ANY 142 âą MARĂ 2018
ESQUIAR
EsquĂ nĂČrdic a lâAlt BerguedĂ EsquĂ alpĂ a lâArlberg
ITINERARIS PIRINENCS
Puerto Biello de Bielsa PARCS NACIONALS
Viatge dâun geĂČleg als parcs de lâoest americĂ (i 3) AscensiĂł al Cerro ChirripĂł (Costa Rica) EXCURSIONISME CIENTĂFIC
Els tresors de la pedrera de MeiĂ
924
Esquiar a lâArlberg Un paradĂs al Tirol austrĂac
Text de Ferran Alexandri FotograïŹa de Roger Rovira & TVB St. Anton am Arlberg
Una serralada situada entre Vorarlberg i el Tirol, que culmina al Valluga (2.809 m), a prop de lâhistĂČric pas de muntanya dâArlberg. Avui dia Ă©s un dels llocs mĂ©s famosos dels Alps per practicar tota mena dâesports de neu, especialment lâesquĂ alpĂ. Ens trobem a la regiĂł dâesquĂ mĂ©s gran dâĂustria, a lâentorn de cinc petites poblacions dâambient tirolĂšs: Lech, ZĂŒrs, Stuben, St. Christoph i St. Anton am Arlberg.
16 Muntanya 924 / Març 2018
Esquiar a lâArlberg. Un paradĂs al Tirol austrĂac 17
S
obretot per als apassionats de lâesquĂ alpĂ, lâambient que proporciona la vasta regiĂł dâArlberg reuneix tots el requisits que hom espera trobar: espadats abruptes i pendents de vertigen, clotades i vessants suaus, descensos quilomĂštrics per amples valls, neu preparada, neu verge⊠tot plegat en una altitud que va dels 1.300 als 2.800 m i en un paisatge alpĂ indescriptible. Durant segles lâArlberg va ser una contrada de pas, perquĂš comunicava les regions austrĂaques del Tirol i Vorarlberg, perĂČ amb un accĂ©s difĂcil, ja fos per les tempestes, la neu o el risc dâallaus. PerĂČ amb la inauguraciĂł lâany 1884 de lâArlbergbahn, el tren regional, i de les carreteres que creuaven els ports dâArlberg i de Flexen, que es van obrir al segle xx, van fer que el turisme arribĂ©s a aquestes muntanyes i la vida dels naturals va canviar radicalment. Avui dia, anar a esquiar a lâArlberg Ă©s a lâabast de tothom i en un temps mĂnim, grĂ cies als vols setmanals des de Barcelona fins a les ciutats Zuric o Munic âo tambĂ© Innsbruckâ, els
18 Muntanya 924 / Març 2018
accessos mĂ©s propers al Tirol dâĂustria. Per exemple, si prenem el vol de la Swiss de les 10:00 aterrem a Zuric a les 11:45. La connexiĂł amb lâArlberg Ă©s fĂ cil i rĂ pida: amb tren o autobĂșs fins a St. Anton. Potser lâopciĂł del bus Ă©s mĂ©s prĂ ctica: surten a les 13:00 cada dia. Cal dirigir-se a lâestaciĂł dâautobusos, a la sortida de lâaeroport, i buscar la companyia Arlberg Express. Aquesta lĂnia, formada per minibusos, taxis de fins a 8 places o fins i tot limusines (es pot contractar en lĂnia el que es vulgui), fa dâenllaç entre lâArlberg i SuĂŻssa, i cobreixen el trajecte amb un temps relativament breu; de manera que abans de les 4 de la tarda podem ser a St. Anton i començar a gaudir dels Alps i lâambient tirolĂšs. Si disposem dâun cap de setmana llarg, per exemple de divendres a dilluns, podem esquiar tres jornades senceres, que sens dubte sadollaran la set de neu dels esquiadors mĂ©s actius. Les travesses dâesquĂ de muntanya o dâesquĂ nĂČrdic de passeig sĂłn una de les possibilitats de la regiĂł.
Som a mitjan desembre, la setmana vinent Ă©s Nadal, i enguany el Tirol estĂ molt nevat i continua nevant. Hi ha molta neu enguany i fa molt fred, massa, i aixĂČ assegura un bon estat de les pistes i neu a dojo per practicar amb seguretat qualsevol modalitat de lâesquĂ. LâArlberg captiva, i durant dĂšcades aquesta regiĂł ha estat un dels punts dâinterĂšs del mapa dels esquiadors cosmopolites. Rica en tradicions, podem dir que aquesta regiĂł Ă©s una de les zones mĂ©s atractives dels Alps. EL PAS DâARLBERG
El nom dâArlberg fa referĂšncia a un coll, mĂ©s aviat un pas de muntanya, a prop de St. Anton. Diuen que aquest nom deriva de la tradiciĂł dels Arlenburg (o dels Arlenbushes), que sâhaurien establert en el costat tirolĂšs dels passos muntanya. Lâantiga ruta del pas dâArlberg es coneixia ja des del segle xiv. Era un camĂ de bast estret, que la gent creuava per al comerç de la sal. Com que era de mal transitar, sobretot en lâĂšpoca hivernal, durant segles la gent evitava aquest pas i es desviava pel pas de
St. Anton ha sabut desenvolupar una estaciĂł que atreu lâatenciĂł dels esquiadors.
Fern o Immenstadt. El desenvolupament de la indĂșstria tĂšxtil i del servei postal va permetre que les carreteres es fessin el 1824. Tanmateix, amb lâascens del trĂ nsit automobilĂstic al segle xx, aixĂČ va ser insuficient, i es va decidir construir el tĂșnel dâArlberg Road entre Langen i St. Anton. El 5 de juliol de 1974 va començar la feina i el pas es va obrir al trĂ nsit lâ1 de desembre de 1978 amb un tĂșnel de peatge, perĂČ lâantiga carretera per damunt del pas Ă©s encara operativa i gratuĂŻta. LA REGIĂ DâESQUĂ MĂS GRAN DâĂUSTRIA
GrĂ cies a quatre remuntadors nous (Flexenbahn, Trittkopfbahn I i II i Albonabahn II), a partir del desembre del 2016 i del desembre del 2017 es forma la regiĂł dâesquĂ mĂ©s gran dâĂustria, un somni llargament desitjat, amb la uniĂł de cinc pobles: Lech, ZĂŒrs, Stuben, St. Cristoph i St. Anton am Arlberg, les estacions Esquiar a lâArlberg. Un paradĂs al Tirol austrĂac 19
RUN OF FAME
C
ircuit de 85 km de recorregut i un desnivell de 18.000 m a travĂ©s de les cinc estacions de lâArlberg, dedicat als famosos esquiadors del Club dâEsquĂ dâArlberg, i tambĂ© a actors reconeguts que hi han fet descensos: Yul Bryner, RenĂ©e Zellweger o Brooke Shields. Completar el Run of Fame demana entre 7 i 8 hores per a un esquiador de nivell mitjĂ . El circuit comença a lâestaciĂł de St. Anton cap a ZĂŒrs i Lech i dona la volta passant per Stuben, St. Christoph i Schröcken. Tot el circuit estĂ senyalitzat i sâhi pot entrar des de qualsevol punt; perĂČ si lâheu de fer en un dia, cal fer una bona planificaciĂł i conĂšixer bĂ© els noms dels remuntadors.
20 Muntanya 924 / Març 2018
clĂ ssiques de la regiĂł. Amb un Ășnic forfet Ă©s possible accedir a totes les estacions, que actualment estan enllaçades amb els nous telefĂšrics que van començar a funcionar lâhivern passat i els nous que sĂłn actius des dâaquest mateix desembre. Ăs evident que la regiĂł fascina els esquiadors i tambĂ© muntanyencs (les possibilitats dâalta muntanya hivernal sĂłn tambĂ© molt bones) per les seves dimensions; perĂČ a part dâaixĂČ, tambĂ© ha estat una regiĂł important per a la histĂČria dâaquest esport, de la qual han sorgit campions olĂmpics i internacionals. RecĂłrrer aquest paisatge no Ă©s nomĂ©s fer descensos per una pista qualsevol dâuna estaciĂł qualsevol, Ă©s viure amb intensitat lâessĂšncia dels Alps i conĂšixer unes poblacions que han sabut conservar la seva autenticitat. A mĂ©s a mĂ©s de lâextensa xarxa de pistes senyalitzades i amb neu preparada, tambĂ© sâobre un univers fora pista molt interessant i de prestigi internacional que paga la pena explorar. Hannes Schneider i Victor Sohm a principis del segle xx van ser els pioners de lâesquĂ alpĂ a la regiĂł, els qui van fer conĂšixer lâArlberg i els
que lâhan convertit en un dels llocs mĂ©s coneguts del mĂłn per practicar aquest esport. Per aixĂČ seâls considera tambĂ© els fundadors de lâesquĂ modern. TĂšcniques noves sorgiren en aquest lloc, inventades per aquests homes, com ara el wedeln, que en catalĂ dirĂem fer godilla o fer la serp, Ă©s a dir: baixar esquiant amb viratges i semiviratges curts i encadenats. No Ă©s sorprenent, doncs, que a ZĂŒrs es construĂs el primer teleesquĂ dâĂustria, i a la muntanya de Galzig de St. Anton, el primer telefĂšric dissenyat per funcionar a lâhivern. Quan els instructors de lâArlberg van emigrar a AmĂšrica, a la dĂšcada de 1930, van popularitzar llavors lâesquĂ al continent americĂ . ÂżQuĂš mĂ©s es pot dir dâaquest espai gegantĂ, que gairebĂ© tĂ© neu garantida en cada temporada i que cobreix les viles dâon comencen les pistes? Actualment el complex disposa de 88 teleesquĂs i remuntadors (fins i tot amb telecadires amb seient calefactable), i 305 km de pistes preparades, amb descensos senyalitzats per gaudir, per a tots els nivells, des de pendents molts drets fins a descensos amb neu profunda. TambĂ© sâhi han habilitat 200 km de terreny lliure i 80 km per a lâesquĂ de fons. El descens mĂ©s llarg i impressionant Ă©s de 10,2 km, des
A la pĂ gina anterior: Una bona panorĂ mica de la vall de St. Anton des dâun vessant forapista. En aquesta pĂ gina, un guia uniformat de lâescola dâesquĂ de lâArlberg.
del cim del Valluga fins a St. Anton, passant per UlmerhĂŒtte, amb un desnivell de 1.350 m. I encara mĂ©s: el Run of Fame Ă©s un circuit que travessa la regiĂł i dona la volta a les cinc poblacions de lâArlbeg a travĂ©s dâun paisatge indescriptible i uns valors numĂšrics espectaculars: 85 km de recorregut i un desnivell acumulat de 18.000 m. Per acabar, un dels atractius de la regiĂł, sobretot desprĂ©s dâuna jornada a la neu, Ă©s la cuina: les cinc poblacions apleguen la concentraciĂł mĂ©s gran de restaurants distingits per la guia GaultMillau, i les seves bodegues tambĂ© gaudeixen dâuna bona reputaciĂł, aixĂČ sĂ: no apta per a totes les butxaques! LâHIVERN A ST. ANTON AM ARLBERG
Diuen que St. Anton Ă©s un poble cosmopolita, dâambient tirolĂšs, situat a 1.304 m dâaltitud, punt de trobada dâesquiadors dâarreu del mĂłn. Certament, comoditats i alta cuina conïŹueixen en aquest indret famĂłs a lâhivern pels esports de neu. Sankt Antom am Arlberg, o simplement St. Anton, com se sol anomenar aquesta petita poblaciĂł i gegantina estaciĂł dâesquĂ de lâoest dâĂustria, Ă©s just a la frontera de Voralberg, al peu del cĂšlebre pas dâArlberg i damunt el riu Rosanna. Al poble hi viuen sols 1.200 persones, perĂČ en plena temporada, els visitants augmenten la xifra en moltĂssims milers. La vila es distribueix de forma allargassada a lâentorn dâun carrer principal (Alte Arlbergstrasse, desprĂ©s Dorfstrasse), que Ă©s tambĂ© el carrer comercial, on hi ha lâesglĂ©sia parroquial, amb la tĂpica cĂșpula tirolesa. Una passejada pel poble al vespre, quan Ă©s negra nit, nomĂ©s lâescalf dels llums de les cases i lâenllumenat de Nadal et fa adonar que som en un poble dâaquells que avui dia hom sol anomenar dâencant. No hi ha un nucli antic o histĂČric, perĂČ els carrers nevats i les teulades blanques de les cases proporcionen aquest caliu encisador. Hem dâentendre que ens trobem en una Esquiar a lâArlberg. Un paradĂs al Tirol austrĂac 21
Les celebracions de Nadal sĂłn una bona manera de combatre el fred del rigorĂłs hivern.
gran estaciĂł dâesquĂ on, ĂČbviament, els comerços de productes esportius, els hotels, restaurants i bars sĂłn les cases mĂ©s notĂČries. Per aixĂČ la poblaciĂł ha gaudit des de sempre dâun prestigi, on lâskisociety internacional sâhi aplega. No sorprĂšn, doncs, que lâany 2001 St. Anton fos lâamfitriĂł del Campionat Mundial dâEsquĂ AlpĂ. Quan arriba lâhivern, homes, dones i nens es preparen per a la neu i per a tots els esports que sâhi puguin fer: alpĂ, nĂČrdic, fora pista, travesses dâesquĂ de muntanya⊠Pels volts de Nadal, a mĂ©s, lâambient festiu de la tarda i la nit, curull de les tradicions del poble, traspua una atmosfera que contrasta amb la jornada dâesquĂ dâaquesta gran estaciĂł. A lâentorn del Museum, un enorme arbre de Nadal amb llums i guarniments concentra al seu entorn un conjunt dâencants amb productes tradicionals. Una petita orquestra de mĂșsica interpreta nadales i cançons populars, sota 22 Muntanya 924 / Març 2018
el fred intens dels vespres i sota una nevada seca i constant, on no podia faltar el cĂšlebre corn alpĂ (alpenhorn): la llarga trompa de fusta amb el final acampanat cap amunt. Un instrument curiĂłs, conegut des de lâantiguitat, popularitzat tal vegada en les cançons tradicionals dels ramaders suĂŻssos. Un quiosc serveix gots de vi calent, beuratge reconfortant en aquest escenari. Una cabana de fusta dona refugi a aquells que us vingui de gust escoltar (en alemany) llegendes i contes de Nadal aplegats al voltant dâun orador entusiasta. EL MUSEU DE LâESQUĂ ALPĂ
El lloc mĂ©s important de St. Anton Ă©s el Museum, situat al cim dâun petit turĂł de Rudi Matt Weg al nord-oest del poble. Es tracta dâuna antiga mansiĂł, la casa Arlberg-Kandahar, considerada pels llogarencs com una joia de lâarquitectura, convertida avui en un agradable restaurant de cuina tirolesa excel·lent; perĂČ tambĂ© Ă©s la seu dâun interessant museu sobre la histĂČria de lâesquĂ a la regiĂł.
LA CURSA ARLBERG-KANDAHAR
Ă
s la prova mĂ©s important de lâesquĂ alpĂ, reconeguda per la FederaciĂł Internacional dâEsquĂ. Kandahar Ă©s un nom que fa referĂšncia a un general britĂ nic, Sir Roberts of Kandahar, que va ocupar Kandahar (Afganistan) i va esdevenir vicepresident de la Public School Alpine Sports Club. En homenatge a aquest general, Henry Lunn organitza el 1911 la Challenge Roberts of Kandahar a Montana, una de les primeres proves de descens dâesquĂ alpĂ. Lâany 1928, el seu fill, Arnold Lunn sâassocia amb Hannes Schneider, lâesquiador mĂ©s famĂłs de lâĂšpoca, per organitzar una nova competiciĂł alpina: lâArlberg-Kandahar, que combina descens i eslĂ lom, i que se celebra a St. Anton el 31 de març i lâ1 dâabril. La darrera ediciĂł (2016) es va fer a Chamonix.
El Museum de St. Anton amb Arlberg Ă©s en aquesta vella mansiĂł restaurada, on sâexposa la histĂČria del naixement de lâesquĂ alpĂ.
HISTĂRIA DE LâESQUĂ ALPĂ â 1901: CreaciĂł del Club AlpĂ â 1904: Primera cursa dâesquĂ â 1909: FundaciĂł de lâSki Club Arlberg â 1921: CreaciĂł de lâArlberg-Schule â 1928: Neix la famosa cursa Arlberg-Kandahar
Hannes Schneider
Esquiar a lâArlberg. Un paradĂs al Tirol austrĂac 23
24 Muntanya 924 / MaràžŁàž 2018
Esquiar a lâArlberg. Un paradĂs al Tirol austrĂac 25
Lâany 1912, lâindustrial alemany Bernhard Trier va adquirir aquesta casa i la va convertir en una vil·la de caça del mĂ©s pur estil tirolĂšs. PerĂČ van ser van ser lâeconomista Walter Schuler i lâalcalde Hermann Schuler els responsables que sâacabĂ©s convertint en museu, ubicat en el lloc reservat a les antigues i elegants habitacions de la vella casa senyorial. Les sales dâexposiciĂł del museu presenten un recorregut per la histĂČria de lâesquĂ local i documenten el desenvolupament de St. Anton i el seu camĂ cap a un complex dâesquĂ de gran renom. Diorames, mapes i fotografies antics, corredors i personalitats es presenten de forma interactiva, a mĂ©s de projeccions de vĂdeos i de fotografies tridimensionals. Tal com mostra lâexposiciĂł, la histĂČria de lâesquĂ va començar amb Hannes Schneider, nascut a St. Anton, creador de la primera escola dâesquĂ del paĂs, a mĂ©s de tĂšcniques innovadores en el descens de lâesquĂ alpĂ. Schneider i
26 Muntanya 924 / Març 2018
els seus seguidors van fer possible el desenvolupament dâaquest esport i afavoriren la fama dâaquesta regiĂł dels Alps austrĂacs fins a lâactualitat. El 1901 es va crear el Club AlpĂ dâArlberg, el mĂ©s antic del mĂłn, que ha destacat al llarg de tot el segle xx pels trofeus aconseguits pels seus socis en campionats mundials o en les olimpĂades (83 medalles). DesprĂ©s, grĂ cies a lâimpuls dâexperts com Pepi Jennewein, Rudi Matt a la dĂšcada de 1930, i de Karl Schranz, lâesquĂ alpĂ ha esdevingut a lâArlberg una icona mundial. Schneider tambĂ© va contribuir a la popularitat de lâArlberg en les pel·lĂcules del Dr. Arnold Franck, Wunder des Schneeschuths (El miracle de les raquetes de neu) i Fuchsjagd im Engadin (La caça de la guineu a Engadin).
Un vespre dâhivern al carrer principal de la vila de St. Anton.
botes es queda prenent aperitius, cervesa de blat i vi ïŹns a la nit. Ăs curiĂłs veure gent a les 10 de la nit tornant als seus apartaments encara amb la roba dâesquiar. El domini Ă©s gegant, per aixĂČ cal planiïŹcar bĂ© les jornades, per no quedar-se en una vall que no Ă©s on tâhostatges: encara que hi hagi llançadores, Ă©s car i incĂČmode. Els remuntadors sĂłn top quality, ïŹns i tot vam gaudir dâun telecadira amb seient calefactable. LâestaciĂł disposa dâuna aplicaciĂł smartphone que et fa un resum de la jornada dâesquĂ i et diu on ets en tot moment, cosa que ajuda molt amb mal temps o boira. Quant a pistes, em quedo a lâĂ rea de Lech-ZĂŒrs i les forapistes de tota mena. Dani de Quadras
LâOPINIĂ DELS ESQUIADORSâŠ
No havia sentit a parlar abans de St. Anton, jo soc mĂ©s de pells de foca que de remuntadors, perĂČ quan vaig veure la cara dâuns amics en explicar-los que hi anava, em vaig començar a fer una idea del magnetisme del lloc que era a punt de conĂšixer. La tradiciĂł per lâesquĂ es respira a cada racĂł dâaquestes valls alpines colgades de neu. El que mĂ©s em va cridar lâatenciĂł Ă©s veure com, a diferencia del Pirineus, les pistes comencen allĂ on acaben els carrers i com, de zona en zona dâaquesta immensa estaciĂł, pots anar coneixent amb els esquĂs al peus les diferents poblacions que aglutina. Roger Rovira Ăs una estaciĂł molt bona, un lloc fantĂ stic, amb molta neu. No us podeu perdre el telefĂšric al cim del Valluga, amb vistes impressionants, i amb un descens de 1.350 m de desnivell, impressionant, des del cim ïŹns a St. Anton. La combinaciĂł amb Lech, en els dies que hi vaig estar, no la vaig poder fer ni de llarg⊠Si la temporada Ă©s bona, la neu Ă©s bonĂssima i abundat. Jaume Altadill Fa mĂ©s de 25 anys que estic organitzant esquiades, com a agĂšncia especialitzada, i he tingut la sort de poder esquiar en mĂ©s de 50 estacions dâesquĂ per tot el mĂłn. Vaig tenir la sort dâesquiar a St. Anton fa dos anys i en temporada alta. Em va semblar un dels dominis mĂ©s al·lucinants que he vist, per la varietat, la qualitat i el seu ambient. SĂ, pel seu ambient a la tarda, quan la gent, sense treureâs les
ALBERT MARTĂNEZ (BASE ASTER
Podria escriure folis i folis de St. Anton⊠Sempre he discrepat dels mĂ©s puristes que asseguren que la meca de lâesquĂ estĂ a les Rocoses americanes. La meva meca sempre ha estat la mateixa: St. Anton. En aquest racĂł dels Alps austrĂacs hi trobareu de tot: el millor esquĂ, la millor neu, diversiĂł, cultura i sobretot histĂČria. Si voleu conĂšixer quina cara tenia lâaustrĂac que va descobrir que ïŹexionant les cames i obrint les cues dels esquĂs es provocava un efecte de cunya que facilita el control de la velocitat i la frenada, nomĂ©s heu de visitar el museu Hannes Schneider, amb restaurant inclĂČs. Val la pena, com tot. Antoni Real
INFORMACIĂ DâINTERĂS â Vol (anada i tornada) BCN-ZHC, amb Swiss: entre 80 i 120 âŹ; amb Vueling: entre 60 i 77 âŹ. â Arlberg Express ZHC-St. Anton: 80 ⏠(anada i tornada). Web: https://arlbergexpress.com/en/ â St Anton am Arlberg: www.stantonamarlberg.com â AplicaciĂł que facilita na navegaciĂł per a la Run of Fame: https://www.skiarlberg.at/en/regions/ ski-arlberg-app â Es poden fer reserves dâesquĂs en lĂnia o bĂ© a la mateixa estaciĂł. Un sol forfet Ă©s vĂ lid per a totes les estacions de la regiĂł.
Esquiar a lâArlberg. Un paradĂs al Tirol austrĂac 27