Arlberg m924

Page 1

ANY 142 ‱ MARÇ 2018

ESQUIAR

EsquĂ­ nĂČrdic a l’Alt BerguedĂ  EsquĂ­ alpĂ­ a l’Arlberg

ITINERARIS PIRINENCS

Puerto Biello de Bielsa PARCS NACIONALS

Viatge d’un geĂČleg als parcs de l’oest americĂ  (i 3) AscensiĂł al Cerro ChirripĂł (Costa Rica) EXCURSIONISME CIENTÍFIC

Els tresors de la pedrera de MeiĂ 

924


Esquiar a l’Arlberg Un paradís al Tirol austríac

Text de Ferran Alexandri FotograïŹa de Roger Rovira & TVB St. Anton am Arlberg

Una serralada situada entre Vorarlberg i el Tirol, que culmina al Valluga (2.809 m), a prop de l’histĂČric pas de muntanya d’Arlberg. Avui dia Ă©s un dels llocs mĂ©s famosos dels Alps per practicar tota mena d’esports de neu, especialment l’esquĂ­ alpĂ­. Ens trobem a la regiĂł d’esquĂ­ mĂ©s gran d’Àustria, a l’entorn de cinc petites poblacions d’ambient tirolĂšs: Lech, ZĂŒrs, Stuben, St. Christoph i St. Anton am Arlberg.

16 Muntanya 924 / Març 2018


Esquiar a l’Arlberg. Un paradís al Tirol austríac 17


S

obretot per als apassionats de l’esquĂ­ alpĂ­, l’ambient que proporciona la vasta regiĂł d’Arlberg reuneix tots el requisits que hom espera trobar: espadats abruptes i pendents de vertigen, clotades i vessants suaus, descensos quilomĂštrics per amples valls, neu preparada, neu verge
 tot plegat en una altitud que va dels 1.300 als 2.800 m i en un paisatge alpĂ­ indescriptible. Durant segles l’Arlberg va ser una contrada de pas, perquĂš comunicava les regions austrĂ­aques del Tirol i Vorarlberg, perĂČ amb un accĂ©s difĂ­cil, ja fos per les tempestes, la neu o el risc d’allaus. PerĂČ amb la inauguraciĂł l’any 1884 de l’Arlbergbahn, el tren regional, i de les carreteres que creuaven els ports d’Arlberg i de Flexen, que es van obrir al segle xx, van fer que el turisme arribĂ©s a aquestes muntanyes i la vida dels naturals va canviar radicalment. Avui dia, anar a esquiar a l’Arlberg Ă©s a l’abast de tothom i en un temps mĂ­nim, grĂ cies als vols setmanals des de Barcelona fins a les ciutats Zuric o Munic –o tambĂ© Innsbruck–, els

18 Muntanya 924 / Març 2018

accessos mĂ©s propers al Tirol d’Àustria. Per exemple, si prenem el vol de la Swiss de les 10:00 aterrem a Zuric a les 11:45. La connexiĂł amb l’Arlberg Ă©s fĂ cil i rĂ pida: amb tren o autobĂșs fins a St. Anton. Potser l’opciĂł del bus Ă©s mĂ©s prĂ ctica: surten a les 13:00 cada dia. Cal dirigir-se a l’estaciĂł d’autobusos, a la sortida de l’aeroport, i buscar la companyia Arlberg Express. Aquesta lĂ­nia, formada per minibusos, taxis de fins a 8 places o fins i tot limusines (es pot contractar en lĂ­nia el que es vulgui), fa d’enllaç entre l’Arlberg i SuĂŻssa, i cobreixen el trajecte amb un temps relativament breu; de manera que abans de les 4 de la tarda podem ser a St. Anton i començar a gaudir dels Alps i l’ambient tirolĂšs. Si disposem d’un cap de setmana llarg, per exemple de divendres a dilluns, podem esquiar tres jornades senceres, que sens dubte sadollaran la set de neu dels esquiadors mĂ©s actius. Les travesses d’esquĂ­ de muntanya o d’esquĂ­ nĂČrdic de passeig sĂłn una de les possibilitats de la regiĂł.


Som a mitjan desembre, la setmana vinent Ă©s Nadal, i enguany el Tirol estĂ  molt nevat i continua nevant. Hi ha molta neu enguany i fa molt fred, massa, i aixĂČ assegura un bon estat de les pistes i neu a dojo per practicar amb seguretat qualsevol modalitat de l’esquĂ­. L’Arlberg captiva, i durant dĂšcades aquesta regiĂł ha estat un dels punts d’interĂšs del mapa dels esquiadors cosmopolites. Rica en tradicions, podem dir que aquesta regiĂł Ă©s una de les zones mĂ©s atractives dels Alps. EL PAS D’ARLBERG

El nom d’Arlberg fa referĂšncia a un coll, mĂ©s aviat un pas de muntanya, a prop de St. Anton. Diuen que aquest nom deriva de la tradiciĂł dels Arlenburg (o dels Arlenbushes), que s’haurien establert en el costat tirolĂšs dels passos muntanya. L’antiga ruta del pas d’Arlberg es coneixia ja des del segle xiv. Era un camĂ­ de bast estret, que la gent creuava per al comerç de la sal. Com que era de mal transitar, sobretot en l’ùpoca hivernal, durant segles la gent evitava aquest pas i es desviava pel pas de

St. Anton ha sabut desenvolupar una estació que atreu l’atenció dels esquiadors.

Fern o Immenstadt. El desenvolupament de la indĂșstria tĂšxtil i del servei postal va permetre que les carreteres es fessin el 1824. Tanmateix, amb l’ascens del trĂ nsit automobilĂ­stic al segle xx, aixĂČ va ser insuficient, i es va decidir construir el tĂșnel d’Arlberg Road entre Langen i St. Anton. El 5 de juliol de 1974 va començar la feina i el pas es va obrir al trĂ nsit l’1 de desembre de 1978 amb un tĂșnel de peatge, perĂČ l’antiga carretera per damunt del pas Ă©s encara operativa i gratuĂŻta. LA REGIÓ D’ESQUÍ MÉS GRAN D’ÀUSTRIA

GrĂ cies a quatre remuntadors nous (Flexenbahn, Trittkopfbahn I i II i Albonabahn II), a partir del desembre del 2016 i del desembre del 2017 es forma la regiĂł d’esquĂ­ mĂ©s gran d’Àustria, un somni llargament desitjat, amb la uniĂł de cinc pobles: Lech, ZĂŒrs, Stuben, St. Cristoph i St. Anton am Arlberg, les estacions Esquiar a l’Arlberg. Un paradĂ­s al Tirol austrĂ­ac 19


RUN OF FAME

C

ircuit de 85 km de recorregut i un desnivell de 18.000 m a travĂ©s de les cinc estacions de l’Arlberg, dedicat als famosos esquiadors del Club d’EsquĂ­ d’Arlberg, i tambĂ© a actors reconeguts que hi han fet descensos: Yul Bryner, RenĂ©e Zellweger o Brooke Shields. Completar el Run of Fame demana entre 7 i 8 hores per a un esquiador de nivell mitjĂ . El circuit comença a l’estaciĂł de St. Anton cap a ZĂŒrs i Lech i dona la volta passant per Stuben, St. Christoph i Schröcken. Tot el circuit estĂ  senyalitzat i s’hi pot entrar des de qualsevol punt; perĂČ si l’heu de fer en un dia, cal fer una bona planificaciĂł i conĂšixer bĂ© els noms dels remuntadors.

20 Muntanya 924 / Març 2018

clĂ ssiques de la regiĂł. Amb un Ășnic forfet Ă©s possible accedir a totes les estacions, que actualment estan enllaçades amb els nous telefĂšrics que van començar a funcionar l’hivern passat i els nous que sĂłn actius des d’aquest mateix desembre. És evident que la regiĂł fascina els esquiadors i tambĂ© muntanyencs (les possibilitats d’alta muntanya hivernal sĂłn tambĂ© molt bones) per les seves dimensions; perĂČ a part d’aixĂČ, tambĂ© ha estat una regiĂł important per a la histĂČria d’aquest esport, de la qual han sorgit campions olĂ­mpics i internacionals. RecĂłrrer aquest paisatge no Ă©s nomĂ©s fer descensos per una pista qualsevol d’una estaciĂł qualsevol, Ă©s viure amb intensitat l’essĂšncia dels Alps i conĂšixer unes poblacions que han sabut conservar la seva autenticitat. A mĂ©s a mĂ©s de l’extensa xarxa de pistes senyalitzades i amb neu preparada, tambĂ© s’obre un univers fora pista molt interessant i de prestigi internacional que paga la pena explorar. Hannes Schneider i Victor Sohm a principis del segle xx van ser els pioners de l’esquĂ­ alpĂ­ a la regiĂł, els qui van fer conĂšixer l’Arlberg i els


que l’han convertit en un dels llocs mĂ©s coneguts del mĂłn per practicar aquest esport. Per aixĂČ se’ls considera tambĂ© els fundadors de l’esquĂ­ modern. TĂšcniques noves sorgiren en aquest lloc, inventades per aquests homes, com ara el wedeln, que en catalĂ  dirĂ­em fer godilla o fer la serp, Ă©s a dir: baixar esquiant amb viratges i semiviratges curts i encadenats. No Ă©s sorprenent, doncs, que a ZĂŒrs es construĂ­s el primer teleesquĂ­ d’Àustria, i a la muntanya de Galzig de St. Anton, el primer telefĂšric dissenyat per funcionar a l’hivern. Quan els instructors de l’Arlberg van emigrar a AmĂšrica, a la dĂšcada de 1930, van popularitzar llavors l’esquĂ­ al continent americĂ . ÂżQuĂš mĂ©s es pot dir d’aquest espai gegantĂ­, que gairebĂ© tĂ© neu garantida en cada temporada i que cobreix les viles d’on comencen les pistes? Actualment el complex disposa de 88 teleesquĂ­s i remuntadors (fins i tot amb telecadires amb seient calefactable), i 305 km de pistes preparades, amb descensos senyalitzats per gaudir, per a tots els nivells, des de pendents molts drets fins a descensos amb neu profunda. TambĂ© s’hi han habilitat 200 km de terreny lliure i 80 km per a l’esquĂ­ de fons. El descens mĂ©s llarg i impressionant Ă©s de 10,2 km, des

A la pàgina anterior: Una bona panoràmica de la vall de St. Anton des d’un vessant forapista. En aquesta pàgina, un guia uniformat de l’escola d’esquí de l’Arlberg.

del cim del Valluga fins a St. Anton, passant per UlmerhĂŒtte, amb un desnivell de 1.350 m. I encara mĂ©s: el Run of Fame Ă©s un circuit que travessa la regiĂł i dona la volta a les cinc poblacions de l’Arlbeg a travĂ©s d’un paisatge indescriptible i uns valors numĂšrics espectaculars: 85 km de recorregut i un desnivell acumulat de 18.000 m. Per acabar, un dels atractius de la regiĂł, sobretot desprĂ©s d’una jornada a la neu, Ă©s la cuina: les cinc poblacions apleguen la concentraciĂł mĂ©s gran de restaurants distingits per la guia GaultMillau, i les seves bodegues tambĂ© gaudeixen d’una bona reputaciĂł, aixĂČ sĂ­: no apta per a totes les butxaques! L’HIVERN A ST. ANTON AM ARLBERG

Diuen que St. Anton Ă©s un poble cosmopolita, d’ambient tirolĂšs, situat a 1.304 m d’altitud, punt de trobada d’esquiadors d’arreu del mĂłn. Certament, comoditats i alta cuina conïŹ‚ueixen en aquest indret famĂłs a l’hivern pels esports de neu. Sankt Antom am Arlberg, o simplement St. Anton, com se sol anomenar aquesta petita poblaciĂł i gegantina estaciĂł d’esquĂ­ de l’oest d’Àustria, Ă©s just a la frontera de Voralberg, al peu del cĂšlebre pas d’Arlberg i damunt el riu Rosanna. Al poble hi viuen sols 1.200 persones, perĂČ en plena temporada, els visitants augmenten la xifra en moltĂ­ssims milers. La vila es distribueix de forma allargassada a l’entorn d’un carrer principal (Alte Arlbergstrasse, desprĂ©s Dorfstrasse), que Ă©s tambĂ© el carrer comercial, on hi ha l’esglĂ©sia parroquial, amb la tĂ­pica cĂșpula tirolesa. Una passejada pel poble al vespre, quan Ă©s negra nit, nomĂ©s l’escalf dels llums de les cases i l’enllumenat de Nadal et fa adonar que som en un poble d’aquells que avui dia hom sol anomenar d’encant. No hi ha un nucli antic o histĂČric, perĂČ els carrers nevats i les teulades blanques de les cases proporcionen aquest caliu encisador. Hem d’entendre que ens trobem en una Esquiar a l’Arlberg. Un paradĂ­s al Tirol austrĂ­ac 21


Les celebracions de Nadal sĂłn una bona manera de combatre el fred del rigorĂłs hivern.

gran estaciĂł d’esquĂ­ on, ĂČbviament, els comerços de productes esportius, els hotels, restaurants i bars sĂłn les cases mĂ©s notĂČries. Per aixĂČ la poblaciĂł ha gaudit des de sempre d’un prestigi, on l’skisociety internacional s’hi aplega. No sorprĂšn, doncs, que l’any 2001 St. Anton fos l’amfitriĂł del Campionat Mundial d’EsquĂ­ AlpĂ­. Quan arriba l’hivern, homes, dones i nens es preparen per a la neu i per a tots els esports que s’hi puguin fer: alpĂ­, nĂČrdic, fora pista, travesses d’esquĂ­ de muntanya
 Pels volts de Nadal, a mĂ©s, l’ambient festiu de la tarda i la nit, curull de les tradicions del poble, traspua una atmosfera que contrasta amb la jornada d’esquĂ­ d’aquesta gran estaciĂł. A l’entorn del Museum, un enorme arbre de Nadal amb llums i guarniments concentra al seu entorn un conjunt d’encants amb productes tradicionals. Una petita orquestra de mĂșsica interpreta nadales i cançons populars, sota 22 Muntanya 924 / Març 2018

el fred intens dels vespres i sota una nevada seca i constant, on no podia faltar el cùlebre corn alpí (alpenhorn): la llarga trompa de fusta amb el final acampanat cap amunt. Un instrument curiós, conegut des de l’antiguitat, popularitzat tal vegada en les cançons tradicionals dels ramaders suïssos. Un quiosc serveix gots de vi calent, beuratge reconfortant en aquest escenari. Una cabana de fusta dona refugi a aquells que us vingui de gust escoltar (en alemany) llegendes i contes de Nadal aplegats al voltant d’un orador entusiasta. EL MUSEU DE L’ESQUÍ ALPÍ

El lloc mĂ©s important de St. Anton Ă©s el Museum, situat al cim d’un petit turĂł de Rudi Matt Weg al nord-oest del poble. Es tracta d’una antiga mansiĂł, la casa Arlberg-Kandahar, considerada pels llogarencs com una joia de l’arquitectura, convertida avui en un agradable restaurant de cuina tirolesa excel·lent; perĂČ tambĂ© Ă©s la seu d’un interessant museu sobre la histĂČria de l’esquĂ­ a la regiĂł.


LA CURSA ARLBERG-KANDAHAR

É

s la prova mĂ©s important de l’esquĂ­ alpĂ­, reconeguda per la FederaciĂł Internacional d’EsquĂ­. Kandahar Ă©s un nom que fa referĂšncia a un general britĂ nic, Sir Roberts of Kandahar, que va ocupar Kandahar (Afganistan) i va esdevenir vicepresident de la Public School Alpine Sports Club. En homenatge a aquest general, Henry Lunn organitza el 1911 la Challenge Roberts of Kandahar a Montana, una de les primeres proves de descens d’esquĂ­ alpĂ­. L’any 1928, el seu fill, Arnold Lunn s’associa amb Hannes Schneider, l’esquiador mĂ©s famĂłs de l’ùpoca, per organitzar una nova competiciĂł alpina: l’Arlberg-Kandahar, que combina descens i eslĂ lom, i que se celebra a St. Anton el 31 de març i l’1 d’abril. La darrera ediciĂł (2016) es va fer a Chamonix.

El Museum de St. Anton amb Arlberg Ă©s en aquesta vella mansiĂł restaurada, on s’exposa la histĂČria del naixement de l’esquĂ­ alpĂ­.

HISTÒRIA DE L’ESQUÍ ALPÍ ■ 1901: Creació del Club Alpí ■ 1904: Primera cursa d’esquí ■ 1909: Fundació de l’Ski Club Arlberg ■ 1921: Creació de l’Arlberg-Schule ■ 1928: Neix la famosa cursa Arlberg-Kandahar

Hannes Schneider

Esquiar a l’Arlberg. Un paradís al Tirol austríac 23


24 Muntanya 924 / MaràžŁàž‡ 2018


Esquiar a l’Arlberg. Un paradís al Tirol austríac 25


L’any 1912, l’industrial alemany Bernhard Trier va adquirir aquesta casa i la va convertir en una vil·la de caça del mĂ©s pur estil tirolĂšs. PerĂČ van ser van ser l’economista Walter Schuler i l’alcalde Hermann Schuler els responsables que s’acabĂ©s convertint en museu, ubicat en el lloc reservat a les antigues i elegants habitacions de la vella casa senyorial. Les sales d’exposiciĂł del museu presenten un recorregut per la histĂČria de l’esquĂ­ local i documenten el desenvolupament de St. Anton i el seu camĂ­ cap a un complex d’esquĂ­ de gran renom. Diorames, mapes i fotografies antics, corredors i personalitats es presenten de forma interactiva, a mĂ©s de projeccions de vĂ­deos i de fotografies tridimensionals. Tal com mostra l’exposiciĂł, la histĂČria de l’esquĂ­ va començar amb Hannes Schneider, nascut a St. Anton, creador de la primera escola d’esquĂ­ del paĂ­s, a mĂ©s de tĂšcniques innovadores en el descens de l’esquĂ­ alpĂ­. Schneider i

26 Muntanya 924 / Març 2018

els seus seguidors van fer possible el desenvolupament d’aquest esport i afavoriren la fama d’aquesta regiĂł dels Alps austrĂ­acs fins a l’actualitat. El 1901 es va crear el Club AlpĂ­ d’Arlberg, el mĂ©s antic del mĂłn, que ha destacat al llarg de tot el segle xx pels trofeus aconseguits pels seus socis en campionats mundials o en les olimpĂ­ades (83 medalles). DesprĂ©s, grĂ cies a l’impuls d’experts com Pepi Jennewein, Rudi Matt a la dĂšcada de 1930, i de Karl Schranz, l’esquĂ­ alpĂ­ ha esdevingut a l’Arlberg una icona mundial. Schneider tambĂ© va contribuir a la popularitat de l’Arlberg en les pel·lĂ­cules del Dr. Arnold Franck, Wunder des Schneeschuths (El miracle de les raquetes de neu) i Fuchsjagd im Engadin (La caça de la guineu a Engadin).

Un vespre d’hivern al carrer principal de la vila de St. Anton.


botes es queda prenent aperitius, cervesa de blat i vi ïŹns a la nit. És curiĂłs veure gent a les 10 de la nit tornant als seus apartaments encara amb la roba d’esquiar. El domini Ă©s gegant, per aixĂČ cal planiïŹcar bĂ© les jornades, per no quedar-se en una vall que no Ă©s on t’hostatges: encara que hi hagi llançadores, Ă©s car i incĂČmode. Els remuntadors sĂłn top quality, ïŹns i tot vam gaudir d’un telecadira amb seient calefactable. L’estaciĂł disposa d’una aplicaciĂł smartphone que et fa un resum de la jornada d’esquĂ­ i et diu on ets en tot moment, cosa que ajuda molt amb mal temps o boira. Quant a pistes, em quedo a l’àrea de Lech-ZĂŒrs i les forapistes de tota mena. Dani de Quadras

L’OPINIÓ DELS ESQUIADORS


No havia sentit a parlar abans de St. Anton, jo soc mĂ©s de pells de foca que de remuntadors, perĂČ quan vaig veure la cara d’uns amics en explicar-los que hi anava, em vaig començar a fer una idea del magnetisme del lloc que era a punt de conĂšixer. La tradiciĂł per l’esquĂ­ es respira a cada racĂł d’aquestes valls alpines colgades de neu. El que mĂ©s em va cridar l’atenciĂł Ă©s veure com, a diferencia del Pirineus, les pistes comencen allĂ  on acaben els carrers i com, de zona en zona d’aquesta immensa estaciĂł, pots anar coneixent amb els esquĂ­s al peus les diferents poblacions que aglutina. Roger Rovira És una estaciĂł molt bona, un lloc fantĂ stic, amb molta neu. No us podeu perdre el telefĂšric al cim del Valluga, amb vistes impressionants, i amb un descens de 1.350 m de desnivell, impressionant, des del cim ïŹns a St. Anton. La combinaciĂł amb Lech, en els dies que hi vaig estar, no la vaig poder fer ni de llarg
 Si la temporada Ă©s bona, la neu Ă©s bonĂ­ssima i abundat. Jaume Altadill Fa mĂ©s de 25 anys que estic organitzant esquiades, com a agĂšncia especialitzada, i he tingut la sort de poder esquiar en mĂ©s de 50 estacions d’esquĂ­ per tot el mĂłn. Vaig tenir la sort d’esquiar a St. Anton fa dos anys i en temporada alta. Em va semblar un dels dominis mĂ©s al·lucinants que he vist, per la varietat, la qualitat i el seu ambient. SĂ­, pel seu ambient a la tarda, quan la gent, sense treure’s les

ALBERT MARTÍNEZ (BASE ASTER

Podria escriure folis i folis de St. Anton
 Sempre he discrepat dels mĂ©s puristes que asseguren que la meca de l’esquĂ­ estĂ  a les Rocoses americanes. La meva meca sempre ha estat la mateixa: St. Anton. En aquest racĂł dels Alps austrĂ­acs hi trobareu de tot: el millor esquĂ­, la millor neu, diversiĂł, cultura i sobretot histĂČria. Si voleu conĂšixer quina cara tenia l’austrĂ­ac que va descobrir que ïŹ‚exionant les cames i obrint les cues dels esquĂ­s es provocava un efecte de cunya que facilita el control de la velocitat i la frenada, nomĂ©s heu de visitar el museu Hannes Schneider, amb restaurant inclĂČs. Val la pena, com tot. Antoni Real

INFORMACIÓ D’INTERÈS ■ Vol (anada i tornada) BCN-ZHC, amb Swiss: entre 80 i 120 €; amb Vueling: entre 60 i 77 €. ■ Arlberg Express ZHC-St. Anton: 80 € (anada i tornada). Web: https://arlbergexpress.com/en/ ■ St Anton am Arlberg: www.stantonamarlberg.com ■ AplicaciĂł que facilita na navegaciĂł per a la Run of Fame: https://www.skiarlberg.at/en/regions/ ski-arlberg-app ■ Es poden fer reserves d’esquĂ­s en lĂ­nia o bĂ© a la mateixa estaciĂł. Un sol forfet Ă©s vĂ lid per a totes les estacions de la regiĂł.

Esquiar a l’Arlberg. Un paradís al Tirol austríac 27



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.