perquè ha de cuidar-lo. Així es van sumant coses: la manca de suport familiar, social, etc. A l'obra hi ha referències filosòfiques i literàries. El pare llegia Txékhov, concretament, l'obra de Les Tres germanes, l'Olga, la Irina i Masha volien marxar del poble i anar a viure a Moscou per ser lliures però cap d'elles ho aconseguirà a causa dels condicionants que les constrenyen. El personatge del zelador, l'Ivan és un àngel, l'únic al qual ella es pot agafar. Aquí entra el component filosòfic i el posa en boca de l'Ivan, el conte de l'àngel de la història que prové del gran pensador Walter Benjamin. Walter Benjamin va escriure Sobre el concepte de la història i una de les tesis és sobre l'àngel de la història que parteix del quadre de Paul Klee on hi ha un àngel amb uns ulls esbatanats que mira cap al passat i veu runes i més runes que només busca desenterrar. L'angelus novus vol salvar les runes del passat i es carrega la idea optimista de progrés. Benjamin era d'ideologia progressista, crític amb el comunisme i la socialdemocràcia de la seva època. Per a ell el progrés era mirar a cegues cap al futur i deixar endarrere el passat. El cos és la presó de l'ànima en el món occidental i això ens ha portat a la no-raó actual. Al final, l'Olga es carrega el cos del seu pare i puja aquell pis sense ascensor. L'autora amb un gran cinisme fa que soni una cançó dels Beatles - When I'm Sixty-Four - perquè mentre l'escoltem es projecta en el fons els preus de les residències de Barcelona.
Recursos Entrevista de Victoria Szpunberg a l'Àrtic de Betevé L'autora va estudiar filosofia i dansa. És professora de dramatúrgia a l'Institut del Teatre. El 2000 va estar convidada pel Royal Hall Theatre. També ha col·laborat com a coreògrafa. Ha rebut nombrosos premis. Les seves obres s'han estrenat a la sala Beckett i al Teatre Lliure. Aquesta obra va ser un acord entre el TCN i el Temporada Alta de Girona.
Biblioteques de Granollers