BIBLIOTECA CAN PEDRALS
MARÇ 2022
Club de lectura LLEGIR EL TEATRE Macbett, d'Eugène Ionesco Francesc Viñas
Professor de literatura
21 de març 2022 Teatre Auditori de Granollers
L'obra Eugène Ionesco va néixer a Romania l'any 1909. La seva mare era francesa i la família va viure a cavall entre els dos països fins que els pares es van divorciar i van tornar cap a la capital romanesa. Un cop va finalitzar els estudis de Literatura Francesa li van concedir una beca per acabar el doctorat a França. El 1942 va establir-se amb la seva família a París on va començar a escriure poesia i petits relats. El 1950 estrena la seva primera obra La cantant calba, considerada l'inici de la corrent no-lògica, i que seria un fracàs. A partir del 1957 van començar a representar-se més les seves obres, principalment a França, a la vegada que es traduient a altres idiomes. Altres títols van ser: Rinoceront (1959) i l'òpera Maximilien Kolbe (1988). El 1972 surt Macbett, que correspon a la seva darrera etapa quan havia obtingut el reconeixement oficial. Ionesco era un home molt pessimista. Durant un temps, va ser molt mal vist a França a causa del seu rebuig cap al règim polític romanès, fet que va provocar que el poderós partit comunista francès l'acusés de ser de dretes. No obstant això, gràcies a un sector de públic fidel i a l'editorial Gallimard s'arribaria a publicar. Actualment, forma part del catàleg de clàssics francesos de La Pléiade.
Resum de la sessió El dinamitzador, Francesc Viñas, diu que és possible rastrejar aquestes situacions absurdes a molts clàssics del teatre com Aristòfanes, Plaute i La comèdia de l'olla, passant per la commedia dell'arte fins arribar a Kafka. No serà fins després de la II Guerra Mundial que el trencament amb la lògica s'instal·larà a la literatura dramàtica sota la influència de les avantguardes. Quan la no raó arriba al llenguatge teatral apareixen uns personatges que semblen transitar per somnis de destrucció cap a la desestructuració mental. Aquest teatre és el cim de l'obra anticlàssica. No hi ha una intriga ni personatges definits i hi predomina la caricatura, l'atzar, la invenció i la deformació. De vegades els personatges només fan servir sons i paraules que imiten a la poesia dadaista. Samuel Beckett i Ionesco són els autors més destacats d'aquest teatre de la no lògica. A l'àmbit nacional trobem a Fernando Arrabal i Manuel de Pedrolo. Ionesco fa una adaptació del Macbeth de William Shakespeare per crear Macbett. Segons en Francesc Viñas, Macbett segueix la línia d'Ubú rei i utilitza la burla per sacsejar i destrossar tot allò que representa el nostre món. A l'obra de Ionesco la mort és el drama existencial, agreujat pel fet que els homes que es passen la vida matant altres homes. Per tant, la crueltat és més punyent perquè sembla que a Macbett s'enalteixin els vicis, especialment al monòleg central, on carrega contra tot i proposa destrossar-ho tot; aquest monòleg és la representació perfecta del poder que no se n'amaga, quelcom que no hauria fet mai Shakespeare. Malgrat tot, Ionesco no s'identifica plenament amb aquest teatre de l'absurd. Ell diu que és burla però fora del context de l'humor; parteix d'aquest punt per enfrontar-se a la realitat. L'autor aconsegueix que els personatges semblin titelles, passades pel sedàs de la burla, i que perdin la seva aureola del poder; tot el contrari que el Macbeth de Shakespeare, potent i ple d'ambició. Ionesco fa parlar a Macbett com un menestral, no com un senyor noble, li està restant categoria. Macbett és una gran farsa burlesca, que no admet una lectura shakespiriana sobre la maldat, i en la qual tots som apel·lats perquè consentim aquest mal. L'autor fa servir l'irrealisme utòpic combinat amb la paròdia per fer-ho tot més grotesc; l'obra, per tant, és una constat hipèrbole apocalíptica de la qual no se salva ningú. Potser, la darrera esperança davant aquesta situació és el riure.
Recursos Esperando a Godot de Samuel Beckett El dinamitzador, Francesc Viñas, comença la sessió amb un fragment d'una adaptació per a RTVE de Tot esperant Godot de Samuel Beckett per exemplificar què és el teatre de l'absurd. Segons ell aquesta denominació està completament desacreditada, no obstant això, encara serveix per situar el gènere. En Viñas considera més adient parlar de no-lògica - fora de la raó o mancat de qualsevol lògica- que d'absurd. En aquest gènere té molta importància el llenguatge, tal com es veu al fragment, les situacions equívoques i els embolics.
Ubú rei d'Alfred Jarry Ionesco havia arribat al clàssic shakespearià a través d'Alfred Jarry que també l'havia pres com a font d'inspiració pel seu Ubú rei (1896). L'obra de Jarry és un diàleg caricaturesc que té com a protagonista a Père Ubu, un professor de física grotesc, i que amb el temps ha esdevingut una sàtira del poder. Jarry i Ionesco compartien una afinitat cap a l'absurditat que extrapolaven a la vida real. Fins al punt que Jarry va inventar-se la ciència de la patafísica amb el seu corresponent col·legi de patafísics, coimpulsat per Ionesco, des d'on es fan recerques sàvies inútils.
Biblioteques de Granollers