La Zagòria albanesa / Muntanya 930 by Ferran Alexandri

La TransZagòria albanesa En una vall remota més enllà de les muntanyes… Text i fotografies de Ferran Alexandri

ctualment, per sort, aquestes muntanyes són tan poc freqüentades que els visitants es poden comptar amb els dits d’una mà. Fa tan sols quatre anys que es va senyalitzar la TransZagòria albanesa, amb els colors blanc i vermell, –segons em confirmà Gerhard Duro, un guia de muntanya local, el qual, n’havia estat el responsable de marcar-la– i que, tímidament, el negoci de les cases d’hostes s’ha iniciat a la vall del riu Zagori, que dona nom a la comarca. Certament, convé contractar un guia, no per la ruta en si, que pot fer-se perfectament en solitari –malgrat que encara no hi hagi mapes bons–, sinó perquè difícilment podrem fer estada a les cases rurals i prendre-hi àpats, si no parlem albanès: si el llatí no va penetrar en aquestes muntanyes, tampoc ho ha fet l’anglès. Així doncs, descriuré aquesta travessa, que recomano de fer a la primavera, tal com la vaig percebre: tranquil·la i poc freqüentada, 20 Muntanya 930 / Setembre 2019

exigent en alguns trams, de gran bellesa i d’un bon ambient d’alta muntanya. En general, la vall sembla plàcida i suau a primera vista, però en realitat el relleu del terreny és abrupte i accidentat. LA REGIÓ DE LA ZAGÒRIA La Zagòria és una regió molt muntanyosa que s’estén entre el nord-oest de Grècia i el sudest d’Albània, més desconegut, almenys com fa vint anys ho havia estat la part grega. A Grècia, la Zagòria és a les muntanyes del Pindos, a l’Epir, amb capital a Ioànnina, i té dos parcs nacionals, un dels quals és el de VikosAoos, on hi ha el canyó de Vikos, un dels més profunds del món. A Albània ens hem de desplaçar fins a les gorges de Këlcyrë, per endinsar-nos a la pregona vall del riu Zagori, que dona nom a la regió en aquest país. Podem dir que aquesta vall albanesa està protegida per dues grans cadenes d’altes muntanyes, on els pics de cada vessant sobrepassen

La TransZagòria albanesa En una vall remota més enllà de les muntanyes… Text i fotografies de Ferran Alexandri

Una antiga ruta de caravanes travessa una desconeguda i solitària regió al sud d’Albània per camins ancestrals, on avui encara alguns pastors hi fan vida amb els seus ramats, enmig d’un paisatge alpí intens.

Panoràmica de les muntanyes de Lunxhërisë, encara cobertes de neu a mitjan abril, des del camí del coll de Dhëmbelit.

el 2.000 m, que separen les ciutats En temps antic, la regió estava de Gjirokastër i Permët. Es tracta formada per deu assentaments disde les serralades de Dhëmbelit i persos, repartits entre les poblaciNemërçkës al vessant de Permët, i ons de Doshnicë i Sheper, on diuen les muntanyes de Lunxhërisë, més al que la gent practicava l’endogàmia, sud, al vessant de Gjirokastër. De fet, la encara que de vegades els propers Zagòria pertanyia al comtat de Gjirokastër, i grecs de Poliçan s’haurien casat amb alguna des del 2018, la zona és parc natural. dona de la vall i li haurien ensenyat la seva En general, tota la Zagòria és un terreny llengua; potser per això encara avui hi trobem muntanyós, amb barrancades, boscos denuna comunitat grega. Però la poca gent que sos i un mar de serralades i altiplans inacabaara viu a la Zagòria formen una unitat diferenbles, cosa que ha dificultat l’assentament ciada dins d’Albània, amb trets culturals i diahumà per establir-s’hi. El nom mateix de Zalectals propis, com el parlar tosc, tot i que gòria, d’origen eslau, vol dir ‘més enllà de les també s’hi detecta la llengua aromanesa, somuntanyes’. Però el que podia ser un impedibretot en algunes famílies que hi haurien vinment per als pobles que hi van anar a EL NOM MATEIX DE ZAGÒRIA, D’ORIGEN ESLAU, raure, ha estat superat pels camins de muntanya i els ponts de pedra, els VOL DIR ‘MÉS ENLLÀ DE LES MUNTANYES’ ponts otomans amb les grans arcades característiques. Aventurar-se per aquestes gut durant l’època del comunisme, al segle XX. muntanyes representa neu i fred, almenys La majoria són cristians ortodoxos, com es fins ben entrada la primavera: és el típic climanifesta en les esglésies d’aquest estil que ma balcànic. trobarem en els petits pobles de la vall. La TransZagòria albanesa 21

Històricament, entre 1319 i 1414, la regió es coneixia com la Gran Zagòria i havia format part del Despotat de l’Epir, amb capital a Ioànnina, a Grècia. Durant el segle xvii s’obriren escoles de grec en els poblets i els monestirs, patrocinats per les comunitats ortodoxes. Al segle xviii, durant l’època de conversió a l’islam, les zones de parla albanesa cristiana, com les d’aquesta regió, van resistir fortament als esforços de canvi, concretament els pobles de Konckë i Shepher. El cristianisme, doncs, s’hi va preservar, sobretot gràcies a les escoles i també al missioner grec ortodox Sophianos de Drynopolis († 1711), que va predicar per aquests pobles a principis del segle xviii.

22 Muntanya 930 / Setembre 2019

WIKIMEDIA COMMONS

invasions dels eslaus i després dels búlgars. Després neix el Despotat de l’Epir, governat per prínceps d’origen grec. El 1385, els turcs otomans van envair la península Balcànica, però els albanesos s’hi resistiren, gràcies sobretot al cèlebre capitost Skandërbeg, considerat un heroi nacional. El 1479 Albània fou independent, però Turquia, després de lluites ferotges, va assolir-ne el control, que aconseguí de retenir fins al 1912. La majoria de la població que es va quedar al país fou convertida a l’islam. Però a partir de 1912, després de successives derrotes turques, Albània obté la independència. Després de la Segona Guerra Mundial, el Partit Comunista va prendre el control del país sota el règim totalitari d’Enver Hoxha, i es proclama la República Popular d’Albània. Des ALBÀNIA, LA TERRA DE LES ÀGUILES de 1995 Albània va ser acceptada al Consell d’Europa i avui és una república parlamentàAlbània és un estat situat als Balcans, entre ria democràtica, malgrat que és un país encara Montenegro i Kosovo, al nord; Macedònia del bastant desconegut, pobre i aïllat. El sou mitjà Nord, a l’est, i Grècia, al sud, banyada per la d’un treballador és d’uns 200 o 300 € al mes. mar Adriàtica ,a l’oest, i per la mar Jònica, al El 50 % de la població és de religió musulmasud-oest. És un país encara més petit que Cana, el 35 % és ortodoxa albanesa i el 15 % catalunya, on només hi viuen tres milions de tòlica romana. persones, un terç de les quals s’estan a la capiPerò si una cosa té Albània són muntanyes. tal, Tirana. És com si aquí haguessin posat, resumides, toCom la majoria de països que avui ocupen tes les muntanyes del món. Hi trobarem cims la Mediterrània, Albània presenta una història piramidals, massissos individualitzats, circs farcida de lluites, poblaments i submissions. glacials o bé serralades que ens recorden el Els antics grecs van colonitzar les costes del Cadí o el Montsec, els Pirineus o els Alps. sud d’Albània, que en gran part inclogueren al Quan mirem al lluny des d’un cimal, Aquest fet va afavorir la pervivència només un relleu muntanyenc, com les de l’albanès, llengua indoeuropea i única que onades d’un mar embravit, ens envolta. El mateix nom d’Albània, pres del queda de la branca il·lírica llatí, al·ludeix al ‘blanc’, segurament per les altes muntanyes ‘blanquejades’ per la regne hel·lènic de l’Epir. Més endavant, cap al neu. Diu Isidor de Sevilla († 636) a les Etimolo35 aC, els romans van conquerir els territoris gies (XIV, 3, 34): «Albania a colore populi nunmés accessibles, però no van entrar mai en els cupata, eo quod alba crine nascantur». I aquest llocs més muntanyencs i remots. Aquest fet va és el nom que finalment ha prevalgut, perquè afavorir la pervivència de l’albanès, llengua l’autòcton era Shqipëria, que vol dir ‘terra indoeuropea i única que queda de la branca d’àguiles’, com encara es demostra ostentosail·lírica. Després, les àrees controlades per roment en la bandera albanesa, que té com a emmans i grecs van passar a formar part de l’Imblema l’àguila bicèfala. peri bizantí. A partir del segle vi vingueren les

Ruta de la TransZagòria albanesa L vall, tanmateix, continua encara fins a la frontera amb Grècia, a la confluència de les muntanyes Makrikambos i la serralada Nemërçkës, de la qual, proposem fer-ne un petit tast en una cinquena jornada.

ALBERT MARTÍNEZ (BASE MOUNTAIN HIGH MAPS)

a travessa de la vall del riu Zagori es pot fer en quatre etapes (però poden ser-ne més, tenint en compte les variants i segons el punt on es vulgui començar i acabar). L’inici de la nostra TransZagòria és al vilatge de Peshtan, a prop de l’engorjat de Këlcyrë, al qual s’hi arriba des de Tirana per carretera (SH75). El final, havent travessat el coll Dhëmbelit, nord enllà, acaba a la petita ciutat de Përmet, capital de la província del mateix nom. La

La TransZagòria albanesa 23

1 EL POBLE DE PEDRA DE LIMAR

riu Zagori. En el camí ens acompanya la silueta misteriosa, no sempre visible, del cim nevat del Strakavec (1.958 m), sovint emboirat, punt Itinerari: Peshtan - Limar. culminant de la serra de Mali i Llofiz. Distància: 11,8 km. L’activitat humana també és manifesta en Temps de camí: 5 h 40 min. els llogarets i les construccions de pedra que Desnivells: +780 m, -414 m. trobem al llarg del camí, com els ponts antics En arribar a les gorges de Këlcyrë, tallades a la o les ruïnes de castells i fortificacions d’èporoca pel riu Vjosë, el darrer dels rius salvatges ques passades. L’indret de Kala, per exemple, d’Europa, orgull dels albanesos, prosseguirem és un reduït caseriu, gairebé abandonat, amb amb el vehicle fins a Peshtan (336 m), on co- uns pocs corrals, on només hi viu una família, mençarem a caminar per un bosc gros. A mit- dedicada al bestiar, i especialment de la projan abril, la vall és plena de pruneres salvatges ducció de mel, tan important en els països de la Mediterrània. Més endatravessem el Zagori per un antic pont de pedra otomà, vant, travessem el Zagori per un antic pont de pedra otomà, construït, segons diuen els naturals, per A lí Paixà construït, segons diuen els naflorides, que acoloreixen el paisatge amb un turals, per Alí Paixà (1740-1822), conegut com lila encès. L’inici del camí és un ascens suau, el Lleó de Ioànnina, un alt dignatari turc, fill per fer després una agradable passejada per la d’un bei d’Albània, que fou governador de falda de la muntanya fins a un panoràmic collet, on una llarga i còmoda davallada ens enUn còmode sender boscós ens endinsa cap dinsarà de ple a la vall i ens durà a travessar el a la vall del Zagori a l’inici de la travessa.

24 Muntanya 930 / Setembre 2019

l’Epir i nomenat, per mitjans violents, paixà de Ioànnina. La gent d’aquí també l’anomena el pont del Castell, perquè condueix a un encastellament proper, damunt d’un promontori, ara en ruïnes. El pont té, per tant més de dos-cents anys, i el seu estat de conservació és bo; però cal anar amb compte, perquè no té baranes, i la caiguda és mortal. A partir d’aquí comença la pujada a l’ignota aldea de Limar, per una camí de bast que puja fort i dret. Ara plovisqueja, però de cop ve la pluja forta, que dura poc. El cel queda net i clar. En arribar a Limar (730 m) descobrim un indret agrest, rural, encisador. Som en un poblet de poques llars, escalonat al vessant d’una muntanya de roca llisa, on les cases, austeres i sòbries, són fetes de pedra seca de tres colors: blanc, gris i negre. Pedres ajustadíssimes, ben posades, matemàticament, basteixen murs i sostres de pissarra, una veritable obra d’art. La majoria estan deshabitades i serveixen de corral per al bestiar oví i cabrum. Ens quedem a la casa del professor del po-

Passem a l’altra riba del Zagori per un antic pont otomà, construït per Alí Paixà al segle XVIII.

ble, que té 300 caps, i que és l’únic home de l’indret que s’ha decidit a promocionar els trescs a la vall. Casa seva és també una casa d’hostes, amb habitacions, llits i cambra de bany per dutxar-se. La família s’ocupa de preparar els àptas dels excursionistes, i els pícnics per a l’endemà, per dinar en ruta. La cuina albanesa de muntanya és senzilla, autèntica, feta del que dona la terra. A mitja tarda hem pujat amb el Gerhard fins a les cases més altes de Limar per un un enllosat de pissarra amplíssim i pronunciat, on ens han dit que ens vendrien cervesa. Travessant enmig d’un suau xim-xim carrers de fang i pedres, arribem a una caseta acollidora. L’amabilitat i l’hospitalitat són les virtuts d’aquesta bona gent, sempre disposats a convidar-te. Passem el llindar, on un emparrat, ara sec, ens duu a la galeria de la casa, i allà ens conviden a seure en uns sofàs per prenLa TransZagòria albanesa 25

poble’. Tenim coses comunes, de causes injustes. No entenen la repressió de l’Estat espanyol contra els catalans. Són homes i dones aspres, forts, savis. S’abillen amb una armilla de llana groguenca, gruixuda, basta, que es posen a sota de la camisa, i mitjons llargs, també de la mateixa llana. Diuen que a l’hivern els esclafa i a l’estiu els reté la frescor. És un roba tradicional, que ells mateixos teixeixen, les dones, esclar. En acabar el cafè i una segona ronda de raki –també ens fa tastar el börek, una mena de coca d’enciam de muntanya que fan ells–, marxem. Li comprem, però unes llaunes de cervesa. Molts albanesos havien lluitat a Espanya L’home ens acompanya un tros, muntanya avall, perquè ha d’anar a aplegar alguns contra Franco durant la Guerra Civil animals abans que fosquegi. Ens dona la contra Franco durant la Guerra Civil. Ens pre- mà i ens diu en un perfecte castellà: «¡Hasta la gunta per la nostra professió (el meu col·lega és vista!». Ara fa fred, prou fred, i humitat. metge i jo professor). Els interessa molt el poble català, sobretot per la llengua. L’home sap La casa del professor, a Limar, és una de les perfectament què significa parlar una llengua cases d’hostes de la ruta, on a l’entrada es veuen diferent, per allò universal de ‘una llengua, un els senyals blanc i vermell de la TransZagòria. dre cafè turc. I també raki, l’aiguardent de mores o de raïm que fan ells mateixos de manera tradicional. De fet, és la beguda popular de la regió dels Balcans. (A Turquia i als països de l’antic Imperi otomà és el licor nacional, més anisat, conegut com a llet de lleó.) L’home de la casa ens parla del seu país, nosaltres del nostre. La proximitat es fa palesa, i és alliçonadora, molt cordial. Ells surten d’un comunisme feixuc i opressor i nosaltres, avui amb una democràcia precària, passem un moment amb presos polítics. Aconseguim fer ponts de diàleg. Molts albanesos havien lluitat a Espanya

26 Muntanya 930 / Setembre 2019

2 ELS LLOGARETS DE LA ZAGÒRIA

Itinerari: Limar - Leskaj - Doshnicë - Hoshtevë. Distància: 15,7 Km. Temps de camí: 6 h 30 min. Desnivells: +636 m, -453 m.

En les jornades següents passarem pels pobles més genuïns de la Zagòria, que només podem conèixer fent la ruta a peu, ja que no tots són accessibles amb vehicle, i els que ho són, és a través pistes en mal estat. Seguim camins de vessant. El riu Zagori ara queda ben enfonsat, lluny. El paisatge canvia una mica: és més feréstec, envoltats, avui que la boira ha escampat, per cims agullonats i coberts de neu: l’Strakavec (1.958 m), el mont Çajupit (1.536 m) i l’Skafedos (1.745 m), ja a l’inici de la serralada Lunxhërixë. Tot i això, el dia és plujós, amb estones de calma, però que farà que arribem xops al final d’etapa, a Hoshtevë (845 m). L’inconvenient d’avui ha estat el fang: tot el camí era un fangueig, per la pluja d’aquests darrers dies, veritablement d’un temps hivernal. Fem una aturada a Doshnicë (610 m), on impera la solitud i el silenci, trencat només pel

L’inici de la segona etapa ens duu a travessar un torrent que aflueix al Zagori.

lladruc d’un gos que sent les nostres passes. Entrem en una casa, a veure si la pluja decau, i ens conviden a prendre te. Els habitants d’aquest poblet es dediquen a la ramaderia, l’apicultura i a la recollida d’herbes remeieres. Resulta que en aquesta part d’Albània s’hi fan més de tres mil plantes medicinals, que després s’exporten a Europa i els Estats Units per ser tractades i convertides en medecines. En temps del comunisme, tots aquests poblets tenien un metge i un mestre. Avui, però, han marxat i no hi ha escola ni metge. Els joves han emigrat buscant feina i millors oportunitats, fugint tal vegada de la vida dura a les muntanyes. Per això, en aquests llogarets no hi viu gaire gent, només els que treballen la terra o tenen bestiar. En arribar a Höstevë, una aldea encimbellada, una mica més gran que les anteriors, la pluja intensa ens ha acompanyat durant la darrera La TransZagòria albanesa 27

hora de l’excursió, però els nostres amfitrions ens esperen al menjador de la casa d’hostes amb la llar encesa. Fem un mos i prenem unes cerveses, cafè i raki. Acabem de passar la tarda reposant i assecant alguna roba a la llar. Mentre els companys xerren o repassen les fotos que han fet durant la jornada, aprofito per escriure unes notes a la Moleskine. En fer-se vespre la pluja ha parat i sortim a passejar. Just al costat de la solitària casa d’hostes hi ha l’edifici més important de la Zagòria: l’església ortodoxa dels Sants Apòstols (s. xix), un monument que encara no havíem vist a la vall. Si la visita es fa al primer foscant, l’encimat edifici, construït en una balconada, de cara a l’ampla vall i a les altes muntanyes de l’horitzó, es revesteix d’un aire esotèric, místic, de secrets ocults, gràcies a l’esplèndida porxada de deu arcs, que està tènuement il·luminada, i a les típiques tombes del petit cementiri al peu del campanar. L’interior de l’església està decorat completament, amb magnífics frescos d’icones i misteris, molt ben conservats, els millors de la regió. Curiosament, pot visitar-se el santuari, la part més sagrada del temple i el lloc on hi ha l’altar, separat del vestíbul per l’iconostasi, un espai reservat als clergues. 28 Muntanya 930 / Setembre 2019

Al vespre, el misteri s’escola per l’esplèndida porxada de l’església ortodoxa dels Sants Apòstols. A baix, la icona de l’interior de la cúpula, dedicada a Maria i Jesús.

Els propietaris de la casa d’hostes, un matrimoni que va haver de marxar d’Albània durant molts anys, ara han tornat, per revifar els seus costums i aportar una mica de llum a la vall. Casa seva és una mica més amunt. En fer-hi cap, ens reben amablement i amb la taula parada: un sopar de cuina tradicional. La cuina albanesa és atractiva, curiosa, senzilla, però sobretot substanciosa. Ningú podrà queixar-se de menjar poc o malament, ans al contrari, tot és abundant i boníssim. Molts plats provenen de la cuina dels Balcans i de la Mediterrània, deixant de banda algunes especialitats locals. Vull deixar constància del que m’ha cridat més l’atenció, aquí, a les muntanyes. En primer lloc el börek, la coca o panada de verdures, sobretot d’enciam de muntanya. Després el fërguesë, una mena de remenat fet de formatge, pebrot, tomàquet, sal i pebre. I també les sopes, el xai al forn o rostit, el pollastre amb arròs, les mandonguilles fregides, les salses d’all i iogurt…

3 DHËMBELIT, EL VESSANT SUD

Itinerari: Hoshtevë - Konckë - Nivan - Sheper. Distància: 13,2 km. Temps de camí: 4 h 55 min. Desnivells: +457, -452 m. Avui, per primera vegada, farem tota la ruta amb sol, sense la pluja del canviant abril. Com que som al vessant sud de la serralada Dhëmbelit, sempre tenim a l’horitzó els cimals de l’altra serralada, la de Lunxhërisë. De bon matí, sense cap núvol al cel, seguim la vella ruta mentre gaudim d’un gran paisatge de muntanya. Podem contemplar per primer cop la vall del Zagori en tota la seva esplendor, des de la serralada de Mali i Llofiz i el pic de Strakavec, seguit del Çajupit, nevats i sense boires, fins a les imponents muntanyes de Lunxhërisë, que ara queden just al davant dels nostres ulls, encara amb molta neu, i que culminen al mont Zgurës (2.090 m) i el Latucit (2.155 m). La ruta fins a Sheper passa per diferents poblets, potser una mica més habitats, ara que ens acostem a les parts

més baixes de la vall, però conservant-ne el caràcter: els carrers de terra i les cases, fetes de pedra tradicional, construïdes en el terreny muntanyós. A Konckë visitem un cementiri de tombes força interessant, al voltant de l’església d’estil ortodox. A Nivan (929 m), ja al centre de la regió, ens dirigim cap a la plaça principal, dedicada a William Tilman, un famós alpinista britànic –sovint qualificat com l’últim explorador del segle xx– que va lluitar amb la resistència a l’Albània ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Les manifestacions d’aquest conflicte bèl·lic són ben vives encara: poble avall hi ha el monument a Themo R. Vasi, l’heroi popular de la Zagòria durant la guerra. Al llarg de la travessa trobarem també restes de búnquers, magatzems antics i monuments partidistes del règim estalinista

Al centre: monument a Themo R. Vasi, l’heroi de la Zagòria en la darrera guerra mundial. A baix, la imponent mola del Çajupit (1.536 m).

La TransZagòria albanesa 29

4 d’Enver Hoxha. Ens aturem a casa d’una parella d’ancians, on molt amablement ens conviden a te i raki. Tenen una casa encantadora, amb jardí i hort, on conreen les seves herbes i hortalisses. Descansem i conversem plàcidament. Quan fem l’acte de voler partir, de seguida ens preparen un ramet de te de roca per endur-nos, d’obsequi. Volem agrair-los-ho amb uns diners, que no ens accepten de cap manera. Marxem a poc a poc, muntanya avall. Davallem per un caminoi, entre bells prats i arbres monumentals, on encara trobarem una antiga església ortodoxa, en un plàcid i assolellat migdia, fins a enllaçar amb una pista que ens durà fins a Sheper (872 m) ja a primera

EL PAS DE DHËMBELIT

Itinerari: Sheper - coll de Dhëmbelit - Leusë Përmet. Distància: 15,2 km. Temps de camí: 7 h 40 min. Desnivells: +650 m, -1.285 m.

La coronació final de la TransZagòria és el pas del coll de Dhëmbelit (1.522 m), la cota màxima del tresc i la jornada on es fa el desnivell més gran, sobretot de baixada a la ciutat de Përmet: -1.285 m. Des de Sheper, l’ascensió comença suaument a través d’un camí que voreja un sinuós engorjat, profund i feréstec, de gran bellesa. Ara bé, a mesura que ens ens trobarem segurament amb gossos molt ferotges hi endinsem, el sender s’enfila que vigilen el bestiar amb pendent fort. El camí és de bast, perquè de fet hi transita el hora de la tarda. Sheper és el poble més gran bestiar que va als planells, on hi ha millors pastures. De tota manera, la senyalització és bona de la regió, però no pas gaire més modern. Cal anar fins a la veïna Poliçan, on hi viu i el camí està molt ben traçat. Pugem amb prou rapidesa uns 500 m fins a una comunitat grega, per trobar certes infraestructures. Com que és d’hora, un home del po- un planell herbós i molt extens: un prat d’alta ble, que té ganes de conversar amb estrangers, muntanya excel·lent, on els pastors dels poblets s’ofereix a dur-nos-hi en cotxe, perquè el tra- més allunyats, alguns a tocar de Grècia, porten jecte per pista és llarg. Podem anar al bar a fer fins aquí els seus ramats a l’estiu. Una cabana un cafè. En mitja hora arribem a aquesta po- de pedra seca els serveix com a campament blació, que a hores d’ara supera els 10.000 habitants, i s’ha convertit en una veritable ciutat industrial, amb moltes fàbriques de l’època comunista, i especialment la coneguda fàbrica de desmantellament de míssils. La tercera etapa no és de grans desnivells ni tampoc són sobtats, sinó que es fa per camins planers. Sí que podem considerar-la, però, una etapa llarga. Cal parar sempre atenció en acostar-nos a les poblacions o a les praderies on veiem ramats de cabres i ovelles, perquè ens trobarem segurament amb gossos molt ferotges que vigilen el bestiar. Si el pastor no és a prop, és millor fer marrada per evitar-los, perquè generalment ataquen. Ara bé, si ens acorralen, cal plantar-los cara amb el bastó de muntanya o amb un crit ben fort acompanyat d’una pedrada. Si veuen que no els tenim por, els posarem a ratlla i, quan vegin que ens allunyem, ens deixaran estar. ¡Que tingueu sort! 30 Muntanya 930 / Setembre 2019

d’estiu, mentre els animals pasturen. Aquest Permet és una petita ciutat on viuen unes planell amplíssim no té cap font d’aigua. Per 11.000 persones, situada a la riba del riu Vjosë, això, els pastors han hagut de fer-hi una bassa, que recorre per la seva vall la cadena de muntaper recollir l’aigua de la pluja, on el bestiar pu- nyes de Tresbeshinë, Dhëmbelit i Nemërçkës gui abeurar-se. Pugem encara uns 100 m més a fins al canyó de Këlcyre. La vila està formada través del llarg altiplà fins que, finalment, arri- per carrers amples, que pots aparcar on vulbem al coll, entre tosses i carenes allargassa- guis, i on només hi ha una avinguda principal, des que em fan pensar en el Montsec, ¡tan di- amb quatre botigues i un parell d’hotels. Avui vers és el paisatge albanès! Les vistes arriben dormirem a l’Hotel Përmeti, a la plaça de l’Ajundes de les altes terres de l’est fins als pics ne- tament, on curiosament es troben al mateix edivats dels Pindos, a Grècia. fici el partit socialista, el demòcrata i el LSI (el Travessem la collada per una congesta i tot Moviment Socialista per a la Integració). seguit comença la davallada, dreta i pedregoL’economia d’aquesta regió està basada en sa, però ben fressada, des d’on s’albira en tot la producció de vi i raki. Al vespre visitem una moment, al peu de mont, l’encara llunyana po- producció de vi local. El vi d’aquest país, però, blació de Përmet, una miniatura que pren formes més entre tosses i carenes allargassades que em fan pensar clares durant el descens. El en el Montsec, ¡ tan divers és el paisatge albanès ! descens és llarg i cansat. No acabes mai de baixar. A primera hora de la tar- no és de gran qualitat. Ens ofereixen una deda, el cel comença a embromar-se. De seguida gustació de raki, beguda en la qual excel· arriba una pluja fina, poc abans de l’indret de leixen, acompanyada d’un tastet de nous i lliLeusë, una bonica aldea de pedra agregada a mona confitades, una combinació curiosa que Përmet, que és a mitja hora d’aquesta ciutat, conjunta els sabors admirablement. per pista. Cal fer una parada per veure-hi l’església ortodoxa, una de les més importants del La llarga serralada de Lunxërisë, des del sud d’Albània, amb frescos del segle xviii molt vessant de Dhëmbelit, amb el poble de ben conservats. Finalment arribem a Përmet. Sheper a la dreta, a la vall del Zagori.

La TransZagòria albanesa 31

5 AL PEU DEL MONT NEMËRÇKËS

Itinerari: Strëmbec - Ujvara e Sopotit. Distància: 5,6 km. Temps de camí: 2 h 55 min (anada i tornada). Desnivells: +297 m, -297 m. Malgrat que el tresc de la vall del riu Zagori arriba a l’etapa final un cop es travessa el coll Dhëmbelit, en passar al vessant nord de la regió de Përmet, les muntanyes no s’han acabat pas. Podem, doncs, fer encara excursions per l’entorn, com per exemple atansar-nos a la serralada Nemërçkës, a l’indret de Strëmbec, per anar fins al peu d’un autèntic circ glacial i un magnífic salt d’aigua. Sortim de Përmet amb cotxe, per la carretera SH75, que segueix el riu Vjosë, avui d’un color turquesa intens, cap a l’est del mont Nemërçkës, fins llogaret de Strëmbec (470 m). Des d’aquest veïnat, on deixem el vehicle, parteix un itinerari senyalitzat que, en 2,8 km i 1 h 30 min, ens duu fins a l’indret d’Ujvara e Sopotit: un interessant salt d’aigua que davalla d’una cubeta superior. Passats uns pradells verds, on pasturen algunes cabres, un camí fitat ens condueix cap la tartera que clou a la cascada. La tartera que flanqueja la muntanya pel vessant esquerre, coberta de pedres pels esbaldregalls, va guanyant altitud i ens mostra

32 Muntanya 930 / Setembre 2019

una barrancada ampla i fonda. Seguirem el camí que ens condueix al peu de la serralada Nemërçkës, ben nevada encara i que culmina, més enllà de la vista, en el Maja e Papingut (2.485 m), amb una colossal paret en forma de circ, d’amfiteatre, de 650 m de roca massissa, neta. L’escalada encara està poc desenvolupada al sud d’Albània, i sembla que aquestes parets que ara veiem tan verticals, són verges. Tornem a Strëmbec, i per acabar l’excursió, prendrem un bany a les aigües termals de les gorges del Lengarica, a prop de Përmet, sota un admirable pont otomà.

…

Un cop acabades les excursions per la Zagòria, cal anar a visitar la ciutat més important de la regió, Gjirokastër, al vessant sud de les muntanyes de Lunxhërisë, urbs principal del sud d’Albània i capital del comtat i districte homònims. Gràcies a la seva importància històrica, acabarem de copsar les tradicions i la identitat del poble albanès, o almenys d’una part: el sud desconegut i misteriós. La mateixa carretera SH75 ens hi duu fent volta per les gorges de Këlcyrë, fins enllaçar ja amb la SH4 a la vall del Drin. Un impressionant circ glacial encaixat a les muntanyes de Nemërçkës.

LA CIUTAT MUSEU DE GJIROKASTËR

a imponent ciutadella de Gjirokastër domina el turó del barri antic de la ciutat, la qual s’escampa per la falda d’aquesta muntanya, de cara a l’ampla vall del Drin. Originària del segle xviii, val la pena visitar-la, no només per les curiositats militars que s’hi troben, sinó per gaudir de la panoràmica extraordinària que ofereix de tota la vall i la mateixa ciutat. Hom creu que Gjirokastër es va fundar al segle xii. Fou també una important centre comercial durant el domini bizantí. Llavors era anomenada Ciutat de Plata. Al segle xv va passar a mans de l’Imperi otomà, fins que al xix Alí Paixà va reforçar-la. Després, la ciutat es convertiria en un centre de resistència a la dominació turca i en un exemple de la independència albanesa. Habitada majoritàriament per albanesos i una minoria grega i aromanesa, el cas és que la ciutat sempre va estar molt disputada. En l’època comunista va considerar-se com una ciutat museu. De fet, Gjirokastër és la ciutat natal d’Enver Hoxha, cap d’estat de la República Popular d’Albània (1944-1985), i també de l’escriptor albanès Ismail Kadare, crític amb seu el règim. Quan la UNESCO va declarar Gjirokastër Patrimoni de la Humanitat va tenir en compte el seu «testimoni excepcional d’una duradora i gairebé desapareguda societat i estil de vida, influenciada per la cultura i tradició de l’islam durant el període otomà». Així mateix, també va considerar que el barri històric de Gjirokastër «era un

Casa museu de Gjirokastër, pertanyent a una família noble.

rar exemple d’un poble otomà ben conservat, construït per grans propietaris terratinents, a l’entorn d’una ciutadella del segle xiii. L’arquitectura es caracteritza per la construcció d’un tipus de cases torres, de les quals Gjirokastër mostra exemples molt notables». Certament, passejant pels estrets carrerons podrem veure aquestes cases típiques dels Balcans, d’influència otomana: les cases torres –anomenades kules– construïdes entre els segles xvii i xix. Com que la majoria tenen els sostres coberts de pissarra, Gjirokastër també es coneix com la Ciutat de les Pedres. Actualment hi ha més 200 cases protegides com a monuments culturals.

DADES ÚTILS

La ciutadella de Gjirokastër.

Accessos • Vols BCN -Tirana (via Istanbul): Turkish Airlines fa vols regulars. També és possible via Roma (amb Alitalia). • Cal llogar un cotxe per anar de Tirana a Këlcyrë, i de Përmet a Gjirokastër, i regrés a Tirana. Cartografia Gjirokastra. Vektor, Tirana. Escala: 1:120.000 Divises La moneda oficial és el lek albanès (1 € = 140 ALL ). Però admeten euros a tot arreu. Un dinar en un bon restaurant costa entre 10 i 15 €. Allotjament a la Zagòria (cases d’hostes) Són cases rurals molt senzilles, preparades per a un turisme limitat. Esmorzar, sopar i pícnics per a les rutes. Habitacions amb llits. Dutxes i lavabos.

La TransZagòria albanesa 33

MUNTANYA NÚM 930 / ANY 143 / SETEMBRE 2019

ELS PIRINEUS EN 100 ETAPES Travessar els Pirineus pels dos vessants, sortint a peu des de Barcelona MUNTANYES DEL MÓN

TransZagòria, una vall remota del sud d’Albània ESPORT ADAPTAT

Woman’sBack, un projecte per a la vida ITINERARIS CULTURALS

La travessa dels turons de Barcelona EXCURSIONISME CIENTÍFIC

Els núvols, eina de pronòstic meteorològic

4,45 €