vant s’acaba la pista, però continua un corriol que arriba fins al torrent de Gualba. Cal travessar-lo i enfilar amunt un corriol poc fressat que desemboca en el camí que, per la dreta, porta a la central de Dalt. EL MONTSENY, MUNTANYA MÍTICA
El 3 novembre de 1882 Artur Osona fa una excursió al gorg Negre i al salt de Gualba, que publica l’any següent en el Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, on explica per primera vegada l’itinerari i l’aspecte del paisatge. Però és Francesc Maspons i Labrós qui evidencia una tradició folklòrica i antropològica d’aquest indret a «Excursió col·lectiva a Gualba i al gorg Negre», feta el 2 de desembre de 1882, en el mateix butlletí (Vol X, gener-juny 1888, nº 112-117). Explica Maspons que, segons la tradició, dins del gorg Negre hi havia immensos palaus plens de grans riqueses, i que sempre que una noia volia gaudir d’aquelles riqueses, trucava a les roques del gorg amb un vímet i se li obrien; després es feia dona d’aigua i sortia a conquistar els hereus rics de la contrada. També diu que de nit se sentien les grans riallades de les encantades, que tocaven i ballaven i fins i tot estenien la bugada a les roques. A més de les fades, també habitaven el gorg moltes bruixes, follets i fins el dimoni, que s’hi banyava en les aigües negres a la llum de la lluna. A causa dels encanteris de les bruixes, del gorg Negre eixien tempestats, amb la forma d’un núvol provinent del fons del gorg que des-
MÉS INFORMACIÓ
Cartografia • Montseny. 60 excursions. 100 indrets imprescindibles. Editorial Piolet, 2012.
(novetat) • Montseny. Parc natural. E-25. Editorial Alpina, 2010. Novetat literària Margarida Aritzeta. El gorg Negre. Editorial: Estrella Polar (L’Illa del Temps, 86). Amistat i traïció, ambició i passió en una història ambientada en un Montseny màgic. www.estrellapolar.cat
prés arrasava tota la terra amb un devessall d’aigua. Francesc Pi i Margall, continuador de l’obra de Pau Ferrer, il·lustrada per Francesc X. Parcerisa, Recuerdos y bellezas de España. Principado de Cataluña (1839), explica més literàriament aquesta història. Per protegir la terra i les collites calia conjurar les bruixes, i així sortí un dia de Gualba una processó encapçalada pel rector, que anà a beneir el gorg i clavà tres creus de ferro –avui dia encara hi són– en els turons veïns per tal de fer-les fugir. És una bona notícia el fet que des del 2012, la població de Gualba hagi recuperat aquesta tradició, en què s’escenifica la llegenda de les bruixes en diversos paratges de la vila i dels entorns, amb els episodis de la processó, la conjura i el foragitament.
el gorg Negre De la riera De gualba 15