Memòria '09 by Ajuntament de Lleida

MemĂ˛ria 2009

ÍNDEX 1. Introducció ……………………………………………………………..............8 2. Relacions amb l’Ajuntament i les dependències municipals...............18 3. Relacions amb la Junta de Govern Local de la Paeria……………........23 4. Relacions amb el Síndic de Greuges de Catalunya……………….........52 5. Relacions amb el Defensor del Pueblo.............................................. ....58 6. Actes del Fòrum de Síndics/ques, Defensors/es locals........................61 6.1 6.2 6.3 6.4

Actuacions del fòrumsd on ha participat el Síndic............................62 “XI Trobada,” Assemblea del Fòrum, St. Boi de Llobregat...............65 “II Encuentro Estatal de Defensores Locales”, Ciutat de Vigo..........69 Primer recull d’informes dels Síndics /es i defensors/es locals de Catalunya................................................................................... .77

7. Diversos actes on ha estat convidat el Síndic local...............................89 8. Compliment dels compromisos que va adquirir el Síndic………….......91 9. Altres actes del Síndic durant aquest any.............................................103 10. Compromisos del Síndic pel proper any.............................................110 11. Tipologia de les queixes……………………………….. .........................112 12. Conclusions ………………………………………………….. ...................160 13. ANNEXOS………………………………………………………………… …173 13.1 Queixes instades per la ciutadania que han donat lloc a fer recomanació……………………………………………………..174 13.2 Queixes instades per la ciutadania en que la recomanació ha estat contestada i acceptada per la Junta de Govern Local…………… ……………………………......................175 4

13.2.1 Recomanació a l’Administració municipal perquè subsani el més aviat possible, a través d’una regulació explícita en l’Ordenança Municipal de les diverses modalitats de targetes d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.............................................175 13.2.2 Recomanació a l’Administració Municipal perquè adopti les mesures necessàries i oportunes perquè a què faciliti la informació que ha sol·licitat el Grup Municipal CIU dels diferents organismes de l’Ajuntament.............................................185 13.2.3 Recomanació a l’Administració Municipal perquè adopti les mesures necessàries i oportunes perquè canviï d’ubicació el pas de vianants que ha instal·lat al carrer Magí Morera, ja que davant hi ha un taller amb entrada i sortida de vehicles...........204

13.2.4

Recomanació a l’Administració Municipal perquè adopti les mesures necessàries i oportunes per a què la Junta Municipal d’Arbitratge de Lleida, en un futur, sigui eficaç i ràpida en les seves actuacions..................................................216

13.2.5

13.2.6

Recomanació a l’Administració Municipal perquè adopti les mesures necessàries i oportunes per a que, en un futur sigui eficaç i ràpida en les seves actuacions i no demori una situació com és el endarreriment del procediment administratiu............................226

13.2.7

Recomanació a l’Administració Municipal perquè adopti les mesures necessàries i oportunes per a què declari la nul·litat i deixi sense efectes la denúncia imposada al Sr. XXX ja que els fets no s’ajusten a Dret...................................................................239

13. 3 La Memòria en gràfics................................................................... 248 14. Normes de funcionament del Síndic Municipal de Greuges...............256 15. Fotografies de la presentació de la Memòria ‘09 al Ple Municipal, el dia 2 de juliol de 2010.........................................................................268

Memòria de la Sindicatura Municipal de Greuges, que Josep Giné Badia, Síndic de Greuges de la Paeria, presenta al Ple de l’Ajuntament de Lleida, en compliment del que disposa l’article 27 del títol IV: De les relacions amb l’Ajuntament, de les Normes de funcionament de la Sindicatura. Juliol, 2010

El Síndic Municipal de Greuges té com a funció fonamental defensar els drets que la ciutadania té reconeguts en la legislació de règim local, amb total independència i objectivitat, cosa que duu a terme mitjançant la supervisió de l’activitat de l’Administració municipal, de les autoritats locals i del personal adscrit a les diferents dependències municipals. A la vegada, El Síndic te una tasca important, que és no solament defensar a les persones i vetllar pel correcte funcionament dels serveis públics, sinó també fer pedagogia democràtica i impulsar a la ciutadania a exercir els seus drets i també a complir els seus deures. Tot plegat, porta al Síndic a ser un col·laborador de l'administració que recomana i proposa solucions, partint de la base que tant l’administració com el Síndic som servidors públics. 10

També convé assenyalar i posar de manifest que el Síndic ha complert satisfactòriament amb l’objectiu principal que el caracteritza: fer d’instrument mediador al servei de la ciutadania que planteja queixes sobre la gestió municipal, i que, el Síndic ha de resoldre una vegada més, amb la màxima objectivitat i independència possible, tant en la forma de duu a terme la seva actuació, com a l’hora d’adoptar les decisions o bé les recomanacions. Una vegada més, en aquesta MEMÒRIA de l’any 2009, el Síndic vol manifestar que no solament aconsella, orienta, i decideix sobre les queixes plantejades per les persones que s’adrecen a l’oficina del Síndic, sinó que, en bastants casos i amb resultats molt positius, el Síndic aprofundeix amb la resolució de la queixa per mitjà de la SOLUCIÓ AMISTOSA. És a dir, el Síndic intenta conciliar ambdues parts en litigi per tal d’evitar la incoació d’expedient i, reduir considerablement la burocràcia i la pèrdua de temps, tant pels ciutadans i ciutadanes, com per la pròpia Administració municipal. 11

En aquesta mena de supòsits, com ja es va manifestar en les MEMÒRIES precedents, es pot comprovar que el PONT DE DIÀLEG és una actuació que, entre altres,el Síndic fa servir per tal de facilitar la interrelació entre la ciutadania i l’Administració municipal i, a més a més, fa possible que el Síndic dugui a terme la seva tasca més eficaçment. En aquesta línia, el contacte directe i proper entre el Síndic municipal de Greuges i els responsables polítics, els tècnics municipals, i la resta de personal amb capacitat de decisió, és, sense cap dubte, la millor via per a la defensa dels greuges que puguin patir els ciutadans i ciutadanes. Evidentment, no és el mateix conciliar que mediar, però, ambdues, són tècniques que ens han de servir per a la resolució dels conflictes que sorgeixen entre l’Administració municipal i la ciutadania. Ens hem proposat desenvolupar una part important de la nostra feina amb aquestes eines i, com s’ha dit reiteradament en Memòries precedents, ens han de servir per evitar la burocràcia, per aconseguir una major agilitat i rapidesa i 12

perquè les solucions que s’adoptin siguin més ben assumides per ambdues parts en conflicte. És a dir, intentar aconseguir la SOLUCIÓ AMISTOSA entre ambdues parts. L’activitat que s’ha dut a terme al llarg de l’any 2009 pel Síndic Municipal de Greuges, d’acord amb el que estableix l’article 27 de les Normes de funcionament de la Sindicatura, ha estat la següent: •En el tractament de les queixes s’han dut a terme un total de 4122 “assistències” a la ciutadania entenent per això, el conjunt de gestions, atencions directes i escrits. •Les consultes i entrevistes que s’han fet amb les persones que han plantejat les queixes són 1109 visites. •Les queixes que s’han plantejat i exposat al Síndic l’any 2009 han estat 260.

En aquest sentit, l’activitat que, de manera concreta, El Síndic Municipal de Greuges ha dut a terme durant l’any 2009 ha estat la següent: Van ser ateses 260 queixes, de les quals 170 van ser admeses i les 90 restants van ser inadmeses. S’ha de fer palès que les queixes no admeses, ho son, perquè superen l’àmbit competencial del Síndic de Greuges de la Paeria i la nostra intervenció col.lisionaría amb l’àmbit competencial d’altres institucions. El fet de no ser admeses, no significa, en cap circumstància, la inhibició per part del Síndic, ja que al ciutadà o ciutadana, se li ofereix tot tipus d’assessorament i informació per a solucionar la seva queixa, marcant-li les possibles rutes i procediments a seguir, oferint-li el suport administratiu necessari i el seguiment del mateix. De les 170 queixes admeses, d’acord amb l’organització municipal:

 2 corresponen a Alcaldia,  58 corresponen a la Regidoria d’Urbanisme i Habitatge,  43 corresponen a la Regidoria d’Economia i Hisenda,  37 corresponen a la Regidoria de Mobilitat, Via Pública i Seguretat,  6 corresponen a la Regidoria de Participació,  8 corresponen a la Regidoria de Serveis Personals i Salut Pública,  6 corresponen a la Regidoria de Medi Ambient i Horta,  4 corresponen a la Regidoria de Mercats, Comerç i Consum,  3 corresponen a la Regidoria de Promoció Cultural i Festes,  3 corresponen a la Regidoria d’Educació i Atenció a la infància Pel que fa a la tramitació de les 170 queixes admeses, cal dir, que es van incoar 170 expedients. Als 170 expedients incoats i investigats de l’any 2009, s’hi ha d’afegir 2 de l’any 2008 que van quedar per resoldre, per tant, són 172 expedients en total. 15

Dels 172 expedients incoats i investigats: 163 ............van ser resolts ( 7 decisions i 156 solucions amistoses), 3 ............ van ser arxivats 6............. En queden per tramitar Per tant, i d’acord amb el que s’hi ha exposat, es pot deduir que: de les 170 queixes admeses de l’any 2009, el 91% han estat solucionades amistosament. Altrament, dels 172 expedients que s’han incoat i investigat: 2%..............arxivats 3% .............pendents de tramitar 95%............ han estat resolts

Cal assenyalar que, en el supòsit que la queixa plantejada no sigui responsabilitat de l’Administració municipal, sinó que ho sigui de l’Administració estatal o autonòmica, des de l’oficina del Síndic, tal com ha fet d’altres vegades, s’informa a les persones afectades de les actuacions i del procediment que s’ha de dur a terme per resoldre la qüestió plantejada. En el cas que s’hagi d’iniciar alguna actuació judicial, el Síndic informa degudament a les persones afectades perquè, si convé, s’adrecin a l'Il·lustre Col·legi d’Advocats de Lleida a buscar l’assessorament jurídic necessari. Com en les memòries anteriors, en aquesta, també hi ha un gràfic estadístic dels diferents sectors que han plantejat queixes al Síndic. Cal assenyalar que de les 260 queixes ateses durant l’any 2009 :

135...............van ser plantejades per HOMES 113......... ......per DONES 12............... restants per COL·LECTIUS DIVERSOS 17

Igual que els anys precedents, durant l’any 2009 les relacions entre el Síndic Municipal de Greuges i les persones que treballen a les dependències municipals, han estat d’una gran col·laboració, sobretot a l’hora de facilitar la informació requerida. Cal assenyalar que, les persones a qui es va sol·licitar informació sobre alguna queixa, perquè el contingut comportava certa complexitat a l’hora de resoldre-la, no es van limitar solament a facilitar-la, sinó que, es van oferir a bescanviar impressions amb la persona que feia la queixa a fi de poder trobar, conjuntament una solució prou equànime per a les dues parts. La col·laboració de les persones de les diferents dependències municipals ha contribuït a fer més fàcil l’aplicació de la SOLUCIÓ AMISTOSA entre les parts en conflicte. SOLUCIÓ AMISTOSA que, en aquesta Memòria, ha estat del 91%. Puc afirmar que, en general tots han estat molt receptius als suggeriments i a les peticions que el Síndic els va expressar. 19

El que comporta una millora en la resposta al ciutadà. Ja que, la demora no es bona per ningú, ni pel departament en qüestió, ni pel ciutadà que està pendent d’una contesta. Em plauria que servís de reflexió i encoratjament als pocs que no han estat diligents en les seves contestes. És per aquest motiu que, una vegada més, vull manifestar el meu agraïment a totes les persones adscrites a les diferents dependències municipals, així com també, a tots els Regidors/es, ja que sense la col·laboració d’aquestes persones no hauria estat possible l’eficàcia i l’agilitat amb què s’han dut a terme les tasques de la Sindicatura. Tanmateix, voldria recordar-vos la importància cabdal que té el fet que qualsevol ciutadà/na que presenta un escrit a l’Ajuntament, sol·licitant el que sigui, ja sabeu que el ventall pot ser molt ampli, infinitat d’opcions, ha de tenir la seva resposta per part de l’Administració, en temps i forma i, a més a més, motivada en totes les seves pretensions. Com sabeu això està regulat perfectament per llei, així la Llei 30/1992 de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el seu article 42.1 ens diu: 20

“que l’administració està obligada a dictar resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la sigui quina sigui la seva forma d’iniciació”. A la vegada que l’art. 54 de la mateixa llei ens recorda que “els actes administratius han de ser motivats amb referència succinta de fets i fonaments de dret...” . I aplicant el Principi de Bona Administració implica imposar un determinat comportament dels agents públics en la forma de tractar els assumptes de la seva competència, fonamentar el que s’anomena ”l’ètica positiva”, adreçada a revifar el sentit de servei públic i dels seus valors, així com, el compromís amb les tasques i funcions dels poders públics. Ja que, administrar be, no és només produir bones resolucions i prestar bons serveis, sinó que va més enllà i comporta fer-ho de forma més transparent, de manera que els ciutadans puguin conèixer com s’ha arribat a la decisió o com s’organitza la prestació del servei.

Però, tot això només s’aconsegueix amb una tasca conjunta del dia a dia entre servidors públics i ciutadans, de mútua i estreta col·laboració, on cada part ha d’assumir responsablement els seus deures de caràcter públic.

D’acord amb el que estableixen les normes de funcionament de la Sindicatura, el síndic/a ha de posar en coneixement a la Junta de Govern Local de la Paeria totes les DECISIONS adoptades sobre les queixes admeses, i trameses per la Sindicatura i que, han donat lloc a fer alguna RECOMANACIÓ. Atès això, de les 7 DECISIONS adoptades l’any 2009 i que es van comunicar a la Junta de Govern Local de la Paeria, la Junta les va respondre totes. És a dir, EL GRAU DE RESPOSTA de les RECOMANACIONS O DECISIONS que el Síndic va fer l’any 2009 ha estat del 100%. Cal assenyalar, que de les 7 DECISIONS contestades, la Junta de Govern Local n’ha admès les 7 en la seva base jurídica, per tant, el GRAU D’ACCEPTACIÓ ha estat del 100%. La relació entre la Sindicatura Municipal de Greuges i la Junta de Govern Local, tenint en compte aquestes dades, es pot qualificar de satisfactòria i de plena col·laboració, malgrat que, aquest any ha tardat més de que ens agradaria a contestar a les meves recomanacions. 24

Les respostes de la Junta de Govern Local les podem agrupar aquest any en un sol apartat:

El contingut de les decisions adoptades pel Síndic i de les respostes que ha donat la Junta de Govern Local en què accepta la RECOMANACIÓ han estat les següents: En la decisió adoptada pel Síndic el dia 12 de maig del 2009, relativa a la queixa plantejada pel Sr. XXX, en representació de la seva filla, la Sra. XXX, i que fa referència a la sanció que la Guàrdia Urbana li va imposar per haver estacionat el seu vehicle matrícula XXXX, amb targeta d’aparcament per a persones amb disminució o mobilitat reduïda el dia 1 de desembre del 2007, en “lloc on estan prohibides les parades”, al carrer Lluís Companys, XX de Lleida. 25

El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè declari la nul·litat i deixi sense efectes la denuncia imposada a la Sra. XXXX, ja que els fets que donen lloc a la sanció “estacionar en lloc on estan prohibides les parades” no s’ajusta a dret, al no tenir en compte en cap moment per part dels agents de la guàrdia urbana la targeta de minusvàlid que portava la denunciada en el seu cotxe, que li permet aparcar i estacionar on faci falta. Produint-se un conflicte d’interessos i un perjudici mot greu, ja que la realitat és que, la Sra. XXX té en vigor una targeta d’aparcament per a persones amb disminució que li ha tramitat i concedit l’Ajuntament de Lleida, d’acord amb el Decret de la Generalitat de Catalunya 97/2002, que així ho preveu, on l’Ajuntament té la competència en matèria d’ordenació del trànsit, i per tant, és el que concedeix totes les modalitats de targetes d’aparcament regulades en el Decret (Art. 7) on es preveu que l’atorgament,

la concessió, aplicació i desenvolupament es portarà a terme pels ens locals. Cosa que no passa en l’Ordenança Municipal de circulació de vianants i vehicles, aquí només es regula la modalitat de reserves d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda (Art. 111 de l’Ordenança OMCV). Per tant, el Síndic també RECOMANA que, davant la situació de buit legal que s’està donant, l’Ajuntament subsani el més aviat possible a través d’una regulació explícita en l’Ordenança municipal de les diverses modalitats de targetes d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, ja que, es un dret constitucional que els poders públics, en aquest cas l’Ajuntament, garanteixin les polítiques socials d’integració de les persones amb discapacitats, així l’Art. 49 de la Constitució Espanyola ens diu: "Los poderes públicos realizarán una política de previsión, tratamiento, rehabilitación e integración de los disminuidos físicos, sensoriales y psíquicos, a los que prestarán la atención especializada que requieran y los ampararán especialmente para el disfrute de los derechos que este Título otorga a todos los ciudadanos". 27

Tot plegat, permetrà que les persones amb discapacitats tinguin les mateixes oportunitats que la resta d’individus de la societat per l’autogovern de la seva vida. La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “…A la vista de quant fins ara s’ha fet esment, es proposa a la Junta de Govern Local, en relació a la recomanació de la Sindicatura de Greuges de 28 d’octubre de 2009, donar-se per assabentada de la seva recomanació, tot comunicant-li que atenent al Decret de la Generalitat 97/2002 de 5 de Març, publicat al DOG 3602 amb data 25/03/2002 sobre la targeta d’aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda, té per objecte la regulació d’un conjunt de mesures adreçades a facilitar i millorar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda..., per tal de facilitar la seva circulació, autonomia personal i integració social i professional (art. 1.1). article 5 que estableix els següents punts: 28

a) Permetre que els vehicles que portin persones amb mobilitat reduïda, puguin aturar-se, pel temps imprescindible, per recollir o deixar persones o carregar o descarregar objectes a qualsevol lloc de la via pública, sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants. b) Permetre que, ..., estacionin, sense cap limitació de temps i sense obtenir comprovant, en els estacionaments amb horari limitat i en les zones de càrrega i descàrrega... f) Permetre que els vehicles que portin persones titulars d’una targeta d’aparcament per a persones amb disminució puguin estacionar-se, pel temps imprescindible, en qualsevol lloc de la via pública, sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants. Per tant, i atenent a que la Guàrdia Urbana va actuar per requeriment, cal considerar que això significa que algú necessitava entrar o sortir amb el vehicle i no podia (per tant, estava impedint la circulació de vehicles). 29

En conseqüència, hem d’entendre que l’actuació que va motivar la denúncia va ser correcta i ajustada a dret, doncs en cap cas es pot interpretar que el decret esmentat que regula el tema objecte d’aquesta qüestió dóna dret a estacionar en qualsevol lloc, conculcant els drets dels altres conductors, tal com en definitiva va passar en aquest cas. Tot això, sense entrar a valorar el fet de què l’agent manifesta, sense dubtar-ho, que mai ha posat una denúncia a un vehicle que dugués la targeta de minusvàlid, fet que fonamentaria l’existència d’un dubte més que raonable sobre si en el vehicle estava col·locada la dita targeta o, si més no, ho estava en un lloc visible”.

En la decisió adoptada pel Síndic el dia 30 de juny del 2009, per la queixa presentada pel Sr. XXX, en la condició de cap de l’oposició del grup municipal de Convergència i Unió de la Paeria, en relació a la manca d’actuació de l’Administració Municipal al lliurament d’una sèrie de documentació prèviament sol·licitada per part del seu grup municipal. El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “...que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè d’acord amb la normativa aplicable al cas que ens ocupa els regidors tenen: “dret a obtenir de l’alcalde o alcaldessa, o del president o presidenta o de la Comissió de Govern els antecedents, les dades o les informacions en poder dels serveis de la corporació que siguin necessaris per desenvolupar la seva funció”. Per una banda, la llei reconeix el dret a obtenir la informació que es sol·licita per part del grup municipal de CIU, però de conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD) es veuen protegides les dades personals, d’acord amb l’art. 4 de la mateixa llei, on es regula el principi de qualitat, 31

és a dir, que tot el tractament de les dades de caràcter personal únicament es poden utilitzar per a unes finalitats determinades, explícites i legítimes per a les quals s’han obtingut. Per tant, d’acord amb la documentació que es demana referent al resum anual de retencions i pagaments a compte de l’any 2007, model 190 de l’Agencia Tributària, en la que conté dades de caràcter personal, els regidors tenen dret d’accés a la mateixa com a finalitat de dur a terme el control de la política de personal del consistori, tasca que s’inclou dins de les funcions de control i fiscalització de l’actuació dels òrgans de govern atribuïdes als regidors per llei (Art. 22.2 a) LRLBRL). I si a més a més, considerem que aquesta funció podria no fer-se correctament sinó fossin facilitades aquestes dades als regidors, de manera que, d’acord amb el Principi de finalitat del tractament i de qualitat, establerts per la LOPD (Art. 4.1 i 4.2) es podria arribar a considerar com una dada adequada, necessària i pertinent per a dur a terme la tasca de control. 32

Però cal tenir en compte que, el Reglament que desenvolupa la LOPD, que és, el Reial Decret 1720/2007 de 21 de desembre, publicat al BOE el dia 19 de gener de 2008, i en vigor des del dia 19 d’abril de 2008, sent per tant de molt recent aplicació, aquesta norma reglamentària neix amb la vocació de fer un desplegament no només dels mandats que conté la Llei orgànica, d’acord amb els principis que emanen de la Directiva Comunitària, sinó també de la necessitat de fer més efectiu el desplegament normatiu de la llei aportant seguretat jurídica al sistema. Per tant, a la llum del Reglament del 2008, en el seu article 10 ens parla els supòsits que legitimen el tractament o cessió de dades, així en el seu punt 1er, regula la regla general que seria: ”10.1 Les dades de caràcter personal només poden ser objecte de tractament o cessió si l’interessat hi ha prestat prèviament el seu consentiment”. En el seu punt 2, regula les excepcions, així diu: “ 10.2 no obstant això es possible el tractament o la cessió de dades de caràcter personal sense necessitat de consentiment de l’interessat quan: 33

a. ho autoritzi una norma amb rang de llei o una norma de dret comunitari. b. Les dades de tractament o cessió figurin en fons accessibles al públic i el responsable del fitxer, o el tercer a qui es comuniquin les dades tingui un interès legítim per al seu tractament o coneixement, sempre que no es vulnerin els drets i llibertats fonamentals de l’interessat. No obstant això, les administracions públiques només poden comunicar a l’empara d’aquest apartat les dades recollides de fonts accessibles al públic a responsables de fitxers de titularitat privada quan estiguin autoritzats per fer-ho per una norma en rang de llei.” I en concret l’art 10.4 parla que : “és possible la cessió de dades de caràcter personal sense tenir el consentiment de l’interessat quan:

a. La cessió correspongui a l’acceptació lliure i legítima d’una relació jurídica... b. La comunicació que s’ha d’efectuar tingui per destinatari el Defensor del Poble, tribunal de comptes o les institucions autonòmiques amb funcions anàlogues al defensor del poble o tribunal de comptes i es realitzi en l’àmbit de les funcions que la llei els atribueix expressament. c. La cessió entre administracions públiques quan es doni algun dels supòsits següents: • Tingui per objecte el tractament de les dades amb fins històrics, estadístics o científics. • Dades d’una administració pública amb destinació a una altra. • Les comunicacions es realitzi per l’exercici de competències idèntiques o que versen sobre les mateixes matèries...” En tots aquests supòsits que estableix la normativa en cap d’ells es menciona, ni fa referència a poder obtenir aquesta informació de dades personals per part dels regidors membres del consistori municipal. 35

Per tant d’acord amb tot l’exposa’t, no sembla necessari que per dur a terme aquesta política de control de personal, calgui identificar a les persones en concret, de lo contrari es veuria vulnerat un dels drets fonamentals regulat per la norma normarum, que es la Constitució espanyola, el dret a la intimitat personal i el secret de les comunicacions (art. 18 CE). I per evitar aquesta vulneració, seria suficient donar aquestes dades de forma anònima, i vinculada a categories professionals que no facin directament identificables a les persones, a la llum de la llei i els principis de qualitat i finalitat de la LOPD, i del Reglament del 2008 que la desenvolupa, en el seu art. 10.4. Des d’aquesta perspectiva de la protecció de dades, cal que l’Ajuntament faci una ponderació de quins son els interessos implicats per exigència del principi de qualitat, per tant, caldrà valorar-ho en cada situació. Per altra banda, l’Ajuntament en tant que responsable dels fitxers o del tractament de les dades de caràcter personal, caldrà que en faci un bon ús, facilitant les dades que consideri necessàries per donar una resposta satisfactòria al dret legítim exercit pel responsable de l’oposició. 36

A la vegada que, el Síndic considera que en l’exercici del dret d’accés a obtenir la documentació i informació demanada pels regidors de l’Ajuntament, caldrà aplicar els criteris de racionalitat i de proporcionalitat, que en cap cas doni lloc a obstaculitzar l’activitat de l’Ajuntament com a conseqüència de la documentació sol·licitada. En relació amb aquesta qüestió, la doctrina del Tribuna Suprem s’ha referit en diversos casos en que la sol·licitud d’informació suposa un us abusiu en l’exercici del dret a l’accés dels regidors, quan arriba a obstaculitzar el funcionament dels serveis municipals, donant lloc a un abús de dret en la petició formulada. I en cap cas la voluntat dels regidors i l’equip de l’oposició que demana tota la documentació, pot ser la d’obstaculitzar el funcionament de la corporació, en cas contrari, es desvirtuaria la tasca per la qual van ser elegits per la ciutadania, que és la de treballar i vetllar per la millora de la nostra ciutat”.

La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “...comunicar la voluntat de l’Ajuntament de Lleida en tot el que sigui la seva competència de respectar i protegir el dret dels regidors i regidores a accedir a la informació necessària per l’exercici dels seus càrrecs, i al mateix temps, conciliar aquest dret amb d’altres que puguin veure’s afectats, com ara la intimitat i la protecció de la cessió de dades personals. A taI efecte, s’estan adoptant les mesures adients per protegir i respectar tots els drets afectats, en relació a les peticions a les que fa referència la vostra decisió, i que ja s’han resolt, d’acord amb les vostres recomanacions, les peticions que s’han formulat posteriorment”.

En la decisió adoptada pel Síndic el dia 28 de setembre del 2009, per la queixa presentada pel Sr. XXX, en relació al desacord en que li hagin posat un pas de vianants davant del gual que té al carrer Magí Morera, XX. El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè canviï d’ubicació el pas de vianants que ha instal·lat al carrer Magí Morera, a l’alçada del número XX, ja que en aquest lloc el Sr. XXX té un taller d’automòbils, amb una llicència de gual permanent, on l’entrada i sortida de vehicles es contínua, i malgrat tenir preferència de pas els vianants es converteix en un punt d’elevat grau conflictiu. Cal tenir en compte que, la funció d’un pas de vianants és la de donar al vianant el dret de passar per una part de la calçada de forma única, així ho recull un document elaborat per la Comisión Nacional de Seguridad del Tránsito (CoNaSeT). On diu: “desafortunadament aquesta funció en moltes ocasions es veu afectada per la instal·lació de passos de vianants en llocs inadequats, el que constitueix un element de risc justament per a qui es suposa que tal pas de vianants pretén protegir...” 39

Quan l’administració actua en exercici de potestats discrecionals, com és en aquest cas, està subjecta entre d’altres als principis d’idoneïtat i de proporcionalitat als fets, per tant, s’han de ponderar els beneficis i els perjudicis d’una i altra actuació, d’acord amb els interessos de la col·lectivitat en conjunt. Pel que, aplicant el Principi de Proporcionalitat, l’administració ha d’adoptar les decisions de manera adequada a la finalitat que persegueix, conciliant el interès general amb el particular, i evitant al màxim l’afectació dels drets i llibertats públiques. D’acord amb nombrosa jurisprudència Constitucional i Contenciosa Administrativa, per comprovar si una mesura administrativa, com és la ubicació d’un pas de vianants, supera el judici de proporcionalitat exigible, es necessari constatar si es compleixen tres elements; Així, el primer element que cal analitzar es: El de la idoneïtat, o principi de suficiència, on la idoneïtat consisteix en comprovar si la mesura adoptada resulta de manera manifesta inapropiada per a la consecució del fi previst. 40

Per tant, es tracta de comprovar si el mitjà elegit és objectivament útil o inapropiat, (el cert es que el pas de vianants en qüestió esdevé una zona de inseguretat per als mateixos). Un segon element a analitzar és el de la necessitat de la intervenció pública en aquell fet, per tant, es considera que la decisió administrativa a més a més de ser apta per a un determinat fi, ha de ser també indispensable per no existir un altre instrument més moderat per a la seva consecució. Del principi de necessitat, deriva l’obligació d’intervenir, però, de la forma més moderada possible sobre el patrimoni jurídic del ciutadà. Es a dir, la intervenció serà necessària sinó n’hi ha una altra de mes suau i que sigui igualment eficaç. Aquest criteri és amb el que es fonamenta la majoria de jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea (TJCE), en el sentit de basar-se en la idea que la mesura adoptada ha de ser absolutament necessària. Cosa que no passa en el cas que ens ocupa, ja que l’ ubicació del pas de vianants podria ser en altre lloc del carrer i no es veuria perjudicat cap interès particular. 41

I el tercer element a tenir en compte és el de la proporcionalitat en sentit estricte, en que la mesura ha de guardar una adequada i raonable proporció de mitjà a fi, tenint que ponderar, per una banda, els interessos generals en l’execució de la mesura, i d’altra banda, la gravetat de la lesió que es produeix sobre el be jurídic afectat. Es tracta de determinar la relació del mitjà al fi i de la seva adequada o proporcionada relació. Cal tenir en compte que, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), qualifica com a malaltia crònica en un territori els accidents de trànsit, on els vianants són el nombre de víctimes més elevat. I ens diu en un estudi al respecte:“...La Asamblea General de las Naciones Unidas reconoció que los traumatismos por accidentes de trafico constituían una epidemia mundial, donde el peatón era el principal perjudicado”.

Tot plegat, dona lloc a que les administracions d’acord amb les potestats que li son atorgades, apliquin amb el màxim rigor els criteris, en aquest cas, d’instal·lació o canvi d’ubicació d’un pas de vianants, protegint al principal subjecte que és el vianant, ja que, en moltes ocasions, contràriament, resulta ser el més perjudicat, donant lloc a situacions greus de risc d’atropellament, i amb les conseqüències traumatològiques i lesives que comporta, a la vegada que, un increment de les despeses públiques per ingressos hospitalaris, teràpies de recuperació i un llarg etcètera; Podent arribar a ser traumàtiques o fins i tot mortals per als vianants. Lleida, 28 de setembre del 2009. “ La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “... s’ha procedit a realitzar el desplaçament del pas de vianants uns metres per no coincidir amb la porta d’accés al taller de reparació d’automòbils del Sr. XXX”.

En la decisió adoptada pel Síndic el dia 28 d’octubre del 2009, per la queixa presentada per la Sra. XXX, relativa al mal funcionament de la Junta Municipal d’Arbitratge, ja que fa un any que es va sotmetre a la Junta per solucionar un contenciós que tenia amb un comerç de Lleida, el qual està adscrit a aquesta Junta, i encara no ha rebut resposta.. El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè la Junta Municipal d’Arbitratge de Lleida, en un futur, sigui eficaç i ràpida en les seves actuacions, i així recuperi la confiança dels ciutadans en una institució tan necessària i útil per solucionar problemes que els ciutadans puguin tenir amb les empreses que estan adscrites a les juntes d’arbitratge. D’altra banda, en la queixa plantejada per la Sra. XXX, el Síndic RECOMANA a l’Ajuntament que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè, al més aviat possible i sense més dilació en el temps, se signi el “laude” que al seu dia (fa gairebé un any) es va dur a terme, i així es pugui rescabalar de les molèsties i els danys que li va causar al portar un vestit a una tintoreria i entregar-se en un estat lamentable”. La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent : “... s’ha dictat i signat el laude en relació a l’exp. de la Sra. XXX”. 44

En la decisió adoptada pel Síndic el dia 28 d’octubre del 2009, per la queixa presentada per la Sra. XXX, relativa al mal funcionament de la Junta Municipal d’Arbitratge, ja que fa gairebé un any i mig que es va sotmetre a la Junta per solucionar un contenciós que tenia amb un professional de l’obra, un llauner de Lleida, el qual es va adscriure a aquesta Junta, i encara no ha rebut resposta. El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè la Junta Municipal d’Arbitratge de Lleida, en un futur, sigui eficaç i ràpida en les seves actuacions, i així recuperi la confiança dels ciutadans en una institució tan necessària i útil per solucionar problemes que els ciutadans puguin tenir amb les empreses que estan adscrites a les juntes d’arbitratge. D’altra banda, en la queixa plantejada per la Sra. XXX, el Síndic RECOMANA a l’Ajuntament que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè, al més aviat possible i sense més dilació en el temps, se signi el “laude” que al seu dia (fa gairebé un any i mig) es va dur a terme, i així es pugui rescabalar les molèsties i els danys que li va causar al realitzar unes reformes i millores en el bany del seu habitatge”. La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent: “... que s’ha dictat i signat el Laude en relació a aquest expedient”. 45

En la decisió adoptada pel Síndic el dia 4 de novembre del 2009, per la queixa presentada pel Sr. XXX, relativa al cúmul de despropòsits que ha patit per la manca d’informació inicial i posteriorment amb retard, que se li ha donat per part de l’Ajuntament com a conseqüència de la sostracció del seu vehicle matrícula L-XXXX-X amb la notificació un any i mig després que el seu vehicle estava al dipòsit municipal.. El Síndic RECOMANA a l’Ajuntament “... que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè, en un futur, sigui eficaç i ràpid en les seves actuacions, i no demori una situació que de conformitat amb la regulació legal i els protocols d’actuació resulta ser del tot injustificable, com es l’endarreriment en el procediment administratiu, aplicant els principis de transparència i qualitat en les gestions, així, d’acord amb el que regula la Llei 30/92, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el seu art. 41 diu: “Els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les administracions públiques que tinguin càrrec seu la resolució o el despatx dels assumptes son responsables directes de la seva 46

tramitació i han d’adoptar les mesures oportunes per tal de remoure els obstacles que impedeixin, dificultin o retardin l’exercici ple dels drets de les persones interessades o el respecte als seus interessos legítims, i han de disposar el que calgui per a evitar i eliminar tota anormalitat en la tramitació de procediments”. Tanmateix, cal tenir en compte el contingut de la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans de la Ciutat, signada per l’Ajuntament de Lleida, la qual s’ha compromès a complir, així a mode de recordatori en el seu article XI regula el dret a a la informació i ens diu: 1. els ciutadans i ciutadanes tenen dret a ser informats de tot allò que pertoca a la seva vida social, econòmica i cultural i administrativa local... 2. Les autoritats municipals ofereixen els mitjans perquè la circulació d’informació que afecti la població sigui accessible, eficaç i transparent...”. 47

A la vegada que, en la seva Part IV, la Carta ens parla dels Drets relatius a l’administració democràtica local en concret el seu art. XXIII, parla de l’eficàcia dels serveis públics on diu que: “ les autoritats locals garanteixen l’eficàcia dels serveis públics i la seva adaptació a les necessitats dels usuaris vetllant per evitar qualsevol situació de discriminació o d’abús”. I en l’article següent la Carta parla del principi de transparència: “les ciutats signatàries garanteixen la transparència de l’activitat administrativa. Els ciutadans i ciutadanes han de poder conèixer els seus drets i obligacions polítiques i administratives mitjanant la publicitat de les normes municipals , que han de ser comprensibles i actualitzades de forma periòdica.” Per tot plegat, RECOMANO de nou, que l’Ajuntament sigui coherent i conseqüent amb tot el que s’ha compromès, i que el principi d’una bona administració sigui la pràctica habitual en el dia a dia del mateix.

I que d’acord amb el que estableix el codi de bones pràctiques Administratives, RECOMANO que l’Administració demani formalment disculpes al Sr. XXX per tractar de manera errònia a les persones, i acusar-li un greuge amb la seva activitat, en garantia al dret a rebre uns serveis públics de qualitat. Així com, no es tornin a repetir les negligències i demores que ha patit el Sr. XXX durant tota la tramitació administrativa amb els conseqüents perjudicis econòmics que ha sofert, reforçant-se la coordinació entre els cossos de seguretat. La resposta de la Junta de Govern va ser la següent “... que s’han donat instruccions al cos de la Guàrdia Urbana perquè investigui si hi ha algun tipus de responsabilitat administrativa o penal per part del Sr. XXXX i/o el Sr. XXXX pels fets abans exposats”.

En la decisió adoptada pel Síndic el dia 4 de novembre del 2009, per la queixa presentada pel Sr. XXX, relativa a la sanció que la Guàrdia Urbana li va imposar per haver estacionat el seu vehicle matrícula XXXXXX, el dia 19 de juny de 2008, ”en el mateix lloc de la via pública més de vuit dies consecutius”, a l’Av. Alcalde Porqueres S/N, (a l’alçada de la ferreteria Alberto Soler) de Lleida. El Síndic, RECOMANA a l’Ajuntament “...que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè declari la nul·litat i deixi sense efectes la denuncia imposada al Sr. XXX, ja que els fets que donen lloc a la sanció, “estacionar en el mateix lloc de la via pública més de vuit dies consecutius” no s’ajusta a dret. I que d’acord amb el que estableix l’art 137.3 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú: “Els fets constats per funcionaris als quals es reconeix la condició d’autoritat, i que es formalitzin en un document públic...tenen valor probatori sens perjudici de les proves que en defensa dels drets o interessos respectius puguin assenyalar o aportar els mateixos administrats”. 50

Per tant El Sr. XXX al presentar la prova documental desvirtua la presumpció iuris tantum. I que com molt be sap aquesta administració, te que resoldre motivant totes i cadascuna de les qüestions plantejades per les parts, cosa que no ha passat en aquest cas ja que s’eludeix la prova presentada pel particular. Pel que, el Síndic considera que es l’Administració, la que ara te que provar que realment el vehicle va estar estacionat durant 8 dies consecutius en el mateix lloc, que es el motiu pel que ha estat sancionat el Sr. XXX; De lo contrari, dona lloc a una situació de total indefensió i inseguretat jurídica per part del ciutadà. Considerant finalment que, en cas de dubte seria aplicable el principi que regeix en dret penal que es el principi de “in dubio pro reo”, es a dir, en cas de dubte decidir sempre a favor del reo, aplicant per tant el símil penalista “el reo” seria la persona sancionada, donant lloc a l’absolució de la pena, en aquest cas, a l’anul·lació de la sanció imposada al Sr. XXX”. La resposta de la Junta de Govern Local va ser la següent “...que aquest cas s’ha fet arribar a la Fiscalia, per tal de què determini el que correspongui davant dels fets esmentats”. 51

La relació entre el Síndic de Greuges de Catalunya i el Síndic municipal de Greuges, des que estic al capdavant de la mateixa ha estat excel·lent, de plena col·laboració, i ajuda mútua, tenint en compte la independència de cadascuna de les institucions, pel que fa a la gestió de les queixes i greuges de la seva competència, i atesa la inexistència de cap relació de jerarquia ni de dependència orgànica o funcional entre elles. Com hem indicat anteriorment, quan la queixa plantejada pel ciutadà fa referència a una qüestió que el Síndic considera que no hi té competència perquè no pertany a l’àmbit municipal, la tramet a la institució o organisme que creu que l’ha de resoldre, i si la competència és del Síndic de Greuges de Catalunya, en moltes ocasions fa de mediador perquè sigui més fàcil accedir-hi. En l’exercici de l’any 2009 hem tingut 5 intervencions en què ha convingut col·laborar amb el Síndic de Greuges de Catalunya:

La primera intervenció fa referència a la queixa, tramesa al Síndic de Catalunya, que va plantejar un ciutadà que es mostrava disconforme a la decisió unilateral que ha tingut el metge de la Residència Geriàtrica Castell d’Oliana de canviar a la seva mare d’un llit psicogeriàtric a un llit geriàtric al·legant la millora de la Sra. XXX. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne l’estudi i la tramitació. La resposta de la Sindicatura de Catalunya a la queixa plantejada va ser: “... us faig saber que he informat al senyor XXX de la conveniència que s’adreci prèviament al Departament d’Acció Social i Ciutadania, que és el competent per al control i supervisió del funcionament dels serveis socials- per tal d’exposar la seva reclamació, així com consultar sobre la possibilitat d’un trasllat de la seva mare.” La segona intervenció en relació a la problemàtica d’un lleidatà amb una Fundació Privada, com a conseqüència de l’ensorrament d’una part de l’edifici de la Plaça Ramón Berenguer IV, 8, de Lleida, on es desenvolupava l’activitat de restaurant. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne l’estudi i la tramitació. 54

“… pel què fa al motiu concret de queixa, que no és altre que les indemnitzacions que hagi pogut percebre aquella fundació, en relació a la manca d’indemnitzacions percebudes de la vostra part, entenem que estem davant uns fets de naturalesa privada en els quals el Síndic no hi pot intervenir. Ni les companyies d’assegurances, ni vos mateix, ni la Fundació Pilar Felip són administracions públiques, sinó ens privats que operen en un marc de relacions estrictament privades. És cert que les fundacions catalanes, públiques o privades, estan sotmeses al Protectorat del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, però les actuacions de les fundacions sotmeses a tutela son tancades i afecten al destí del seu patrimoni i al compliment de les finalitats fundacionals, sense que en cap cas pugui afectar a les relacions privades derivades de contractes d’arrendament o d’assegurances.

Per aquest motiu no puc intervenir en la queixa, i només puc aconsellarvos que us assessoreu per un advocat de la vostra confiança, o a través del Servei d’Orientació Jurídica del Col·legi d’advocats de Lleida, en tant que ells us podran assessorar, si no ho heu fet ja, sobre las accions civils que podeu emprendre en defensa dels vostres drets”. La tercera intervenció fa referència a la queixa plantejada per una ciutadana de Balaguer en relació a la possessió indeguda de part de les seves terres per l’Ajuntament de la localitat abans esmentada. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne el seu estudi i tramitació. La quarta intervenció és relativa al desacord d’una associació, ja que l’Ajuntament de Lleida va crear el Consorci del Turó de la Seu Vella, amb la voluntat de coordinar la gestió d’aquest conjunt monumental entre les dues institucions propietàries, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Lleida, creant-se un projecte d’Estatuts del mateix consorci, però en cap moment s’ha tingut en compte ni s’inclou a aquesta associació en la Junta de Govern, ni en cap òrgan del mateix Consorci, pel que, es van presentar al·legacions a les dues 56

entitats propietàries, Generalitat i Ajuntament, i no s’ha donat cap mena de resposta al respecte. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne el seu estudi i tramitació. I finalment, la quinta i darrera intervenció fa referència a la disconformitat d’un conductor per la imposició d’una sanció en concepte de “circular con un vehículo a una velocidad de 114’6 Km/h, cuando ésta está limitada por una señal de 80 km/h per l’A-2”. El Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar-ne l’estudi i tramitació.”

Quan la queixa plantejada pel ciutadà fa referència a una qüestió que el Síndic considera que no hi té competència perquè no pertany a l’àmbit municipal, la tramet a la institució o organisme que creu que l’ha de resoldre, i si la competència és del Defensor del Pueblo, faig de mediador perquè sigui més fàcil accedir-hi. En l’exercici de l’any 2009 hem tingut, una intervenció en què ha convingut col·laborar amb el Defensor del Pueblo: Aquesta intervenció fa referència a la queixa, tramesa al Defensor del Pueblo, que va plantejar un ciutadà que es va sentir agreujat per la manipulació en la delegació de correus a Lleida de dues cartes que va enviar per correu ordinari. La resposta del Defensor del Pueblo a la queixa plantejada va ser: “ ... En base a lo anterior así como a la documentación aportada en el presente caso, no es posible acreditar que las incidencias referidas en el 59

escrito remitido por el Sr. XXX a esa institución se produjesen durante el proceso de tratamiento postal que Correos haya efectuado sobre los envios referidos” “...que de la actuación administrativa y de lo manifestado por la Administración en el mismo, no se desprende ninguna irregularidad, no pudiendo esta institución refutar lo manifestado por correos.”.

6.1 ACTUACIONS DEL FÒRUMSD ON HA PARTICIPAT EL SÍNDIC:  El 13 de gener de 2009 es reuneix la Junta directiva de la que en forma part el nostre Síndic, amb el president de la Diputació, per explicar la manca de Síndics locals a les terres de Lleida i que, des de la diputació a través del seu president, es convoqués una reunió de les poblacions més grans de la província que no tenen Síndic local, convidant-los a que creguin amb aquesta figura els seus Alcaldes i en creïn de noves.  El Síndic assisteix a la presa de possessió del primer Síndic de Greuges de Tarragona, el dia 22 de gener de 2009. El 23 de gener, la Junta Directiva del Fòrum, assisteixen al Parlament de Catalunya convocats per la comissió que estava elaborant la Llei del Síndic de Greuges de Catalunya per bescanviar opinions i suggeriments dels Síndics locals. 62

El Síndic assisteix a la XI Trobada de Síndics i síndiques i defensors/es locals, que es va fer a Sant Boi de Llobregat, el 26 de febrer de 2009.  El 31 de març, es fa el traspàs de papers al tresorer del Fòrum de Síndics que es el nostre Síndic.  19 de maig, La Junta Directiva va reunir-se a la Diputació de Lleida i diferents alcaldes de la província de Lleida per parlar de la importància de la figura del Síndic als Ajuntaments que encara no en tenen, afavorint la proximitat entre Ajuntament i ciutadà.  21 de maig, Jornada de formació a la seu del Síndic de Greuges de Catalunya. 11 de juny, Jornada lúdica a St. Jaume d’Enveja.

El “II Encuentro Estatal de Defensores y defensoras locales”, celebrat a Vigo, els dies 1 i 2 d’octubre de 2009.  19 i 20 de novembre, IV Jornades de Formació Fòrumsd a Girona  El Síndic també va assistir a la presentació del primer recull d’informes dels Síndics/ques, defensors i defensores de Catalunya que es va presentar al Museu d’Història de Barcelona.

6.2 XI TROBADA ASSEMBLEA DEL FÒRUM DE SÍNDICS

Assemblea General Ordinària del dia 26 de febrer de 2009, amb la presència del Conseller de Governació i administracions públiques El molt Hble. Sr. Jordi Ausàs

Com cada any, els Síndics Municipals de Greuges i els defensors dels ciutadans i ciutadanes organitzem una trobada per intercanviar diferents punt de vista i aportar les experiències que cadascú de nosaltres ha tingut al llarg de tot l’any. En aquesta ocasió, durant l’any 2009, la trobada es va celebrar a la ciutat de Sant Boi de Llobregat, el dia 26 de febrer de 2009. En la trobada, l’assistència dels síndics municipals o defensors del ciutadà d’arreu de Catalunya, va ser nombrosa. També, varem poder gaudir de la presència de l’Alcalde de Sant Boi, Sr. Jaume Bosch, del President de la FMC i alcalde de Sabadell, Il.lm. Sr. Manuel Bustos Garrido, i del Conseller de Governació i administracions públiques, l’Hble. Sr. Jordi Ausàs i Coll. La Trobada a St. Boi dels Síndics/es municipals i defensors del ciutadans i ciutadanes de Catalunya, en l’ordre del dia es va tractar els següents temes: Lectura i aprovació de l’acta anterior  Presentació de l’informe de gestió 2008 67

Presentació informe tresoreria 2008/previsió 2009  Ratificació–articles. Propostes a la nova Llei del Síndic de Greuges de Catalunya Elecció nova junta directiva  Proposta de Pla de treball / pressupost 2009 Precs i preguntes

6.3 II ENCUENTRO ESTATAL DE DEFENSORES LOCALES, celebrat a la ciutat de Vigo

El Síndic participa al “II Encuentro Estatal de defensores locales ”; A la ciutat de Vigo, els dies 1 i 2 d’octubre de 2009 El Síndic de Greuges Municipal, Josep Giné Badia, participa en les jornades Estatal que s’organitzen. Al 2009, van celebrar-se a la ciutat de Vigo, els dies 1 i 2 d’octubre. El que permet contrastar opinions entre els diferents Defensors Locals i compartir eines de treball i experiències, millorant el servei que s’ofereix a la ciutadania.

Entrevisten al Síndic de Lleida al Diari de Vigo, “El Faro de Vigo”, al ser la primera ciutat d’Espanya on es va crear la institució del Síndic Municipal de Greuges

6.4 PRIMER RECULL D’INFORMES DELS SÍNDICS, SÍNDIQUES, DEFENSORS I DEFENSORES LOCALS DE CATALUNYA

Presentació del primer recull d'informes dels Síndics Locals El primer recull d’informes dels síndics, síndiques, defensors i defensores locals, posa de manifest la importància de la proximitat en la institució. El 54% de la població de Catalunya compta ja amb un síndic local. Els defensors municipals van atendre 8.831 consultes durant el 2008. El FòrumSD, Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya, va presentar l’11 de febrer el recull de l'activitat de l'any 2008.

Presentació Sala Martí l'Humà

Es tracta del primer recull d’informes dels síndics i síndiques locals de Catalunya, que aporta una visió global de la implantació, funcionament i tasques realitzades per la institució de proximitat en aquest període. L’acte, es va celebrar a la Sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, va estar presidit per Josep Escartín, Síndic de Greuges de Sabadell i president del FòrumSD; Carles Bassaganya, director general d’Administració Local del Departament de Governació i d’Administracions Públiques; Salvador Esteve, president de l’Associació Catalana de Municipis. 78

Manuel Bustos, president de la Federació de Municipis de Catalunya; i Pilar Malla, Síndica de Greuges de Barcelona, i va comptat també amb la presència de Laura Díaz, Adjunta al Síndic de Greuges de Catalunya i Matias Vives, Director d'Ordenació del Territori i Relacions Locals, en representació de Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, així com alcaldes, regidors i regidores dels ajuntaments catalans que tenen síndic municipal i diputats del Parlament de Catalunya. El primer recull d’informes dels Síndics locals de Catalunya posa de manifest la importància de la institució del Defensor local en la Catalunya del segle XXI com a garant de l’anomenada bona administració. Segons Josep Escartín, president del FòrumSD, “la figura del Síndic/a de Greuges local, gràcies a la seva tasca de vetllar pels interessos dels ciutadans/nes de forma imparcial i sense cap sotmetiment jeràrquic ni polític, és un instrument clau perquè el principi de la bona administració sigui una realitat”. Els Síndics locals de Catalunya atenen 8.831 consultes durant l’any 2008 79

En l’acte de presentació del primer recull d’informes dels Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya hi van assistir el Regidor de Participació Ciutadana, Sr. Joan Gómez i el Síndic, Josep Giné. Així com el Síndic i l’Alcalde de la Seu d’Urgell, els únics municipis de la província de Lleida (Lleida i la Seu) que tenen Síndic local.

“El Síndic/ca municipal és cabdal en l’àmbit local, ja que ningú millor que ell/ella vetllarà pels drets i interessos dels veïns/es i sabrà com resoldre les queixes”, afirma Escartín. I sembla que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hi estan d’acord. Això es desprèn de les dades que inclou el primer recull d’informes dels Síndics/ques locals de Catalunya. Durant el 2008, més de 8.800 ciutadans i ciutadanes van recórrer al seu Síndic/a local per queixar-se. Del total de queixes presentades, els Síndics/ques locals van admetre a tràmit més de 2.600. A més a més, els Síndics/ques locals van realitzar també un total de 56 actuacions d’ofici, és a dir: actuacions que s’inicien per pròpia decisió del Síndic/ca, sense cap petició o demanda de la ciutadania. El nombre més important d’actuacions que fan els Síndics/ques, es refereixen a matèries que afecten la qualitat de vida de la ciutadania . 81

Les matèries sobre les quals els ciutadans i ciutadanes es queixen més són: La circulació i l’aparcament (per exemple, les multes), Urbanisme i disciplina urbanística (obres il·legals), medi ambient (contaminació acústica), serveis socials (ajuts per persones sense recursos), manteniment de via pública, impostos, taxes i tributs i seguretat ciutadana. La majoria de recomanacions són acceptades pels Ajuntaments. L’informe explica també que, només un 14% de recomanacions que van emetre els Síndics/ques durant el passat 2008 no es van acceptar. Les recomanacions són els suggeriments que els síndics/ques fan quan consideren que alguna actuació, decisió, procediment o ordenança de l’Ajuntament s’hauria de modificar per tal de satisfer i protegir els drets i interessos de la ciutadania.

Nombre de municipis amb Síndic/a de Greuges Municipal El gràfic següent mostra el nombre de municipis que disposen de Síndic/a municipal respecte de la totalitat de municipis catalans. Així, dels 904 municipis existents, tan sols 42 disposen d’aquesta institució.

Municipis amb Síndic Municipis SENSE Síndic

Catalunya Total Municipis 904

Municipis amb Síndic/a local Total Habitants Total Municipis 7.364.078

42 (4%)

Total Habitants 3.999.449(54%)

Distribuci贸 segons les mat猫ries de les actuacions iniciades durant 2008

El 3 de març, el Síndic visita la Seu d’Urgell per bescanviar opinions amb el Síndic local, per unificar criteris de treball i millorar el servei a la ciutadania. 29 de maig, Pregoner de les festes de l’Associació de Veïns de la zona Universitats.  5 de juny, apadrinament de la promoció 2008-2009 del Col.legi Santa Anna. 3 de juliol, Pregoner de les festes de l’Associació de veïns dels Blocs Juan Carlos de la ciutat. 23 de desembre, Aprovació en el Ple Municipal de la Carta de la Ciutadania.  28 de desembre, el Síndic participa en l’acte esportiu “el gol solidari” del Cucalòcum de la Ciutat.  El Síndic participa regularment en els mitjans periodístics locals, ja sigui radiofònics, televisió, com premsa escrita. 90

En el Ple de l’Ajuntament de l’any anterior, em vaig comprometre a dur a terme dos actuacions durant l’any que eren: Per una banda, que en el transcurs del 2009 donaria continuïtat a la difusió de la Sindicatura als centres escolars de la ciutat de Lleida, treballant amb els joves el respecte als drets humans, així com, explicant com funciona l’Ajuntament, la institució del Síndic de Greuges i les competències que té. I he visitat: El col·legi Sagrada Família, l’Escola Les Heures, IES Caparrella, i l’IES Màrius Torres. Per altra banda, em vaig comprometre a presentar la memòria a la resta de la ciutadania, fora del ple Municipal, un cop aprovada la memòria anual en el mateix. A la vegada que, també he iniciat la difusió de la institució del Síndic en les Associacions de Veïns. 92

Així, es va fer una primera reunió a la seu de la FAV amb el seu president, així com els presidents de totes les associacions de veïns, i el regidor de Participació Ciutadana, exposant la meva proposta de venir a les seus socials de les Associacions per explicar que fa, i com podem adreçar-nos al Síndic municipal. A partir d'aquí, es van programar algunes primeres visites com son a: •L’Associació de veïns de Moncada i partides limítrofes; i • l’Associació de veïns de la Bordeta. A continuació passem unes imatges de la vista del Síndic als diferents centres escolars i Associacions.

El Síndic visita el Col.legi Sagrada Família, a les classes de 3er i 4rt d’ESO del centre

El Síndic visita L’Escola Les Heures la classe de 3er d’ESO

El Síndic visita IES Caparrella, a les classes del les 5 línies de 3er d’ESO del centre

El Síndic en les xerrades als alumnes de 3er d’ESO de l’IES Caparrella

El Síndic visita l’IES Màrius Torres a la classe de 3er i 4rt d’ESO

100

El Síndic visita l’IES Màrius Torres a la classe d’ESO i Batxillerat

101

El Síndic visita L’Associació de veïns de la Bordeta

102

103

El Síndic visita la Fundació Síndrome de Down Lleida

104

Els joves de la fundació van poder conèixer al Síndic, i els va explicar com funciona la institució del Síndic Municipal de Greuges

105

Associaci贸 Down Lleida

106

El Síndic visita “El Centro Galego de Lleida” El Síndic va ser convidat en els actes de la Setmana Cultural

107

El Síndic visita la “Casa de Aragón” de Lleida El Síndic va ser convida’t a la casa de Aragón en motiu de les festes del Pilar que organitza anualment aquesta entitat. En aquest acte, el Síndic va donar a conèixer que és el que fa i com podem acudir a la institució del Síndic Municipal de Greuges.

108

La institució del Síndic es convidada al Casal de la Dona La Regidoria de polítiques d’igualtat – Casal de la Dona, dins del marc del programa d’activitats “Activa’t al casal” ofereix a les dones de la ciutat un taller mensual titula’t “l’Advocada respon”, amb l’objectiu de donar a conèixer a les dones els recursos existents a la ciutat de Lleida, i quins son els seus drets en tots els àmbits, amb la xerrada d’una advocada, que parla de diferents temes, en aquest cas, va ser convidada l’assessora jurídica de la Sindicatura, per explicar i donar a conèixer qui és el Síndic Municipal de Greuges, què fa, i com podem adreçar-nos a la Institució. 109

110

 Ampliar l’actuació de la Sindicatura donant un servei específic a la gent gran de la nostra ciutat, amb la incorporació d’un adjunt al Síndic per aquest col·lectiu, el que suposarà visitar els diferents Casals socials de la ciutat, prestant un servei d'assessorament i de suport a les necessitats, problemàtiques, o greuges en que es trobin la gent gran. A la vegada que, d’acord amb la Carta de la Ciutadania, s’incorporarà un adjunt al Síndic, que vetllarà i treballarà pels Drets reconeguts en la mateixa carta.  Continuar amb la tasca endegada de visitar les escoles de la ciutat, així com a les Associacions de Veïns, fent difusió de la Institució del Síndic Municipal de Greuges, i donant a conèixer la importància dels valors i dels drets per a una bona convivència a la nostra ciutat.  La commemoració i celebració dels 20 anys, de la creació de la Institució del Síndic Municipal de Greuges de la Paeria. 111

112

Una veïna del carrer del Nord es queixa del retard en el trasllat de la mesquita al Polígon. Una candidatura es queixa per la manca de contesta d’uns escrits adreçats a l’Ajuntament en el període del 2007 al 2009.

113

Una veïna del carrer Llibertat es queixa perquè no està d'acord amb l'informe de la Regidoria de Seguretat Ciutadana, ja que els nois continuen jugant a pilota al passatge de vianants de l'av. Llibertat. Unes veïnes de Lleida es queixen perquè la Regidora de Seguretat Ciutadana no li vol donar un abonament per aparcar els vehicles en zona blava i no estar pendent dels tiquets, ja que són comercials publicitaris. Un lleidatà es queixa per les molèsties de soroll que li ocasiona la veïna, ja que és professional del piano i està tocant tot el dia. Una veïna de Lleida, denunciada per la seva veïna, es queixa que la Guàrdia Urbana la multa per fer soroll al seu domicili. Ella viu sola i no fa gens de soroll. Un veí del carrer de l’av. Tarradelles es queixa per les molèsties de soroll que li ocasiona el Pub River i la gent que es posa fora del local. 114

Una lleidatana es queixa per un problema amb uns veïns de l'edifici on viu. Son gitanos romanesos, entren i surten a tota hora i inclús els nens mengen en el replà de l'escala amb la conseqüent brutícia. Una veïna es queixa per les molèsties de soroll que li ocasionen, a la matinada, els camions que carreguen i descarreguen a la cooperativa de Guissona, local que hi ha als baixos del seu habitatge. Un veí es queixa perquè li sembla excessiva la sanció que li han imposat de 600€ per tenir penjat al seu cotxe un cartell de "en venda". Una veïna es queixa dels problemes de soroll que li ocasiona el veí del costat ja que sempre té la música molt forta. Una veïna es queixa de les molèsties de soroll que li ocasionen els nois que juguen en la canxa de bàsquet que hi ha davant del seu edifici. 115

Un veí es queixa perquè li han imposat una multa per demanar serveis sexuals a la via pública. Una veïna es queixa per les molèsties de soroll que li ocasionen els camions quan descarreguen a altes hores de la matinada als baixos del seu edifici. Un lleidatà es queixa perquè no sap on posar una denúncia per les molèsties de soroll que li ocasionen els joves que viuen al pis de damunt del seu habitatge.

116

Un conductor es queixa perquè un agent de la Guàrdia Urbana l’ha tractat malament. Una conductora es queixa perquè li van imposar una multa per passar-se un semàfor en roig, quan no estava en roig. Una veïna es queixa perquè la Guàrdia Urbana li ha imposat tres multes seguides, per la qual cosa pensa que és un abús d’autoritat. Un conductor es queixa perquè li han imposat una multa amb la qual no està d’acord. Un lleidatà es queixa perquè la grua municipal se li va endur el seu cotxe tot i que no impedia la circulació. Un ciutadà es pensa que pateix una persecució per part de la Guàrdia Urbana. 117

Un veí de Lleida es queixa perquè li van imposar una multa per aparcar en doble fila 5 minuts. Gent de Lleida vol saber els resultats de la campanya contra la contaminació acústica de vehicle de dues rodes segons el pacte social per a la ciutadania del 2009. Una conductora es queixa perquè la van multar per aparcar el cotxe en una zona que no es podia aparcar, encara que portava la targeta de minusvalidesa que li permetia aquest fet. Un veí de la Plaça Pirineus es queixa de les molèsties de soroll que li ocasionen els joves que es concentren a l’esmentada plaça al vespre, a partir de les 19h. Un lleidatà es queixa per l'abús d'autoritat que ha patit per part d’un agent de la guàrdia urbana i el seu company. 118

Un veí es queixa per l'abús d'autoritat patit per part d'un agent de la guàrdia urbana. Una veïna es queixa per un abús d'autoritat per part de la Guàrdia Urbana. Un lleidatà es queixa perquè la guàrdia urbana li va imposar una multa per tenir el cotxe abandonat i ha d'haver una errada doncs el cotxe estava al taller. Una lleidatana es queixa de la manera en què la Guàrdia Urbana li va imposar una multa. Un conductor es queixa perquè la Guàrdia Urbana li ha imposat una multa per aparcar agafant un trosset de groc d'un gual però del lloc on no està rebaixada la vorera.

119

Un conductor es queixa perquè li van posar una multa erròniament ja que, el lloc on va aparcar no estava ben senyalitzat. Un veí, propietari d’una fruiteria, es queixa perquè la Guàrdia Urbana el va parar i li va dir que s’havia passat un semàfor en vermell,quan no era cert. Un conductora es queixa pel mal tracte rebut per una agent de la Guàrdia Urbana. Una ciutadana es queixa de la prepotència d’una agent de la Guàrdia Urbana.

120

Un veí de Lleida es queixa per la manca de contesta d'un escrit presentat el 11/11/08 en relació a la neteja de les reixes de la zona de vianants entre els dos blocs del carrer llibertat i altres. Un veí del carrer de l’Enric Farreny es queixa perquè al darrere del seu edifici passa el canal de Pinyana i n'hi ha un tram que no hi ha cap mena de protecció ni pavimentació. Un veí es queixa perquè davant de l’edifici on viu hi ha un forat a la vorera i cada vegada és més profund. Una veïna es queixa del mal estat en què es troben alguns carrers de Lleida. Un lleidatà es queixa perquè davant de casa seva hi ha unes rajoles aixecades, truca a l’Ajuntament, posen uns pilons per reparar-ho, però ja fa temps que va trucar i ningú no l’arranja. 121

Una veïna, en representació de la comunitat de propietaris del carrer de Costa Magdalena es queixa perquè aquest carrer està sense arranjar i en molt mal estat i malgrat que ho han demanat a l’Ajuntament, aquest no els hi diu res.

122

Un veí es queixa de la manca d'il·luminació al seu carrer. Un veí del carrer de l’Enric Farreny es queixa perquè al darrere del seu edifici passa el canal de Pinyana i n'hi ha un tram que no hi ha cap mena d’il·luminació. Una veïna es queixa de la freqüència d’un semàfor. Una ciutadana es queixa perquè segons un informe de la regidora delegada d'urbanisme li comuniquen que es canviarà l'enllumenat d'un tram de carrer del passeig onze de setembre i encara no s'ha fet.  Un veí del carrer Vitòria, es queixa perquè té una farola que està ubicada de tal manera que la llum li entra totalment a la seva habitació.

123

Un veí del carrer de Príncep de Viana es queixa perquè vol canviar de tipus de gual i li diuen que mentre està tramitant-se el nou tipus de gual es quedarà sense plaques i és possible que sigui sancionat. Una veïna del carrer de Lluís Companys es queixa perquè l'Ajuntament li ha posat davant del seu balcó un panel publicitari i té por que li entrin a robar. Una veïna del carrer de Montpelier es queixa per les molèsties de soroll que li ocasionen els camions que es descarreguen per la nit en la federació de farmacèutics i creu que no tenen permís de càrrega i descàrrega. Es queixa en relació a la instal·lació d'un pas de vianants davant del seu gual. Una veïna es queixa de la quantitat de barreres arquitectòniques que hi ha als carrers de Lleida. 124

Un veí del carrer de Rovira Roure es queixa de les molèsties que ocasiona la carpa que hi ha instal·lada en el “Restaurant Pastificcio”. Un lleidatà es queixa perquè un comerciant posa la seva parada a la vorera del seu carrer impedint el pas als vianants.

125

Una plataforma de Lleida es queixa del mal estat en què es troba el Centre Històric. Una candidatura política es queixa per la manca de contesta d’uns escrits adreçats a l’Ajuntament en el període del 2007 al 2009.

126

Un veí del carrer Tallada, es queixa perquè li arriba una notificació de l'Ajuntament comunicant-li la sol·licitud de ruïna d'un immoble on te un local de la seva propietat. Un veí del carrer Bisbe Irurita, en representació de la Comunitat de Propietaris, es queixa perquè al costat del pàrquing del seu edifici hi ha un tanc de gas-oil per la calefacció de l'edifici colindant i aquest té una fuita que amb les pluges a arribat a la presa de l'aigua del seu edifici. Una veïna es queixa perquè no està d’acord amb l’enderroc d’una casa. Un ciutadà es queixa per les sancions que li han imposat per fer obres en la terrassa de la seva casa.

127

Una ciutadà es queixa per manca de contesta d'uns escrits adreçats a l'Ajuntament sobre una llicència d'activitat. Un veí del carrer Corregidor Escofet, es queixa perquè l'Ajuntament no li concedeix la llicència d'ampliació del restaurant XXXX, perquè no compleix amb la normativa. Un lleidatà es queixa perquè l'ajuntament està tardant molt sense motiu aparent en donar-li la llicència d‘obertura d'un bar- cafeteria. Un veí es queixa perquè no sap que ha de fer per demanar la llicència d’obertura d’un local. Un veí de Lleida es queixa perquè no li tramiten ràpid una llicència d’obertura d’un local.

128

Una veïna del carrer del Corregidor Escofet es queixa por les molèsties de soroll que li ocasiona el bar 4 portes, ja que estava precintat per l’Ajuntament però ara, l'han desprecintat i continuen les molèsties Un veí del carrer del Carme es queixa per les molèsties de pudors que li ocasiona el bar que esta situat als baixos de seu edifici. Una veïna del carrer del Nord es queixa per les molèsties que li ocasiona la mesquita ja que passen del aforo permès. Un lleidatà es queixa perquè fa tres anys que han demanat una llicència d'activitat, encara no li han donat i l'ajuntament no fa més que posar-li multes coercitives i no li contesten als escrits Una comunitat de Propietaris del carrer del Nord, es queixa pels problemes de soroll que li ocasiona la mesquita situada als baixos del seu edifici. 129

Un veí es queixa per les molèsties de soroll que li ocasiona el “bar Queen’s” situat als baixos del seu edifici.

130

Un veí, en representació de la comunitat de propietaris, es queixa perquè no li van comunicar que havia de fer una sol·licitud per posar bastides alhora de pintar la façana de l'edifici. Es queixa per manca de contesta d'uns escrits adreçats a l'Ajuntament sobre una llicència d'obres d'un veí. Un ciutadà es queixa perquè no li concedeixen una llicència d’obres per fer obres en un pis de la seva propietat. Un ciutadà de Lleida es queixa perquè han fet obres al seu habitatge i l’Ajuntament li demana un altre projecte ja que les obres que han fet no s’ajusten al projecte inicial.

131

Una veïna de Lleida es queixa perquè a l’Oficina Local d’Habitatge li diuen que no tenen pisos per llogar i ella sap que si. Una ciutadana es queixa perquè l’han desnonat d’un pis de lloguer i a l’Oficina Local d’Habitatge no li donen cap pis perquè surt al RAI. Una veïna es queixa per la denegació d'un ajut per la rehabilitació d'edificis per l'exhauriment del pressupost assignat a la convocatòria.

132

Un veí, en representació de la Comunitat de propietaris del carrer Cronista Muntaner, es queixa perquè als baixos del seu edifici hi ha un bar que té una fuita d'aigua que inunda el pàrquing de l'edifici i ningú no li dona raó. Un veí, en representació de la Comunitat de Propietaris de l’av. Alcalde Porqueres, es queixa pel pressupost excessiu que li ha enviat l'empresa Aigües de Lleida per realitzar una nova escomesa de clavegueram. Un veí de Lleida es queixa perquè no està d'acord amb la facturació que li fa Aigües de Lleida ja que li cobren com un gran usuari i és un particular. Un lleidatà es queixa perquè es va fer una lectura del comptador d'aigua erroni i es va tarifar en el tram 3 (el més car) l'empresa d'aigües els hi ha dit que els hi regularitzarà però en el tram més barat, és a dir, no li tornaran els diners que van pagar. 133

Un veïna es queixa per mal tracte i el mal servei rebut per part de l'empresa d'Aigües de Lleida. Una veïna es queixa perquè per demanar la targeta de bus gratuïta per un infant de 5 anys li demanen obligatòriament el DNI o passaport del menor. Un lleidatà es queixa perquè l'empresa aigües de Lleida li reclama unes factures excessives amb les quals no està d'acord. Una ciutadana es queixa perquè es va confondre al treure el tiquet de la zona blava i no li volen tornar els diners. Un grup de Comunitats de Propietaris es queixen de les factures excessives que reben de l’empresa d’Aigües de Lleida. Un ciutadà es queixa perquè va pagar al 2007 a l’empresa d’Aigües la instal·lació de la canonada d’aigua a la seva finca i encara no han fet les obres. 134

Un ciutadà es queixa perquè té un problema amb l’empresa d’Aigües de Lleida amb les seves factures. Una Comunitat de propietaris es queixa per unes filtracions d’aigua que tenen al pàrquing del seu edifici. L’empresa d’aigües diu que és una canonada de la comunitat i la comunitat pensa que és competència de l’empresa d’Aigües. Una ciutadana es queixa perquè l’empresa EYSSA no li torna 4 euros que va posar a la màquina expenedora de tiquets de zona blava per error.

135

Un veí del carrer de Riu Garona es queixa perquè ha de pagar interessos i recàrrecs d’un mateix rebut impagat i no hi està d’acord. Una veïna del Gran Passeig de Ronda, es queixa perquè l'Ajuntament li embarga el sou per una multa que ja va pagar. Un lleidatà es queixa en relació a les sancions, ja que pensa que s'embarguen comptes inadequadament i no s'ajusta a Dret. Un veí del carrer Voravia, que pateix una minusvalidesa es queixa perquè l'embarguen el seu compte per no haver pagat una multa de mal aparcament, en un lloc de minusvàlids. Ningú l’havia informat de la possibilitat d’adquirir una tarja per aparcament de minusvàlids. Un veí es queixa perquè l'Ajuntament ha sol·licitat les dades de l'empresa on treballa a la seg. social i li han comunicat a la seva empresa l'embargament de la seva nòmina . Es queixa perquè li han embargat el compte per no pagar l‘IBI quan aquest impost va a nom seu i del seu ex-marit. 136

Un contribuent es queixa perquè li sembla excessiu el rebut d’escombraries que l’ha arribat. Un contribuent es queixa perquè fan pagar la plusvàlua d’un pis i pensa que no li correspon. Una contribuent amb família nombrosa es queixa perquè demana la bonificació del rebut de l’IBI que li correspon i no se li imposarà fins a l’any vinent. Una contribuent del carrer del General Britos es queixa perquè van demanar una modificació al cadastre la qual va ser acceptada, ho presenten a l'Ajuntament i aquest no li vol tornar els diners Una contribuent del carrer Alcalde Sangenis es queixa perquè l'Ajuntament li ha de tornar el 50% del rebut de l'IBI, ja que la seva vivenda és de protecció oficial i per una errada del departament li van cobrar. 137

Una lleidatà es queixa perquè està disconforme en què al carrer Paer Casanoves el cataloguen com un carrer de 1ª categoria. Un veí del carrer de l’Alcalde Sangenis es queixa perquè li han cobrat dues vegades el rebut de l'IBI i l'ajuntament no li torna els diners. Una contribuent es queixa perquè li han canviat la categoria del carrer i l'ha pujat molts diners el rebut d'escombraries. Un ciutadà es queixa perquè l'Ajuntament li reclama els pagaments del rebuts de l'immoble situat al carrer Baró de Maials a ell, quan en realitat ha de ser de la seva ex-dona. Un veí es queixa perquè es va comprar un pis al 2002 i ara l’Ajuntament li cobra l’IBI d’aquell any, quan ell creu que ha prescrit.

138

Una contribuent que pateix una disminució es queixa perquè li han fet empadronar-se ràpidament a Lleida, per poder estar exempta de l’impost de circulació i ara li diuen que no se li imposarà fins a l’any vinent. Una veïna es queixa perquè l’Ajuntament li ha de tornar el 50% del rebut de l’IBI, ja que la seva vivenda és de protecció oficial i per una errada del departament li van cobrar. Una lleidatana es queixa perquè fa deu anys va comprar un pis i ara l’Ajuntament li cobra l’IBI de l’antic propietari Es queixa perquè li han requalificat un camí amb un valor superior al de tota la finca que té i que està situada a la Ptda. Les Canals.

139

Una comunitat de propietaris consulta a la Sindicatura sobre la inspecció d’un local situat als baixos de l’edifici i així poder posar una queixa. Un ciutadà es queixa perquè va passar una inspector pel seu local i li van imposar una multa per tenir penjada encara la placa de gual de 24 hores i tenir el vehicle aparcat al davant. El local era comercial. Un veí es queixa perquè li han imposat una multa de 600€ per deixar la furgoneta davant del seu local (fruiteria) en zona de càrrega i descàrrega, i no havia tret la placa de gual.

140

Una veïna del carrer Segrià es queixa perquè tarden molt en tornar-li uns diners de devolució d’una taxa de grua. Un veí de la Plaça d’Espanya es queixa perquè el cobrament d’aquest any del rebut de l’IBI li fan en efectiu quan l’any passat va donar l’ordre que li fessin domiciliat.

141

Un veí del Segon Passeig de Ronda, es queixa perquè va entrar un recurs de multa a la subdelegació del govern perquè la traslladessin a l'Ajuntament i en l‘Ajuntament diuen que no troben l'escrit. Un veí del carrer de Grealó es queixa perquè va presentar un recurs per la imposició d'una multa i l'Ajuntament li desestima. Una veïna del Joc de la Bola es queixa perquè li van notificar per primera vegada malament una multa i vol saber si ara, que li han notificat be, té dret a la bonificació del 30%. Un grup de lleidatans es queixen per les sancions de parquímetre. Les multes municipals no s'ajusten a Dret. Un veí es queixa perquè li han desestimat un recurs d'una sanció amb la qual no està d'acord

142

Un conductor es queixa per les multes de parquímetre no ratificades per la Guàrdia Urbana. Un veí es queixa perquè tarden molt en contestar-li a un recurs de reposició que va presentar en relació a una multa de trànsit. Una veïna es queixa perquè li han desestimat un recurs que va presentar per una multa de trànsit perquè no li han motivat. Un veí de Lleida es queixa sobre unes multes de parquímetre. Un veí, es queixa perquè li han desestimat un recurs per una multa de zona blava quan tenia el col·locat el tiquet correctament. Una conductora es queixa per la imposició de multes de parquímetre. No pot sortir de treballar constantment per posar el tiquet corresponent.

143

Un veí del carrer Llitera es queixa perquè li van imposar una multa amb la qual no està d’acord. Ha fet un recurs però encara no li han dit res. Un veí es queixa perquè li han imposat una multa amb el concepte de “no tenir el tiquet de zona blava” quan en realitat era per “passar de l’hora”. Ha presentat recurs i li han desestimat. Un conductor es queixa perquè va presentar al·legacions i posteriorment recurs de reposició per una multa amb la qual no està d’acord i li han desestimat.

144

Un contribuent es queixa perquè va presentar un recurs perquè li tornin la taxa de servei de grua i encara no li han dit res. Una veïna es queixa perquè va presentar un recurs per demanar la devolució de la taxa del servei de grua i li han desestimat. Un contribuent es queixa perquè va presentar recurs per la imposició d'una multa i retirada de vehicle per la grua. La multa se l'han anul·lat, però de la grua no li diuen res. Un veí es queixa perquè li han arribat de cop els rebuts d'escombraries de quatre anys consecutius. A més viu a la Ptda Grealó i no hi ha cap contenidor a la zona. Una Lleidatana es queixa perquè el rebut d’escombraries li ha pujat molt. Un veïna es queixa perquè li estan cobrant una taxa que no li correspon. 145

Un lleidatà es queixa perquè desprès d’una any d’haver-li robat el seu cotxe, l’Ajuntament li notifica que el té al dipòsit municipal.

146

Un veí de l’av. Onze de Setembre es queixa perquè el seu pare va caure al carrer, van fer una reclamació a l'Ajuntament i aquest l'ha desestimat i pensa que el procediment no ha estat el correcte. Una veïna es queixa per la desestimació d'un recurs de responsabilitat patrimonial per danys soferts en una caiguda a la piscina del col·legi Episcopal. Una veïna es queixa perquè l'Ajuntament no li torna la fiança que va dipositar quan es va fer càrrec de la Llar de Santa Cecília. Un ciutadà es queixa perquè la seva dona va caure al carrer i vol una indemnització per part de l'Ajuntament. Un lleidatà es queixa perquè no té cap informació d'un expedient de responsabilitat patrimonial pels danys ocasionats al seu cotxe a causa d'unes obres municipals. 147

Una ciutadana es queixa perquè ha patit una caiguda al carrer per culpa d’unes rajoles en mal estat. Una lleidatana es queixa perquè se li va trencar el cotxet del nen quan passava per un carrer que estava en mal estat. Una veïna d’avançada edat es queixa perquè ha patit una caiguda al carrer i vol presentar una queixa. Un ciutadà es queixa perquè la seva mare s’ha caigut al carrer i ningú li informa a on ha d’anar per queixar-se.

148

Un veí es queixa perquè ha llogat el seu pis a un amic i aquest s’ha empadronat en aquesta adreça, i ara ell no es pot empadronar al seu pis.

149

Una candidatura es queixa per la manca de contesta d’uns escrits adreçats a l’Ajuntament en el període del 2007 al 2009.

150

Un veí del carrer de Serra del Montsec es queixa perquè li han posat zona blava davant del seu habitatge i no li donen la targeta de resident perquè el cotxe no està al seu nom sinó a nom de l’empresa on treballa, però al·lega que és l’únic cotxe que té. Un veí es queixa perquè va entrar per Registre un recurs de multa a la subdelegació de Govern de Lleida perquè el traslladessin a l’Ajuntament i a l’Ajuntament li diuen que no troben l’escrit.

151

Un veí es queixa perquè no té vivenda per viure i està vivint en un magatzem, aviat el trauran fora i l’Ajuntament no li dona cap pis per viure. Una veïna es queixa perquè no té cap residència a Lleida i no es pot empadronar. Una veïna es queixa perquè no té vivenda, està empadronada a Barbastre i perquè les assistents socials l’ajudin s’ha d’empadronar a Lleida.  Un ciutadà es queixa perquè viu de lloguer en un pis situat al costat dels camps Elisis i ara volen expropiar-la i no l’ajuda ningú a trobar una altra cosa per viure. Una ciutadana de la Ptda. Les Canals es queixa perquè les assistentes socials no l’ajuden per trobar un pis, ja que ara està vivint en una caravana,. Una candidatura es queixa per la manca de contesta d’uns escrits adreçats a l’Ajuntament en el període del 2007 al 2009.

152

Un veí de la Mariola es queixa perquè el local de deixalleries fixes situat en aquest barri, només obre un dia per setmana quan abans obria tots els dies de la setmana. Un lleidatà es queixa per que no hi ha més espais perquè els animals de companyia puguin fer les seves necessitats i corrin segons l’Ordenança Municipal de tinença d'animals. Un veí del carrer de l’Enric Farreny es queixa perquè al darrere del seu edifici passa el canal de Pinyana i n'hi ha un tram que la neteja és inexistent.

153

Una veïna del carrer d’Alcalde Areny es queixa perquè els aspersors de la gespa de davant de casa seva, fa dos dies que ragen aigua contínuament.

154

ď ąEs queixa perquĂ¨ l'ajuntament no compleix amb una sentencia judicial sobre una parada que tenia la seva mare al mercat de Santa Teresa.

155

Una lleidatana es queixa perquè va fer una denúncia a l'Oficina del Consumidor de l'Ajuntament a l'any 2007 i encara no han dictat el laude. Una ciutadana es queixa perquè va presentar una queixa a consum, es va fer l'arbitratge a l'any 2008 però encara no han dictat el laude. Una veïna es queixa per la mala actuació de l'oficina de consum en relació a una reclamació que va presentar contra l'empresa d‘Aigües de Lleida.

156

Una veïna de Barcelona, en representació de l'empresa "Restauració d'obra gràfica - Estudio B-2, Sl" es queixa perquè l'IMAC li deu una factura de l'abril del 2008. Un veí de l’av.del president Tarradelles, es queixa per les molèsties de soroll que li ocasionen les festes que es fan als camps elisis. Un lleidatà es queixa per les molèsties de soroll que ocasionen els actes de la Festa Major. Una candidatura es queixa per la manca de contesta d’uns escrits adreçats a l’Ajuntament en el període del 2007 al 2009.

157

Una veïna del carrer de Baró de Maials es queixa perquè porta al seu fill a una escola bressol i li cobren tot el mes de desembre del menjador del seu fill.

158

Un jove de Lleida es queixa perquè no li paguen l’ajuda per menors de 30 anys que tenen un pis de lloguer. Una ciutadana es queixa perquè s’ha canviat de pis dues vegades, ha demanat l’ajut i només li han pagat l’ajut del primer i encara li queda cobrar el segon.

159

160

La Sindicatura Municipal de Greuges de la Paeria mitjançant el seu Síndic, es converteix en un observador privilegiat de la realitat social de la ciutadania de Lleida, i de l’activitat de l’Ajuntament; I realment és així, perquè ho veig des d’una perspectiva totalment diferent respecte al personal que treballa en i per l’Ajuntament. Des d’aquesta Institució, em permet copsar quina es la realitat que viu la ciutadania respecte a l’actuació del nostre Ajuntament, posant un símil gràfic vindria a ser el “el termòmetre” més precís que existeix, que permet mesurar amb exactitud, amb graus i centígrads la temperatura de l’Ajuntament, i transmetre quines son les necessitats, mancances i encerts, i veure des d’una altra perspectiva, la realitat plural de la nostra ciutat. Així, a mode de conclusions passo a exposar les següents:

161

En la PRIMERA conclusió voldria comentar que: Ens han arribat a l’oficina de la Sindicatura varies queixes que corresponien a l’OMIC, Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, i que nosaltres hem derivat, com acostumem a fer, a l’organisme que correspon, però a la vegada vull destacar aquest any que, ens han presentat varies queixes per manca de resposta de la Junta Arbitral de Consum, arrel de la celebració d’un Arbitratge, com a mitjà ràpid de resoldre un conflicte entre consumidor i l’establiment afectat. Cal tenir en compte que les característiques de l’arbitratge de consum recauen en primer lloc, pel seu caràcter voluntari (per a les dues parts), en segon lloc, per la seva gratuïtat (cap mena de cost econòmic), en tercer lloc, que és executiu (la solució vincula a les dues parts), en quart lloc, per l’agilitat (te uns terminis curts per donar audiència a les parts i dictar el Laude), i finalment, per la seva eficàcia (es un mecanisme eficaç per donar solució a un conflicte amb total imparcialitat i independència). 162

Per tant, considero que cal donar un bon servei a la ciutadania a través de l’Oficina del Consumidor - Junta Arbitral, i que ara per ara no s’està donant, amb un retard considerable en dictar els Laudes i en respondre al ciutadà; Pel que, resulta fonamental la col·laboració de tothom, facilitant els mitjans i el personal que siguin necessaris. Sinó, es desvirtua l’essència per la qual va ser creada la Junta Arbitral Municipal com a mitjà ràpid de resoldre un conflicte entre consumidor i establiment. Com a SEGONA conclusió voldria comentar que: Tanmateix voldria recordar-vos la importància cabdal que té el fet que qualsevol ciutadà/na que presenta un escrit a l’Ajuntament, sol·licitant el que sigui, ja sabeu que el ventall pot ser molt ampli, infinitat d’opcions, ha de tenir la seva resposta per part de l’Administració, en temps i forma i, a més a més, motivada en totes les seves pretensions. Com sabeu, això està regulat perfectament per llei, així, la Llei 30/1992 de Règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el seu article 42.1 ens diu: 163

“que l’administració està obligada a dictar resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la sigui quina sigui la seva forma d’iniciació”. A la vegada que l’art. 54 de la mateixa llei ens recorda que: “els actes administratius han de ser motivats amb referència succinta de fets i fonaments de dret...” . I aplicant el Principi de la Bona Administració implica imposar un determinat comportament dels agents públics en la forma de tractar els assumptes de la seva competència, fonamentar el que s’anomena ”l’ètica positiva”, adreçada a revifar el sentit de servei públic i dels seus valors, així com, el compromís amb les tasques i funcions dels poders públics. Ja que, administrar be, no és només produir bones resolucions i prestar bons serveis, sinó que va més enllà i comporta fer-ho de forma més transparent, de manera que, els ciutadans puguin conèixer com s’ha arribat a la decisió o com s’organitza la prestació del servei. 164

Malgrat que ja ho vaig apuntar en la Memòria del darrer any, durant aquest 2009, s’ha intensificat el nombre de queixes que ens han arribat a l’oficina del Síndic respecte a les multes de trànsit o de circulació de la guàrdia urbana, on en totes les queixes el procediment és el mateix. Així, a un ciutadà se li imposa una multa per haver comés una infracció, tal i com consta en la denúncia, i el ciutadà està amb el seu dret de presentar les al·legacions que consideri oportunes; i per altra banda, l’Administració, en aquest cas l’Ajuntament, dins del termini establert, te l’obligació de respondre a través d’una resolució d’alcaldia. El cert és que ja ho fa l’Ajuntament, però, sense motivar cada un dels punts els quals ha al·legat el particular. El que dona lloc, a una indefensió total i absoluta del ciutadà respecte a l’administració; A la vegada que, s’està infringint el que ve establert per Llei, en concret ja la Llei 30/1992 de règim 165

jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, on en el seu article 54 ens recorda que: “els actes administratius han de ser motivats amb referència succinta de fets i fonaments de dret”. Per tant, si un ciutadà presenta al·legacions amb proves documentals dels fets, l’agent de l’autoritat en qüestió, no pot ratificar-se en la denúncia emparant-se en la presumpció de veracitat de la qual gaudeixen, sinó que s’ha de demostrar que la prova presentada pel ciutadà, o bé, no aporta res a la pròpia resolució, o bé, no s’adapta a la veracitat dels fets, però en tots dos casos, cal argumentar-ho explícitament punt per punt. En la TERCERA conclusió: Respecte a la recomanació que vaig fer del cas d’un Senyor que es queixava perquè el seu vehicle havia estat gairebé dos anys al dipòsit municipal sense que ningú li comuniques, considero que: 166

Malgrat que, ja es va respondre des de la Junta de Govern a les meves peticions, com a Síndic considero que, s’hauria de demanar perdó al ciutadà afectat, ja que, el fet que un cotxe estigui durant gairebé dos anys en el dipòsit municipal, sigui quina sigui la causa per la qual ha arribat allí el seu vehicle, no es pot considerar un fet dins de la normalitat, ni exemple d’eficàcia de gestió. QUARTA Conclusió: Respecte al procediment sancionador, cal tenir en compte les modificacions substancials que s’ha produït a partir de l’entrada en vigor el passat 25 de maig, de la nova llei del trànsit, llei 18/2009, que obliga a modificar la nostra Ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles de motor i ús de la via i espais públics, introduint molts canvis, afectant al mode d’efectuar les notificacions, ja que ara, seran notificacions electròniques, via mail, així com, les bonificacions possibles, el mode de pagament; i especialment canvia en quan als terminis, ja que, la nova llei parla de “dies naturals“ (no de dies hàbils). 167

A la vegada que, una de les grans novetats que cal tenir en compte, per les repercussions en la quantitat de queixes que poden arribar a l’oficina del Síndic, és l’augment de la quantia en l’import de les multes, ja que totes les sancions: lleus, greus o molt greus, tenen un import fixe de 100, 200 i 500€ respectivament, pel que, recomanaria informar be a la ciutadania, fent campanyes de divulgació. La nova llei fa que tots, “ens posem les piles” per donar la resposta que es mereix la nostra ciutadania, i adaptar-se a les noves tecnologies que exigeix la pròpia Llei. CINQUENA conclusió : Com saben Sa. Senyories, es va aprovar en el Ple Municipal del 23 de desembre de 2009, la Carta de la Ciutadania, Carta de drets, responsabilitats i compromisos de la ciutadania de Lleida.

168

Una manera de fer efectius aquests drets és a través dels mecanisme de garantía que estableix la mateixa carta, en el seu Art. 36, on es nomena explícitament, al Síndic de Gregues de la Paeria, com a òrgan que centralitzarà les queixes, i els expedients d’ofici instruïts per part de la Comissió de Salvaguarda dels drets de la ciutadania, i on formularà les recomanacions que cregui oportunes, actuant d’acord amb el seu reglament intern de funcionament. Pel que, per a fer-se efectiva la carta en tota la seva extensió, s’incorporarà un adjunt al Síndic, el que permetrà millorar la gestió i la difusió de la Carta a tota la ciutadania. SISENA conclusió voldria comentar que: Es vol millorar el servei a la gent gran de la nostra ciutat, amb un recolzament específic d’assessorament, apropament i ajuda a aquest col·lectiu,

169

Pel que, aquesta nova responsabilitat l’assumirà un adjunt, que dependrà del Síndic i que vetllarà per millorar les necessitats d’aquest col·lectiu. Tot plegat, es concretarà amb visites in situ, als diferents Casals socials de la ciutat, donant a conèixer la institució del Síndic de Greuges; a la vegada que, facilitant tot el suport necessari per tramitar les queixes que sorgeixin, amb un assessorament curós i específic davant les dificultats o problemàtiques que plantegin la gent gran de la ciutat. Com a SETENA conclusió voldria comentar que: En la meva visita a la Fundació Síndrome de Down Lleida, vaig poder constatar la gran tasca que fan els professionals que treballen allí, millorant la seva capacitat perceptiva i de desenvolupament de les persones que formen part d’aquest col·lectiu. Seria bo, que tota aquesta bona feina feta per la comunitat educativa de la fundació Síndrome de Down Lleida, tant a nivell de professionals, com dels pares i en particular, de la Junta Directiva dels socis, es complementés en

170

una millora substancial de les infraestructures que acullen aquestes activitats, modernitzant-les i ampliant-les per fer més fàcil l’actual tasca, i per poder emprar la força de les noves tecnologies en el desenvolupament de les persones que gaudeixen de la Institució Down Lleida. Com a ÚLTIMA conclusió voldria comentar que: Aquest anys 2010, la institució del Síndic de Greuges de la ciutat de Lleida, compleix 20 anys, pel que a mi personalment com a Síndic actual, m'omple de satisfacció poder-los celebrar. I això només és possible, gràcies a la confiança que des del Ple de L’Ajuntament se li va donar l’any 1990 al que va ser el primer Síndic municipal, i a la vegada que, primer Síndic local d’arreu de l’Estat Espanyol, el Sr. Simeó Miquel, ja que, amb el seu bon fer i actuar, fonamentats amb els principis de justícia i equitat, va treballar per la independència total i absoluta del Síndic; i que, posteriorment, va continuar la 2a Síndica, la Sra. Teresa Areces, que va ajudar a la consolidació de la institució, i vetllar per la difusió de la Sindicatura local. 171

Per tot això, ens felicitem mútuament que haguem arribat fins aquí, ja que, és una tasca d’equip, que inclou a regidors, servidors públics, i ciutadania en general, que confia i coneix cada vegada més quins son els seus drets i on pot veure reconeguts els seus greuges. Pel que, durant aquest 2010 estem preparant alguns actes de commemoració, als quals desitjo que em vulgueu acompanyar, així com tota la ciutadania de Lleida.

Memòria 2009

172

173

174

13.2 Queixes instades per la ciutadania en que la Recomanació ha estat contestada i acceptada per la Junta de Govern Local 13.2.1 RECOMANACIÓ A L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ SUBSANI EL MÉS AVIAT POSSIBLE A TRAVÉS D’UNA REGULACIÓ EXPLÍCITA EN L’ORDENANÇA MUNICIPAL DE LES DIVERSES MODALITATS DE TARGETES D’APARCAMENT PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUIDA El senyor XXXX en nom i representació de la seva filla XXXX va comparèixer en aquesta Sindicatura per exposar la queixa relativa a la sanció que la Guàrdia Urbana li va imposar per haver estacionat el seu vehicle matrícula XXX, amb targeta d’aparcament per a persones amb disminució o mobilitat reduïda el dia 1 de desembre del 2007, en “lloc on estan prohibides les parades”, al carrer Lluís Companys, XX de Lleida. El Síndic, que es considera competent per conèixer de la qüestió plantejada i atesa la documentació aportada a l’expedient, creu oportú fer les consideracions següents:

175

PRIMERA. Que, en data 1 de desembre de 2007, a la Sra. XXXX li van imposar una multa per l’import de 100€ per infracció de l’art. 44 de l’Ordenança Municipal de circulació de vianants i vehicles i us de la via pública “per estacionar en lloc on estan prohibides les parades”. Al carrer Lluís Companys, XX. Cal tenir en compte que la Sra. XXX te una minusvalidesa que fa que porti sempre la targeta d’aparcament per a conductors amb mobilitat reduïda al seu cotxe, cosa que no van veure els agents municipals. SEGONA. Que, la Sra. XXX va aturar el seu vehicle allí per realitzar una gestió al carrer Lluís Companys, i en cap cas impedia la circulació de vehicles o de vianants, ja que sempre ho te en compte. I que al disposar de la targeta d’aparcament per a conductors amb mobilitat reduïda aquest document li dona dret a aturar o estacionar el vehicle que condueix a qualsevol lloc de la via pública. TERCERA. Que, en data 7 de gener de 2008, va presentar escrit d’al·legacions al Registre General de l’Ajuntament, on es constata que es totalment il·lícita la multa imposada al portar en el seu cotxe ben visible la targeta d’aparcament anteriorment mencionada. 176

QUARTA. Que, el dia 28 de juliol de 2008, es dicta Resolució d’Alcaldia en que es desestima l’escrit d’al·legacions “considerant que les actuacions practicades permeten estimar provada la comissió del mateix per la presumpció de veracitat que té la denúncia, formulada i ratificada pels agents de l’autoritat”. Sense fer menció en cap moment a la minusvalidesa de la persona sancionada i de la targeta que portava en el cotxe que li permet estacionar allí. CINQUENA. Que, en data 29 de desembre de 2008, la Sra. XXX presenta el Recurs de Reposició corresponent, en el que manifesta que es ratifica en tot el que ha dit en l’escrit d’al·legacions prèvies i, insisteix en l’error que l’agent de l’autoritat va cometre al sancionar-la, ja que, ella ha actuat amb total legalitat al tenir la targeta per aparcament individual per a persones amb discapacitat. SISENA. Que el Departament de Serveis Personals de l’Ajuntament, concedeix la targeta d’aparcament individual per a persones amb discapacitat , i literalment es diu en la pàgina web del Departament que : 177

“ Aquesta targeta facilita a les persones amb mobilitat reduïda parar i estacionar el seu vehicle tant a prop com sigui possible del punt d’accés o destinació, igualment permet aquesta parada o estacionament als vehicles de transport col·lectiu per a persones amb discapacitat”. A la vegada que, detalla quina documentació cal presentar per obtenir la targeta, així com el termini de validesa i renovació, i qui la pot sol·licitar amb referència al Decret que la regula. Adjunto com a DOC Nº 1 el que diu el Dep. Serveis Personals. I adjunto com a DOC. Nº2 còpia de la targeta que té la Sra. XXX tramitada per l’Ajuntament de Lleida. Per tant, considero que es del tot incongruent que el mateix Ajuntament expedeixi la targeta i després no l’aplica.

178

SETENA. Cal tenir en compte que el Decret que regula aquesta targeta és el Decret de la Generalitat de Catalunya 97/2002, de 5 de març, sobre la targeta d’aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda. On l’objecte de regulació es establir un conjunt de mesures adreçades a facilitar i millorar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda, per tal de facilitar la seva circulació, autonomia personal i integració social i professional. VUITENA. Que, d’acord amb el que s’estableix l’art 3.1 del mateix Decret de la Generalitat “la targeta d’aparcament per a persones amb disminució es un document acreditatiu del dret de les persones amb disminució que tenen mobilitat reduïda per parar o estacionar el seu vehicle tant a prop com sigui possible del punt d’accés o de destinació. A Aquest efectes, les ordenances de trànsit dels respectius ens locals competents en l’ordenació del trànsit han de preveure un conjunt de mesures per facilitar el desplaçament de les persones titulars de la targeta que garanteixi la màxima tolerància i permissibilitat en el règim de parada i estacionament del vehicle”. 179

NOVENA. Que d’acord amb l’art. 5 del mateix Decret s’estableixen les condicions mínimes que han de garantir els ens locals en les seves ordenances, així en el seu apartats del’ a) al i) ens diu : “a) permetre que els vehicles que portin persones amb mobilitat reduïda puguin aturar-se, pel temps imprescindible per recollir o deixar persones o carregar i descarregar objectes a qualsevol lloc de la via pública sempre que no impedeixi la circulació de vehicles o vianants.” “b) permetre que les persones titulars de les targetes d’aparcament per a persones amb disminució estacionin els seus vehicles sense cap limitació de temps i sense obtenir comprovant, en els estacionaments amb horari limitat i en les zones de càrrega i descàrrega.” .... “d) possibilitat la reserva de places d’aparcament.” “e) permetre l’estacionament de vehicles que disposin d’una targeta d’aparcament de transport col·lectiu, durant el temps imprescindible per recollir o deixar les persones amb disminució...” 180

SETENA. Que en data 28 de maig de 2009, el grup municipal CIU presenta novament documentació i jurisprudència en al que recolzen que les peticions que formula el seu grup a l’equip de govern no s’ajusta a la llei, i que no estan d’acord amb les respostes donades fins ara al respecte. Així en els seu escrit el grup municipal de CIU fa referència a la supremacia dels tribunals de Justícia i de la seva jurisprudència en front als Dictàmens o Consultes que dicta l’Agencia Catalana de Protecció de Dades, en concret es fonamenten en una Sentència, la Sentència 01008/2007 del Tribunal Superior de Justícia de Galícia relativa a l’accés de la informació en les nomines per part dels regidors la qual fa referència a la Llei autonòmica 5/97 de 22 de juliol de l’Administració local de Galícia i en la Llei Orgànica de Protecció de Dades. Però, es fonamental tenir en compte que aquesta Sentència va ser dictada el 31 d’octubre del 2007, i que el Reglament que desenvolupa la Llei Orgànica de Protecció de dades (LOPD), el Reial Decret 1720/2007 va entrat en vigor posteriorment en el 2008, i és molt més precís i restrictiu al delimitar quan es 191

I en cap cas la voluntat dels regidors i l’equip de l’oposició que demana tota la documentació, pot ser la d’obstaculitzar el funcionament de la corporació, en cas contrari, es desvirtuaria la tasca per la qual van ser elegits per la ciutadania, que és la de treballar i vetllar per la millora de la nostra ciutat.

Lleida, 30 de juny del 2009

203

El vestit era de seda, amb la conseqüent cura que s’ha de tenir al rentar aquets tipus de robes, i va ser quan el va anar a recollir i veure com havia quedat que va demanar al mateix establiment que l’intentessin arranjar o que li paguessin un de nou. Malgrat tot, al no arribar a cap acord amb l’establiment la Sra. XXX es posà en contacte amb l’oficina de consum de l’ajuntament admetent-se a tràmit la sol·licitud d’arbitratge a través de la Junta Municipal d’Arbitratge. Així, el dia 15 de desembre de 2008, es va celebrar l’arbitratge amb la presència d’un representant del comerç, el qual estava adscrit a la Junta Arbitral, i per ella mateixa, però no van arribar a cap acord entre les parts, pel que seria la Junta Arbitral a través del “laude” la que decidiria finalment. Amb tot plegat, ha transcorregut gairebé un any des de la celebració de l’arbitratge i la Sra. XXX encara no té notícies del “laude”, ni s’ha dut a terme. . 217

SEGONA. El Síndic, després de fer moltes gestions, ha constatat que l’únic que falta perquè el “laude” que la Junta Municipal d’Arbitratge va dictar sigui efectiu i s’executi és la signatura dels representants del comerç que estan implicats en l’arbitratge TERCERA. El Síndic considera que la Junta Municipal d’Arbitratge és un mitjà molt útil per arribar a un acord entre les parts en conflicte i evitar recórrer als tribunals per qüestions amb una quantia que no és excessivament elevada. Per a les persones que acudeixen a la Junta d’Arbitratge és molt important el seu bon funcionament, eficàcia i rapidesa en el moment d’adoptar i executar els acords que s’han adoptat entre les parts implicades en el contenciós. QUARTA. El Síndic ha comprovat, sobretot, en la queixa plantejada per la Sra. XXX, que la Junta Municipal d’Arbitratge no és eficaç en les seves resolucions i tampoc és diligent per fer-les efectives. Com a conseqüència, les persones que recorren a la Junta se senten decebudes perquè no obtenen els avantatges i els beneficis que, en principi, haurien d’obtenir, i deixen de tenir confiança en una institució que hauria de ser de gran utilitat per totes les parts implicades, adoptant amb rapidesa decisions el més justes possible i que es poguessin executar ràpidament. 218

Com es pot comprovar en la queixa de la Sra. XXX, la Junta Municipal d’Arbitratge, no ha estat ni eficaç, ni ràpida i, per tant, no ha funcionat com caldria. CINQUENA.- El Síndic considera que l’Ajuntament de Lleida, hauria d’adoptar les mesures necessàries i oportunes perquè, en un futur, la Junta Municipal d’Arbitratge compleixi amb les funcions per a les quals va ser creada i, per tant, perquè sigui eficaç, ràpida en les decisions i que les executi amb fermesa. En cas contrari, els ciutadans de Lleida que se senten decebuts pel mal funcionament de la Junta Municipal d’Arbitratge, pel que, deixaran de tenir confiança en aquesta institució i deixaran d’anar a buscar solucions als problemes que es puguin plantejar amb els comerços de Lleida que hi estan adscrits. Per tot això, El Síndic municipal de Greuges de la Paeria, 219

RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè la Junta Municipal d’Arbitratge de Lleida, en un futur, sigui eficaç i ràpida en les seves actuacions, i així recuperi la confiança dels ciutadans en una institució tan necessària i útil per solucionar problemes que els ciutadans puguin tenir amb les empreses que estan adscrites a les juntes d’arbitratge. D’altra banda, en la queixa plantejada per la Sra. XXX, el Síndic RECOMANA a l’Ajuntament que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè, al més aviat possible i sense més dilació en el temps, se signi el “laude” que al seu dia (fa gairebé un any) es va dur a terme, i així es pugui rescabalar de les molèsties i els danys que li va causar al portar un vestit a la una tintoreria i entregar-se en un estat lamentable.

Lleida, 28 d’octubre de 2009

220

13.2.5 RECOMANACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ ADOPTI LES MESURES NECESSÀRIES I OPORTUNES PER A QUÈ LA JUNTA MUNICIPAL D’ARBITRATGE DE LLEIDA, EN UN FUTUR, SIGUI EFICAÇ I RÀPIDA EN LES SEVES ACTUACIONS. La senyora XXX en nom i representació del seu marit el Sr. XXX, va comparèixer en aquesta Sindicatura per exposar la queixa relativa al mal funcionament de la Junta Municipal d’Arbitratge, ja que fa gairebé un any i mig que es va sotmetre a la Junta per solucionar un contenciós que tenia amb un professional de l’obra, un llauner de Lleida, el qual es va adscriure a aquesta Junta, i encara no ha rebut resposta. El Síndic, que es considera competent per conèixer de la qüestió plantejada, i després de fer les gestions oportunes amb la Junta Municipal Arbitral, creu oportú fer les consideracions següents: PRIMERA. La Sra. XXX va contractar un llauner per a que realitzes unes obres al seu habitatge,en concret al bany, però aquestes es van fer malament i continua tenint goteres tant pel que fa al grifo de la pica i a l’wc. 221

A partir del dany causat la Sra. XXX, ja que va intentar que el llauner ho arreglés prèviament, però al no arribar a cap entesa, la mateixa senyora XXX es posà en contacte amb l’oficina de consum de l’ajuntament admetent-se a tràmit la sol·licitud d’arbitratge a través de la Junta Municipal d’Arbitratge. El dia 12 de febrer de 2007, es va celebrar l’arbitratge amb la presència d’un representant del comerç, el qual estava adscrit a la Junta Arbitral, i pel Sr. XXX, el titular, on no van arribar a cap acord entre les parts, pel que seria la Junta Arbitral a través del “laude” la que decidiria finalment. Ha transcorregut gairebé un any i mig des de la celebració de l’arbitratge i la Sra. XXX encara no té notícies del “laude” ni s’ha dut a terme. SEGONA. El Síndic, després de fer moltes gestions, ha constatat que l’únic que falta perquè el “laude” que la Junta Municipal d’Arbitratge va dictar sigui efectiu i s’executi és la signatura dels representants del comerç que estan implicats en l’arbitratge.

222

TERCERA. El Síndic considera que la Junta Municipal d’Arbitratge és un mitjà molt útil per arribar a un acord entre les parts en conflicte i evitar recórrer als tribunals per qüestions amb una quantia que no és excessivament elevada. Per a les persones que acudeixen a la Junta d’Arbitratge és molt important el seu bon funcionament, eficàcia i rapidesa en el moment d’adoptar i executar els acords que s’han adoptat entre les parts implicades en el contenciós. QUARTA. El Síndic ha comprovat, sobretot, en la queixa plantejada per la Sra. XXX, que la Junta Municipal d’Arbitratge no és eficaç en les seves resolucions i tampoc és diligent per fer-les efectives. Com a conseqüència, les persones que recorren a la Junta se senten decebudes perquè no obtenen els avantatges i els beneficis que, en principi, haurien d’obtenir i deixen de tenir confiança en una institució que hauria de ser de gran utilitat per totes les parts implicades, adoptant amb rapidesa decisions el més justes possible i que es poguessin executar ràpidament. Com es pot comprovar en la queixa de la Sra. XXX, la Junta Municipal d’Arbitratge, no ha estat ni eficaç, ni ràpida i, per tant, no ha funcionat 223 com caldria.

CINQUENA.- El Síndic considera que l’Ajuntament de Lleida, hauria d’adoptar les mesures necessàries i oportunes perquè, en un futur, la Junta Municipal d’Arbitratge compleixi amb les funcions per a les quals va ser creada i, per tant, perquè sigui eficaç, ràpida en les decisions i que les executi amb fermesa. En cas contrari, els ciutadans de Lleida que se senten decebuts pel mal funcionament de la Junta Municipal d’Arbitratge, pel que, deixaran de tenir confiança en aquesta institució i deixaran d’anar a buscar solucions als problemes que es puguin plantejar amb els comerços de Lleida que hi estan adscrits. Per tot això, El Síndic municipal de Greuges de la Paeria, RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè la Junta Municipal d’Arbitratge de Lleida, en un futur, sigui eficaç i ràpida en les seves actuacions, i així recuperi la confiança 224

dels ciutadans en una institució tan necessària i útil per solucionar problemes que els ciutadans puguin tenir amb les empreses que estan adscrites a les juntes d’arbitratge. D’altra banda, en la queixa plantejada per la Sra. XXX, el Síndic RECOMANA a l’Ajuntament que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè, al més aviat possible i sense més dilació en el temps, se signi el “laude” que al seu dia (fa gairebé un any i mig) es va dur a terme, i així es pugui rescabalar les molèsties i els danys que li va causar al realitzar unes reformes i millores en el bany del seu habitatge.

Lleida, 28 d’octubre de 2009

225

13.2.6 RECOMANACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ ADOPTI LES MESURES NECESSÀRIES I OPORTUNES PER A QUÈ EN UN FUTUR, SIGUI EFICAÇ I RÀPIDA EN LES SEVES ACTUACIONS I NO DEMORI UNA SITUACIÓ COM ÉS EL ENDARRERIMENT DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. El senyor XXX va comparèixer en aquesta Sindicatura per exposar la seva queixa relativa, al cúmul de despropòsits que ha patit per la manca d’informació inicial i posteriorment amb retard, que se li ha donat per part de l’Ajuntament com a conseqüència de la sostracció del seu vehicle matrícula L-XXXX-X amb la notificació un any i mig després que el seu vehicle estava al dipòsit municipal. ANTECEDENTS DE FET: PRIMER. Que, el Sr. XXX manifesta que en data 14 de setembre de 2007 li van sostraure el seu vehicle amb matrícula L-XXXX-X.

226

SEGON. Que, al no trobar el vehicle al lloc on estava estacionat, ni cap indicatiu per part de l’Ajuntament que el vehicle estava al dipòsit municipal, el Sr. XXX va interposar una denúncia per robatori als Mossos d’Esquadra, la mateixa nit del 14 al 15 de setembre de 2007. TERCER. Que, d’acord amb el que ens comunica el Sr. XXX en data 24 de setembre de 2007 va presentar a la Jefatura Provincial de tràfic de Lleida la baixa del vehicle per sostracció. QUART. Que com a conseqüència de l’anterior el Sr. XXX tenia el vehicle assegurat a la companyia XXX avui XXX, la companyia va indemnitzar-lo i li va requerir l’entrega de la documentació i les claus del vehicle. CINQUÈ. Que no se li notifica a l’interessat que el seu vehicle està al dipòsit municipal fins un any i mig després. El Síndic que es considera competent per conèixer de la qüestió plantejada i atesa la documentació aportada a l’expedient, creu oportú fer les consideracions següents: 227

PRIMERA. Que, un cop conec el contingut de la queixa del Sr. XXX sol·licito al responsable del parc mòbil que ens faci arribar un informe explicatiu de com s’han produït els fets. SEGONA. Que, en data 18 de juny de 2009 rebem l’informe del Cap de la Unitat Tècnica del Parc Mòbil on ens diu: “Que en data 31/03/2008 es va produir la baixa del Sr. XXX amb el lloc de treball de responsable d’inspecció d’activitats. Aquesta persona era la responsable fins a la data de la tramitació d’expedients de la declaració de RSU dels vehicles abandonats de l’Ajuntament de Lleida. El seu lloc de treball depenia de gerència de Recursos econòmics i concessions. El 27/06/2008 es va produir el canvi de denominació del lloc de treball el Sr. XXX de tècnic de gestió informàtica RRHH a Cap U.T. del parc mòbil. Quan es va fer càrrec de les tasques entre altres se li va assignar les de gestió i tramitació d’expedients sobre vehicles abandonats, coordinant l’actuació del dipòsit municipal de vehicles i altres unitats municipals. Aquest lloc depèn de gerència de RRHH i via pública”. 228

“ que durant el 2008 es van tramitar els següents expedients...... es va realitzar una revisió del procediment de tramitació dels expedients de RSU i amb aquesta nova revisió del procediment de tramitació s’estan tramitant i finalitzats una sèrie d’expedients.... Respecte a la informació del vehicle L-XXXX-X Rover 416 GSI: aquest vehicle va entrar al dipòsit municipal de vehicles el dia 14/09/2007 a les 11h. Segons ampliació de la informació sobre l’entrada d’aquest vehicle demanada al dipòsit municipal ens fan constar que el vehicle va ser retirat del carrer noguera, 1 per “estacionar en lloc on estan prohibides les parades (gual permanent)”. En quan a l’estat del vehicle es el normal al tenir en compte l’antiguitat del vehicle. Al dipòsit va entrar amb una finestra oberta. Es va notificar la seva presencia al dipòsit dins de l’expedient de tramitació 215/09 mitjançant el següent procediment: Inici d’expedient de decret d’alcaldia en data 05/03/2009.Notificació de trasllat de decret en data 12/03/2009. Rebuda la notificació de decret per part del Sr. XXX en data 24/03/2009 “. 229

TERCERA. Que, quan s’inicia un procediment administratiu comporta obligacions per les dues parts, administració i administrat, i al igual que el ciutadà te l’obligació de respondre en el termini marcat per la norma, de la mateixa manera te que fer-ho l’administració, cal recordar que un dels deures que te l’administració es el de donar resposta escrita a les qüestions plantejades en el temps i la forma que venen establertes per llei. Així la mateixa llei 30/92 del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú en el seu Art. 42 regula l’obligació que té l’administració de resoldre i notificar. D’acord amb el que estableix l’Ordenança Municipal vigent de circulació de vianants i vehicles i d’us de la via pública i dels espais públics de Lleida en el seu art 62 regula el cas dels vehicles abandonats i en concret en el seu penúltim paràgraf diu: “l’existència d’un vehicle abandonat serà notificada al titular que figuri en el registre de vehicles de la Direcció General de Tràfic donant-li un termini de 20 dies per a que el retiri, previ pagament de les despeses pel trasllat i custòdia del vehicle...” 230

Cosa que no ha passat en el cas que ens ocupa donant lloc a una situació de total indefensió i inseguretat jurídica per al ciutadà. QUARTA. El Síndic considera que en cap cas l’administració pot demorar-se en facilitar la informació o respostes a un procediment, de tal manera que esdevingui una situació de desídia total en front al ciutadà al qual serveix, ja que no podem oblidar que l’administració, i en concret l’Ajuntament que es l’administració més propera al ciutadà, te la seva raó de ser com a instrument de servei a la ciutadania i per solucionar els problemes, i en cap cas causar perjudicis com a conseqüència d’una mala praxis de la mateixa. CINQUENA. Que, l’administració ha de complir amb els terminis previstos, i no pot justificar-ne l' incompliment en la manca de mitjans o la inadequada organització dels seus serveis. Com ha esdevingut en el cas que ens ocupa. SISENA. Que, a més a mes s’incompleix amb el Principi de transparència que ha de tenir tota administració respecte als seus administrats. 231

A la vegada que, d’acord amb el que regula la Llei 30/92 del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú en el seu Art. 3, punt 5è, ens diu: “En les seves relacions amb els ciutadans, les administracions publiques actuen de conformitat amb els principis de transparència i participació”. Lamentant la mala praxis amb que ha actuat l’administració en aquest cas. I poder exigir al personal que treballa al servei de la ciutadania, que son el conjunt de funcionaris públics que compleixin amb els seus deures; així, d’acord amb el que regula l’art. 35 lletra j) de la mateixa Llei 30/92: “ Els ciutadans, en la relació amb l’administració pública tenen el dret: j) a exigir les responsabilitats de les administracions públiques i del personal al seu servei, quan així correspongui legalment.” I respecte a la responsabilitat en la tramitació, la mateixa llei en l’art. 41 ens diu: 232

“ els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les administracions públiques que tinguin càrrec seu la resolució o el despatx dels assumptes son responsables directes de la seva tramitació i han d’adoptar les mesures oportunes per tal de remoure els obstacles que impedeixin, dificultin o retardin l’exercici ple dels drets de les persones interessades o el respecte als seus interessos legítims, i han de disposar el que calgui per a evitar i eliminar tota anormalitat en la tramitació de procediments”. Per tant, d’acord amb l’article de supra queda clarament establert com hauria d’actuar una administració com es l’ajuntament, la mes propera al ciutadà, d’acord amb el principi de bona administració. En el cas del Sr. XXX s’ha aplicat l’articulat totalment a sensu contrario. SETENA. Que, el Síndic va sol·licitar un informe a la Regidoria de Seguretat Ciutadana respecte a quin era el protocol d’actuació de la guàrdia urbana davant els casos de vehicles robats en la via pública, i ens responen dient que: 233

“Quan els agents de la Guàrdia urbana observen un vehicle amb símptomes d’haver estat objecte de robatori, comproven en primer lloc si ha estat denunciat com a robat. En cas afirmatiu, es trasllada immediatament al dipòsit municipal de vehicles per evitar que es torni a ser objecte d’un fet similar o més greu. Un cop s’ha portat al dipòsit s’intenta localitzar al propietari per assabentar-lo de la incidència. Quan el propietari acudeix a fer-se càrrec del seu vehicle no se li cobra cap taxa, es a dir, pot procedir a retirar el vehicle del dipòsit sense efectuar cap pagament. En el cas que el vehicle no consti com a denunciat per robatori, però presenti símptomes evidents d’haver-ne estat objecte d’un (vidres trencats, pont fet, etc) es retira igualment al dipòsit per evitar incidències relacionades amb la seguretat. Un cop el vehicle hi queda dipositat, s’intentarà localitzar al propietari perquè se’n faci càrrec i procedeixi a la seva retirada, també sense cobrar-li cap taxa.” Així d’acord amb aquest protocol d’actuació en el cas del Sr. XXX no s’ha complert res del seu contingut, ja que una de les actuacions que es porten a terme un cop el vehicle arriba al dipòsit es intentar posar-se en contacte amb el seu propietari, fet que s’ha silenciat fins un any i mig després ja que no se li ha notificat fins al mes de març del 2009. 234

Per tot això, El Síndic municipal de Greuges de la Paeria, RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè, en un futur, sigui eficaç i ràpid en les seves actuacions, i no demori una situació que de conformitat amb la regulació legal i els protocols d’actuació resulta ser del tot injustificable, com es l’endarreriment en el procediment administratiu, aplicant els principis de transparència i qualitat en les gestions, així, d’acord amb el que regula la Llei 30/92, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, en el seu art. 41 diu: “Els titulars de les unitats administratives i el personal al servei de les administracions públiques que tinguin càrrec seu la resolució o el despatx dels assumptes son responsables directes de la seva tramitació i han d’adoptar les mesures oportunes per tal de remoure els obstacles 235

que impedeixin, dificultin o retardin l’exercici ple dels drets de les persones interessades o el respecte als seus interessos legítims, i han de disposar el que calgui per a evitar i eliminar tota anormalitat en la tramitació de procediments”. Tanmateix, cal tenir en compte el contingut de la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans de la Ciutat, signada per l’Ajuntament de Lleida, la qual s’ha compromès a complir, així a mode de recordatori en el seu article XI regula el dret a a la informació i ens diu: “ 1. els ciutadans i ciutadanes tenen dret a ser informats de tot allò que pertoca a la seva vida social, econòmica i cultural i administrativa local... 2. Les autoritats municipals ofereixen els mitjans perquè la circulació d’informació que afecti la població sigui accessible, eficaç i transparent...”. 236

237

Per tot plegat RECOMANO de nou, que l’Ajuntament sigui coherent i conseqüent amb tot el que s’ha compromès, i que el principi d’una bona administració sigui la pràctica habitual en el dia a dia del mateix. I que d’acord amb el que estableix el codi de bones pràctiques Administratives, RECOMANO que l’Administració demani formalment disculpes al Sr. XXX per tractar de manera errònia a les persones, i acusar-li un greuge amb la seva activitat, en garantia al dret a rebre uns serveis públics de qualitat. Així com, no es tornin a repetir les negligències i demores que ha patit el Sr. XXX durant tota la tramitació administrativa amb els conseqüents perjudicis econòmics que ha sofert, reforçant-se la coordinació entre els cossos de seguretat.

Lleida, 4 de novembre del 2009 238

13.2.7 RECOMANACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL PERQUÈ ADOPTI LES MESURES NECESSÀRIES I OPORTUNES PER A QUÈ DECLARI LA NUL·LITAT I DEIXI SENSE EFECTES LA DENÚNCIA IMPOSADA AL SR. XXX JA QUE ELS FETS NO S’AJUSTEN A DRET. El senyor XXX va comparèixer en aquesta Sindicatura per exposar la queixa relativa a la sanció que la Guàrdia Urbana li va imposar per haver estacionat el seu vehicle matrícula XXXX, el dia 19 de juny de 2008, ”en el mateix lloc de la via pública més de vuit dies consecutius”, a l’Av. Alcalde Porqueres S/N, (a l’alçada de la ferreteria Alberto Soler) de Lleida. ANTECEDENTS DE FET: PRIMER. El Sr. XXX exposa que en data 19 de juny de 2008, va rebre la notificació de la denuncia per la qual se’l sancionava per “la prohibició d’estacionar en un mateix lloc més de vuit dies consecutius” d’acord amb l’art. 44.13 de l’Ordenança Municipal de circulació de vianants i vehicles i ús de la via i espais públics de Lleida. 239

SEGON. El Sr. XXX manifesta que, en data 3 de juliol de 2008 va presentar escrit d’al·legacions a la denúncia exposant que era impossible que s’haguessin produït els fets, ja que durant aquells dies tenia el cotxe en un taller de reparacions, adjunta com a prova la factura del taller amb les corresponents dates d’entrada i sortida del vehicle del mateix. TERCER. Que, en data 28 d’octubre de 2008 es dicta decret d’alcaldia desestimant les al·legacions presentades en el que es diu “considerant que les actuacions practicades permeten estimar provada la comissió del mateix en la presumpció de veracitat que te la denuncia formulada i ratificada pels agents de l’autoritat”. QUART. Que, al desestimar-li les al·legacions el Sr. XXX va presentar recurs de reposició el qual es va resoldre amb el Decret d’Alcaldia en data 31 d’agost de 2009, on es desestima també per: “torna a exposar els mateixos fets que van ser desestimats en virtut l’informe de l’agent denunciant i sense que aporti cap prova que pugui desvirtuar la presumpció de veracitat de la denúncia formulada per l’agent de l’autoritat”. 240

El Síndic, que es considera competent per conèixer de la qüestió plantejada i atesa la documentació aportada a l’expedient, creu oportú fer les consideracions següents: PRIMERA. Que, el dia 30 de juny de 2008, el Sr. XXX va presentar escrit d’al·legacions corresponent a l’expedient sancionador número XXX, iniciat per l’administració municipal en virtut de la denuncia nº XXX per infracció de l’art. 44.13 de l’Ordenança Municipal de circulació de vianants i vehicles i us de la via pública “per la prohibició d’estacionar en un mateix lloc més de vuit dies consecutius”, a l’Av. Alcalde Porqueres S/N,(a l’alçada de la ferreteria Alberto Soler) de Lleida. En l’escrit d’al·legacions el Sr. XXX fa constar la seva disconformitat amb la sanció, perquè durant aquells dies va tenir el seu vehicle en un taller de reparació, i aporta com a prova dels fets la factura del taller de cotxes on consta la data d’entrada i de sortida del vehicle. SEGONA. Que, d’acord amb l’informe que la Guàrdia Urbana que ens han fet arribar a la Sindicatura es detalla el protocol que es segueix per als casos d’un vehicle abandonat a la via pública, i així ens diu: 241

“Quan els agents tenen coneixement d’un vehicle amb aparença d’abandonament o que porta més de 8 dies estacionat en el mateix lloc i en conseqüència infringint l’art. 44.13 de la Ordenança de circulació, s’intenta localitzar al propietari per assabentar-lo de la necessitat que canviï el seu vehicle de lloc, a la vegada que comprovem una sèrie de dades, indicatives de la situació d’abandonament o no del vehicle... si el propietari del vehicle es fa càrrec del mateix, no es fica cap denuncia, però sinó es pot localitzar cap persona que se’n faci càrrec es fica una enganxina que avisa de la situació del vehicle abandonat, a la vegada que es procedeix a denunciarlo...” . Cosa que no ha passat en el cas de Sr. XXX ja que, en cap moment s’ha intentat localitzar-lo, ni tampoc hi havia en el cotxe cap enganxina avisant que aquell vehicle feia més de 8 dies que estava allí, perquè tal com prova el Sr. XXX era impossible, ja que el vehicle estava en aquells dies al taller de reparacions. I així ho ha demostrat.

242

TERCERA. Que, es va dictar Decret d’alcaldia en el que es desestima tant les al·legacions, com el Recurs de Reposició que es va presentar posteriorment, i el fonament de la desestimació es que el Sr. XXX: “torna a exposar els mateixos fets que van ser desestimats en virtut l’informe de l’agent denunciant i sense que aporti cap prova que pugui desvirtuar la presumpció de veracitat de la denúncia formulada per l’agent de l’autoritat”. Per tant, l’Ajuntament es ratifica a l’emparament de la presumpció de veracitat que gaudeixen els agents de l’autoritat. Però cal tentir en compte l’art. 137.3 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, on diu que:

243

“Els fets constats per funcionaris als quals es reconeix la condició d’autoritat, i que es formalitzin en un document públic...tenen valor probatori sens perjudici de les proves que en defensa dels drets o interessos respectius puguin assenyalar o aportar els mateixos administrats”. Per tant, d’acord amb aquest article el Sr. XXX presenta en els seus recursos la prova documental que desvirtua la presumpció de veracitat dels agents. Tenint en compte que aquesta presumpció és una presumpció iuris tantum, no iure et de iure, per tant admet prova en contrari, com ha passat en el cas que ens ocupa. QUARTA. A la vegada que, nombrosa jurisprudència del Tribunal Suprem és manifesta en un mateix sentit, reconeixement que en un procediment sancionador tota persona denunciada gaudeix de la presumpció d’innocència i el seu fonament cal buscar-lo en l’art 24 de la norma fonamental, la Constitució Espanyola en relació amb l’art 137.1 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, on estableix que: 244

“els procediments sancionadors han de respectar la presumpció de no existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari“. Es a dir, es presumeix la innocència de la persona imputada, de manera que li correspon a l’Administració provar la seva culpabilitat i no a aquest el demostrar la seva innocència. Així la Sentència de 29 d’abril de 2009 del Tribunal Suprem sala III Contenciós administratiu estableix:

de lo

“la presunción de inocencia comporta en el orden estrictu sensu determinadas exigencias. Una primordial consiste en la carga de probar los hechos cosntitutivos de cada infracción que corresponde ineludiblemente a la administración publica actuante, sin que sea exigible al inculpado “una probatio diabolica de los hechos negativos”. En suma, pues, para que la presunción constitucional quede desvirtuada será necesario la concurrencia de una prueba suficiente y razonablemente concluyente de la culpabilidad del imputado.” Tanmateix, el Sr. XXX presenta com a prova documental la factura del taller on consta la data d’entada i sortida del vehicle, desvirtuant la presumpció iuris tantum que existeix inicialment, element probatori que no es te en compte per aquest Ajuntament. 245

Per tot això, El Síndic municipal de Greuges de la Paeria, RECOMANA a l’Ajuntament de Lleida que adopti les mesures necessàries i oportunes perquè declari la nul·litat i deixi sense efectes la denuncia imposada al Sr. XXX, ja que els fets que donen lloc a la sanció, “estacionar en el mateix lloc de la via pública més de vuit dies consecutius” no s’ajusta a dret. I que d’acord amb el que estableix l’art 137.3 de la Llei 30/92 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú: “Els fets constats per funcionaris als quals es reconeix la condició d’autoritat, i que es formalitzin en un document públic...tenen valor probatori sens perjudici de les proves que en defensa dels drets o interessos respectius puguin assenyalar o aportar els mateixos administrats”. 246

Per tant El Sr. XXX al presentar la prova documental desvirtua la presumpció iuris tantum. I que com molt be sap aquesta administració, te que resoldre motivant totes i cadascuna de les qüestions plantejades per les parts, cosa que no ha passat en aquest cas ja que s’eludeix la prova presentada pel particular. Pel que, el Síndic considera que es l’Administració, la que ara te que provar que realment el vehicle va estar estacionat durant 8 dies consecutius en el mateix lloc, que es el motiu pel que ha estat sancionat el Sr. XXX; De lo contrari dona lloc a una situació de total indefensió i inseguretat jurídica per part del ciutadà. Considerant finalment que, en cas de dubte seria aplicable el principi que regeix en dret penal que es el principi de “in dubio pro reo”, es a dir, en cas de dubte decidir sempre a favor del reo, aplicant per tant el símil penalista “el reo” seria la persona sancionada, donant lloc a l’absolució de la pena, en aquest cas, a l’anul·lació de la sanció imposada al Sr. XXX. Lleida, 13 de novembre de 2009 247

248

4500 4000 3500 3000 2500 2000

2008

2009

1500 1000 500 0

4122 4122

3495 3495

249

250

de les 260 queixes

170

170 admeses 90 inadmeses

251

Visites presencials

TelĂ¨fonicament

192

E-mail

Correu ordinari

7 260 queixes 252

253

254

255

256

Article 1r. La Sindicatura de Greuges de la Paeria és la institució que, dins de l’àmbit local, té la missió de defensar els drets reconeguts a favor dels ciutadans per la legislació de règim local. Amb aquest efecte, pot supervisar l’activitat de l’Administració municipal, de les autoritats i del personal que en depenen o afectes a un servei públic. El síndic/a de Greuges de la Paeria compleix les seves funcions amb independència i objectivitat, investiga i resolt els expedients iniciats d’ofici i les queixes formulades a petició de part. Article 2n. L’Ajuntament elegeix la persona que ha d’exercir el càrrec de síndic/a de greuges de la Paeria per un període de cinc anys, d’acord amb el procediment que s’estableix a l’article 5è. El mandat del/la síndic/a només es podrà renovar per un altre segon període de cinc anys, essent doncs, el límit total de mandat el de deu anys”. El càrrec té caràcter gratuït, sense perjudici de les indemnitzacions que li corresponguin per les despeses ocasionades per exercir-lo. El síndic/a de Greuges de la Paeria es relaciona amb l’Ajuntament a través de la Comissió de Govern i s’hi pot adreçar en qualsevol moment. 257

Aquesta Comissió ha de conèixer les queixes i peticions que s’adrecin a la Sindicatura sobre la defensa dels drets que la legislació de règim local reconeix als ciutadans i li pot demanar que comparegui davant d’ella per informar dels assumptes de la seva competència. Anualment, ha d’informar al Ple de l’Ajuntament de la seva actuació. Article 3r. L’Administració municipal i, en general, tots els poders públics dependents de la corporació municipal, estan obligats a auxiliar, amb caràcter preferent i urgent, la Sindicatura de Greuges de la Paeria en les seves investigacions. Article 4t. La Sindicatura de Greuges de la Paeria pot establir convenis amb la Sindicatura de Greuges de Catalunya, segons preveu l’article 35 de l’Estatut d’autonomia i amb el “Defensor/a del Pueblo”, segons preveu l’article 54 de la Constitució espanyola, i mai han d’envair les competències que els atribueix la legislació vigent. Aquests convenis n’hauran de fixar la durada, l’àmbit de les administracions que comprenguin, els supòsits d’actuació de la Sindicatura de Greuges de la Paeria, les facultats que pot exercir i les comunicacions que entre elles tindran. 258

Article 5è. Quan s’hagi d’elegir el síndic/a de Greuges de la Paeria, d’acord amb allò que s’estableix en aquest títol, la Comissió de Govern ha de proposar al Ple les candidatures per al càrrec. Un cop s’hagi fet la proposta, el Ple, en la primera sessió ordinària, ha d’elegir el síndic/a de Greuges de la Paeria. Article 6è. L’alcalde acredita amb la seva firma el nomenament del síndic/a de Greuges municipal, que s’ha de publicar en el Butlletí Oficial de la Província, i pren possessió del seu càrrec davant del Ple de l’Ajuntament. Article 7è. Per ser síndic/a de Greuges de la Paeria s’han de reunir les condicions següents: 1. Tenir la condició política de lleidatà/ana, acreditada per figurar en el Padró d’habitants del municipi de Lleida i per la residència efectiva en aquest municipi. 2. Ser major d’edat i estar en ple ús dels drets civils i polítics

259

Article 8è. La condició de síndic/a de Greuges de la Paeria és incompatible amb: Qualsevol mandat representatiu de naturalesa pública. El compliment de funcions directives i l’afiliació en partits polítics, en sindicats de treballadors i en Associacions empresarials. La condició de membre del Consell Consultiu de la Generalitat o del Tribunal Constitucional. Qualsevol càrrec polític de l’Estat, de les Comunitats Autònomes o de les Entitats Locals. Qualsevol funció administrativa al servei de l’Ajuntament de Lleida o de qualsevol dels seus organismes autònoms o ens dependents. L’exercici de les carreres judicial, fiscal o militar. Qualsevol activitat professional, mercantil i laboral que comporti relació amb l’Ajuntament. Quan concorri una causa d’incompatibilitat en la persona que hagi estat escollida síndic/a de Greuges de la Paeria, abans de prendre possessió de la Sindicatura, ha de cessar en el seu càrrec o l’activitat que no són compatibles o bé sol·licitar l’excedència en la funció. Si no ho fa en els vuit dies següents a l’elecció, s’entendrà que no accepta el nomenament. La mateixa norma s’ha d’aplicar en el cas d’una incompatibilitat sobrevinguda. 260

Article 9è. El síndic/a de Greuges de la Paeria no s’ha de subjectar a cap mandat imperatiu. No ha de rebre instruccions de cap autoritat i ha de complir les seves funcions amb autonomia i segons el seu criteri. Article 10è. El síndic/a de Greuges de la Paeria ha de cessar per alguna de les causes següents: Per renúncia. Per haver transcorregut el termini per al qual va ser escollit/ida. Per mort Per pèrdua de la condició de lleidatà/ana. Per incapacitat o per inhabilitació per exercir els drets polítics, declarada per decisió judicial ferma. Per condemna a causa de delicte dolós per sentència judicial ferma. Per negligència notòria en el compliment de les obligacions i dels deures del càrrec. En aquest darrer cas el cessament s’ha de decidir pel Ple de la corporació, després de l’informe de la Comissió de Govern i un debat específic.

261

El síndic/a de Greuges de la Paeria té el dret d’assistir al debat i fer ús de la paraula abans de la votació. En els casos restants, és l’alcalde qui ha de decidir-ne el cessament i fer-ho saber al Ple de l’Ajuntament. Quan s’hagi fet el cessament, s’ha d’iniciar el procediment per elegir el nou síndic/a de Greuges de la Paeria, i s’haurà de fer d’acord amb el que estableix l’article 5è. En el supòsit 2. el síndic/a de Greuges de la Paeria ha de continuar exercint les seves funcions fins que no s’hagi nomenat la persona que l’ha de substituir. Article 11è. D’acord amb el que disposa l’article 1r, es poden adreçar al síndic/a de Greuges de la Paeria, per sol·licitar que actuï amb relació a la queixa que formulen, les persones físiques o jurídiques que invoquin un interès legítim sobre l’objecte de la queixa, sense cap tipus de restricció. Article 12è. Les queixes les ha de presentar l’interessat, en un escrit raonat i amb els documents que puguin servir per aclarir el cas. Totes les actuacions del síndic/a de Greuges de la Paeria són gratuïtes per a la persona interessada i no cal l’assistència d’advocat ni de procurador. 262

Article 13è. Entre la producció del fet que és objecte de la queixa i la seva formulació al síndic/a de Greuges de la Paeria no pot transcórrer més d’un any. L’inici de les actuacions, quan es produeixi d’ofici, no està sotmès a cap termini preclusiu. Article 14è. El síndic/a de Greuges de la Paeria, mitjançant l’Oficina de Reclamacions, registra totes les queixes que li formulin, i en fa l’acusament de recepció tant de les que ha de tramitar com de les que ha de rebutjar. En aquest darrer cas, ha de comunicar-ho a l’interessat mitjançant un escrit motivat. El síndic/a de Greuges de la Paeria no pot investigar les queixes l’objecte de les quals és pendent d’una resolució judicial, i ha de suspendre la seva actuació si, després d’iniciar-la, una persona interessada interposa demanda o recurs davant els tribunals. El síndic/a de Greuges de la Paeria ha de vetllar perquè l’Administració municipal resolgui dins del termini i en la forma escaient les peticions i els recursos que li hagin formulat o presentat. El síndic/a de Greuges de la Paeria, mitjançant l’Oficina de Reclamacions, registra totes les queixes que li formulin, i en fa l’acusament de recepció tant de les que ha de tramitar com de les que ha de rebutjar. 263

En aquest darrer cas, ha de comunicar-ho a l’interessat mitjançant un escrit motivat. Article 15è. Les decisions i resolucions del síndic/a de Greuges de la Paeria han d’adoptar la forma de recomanació, i no són objecte de recurs de cap tipus. Les queixes que li formulin no afecten gens els terminis previstos per a l’exercici de les actuacions que siguin procedents per via administrativa o jurisdiccional. Article 16è. Una vegada admesa la queixa per tramitar-la o s’hagi iniciat l’expedient, el síndic/a de Greuges de la Paeria ha d’adoptar les mesures d’investigació que consideri oportunes per aclarir els fets que són objecte de la queixa. Se’n pot donar compte al departament, organisme, entitat o dependència administrativa d’aquest Ajuntament que hi estiguin afectats perquè en el termini de quinze dies, que es podrà ampliar d’acord amb les circumstàncies que concorrin en el cas, el seu superior li trameti un informe escrit sobre la matèria. Article 17è. Si la queixa a investigar en l’expedient iniciat d’ofici afecta la conducta de persones al servei de l’Administració municipal, el síndic/a de

264

Greuges de la Paeria ho ha de comunicar al superior jeràrquic de la persona afectada i, si escau, al cap de personal de qui depengui. Al mateix temps, requerir l’afectat perquè en el termini que li fixi i mai no pot ser inferior a deu dies, respongui per escrit sobre els fets o les circumstàncies que són objecte de la queixa o de l’expedient, i perquè aporti els documents, els testimonis i les proves complementàries que consideri més adequades. Sense perjudici de la documentació a què fa referència l’apartat anterior, el síndic/a de Greuges de la Paeria pot requerir la persona afectada perquè comparegui a informar. Article 18è. El superior jeràrquic o l’autoritat municipal que prohibeix les persones que tenen al seu servei respondre a les requisitòries del síndic/a de Greuges de la Paeria, ha de manifestar-ho a la persona afectada i al síndic/a de Greuges de la Paeria, en un escrit motivat. Article 19è. Les autoritats municipals, els funcionaris i, en general, tot el personal adscrit a un servei públic municipal, han de facilitar al síndic/a de Greuges de la Paeria l’assistència i l’entrada a totes les dependències, 265

centres, organismes i entitats que en depenen, i també les dades, expedients i tota la documentació necessària per portar adequadament les actuacions investigadores. Article 20è. Les actuacions que s’hagin de fer en el transcurs d’una investigació s’hauran de fer amb la reserva i la discreció més absolutes, sense perjudici d’incloure’n el contingut en els informes de l’Ajuntament, si el síndic/a de Greuges de la Paeria creu que s’ha de fer. Article 21è. El síndic/a de Greuges de la Paeria ha de fer públic el nom de les persones i els departaments, organismes o entitats dependents de l’Ajuntament que obstaculitzin l’exercici de les seves funcions.També ha de destacar aquesta actuació a l’informe anual de l’Ajuntament o l’ha de comunicar a la Comissió de Govern. Article 22è. L’autoritat municipal i el personal al servei de l’Administració municipal que impedeixin l’actuació del síndic/a de Greuges de la Paeria negant-se a facilitar informes, documents i expedients que els sol·licitin, poden incórrer en la consegüent responsabilitat administrativa, d’acord amb la legislació vigent. 266

En aquest cas, el síndic/a de Greuges de la Paeria ha de traslladar els antecedents a l’Alcaldia perquè disposi l’inici de l’expedient corresponent, si ho considera procedent. Article 23è . Si en el transcurs de les investigacions s’observen indicis segons els quals s’han comès infraccions disciplinàries o s’han produït conductes o fets presumiblement delictius, el síndic/a de Greuges de la Paeria ho ha de comunicar immediatament per escrit a l’Alcaldia o al Ministeri Fiscal, respectivament. Article 24è. En l’exercici de les funcions d’investigació i resolució d’una queixa o expedient, el síndic/a de Greuges de la Paeria pot formular a les autoritats municipals i al personal al servei de l’Administració municipal o que en depengui els advertiments, les recomanacions, els suggeriments i els recordatoris relatius als seus deures legals. Mai no pot modificar o anul·lar actes o resolucions administratives.

267

268

Presentació memòria’09 al Ple Municipal el dia 2 de juliol de 2010

269

270

271