BIBLIOTECA CAN PEDRALS
OCTUBRE 2021
Club de lectura LLEGIR EL TEATRE La Víctor C., d'Anna Maria Ricart Francesc Viñas
Professor de literatura
18 d'octubre 2021 Teatre Auditori de Granollers
L'obra La Víctor C., escrita per Anna Maria Ricart, és una aproximació a la figura de Víctor Català i va ser un encàrrec de Carme Portaceli per inaugurar la temporada del TNC. La petició tenia dos requisits imprescindibles, que tractés sobre el personatge d'una dona potent i que fos un text teatral. L'obra barreja elements de la vida de Víctor Català amb fragments de la seva obra. El títol de l'obra ja incita a certa confusió perquè aquesta C pot interpretar-se com a Caterina o com Català. L'obra és un tapís, un trencaclosques format per quinze escenes que trenquen la unitat d'espai, temps i acció. La narració no segueix una línia temporal regular, només tenim la veu de la protagonista com a únic punt de referència. Els fets reals s’alternen amb contes i fragments (Drames rurals o Mosaic) i que, a conveniència de l'Anna Ricart, poden estar en boca de la Víctor Català o d'un altre personatge. El color blanc està molt present a tota l'obra. Una bona part del relat passa al llit reflectint la malaltia, més aparent que real, que l'autora va patir i que la va mantenir reclosa durant els darrers anys de la seva vida.
Resum de la sessió Francesc Viñas introdueix la sessió parlant dels canvis produïts amb la nova direcció del TNC, ara a càrrec de Carme Portaceli. El dinamitzador comenta que Anna Ma Ricart pertany a la generació de Lluïsa Cunillé, Victoria Szpunberg o Angélica Liddell, pseudònim d'Angelica Gonzàlez. Una generació de dramaturgues que s'enfronta a un tema portant la realitat a un extrem màxim. Ricart està especialitzada en l'adaptació al teatre de textos clàssics com Mrs Dalloway o Jane Eyre. Víctor Català, nascuda en una família benestant, va rebre una àmplia educació artística. Va iniciar-se en la literatura a través dels Jocs Florals on va presentar el polèmic conte La infancitida (1898), una història molt crua, propera a la crònica negra, que tradueix l'horror de la impossibilitat de fugir del propi destí. L'any 1902 va publicar Drames rurals i, dos anys més tard, va aparèixer Solitud a la revista setmanal Joventut. L'any 1918, va arriscar-se amb un altre tipus de narrativa, Un film 3000 metres. Finalment, el 1946 va sortir Mosaic que són impressions literàries sobre temes domèstics, petits retalls. A partir dels anys seixanta, Víctor Català va tancar-se a la casa de l'Escala tot i que, quan la gent no la veia, es passejava pel jardí. Va construir un món que volia que els altres es creguessin, un món ple de blancor -el blanc de les parets, de la roba del llit de la seva habitació des d'on escrivia. Un món blanc, en contraposició a la negror de la realitat; negre com les històries que descriu on la brutalitat i la violència del món rural assetgen a l'individu i coarten la seva llibertat personal.
Recursos Museu de l'Escala El 2017, l’hereu de Víctor Català va donar tot el fons personal de l’escriptora a l’Ajuntament de l’Escala. El consistori d'aquest municipi s'ha proposat com a objectiu preservar i divulgar aquest llegat format, entre d’altres, per dibuixos, pintures i primeres edicions de la seva obra. Destaca, especialment, el manuscrit original de Solitud, la seva novel·la per excel·lència.
Lluís Busquets i Grabulosa. Caterina Albert/Víctor Català: el jo contra l'entorn. La revista digital La videoteca ha dedicat un article a la vida i l'obra de Víctor Català i un segon contingut, exclusivament, a la seva novel·la més coneguda, Solitud. Tots dos articles han estat elaborats per l'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa. A més del seu estudi sobre l'autora i l'anàlisi de l'obra, inclouen material audiovisual molt interessant i divers.
Biblioteques de Granollers