paeria la
www.paeria.cat
PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • Febrer de 2018 NÚM. 292
Recuperant la memòria històrica
Febrer Destacats
OCUPACIÓ Pacte Social per a la Ciutadania fins al 2019 ............................................. 3 EDUCACIÓ Trobada a Lleida de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores ............... 4 ECONOMIA Engegat el procés de pressupostos participatius .................................. 5 URBANISME La Generalitat avala l’accés a Torre Salses .................................................. 5 HORTA Segona edició dels Premis Horta .................................................................. 6
AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat
010 Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,34 euros Cost/minut: 0,26 euros
Telèfons d’interès de l’Ajuntament Alcaldia
• Alcaldia............................................................................................ 973 700 301
Recursos municipals, hisenda i transparència
• Regidoria d’Economia............................................................... 973 700 316 • OGAT: Oficina d’Atenció i Gestió Tributària...................... 973 700 420 • RRHH: Recursos Humans......................................................... 973 700 332
CONSELLS DE LLEIDA Consell Local de la Joventut de Lleida ........................................................ 7
Seguretat ciutadana, civisme i igualtat
PROJECCIÓ EXTERIOR Premi Internacional de Lleida per a la Fira de Titelles ............................ 9 URBANISME Construcció de dos camps de futbol a Ciutat Jardí ............................. 10 ECONOMIA Ajuts social per bonificar la meitat de la quota de l’IBI ....................... 11 CULTURA Animac se centra en la música i exhibeix 312 films ............................. 11 ALCALDIA Accions de promoció de la memòria històrica ............................... 12-13 CULTURA Prop d’1,1 milions de Foment per al futur Museu Morera ................ 14 Músiques Disperses del 8 a l’11 de març ................................................. 15 OPINIÓ dels Grups Municipals................................................................ 17-20 ACORDS del Ple Municipal ........................................... ................................. 20 OCI Agenda cultural ................................................................................................ 21
Gestió de publicitat: tel. 973 22 15 96
Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana
INFÀNCIA La Seu Vella, escenari del pròxim conte del Club Banyetes ................ 7
EDUCACIÓ Reclamació a la Generalitat dels ajuts per a les escoles bressol ........ 8
2
OMAC
OPINIÓ de la FAVLL ....................................................................................... .... 22
• Seguretat Ciutadana.................................................................. 973 700 365 • Protecció Civil............................................................................... 973 700 305 • Casal de la Dona.......................................................................... 973 700 461
Drets de les Persones
• Regidoria de Drets de les Persones..................................... 973 700 306 • Oficina d’Inclusió Social........................................................... 973 700 617 • Àrea Gent Gran............................................................................ 973 700 349 • Àrea d’atenció a persones amb discapacitat................... 973 700 359 • Promoció Salut............................................................................. 973 700 631 • Infància i Família.......................................................................... 973 700 624 • Serveis socials de Mariola........................................................ 973 700 656 • Serveis socials de Balàfia.......................................................... 973 700 655 • Serveis socials de Cappont..................................................... 973 700 645 • Serveis socials de Centre Històric......................................... 973 700 337 • Serveis socials de Democràcia............................................... 973 700 651
Creativitat, Cultura, Educació i Esports
• Cultura i Educació....................................................................... 973 700 394 • Esports............................................................................................. 973 700 614 • Auditori Municipal Enric Granados...................................... 973 700 639 • Aula Municipal de Teatre.......................................................... 973 268 318 • Conservatori Municipal de Música...................................... 973 700 676 • La Llotja........................................................................................... 973 239 698 • Teatre de l’Escorxador............................................................... 973 279 356 • Palma. Centre de Recursos per a joves............................... 973 700 666 • El Mercat. Bucs d’assaig musical........................................... 973 204 593
Participació ciutadana, Drets Civils i Cooperació
• Participació ciutadana.............................................................. 973 700 453 • Drets Civils i Cooperació........................................................... 973 700 457
Hàbitat urbà, rural i sostenibilitat
• Urbanisme .................................................................................... 973 700 309 • Sostenibilitat................................................................................. 973 700 455 • Horta................................................................................................ 973 700 455
Promoció de la ciutat, comerç, turisme, ocupació i emprenedoria
EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985
• 93 799 07 07 Edicions
La Paeria • Ajuntament de Lleida
• Turisme de Lleida........................................................................ 973 700 402 • Institut Municipal d’Ocupació............................................... 973 242 000 • OMIC: Oficina municipal d’informació al Consumido....... 973 700 616
Emergències................................................................................................112 Guàrdia Urbana..............................................................092/ 973 700 600
Febrer de 2018 •
Ocupació
Pacte social per millorar la qualitat de vida dels lleidatans • El benestar, l’ocupació, la igualtat, la cohesió social, els serveis a les persones i l’habitatge són els eixos principals de l’acord clamacions davant els incompliments que es puguin produir per part de les companyies subministradores i distribuïdores. En termes d’habitatge, s’està reforçant el treball de la Mesa municipal per al foment i la garantia del dret a l’habitatge i, en paral· lel, es dóna el compromís d’incrementar els pisos destinats a famílies en situació d’emergència social i de consolidar i ampliar els pactes amb els bancs. En l’àmbit de les accions per la igualtat de gènere es treballa per fer una extensa difusió del Protocol d’Atenció a les Dones en situació de violència masclista a Lleida i es vetllarà per la seva operativitat. El Pacte conté accions adreçades a la gent gran i, en aquest sentit, s’està treballant per reforçar una xarxa comunitària de persones als barris (veïnat, comerç, taules de la gent gran...). Els participants en l’acte de signatura del nou Pacte Social per a la Ciutadania. © H. Sirvent
tractada en la licitació d’obres i serveis, puEl Pacte Social per a la Ciutadania fins al gui viure dignament, d’acord amb el 2019, impulsat per la Paeria i els sindicost real de la vida a Lleida. cats CCOO i UGT, té 97 propostes per millorar la qualitat de vida La Paeria i els La Paeria continua aposdels lleidatanes i les lleidatatant per donar servei a les nes. El benestar, l’ocupació, sindicats CCOO i UGT persones en situació de pola igualtat, la cohesió social, estudien l’establiment bresa energètica. En aquest els serveis a les persones i d’un salari minim de sentit, es consoliden els serl’habitatge són alguns dels ciutat veis d’informació, el telèfon eixos principals que margratuït i l’oficina permanent, a quen aquest acord, com tammés de les eines d’assessorament bé l’obtenció d’un salari mínim. i acompanyament per fer gestions i reDe les 97 propostes, s’estan engegant les mesures necessàries per configurar un acord territorial per a l’ocupació a la ciutat. A més, tot comptant amb la complicitat del sector empresarial, es busca promoure una nova edició del Pla d’ocupació de Lleida, adreçat, en primer terme, a persones aturades amb més dificultats i dissenyat amb perspectiva de gènere. Pel que fa a la responsabilitat social, la Paeria es compromet a impulsar una comissió de treball, acordada amb els sindicats signants d’aquest pacte, per tal d’avançar en l’estudi per a l’establiment d’un salari mínim de ciutat perquè qualsevol empleat, ja sigui de l’administració municipal o de qualsevol empresa subsidiària o subcon-
Quant a la joventut, es focalitza l’acció en l’ocupació i es consoliden, transversalment (Joventut i IMO), els treballs de cara al Programa de Garantia Juvenil. És així com es treballa una estratègia d’ocupació de ciutat, que fomenti la feina estable i de qualitat, adreçada als joves. Hi ha també una aposta àmplia per la mobilitat. Així, es continuarà creant passos elevats per a vianants a les vies més llargues, pacificant aquestes zones, limitant la velocitat màxima a 30 km/h, separant físicament els carrils bici de l’espai reservat als transeünts, construint més camins escolars i pacificant el voltant de totes les escoles. •••
L’acord aposta també per aspectes com la mobilitat o l’habitatge. © Hermínia Sirvent
Ajuntament de Lleida • La Paeria
3
Educació • Febrer de 2018
Lleida acull la Trobada de la Xarxa de Ciutats Educadores • El principal repte és reforçar el paper dels municipis com a agents educatius i socials en els àmbits de gestió i de decisió política L’exdirector executiu de l’ONU-Habitat i exalcalde de Barcelona, Joan Clos, va impartir la conferència inaugural, amb el títol “La urbanització al segle XXI: repensar la ciutat”. La taula rodona que va tancar la trobada va comptar amb la participació de l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena; l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i el paer en cap, Àngel Ros. El programa va incloure visites al Centre Històric, el castell templer de Gardeny i la Seu Vella. Finalment, Lleida va donar el relleu com a coordinadora de Lleida la xarxa, tasca que ha fet els Taula rodona amb Josep Cuní i els alcaldes de Lleida, Granollers i Madrid. © H. S. dóna el relleu darrers dos anys, a Sevilla. de la coordinació Durant aquest període, els dels nens i les nenes. Es van Més de 250 experts vinculats al món munide l’entitat, tasca que reptes han estat reforçar el cipal i de l’educació de 86 ciutats van par- presentar 28 experiències ha desenvolupat els paper dels municipis com a ticipar a la XIII Trobada de la Xarxa Estatal diferents agrupades en set darrers dos anys, a agents educatius i socials als de Ciutats Educadores, que es va desen- xarxes temàtiques, treballaàmbits de gestió i de decisió volupar l’1 i 2 de febrer a La Llotja i la Seu des en els darrers dos anys, i Sevilla política, promoue accions i líniVella. El congrés va tenir com a eix central set volums monogràfics sobre es de treball conjuntes i establir rela “Repensar la ciutat” per mitjà de la mobili- material educatiu. A més, es va celecions amb altres institucions. ••• tat, la ciutat com a punt de trobada i la veu brar l’assemblea general de l’entitat.
4
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Febrer de 2018 •
Economia
En marxa el procés de pressupostos participatius • Fins al 29 de març es poden fer arribar a la Paeria les propostes sobre obres i inversions per executar enguany als barris seleccionats seran sotmesos a consulta per mitjà del vot lliure dels veïns i les veïnes dels diferents barris.
Les consultes sobre els treballs presentats es faran electrònicament entre l’1 i el 21 de juny
Presentació de la segona edició dels pressupostos participatius a la Paeria. © H. Sirvent
La Paeria ha posat en marxa per segon any consecutiu el procés participatiu pioner per consultar els ciutadans i les ciutadanes de més de 16 anys sobre obres i inversions per un valor global d’1 milió d’euros per executar enguany als barris de la ciutat, seguint l’acord dels pressupostos municipals i després de l’èixt de la primera edició.
Fins al 29 de març podran fer-se arribar a la Paeria, per escrit, propostes i/o projectes a títol individual o en representació d’una associació. Podran registrar-se de manera presencial a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana i als centre cívics municipals o electrònicament a la pàgina web www.paeria. cat/pressupostosparticipatius. Els projectes
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, convocarà les consultes que es portaran a terme electrònicament (entre l’1 i el 21 de juny) i presencialment (del 18 al 21 de juny) en diferents centres cívics de la ciutat.
El paer en cap va destacar que dels projectes presentats l’any passat “tots estan en marxa, en fases diferents” i que la votació va tenir un èxit de participació, clarament per damunt de la mitjana d’altres ciutats, que s’espera que es pugui millorar enguany. La portaveu del grup de Ciutadans, que va impulsar aquest projecte, Ángeles Ribes, va encoratjar els ciutadans a presentar més propostes de caire social. •••
Urbanisme
La Generalitat avala l’accés a Torre Salses • Vistiplau al reajustament del traçat de l’avinguda Víctor Torres, eix d’entrada a la futura zona comercial
?
ENVIA LA TEVA PREGUNTA A: lapaeriarespon@paeria.cat
Imatge de l’avinguda Víctor Torres. © H. S.
RESPOSTA
¿Cómo es posible que un Ayuntamiento como éste no sea capaz en más de tres años de pintar las rotondas, en especial las de la Plaça Europa y Baixada de Magraners? No hacen falta rotondas de tantos carriles si después no se marca ninguno. Es muy peligroso para los coches. Manel Fraidias
?
?
?
L’Ajuntament respon
cés a la futura zona comercial projectada a Torre Salses. El vial de Víctor Torres ha de permetre accedir des del centre de Lleida fins a la variant sud directament, i des de la variant sud i totes les poblacions veïnes que entren a Lleida des d’aquell sector, arribar de manera immediata i ordenada al centre urbà. •••
Cada any, amb la campanya de manteniment de la ciutat, repintem la senyalització horitzontal de diversos sectors de la ciutat, i pintem els elements dels vials d’aquella zona. L’any passat vam pintar el sector de la zona d’Instituts. Enguany pintarem altres sectors i repintarem tots els elements inclosos en aquests, com ara les rotondes que estiguin dintre d’aquests sectors. •••
?
La comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya i la comissió territorial d’Urbanisme de la Generalitat a Lleida han donat el vistiplau a la modificació del Pla general d’ordenació urbana de Lleida aprovada per la Paeria per reajustar el traçat de l’avinguda Víctor Torres, entre el carrer dels Alamús i el pont sobre el ferrocarril, eix d’ac-
?
L'extensió màxima de la pregunta ha de ser de 150 caràcters (Si el text excedeix dels caràcters fixats, se’n publicarà una versió reduïda)
Ajuntament de Lleida • La Paeria
5
?
Horta • Febrer de 2018
Premi Horta per a Aromes de Can Rosselló i la Junta de Regants • Els guardons reconeixen les persones i les entitats que més han treballat per promoure aquest territori fonamental que ha tingut en la conformació de l’Horta i els seus esforços per afrontar els reptes de futur. Transport amb més abast territorial El nou sistema de transport públic per l’Horta substituirà l’actual Projecte autobús a demanda. Es farà per mitjà de taxis gestionats d’un nou per la concessionària Autosistema de transport busos de Lleida, sense que públic, per mitjà de això suposi un increment taxis, que substituirà tarifari. A més, permetrà l’actual autobús a multiplicar per tres l’abast demanda territorial i de població. Hi Lliurament dels guardons a la nova sala de La Llotja de Mercolleida. © H. Sirvent haurà 32 parades en diferents punts de l’Horta i tres en indrets neuL’empresa Aromes de Can Rosselló, en la moure aquest territori. El jurat ha valorat la ràlgics del centre urbà de Lleida. ••• categoria d’innovació en l’activitat agrària, innovació d’Aromes de Can Rosselló en el i la Junta General de Regants, en la de tra- cultiu ecològic de lavanda i haver trobat la jectòria de promoció i desenvolupament, manera de fer produccions d’alt valor ecoMés informació: han estat guardonades en la segona edició nòmic i paisatgístic. De la Junta de SequiatRegidoria de l’Hàbitat Urbà i Rural i de la Sostenibilitat dels Premis Horta, que organitza l’Ajunta- ge de Lleida, que ha estat l’encarregada de Tel. 973 70 04 55 - http://urbanisme.paeria.cat/sostenibilitat/ ment de Lleida per reconèixer les persones gestionar l’aigua procedent del Canal de horta/benvinguts-a-lhorta i les entitats que més han treballat per pro- Pinyana des del 1758, s’ha estimat el paper
6
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Febrer de 2018 •
Infància
ASSOCIACIONS
Fundació Esclerosi Mútiple, més de 25 anys oferint neurorehabilitació integral La Fundació Esclerosi Múltiple va néixer fa més de 25 anys i està implantada a Lleida des de l’any 2000. La Fundació destina recursos a la sensibilització i a la recerca i ofereix serveis de neurorehabilitació amb la missió de millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi múltiple i les persones amb altres malalties neurològiques. A la ciutat de Lleida està ubicada a la segona planta de l’edifici del CAP Onze de Setembre amb el nom de Centre Neurorehabilitador Integral M. Martí i Pol. És el centre de referència a Lleida per a la rehabilitació de les malalties neurològiques, atenent a persones de 18 a 65 anys que venen sense cap cost per a ells, ja que estan concertats amb el Departament de Salut. Atenen unes 300 persones l’any amb diferents patologies (EM, ELA, Ictus, Traumatismes, Parkinson, etc).
La Seu Vella serà l’escenari de la nova aventura dels personatges del Club Banyetes. © Paeria
La Seu Vella, escenari d’un conte del Banyetes • Convocats un premi de Conte Infantil i un altre de Joves Il·lustradors La nova aventura dels personatges del Club Banyetes tindrà com a escenari el Turó de la Seu Vella de Lleida. Aquesta és la base de la primera edició del Premi de Conte Infantil, la narració del qual s’ha d’adreçar a infants de 6 a 9 anys. El termini de presentació de les obres és fins al 31 de març de 2018. Consulteu la informació i les bases a www. clubbanyetes.cat i a www.educacio.paeria. cat. Pel que fa al Premi Joves Il·lustradors,
s’adreça a joves de 18 a 30 anys. Els participants hauran d’il·lustrar el relat guanyador, segons les bases que es publicaran als webs esmentats el dia 24 d’abril. •••
Més informació: Club Banyetes http://clubbanyetes.cat/
Consells de Lleida Consell Local de la Joventut • Fomenta l’associacionisme juvenil i fa d’interlocutor dels joves i les joves davant les administracions públiques i privades
El centre està dotat de tots els recursos humans (equip de 14 persones especialitzat en neurologia) i tècnics necessaris per poder oferir una assistència de gran qualitat. MULLA’T PER L’ ESCLEROSI MÚLTIPLE, SENSIBILITZAR LA SOCIETAT Dins de l’àrea de sensibilització i captació de fons, destaca la campanya “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”, en què més de 100 piscines de Lleida i província s’hi adhereixen, apropant la societat i sensibilitzant-la vers aquesta malaltia. L’Ajuntament de Lleida col·labora activament oferint les piscines municipals i donant la recaptació de la venda d’entrades d’aquell dia. Més informació: Fundació Esclerosi Múltiple Pg. Onze de Setembre 10, 2a - 25005 Lleida Tel. 973 70 12 27 / 664 21 33 64 www.fem.es
El Consell Local de la Joventut de Lleida (CLJL) és una associació de coordinació interassociativa juvenil, sense affany de lucre, creada el 2010. Els objectius fundacionals són coordinar i representar el moviment associatiu juvenil i els joves de Lleida, fomentar l’associacionisme juvenil, fer d’interlocutor del moviment associatiu juvenil i del jovent de Lleida davant les administracions públiques i privades en tot allò que l’afecti, elaborar i promoure el debat i els estudis sobre la realitat del jovent de Lleida, coordinar-se amb els consells de la joventut d’altres municipis i amb el CNJC per desenvolupar projectes en els seus àmbits d’interès. Hi forma part qualsevol jove (menor de 30 anys) a títol individual, associacions juvenils o agrupacions de joves no formalitzades, entitats que tinguin per públic objectiu el jovent, seccions juvenils d’entitats i organitzacions i entitats de qualsevol tipus que vulguin donar suport. De les entitats membres de ple dret, n’hi ha dels àmbits educatius, lúdics i culturals, estudiantils, socials, polítics i culturals.
Ajuntament de Lleida • La Paeria
7
Educació • Febrer de 2018
Reclamació de les subvencions per a les escoles bressol • La Paeria estima que, d’acord amb una resolució del TSJC, la Generalitat li ha de pagar al voltant d’1,3 milions d’euros El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó al recurs que els 26 ajuntaments catalans –governats majoritàriament pel PSC, però també per ICV-EUA i formacions independents– van presentar en contra del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, perquè va desestimar els requeriments dels consistoris per cobrar les subvencions de les escoles bressol municipals que el govern de la Generalitat havia fixat. El TSJC detalla que la quantitat que correspondrà a cadascun La sentència L’escola del Parc de Gardeny, un dels 18 centres escolars municipals. © Paeria dels ajuntaments catalans reconeix al demandants es fixarà en l’execució de la sentència i, de titularitat municipal El ple de l’Ajuntament de Lleida del mes de consistori el dret a en cada cas, es compensagener va aprovar per unanimitat demanar (EBM) per als cursos escopercebre 1.300 euros rà l’ajut de 875 euros que l’execució de la sentència del Tribunal Su- lars 2012-2013, 2013-2014 per alumne de tres les diputacions provincials perior de Justícia de Catalunya (TSJC) que i 2014-2015. cursos escolars han ofert per infant i any des reconeix als consistoris recurrents –un total del curs 2012-2013, quantitat El consistori lleidatà estima de 26, la Paeria inclosa– el dret a percebre que la Paeria ha rebut de la Diputació de la Generalitat de Catalunya uns 1.300 que, d’acord amb la resolució del de Lleida. ••• euros per alumne de les escoles bressol TSJC, rebrà al voltant d’1.320.000 euros.
8
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Febrer de 2018 •
Projecció Exterior
Premi Internacional de Lleida a la Fira de Teatre de Titelles • El jurat valora la llarga trajectòria de l’esdeveniment i la incidència i la projecció internacional per a la ciutat La Fira de Teatre de Titelles de Lleida va re- d’atraure públic de tot tipus i la seva internacionalització, portant el nom de bre el IX Premi Internacional Ciutat Lleida arreu”. El codirector de de Lleida en un acte celebrat a la Fira de Titelles de Lleida, la Paeria. La presidenta del juEl certamen Oriol Ferré, juntament amb rat, la periodista Rosa Maria cultural rep Elisabet Vallvé, va recordar Calaf, va destacar que “es va l’actuació de la seva impulsora, la Julieta valorar molt especialment companyies de teatre Agustí, que va morir l’any que es tracta d’un profamiliar d’arreu del jecte consolidat, amb una món trajectòria llarga i amb una incidència i projecció internacional per a la ciutat de Lleida, per tal com rep l’actuació de companyies de titelles i de teatre familiar d’arreu del món”.
2012 i que, juntament amb Joan-Andreu Vallvé, van promoure l’any 1986 aquest projecte, ara totalment consolidat. En la darrera edició (maig del 2017) hi van participar 28 companyies (10 internacionals), i dels 150 programadors acreditats, 30 eren també d’altres països. •••
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va felicitar el Centre de Titelles de Lleida pel guardó i va posar en relleu “la capacitat del festival Més informació: Àrea de Projecció Exterior Tel. 973 70 06 75 http://www.paeria.cat/ preminternacional/ca/ index.asp
Els codirectors de la Fira Elisabet Vallvé i Oriol Ferré van rebre el Bronze d’Ascoli. © H. Sirvent
Ajuntament de Lleida • La Paeria
9
Urbanisme • Febrer de 2018
Nous camps de futbol de gespa artificial a Ciutat Jardí • Construcció d’un edifici nou per encabir-hi vestidors, despatxos i magatzems i l’espai per a la seu de l’associació de veïns El pla de les noves instal·lacions esportives de Ciutat Jardí avança amb l’aprovació del projecte bàsic i d’execució de la construcció de dos camps de futbol de gespa artificial, un amb mides oficials de futbol 7 i un altre per a futbol 11, que serà divisible transversalment en dos terrenys de futbol 7. L’obra incorpora els serveis necessaris per a la
El pas següent serà la construcció d’un edifici nou de planta baixa, d’uns
Les instal·lacions esportives actuals serveixen d’espai de lleure per als veïns. © S. Comunicació
10
La Paeria • Ajuntament de Lleida
647 metres quadrats, annex als camps, on s’ubicaran diversos vestidors, despatxos, magatzems, etc., per a la correcta pràctica de l’esport. L’ediEls terrenys ficació acollirà l’espai per a la nova seu de l’asso-ciació acolliran partits de veïns, amb un desoficials de 7 jugadors patx i una sala polivalent. contra 7 i d’11 versus D’aquesta manera, compa11 futbolistes tibilitzarà l’ús esportiu amb el cívic i el social.
pràctica d’aquest esport, com ara l’enllumenat, les xarxes de reg i sanejament, les tanques i la pavimentació del perímetre.
La Paeria invertirà més d’un milió d’euros en el conjunt del projecte, que es desenvoluparà en un solar de 17.591 m², al costat del Parc de Bombers i de l’Arborètum, el Jardí Botànic Pius Font i Quer. L’edifici nou tindrà façana cap a la vorera verda del tram nou de l’avinguda Victòria Kent, que es perllongarà fins al carrer Roure, al límit amb el recinte de l’Arborètum. Aquesta obra, que ja està en marxa, urbanitza aquest punt nou del carrer Victòria Kent, amb un pressupost de 220.000 euros. •••
Febrer de 2018 •
Economia
Ajuts socials per bonificar el 50% de la quota de l’IBI • Poden acollir-se pensionistes, aturats, famílies monoparentals, persones amb discapacitat o víctimes de violència de gènere El 2017 es van donar 291 ajuts socials per pagar l’IBI per import de 36.249,94 euros. D’altra banda, els ciutadans disposen de diferents facilitats d’abonament dels tributs. Poden acollir-se a un pla personalitzat de pagament sense Els interessos ni garanties, que ciutadans els permet fer els pagatambé tenen ments en fins a 10 terminis l’oportunitat mensuals. La informació d’acollir-se a un pla es pot trobar al web www. personalitzat de paeria.cat/PPP. També es pagament dels poden domiciliar els rebuts impostos en l’entitat bancària, fet que La iniciativa és fruit d’una proposta del Grup Popular. © Paeria permet que l’Impost sobre béns immobles de naturalesa urbana es paLa Paeria ha posat en marxa per segon pensionistes, els aturats inscrits com a degui en quatre terminis sense interessos. any consecutiu els mecanismes per aco- mandants de treball en el Servei d’Ocupallir-se als ajuts socials per bonificar el 50% ció de Catalunya, les famílies monoparenPer a qualsevol dubte sobre la gestió de la quota anual de l’Impost de Béns Im- tals, les persones amb reconeixement de dels tributs municipals, es pot contactar al mobles (IBI) a col·lectius vulnerables. La discapacitat, les víctimes de violència de 973 70 04 20, el 010, per correu electrònic iniciativa es va introduir als pressupostos gènere, els titulars d’habitatges amb valor ofgestio@paeria.cat o a l’Oficina de Gestió municipals, a proposta del Grup Popu- cadastral inferior a 29.000 euros i amb uns i Atenció Tributària (av. Blondel 16). ••• lar. Tenen dret a acollir-se a les ajudes els ingressos inferiors als 798 euros mensuals.
Cultura
La 22a edició d’Animac aplega 30.000 assistents • El convidat especial ha estat el reconegut i guardonat compositor i dissenyador de so canadenc Normand Roger La 22a edició d’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, que s’ha celebrat del 22 al 25 de febrer a La Llotja i el CaixaForum, ha dedicat una atenció especial a la música. L’esdeveniment ha comptat amb l’assistència de 30.000 persones, un 10% més que l’any passat, i també
de so canadenc Normand Roger, que ha rebut el Premi d’Honor, mentre que Zacarías Martínez de la Riva, auEl tor de la música de la saga festival, que “Tadeo Jones”, ha obtingut s’ha centrat en el Premi Trajectòria. El festila música, exhibeix val va exhibir 312 films, in312 films, inclosos closos vuit llargmetratges vuit llargmetratges aclamats per la crítica i 209 aclamats per la curtmetratges d’animació.
han augmentat les sessions i els experts acreditats. El convidat especial del certamen, que organitza la Paeria, ha estat el guardonat compositor i dissenyador
crítica
La sala principal de La Llotja es va omplir per l’estrena de l’Animac. © Paeria
Aposta pel cinema Lleida fa anys que aposta per la indústria cinematogràfica. És la seu del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya (CECAAC) i diferents centres educatius fan cicles formatius professionals vinculats a les diferents tècniques audiovisuals. A més de l’Animac, la Paeria organitza el Festival de l’Audiovisual Català-Som Cinema, la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, el Cinemón i el Cinemón Xic. •••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
11
Alcaldia • Febrer de 2018
Memorial de la ciutat a les víctimes lleidatanes de l’Holocaust • Lleida estrena davant de la passarel·la del Liceu Escolar l’escultura Fita, en memòria dels assassinats pel règim nazi sentar el règim nazi, com també el treball de la lluita per les llibertats”. L’acte va comptar també amb la interpretació musical de les peces “Wiegala”, d’Ilse Weber; “Morir a Ravensbrück”, de Montserrat Roig i Marina Rosell, i el “Cant dels Deportats (Chant des Marais)”. A més, es va dur a terme una encesa d’espelmes, a càrrec dels col·lectius de Víctimes de l’Holocaust. Peça d’1,8 metres L’obra Fita s’ha instal·lat a Cappont a l’altura del número 55 del carrer Jaume II, davant la passarel·la del L’escultura Liceu Escolar. Es tracta d’una peça d’acer corten (per Escultura Fita en record de les víctimes lleidatanes de l’Holocaust. © H. Sirvent en record de augmentar la resistència l’Holocaust se suma a la corrosió atmosfèrica), Durant la inauguració Lleida ha estrenat l’escultura Fita, un monuals altres monuments d’1,8 metres d’alçada, que ment obra de l’artista de Puigverd d’Agra- del monument, el paer en de la ciutat dedicats per un costat descobreix el munt Àngel Eroles, que la ciutat dedica al cap, Àngel Ros, va dir que a la memòria que ha estat la vida per mitjà record de les 315 víctimes lleidatanes de l’escultura “simbolitza el rehistòrica de qualitats i vivències que es l’Holocaust (un total de 45 veïns i veïnes de cord a les víctimes de l’Holotroben dintre seu. En contrapunt, la ciutat de Lleida), dins del projecte Stols- caust, dels camps de concentració en una altra cara de l’escultura apareix la peinstein i en el marc de la commemoració i d’uns crims contra la humanitat que del Dia Internacional en Memòria de les requereixen que homenatgem les víctimes no vida, opaca i monolítica. Finalment, a la Víctimes de l’Holocaust i de prevenció de i les seves famílies i que trametem a les no- part oposada a aquesta darrera es retroba ves generacions la barbàrie que va repre- la memòria i la voluntat de perdurar. crims contra la Humanitat.
Mur al cementiri amb el nom i la població de procedència dels 500 morts per la repressió franquista. © H. Sirvent
12
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Febrer de 2018 •
Alcaldia
La iniciativa, impulsada conjuntament per l’Ajuntament, el Centre Excursionista de Lleida i l’associació Amical Mauthausen, forma part de les accions de promoció de la memòria històrica que du a terme la Paeria. Cal recordar que l’escultura en record de l’Holocaust se suma als altres monuments de la ciutat dedicats a la memòria històrica. Liceu Escolar En aquest sentit, la Paeria ret homenatge a les víctimes del bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937, en plena Guerra Civil, per part de nou avions de l’aviació legionària italiana, que va arrasar el Liceu Escolar i va causar la mort de més de duescentes persones, totes elles població civil, incloent-hi 48 nens i nenes d’aquesta escola i alguns professors. L’any 2017 es van complir 80 anys d’aquesta matança. El 2006 l’Ajuntament de Lleida va instal· lar una escultura a l’indret on s’ubicava el Liceu Escolar i el Servei d’Educació hi va dur a terme diversos actes per commemorar el centenari de la creació d’aquesta escola. La peça, titulada Memòria, Dignitat i Vida, obra d’Agustí Ortega, representa una figura humana que ha caigut a terra, i és feta d’una única planxa de metall, el mateix material que els embolcalls de les bombes. El 27 de novembre de 2009, el ple de l’Ajuntament va aprovar instituir la data del 2 de novembre com a Dia del Liceu Escolar, en record del bombardeig de la institució educativa. Des d’aleshores cada any es ret l’homenatge en el seu record amb la participació d’alguns dels supervivents. A més, el 2010 la Paeria i el Memorial Democràtic
L’Ajuntament va enderrocar el novembre del 2008 el monòlit de la plaça Cervantes. © S. C.
Gràcies a la tasca de l’Ajuntament de Lleida i el Memorial Democràtic de Catalunya, a la cavitat on es troben enterrades bona part de les víctimes de la violència revolucionària que tingué lloc entre el L’acte per reivindicar la impor1936 i el 1938 es poden llegir tància de la memòria històriEl els noms de les 500 persones ca consisteix en una ofrena cementiri acull que hi van ser inhumades. floral, que es du a terme un monument que Un mur amb 500 noms gradavant de l’escultura que recorda els afusellats vats i els seus municipis de recorda el Liceu Escolar en d’ambdós bàndols procedència recorda tamel seu antic emplaçament a durant la Guerra bé els morts de la repressió l’avinguda de Blondel. franquista, inhumats en una Civil segona fossa. Cementiri municipal D’altra banda, al cementiri municiTambé es va dignificar amb un monòlit pal de Lleida un miler de noms de víctimes la cavitat que acull una part important de de tots els bàndols, un monòlit i un monules víctimes del bombardeig feixista del 2 ment honoren totes les persones que van de novembre de 1937 sobre Lleida. perdre la vida durant la Guerra Civil i la dictadura i van ser inhumades a les fosses A més, hi ha un monument de grans dicomunes. mensions, rematat per un obelisc, que és la porta d’entrada al Departament de Sant Josep, que inclou la inscripció “Lleida als afusellats 1936-1945”. Recorda les víctimes executades d’ambdós bàndols.
de Catalunya van senyalitzar el Liceu Escolar amb un faristol que explica la història de la institució i el seu final.
Aprofitant la part de darrere del monument als caiguts del 1941, se’n va fer un altre el 1983, que mantenia el mur i les dues portes de pas. Al centre, entre les dues portes, hi ha una vitrina amb la terra de l’antiga paret del cementiri on van ser afusellades algunes de les víctimes. •••
Escultura que recorda les víctimes del Liceu Escolar. © H. Sirvent
Més informació: Participació Ciutadana, Drets Civils i Cooperació Tel. 973 70 04 53 / 57 http://participaciodretscivilscooperacio.paeria.cat
Ajuntament de Lleida • La Paeria
13
Cultura • Febrer de 2018
Foment aporta prop d’1,1 milions al nou Museu Morera • La dotació per rehabilitar l’antiga Audiència Provincial prové dels fons que es generen per a l’1,5% Cultural El Museu d’Art Jaume Morera, en el seu centenari, ha aconseguit sumar esforços de totes les administracions sense exclusió. Així, per a la rehabilitació Ja està de l’antiga Audiència la Unió en marxa el Europea aportarà dos miliconcurs per licitar ons dels fons FEDER; l’Estat, aquest projecte 1,1 milions d’euros; la Geemblemàtic, al qual neralitat de Catalunya, un milió en tres anualitats; la s’han presentat set Diputació de Lleida, 510.000 firmes euros en tres anualitats, i la Paeria, 2,3 milions d’euros.
L’antiga Audiència és situada a la rambla de Ferran. © J.V. Pou
El Ministeri de Foment ha concedit 1.088.907,32 euros per dur a terme els treballs del nou Museu d’Art de Lleida, l’actual Museu Jaume Morera, que s’ubicarà a l’edifici de l’antiga Audiència Provincial.
14
La Paeria • Ajuntament de Lleida
La dotació prové dels fons que es generen per a l’1,5% Cultural com a conseqüència de l’execució d’obra pública i representa el 22,28% del pressupost total de l’actuació, que és de 4,8 milions d’euros.
El paer en cap, Àngel Ros, va remarcar que el Museu d’Art de Lleida “és un projecte emblemàtic d’aquest mandat a l’Ajuntament” i va afegir que “es una mostra que la col·laboració institucional és bàsica per al desenvolupament de projectes de ciutat i de territori, específicament, de l’àmbit cultural”. Cal recordar que ja està en marxa el concurs per licitar aquest projecte emblemàtic, al qual s’han presentat set firmes. •••
Febrer de 2018 •
Cultura
El guitarrista Estas Tonne actua al Músiques Disperses • També es podrà gaudir dels concerts de Mark Fry, Zé Vito, Alisha Sufit, Maria Arnal i Marcel Bagés, Ferran Palau i Baiuca La dotzena edició del festival de neo-folk –component d’Anímic– i la folktrònica del gallec Baiuca. Es consoliden els “conMUD (Músiques Disperses) tindrà certs íntims”, de petit format, en lloc a Lleida del 8 a l’11 de març, horari matinal de dissabte i amb la incorporació de l’esConsolidació dels gratuïts a Grans Records. cenari de la Seu Vella, que “concerts íntims” s’afegeix al Cafè del Teatre El sextet lleidatà Arlo va de l’Escoxador i a la botigade petit format del actuar el 3 de febrer a la cerveseria Grans Records. dissabte al matí, que
festa de presentació del festival al Cafè del Teatre. Per a més informació i per a la compra d’entrades de dia i abonaments per als quatre dies es pot consultar el web oficial www.musiquesdisperses.com. El MUD és un esdeveniment organitzat per Guerseen i l’Ajuntament de Lleida. •••
són gratuïts
Hi actuaran artistes internacionals com el guitarrista ucraïnès Estas Tonne (l’11 de març, a les 20 h, a la Seu Vella), el britànic Mark Fry & Friends, el brasiler Zé Vito i la britànica Alisha Sufit –fundadora del grup Magic Carpet–, que compartiran escenari amb artistes nacionals com el duet Maria Arnal i Marcel Bagés, el cantautor Ferran Palau
Més informació: Regidoria de Cultura Tel. 973 72 55 59 http://musiques disperses.com/
El guitarrista Estas Tonne actuarà l’11 de març a la Seu Vella. © Músiques Disperses
Ajuntament de Lleida • La Paeria
15
Febrer de 2018 •
Opinió
Pacte Social per a la Ciutadania de Lleida Com cada mandat, el Pacte Social per a la Ciutadania que signa l’Ajuntament de Lleida amb els dos sindicats majoritaris, Comissions Obreres (CCOO) i la Unió General de Treballadors (UGT), esdevé una font d’oportunitats, un salari social per al conjunt de la ciutadania de Lleida. Amb l’horitzó 2020, el pacte actual pivota en diferents eixos com ara el benestar de les persones, la igualtat, l’ocupació, l’habitatge, la mobilitat o el catàleg de serveis de ciutat. Així les coses, en 18 capítols es despleguen 97 propostes que estan pensades, escrites i rubricades perquè millorin la qualitat de vida dels lleidatans i de les lleidatanes. Un pacte fonamentat en la disposició absoluta al diàleg tant per part dels dos sindicats com de les diferents regidories i àrees que integren la Paeria. El pacte és, per tant, un exercici d’entesa per oferir més benestar, més oportunitats i més serveis a una ciutadania que, any rere any, adapta les seves necessitats i el seu nivell d’exigència a la realitat que l’envolta.
Entre els molts temes que concentren les 97 mesures, en destaquen nous apartats en què es dóna total protagonisme a la responsabilitat social de ciutat, la pobresa energètica, les polítiques d’habitatge o, també, en molts altres nivells del pacte, a la igualtat de gènere i la igualtat entre les persones diverses. En aquest sentit, hi ha una forta aposta per la cohesió ciutadana contra la LGTBIfòbia. També d’immigració i refugi, renda garantida de ciutadania o en matèria de conciliació i reforma horària.
97 propostes que estan pensades, escrites i rubricades perquè millorin la qualitat de vida dels lleidatans i de les lleidatanes El Pacte Social per a la Ciutadania d’aquest mandat no renuncia en cap cas als aspectes troncals per a la cohesió de qualsevol societat justa: atenció a la infància, als joves i a les persones grans.
Montse Mínguez
En definitiva, des de l’any 2005, el pacte és un punt de partida per sumar esforços, prestacions i serveis que repercuteixen directament en la millora de la ciutat i específicament en la qualitat de vida dels lleidatans i les lleidatanes. ••• Grup Municipal PSC Tel. 973 700 365 / 316 Web: xarxa.paeria.cat/psc E-mail: gruppsc@paeria.es
Gràcies per fer-nos cas La feina que fem els grups de l’oposició és, moltes vegades, difícil de fer visible. Qui té la majoria és qui té la capacitat de materialitzar els seus projectes, mentre que els altres podem fer les propostes que vulguem, però només arriben a bon terme si són vistes amb bons ulls pels regidors dels grups que formen el tripartit municipal (PSC, C’s i PP). Però encara hi ha una situació més curiosa: quan planteges una idea, l’equip de govern no en fa cas i, al cap dels mesos, l’acaben materialitzant i te la venen com a pròpia. Això ja ho hem vist recentment amb el projecte de reforma del parc de les Basses, que jo mateix vaig pactar al començament del mandat amb l’alcalde Ros amb uns termes pràcticament idèntics als que ara s’anuncien. No ho criticarem pas, perquè al capdavall el que ens interessa a tots és recuperar d’una vegada un parc que, tot sigui dit, ha arribat a l’actual estat d’abandó per la política dels socialistes, que han permès la seva absoluta degradació. Que es pengin les medalles
No costaria res reconèixer les aportacions que fem els altres i intentar treballar conjuntament determinats projectes Toni Postius que vulguin, encara que sigui per apropiació de projectes aliens. Amb la ubicació de les firetes passa tres quarts del mateix. Si algú de vostès guarda l’exemplar d’aquesta revista del març del 2017 veurà que en aquest mateix espai proposàvem que les atraccions es traslladessin als terrenys de l’antiga hípica. Aleshores ningú no ho va voler tenir en compte; ara, ens anuncien que per les Festes de Maig ja aniran cap allà. Sincerament, ho celebrem, perquè permetrà que les atraccions tornin a un emplaçament proper a les revetlles i l’Aplec, cosa que permet que tot plegat es retroalimenti. A més, solucionarem problemes de mobilitat en una zona ja
prou complicada com ho és la rotonda de la LL-11 amb l’Estudi General. Ara bé, no costaria res reconèixer les aportacions dels altres i intentar que més sovint els projectes fossin el resultat de treballar conjuntament. ••• Grup Municipal CiU Tel. 973 700 320 Web: xarxa.paeria.cat/ciu E-mail: grupciu@paeria.cat
Ajuntament de Lleida • La Paeria
17
Opinió • Febrer de 2018
La Seu Vella. Historia, arte, memoria La acción municipal para conseguir que el Turó de la Seu Vella sea dignificado y divulgado es esencial para Lleida, Cataluña y el resto de España
Daniel Rubio
Las ciudades son testigos mudos de hechos históricos que han dejado huellas en su configuración, edificios, espacios y tradiciones. En este artículo reivindicamos un lugar de especial interés que debe, y así se está haciendo, divulgarse. Nos referimos quizás al mejor conjunto monumental de Cataluña, Grup Municipal Ciutadans Tel. 973 700 928 Web: xarxa.paeria.cat/cs E-mail: ciutadans@paeria.es
el Turó de la Seu Vella. Todos conocemos su candidatura a Patrimonio de Humanidad, que esperamos llegue a buen puerto. Pondremos ahora la atención en algunos hechos que marcan este conjunto como un foco de acontecimientos que nos ayudan a entender ese pasado. En el siglo VIII llegan los musulmanes e instauran la Zuda, una fortaleza en uso hasta que es ocupada por los cristianos en 1149. A partir de ahora se construirá, como monumento más emblemático, la catedral, llamada también Seu Vella. La Seu Vella y su entorno continuaron siendo un refugio para los habitantes de Lleida en épocas de conflicto. Recordamos la importancia que tuvo en la Guerra dels Segadors, donde muchos residentes se dirigieron a este edificio cuando las tropas de
Felipe IV conquistaron Lleida en 1644. Más trascendencia tuvo en la Guerra de Sucesión al ser la capital de Ponent atacada y ocupada por las tropas comandadas por el Duque de Orleans que luchaban en el bando de Felipe V en 1707. Fue aquí donde una avalancha de gente subió para protegerse del asalto del ejército y donde se produjeran muchas muertes. Este sería un lugar de memoria de esta guerra y no el tradicional convento del Roser. Las investigaciones del historiador Óscar Uceda publicadas en La ciutat masacrada demuestran que el Roser no fue un lugar de resistencia y donde no murieron las más de mil personas que la historiografía había relatado hasta el momento. El último uso militar del Turó se produjo con la llegada del ejército franquista el 3 de abril de 1938, que convirtió el lugar en un cuartel general de las tropas. El entorno monumental y su historia convierten el Turó de la Seu Vella en digno aspirante al Patrimonio de la Humanidad y un lugar de memoria para el recuerdo. La acción municipal para conseguir que sea dignificado y divulgado es esencial para Lleida, Cataluña y el resto de España. •••
Ros, a judici pels carrers franquistes Memòria Històrica, davant la negativa a eliminar els noms dels carrers de personatges que van contribuir a la rebel·lió del 18 de juliol de 1936 i l’esclat de la Guerra Civil i/o es van significar políticament durant la dictadura franquista.
Carles Vega
Aquest mes arriba a judici la demanda de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, formada per tretze associacions i partits entre els quals ERC, conjuntament amb la Comissió de la Dignitat, contra l’alcalde de Lleida per incompliment de la Llei de Grup Municipal ERC Tel. 973 700 922 Web: www.erc-avancem.cat E-mail: erc-avancem@paeria.cat
18
La Paeria • Ajuntament de Lleida
De fet, ja fa dos anys que vam instar la Paeria a treure del nomenclàtor de carrers els noms franquistes, amb una moció. El bloc del 155, PSC-PSOE, Ciudadanos i PP, hi van votar en contra.
Fa 2 anys vam instar la Paeria a treure els carrers franquistes. El bloc del 155, PSC, Ciudadanos i PP, hi van votar en contra L’excusa d’Àngel Ros és que els veïns no ho demanen de forma majoritària. Però darrere aquesta negativa hi ha una visió condescendent de la repressió i una banalització de la dictadura. El manteniment d’aquests noms a la via pública és un es-
carni a la memòria de les víctimes de la revenja feixista i falangista i de les seues famílies. Per compensar aquest despropòsit, Ros fa actuacions de maquillatge, com ara donar suport a una proposta d’ERC-Avancem presentada l’estiu passat per restituir la dignitat dels funcionaris municipals que van ser víctimes del franquisme, de la qual encara no en tenim notícia. O com ara inaugurar un monument d’homenatge a les víctimes lleidatanes de l’Holocaust, instal·lat prop del carrer que porta el nom de l’alcalde Areny, el mateix que els va deportar a camps d’extermini nazis. Anar fent-ne de fredes i de calentes, per intentar acontentar tothom, com sempre. Només que, amb els totalitarismes, no s’hi juga. I Ros hi flirteja amb els noms dels carrers i amb els seus pactes polítics. I Lleida continua la ignomínia, la infàmia i la vergonya de no combatre la repressió, no només la del franquisme sinó també la que continuem patint. •••
Febrer de 2018 •
Opinió
Ja tenim el Reglament de l’aigua, ara cal municipalitzar-la! El proppassat 28 de juliol el ple de la Paeria aprovava per unanimitat, a proposta de la Crida, la redacció d’un reglament municipal del servei de subministrament d’aigua per mitjà d’una consulta pública amb la ciutadania i les organitzacions afectades. Sembla poca cosa, però no ho és. Després de tantes dècades d’oferir el servei de proveïment d’aigua –avui a mans de l’empresa Aqualia–, la Paeria no havia dotat la ciutat d’aquest reglament, d’obligada existència. Dit d’una altra manera: avui els usuaris d’un servei bàsic, com l’accés a l’aigua, no disposem de cap regulació amb la que emparar-nos en la nostra relació amb l’administració i l’actual gestor privat, FCC Aqualia S.A. Un reglament que ha de: 1.– Regular el servei de subministrament d’aigua potable dins del territori del municipi 2.– Determinar les relacions entre el prestador del servei i els abonats
3.– Fixar els drets i les obligacions bàsiques de cadascuna de les parts, com també tots aquells aspectes tècnics, mediambientals, sanitaris i contractuals propis del servei públic. Ara, cal donar l’impuls perquè es faci i es dugui a terme el necessari procés de participació ciutadana.
Des de la Crida per Lleida– CUP tenim clar que l’aigua no pot esdevenir una mercaderia ni un negoci. L’accés a l’aigua potable i al servei de sanejament bàsic és un dret humà bàsic i ha d’estar garantit a tota la ciutadania Des de la Crida per Lleida–CUP tenim clar que l’aigua no pot esdevenir una mercaderia ni un negoci. L’accés a l’aigua potable i al
servei de sanejament bàsic és un dret humà fonamental i, com a tal, ha d’estar garantit a tota la ciutadania. És per això que l’aprovació d’aquest reglament, inclòs dins d’una campanya que hem anomenat ‘Servei públic, o negoci privat?’, és només un petit pas cap a l’objectiu final, que no és altre que recuperar el control públic del servei de subministrament d’aigua potable, acabar la seva privatització i remunicipalitzar-lo, per l’interès general de la ciutat. •••
Grup Municipal Crida per Lleida-CUP Tel. 973 700 926 Web: xarxa.paeria.cat/crida E-mail: cridaxlleida@gmail.com
Impuls per a la reorganització del polígon industrial El Segre L’any 2014 el Ple de l’Ajuntament de Lleida aprovava una moció que instava l’equip de Govern a la reurbanització del polígon industrial El Segre. La proposta plantejada pel Partit Popular, fruit de les reunions amb l’Associació d’Empresaris del polígon industrial El Segre i amb l’equip de Govern, va consensuar un text que demanava actualitzar el projecte que es va elaborar l’any 2009 sobre la reurbanització del polígon. Tres anys després de la seva aprovació, la reurbanització del polígon industrial encara continua pendent. L’aprovació del futur POUM a la ciutat i l’acord del PP per als Pressupostos 2018 que preveia l’elaboració d’un Programa per a la dinamització industrial i que planteja entre d’altres un projecte de reurbanització per al polígon han fet que posem de nou sobre la taula la reurbanització del polígon. Un equipament on, després de quaranta anys de vida, paviment, voreres i altres serveis prioritaris es troben greument deteriorats i en la seva majoria són deficitaris.
Amb la moció presentada al passat ple de gener volem donar l’impuls definitiu per fer realitat la reurbanització del polígon industrial El Segre Fa uns anys l’Associació d’Empresaris i Propietaris del polígon industrial El Segre va presentar a la Paeria un projecte per a la remodelació i la millora d’aquesta zona, però aquest projecte, malgrat les reiterades peticions per a la seva recuperació, continua paralitzat. El passat ple de gener el Grup Municipal del PP va presentar una moció aprovada finalment per la corporació municipal que pretén donar un impuls definitiu a la reurbanització del polígon industrial El Segre, acostant serveis prioritaris als propietaris i millorant la mobilitat per als seus usuaris. Sabem que el projecte té un cost elevat, per aquests motius solament de forma consorciada i amb una execució plurianual serà
Dolors López
possible. La voluntat dels empresaris sempre ha estat aquesta i sembla que la de l’equip de Govern ara també. Esperem que amb aquesta proposta d’una forma definitiva es comenci a elaborar un projecte i un calendari d’execució adequat per a una reurbanització demandada des de fa anys a la ciutat. ••• Grup Municipal PP Tel. 973 700 344 Web: xarxa.paeria.cat/pp E-mail: gruppp@paeria.es
Ajuntament de Lleida • La Paeria
19
Opinió • Febrer de 2018
POUM: vestit a mida per a interessos privats
L’equip de govern vol utilitzar el Pla d’Ordenació Urbana Municipal per afavorir els interessos de grans inversors i constructores, i no aporta millores en el desenvolupament del traçat urbà i rural del municipi, fet que suposa un greu retrocés respecte al POUM del 1995. Els expliquem 5 exemples de la proposta d’Àngel Ros, que va contra l’interès general i la sostenibilitat de l’economia i el sector comercial i logístic de la ciutat. Aposten per fer Torre Salses via POUM, cosa que suposa per a la ciutat perdre els 1,2 milions d’euros que el promotor del macrocentre comercial, EUROFUND, havia d’abonar per pagar el traçat de l’av. Víctor Torres, el vial d’accés a la zona comercial,
La proposta de POUM del PSC és un vestit a mida per a interessos privats a Torre Salses, l’ARE de Carrefour, les torres de La Llotja i Gran Gardeny entre la Bordeta i els Magraners. Permetre que, a través del POUM, un inversor privat s’estalviï 1,2 milions, no seria tracte de favor? Es dóna via lliure a Carrefour per fer el planejament que vulgui, suprimint l’ARE, que passa a ser un SUD. En conseqüència la cadena té via lliure per modificar el planejament sense passar pel Ple. El POUM deslliura els propietaris del solar del costat de La Llotja de fer les 2 torres, altre cop en contra dels interessos patrimonials de la ciutat. A Gran Gardeny hi ha canvis que impedeixen la segona estació de trens, que el
ACORDS PLE DE GENER Polígon El Segre
1
Tira endavant una moció per a l’actualització del projecte de reurbanització del Polígon Industrial El Segre i la millora de la seguretat a la zona. Es posa de manifest que cal un treball conjunt i un model de gestió amb corresponsabilitat i codecisió entre l’associació i les diferents administracions. Ja està en marxa un estudi de diagnosi de la situació d’aquest polígon.
Escoles bressol
2
4
Prospera una moció per a la reversió de les reclamacions de l’IVA a entitats culturals i mitjans de comunicació públics. També s’aprova demanar a la Generalitat de Catalunya una resposta efectiva als episodis d’epidèmia gripal.
20
La Paeria • Ajuntament de Lleida
La darrera perla és l’eliminació de tres de les grans zones verdes: Hospitals-Balàfia, Secà de Sant Pere-Marimunt i Rufea-Instituts, tres àrees d’esbarjo de grans dimensions que havien de servir per esponjar la futura trama urbana i per donar qualitat de vida a tota la ciutat. Per poder informar la ciutadania i recollir propostes, el Comú de Lleida va fer un Plenari de POUM per seguir treballant propostes que impulsin la qualitat de vida, la millora de la mobilitat urbana i el desenvolupament econòmic del municipi. Amb la resta d’oposició hem demanat que el POUM es faci sense pressa, amb tot el consens que requereix un procés cabdal per al desenvolupament i el futur de Lleida. ••• Grup Municipal Comú de Lleida Tel. 973 700 924 Web: xarxa.paeria.cat/comu E-mail: info@comudelleida.cat
Som Escola
Aprovació per unanimitat d’una moció per exigir a la Generalitat l’abonament de l’import reconegut per la sentència del 946/2017, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació al finançament de les escoles bressol municipals i a recuperar la corresponsabilitat en el finançament d’aquests centres escolars. La moció insta el Govern a pagar 1.300 euros per alumne de les llars d’infants municipals durant els cursos 20122013, 2013-2014 i 2014-2015.
Reversió de les reclamacions de l’IVA
Comú considera necessària per al desenvolupament de la ciutat.
3
Vistiplau a l’adhesió al manifest de Som Escola i de suport a la consolidació, la protecció i la millora del model educatiu català i de la seva aportació als valors democràtics i la cohesió social. L’associació és formada per entitats cíviques, culturals i de tot l’àmbit educatiu.
Personalitats culturals
5
L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va transmetre, en nom de tots els grups, el condol a les famílies per les morts recents de tres personalitats de la cultura de Lleida com ho són el linotipista, director musical i pedagog Lluís Virgili, la professora i escriptora Dolors Sistac i l’artista i docent Jesús Mauri.
Febrer de 2018 •
Agenda Cultural
AGENDA
“CLAUDIA” I “LIMBO”, A L’ESCORXADOR LA VUELTA, A LLEIDA Lleida serà punt d’arribada de l’etapa 18 i de sortida de la 19 en l’edició 2018 de la Vuelta a España. En els dos casos, el lloc escollit és la Zona Alta/Ricard Viñes. Una de les principals proves ciclistes internacional farà cap a la ciutat el 13 de setembre, procedent d’Ejea de los Caballeros, i partirà l’endemà cap a Andorra.
El Teatre Municipal de l’Escorxador ha programat per al 17 de març, a les 20.30 h, l’obra “Ibsen Afterpop (un tribut a Hedda Gabler)”. La companyia La Haus fa una actualització contemporània de l’obra teatral “Hedda Gabler” de l’escriptor i dramaturg noruec Henrik Ibsen. L’entrada és gratuïta. El 24 de març, a les 20,30 h, es podrà veure “Claudia” (a la foto, de Josep Aznar), un documental escènic,
que forma part de la trilogia sobre Història i Identitat (després de Nàdia) de La Conquesta del Pol Sud, una companyia que utilitza un nou llenguatge escènic amb la protagonista d’una història real a escena. La companyia Les Impuxibles interpretarà l’obra “Limbo” el 5 d’abril, a les 21 h, que és una reflexió sobre què vol dir ser transgènere i sobre els reptes quotidians. •••
ÒPERA SOBRE LA FIGURA D’ALEXANDRE EL GRAN A L’AUDITORI L’Auditori Municipal Enric Granados acollirà el 17 de març, a les 20 h, el concert “Noves veus de la música coral catalana”, en què el Cor de Cambra de l’Auditori convida dues personalitats musicals de primer ordre en el panorama musical català. Així, es coneixerà l’obra de Josep Vila, que és un director de llarga trajectòria, però també un compositor coral interpretat arreu del món. També s’estrenarà una obra de Feliu Gasull, que ha escrit per a l’ocasió. Completaran el programa peces de Xavier Sans i Bernat Vivancos. El Quartet Teixidor vol recordar el 23 de març, a les 20.30 h, amb l’obra “Guzmán i Smetana: la música tradicional com a font d’inspiració”, el professor i amic Josep Lluís Guzmán tocant totes les composicions que va escriure per a quartet de corda, algunes mai interpretades en públic. A la segona part, interpretarà una obra impressionant on el compositor txec Bedrich Smetana fa un repàs de la seva vida. El públic podrà gaudir el 5 d’abril, a les 20.30 h, de l’actuació del Dick Oatts Quartet, amb la participació de Dick Oatts (un dels saxofonistes més influents de les últimes dècades), Albert Palau (piano), Mark Hogdson (contrabaix) i Stephen Keogh (bateria).
Amb el concert “Quatre mons sonors. Del Barroc al segle XX”, el 6 d’abril, a les 20.30 h, el pianista Jordi Farran proposa un itinerari del Barroc al segle XX a través de quatre grans obres per a piano. Bach, Beethoven, Rachmaninoff i Falla faran endinsar el públic en quatre universos musicals ben diferents, però connectats a la vegada. El 15 d’abril, a les 19 h, es posarà en escena “L’Alessandro Amante”, un recital que dibuixa la figura d’Alexandre el Gran per mitjà de les òperes que li van dedicar els primers 75 anys del segle XVIII. Es podrà gaudir de la música de G.F. Händel, L. Vinci, N. Porpora, F. Mancini, G. B. Ferrandini, entre d’altres, de la mà de Xavier Sabata (a la foto, de Michal Novak), un dels millors contratenors del món, i l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí. •••
El trasllat d’Andorra fins a Madrid serà neutralitzat i els ciclistes és molt probable que el facin amb AVE des de l’estació Lleida-Pirineus. •••
225 ANYS DEL DIPÒSIT DEL PLA DE L’AIGUA Amb motiu dels 225 anys de la finalització de l’obra del Dipòsit del Pla de l’Aigua (a la foto, de Cactusoup), el Museu de l’Aigua ha organitzat un conjunt d’activitats de difusió per donar-lo a conèixer. Les pròximes activitats previstes són: - 17 de març: “Ruta de les Fonts”, un recorregut per l’obra del dipòsit i les fonts monumentals que es van construir al final del segle XVIII. - 24 de març: Concert “AQUAtre. Els sons de l’aigua”, a càrrec de LleidArt Ensemble. La proposta consta de piano elèctric, flauta travessera, violí i contrabaix. - 7 d’abril: Ruta “La xarxa actual d’aigua a Lleida”, una sortida per descobrir el sistema d’aigües actual, amb visita al nou dipòsit de Lleida situat a Alpicat. Les activitats són gratuïtes. Informació i inscripcions al telèfon 973 21 19 92. •••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
21
Opinió • Febrer de 2018
Barris vius i organitzats Al final dels anys 50, neixen les primeres Associacions de Veïns, sobretot als barris «perifèrics» desproveïts de serveis. Aquestes Associacions són organitzacions vives mogudes per veïns i veïnes, que amb el seu treball voluntari construeixen, des dels barris i col· lectivament, espais de convivència respectuosos, ètics, justos i solidaris. Les AV han abanderat històricament reivindicacions populars per fomentar la cohesió social i davant de l’exclusió social, la degradació ambiental, l’especulació urbanística, entre d’altres agressions al veïnat. Les associacions veïnals ens agrupem en federacions per treballar en comú. Amb aquesta finalitat es va consolidar la FAV de Lleida i la CONFAVC de Catalunya, a la qual estem adherits.
vida dels veïns i les veïnes des dels barris de Catalunya.
Juan Gallardo
La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC - http://confavc.cat/) és una organització sense ànim de lucre del moviment veïnal que coordina 456 associacions veïnals i 22 federacions que, per mitjà dels seus projectes, campanyes i serveis, treballen per millorar la qualitat de
La missió de la CONFAVC és ser l’organització de referència en l’acció per a la millora de la qualitat de vida de les persones i de la convivència als barris i pobles de Catalunya. Ha de promoure i coordinar un model d’associacionisme basat en la
Lleida acull el 17 de març l’Assemblea General de les AV de Catalunya sota el lema “Recuperant el múscul del moviment veïnal” participació, el servei a la comunitat i la solidaritat veïnal.
Algunes d’aquestes accions són la lluita contra la contaminació electromagnètica de les antenes i la pobresa energètica, per la protecció social i de la salut de les persones, la qualitat de l’aire, etc. El Centre Cívic de Balàfia de Lleida, amb la Federació d’AV de Lleida com a amfitriona, acollirà el pròxim 17 de març, de 9.30 a 15 h, l’Assemblea General de les AV de Catalunya sota el lema “Recuperant el múscul del moviment veïnal”. Animem totes les associacions veïnals de Lleida i comarques a participar d’aquesta assemblea, atesa la importància de compartir experiències i de la qual podem treure un gran profit. Ja sabem la dita “La unió fa la força”. Som-hi, companys! •••
Pacte Social per a la Ciutadania
Empleat públic i gestió eficient sindical i els empleats i empleades. És aquesta representació juntament amb l’empleat públic, els que poden explicar de primera mà els problemes i les necessitats, tant dels ciutadans com de la ciutat, perquè escoltem el ciutadà i trepitgem la ciutat.
Gairebé totes les empreses estan formades per treballadors i treballadores. En el cas de les administracions, el treballador de l’empresa és l’empleat públic, que exerceix les seves funcions després d’haver superat un procés d’oposició i al qual qualsevol té l’oportunitat d’accedir-hi.
22
Què és el món sense diàleg? Un conflicte continu i una manca d’enteniment sense cap entesa, i el que necessita la societat actual és diàleg i consens.
Tot i que som considerats com un número d’identificació, darrere d’aquest número hi ha ciutadans i ciutadanes que vam optar a ser servidors públics. Som l’engranatge d’una maquinària que contínuament hauria d’estar revisada i posada a punt per al seu bon funcionament i poder donar el millor servei a la ciutadania. Sense nosaltres, la màquina de les administracions no funcionaria.
terra, el que coneix realment la realitat i les mancances d’una administració. Sabem com es pot gestionar de la millor manera possible els recursos disponibles i com racionalitzar la despesa de la manera més correcta.
L’empleat públic és el que està en contacte directe amb els ciutadans, el que toca de peus a
Per fer això possible, és necessari un diàleg continu entre l’empresa, la representació
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Encara hi som a temps. Podem crear un gran equip, format
Hem de fomentar un bon ambient de treball, on existeixi el diàleg entre empleat, ciutadà i administració
per la representació sindical, les administracions i els empleats i empleades públiques, per aconseguir, de totes totes, una bona gestió pública i un excel·lent servei a la ciutadania. Hem de fomentar un bon ambient de treball, on existeixi el diàleg entre empleat, ciutadà i administració. Que tothom sigui escoltat, és tan important saber-ho fer! Que el fi de tots junts sigui una bona racionalització de la despesa i el millor servei al ciutadà per conviure tots plegats, i que qualsevol creença, ideologia i pensament no siguin un impediment per all correcte funcionament de l’administració pública. Perquè, al cap i a la fi, som persones al servei de persones. •••