p aeria la
www.paeria.cat
PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • JULIOL-AGOST 16 NÚM. 277
Neix a Cappont el primer gran bosc urbà de Lleida
Juliol-Agost Destacats
URBANISME Nou Viver Forestal Municipal de Rufea ....................................................... 3 PARTICIPACIÓ CIUTADANA Unes 300 persones migrades, al programa Taller d’Acollida ............. 4 MEDI AMBIENT Campanya per promoure l’estalvi energètic a les llars ........................ 6 Cloenda del curs d’educació ambiental Agenda 21 Escolar ............... 7 DRETS DE LES PERSONES Casal d’estiu perquè els avis i els néts juguin junts ................................ 8 TURISME Èxit de les visites turístiques guiades ......................................................... 8 OCUPACIÓ El programa “Treball i Ocupació” a l’IMO aplega 38 participants ...... 9
05
La inscripció a les proves d’accés al Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral, de l’1 al 6 de setembre.
DRETS DE LES PERSONES Aprovades subvencions a entitats per més de 585.000 euros ........ 11 NOVES TECNOLOGIES Plataforma telemàtica per tramitar activitats econòmiques ........... 11 EDUCACIÓ Mig miler d’escolars visiten els mercats municipals ............................ 14 COMERÇ Creada l’Associació de comerciants de Democràcia i Remolins ..... 15 URBANISME Reforma de l’enjardinament del claustre de la Seu Vella .................. 15 CULTURA Els curtmetratges de l’Animac poden optar als Goya ........................ 15 OCI Agenda cultural ................................................................................................ 17
Gestió de publicitat: tel. 973 22 15 96
OPINIÓ dels Grups Municipals i de la FAVLL .................................... 18-21
2
AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat
010
07
Actuació per millorar la seguretat als itineraris que els estudiants de Cappont utilitzen per arribar a les escoles.
Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,34 euros Minut: 0,26 euros
EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985
• 93 799 07 07 Edicions
La Paeria • Ajuntament de Lleida
12
Celebració del Ple de l’Estat de la Ciutat.
Juliol-agost de 2016 •
Urbanisme
Nombrosos veïns i veïnes de Cappont van assistir a l’acte d’inauguració de la nova zona verda. © Hermínia Sirvent
El barri de Cappont estrena un gran bosc urbà • El nou Viver Forestal Municipal de Rufea es posa en marxa amb prop de 3.000 arbres pinyoners, 10 lledoners, 18 alzines i 3 ametEls veïns i les veïnes del barri de Cappont ja llers), disposa d’una àrea perquè hi puguin gaudeixen del primer bosc urbà de Lleida, jugar els més petits i hi ha enllumenat per que és situat al costat de l’església de Santa senyalitzar i il·luminar el traçat dels camins. Teresa de Jornet. El nou gran espai verd té Pel que fa a mobiliari urbà, s’hi han una superfície de prop de 3.400 m2, col·locat diversos bancs i cadiamb una capacitat d’absorció, La Paeria res –dissenyats per tècnics aproximadament, d‘1,5 toinicia enguany de la Paeria–, papereres i nes de CO2 anuals. una font d’aigua potable. la creació de tres La Paeria vol iniciar ennoves zones verdes L’Ajuntament de Lleida guany la creació de tres als Magraners, està fent una veritable boscos urbans més, que Balàfia i la Mariola- revolució verda a Lleida es localitzaran al carrer del Gardeny amb l’increment d’un 30% Camp de Futbol dels Magraners, a la plaça dels Països Catalans, a Balàfia, i al costat del futur Museu de la Ciència, a la Mariola-Gardeny, que serà un espai que fomentarà els valors mediambientals. Aquesta actuació està en la línia del Pla d’Ordenació Urbana Municipal que preveu connectar amb una anella verda les diferents zones de la ciutat. Amb aquests espais verds es pretén crear una gran zona d’ombra, aconseguir una millora de la humitat ambiental, originar una zona amb espècies arbòries pròpies del clima lleidatà i actuar com a protecció a nivell acústic i de contaminació. Conté prop de 150 arbres (54 pins blancs, 62 pins
de l’arbrat i la pròpia producció de plantes i arbres en els vivers municipals. En el marc d’aquesta acció, s’ha posat en marxa el nou Viver Forestal Municipal de Rufea, situat als terrenys de l’antiga granja militar, per tal de potenciar l’autoproducció d’arbres que cobreixin les necessitats de la ciutat, amb el consegüent estalvi econòmic que això suposa i amb l’avantatge de poder abastar i tenir disponibilitat immediata per poder arranjar els espais verds que ho requereixin. El viver forestal té actualment plantats prop de 3.000 exemplars. •••
El nou Viver Forestal de Rufea té plantats uns 3.000 arbres. © H. S.
Ajuntament de Lleida • La Paeria
3
Participació Ciutadana • Juliol-agost de 2016
Taller d’Acollida amb la participació de 300 persones migrades • Per potenciar l’autonomia personal i la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans i les ciutadanes persones que tenen al seu càrrec fills i filles escolaritzats. S’han dut a terme diversos cursets de català, de lectoescriptura en català i castellà i també s’han lliurat els diplomes a les participants en el projecte municipal “Reforç de capacitats de la dona migrant a la ciutat de Lleida”. El tinent d’alcalde i regidor de Participació Ciutadana, Drets Civils i Cooperació, Joan Gómez, que va presidir al Saló de Plens el lliurament dels diplomes a El tinent d’alcalde Joan Gómez va presidir el lliurament de diplomes als participants. © Paeria totes les persones en les diferents activitats programades, lia de la Generalitat i estan Unes 300 persones migrades que viuen a va agrair als participants Lleida han participat en el programa Taller en coordinació amb els Durant tot l’any el seu interès en els difed’Acollida, que ha dut a terme la Paeria, diferents serveis socials s’han fet cursos rents cursos organitzats i amb l’objectiu prioritari de potenciar l’au- de la ciutat. Les classes de català i de els va animar a continuar tonomia personal i la igualtat d’oportuni- es fan durant tot l’any, prenent-hi part. A l’acte programades durant el tats entre els ciutadans i les ciutadanes. lectoescriptura en hi van assistir també els curs escolar, principalcatalà i castellà professors dels diferents Els tallers tenen la col·laboració del ment per facilitar l’accés programes. ••• Departament de Benestar Social i Famí- a les formacions de totes les
4
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Juliol-agost de 2016 •
Educació
Proves d’accés per als nous estudis teatrals de grau superior • La inscripció es pot fer de l’1 al 6 de setembre i els exàmens tindran lloc els dies 13 i 14 del mateix mes La inscripció a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida per dur a terme les proves específiques d’accés al Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral (CFGS) es pot fer de l’1 al 6 de setembre. Amb aquest títol oficial de Els nova creació la Generalitat de Catalunya reconeix candidats acadèmicament els eshauran de tudis d’art dramàtic que demostrar les seves imparteix l’escola de tehabilitats en uns atre lleidatana des de fa exercicis col·lectius més de 30 anys.
i individuals
Els exàmens d’ingrés tindran lloc el 13 i el 14 de setembre i les qualificacions definitives se sabran el dia 19, just quan s’inicia el curs escolar. Els candidats a alumnes hauran de superar uns exercicis col·lectius, que consisteixen en el treball de l’energia i el joc escènic, els ritmes i la coreografia, l’expressió del cos, el moviment, la veu i la vocalització. Els joves també duran a terme pràctiques individuals, que inclouran la presentació de propostes de textos dramàtics dels escolars i l’aplicació de les indicacions del professorat. Els objectius del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral són assolir la preparació física i interpretativa idònia per a l’actuació teatral, aplicar i integrar les tècniques d’interpretació,
Estudiants de la primera promoció del Cicle Formatiu de Grau Superior. © Aula de Teatre
nes es fa en empreses del sector. S’han de dur a terme 2.000 hores de classe, repartides en dos anys acadèmics. D’aquestes, 165 hores corresponen a les pràctiques externes.
Alumnes de l’Aula de Teatre. © Aula de Teatre
moviment i veu a l’actuació, assolir la interpretació d’un personatge dins de la dramatúrgia i dotar d’autonomia creativa i professional els actors i les actrius. El CFGS en Tècniques d’Actuació Teatral consta de deu mòduls professionals, nou dels quals s’imparteixen al centre educatiu i un corresponent a les pràctiques exter-
Per accedir a les proves d’ingrés al cicle formatiu cal disposar del títol de batxillerat, un Cicle Formatiu de Grau Superior o un Cicle Formatiu de Grau Mitjà amb accés a Grau Superior. També hi pot entrar qui hagi superat la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. •••
Més informació: Aula de Teatre Tel. 973 26 83 18
Festa de cloenda amb les famílies participants en el projecte FIL • Més de 500 infants prenen part en un programa que inclou tallers, xerrades i sortides Les famílies que participen durant l’any en el “Família i Ludoteca FIL” van celebrar a la Ludoteca de Cappont la festa de cloenda del projecte. Aquest programa, impulsat pel Servei d’Educació de l’Ajuntament de Lleida, pretén ser un complement al treball quotidià que es fa a la xarxa de ludoteques municipals amb els infants de la ciutat de 3 a 12 anys. Més de 500 nens i nenes participen cada any en el programa educatiu municipal FIL
(Família i Ludoteca). Aquest servei, que es desenvolupa des d’octubre fins al juny als centres de Balàfia, la Bordeta, Centre Històric, Cappont i Parc de Gardeny, és un espai on els pares i les mares i els familiars, que esdevenen els educadors, comparteixen joc amb els seus fills d’1 a 3 anys i té com a objectiu esdevenir un complement a la tasca quotidiana del treball que es fa a la xarxa de ludoteques municipals. Entre les activitats destaquen els tallers, les xerrades i les sortides. •••
Festa a la Ludoteca de Cappont. © Paeria
Ajuntament de Lleida • La Paeria
5
Medi Ambient • Juliol-agost de 2016
Asessorament en matèria d’estalvi energètic • Campanya per ajudar les famílies lleidatanes a rebaixar la seva factura de la llum L’Ajuntament de Lleida, amb la col· laboració de l’Escola Politècnica Superior de la UdL, està duent a terme una campanya informativa per promoure l’estalvi d’energia a La Paeria les llars i ajudar les famílies s’incorpora a la lleidatanes a rebaixar la plataforma LIVE, seva factura energètica.
que promou la
La iniciativa està adreimplantació del çada inicialment a 50 nuvehicle elèctric clis familiars. Un equip de tècnics i experts fan una auditoria energètica de la llar. Es facilita Les autoritats visiten la casa d’una família que ha participat en la campanya d’estalvi . © H. S. un aparell mesurador de consums, que proposen intervencions senzilles (detecció per a la Implementació del Vehicle Elèces col·loca al quadre elèctric de la casa. de fuites, usos inadequats dels aparells, pos- tric) suposarà l’oportunitat de treballar Posteriorment, s’ofereixen consells i pausibilitat d’instal·lació de sistemes de control sota el guiatge de les empreses més actites per aconseguir un estalvi efectiu i es com termòstats, canvi de bombetes, pro- ves en mobilitat elèctrica per tal de reforçar els propis serveis i projectes municigramadors horaris, vàlvules, etc.). pals. L’Ajuntament està desenvolupant el Més informació: Regidoria de Pla d’impuls del vehicle elèctric, que prePromoció de la mobilitat elèctrica Medi Ambient i Horta La incorporació de la Paeria com a veu la instal·lació a finals d’any de quatre Tel. 973 70 04 55 membre de la plataforma LIVE (Logística punts de recàrrega d’aquests cotxes. •••
6
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Juliol-agost de 2016 •
Urbanisme
Camins escolars més segurs al barri de Cappont • Actuació als itineraris que els alumnes fan per arribar a Camps Elisis, Frederic Godàs i Francesco Tonucci Ampliar l’espai d’espera davant dels centres educatius, reduAmpliació ir la calçada, plantar arbres de l’espai per crear més espais d’omd’espera, reducció bra i millorar la connexió de la calçada, més amb bicicleta són alguns arbres i millora de la dels objectius del projecte de millora dels camins connexió amb bici escolars a Cappont que ha elaborat l’Ajuntament de Lleida i que se centra en els itineraris que els nens i les nenes i els joves fan diàriament per arribar a les escoles Camps Elisis, Frederic Godàs i Francesco Tonucci, i també els seus entorns. Amb aquest projecte pilot es vol millorar la seguretat i el confort dels llocs d’espera davant dels centres educatius i, també, dels camins que majoritàriament usen diàriament els escolars del barri. Al mateix temps, amb l’actuació es pretèn fomentar que els estudiants vagin a estudiar a peu o usin la bicicleta. En una primera fase, que s’executarà entre els mesos d’agost i de setembre, s’augmentarà l’espai d’espera davant de les tres escoles, ampliant les dimensions de la vorera i reduint la calçada i plantant més arbres per crear zones d’ombra. Es millorarà igualment la connexió amb bicicleta, mantenint la protecció respecte a la circulació rodada.
Presentació del projecte a les AMPA i als infants dels diversos centres de Cappont. © Paeria
Arbrat i mobiliari urbà nous L’abast del projecte és de prop de 1.100 metres quadrats. A l’entorn del centre Francesco Tonucci es plantaran 14 unitats d’arbres tipus lledoner americà (Celtis occidentalis) i es col·locaran 6 bancs i 2 papereres. L’escola Camps Elisis tindrà 8 unitats noves d’auró tridentat (Acer buergerianum), 3 bancs nous i una paperera. I, pel que fa al Frederic Godàs, es plantaran
12 noves unitats d’acàcia de tres punxes (Gleditsia triacanthos Sunburst) i s’instal· laran 4 bancs i 2 papereres. L’import de la primera fase és de 60.199,21 euros. Durant el curs escolar es portarà a terme la segona fase del projecte, que se centrarà en la senyalització dels itineraris des dels tres centres educatius de Cappont. Els senyals estaran formats per caragols de diversos colors que indicaran el camí més segur i confortable. •••
Medi Ambient
Educació mediambiental als centres educatius • Uns 20.000 estudiants participen en el programa Agenda 21 de la Paeria Uns 20.000 nens i nenes de 73 escoles de la ciutat han participat aquest curs en el programa d’educació mediambiental Agenda 21 Escolar de la Paeria, en què han dut a terme diversos projectes relacionats amb la gestió dels residus, l’estalvi d’aigua i energia, hort escolar o un pati més verd. D’altra banda, el projecte de formació ambiental La festa de cloenda del curs de l’Agenda 21 va tenir lloc a la Seu Vella. © H. Sirvent Més informació: Regidoria de Medi Ambient i Horta Tel. 973 70 04 55
“Lleida en Viu’’, que ofereix l’oportunitat de conèixer d’una manera vivencial alguns dels espais de major interès ambiental de
la ciutat, ha aplegat aquest curs 24.148 persones, de les quals 3.921 eren alumnes de 63 centres. •••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
7
Drets de les Persones • Juliol-agost de 2016
Avis i néts juguen plegats a l’estiu • Comparteixen una estona gaudint d’activitats vinculades a les arts plàstiques i els jocs tradicionals
Socis de la Llar Democràcia. © Paeria
“Junts a la llar de jubilats” és el nom del casal infantil d’estiu que organitza l’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de la Creu Roja Joventut, a les llars de gent gran de Bonaire i Democràcia perquè els avis i les àvies puguin gaudir i compartir dies de joc amb els seus néts i nétes de 4 a 11 anys. Els participants passen una bona estona gaudint d’activitats vinculades a les arts plàstiques
(dilluns, dimecres i divendres) i els jocs tradicionals (dimarts i dijous). D’aquesta manera, els infants poden conèixer les llars, un espai habitualment reservat a la gent gran. Les estades intergeneracionals es fan en dos torns i el pròxim es desenvoluparà del 5 al 9 de setembre, a Bonaire i Democràcia, de 10.30 a 12 h. Més informació, truqueu al 973 70 03 49. •••
Turisme
Gran èxit de les visites turístiques guiades per la ciutat • Turisme de Lleida tornarà a programar a la tardor “La ruta de les llegendes”, adreçada al públic familiar La temporada de visites guiades per descobrir l’essència cultural de la ciutat programades els dissabtes de primavera per Turisme de Lleida ha tingut un gran èxit de participació. Des que el passat mes d’abril es va posar en marxa la tercera edició d’aquesta iniciativa, més de 200 persones han pres part en les 10 rutes que s’han fet,
8
La Paeria • Ajuntament de Lleida
amb una mitjana superior a 20 ciutadans i ciutadanes en cada sessió.
ha tingut tan èxit que tornarà a programar-se a la tardor.
Aquesta temporada s’han incorporat tres itineraris nous. Una d’aquestes propostes, la denominada ”Ruta de les llegendes’”, adreçada al públic familiar i en la qual s’expliquen les principals llegendes de la ciutat,
Turisme de Lleida ja està treballant en la pròxima edició, que es reprendrà a la tardor amb propostes noves. L’ens ofereix més d’una dotzena de rutes per la ciutat, visites a punts concrets i rutes a la carta. •••
Juliol-agost de 2016 •
Ocupació
‘Treball i Formació’ a l’IMO amb 38 participants • El programa registra un gran èxit en gairebé triplicar els alumnes en els darrers tres anys El programa “Treball i Formació” a l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) ha tingut aquest curs 38 participants. Aquesta iniciativa registra un gran èxit, ja que gairebé ha triplicat en els darrers tres anys el nombre d’alumnes. La Paeria ha donat feina a 73 persones entre el 2013 i el 2015 per mitjà del projecte que impulsen conjuntament l’IMO, el Fons Social Europeu i el Servei d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat. Des de l’any Persones que han participat en el programa, davant de l’edifici de l’IMO. © Paeria 2013, l’IMO du a terme anualment aquesta teniment d’equipaments municipals, el Pla en situació d’atur i inscrites al SOC i iniciativa adreçada a persones en siIglú, d’agents cívics, etc. Aquest programa que han exhaurit la prestació i/o tuació d’atur beneficiàries de la combina les classes teòriques a l’aula i les el subsidi per desocupació renda mínima d’inserció. Així, Tasques pràctiques en les àrees que s’han distribuït perquè puguin reconvertir el 2013 hi van participar 15 de jardineria, dels departaments municipals. ••• la seva formació en els 6 persones; el 2014, 20, i el manteniment mesos que han treballat 2015, 38. d’equipaments a la Paeria per després teMés informació: nir més oportunitats en el El programa “Treball i municipals o Institut Municipal món laboral. Els alumnes Formació” està dirigit esped’agents cívics d’Ocupació han fet diferents tasques en cialment a persones que teTel. 973 24 20 00 àmbits com la jardineria, el mannen més de 45 anys, que estan
Ajuntament de Lleida • La Paeria
9
Publicitat • Juliol-agost de 2016
10
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Juliol-agost de 2016 •
Drets de les Persones
Aprovades subvencions a entitats per més de 585.000 euros • Ajuts per a entitats veïnals, projectes per a la inclusió de les persones i ens esportius, culturals, juvenils i de dones La comissió informativa de les Polítiques de Drets i Serveis a les persones, per a la Política Cultural, de l’Educació, Esports i de la Participació ha tramitat diversos expedients de convocatòria de subvencions per un valor de 585.172,84 euros.
participació en activitats extraescolars. Esports inclou ajuts per 131.472,54 euros, adreçats tant a tasques d’associacions d’esports col·lectius com individuals. En Cultura, s’ha aprovat una línia per a plans de societats culturals sense ànim
de lucre per 31.600 euros. A Polítiques d’Igualtat es destinen 8.000 euros a projectes d’associacions de dones; a Salut Pública, 13.998 euros per a la promoció i la protecció de la salut, i a Joventut, 13.998 euros per a entitats juvenils. •••
Destaquen les ajudes de Benestar Social per un import de 148.964,44 euros, dels quals 74.388,42 es destinen a projectes per a la inclusió de persones i col·lectius en situació de vulnerabilitat social o a la proTambé es visió de béns i serveis de destinen diners primera necessitat.
a programes per a la inclusió de persones amb vulnerabilitat social
En Participació Ciutadana, les ajudes s’adrecen a projectes d’entitats veïnals i de cases regionals i ascendeixen a 167.755 euros. Les subvencions dels Serveis d’Educació sumen 76.272,86 euros, dels quals 50.000 són una línia per al foment de la
Les subvencions també es destinen a projectes d’entitats de dones. © Paeria
Noves Tecnologies
Tramitació electrònica d’activitats econòmiques • Permet fer de manera telemàtica prop del 75% de les gestions que es presenten al consistori lleidatà La nova plataforma electrònica de la Paeria que permet fer, de manera totalment telemàtica, prop del 75% de les tramitacions relatives a activitats econòmiques que actualment es presenten al consistori lleidatà, ja està en funcionament.
El sistema servirà per millorar la gestió pública i agilitzar els tràmits administratius. Està adreçat a persones físiques o jurídiques que vulguin presentar la comunicació prèvia per a l’inici i la modificació d’activitats econòmiques de baix
risc i innòcues i la sol·licitud de l’informe previ en matèria d’incendis. A nivell d’expedients presentats, representa aproximadament la tramitació electrònica de 680 sol·licituds anuals per a comerços, tasques de prestació de serveis, administratives, artístiques o de restauració, entre moltes altres.
Gradualment s’hi aniran incorporant més tràmits, A l’any es com per exemple les llilliuren unes 680 cències i les comunicacisol·licituds per a ons prèvies per iniciar accomerços, prestacions tivitats subjectes a la Llei de serveis o 20/2009, de prevenció i restauració control ambiental de les activitats; els permisos i les notificacions prèvies per efectuar espectacles i activitats recreatives extraordinàries, i els controls inicials i periòdics de les activitats. També es preveu incorporar les autoritzacions i les comunicacions prèvies per fer les obres. ••• Presentació de la plataforma, amb els tinents d’alcalde Montse Mínguez i Fèlix Larrosa. © Paeria
Ajuntament de Lleida • La Paeria
11
Alcaldia • Juliol-agost de 2016
El Ple de l’Estat de la Ciutat va aprovar totalment o parcialment 16 propostes de resolució presentades pels diferents grups municipals. © H. S.
Àngel Ros destaca el progrés de la ciutat en temps difícils • El paer en cap avança en el Ple de la Ciutat que la Paeria defensarà mantenir la congelació de taxes i impostos el 2017 El alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha afirmat en el Ple Municipal sobre l’Estat de la Ciutat que l’acció del Govern municipal s’ha adreçat al progrés de la ciutat i al desenvolupament de polítiques socials en el marc d’una conjuntura econòmica difícil. “Lleida és una gran capital però la volem encara millor, amb més progrés, més cultura, més ocupació, més oportunitats, més i millors serveis públics i, sobretot, més justícia social”, ha dit Ros.
El paer en cap ha avançat que el Govern municipal defensarà mantenir la congelació de taxes i impostos el 2017 i que l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana se situarà a l’antiga seu de la COELL a la rambla de Ferran. Quant a l’acció social, els serveis socials municipals van atendre l’any passat el 20,5% de la població de la ciutat. L’Àrea d’Inclusió Social de la Paeria va prestar serveis a 2.043
persones. La Paeria ha donat ajuts directes a famílies per valor de 451.000 euros, que s’han concedit a 1.457 unitats familiars que impliquen 1.834 infants. Les polítiques de la Paeria han aturat 69 casos de desnonament el 2015 i 36 en el que fa d’any. L’Ajuntament de Lleida gestiona més de 500 habitatges de lloguer social i preveu sumar-ne 200 més durant el 2016. Pel que fa a la pobresa energètica, el 2015 s’ha evitat el tall de subministrament a 604 famílies: 393 d’electricitat, 166 de gas i 175 d’aigua. Ros ha destacat el rigor pressupostari amb què treballa el govern de la Paeria i que fa possible aquesta “resposta social a les necessitats reals de les persones”. Una filosofia del tot compatible amb unes finances municipals sanejades i amb un endeutament que s’ha reduït a la meitat en els darrers 10 anys i que es manté per sota del màxim permès.
L’IMO ha aconseguit la inserció laboral de 1.343 lleidatans durant l’any 2015. © Paeria
12
La Paeria • Ajuntament de Lleida
L’alcalde ha remarcat l’IBI com una de les principals fonts d’ingressos per als ajuntaments i ha incidit que “el de Lleida no és en absolut el més car de l’Estat i està congelat des del 2012”. També ha explicat que els
Juliol-agost de 2016 •
Alcaldia
impostos municipals d’una família de Lleida representen només el 7,8 per cent de tots els tributs que paga en un any. En l’àmbit de les polítiques contra l’atur, l’Institut Municipal d’Ocupació ha aconseguit la inserció laboral de 1.343 lleidatans i durant l’any passat 2.500 hi van rebre formació. I per a microcrèdits, la Paeria ofereix 600.000 euros per a emprenedors: persones de 50 anys o més, per a joves i per a dones. Ros ha advocat per incrementar la competitivitat “amb el desenvolupament industrial, la qualitat i la connectivitat de les comunicacions i l’oferta comercial” i ha explicat que Lleida té una dotació comercial de 2,6 m2 per habitant, inferior a la d’altres poblacions catalanes. La ciutat i l’àrea d’influència pateix una fuita de vendes de 496,5 milions d’euros l’any. L’objectiu és que el conjunt de Lleida es consolidi com a plaça comercial de primer ordre. Àngel Ros ha destacat l’aposta que fa la Paeria per les indústries culturals per mitjà dels equipaments, la programació cultural, el suport a entitats d’aquest àmbit i la promoció d’estudis artístics de qualitat i de caire públic. L’alcalde ha dit que Lleida manté el grau de seguretat ciutadana ja consolidat. En el tema viari, el primer semestre del 2016 els atropellaments baixen un 21,5%. També es redueix la lesivitat dels accidents de trànsit en un 29% i els accidents amb ferits en un 35%. En el capítol de participació i transparència, la Regidoria de Participació Ciutadana ha dut a terme el procés obert de revisió del Reglament de Participació Ciutadana, dins
Aposta per la cultura per mitjà dels equipaments, la programació i les entitats culturals. © Paeria
del qual ja s’han fet 11 tallers amb el concurs de 129 associacions formals i no formals, per exemple, les “marees” ciutadanes. La Paeria ha donat ple compliment a la nova Llei de Transparència i ha obtingut la màxima qualificació en els dos indicadors de més prestigi. Àngel Ros ha destacat finalment que el conjunt patrimonial de la Seu Vella continua el seu camí per arribar a ser Patrimoni Mundial. Intervencions dels grups municipals Pel que fa a les intervencions dels regidors dels diferents grups polítics, Montse Mínguez (PSC) ha destacat la ferma voluntat de l’equip de govern d’arribar a pactes i acords i l’elevat nivell de diàleg amb tots els grups polítics que ha estat present durant el primer any de legislatura. Antoni Postius (CiU) ha fet èmfasi en el que considera uns impostos massa elevats a la ciutat i ha manifestat, al seu parer, que cal tre-
ballar més pel bé comú de la ciutadania. Ángeles Ribes (Ciutadans) ha manifestat el seu absolut respecte a la legislació i la normativa vigent i ha definit la seva capacitat de fer una oposició responsable, crítica i constructiva. Carles Vega (ERC) ha reconegut la capacitat d’arribar a pactes de l’equip de govern, tot i que ha demanat més diàleg, major autocrítica i sentit constructiu. Francesc Gabarell (Crida-CUP) ha fet èmfasi en el seu objectiu clar d’aconseguir una major justícia social a Lleida i ha mostrat la seva voluntat de continuar fent propostes per una Lleida compromesa i basada en la participació ciutadana. Dolors López (PP) ha criticat el deute de la Paeria i ha advocat per la necessitat d’una major inversió, especialment al Centre Històric, a les Basses d’Alpicat, i més inversions en matèria d’habitatge, entre d’altres. Finalment, Sergi Talamonte (Comú) ha destacat que cal fomentar l’educació i ha criticat l’elevat endeutament de la Paeria i els seus impostos. •••
Les propostes de resolució presentades pels grups polítics que han estat aprovades • Proposta de resolució del grup municipal del PSC demanant l’increment d’efectius del cos de Mossos d’Esquadra, proposta de resolució per l’eficiència i la qualitat del sistema sanitari i proposta de resolució per una mobilitat territorial sostenible. • Proposta de resolució sobre aspectes urbanístics de la ciutat (apovada parcialment) i proposta de resolució sobre aspectes econòmics de la ciutat (aprovat el punt referent que l’Ajuntament apliqui les mesures al seu abast per reduir l’impacte de la mesura de la revisió dels valors cadastrals rústics). • Proposta de resolució de C’s per a la instal·lació de panells informatius d’edificis històrics desapareguts o existents dels quals no hi hagi informació in situ i proposta de resolució per a la dinamització de la Rambla de Ferran i l’augment de les ajudes socials municipals. • Proposta de resolució impulsada per ERC de ratificació en els acords presos a la Moció en defensa de la unitat de les col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu de Lleida; s’ha aprovat donar compliment de la resolució del Síndic de Greuges de Catalunya i l’elaboració d’un pla director del riu Segre (aprovat per unanimitat). • Resolució de la Crida-CUP per garantir el dret a l’habitatge (aprovada parcialment) i proposta per iniciar un debat obert sobre la gestió dels serveis públics. • Proposta del PP per elaborar un pla d’acció per frenar les ocupacions il·legals d’habitatges. • Proposta del Comú sobre la creació del Banc de Terres de l’Ajuntament de Lleida (aprovada parcialment), proposta de resolució per adequar les bases de contractació “El Plec de clàusules administratives generals de contractació” i proposta “per un canvi regulador de la prestació de la renda mínima d’inserció” (aprovada parcialment). • Resolució per col·laborar en un Pla estratègic comercial a la ciutat de Lleida (aprovada per unanimitat).
Ajuntament de Lleida • La Paeria
13
Educació • Juliol-agost de 2016
Els escolars visiten els mercats municipals • Més de 500 nens i nenes de 6 a 10 anys coneixen les parades instal·lades a Ronda-Fleming nicipal com a equipament comercial col· lectiu i com espai de referència de proximitat i interacció social, a més de destacar la riquesa alimentària que hi ha a les terres de Lleida i millorar els hàbits nutritius i de consum.
Els venedors expliquen als alumnes les característiques dels productes frescos
Durant les visites, els infants han tingut l’oportunitat de conèixer de prop la tasca que desenvolupen els empresaris dels comerços instal·lats als mercats municipals, com ara les peixateries, les carnisseries, les cafeteries o els forns de pa.
Els venedors ensenyen als escolars els principals valors dels mercats. © Paeria
Més de 500 nens i nenes de diferents escoles de Lleida dels cicles inicial (edats compreses entre els 6 i els 8 anys) i mitjà de primària (de 8 a 10 anys), com també grups d’educació especial, han visitat el Mercat Municipal de Ronda-Fleming arran del
14
La Paeria • Ajuntament de Lleida
programa “Educació a l’abast”, que organitzen les regidories de Mercats i Educació de l’Ajuntament de Lleida. L’objectiu d’aquestes visites és apropar els infants i les seves famílies al mercat mu-
Així, els nens i les nenes de Lleida han pogut gaudir de les explicacions que els mateixos venedors els han fet de les característiques dels productes frescos d’alta qualitat que tenen a la venda i han pogut observar el bon servei que s’ofereix als clients. •••
Juliol-agost de 2016 •
Comerç
Neix l’Associació de Comerciants de Democràcia i Remolins • Per dinamitzar i revitalitzar una zona que és la porta d’entrada al centre de la ciutat des de l’estació Els comerciants dels carrers Democràcia i Cardenal Remolins s’han unit i han creat una nova associació amb la finalitat de dinamitzar i revitalitzar el barri, que és la porta d’entrada al centre de la ciutat des de l’estació de ferrocarrils de Lleida-Pirineus.
Amb motiu de la presentació de la nova associació de comerciants, es van dur a terme una sèrie d’activitats d’animació i jocs dedicats als més menuts en diferents indrets dels dos carrers. amb un notable èxit de participació.
La junta de l’associació, que presideix Òscar Pifarré, neix per canalitzar les inquietuds del col·lectiu dels empresaris del sector del comerç. D’entrada, el tinent d’alcalde i regidor de Promoció de la Ciutat i del Comerç, Rafael Peris, els va informar que la Paeria té habilitades línies de suport al comerç, que
Entitat de botiguers als Magraners D’altra banda, s’ha creat l’Associació de Comerciants dels Magraners, que presideix Loli Garzón. L’entitat té 27 establiments adherits i es donarà a conèixer al mes de setembre amb una festa, amb la implicació de tot el barri. •••
Festa d’inauguració de l’entitat. © Paeria
estan a la seva disposició, però que també s’atendran les propostes que plantegin per tal d’estudiar-les i donar-los sortida.
Reforma del claustre de la Seu Vella
Urbanisme
• Obres d’enjardinament del claustre, amb la col·locació de plantes aromàtiques i arbustiva mediterrània Les obres d’enjardinament del claustre de la Seu Vella de Lleida ja han finalitzat. Els treballs de millora i de manteniment han consistit en l’eliminació de les humitats que hi havia per tal d’aconseguir, d’aquesta manera, regenerar la conservació del conjunt monumental. Així, s’ha substituït el sistema antic de reg per un altre més eficient gota a gota. La gespa que hi havia s’ha canviat per plantes més respectuoses amb el patrimoni com aromàtiques i arbustiva mediter-
rània, unes espècies que requereixen una quantitat d’aigua mínima i que destaquen pels seus colors i les seves olors. L’Institut Municipal d’Ocupació ha col· laborat en la selecció de les plantes. D’altra banda, el Consell General del Consorci del Turó de la Seu Vella va acordar iniciar la restauració de la Porta dels Apòstols la primavera de l’any 2017, seguint les recomanacions dels tècnics. Aquest serà un nou pas important en el camí cap a la
Vista parcial de la nova zona enjardinada. © S.C.
declaració del conjunt monumental com a Patrimoni Cultural de la Humanitat de la UNESCO. •••
Cultura
Els curtmetratges premiats a l’Animac opten als Premis Goya • Els documentals i els films d’animació distingits a la mostra lleidatana, que tindrà lloc del 2 al 5 de març guin optar als Premis Goya 2017 en l’apartat de millor curtmetratge.
Públic infantil a l’Animac del 2016. © Paeria
L’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques ha triat Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Lleida, per formar part dels requisits que hauran de complir els candidats que vul-
Una de les novetats dels Premis Goya 2017 és la condició que els curtmetratges documentals i d’animació hauran d’haver estat premiats per almenys un festival de la llista de mostres i concursos assenyalats per l’Acadèmia, com també ser seleccionats en Secció Oficial per almenys tres d’ells. En aquesta relació hi figura Animac, que se celebrarà a la ciutat de Lleida del 2 al 5 de març de 2017. Animac és un dels 33 festivals i mostres d’animació que exerceixen com a filtre qualificador dels treballs que es vulguin presentar a la convocatòria
Millor curtmetratge d’animació, tant per haver estat seleccionat en la Secció Oficial (Curts 1, Curts 2, Curts 3 i Curts 4) com per haver guanyat el Premi del Públic, escollit a votació popular durant el certamen. El fet d’haver estat seleccionat per almenys un festival internacional que no se celebri a l’Estat espanyol també autoritza la inscripció en aquest apartat. •••
Més informació: Animac Tel. 973 700 325 http://cultura.paeria.cat/
wAjuntament de Lleida • La Paeria
15
Juliol-agost de 2016 •
Agenda Cultural
AGENDA
GASTRONOMIA AL CASTELL TEMPLER DE GARDENY ARBORÈTUM
El Castell Templer de Gardeny acollirà el 4 i el 25 d’agost, a les 21 h, l’activitat “Templer per una nit + tastet gastronòmic”, en què es podrà viure l’experiència de ser templer i acabar la jornada amb un tastet templer. La proposta lúdica “Bombolles templeres” es desenvoluparà l’11 d’agost, a les 21 h. Es tracta d’un sopar de maridatge i una visita templera en horari nocturn.
El 13 i el 27 d’agost, a les 21 h, es farà una visita guiada nocturna al Castell de Gardeny. Cal inscripció prèvia. El 18 d’agost, a les 21 h, es podrà gaudir de “Crispetes templeres”, amb la projecció de pel·lícules de temàtica templera amb crispetes incloses a l’explanada exterior del castell. Per a més informació: Oficina de Turisme de Lleida. Tel. 973 70 03 19 – infoturisme@paeria.cat. •••
El Jardí Botànic-Arborètum de Lleida Dr. Pius Font i Quer ofereix aquest estiu dues jornades de portes obertes els dies 7 d’agost i 4 de setembre. Els visitants tindran accés gratuït de les 10 a les 20 h a aquest espai únic de gairebé 7 hectàrees de terreny, on es troba una completa col·lecció de plantes vives de més de mig miler d’espècies d’arbres i arbusts, ordenades segons el bioma de la terra en què viuen. •••
FESTES MAJORS
L’ESTIU AL TURÓ DE LA SEU VELLA El conjunt monumental de la Seu Vella i el Castell del Rei/la Suda seran protagonistes enguany del programa “Nits d’Estiu 2016”. El 5 d’agost, a les 21 h, el Castell del Rei/la Suda serà l’escenari de la proposta “Vins&Tasts sota les estrelles”, en què es durà a terme una degustació de vins de la DO Costers del Segre i el tast de productes de proximitat. Cal inscripció prèvia al telèfon 973 23 06 53. Preu: 15 euros. El 19 d’agost i el 16 de setembre, a les 21 h, es desenvoluparà la “Nit de lluna plena a la Seu Vella”, en què els ciutadans i les ciutadanes podran gaudir de la lluna plena amb una activitat sorpresa al voltant de la poesia, el teatre o la música. Preu: 2 euros. El 26 d’agost, a les 20.30 h, tindrà lloc “Vi de Pedra a la Seu Vella”, una visita temàtica al voltant de la cultura del vi i la seva relació amb aquest monument. Cal inscripció prèvia al telèfon 973 23 06 53. Preu: 12 euros (visita més degustació de vi). “Xino-Xano pel Turó”, una passejada nocturna pels camins i els túnels del Turó de la
Seu Vella, es farà el dia 2 de setembre a les 21 h. Cal inscripció prèvia al telèfon 973 23 06 53. Amb l’activitat “La tarda dels lectors”, tots els dimecres a la tarda, de les 15 a les 19.30 h, el claustre de la Seu Vella es converteix en un espai de lectura. Entrada gratuïta amb la presentació d’un llibre. Finalment, els dies 6, 7, 13, 14, 20, 21, 27 i 28 d’agost, a les 11 i a les 13 h, tindran lloc les visites guiades a la Seu Vella. Cal fer la reserva prèvia al telèfon 973 23 06 53. •••
Els ciutadans i les ciutadanes de Lleida poden gaudir de les festes majors de Pardinyes (del 4 al 7 d’agost), Balàfia (del 18 al 21 d’agost), Butsènit (del 9 al 12 de setembre) i la partida de Grenyana (el 17 i 18 de setembre). Cal recordar que les Festes de la Tardor tindran lloc del 28 de setembre al 2 d’octubre. •••
MERCAT DE L’HORT A TAULA
El tradicional Mercat de l’Hort a Taula tindrà lloc a la plaça de Sant Joan el 4 de setembre, de les 9 a les 14 h, on es podran trobar productes agroalimentaris de proximitat, com fruita i verdures, oli, formatges i embotits o mel, entre d’altres. A més, el Mercat de les Rebaixes de l’Eix Comercial es farà del 24 al 26 d’agost. •••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
17
Opinió • Juliol-agost de 2016
Esperant la nova estació Mentre no arriba la nova estació d’autobusos, no ens sembla pertinent deixar la terminal actual en aquest estat d’abandonament José Luis Osorio
La posada en marxa de la nova estació d’autobusos de Lleida ha tornat a ser notícia després de l’anunci de la Generalitat de la licitació del nou projecte, supeditat a la cessió dels terrenys d’ADIF annexos a RENFE, cessió que encara no podrà materialitzar-se amb un govern central en funcions. Novament, aquest anunci genera molts dubtes per l’absència d’una data,
d’un calendari d’execució i per la manca de finançament de la Generalitat, com també del que prové del retorn de les inversions fetes per l´EMU al Pla de l’Estació. A més cal afegir que el nou projecte només preveu vint-i-set andanes, les quals poden ser insuficients en comparació amb les vint-i-quatre de l’estació actual. Una assignatura pendent que s’arrossega des de mandats anteriors: es va aprovar en ple l’any 2008 i el 2012 va ajornar-se per manca de pressupost, coincidint amb els anys més difícils de la crisi econòmica.
I mentre no arriba la nova estació no ens sembla pertinent deixar la terminal actual en aquest estat d’abandonament i insalubritat sense cap actuació mínima de manteniment. Les mancances en il· luminació, seguretat, visibilitat, accessibilitat, ventilació i punts d’informació no són admissibles. No hauria de ser una excusa que la concessió sigui de l’any 67 o que falta poc per a l’arribada de la nova estació. Són molts els viatgers de Lleida i d’arreu que la fan servir diàriament i la pateixen en aquestes condicions lamentables, amb els riscos i els perjudicis que comporta això per a la ciutat i per a la imatge que projectem cap a l’exterior. En matèria de mobilitat i transport de viatgers, el nostre grup municipal, mentrestant, ha proposat a la comissió d’Urbanisme facilitar l’estacionament d’autocars a la ciutat amb la creació d’un mapa d’aparcaments autoritzats, per tal que els conductors que no poden aparcar a l’estació puguin fer els descansos reglamentaris en espais reglats sense ser sancionats.
Falten més polítiques socials per a tothom d’ocupació o més recursos per a gent gran, torronades a banda.
Carles Vega
És així com, fruit de la improvisació, per exemple l’equip de Govern de la Paeria destinarà el nou Centre de Dia de Sta. Clara a centre d’atenció als temporers, abans d’estrenar-lo com a equipament per a la gent gran i refusant-ne la corresponent subvenció de la Generalitat. En comptes de donar una solució definitiva al recurrent problema d’atenció i allotjament als temporers. És així com les polítiques locals de promoció de l’ocupació continuen sense un criteri clar. Cal posar-se a treballar amb
En moments difícils, es tendeix a focalitzar tota la preocupació en les famílies i les persones en situació més desfavorida (desnonaments, pobresa energètica, falta d’aliments, exclusió social...) i a prioritzar els esforços de les polítiques socials en aquests col·lectius, de vegades improvisadament o sense un criteri clar. Posant menys atenció en els drets socials de la població en la seua globalitat: promoció del benestar, creació
18
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Cal posar-se a treballar per generar ocupació per als aturats, sobretot joves i aturats de llarga durada majors de 50 anys’
rigor i seriositat per generar ocupació i treball per als aturats de la ciutat, sobretot els joves però també els col·lectius de difícil ocupabilitat, com els aturats de llarga durada majors de 50 anys. I, en aquest sentit, des d’ERC-Avancem ens sentim especialment satisfets de la línia de microcrèdits per a aquesta franja de desocupats —inclosa en el nostre acord de pressupost—, però som conscients que no són cap panacea ni la solució definitiva. Cal no oblidar que atendre els col·lectius més desfavorits no ha de ser a costa de desatendre la resta de la població: hi ha moltes necessitats per atendre. Com les de molts i moltes joves. Hi ha joves que tenen la cobertura de la família, per sort, però que necessiten instruments per a la seua emancipació, com ara un treball digne o un habitatge. + INFORMACIÓ: http://locals.esquerra.cat/lleida erc-avancem@paeria.cat @ercpaeria
Juliol-agost de 2016 •
Opinió
El català i la mentida En el darrer any hem assistit a un atac sense precedents i fictici sobre l’ús del català a l’Ajuntament de Lleida. Diversos grups de l’oposició, amb CiU al capdavant, han utilitzat repetidament la mentida per fer creure, als qui ho volen creure i ser-ne altaveu, que hi algun retrocés del català l’Ajuntament de Lleida. És fals. I qualsevol ciutadà o ciutadana que s’hi adreci ho ha pogut comprovar i ho pot comprovar fefaentment. No hi ha hagut cap canvi d’un any cap aquí en els usos del català a la Paeria. Repetirem totes les vegades que calgui que de tots els punts de l’acord de cartipàs, no de govern, amb Ciutadans, n’hi hi ha un on l’Ajuntament es compromet a adaptar el reglament tant a les resolucions jurídiques que es puguin produir com a l’ordenament vigent. A complir la llei, en defitiniva. I no hi ha hagut cap variació perquè no s’ha produït cap canvi. El nostre Reglament d’Usos Lingüístics vigent fou aprovat amb els vots favorables de CiU, recordem-ho. En ell
La veritat és que el català no està en perill ni a l’Ajuntament de Lleida ni a la ciutat, ni ho estarà es parla de l’ús normal del català. Altres reglaments que incloïen en els seus articles l’ús preferent es van veure obligats a modificar-ho després d’una sentència del Suprem. Per tant, l’Ajuntament té un profund respecte a la llengua catalana i també al castellà, i dóna l’oportunitat d’utilitzar-lo quan el ciutadà ho demana. L’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida és seriós i compleix les lleis i les normatives que ens afecten, també pel que fa referència als senyals viaris. No hi ha cap més secret. Per tant, la realitat és aquesta: el català no està en perill ni a la Paeria ni a
Montse Mínguez
la ciutat de Lleida, ni ho estarà. Aquest equip de govern estima el català, a la vegada que respecta i estima la resta de llengües oficials i no admetrà que ningú faci trontollar aquesta realitat per mitjà de calúmnies. Aquells qui tant diuen protegir el català no l’haurien de tacar amb mentides que posen en evidència una manera de fer política que no compartim en absolut. Política bruta, però en català?
Lleida, capital dels impostos Lleida té el dubtós honor d’encapçalar el rànquing de municipis amb la pressió fiscal més alta de l’Estat. Malgrat tenir uns impostos de primera, els lleidatans no rebem, en contrapartida, uns serveis en idèntica correspondència al molt que contribuïm a les arques municipals.
Enguany tornarem a impulsar un front comú per fer realitat la rebaixa de la contribució per a tothom
Ja fa anys que patim un IBI desorbitat sense que l’equip de govern de l’Ajuntament faci res, tot i poder, davant la injustícia d’haver de pagar la contribució per sobre del valor actual dels habitatges.
realitat la rebaixa de la contribució per a tothom. Aquesta reducció beneficiaria, de retruc, impostos indirectes vinculats com la plusvàlua, l’IRPF o l’impost de transmissions patrimonials.
La revisió cadastral del 2004 que va sol· licitar l’executiu municipal per ajustar el valor cadastral dels immobles al valor real de mercat d’aleshores, va comportar que el rebut de la contribució es dupliqués. Amb la crisi immobiliària, el valor dels pisos va caure en picat sense que s’hagi traduït en l’import de l’IBI. L’opció de fraccionar-lo tampoc no aconsegueix abaratir-lo. Per posar fi a aquest greuge, enguany tornarem a impulsar un front comú per fer
Toni Postius
També plantejarem de nou que els veïns de l’Horta puguin gaudir d’una reducció que preveu la llei en el cas d’immobles urbans situats en sòl rústic amb un nivell de serveis inferior a l’àrea urbana. Ambdues mesures sí que aconseguirien alleugerir la butxaca dels lleidatans després de molts anys. Perquè la proposta de PSC, Ciudadanos i la CUP de bonificar els immobles de menys de 30.000 € ha tingut enguany un resultat zero. Pràcticament el mateix que la mesura de rebaixar
rústic amb uns requisits inassumibles per a qui viu i treballa a l’Horta. Al final, molta postura i poc coneixement de la realitat. En definitiva, continuarem combatius fins a assolir que Lleida tingui una fiscalitat eficient i equitativa.
Ajuntament de Lleida • La Paeria
19
Opinió • Juliol-agost de 2016
Ni decrets, ni factures, «ni punyetes» Aspirem a una administració que estigui tan orgullosa dels seus comptes que els faci públics i accessibles a la ciutadania
Si vol consultar les factures del seu ajuntament, els decrets o la comptabilitat, ho té realment magre. L’equip de govern municipal i la part de “l’oposició” que li dóna suport han rebutjat diverses peticions de transparència del Comú amb arguments tan inconsistents com que incomplirien la llei de protecció de dades. L’equip de govern es riu de la tasca que la ciutadania ens ha encomanat per supervisar els comptes públics, per
conèixer i compartir el coneixement de com funciona el nostre ajuntament. Davant aquest bloqueig, vam reclamar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública la comptabilitat de l’ajuntament i de les tres fundacions municipals. La Comissió de Garantia va mitjançar en el tema i va aconseguir el compromís de l’alcalde de lliurar-nos la informació. Per a l’alcalde tot això són cabòries, i l’únic que interessa als ciutadans i ciutadanes és el patrimoni dels regidors “per l’estricta morbositat de veure quin cotxe o pis tenim”.
No consulten “ni factures, ni punyetes”, ni decrets d’alcaldia... Potser perquè l’Ajuntament de Lleida mai no els ha posat a l’abast de la ciutadania? Heus ací l’excusa per no dotar del personal necessari una parcel·la tan fonamental com aquesta: a la gent no li interessa la transparència. Mentre acabem de veure com es vol dotar de 2 caps de servei el regidor d’Urbanisme, es manté ofegat el servei de secretaria general. Hem apostat per un procés de mediació i recerca del consens amb l’ajuntament. I sabem que queda molt treball per fer per evitar que el legítim dret a la protecció de les dades de caràcter personal no es converteixi en un argument per perpetuar l’opacitat. Aspirem a assolir una administració que estigui tan orgullosa dels seus comptes que els faci públics i totalment accessibles a la ciutadania i que confiï en el coneixement col·lectiu com a font de millora de les formes de govern i d’administració.
Festa Major, sinònim de convivència, cohesió social i solidaritat també dels reconeixements individuals i col·lectius a la ciutadania, amb nombroses personalitats del món cultural, educatiu, esportiu, solidari i associatiu els quals des d’aquí felicitem novament pels guardons merescudament atorgats.
Francesc Caballero
Al maig, per sant Anastasi, celebrem la Festa Major de Lleida. Per sant Miquel, la de Tardor. Són festes culturals i d’esbarjo per al gaudi i la participació. Enguany l’acte central, amb el magnífic pregó de la professora Àngels Santa, obria el programa d’activitats que ofereix la Comissió de Festes de la Paeria, i era seguit per la imposició de bandes a les pubilles, representants dels nostres barris i partides, com
20
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Però no s’acaba aquí. Sense aquesta participació a la festa no es podria concebre ni l’ofrena floral al Patró, ni la Batalla de Flors, ni les revetlles dels Camps Elisis, ni res. Un llarg etcètera amb la plena participació i gaudi en tots els actes programats. Però on es visualitza molt més encara pot ser aquest gaudi i participació dels actes festius i cívics pels veïns i veïnes és en les festes majors que al llarg de l’any, però especialment durant l’estiu, se cele-
Solidaritat, col·laboració, cohesió social, gaudi, convivència i participació identifiquen les festes majors de barris i partides
bren en tots i cadascun dels nostres barris i partides. Sense aquesta implicació plena de la ciutadania seria impossible la seva realització. És amb aquesta participació en tot el desenvolupament de les festes el que permet afirmar sense embuts que gràcies a això la convivència i la cohesió social estan garantides. Participació, gaudi, col·laboració, cohesió social, convivència, són les eines indestriables del bon veïnatge de barris i partides que ens permetrà fer front solidàriament a l’atzucac en què ens ha posat aquesta maleïda crisi econòmica que ens han encomanat. Gràcies també des d’aquí un cop més a les nostres dones i als nostres homes per ser com són, solidaris, col·laboradors, participatius però també sabedors de gaudir-ne plenament i en convivència de totes i cadascuna de les activitats que es programen per les diferents juntes o comissions de festes. Sabem repartir la feina i els costos, però també sabem compartir la celebració i el gaudi de les nostres festes majors que són obertes a tothom: hi sou invitats. Bona Festa Major!
Juliol-agost de 2016 •
Opinió
El que no se soluciona sobre les persones temporeres a Lleida Totes les lleidatanes i lleidatans ens sentim sempre molt orgullosos de la qualitat de la nostra fruita dolça. Totes les persones residents habituals o esporàdiques de la comarca del Segrià hem estat sempre conscients del fet que la nostra és una de les comarques més riques agrícolament. En qualsevol racó del Segrià és fàcil trobar parcel·les de tota mena de fruiters, sobretot pereres, pomeres i presseguers. I és que tres quartes parts del nostre territori és conreat. Sabem que la collita porta molta feina, sobretot durant la campanya estival que és quan es cull la fruita, i que els pagesos lloguen gent perquè duguin a terme aquesta tasca. L’any passat ja vam viure una situació dantesca amb totes les perso-
La solució a la situació de les persones temporeres és la creació d’un alberg municipal i la implementació del pla integral d’acollida
nes que venien a treballar a la campanya, amb campaments als carrers i les places de la ciutat (sobretot a la Plaça del Seminari). Vam aconseguir el compromís per la Paeria que se solucionaria el conflicte per garantir un sostre en condicions per a aquestes persones treballadores. Més enllà de les condicions laborals que pateixen, algunes de les quals tendeixen al semiesclavatge tal com han denunciat aquest estiu molts d’aquests treballadors, i que des de la Paeria i altres institucions haurien de posar fil a l’agulla per eradicar aquestes pràctiques, creiem que és de vital importància garantir l’accés a un habitatge en condicions durant la temporada de fruita. I això passa per la creació d’un alberg municipal. Malgrat la bona feina dels tècnics municipals del pla d’inclusió per vetllar per aquesta opció, veiem que hi ha una manca de voluntat política per l’ajuntament, ja que continua havent-hi treballadors que es troben en situació de sense llar i els serveis socials i les entitats del tercer sector continuen acollint les persones que treballen i no disposen de sostre i recursos, o també es donen casos de sobreocupació
[Espai cedit per la Crida per Lleida-CUP a l’Associació Papers i Drets per a Tothom] en pisos del centre històric. Creiem urgent que la Paeria trobi una solució urgent a la situació de les persones temporeres a la ciutat i això passa per la creació d’un alberg municipal i la implementació del pla integral d’acolliment al qual es va comprometre l’estiu passat, durant les trobades dels col·lectius que ens vam implicar, i que encara no s’ha fet efectiu.
Un millor servei de neteja a la ciutat de Lleida El servei de recollida d’escombraries i neteja viària constitueix, juntament amb el servei de transport públic urbà, l’enllumenat i el subministrament d’aigua, els serveis bàsics de la ciutat que actualment es troben externalitzats. Per aquest motiu i per valorar la eficàcia i l’eficiència dels serveis s’han encarregat unes auditories. Al Ple de juny, la Paeria va aprovar una millora en el servei de neteja a la ciutat i que hauria de servir per acabar les queixes que hi ha actualment. Però aquesta millora no serà gratuïta. Malgrat l’aprovació d’una pròrroga de dos anys, després de 10 anys de concessió, els nous serveis i inversions proposats suposaran un increment econòmic del contracte de 1.502.525 euros anuals. D’aquest increment, 823.912 euros corresponen a modificació de contracte i 678.613 euros, a la seva actualització. Total increment període de pròrroga 2,5 milions d’euros. S’aprofita la reducció del cànon, fruit de l’estalvi en les amortitzacions, i en lloc de
pagar menys se’ns ofereixen serveis nous per continuar pagant el mateix, és a dir, 12,3 milions d’euros l’any. Així doncs, del cànon previst a l’inici del contracte fa deu anys acabarem pagant més de 16 milions d’euros més en modificacions respecte al contracte inicial. S’opta en definitiva per mantenir un cànon a canvi d’introduir millores en la contenerització, l’increment de la ràtio de contenidors per habitant en les fraccions de selectiva, la implantació d’un nou sistema de recollida comercial porta a porta per a grans productors i l’increment de la neteja viària en dies festius. De moment, es reorganitza la neteja i la recollida de la ciutat amb un seguit de mesures que, atenent els anys de conces-
És necessari millorar el sistema de recollida i la neteja viària a la ciutat però sense que aquesta representi un increment en el cost del contracte
Dolors López
sió i la posterior pròrroga del contracte, haurien d’haver estat ja introduïdes sense un increment dels costos que inevitablement acabaran repercutint en el ciutadadà per mitjà dels seus impostos. El Grup Municipal del Partit Popular creu que totes les millores són positives, però el que cal és un debat serè i profund sobre el model de servei de neteja i recollida que volem en el futur per a Lleida.
Ajuntament de Lleida • La Paeria
21
Pacte Social per a la Ciutadania • Juliol-agost de 2016
El sistema públic de pensions és sostenible Incrementar la despesa fins al 15% del PIB és assumible Fins fa uns anys s’havia respectat l’acord tàcit que deixava el sistema públic de pensions al marge del debat electoral, tot entenent que una matèria tan sensible calia gestionar-la en un àmbit a recer de la confrontació política en campanya electoral. Malauradament, en els darrers temps els interessos de determinats grups de pressió i els seus valedors polítics han introduït el debat en el remolí electoral. Certament el sistema públic de pensions ha d’abordar reptes importants. Ara bé, no són més grans que altres afrontats en el passat i resolts en el marc de reflexió i gestió del Pacte de Toledo. Una eina creada a fi i efecte de mantenir el sistema de pensions des del consens amb els agents socials.
entorn, com França (14,9%), Itàlia (15,7%), Finlàndia (13,9%) o Àustria (13,9%), actualment superen, o estan a prop de ferho, el nivell de despesa que haurà d’encarar Espanya l’any 2050, sense que, en aquests països, s’hagi produït el daltabaix que alguns vaticinen a l’Estat espanyol. La crisi econòmica, amb la consegüent destrucció d’ocupació i cotitzacions, i un augment lent de la base general de cotització a causa del procés de devaluació salarial provocat per la recessió i la reforma laboral del 2012, dificulten més la recuperació dels ingressos que en altres sortides de crisi. CCOO sempre ha estat partidària de reformes paramètriques
que actuïn sobre els ingressos i les despeses del sistema de pensions, i els comportaments inadequats de cotització, per garantir-ne la qualitat i la viabilitat. En aquest aspecte detallem, succintament, algunes de les nostres propostes per millorar els ingressos i les despeses del sistema públic de pensions: • Millorar la progressivitat en les cotitzacions: estudis recents assenyalen que les cotitzacions a la Seguretat Social no són progressives i imposen un esforç contributiu més gran als ocupats amb remuneracions més baixes. Per tal de corregir
L’Estat espanyol és, per renda, la cinquena economia de la Unió Europea i la dotzena per renda per càpita. Sembla raonable, doncs, que es pugui permetre un sistema públic de qualitat a l’hora de la jubilació. Incrementar la despesa fins al 15% del PIB és assumible, a hores d’ara és de l’11,8%, mentre que països del nostre
Temporada d’estiu del Bus Turístic
aquesta situació caldria eliminar els topalls de les bases màximes. • Finançar les pensions de mort i supervivència amb impostos: CCOO vam ser la primera organització que va proposar el finançament amb impostos de les pensions de viduïtat, orfandat i a favor de familiars. La proposta desenvolupa, d’una banda, l’objectiu de separació de fonts de finançament establert en el Pacte de Toledo, de manera que les cotitzacions s’hagin d’utilitzar solament per abonar pensions contributives, i la resta de polítiques de protecció (sanitat, complements a mínim, SOVI, etc.) se sufraguin amb impostos. • Continuar reforçant el caràcter contributiu del sistema i avançant en la separació de fonts de finançament: CCOO proposem considerar la contribució dels treballadors i treballadores autònoms d’acord amb les seves bases reals i no, com passa ara, sobre bases que estan limitades per mínims i màxims; que es financi amb impostos la reducció de la cotització de la quota patronal dels afiliats del sistema especial agrari, es tracta d’una política de suport al sector, instrumentada mitjançant un canal inadequat, que xoca amb el principi de separació de fonts recollit pel Pacte de Toledo.
El Bus Turístic circula tots els dies fins a l’11 de setembre, amb dues rutes, l’una al matí, que és la novetat d’aquesta temporada, que atansa els usuaris als espais verds (Arborètum, la Mitjana i Camps Elisis), i l’altra, pels principals atractius patrimonials de la ciutat. A més, aquest servei ofereix l’entrada gratuïta al Castell dels Templers de Gardeny als seus passatgers. La nova Ruta Verda surt de la Paeria, circula pel barri d’Escorxador-Templers, visita el Castell dels Templers, va fins a l’Arborètum, i després per l’avinguda de Pinyana i els barris de Balàfia i Pardinyes fins a la Mitjana. El recorregut continua per l’avinguda de Tortosa, per la qual es pot veure tota l’oferta esportiva vinculada al barri de Pardinyes, l’edifici de La Llotja, el Pont de Príncep de Viana i els Camps Elisis. La Ruta Verda té la sortida a les 10, 11 i 12 h, mentre que la Ruta Històrica per la ciutat per veure els principals atractius patrimonials surt a les 17, 18, 19 i 20 h. Aquest itinerari, que uneix els turons de la Seu Vella i Gardeny, també es pot fer els divendres i els dissabtes a les 21 i a les 22 h. •••
22
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Juliol de 2016 •
Publicitat
Ajuntament de Lleida • La Paeria
23